diumenge, 20 de maig de 2012

ENTREVISTA SOBRE "XENOFÒBIA A CATALUNYA" AL POU DIGITAL

                
    
   Entrevista feta per El Pou de la Gallina, El PouDigital de Manresa    

«L'immigrant, de vegades, és més conservador aquí que no pas al seu país per no sentir-se agredit»

ENTREVISTA. Parlem amb Xavier Rius Sant, periodista especialitzat en immigració i autor del llibre Xenofòbia a Catalunya. Rius trenca tòpics sobre la immigració, però alerta de moviments com els de PxC. Amb Rius també parlem de les agressions que van succeir a l'exterior de la sala Stroika. 



Xavier Rius Sant va néixer fa 52 anys a Barcelona. Periodista i professor, vinculat a moviments pacifistes des dels anys vuitanta, ha col·laborat en associacions de drets humans i centres d’estudi de conflictes. El fet migratori és la seva especialització en el món del periodisme i el 2007 va publicar El libro de la inmigración. Xenofòbia a Catalunya, editat per l'editorial 1984, és la seva darrera obra. Rius va visitar la delegació de la Catalunya central del Col·legi Oficial de Treball Social per presentar el llibre sobre la xenofòbia catalana.
De quina manera analitza les agressions ocorregudes a la sala Stroika en el marc d’una gira de concerts antifeixistes?

A partir de la meva recerca, hi ha dues possibles hipòtesis. La primera és una resposta de l’extrema dreta pels fets del 12 d’octubre. Democracia Nacional va convocar un acte el dia de la Hispanitat, a Montjuïc, i un concert posterior a Sabadell. Durant aquest concert, un grup d’antifeixistes van llençar pedres, i els assistents al concert es van sentir provocats. De tota manera, això no vol dir que els mateixos assistents perpetuessin la venjança. La segona hipòtesi és que uns joves, no necessàriament del Bages, van quedar entesos uns dies abans sabent que a la sala Stroika se celebrava un concert antifeixista i que es troba en un polígon industrial d’accés fàcil per anar a escarmentar.
En sap alguna cosa, del procés judicial?
Em consta que el fiscal ho qualificarà d’intent d’assassinat, no d’homicidi, la qual cosa demostra la
perillositat de l’extrema dreta. La qüestió és: eren quatre cap rapats que anaven, presumptament, amb membres de grups d'extremadreta de Barcelona? O bé eren gent de fora? No se sap.
Plataforma per Catalunya podria esdevenir un paraigües que aixoplugués aquests grups violents?
No ho sé, tant pot ser que es creïn grups socials, culturals o polítics per adoctrinar com que els individus s’organitzin entre ells, invertint aleshores el procés.

Per tant, aquestes bandes poden arribar a tenir cobertura política?
Si PxC comet fets delictius, la poden imputar per això. No obstant això, Plataforma sempre es vol mantenir molt al marge, tot i que a Manresa es puguin sentir declaracions que trenquin l’actuació del partit. Tot i això, hi ha gent molt intel·ligent dins el partit i molt preparada, a part dels membres més escandalosos, que, en part, provoquen que PxC no augmenti més, com la resta de partits d’extrema dreta a Europa.

El periodista Xavier Rius es mostrà ferm en les seves idees durant l'entrevista. Foto: Clàudia Benavent
En una entrevista al diari Regió 7, vostè esmenta que els partits polítics manresans han actuat bé perquè no han adaptat el discurs al de PxC. Tot i això, en les darreres municipals Plataforma augmenta en un escó la representació i passa d’un a dos regidors. Per què es dóna aquest augment?
El discurs ven. Molta gent no vota el candidat de Manresa, vota Josep Anglada, vota el discurs «no a la immigració».
El barri Antic de Manresa és un exemple d’una gran concentració de població immigrada que resideixen en un mateix punt, juntament amb població autòctona. S’ha arribat a dir que s’està formant un gueto en aquest barri en el qual la majoria de la població immigrada és magrebina. Fins a quin punt s’arriba a criminalitzar una comunitat i tota la immigració?
A les diferents ciutats catalanes, la comunitat immigrada més numèrica no és la mateixa. Però sobretot són població magrebina i llatina. Josep Anglada va ser molt clar: no volen cap immigrant, vingui d’on vingui, amb papers o sense, tot i que resulta que després molts membres de PxC tenen parelles immigrants. El discurs, però, és canviant, es centren molt en l’Islam, però després rebutgen qualsevol immigrant.
Quines mesures s’haurien d’implementar per evitar conflictes entre la població immigrada i l’autòctona?
Des d’un primer moment, els governs no han planificat la immigració; al contrari, han negat el seu flux, cosa que va provocar un flux descontrolat de població immigrant amb o sense papers. En el moment en què esclata la bombolla immobiliària es produeix a moltes ciutats l’ efecte atrapat , on la immigració viu en nuclis centralitzats de la ciutat i la seva presència és elevada, com a Salt, augmentant el descontentament d’uns i d'altres. En l’augment de la confrontació, la islamofòbia genera l’efecte advers del que pretén aconseguir el discurs de PxC: noies que potser no volien portar el mocador se’l posen davant de retrets i insults, intentant realçar la seva identitat. Hem d’anar cap a la multiculturalitat, però, lamentablement, és molt difícil.
La islamofòbia rau en la desconfiança i por de la seva cultura i organització com a col·lectivitat?
L’Islam durant molts anys ha estat molt més desenvolupat que la societat cristiana. El problema sorgeix en el moment en què els califes desapareixen i cap autoritat pot interpretar el Corà, deixant un buit que els imams utilitzen, com en el cas del de Terrassa. No obstant això, al Marroc existeix un codi de família anomenat Mudawana, que és molt més avançat que els dictats dels imams. De vegades, és més conservador l’immigrant aquí que no pas al seu país, que augmenta l’aproximació a la seva identitat per tal de no sentir-se agredit, generant un tancament identitari.
Quina és l’evolució de partits com PxC?
Per ara, han crescut poc o s’han mantingut, per baralles internes i perquè en Josep Anglada no sap compartir el poder, no sap delegar. No obstant això, hi ha entrat un conjunt de persones molt intel·ligents, d’ultradreta, que són molt perilloses i preparades, que no deixaran que Josep Anglada continuï pifiant-la.
Ara que el Partit Popular és al govern espanyol, creu que legislarà en matèria d’immigració?
No farà res perquè els immigrants ara arriben pel reagrupament familiar, iniciat fa més d’un any. A més a més, la situació de crisi econòmica actual ha aturat el flux. El Partit Popular no farà res: és el seu partit qui gestiona els serveis socials i no es poden apropiar el discurs de PxC o de Xavier García Albiol, del Partit Popular de Badalona, ja que només hi surten perdent ells. L’estratègia serà no parlar.


Clica aquí per anar al Pou de la Gallina



Clica aquí per veure el vídeo

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada