dissabte, 12 de maig de 2012

MAUTHAUSEN, AVUI FA FA TRES ANYS

Ara fa tres anys vaig anar amb l'Amical Mauthausen i la delegació catalana i espanyola als actes de conmemoració del 64 aniversari de l'alliberament del camp de Mauthausen. Llavors hi van participar sis supervivents espanyols, alguns amb nacionalitat francesa. Ara crec que només resten dos en vida. No puc transmetre en paraules els sentiments que vaig tenir en escoltar de la seva veu el testimoni del que van veure, van viure i van sobreviure. No puc transmetre en paraules l'emoció de sentir allà de la seva veu l'himne de la República Espanyola. Un d'ells, Juan Camacho Ferrer moriria dos mesos després a l'Uruguay.
A la conmemoració d'enguany crec que només hi podran assitir un o dos. El temps s'endú la seva veu, però tot està recollit en llibres i fotografies (recomano el llibre de la Montserrat Roig).
 Adjunto aquí algunes fotos meves de fa tres anys i la mítica foto de l'alliberament i aprofito per escriure el que li vaig dir a l'Alberto Sánchez, regidor de PxC de L'Hospitalet i membre del Centre Militia, Casal Tramuntana ara fa dos mesos, dies després que es fes públic on era el local.
Vaig tenir amb Sánchez una llarga conversa de més de quatre hores. Primer ell em va parlar de la Casa Pound de Roma, experiència que voldria imitar el Casal Tramuntana, però la conversa anà cap a llocs on els dos hem estat: Bòsnia i Jerusalem. La conversa va ser plàcida i vam comentar tots dos experiències en aquests indrets (ell va estar com a militar a Bòsnia i com a pelegrí a Jerusalem). Però passades les 12 de la nit, quan tancaven el bar on xerràvem, la conversa va tornar a la Casa Pound de Roma que té el nom del poeta i assagista nord-americà Ezra Pound que el 1939 optà per Hitler i Mussolini i lluità amb la ploma i la ràdio al costat de l'Eix. Així, quan m'acomiadava de Sánchez li vaig dir: "Alberto, me niego a creer que los soldados estadounidenses que murieron en Normandia luchaban en el bando equivocado; me niego creer que los catalanes y españoles que lucharon con la República y murieron en Mauthausen estuvieran en el bando equivocado y los miembros de las SS en el de la justícia".    

Dret amb la bandera republicana a les mans, Francisco Ortiz, resident a Perpinyà

Juan Camacho Ferrer, posa una flor al mur de l'estació de tren de Mauthausen. Moriria a l'Uruguay dos mesos després.

Amb José Alcubierre, que va aprofitar que sortia a treballar fora del camp per treure les fotos que feia Francesc Boix i servirien de prova al Judici de Nuremberg.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada