Opinions, anàlisis, informacions i notícies sobre immigració, ultradreta, drets humans, seguretat, gihadisme i política internacional, en aquests temps d’incerteses. També escric sobre el Moianès i política catalana (contacte:xrius1@gmail.com)
De fet quan jo escrivia el llibre "Xenofòbia a Catalunya" li vaig preguntar de què vivia i em va dir que l'últim cop que li havia preguntat el mateix l'alcalde Vila d'Abadal, ell va respondre "Me'n vaig al llit amb la teva dona i ella em paga"
Segons el comunicat de PxC "amb aquesta resolució Plataforma per Catalunya vol depurar responsabilitats per les deficiències en la gestió que van portar al Consell Executiu a apartar Anglada de la presidència alhora que reafirma el compromís amb la transparència i col·laboració amb la Justícia".
De tota manera sorprèn que ara la direcció del PxC denunciï la gestió financera de PxC, quan molts grups municipals donaven el 80% de l'assignació dels dos primers anys de mandat al partit, més una part de l'assignació personal que rebien com a regidors. La segona part del mandat sembla que aquesta aportació disminuïa. I tothom sabia a on anaven els diners donat que el partit no tenia despeses ni de locals (la seu nacional eren els despatxos municipals de Vic dels que utilitzava el telèfon, ordinadors i fotocopiadora), ni de personal.
Setmanes abans de la destitució hi havia un fort malestar a PxC donat que el partit acabava de rebre una subvenció de Madrid, sembla de 80.000 euros, pels 67 regidor que va obtenir el 2011 i Anglada -o algú altre- ja posava preu al que haurien de pagar de les seves butxaques els caps de llistes de 2015 d'alguns municipis si volien encapçalar la candidatura. Qüestió que encara que fos pel cost de la campanya, no agradava a tothom donat que quan arribaven les subvencions postelectorals, sembla que els diners no es recuperaven. Fet que coincidia amb la compra d'un nou Mercedes per part del president del partit.
Vídeo de final del Ple de fa dues setmanes on dóna explicacions sobre la gestió econòmica
Jovan Divjak amb Paqual Maragall, que sent alcalde de Barcelona, va declarar Sarajevo Districte 11 de Barcelona i viatjà reiterades vegades a la capital de Bòsnia, liderant en acabar la guerra diversos projectes de reconstrucció de la ciutat
Ahir va tenir lloc al Parlament de Catalunya l'emotiu acte de lliurament del premi "Constructors de la Pau, 2103" de l'Institut Català per la Pau al general Jovan Divjak, cap de la defensa de Sarajevo durant el setge de maig de 1992 fins octubre de 1995. Divjak, nascut a Belgrad, tot i ser serbi, en esclatar la guerra de Bòsnia, va desobeir les ordres de l'Exèrcit Federal Iugoslau i, enlloc d'anar-se'n a les muntanyes que encerclen Sarajevo, per atacar des d'allà la ciutat, es va quedar a Sarajevo dirigint la defensa de la ciutat i l'exèrcit de majoria musulmano i croata, en el que també hi havia serbis com ell que lluitaven per una Bòsnia multiètnica.
(A la foto la Vicepresidenta del Parlament, Anna Simó -emocionada-, i Rafael Grassa lliuren el premi a Divjak)
Manel Vila, en el seu parlament
L'acte es va iniciar amb la intervenció de Rafael Grasa de l'Institut Català de la Pau que es va remuntar a fa un segle quan l'assassinat de l'Arxiduc Francesc Ferran a Sarajevo, va ser l'excusa per l'inici de la Primera Guerra Mundial, evocant com s'utilitzen sovint excuses per iniciar els conflictes. Parlà també de com els acords de Dayton de 1995, que van legitimar les línies de front, són avui un obstacle per normalitzar Bòsnia.
Grasa va posar Divjak com un exemple de militars que lluiten per la pau i comparà el seu paper de defensor de Sarajevo, que desobeí les ordres de marxar a les muntanyes per atacar la ciutat, amb la del grups dels anomenats Generals per la Pau de la fi de la Guerra Freda.
Manel Vila, que va ser gerent de Districte 11 de l'Ajuntament de Barcelona quan Pasqual Maragall va declarar Sarajevo districte de Barcelona, i ara impulsa la Fundació Districte 11, va recordar com des de Barcelona i Catalunya de les olímpiades de 1992 va sorgir tot un moviment de solidaritat amb la capitat de Bòsnia. Evocà el viatges que van fer a la ciutat durant el setge els acaldes Maragall i Antoni Farrés (Sabadell) i explicà anècdotes i records de com es mantenia la normalitat en aquell setge del que Divjak deia que es resistia "amb imaginació i sentit de l'humor".
Comentà que Sarajevo és l´única capital europea que té en un radi de quatre cents metres la catedral catòlica, l'ortodoxa, la sinagoga i la gran mesquita. Temples símbols de la Bòsnia multiètica que el govern de Sarajevo va protegir. També va voler explicar la detenció que va patir Divjak a Austria el 2011 per una acusació de la justícia sèrbia que el considera un traïdor, i va lamentar que acabada la guerra es desconfiés d'ell i se'l passés a la reserva, cosa que va motivar que ell es reiventés i creés la Fundació Obrazovanje gradi BiH, L'Educació Construeix Bòsnia i Hercegovina
Per últim va enumerar anècdotes que mostren que Divjak és una persona molt estimada a Bòsnia, on tothom el saluda per carrer pel que és i pels valors que representa.
Divjak i Maragall observen atents a les imatges dels fets de maig de 1992, quan s'intercanvia la llibertat del president Alia Izetbegovic, per la de soldats serbis retinguts. Divjak va ser el mediador, les coses no van anar com s'havia pactat i ell va rebre per les dues bandes. La seva detenció a Viena el 2011 va ser imputació de la justícia sèrbia per aquest fets (Sota vídeo que inclou les imatges que es van veure)
"GRÀCIES BARCELONA I CATALUNYA PER TOT EL QUE VAN FER PER SARAJEVO. LLUITARÉ PER UNA PAU DURADORA COM L´ÚNIC OBJECTIU QUE DÓNA SENTIT A LA VIDA HUMANA"
Després de rebre el premi va fer el seu parlament Jovan Divjak, que va començar les seves paraules d' agraïment dient que ho rebia "com un homenatge a tota la gent que va lluitar contra l'agressió brutal de 1992-1995 contra la diversitat i la llibertat de la capital de Bòsnia". I en diferents moments es va desfer amb elogis cap a Manel Vila, que ara impulsa la Fundació Districte 11 i la tasca feta llavors per la Barcelona de Pasqual Maragall.
Tot seguit, en un to pacifista, poc habitual en un general, va parlar dels qui es fan rics amb les guerres i les armes, criticant les corporacions industries i governs "que no els hi agrada la idea de pau permanent donat que ni la indústria militar ni els exèrcits tindrien sentit". Lamentà que "mentre a Brussel·les es fan resolucions i acords de pau i desenvolupament, continuen les guerres, la fam, les malalties i les armes, també les prohibides".
Apel·lant a la consciència individual digué que "tots tenim que decidir si volem optar per la pau o la guerra", afirmant que "jo vaig créixer en una família que creia en el respecte. Però la pau i l'amor no són un regal, és quelcom que troba molts obstacles". I mirant al futur es referí a la tasca que impulsa ara des de la seva fundació pels més vulnerables, per l'educació a Bòsnia i Hercegovina. I amb l'auditori emocionat va concloure afirmat que "lluitaré per una pau duradora com l´únic objectiu que dóna sentit a la vida humana".
L'acte fou tancat per la Vicepresidenta del parlament, Anna Simó que qualificà a Divjak com "un home investit en tots els sentits d'autoritat"
Diputats de tots els grups del Parlament aplaudeixen l'emocionada abraçada del President Pasqual Maragall amb el general Divjak
Manel Vila i l'alcalde de Granollers, Josep Mayoral de l'associació d'Alcaldes per la Pau, conversen amb Divjak.
Amb Jovan Divjak. A sota una foto amb ell, l'octubre de 1999 quan es va inaugurar la reconstrucció del barri de Mojmilo i l'estadi Olímpic, reconstruïts des del Districte 11 de Barcelona.Com passa el temps..!
va venir tanta gent que es va habilitar una altra sala del Parlament per seguir l'acte i veure-ho per TV
Amb la Maite Sirera, que cooperant al Balcans, que va codirigir l'ajuda humanitària de Districte 11 i el Barcelona Team durant la guerra de Kosovo.
Divjak amb l'Anna Harder, cooperant a Bòsnia, i la seva família
Enric Ravello com a membre de la delegació parlamentària (ultra) europea, observadora a Crimea. El presenten com a diputat.
(Ves a sota actualitzat a les 19 hores amb més entrevistes al diputat Ravello)
Enric Ravello, exsecretaride RelacionsInternacionalsde PlataformaXCatalunya,formapartde la delegació de30diputatsnacionals oeurodiputatsidirigentsultreseuropeusque s'handesplaçat aCrimeaper supervisar(i donar suport) el referèndum queesrealitza avuia la península desobiraniaucraïnesa, sobre la seva annexió aRússia.
Ravellos'ha destacatper les seves ideesrelatives alsuposat perilld'extinció de laraça blancaeuroasiàticaoeurosiberiana amenaçada pelflagelldel liberalisme, el sionisme, la immigracióila globalització.
Així haescritnumerosarticlesen aquest sentita la revistaGenos, advertint de lanecessitatde defensaraquest"món blanc"euro-siberià, i va assistiral juny de2006a un congrésinternacionala Moscousobrel'incertfutur del"Món Blanc". Ravello s'ha alineat amb les tesis supremacistes blanques i de l'espai eurosiberià. Aquests últimsanys hadonat suport a la política interior i exterior de Putin
Aquestllibreincloula ponènciaque va ferRavelloa Moscousobre el MónBlanc euroasiàtic del que formen part, també, els blancs americans (no barrejats amb indiamericans) i els sudafricans.
Aquesta és la informació recull la web de la cadena:
Referèndum a Crimea, que va començar avui a les 8:00 am, hora local , a fluir lliurement i sense cap tipus de pressió. Així ho confirmen els observadors estrangers. Festa als col·legis electorals, ha dit el diputat del Parlament espanyol de Catalunya, Enrique Ravello. Enrique
Ravello, un membre del parlament a Espanya: "La votació està
procedint amb normalitat. No hi ha cap pressió sobre la gent". Ravello assenyalar i molt alta participació a les urnes. Observadors han informat que els col · legis electorals en el matí prop de la gent es va posar de peu a la cua. L'espanyol és també el diputat ha assenyalat que el que s'escriu en
els mitjans occidentals sobre la situació a la península de Crimea, és
fals. Enrique
Ravello: "Mitjans de Comunicació a Espanya diuen que l'aeroport està
controlat per l'exèrcit rus. A l'aeroport no hi havia militars russos.
A Espanya , diuen que la força militar dels russos obliga la gent a
votar . La forma en què la situació s'està posicionant la premsa occidental - no és cert". També
va comentar sobre el referèndum l'eurodiputat austríac, Ewald Stadler
Johann, que està en servei en les meses electorals a Ialta. Stadler no va notar cap violació, els residents poden expressar lliurement la seva voluntat"
Johan Ewald Stadler, eurodiputat "Situació nacional a Crimea és també
molt evident. Les persones diuen obertament: "Volem unir-nos a
Rússia." Aquesta és l'opinió pública que se sent a tot arreu". L'equip
d'observadors internacionals també va incloure a representants de
Polònia, Alemanya, Àustria, França, Alemanya, Bèlgica, Bulgària,
Grècia, Hongria, Itàlia i Letònia . Entre ells - els membres del Parlament Europeu, els membres dels
parlaments nacionals dels països europeus, així com els principals
experts d'Europa en matèria de dret internacional i destacats activistes
de drets humans. ------------------
Per
mitjà del seu compte de twitter, Ravello ha afirmat que el que es diu en
els mitjans occidentals sobre la situació a la península de Crimea , és
fals : "Els aeroports de Crimea estan controlats per ucraïnesos no per
rusosque ve a pervertir el resultat, com diuen alguns "
En
declaracions que recullen els mitjans ucraïnesos i russos, com el
Ukrainskaya Pravda , Ravello afirma que: " he vist a la gent votar en
llibertat , així que hi ha esperança per a la democràcia , els drets
humans , l'autodeterminació i la victòria per al poble de Crimea " . " Aquí hi ha més llibertat que a Catalunya . Crimea és un exemple per a nosaltres a Catalunya" .Mentre
aquesta comissió internacional d'observadors d'ideologia ultra , ha
rebut tot el suport logístic i mediàtic de les autoritats prorusses de
Crimea , s'ha impedit que es desplacés a la penínsulauna comisió de l' Organización per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE).
Entre elsautodeclaratsobservadorsestrobenultradretansineoestalinistes, de diversospaïsoseuropeus, coml'hongarèsBelaKovacs,eurodiputatpel partitultradretàJobbik, el qual haafirmaten aquestarodade premsa que "El poble de Crimea, igual que altrespobles, tédreta expressar la sevaopinió. en aquestcasa través d'unreferèndum. aquestreferèndum ésabsolutamentlegal", va dir en unaconferènciade premsa aSimferopol.
Caldir queKovacscom a dirigentde l'AliançaEuropeade MovimentsNacionals, es va desplaçar aBarcelona el 2010per donar suport alal MovimentoSocialRepublicano(MSR), a la qual pertanyentots dospartits.
Bela Kovacs del JOBBIK, avui a la premsa rusa
Kovac a Barcelona, el 12 d' octubre de 2010, a l'acte del MSR.
ACTUALITZAT A LES 19 HORES, RAVELLO A LA PREMSA RUSSA Ravello a la premsa russa, al KP PRAVDA (clica a l'enllaç i ves a l'audio on el presenten com a diputat)
Enrique Ravello que representa Catalunya en el Parlament espanyol, va arribar a Crimea com a observador internacional. Després d'obrir parts van conduir a través de diverses àrees de Simferopol i vaig quedar sorprès ...
- Els mitjans de comunicació occidentals mostren si els aeroports en el
control militar de Rússia Crimea, i les persones estan obligats a votar
a punta de pistola - diu Ravello. - La gent a Europa que miren a la televisió i creuen.
Quan vaig volar fins aquí des de Barcelona, la persona per comprovar
les butlletes em va dir: "Vés amb compte, a Crimea, a la mateixa
guerra." Vaig venir aquí i veig que tot això està malament. A l'aeroport, no hi ha guerra. Tot queda en silenci. Estic sorprès: en un lloc en 2.000 votants registrats en aquest moment ja 500 persones van votar!
Enrique Ravello, un membre del parlament de Catalunya Espanya: Avui Crimea es va convertir en un exemple per a Catalunya
D'acord amb la política catalana a la premsa occidental també diuen que la població russa de Crimea tàrtars de Crimea oprimits. - Vaig parlar amb la gent, res d'això en absolut. En un dels llocs era president del comitè dels tàrtars de Crimea. És aquest assetjament? Catalunya, com ho hem fet ja moltes dècades somnis tenen un referèndum per independitzar-se, separar-se d'Espanya. Gairebé el 40% de la regió de 8 milions - catalans ètnics. - Avui en dia la guerra de Crimea va esdevenir un exemple per a Catalunya. Espero sincerament que el 9 de novembre Ara estem tractant de celebrar un referèndum. Ens agradaria ser tan lliure com les de Crimea. Però, per desgràcia, a Espanya és molt més difícil i antidemocràtic.
Però el nostre referèndum ha de tenir lloc si les dues parts -
Catalunya i Espanya - de fet s'adhereixin als principis democràtics. M'agradaria que tinguéssim el que - la gent en silenci en la seva pròpia vénen a la terra i no hi va haver enfrontaments. Sobre com votar Crimea, vegeu la nostra difusió en línia.
BTW Escòcia pot i no pot Crimea? En els britànics i espanyols a Catalunya Escòcia es prepara per celebrar un referèndum sobre la independència. Com reaccionar-hi a Londres, Madrid i Brussel · les? Vaig a començar amb la carta, que acaba de publicar un diari de Londres "Metro": "Em sorprèn la histèria a Occident a causa de les accions de Rússia a Ucraïna.
El seixanta per cent de la població de Crimea - Rússia, i era abans una
part de Rússia, - diu un resident de Londres Allan Short.
- Si Escòcia va votar per la independència, una part significativa dels
ciutadans britànics i la nostra base de submarins nuclears prop de
Glasgow serà en territori estranger. Imagineu si els favorits a Escòcia, el govern caurà com a conseqüència de la revolta. En aquest cas, Regne Unit, és clar, haurà de protegir la seva gent i els arsenals nuclears " (Llegir més)
Tras estar tres meses en busca y captura, agentes de los grupos V de Homicidios y XXX de Información de la Policía Nacional detuvierion ayer en Madrid a Antonio Menéndez, "Antonio el niño", líder la facción de los Ultras Sur que se enfrentó violentamente con el sector oficialista del grupo. También fueron detenidos su hermano Kike y Javi "El Bombero". Además de presuntos hechos delictivos relacionados con los Ultras Sur, estarían acusados, entre otras cosas, de dos asaltos violentos a domicilios de Alcorcón y Majadahonda. Se hacían pasar por policías en algunos de sus golpes y portaban revólveres simulados, dos revólveres reales y placas antiguas.
RUPTURA EN LOS ULTRAS SUR
Una pelea entre los miembros del grupo radical el pasado 9 de
noviembre,
motivó que Florentino Pérez, dejara sin validez los 250 pases que hasta
entonces habían estado en poder de Ultras Sur y eran una de sus fuentes
de finaciación o ingresos, que motivó en parte el conflicto entre
diviersos sectores. Con el comunicado hecho público hoy, se deja en una
difícil situación a los Ultras Sur, cediendo su espacio a una grada
joven de animación que se creará con jóvenes en principio ajenos a los
ultras. Una opción que ya intentó el actual presidente del Barça, Sandro
Rosell, pero fue obligado a desitir por los mossos d'esquadra al
detectar la policia catalana que los Boixos iban a aprovecharla para
retornar en grupo a las gradas, tras seis años de ostracismo.
Antonio Menéndez, "Antonio el niño", detenido ayer, líder la facción de los Ultras Sur que se enfrentó violentamente con el sector "el Niño",
seguidor de Atlético, y líder de Outlaw-Hammerskin, nuevo líder de los
Ultras Sur, en foto publicada por El Mundo
Detrás de la pugna por el liderazgo de los Ultras Sur, que se
visualizó con la pelea del 9 de noviembre, está la lucha de un sector de
los antiguos Hammerskins, ahora ilegalizados, agrupados y rejuvenecidos tras la sigla de OUTLAW (fuera de la ley), liderado en el campo por Antonio Menéndez -Antonio el niño-,
por el control de los fondos de las 250 entradas que recibían del club
para distribuir y vender, y de la
venta de material con los símbolos de los Ultras Sur. Estos Hammerskins y
Outlaw trambién pugnaban en los ambientes de extrema derecha por el control de los concierto de música RAC o Rock Against Communism.
Como se ya expliqué aquí en el blog el 2 de diciembre, el líder histórico
de Ultras Sur, el abogado Álvaro Cadenas, curtido en su juventud en
numerosas peleas y agresiones, y con numerosos antecedentes policiales y
penales, estaba siendo cuestionado por el sector más joven, cercano o
vinculado a los Hammerskin de Outlaw y, parece, a Acción Nacional
Revolucionaria. Cadenas era uno de los propietarios del bar Drakkar,
junto con José Luis Ochaíta, otro de los lídres históricos de Ultrasur.
El club madridista llevaba años dejando sus instalaciones al grupo
hooligan ultra para que realizara sus actividades Desde principios de los
80, todas las presidencias del club habían colaborado, de una manera u
otra, con ellos con locales, dinero, entradas, viajes, etc. Y desde
hacia más de un año tomaron fuerza en los Ultras Sur un grupo más joven
cercano a los OUTLAW, y antiguos Hammerskin, liderado entre otros por Antonio El Niño, que
recientente pasó una temporada en la cárcel.
Este grupo liderado por "El Niño" cuestionaba el control y uso de
fondos por parte de Cadenas y los suyos. Así parece que la
ayuda que recibían por partido era de 250 entradas que les reportarían
más de 9.000 euros. Algunas fuentes dicen que la aportación de club era
muy
superior gracias a otros conceptos. Y ello sucedía en un momento que,
según
fuentes de la ultraderecha madrileña, el entorno de los renovados de los
Hammerskin
intentaría obtener el control de los conciertos de música RAC en Madrid.
También se disputaban el control de los artículos de merchandising
(gorras, casmisetas, bufandas, pins...) de los Ultras Sur, que
controlaba el grupo oficialista de Álvaro Cadenas.
Estas tensiones entre los dos grupos, ya se vivió en el partido frente al
Málaga el 18 de octubre, cuando partidarios de Antonio El Niño se
enfrentaron con los del sector "oficialista" seguidor de Cadenas. Dos
semanas después, el 9 de noviembre, jugando de nuevo en casa, un grupo
de seguidores del Madrid City Firm y Outlaw, fieles a Antonio el
Niño (Leer aquí comunicados y opiniones de los hechos)
acudieron antes del partido al Drakkar para exigir la retirada de los
Ultras Sur a Álvaro Cadenas, produciéndose una gran pelea, con heridos
por ambos bandos y posterior intervención policial. Antonio "el Niño", de ideología católica y ultra, no niega
ser seguidor del Atlético de Madrid. Con 29 años estaría casado con una
joven abogada, hija de un
catédrático de derecho en cuyo bufete trabaja, que defiende a Luis
Bárcenas. Está por ver ahora que harán los seguidores del nuevo líder, Antonio
el
Niño, y si el grupo de Álvaro Cadenas seguirá controlando la venta de
material, ahora que han perdido los beneficions de la venta de 250
entradas por partido.
Aquest matí els regidors de Plataforma X Catalunya a Vic, Joan Carles Fuentes, Pilar Catalán i Cristina Gayoso han comparegut al Jutjat número 4 de Vic com testimonis i perjudicats per declarar, ratificar i ampliar dades de la denúncia que van posar contra Josep Anglada per presumptes delictes de apropiació indeguda i administració deslleial dels 32.000 desapareguts del comte del Grup municipal de Vic, dels 1.400 de la caldera de la Marta Riera i de altres 39.714 desapareguts sense explicació.
Els regidors Cristina Gayoso, Joan Carles Fuentes i Pilar Catalán, mostrant el detall del moviment bancari pel que es va pagar amb diners del Grup Municipal, la caldera de la regidora Marta Riera. Uns diners que segons Anglada van ser només un préstec.
Escolta al vídeo la versió d'Anglada sobre els 32.000 euros, el Mercedes i la caldera de la regidora.
Según Bernad "Ello no es cierto. El Sindicato Manos Limpias y yo como Secretario General, no podemos adherirnos a ningún proyecto o partido político".
El pasado viernes ya circulaban informaciones no publicadas ni por Alerta Digital, ni por la web de SOLUCIONA, que afirmaban que la información sobre el ingreso de Bernad en dicha candidatura para las elecciones europeas no era cierta.
Ara fa 16 anys, quan regidors de l'oposició com en Paco Torres,
denunciaven l'ús personal i descontrolat que feia l'alcalde, Josep
Montràs, de la targeta VISA d'alcaldia, vaig tenir algunes converses molt llargues amb dirigents
nacionals i comarcals de CDC, els qual s'avergonyien del que sortia a la
premsa, però no s'atrevien a tocar des de Manresa o Barcelona el
territori de Josep Montràs. Per posar un exemple, Montràs s'oferia a fer comptes i
recollir diners dels dinars d'alcaldes de la comarca a algun restaurant del Bages, i un
cop havia recollit els diners, segons testimonis, pagava el dinar de tots amb la VISA
municipal i els diners que havia recollit es quedaven, presumptament, a la seva butxaca
Quan a finals del passat mandat, va esclatar la situació de fallida de l'ajuntament de Moià, vaig escriure a diversos mitjans alguns articles analitzant les causes de la fallida de Moià, la incompetència d'alguns dels seus gestors, la possible corrupció feta per part d'algunes persones, la megalomania de Josep Montràs, alcalde durant 28 anys de la vila amb majoria absoluta, i els beneficis que molta gent havia obtingut de tants anys d'incompetència i mala gestió, que emergien amb un deute de 26 milions d'euros.
Vaig tornar a escriure de Moià a inicis d'aquest mandat, (clica per llegir un article al Triangle) quan es declarar la fallida tècnica de l'ajuntament, lamentant que semblés que el nou alcalde Dionís Guiteras, no volgués aixecar catifes ni buscar-ne responsabilitats. La caiguda de CiU de 7 regidors a 2 -i per pels no és va quedar només amb un- ho va interpretar molta gent com un suoport tàcit de sectors influents i de molts dels qui devien petits favors a Montràs de votar Guiteras i la nova llista d'ERC, convençuts que no aixecaria catifes. La majoria dels antics regidors d'ERC-MAP es van presentar sota la nova sigla d'Entesa.
Però vaig deixar de fer-ho quan, a causa de la denúncia que havien fet a l'anterior mandat els regidors llavors d'ERC-MAP, ara d'Entesa, al Tribunal de Cuentas, en tramitar la denúncia per delegació la Sindicatura de Comptes, van ser imputades amb els bens embargats 23 persones, entre ells els regidors del mandat actual o anteriors, que havien posat la denúncia.
Hi ha un tema del que no se n'ha parlat gens i és que, casualment, el nou alcalde de Moià i diputat d'ERC al Parlament, Dionís Guiteras, és Vicepresident la Comissió de la Sindicatura de Comptes del Parlament. Aquesta imputació va generar un gran desgast a Moià i alguns dels regidors denunciants, imputats per una inexistent complicitat amb un mala gestió i poblable malversació que ells havien denunciat, van acabar dimitint. I hi ha qui va interpretar aquesta imputació de 23 persones -fins i tot dels regidors denunciants- per un organisme, la comissió parlamentària del qual n'és Vicepresident l'actual alcalde de Moià, com una possible voluntat de certs sectors per decapitar a bona part dels que havien estat regidors en mandats anteriors.
He de dir que em feia patir la imputació de l'exregidora Iolanda Burdó, que va ser un temps regidora de CiU, i va dimitir abans d'acabar el seu mandat farta del que veia que feia l'alcalde Montràs. Em feia patir veure imputat i amb els bens cautelarment embargats el regidor Paco Torres, principal denunciant des de fa 16 anys de les irregularitats, malversacions i incompetències que van portar Moià a la ruïna. Em feia patir veure com el socialista Enric Terencio es veia culpabilitzat per una gestió de la que ell no n'era responsable.
Ahir es va fer públic (llegir a Regió7), que finalment el Tribunal de Cuentas, després de les actuacions de la Sindicatura de Comptes, ha desimputat a 20 regidors i exregidors, i imputa només als que considera com possibles
responsables i, per tant, obre un processament sobre ells. Aquests són l´exalcalde, Josep Montràs, l´exsecretari Francesc
Armengol i qui va ser l´interventor en els darrers anys de govern
Montràs, Alfons Rossell. Llàstima, però, que la part més grossa de les irregularitats, la gestió de l'empresa Moià Futur, amb els pisos que no es faran a l'antiga caserna de la Guàrdia Civil i el parking fantasma de tres pisos que hi ha sota el CAP, han quedat fora del procès judicial. Aquestes irregularitats de Moià Futur, el CAP i els pisos de la caserna han quedat fora del sumari donat que l'Ajuntament va decidir no personar-se el passat novembre.
Celebro la desimputació dels qui van denunciar les múltiples irregularitats i de regidors que no en van ser responsables, i espero que la justícia actui en aquest cas de despotisme, presumpta vulneració de normatives, mala gestió, megalomania, ús indegut de recursos públics, etc.
Anglada amb l'anterior Mercedes. La foto d'Oriol Costa (Osona.com) és anterior a la retirada del carnet, però molta gent diu haver-lo vist conduint entre novembre de 2011 a novembre de 2013. El dia de la manifestació d'abril de 2012 que li van trencar el retrovisor, conduïa ell, segons la denúncia que va fer als mossos.
En Josep Comajoan publica avui al 9 Nou el que alguns ja sabíem sobre la retirada del carnet de conduir d'Anglada, en acoseguir El 9 Nou la sentència de retirada del carnet i les multes. Una informació que tuitejava aquest dies el regidor de PxC, Joan Carles Fuentes. Anglada ha respost a la publicació d'aquesta informació amb twitts insultants, algun d'ells cap a mi, en Josep Comajoan i l'esposa de Comajoan. Amplio aquí els detalls del que publica El 9 Nou.
El divendres 18 de setembre de 2009, Josep Anglada i Marta Riera després d'un sopar a Madrid amb els membres del partit Iniciativa Habitable-Madrid Habitable (que té un regidor a Galapagar) surten del parking de la Plaza Oriente. Està al volant Anglada i només sortir, es troben amb un control d'alcoholemia de la policia municipal a uns 50 metres.
Anglada que va una mica content i creu que pot donar positiu frena en séc, tots dos surten del cotxe i es canvien de seient. Sembla ser que els policies se n'adonen, i en arribar el cotxe al control, conduint Marta Riera, demanen que bufi Josep Anglada.
Ells expliquen que no s'han canviat de lloc, que s'havien aturat i sortit del cotxe per comprovar si portaven una bossa al maleter que pensaven que se l'havien deixat. Els municipals insisteixen que el Sr Anglada bufi i ell, surt del cotxe i sembla que sacseja als municipals a crits de "Soy Anglada de Vic, persigan a los moros". Els agents aconsegueixen reduir-lo, ell es nega a bufar i, després de comprovar la seva identitat i documentació, el denuncien per negar-se a fer la prova d'alcoholèmia i per sacsejar als agents de l'autoritat.
Assumeix la defensa d'Anglada l'advocat ultra Esteban Gómez Rovira fins octubre de 2010, quan Gómez Rovira abandona PxC en solidaritat amb el Secretari General, Pablo Barranco que es veu obligat a deixar Plataforma. Llavors agafa la defensa del cas l'advocat José María Ruiz Puerta, advocat de Manos Limpias, que finançarà un any més tard les furgonetes de la campanya electoral de les eleccions espanyoles de novembre de 2011. I serà precisament durant la campanya de les eleccions de novembre de 2011 quan, com explica Josep Comajoan al 9 Nou, Anglada es condemnat a un any de presó -que no cal complir si no es té antecedents però aquest temps es té el carnet retirat- dues multes de 1.080 euros i 2160 euros per negar-se a fer la prova, coduir begut i resitir-se a l'autoritat al crit de "persigan a los moros!". També se li retira el carnet per un any i un dia a partir de la fi del temps de presó (que no cal complir, però no pot conduir), cosa que significa que tindrà el carnet retirat dos anys. Això vol dir que no podrà conduir entre novembre de 2011 a novembre de 2013. Acabat aquests dos anys, el gener de 2014 es compra un nou Mercedes-Benz CLA 220 CDI, d'uns 40.000 euros (Joan Carles Fuentes diu que amb el preu final és de 43.000 euros)
Aquesta retirada de carnet coincideix en el temps amb la denúncia que posa el fill d'Anglada al seu pare per agressions, el qual explica també que el seu pare i una altra persona havien agredit a la mare (llegir informació a El País). L'advocat madrileny, J María Ruiz Puerta, que ha aportat 80.000 euros a la campanya de PxC de les eleccions espanyoles d'aquells dies, s'empipa amb Anglada donat que ja que li havia finançat aquella campanya i porta la seva defensa, li havia insistit que era important que que durant aquella campanya electoral de novembre de 2011, no hi hagués cap nou incident. Llavors diferents dirigents de PxC i el mateix Ruiz Puerta es plantegen fer la Valkiria o destitució de Josep Anglada, si bé decideixen donar una nova oportunitat al líder donat que té una presència mediàtica a les televisions espanyoles que cap altre líder podria obtenir. La Valkiria doncs, es demorarà més de dos anys.
I aquí ens fem la següent pregunta: Si a Anglada li van trencar el retrovisor del cotxe el 25 d'abril de 2012, quan va sortir de casa amb el seu Mercedes (antic) mentre uns joves es manifestaven, estaria conduint Anglada amb el permís retirat?
Conduïa el 25 d'abril de 2012 Anglada sense carnet?
ACTUALIZADO, LUNES 10 DE MARZO: Miguel Bernad desmiente haber ingresado en SOLUCIONA) -------- Hace seis meses circulaban muchas informaciones sobre el salto a la política con una lista en las elecciones europeas de Miguel Bernad, Secretario General de Manos Limpias. Lista para las elecciones de mayo en la que se creía que también se involucraría el abogado de Manos Limpias y presidente de Partido por la Libertad (PxL), José María Ruiz Puerta.
Yo remití diversos mails a Manos Limpias y a PxL, respondiendo Manos Limpias que no se planteaban de momento opciones políticas.
SOLUCIONA ha hecho público esta tarde que Miguel Bernad, Secretario General de Manos Limpias, entra en SOLUCIONA. Así es la segunda adhesión importante en pocos días, tras la apuesta de Democracia Nacional por dicho proyecto, desligándose de hecho de La España en Marcha, dado que Alianza Nacional, La Falange y Nudo Patriota no desean sumarse ni coaligarse con el proyecto impulsado por Armando Robles y Alerta Digital.
La entrada de Bernad en SOLUCIONA obligará a definir si dicha candidatura está por un sistema democrático en el marco constitucional -pese a que desea el retorno al estado centralista-, o por un modelo autoritario populista-nacional sindicalista.
Aquesta matinada els mossos d'esquadra han detingut a Barcelona a dos joves en relació a l'agressió que va patir un grup de simpatitzants de Democracia Nacional el passat 12 d'octubre a Barcelona a un bar de la cantonada de Carretera de la Bordeta amb el carrer Farell, a Sants, que havien assistit a l'acte de La España en Marcha a Montjuïc. Aquestes detencions, fetes seguint la instrucció del Jutjat número 19 de Barcelona, (veure nota de mossos), s'han produït hores abans de la compareixença a la Ciutat de la Justícia de Barcelona, a la que no s'han presentat, del president d'Alianza Nacional, Pedro Pablo Peña, i del Jefe Nacional de La Falange, Manuel Andrino, que havien de declarar en relació a les manifestacions que va fer el 12 d'octubre a Montjuïc.
Segons la nota del mossos, els dos joves, han estat detinguts aquesta matinada, i ara es troben a dependències policials.Per aquests fets van ser detingudes ja sis persones el 28 de gener als barris de Sants i Sant Andreu i als municipis de Sant Feliu de Llobregat i Vilanova i la Geltrú. Una d'elles, Fèlix P V, va ingressar a la presó el 31 d'aquell mes,(anar al blog Felix Llibertat!) sortint en llibertat fa nou dies.
Sembla ser que els mossos d'esquadra, que havien fet un fort desplegament d'informació aquell dia per evitat xocs entre ultres i antifeixistes, tindrien imatges de com, quan ja s'havia desactivat els desplegament d'unitats de la BRIMO, en considerar-se que ja no hi havia risc d'enfrontaments, una moto surt del Centre Social de Can Vies de Sants per comprovar la presència d'aquest grups de simpatitzants o militants de DN al bar de la Carretera de la Bordeta.
Aquelles imatges mostren com el motorista torna a Can Vies i, al cap d'uns minuts, haurien sortit de Can Vies un grup de dotze antifeixistes amb barres de ferro, pals, i passamutanyes. Sembla que poc abans d'arribar al bar es van tapar la cara, actuant violentament sense provocació prèvia contra els ultres, resultant amb ferides
de consideració un noi al cap i una noia a la mà, i sent destrossades
les cadires i taules de l'exterior i l'interior del bar. Uns danys materials a l'establiment que superen els 1.300 euros.
Imatges de dos dels ferits
Segons la nota feta pública pels mossos "a hores d’ara la policia científica està practicant les
anàlisis dels objectes i documents intervinguts, com ara pals, cadenats,
cadenes i diversa documentació, per tal d’aportar noves proves sobre
els fets i del nivell d’organització del grup agressor", i l'operació policial continua oberta.
En la nota es diu que "els investigadors treballen amb la hipòtesis que l’agressió de
Sants podria ser una reacció a un atac que va tenir lloc el març de 2012
contra diversos joves a la Sala Stroika de Manresa. En aquella ocasió
un grup de persones va realitzar un atac organitzat i planificat contra
uns joves que estaven fent cua per tal d’assistir a un concert del grup
de música KOP. Per aquests fets la Policia de la Generalitat – Mossos
d’Esquadra, després d’una laboriosa investigació, va detenir 17 persones
com a presumptes autores d’aquest atac. Deu dels detinguts van
ingressar a presó".
Personalment jo discrepo de que l'atac als militants de DN fos la resposta a l'atac nazi d'Stroika (clica per veure acusació i sumari). Crec que va ser un atac motivat per l'actitud obsessiva i contraproduent de certs sectors d'alguns grups antifeixistes "d'expulsar els feixistes dels carrers". Evidentment condemno aquesta acció i no entenc que determinats grups
antifeixistes no condemnin aquesta agressió. (O s'està d'acord amb l'ús
de la violència per motius polítics o s'està en contra. Jo estic en
contra)
P PABLO PEÑA I MANUEL ANDRINO NO HAN COMPAREGUT A LA CITACIÓ DE FISCALIA
Pedro Pablo Peña ja va enviar una comunicació de que avui la mateixa hora havia de ser a la vista del recurs al Tribunal Superior de Justicia de Madrid a la prohibició de la manifestació de dissabte al barri de Lavapiés contra els salts de Ceuta i Melilla, i Andrino va demanar un exhort per declarar des de Madrid. De tota manera ni la Fiscalia ni mossos d'esquadra haurien rebut encara els escrits de Peña i Andrino dient que noi compareixien. En ser unes declaracions a Fiscalia, no a un jutge, en principi no s'imposaran sancions per incopareixença, tot i que, en no presentar-se haurien perdut una oportunitat per aclarir les seves declaracions, en el cas realment desitgessin evitar una imputació judicial.
Pedro Pablo Peña, al mig, el passat 12 d'octubre a Montjuïc