dissabte, 19 d’agost de 2017

PER QUÈ EL MINISTERI DE L'INTERIOR NO DECRETA NIVEL 5 D'ALERTA? Publico a Nació Digital. Seria la primera vegada que es fa a l'estat i implicaria el probable desplegament d'unitats de l'exèrcit als carrers de Catalunya, no hi precedents, ni s'ha avaluat els protocols d'actuació i, en l'escenari actual previ l'1-O, podria generar reaccions contràries, més quan haurien de treballar colze a colze amb els Mossos, un cos del que Rajoy no descarta agafar-ne el control.

              


El ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, ha anunciat en acabar la reunió de Taula de Valoració de l'Amenaça Terrorista que es manté el nivell 4 d'alerta antiterrorista en no ser necessari passar a nivell 5, que és el que correspondria en cas d'un probable atemptat imminent. A la reunió hi ha assistit el cap de la Comissaria General d'Informació dels Mossos, Manel Castellví, que s'ha hagut de menjar el gripau de sentir en boca del ministre que la cèl·lula autora dels atemptats de Barcelona i Cambrils ja estava desarticulada. Afirmació més que temerària, donat que encara no s'ha detingut a l'autor material de l'atropellament de La Rambla i falta per detenir diversos possibles col·laborador de la mateixa com, potser, l'imam de Ripoll. El conseller d'Interior, Joaquim Forn, ha desmentit que es pugui donar per desarticulada la cèl·lula, més quan són els Mossos qui ho ha de dir, en portar el gruix de la investigació.
Zoido necessita donar per desarticulada la cèl·lula per poder justificar així que no s'aixequi l'alerta al nivell 5 o màxim com s'ha fet aquests últims dos anys països europeus com França, que han patit atemptats similars i han desplegat unitats especials de l'exèrcit, no només per protegir infraestructures i edificis sensibles, sinó a patrullar als carrers, estacions i aeroports. Altres països europeus, sense arribar al nivell màxim, han desplegat en determinats moments unitats militars als carrers.
A l'Estat espanyol estem en nivell 4 des del 26 de juny de 2015, després d'una sèries d'atemptats a França i a zones turístiques de Tunísia. Com hem vist en la gestió dels atacs de Barcelona i Cambrils són el Mossos d'Esquadra el qui, amb les policies locals, tenen el control real i efectiu dels carrers. La Guàrdia Civil, el Cos Nacional de Policia i el CNI fan, en coordinació o sense amb els Mossos, operacions d'investigació i detenció de grups gihadistes i certament tenen una xarxa confidents i informadors. Però són els Mossos qui investiguen l'explosio d'Alcanar, els qui van fer l'operació Gàbia  i els qui van abatre als gihadistes de Cambrils.
I la cèl·lula no estarà  desarticulada fins que s'hagi capturat o abatut a l'autor de l'atropellament de La Rambla i als possibles còmplices o col·laboradors que pugui haver-hi. Tothom sap, com hem vist quan s'intentava detenir a autors d'alguns dels atemptats gihadistes recents a Europa, o com va passar l'11-M a Madrid, que no acostumen a deixar-se capturar vius i prefereixen morir matant. Així doncs l'alerta ara per ara és màxima i estaria justificat aixecar-la al màxim  nivell. 
Decretar el nivell 5 significaria desplegar uns 5.000 soldats dels 27.000 de l'anomenat Nucli de Força Conjunta que certament poden tenir experiència patrullant per Mali, el Líban o l'Iraq, però no pel Ripollès, les zones turístiques de la costa, els complexos petroquímics o nuclears de Tarragona i les estacions de metro i tren de Barcelona. Una altra cosa seria debatre, com s'ha fet a Bèlgica, França i Alemnya, si veure tanquetes pels carrers, soldats fortament armats i barreres físiques de formigó fent ziga-zaga al mig de les ciutats, al voltant de determinades institucions, mercats o centrals elèctriques, és o no eficaç i si dóna sensació de seguretat o aconsegueix l'efecte contrari.    
Però el fet, sense valorar l'eficàcia o ineficàcia i les consequències diguem psicològiques d'aquestes mesures, és que el Ministeri de l'Interior encara que estigui justificat des d'un punt de vista operatiu, no pot arriscar-se a estrenar-se a decretar per primera vegada el nivell 5 ara a Catalunya per diversos motius. Un és que les unitats militars que patrullessin per certs municipis o comarques podrien no ser ben rebudes per sectors de la ciutadania davant la proximitat del referèndum de l'1 d'octubre i la possible intervenció de l'estat per impedir-lo, fins i tot agafant el comandament dels Mossos o tancant físcament els col·legis electorals. El segon motiu és la manca de precedents de com fer-ho. No s'han posat en marxa els protocols d'intervenció i l'escenari català no és el més propici, al marge que, per una simple qüestió operativa, sobretot si es despleguen a ciutats, estacions i zones turístiques, s'haurien de coordinar molt o acabarien de facto sota les ordres del Departament d'Interior.   Un departament del que Mariano Rajoy, segons què passi d'aquí unes setmanes, i ara no parlo de la cèl·lula gihadista, en voldrà prendre el control.
 
 Unitats de l'exèrcit als carrers de Brussel·les

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada