Algunes persones i mitjans m'han preguntat aquest dies si hi ha grups ultres organitzats al camp del RCD Espanyol de Cornellà, ubicats o no a La Corba, en relació a la invasió del camp del passat diumenge després de la victòria del Barça, i de que alguns militants i candidats del PP de Cerdanyola i Sant Joan Despí hagin estat identificats saltant a la gespa participant en els enfrontaments amb els Mossos. La meva opinió és que ara no hi ha cap grup nombrós i organitzat com a tal, més enllà que continuïn dins o fora de La Curva, nuclis d'antics membres de Brigadas o vinculats a grups ultres espanyolistes, com Los de Artós o d'ambients skins i neonazis. També continuen a La Curva alguns membres de la Guardia Joven, que de vegades van amb bombo i micro. Ja tenen uns 40 anys.
La pressió policial i del mateix club va fer reduir la presència al camp de seguidors ultres el 2009, en deixar Montjuïc. Tot i això van continuar actius dins l'estadi i en algún bar de l'entorn grups de Brigadas Blanquiazules, alguns d'ells vinculats a ambients ultres com el Casal Tramuntana o Plataforma per Catalunya i als joves ultres de Sabadell i altres municipis del Vallès Occidental i a grups de caps rapats.
L´últim cas important de violència perpetrada pels ultres de l'Espanyol va ser l'agressió que va tenir lloc l'1 de maig de 2016 a la Feria de Abril quan 11 membres de la penya ultradretana RCDE FIRM de la Curva de l'Espanyol,
van colpejar brutalment a les dues de la matinada, en el recinte del Fòrum de Barcelona, on se celebrava la Feria de
Abril, a V. G, membre de la Penya Juvenil 1991.
La víctima estava amb altres amics a una carpa de la Fira, els agressors van anar cap a ell i, després de demanar-li
informació sobre altres membres de la Penya 1991, que ell no va
respondre, li van donar un fort cop de puny al cap i quan va caure a era
terra, col·lectivament li van donar reiterades patades a diverses parts
del cos, quedant inconscient. Els acusats van acceptar al judici declarar-se culpables amb un pacte de
conformitat i dos d'ells van sen condemnats a tres mesos de presó i tots onze a una multa, a indemnitzar a la víctima i a un periode d'allunyament
i no poder entrar per un temps al camp. Un dels condemnats, Álvaro H.T, estava diumenge al camp al costat de Carlos Ferrer-Calbetó, el candidat del PP a Cerdanyola que va saltar el camp. Álvaro H.T, que encertadament no va saltar al camp, també va ara a la llista del PP de Cerdanyola.
Les Brigadas es van crear el 1985 en un moment que els seguidors de L'Espanyol i la Penya Juvenil de l'Espanyol ja havien patit diversos atacs i agressions físiques per part dels Boixos Nois. Brigadas va arribar a tenir moltes seccions, com Skins Sarriá, Vándalos,
Brigadas Aragón, Brigadas Tarraco, Seccion. Gerona,
Peña Iñaki, Sección Don Simón, Brigada Vieja Guardia, Guardia Joven,
Comando
Vallés, Skins Gracia, Sección L'Hospitalet, Comando Navas, Nueva
Centuria,
Incalificables, etc. Algunes purament territorials i seguidores del
club, però d'altres en algun moment van ser manifestament violentes amb
objectius, àmbits d'actuació i accions que no tenien res a veure amb el
futbol. Destaquen els Cusos,
seguidors de l'Espanyol i lligats a Brigadas, però també vinculats als
Ultras Sur del Madrid, alguns dels quals encara són ara a la presó per l'atac
d'Stroika a Manresa de fa 2011.
Membres de PxC de Salt, alguns dels quals ara militen a Vox, en una celebració de Brigadas fa 9 anys
Fa quatre o cinc anys, alguns membres de les Brigadas Blanquiazules, juntament amb altres coneguts ultres que es movien pel Casal Tramuntana, Sabadell i altres localitat del Vallès Occidental, van canviar d'equip i estadi, per passar-se als Boixos Nois, liderant un nou relleu dels anomenats Casuals del Barça i els Boixos, que utilitzaven joves o cadells per activitats il·lícites. El grup va ser desarticulat fa un any i mig per la Policia Nacional. Precisament un dels condemnats per Stroika i membre dels Cusos vinculat als Ultras Sur i Brigadas Blanquiazules, Genís Vila Pujol que va
ser detingut el novembre de 2021 en aquesta operació policial per formar part dels Casuals del Boixos Nois, va perdre els
beneficis penitenciaris, i va tornar a la presó per complir el que li
faltava per la condemna d'Stroika, es va suicidar a la seva cel·la de la presó de Quatre Camins setmanes després de reingresar a presó. Suïcidi a la presó d'un conegut ultra que, per cert, va passar mediàtica i políticament totalment desapercebut. Tot i haver perdut presència tant els Boixos Nois com les Brigadas Blanquiazules dins dels camps del Barça i de Cornellà, de vegades es poden veure pancartes i mebres d'aquests grups a desplaçaments fora de casa o a l'estranger.
Qué poco cómodo se le ve a Alejandro Fernández (VOX Barberà del Vallès) cuando le preguntan al entrevistado por su pasado en el MSR. Y eso que no le preguntaron por el tatuaje de Amanecer Dorado que lleva o llevaba en la pierna (no sabemos si lo sigue llevando) ni por su asistencia al homenaje a Rudolf Hess. La entrevista empieza en el minuto 2:45 y la entrevista empieza con la pregunta del MSR, aunque es muy interesante escucharla entera:
ResponEliminahttps://www.radiobarbera.cat/programs/barbera-2023/radiobarbera_podcast_857
Me resulta muy curiosa la situación actual de los Boixos Nois, tras las amenazas del tal "Paco el gordo" a un ultra del Espanyol. No sé si tienen una ideología definida o no, pero sería interesante realizar un mapa ultra del fútbol catalán, para sacarnos de dudas
ResponEliminaBrigadas Blanquiazules ya no existen.
ResponElimina