Crítica de Sílvia Hinojosa al llibre a La Vanguardia. "La porta d'Aliança"

 

                                 

Sílvia Hinojosa 12 i 13 de maig de 2025, La Vanguardia

El fenómeno de Aliança Catalana sigue alimentando la producción editorial. El tiempo dirá si la formación de Sílvia Orriols confirma el crecimiento que le auguran las encuestas o se desvanece. No sería el primer caso. La política, como el mundo del espectáculo, crea ese tipo de estrellas fugaces. Pero Aliança parece tener los astros alineados. Por eso pone de los nervios a algunos de los partidos adversarios y despierta interés mediático. A la vez, son muchos los interrogantes.

De ese protagonismo en la escena política catalana ha llegado a las librerías Aliança Catalana: els nostres ultres , del periodista Xavier Rius Sant, un retrato detallado de cómo surge y crece esta ultraderecha independentista e islamófoba, a partir de una doble circunstancia: la frustración en una parte de la sociedad catalana que creyó en la promesa de la independencia, y la indignación por el hecho de que los autores de los atentados del 17 de agosto del 2017 en Barcelona y Cambrils fueron unos chicos de Ripoll, hijos de inmigrantes marroquíes, que hablaban catalán y se consideraban integrados.

El libro describe a Orriols como alguien “con escasa capacidad de empatizar”

Ripoll es el kilómetro cero de Aliança Catalana. Allí, Orriols, una administrativa, madre de cinco hijos, obtuvo en el 2019 un escaño de concejal con el Front Nacional de Catalunya –otra formación ultra–, y cuatro años después, la alcaldía, ya con Aliança, formación creada en el 2020 y en cuya expansión Rius Sant detalla el papel clave, entre bastidores, de figuras como Jordi Aragonès, Oriol Gès, Eduard Llaguno o Maiol Sanaüja

El autor, experto en inmigración y extrema derecha, describe a Orriols como una persona “hecha a sí misma y con escasa capacidad de empatizar”, que coge su primer avión en un viaje institucional a Italia en el 2019 y en el tiempo libre se queda en el hotel, sin socializar con los anfitriones y los demás concejales. Para ilustrar su “ideario etnicista”, el libro reproduce unos fragmentos del blog del colectivo Els Intransigents, que lideró una joven Orriols, en el que se ataca a la inmigración castellana, de la misma manera que años después señalará a los musulmanes.

En el ascenso de los ultras, el autor recuerda que están ocupando el vacío que dejan otros partidos y apunta, entre los responsables de ese ascenso, a una izquierda “que mira hacia otro lado” ante unos imanes que expanden una religión y una cultura que controla todas las esferas de la vida, y que tiene puerta de entrada pero no de salida. Esa puerta es la que está aprovechando también Aliança.

Analizo en Radio Euskadi, programa Boulevard con Eider Hurtado la presencia y el papel de la ultraderecha en los incidentes de Paiporta.

Escucha el audio de la entrevista sobre el papel de la ultraderecha  en los incidentes de Paiporta con el Rey y Pedro Sánchez, en el programa Boulevard de Eider Hurtado en Radio Euskadi del lunes 4 de febrero de 2024  

Entrevista a VilaWeb i a ElDiario.es sobre l'entrada d'Aliança Catalana al Parlament

 

Llegeix entrevista a VilaWeb, dimecres 15 de maig de 2014 

Andreu Barnils

—Com neix Aliança Catalana?
—Per entendre’ls, s’ha d’entendre l’impacte emocional que van tenir a Ripoll els atemptats del 17-A. No hem de frivolitzar-ho. Gent de Ripoll que porta aquells nois a jugar bàsquet amb els fills, que hi sopen, que els consideren bons nois, i aquests nois cometen un atemptat. Crec que la primera reacció va ser equivocada, a Ripoll, quan surt la germana d’un dels morts, i d’un empresonat, i la gent quasi li demana perdó. “Els vostres fills han fet això perquè som islamòfobs.” És amb aquest impacte que Sílvia Orriols, que ve d’Estat Català, d’Esquerra Republicana i del grup dels intransigents, vol fer una llista, amb Fina Guix, provinent de CiU, però no confien en aconseguir les 500 signatures necessàries. I llavors van al Front Nacional de Catalunya, que és un partit que està congelat, de Jordi Casacuberta (l’home té més partits congelats, com Comunitat Nacional Catalana). Orriols i Guix li  demanen la sigla, i es presenten pel FNC. I Orriols entra a l’ajuntament com a regidora del Front Nacional. Després ve un segon fet molt important.

—Quin?
—Amb el judici dels atemptats del 17-A, hi ha les imatges dels nois fent les bombes a Alcanar, dient, en català, “fill de puta”, “ara us matarem”, “Al·là ens ha triat”. Aquestes imatges em van dir que van ser demolidores, a Ripoll. Demolidores. Finalment, poc abans de començar la pandèmia, apareixen tres persones, Jordi Aragonès (cosí del president Aragonès), Oriol Gès i més tard Lluís Arenys, que l’animen a trencar amb el Front Nacional, un partit que veuen encarcarat. I fan Aliança Catalana.

—Quins són els objectius d’Aliança?
—És un partit amb tres eixos: la immigració vista amb una mirada passada de voltes (per cada immigrant que ve, n’hi ha deu que viuen de jeure i del subsidi, diuen). El segon eix és la frustració pel procés, l’independentista emprenyat que diu “no heu fet el procés que ens havíeu promès”. I el tercer element, peculiar. La ultradreta tradicional té la teoria del gran reemplaçament, i diuen que George Soros, els lobbies de Brussel·les i Hollywood, aquest poder malèfic, envia a Occident la immigració africana per devaluar-nos genèticament. Orriols té aquesta teoria, però diferent: Espanya ens envia la pitjor immigració a Catalunya, d’una manera planificada i deliberada, per destruir-nos com a nació. La teoria que Espanya ens vol destruir així. A aquest tercer eix, conspiranoic, s’ha de dir que hi ajuda, i molt, Villarejo, o l’imam de Ripoll, si era confident. Després, també s’ha de tenir en compte el que explica Najat el Hachmi.

—Què és?
—Najat el Hachmi, a El País, venia a dir: “Vaig veure néixer Aliança Catalana quan la gent abraçava la germana dels assassins i demanava perdó després dels atemptats. Mira si som islamòfobs que el vostre germà ha fet això.” La Najat sempre critica molt la potenciació del vel per part d’ERC. Creu que aquesta política ha potenciat l’Orriols i el seu discurs del contracomunitarisme. El contracomunitarisme diu que tots podem ser transsexuals, però no hi ha punts liles per a les filles de musulmans. Per a totes menys per a elles? Noies que no poden anar al cinema amb un amic no musulmà. L’Orriols critica que hi ha lleis civils per a tots excepte per a les dones musulmanes. Com saps, una musulmana no es pot casar amb un infidel als seus països. I aquí sí que ho fan, a vegades, però aleshores l’infidel s’ha de convertir. Si no, la dona queda assenyalada. Com els pares que adopten marroquins.

—Què els passa?
—Que a Europa és requisit legal obligatori convertir-se a l’islam si vols adoptar nen. El Marroc, si no, no facilitarà adopció. I s’han de convertir a l’ambaixada. Si adoptes un nen marroquí, converteix-te. En conec casos. La Najat és molt crítica amb el fet que Podem o ERC posin el vel com a exemple d’apoderament. Tu mires les fotos de la diputada Najat Driouech d’un any abans de ser diputada, i anava d’occidental, sense vel. Penso, com la Najat, que en aquest punt ho fem malament, sí. I que Orriols s’aprofita d’això.

—Com descriuríeu Aliança?
—És un partit xenòfob, per mi això queda clar. És ultradreta? Fa un discurs com la ultradreta. Fa un discurs molt xenòfob i demagògic contra l’islam i els immigrants en general. I Jordi Aragonès es defineix com el Bannon català, i és una mica l’ideòleg, fa tweets constantment a favor de Meloni, d’Orban. Si el teu referent europeu és la ultradreta, doncs ets ultradreta, això és molt clar. Però fixa’t que, a la vegada, els seus referents són els Germans Badia, Daniel Cardona, Carrasco Formiguera. El nacionalisme conservador d’abans de la guerra. Els seus referents no són les forces totalitàries dels anys trenta. Daniel Cardona va lluitar amb la república. I Carrasco Formiguera va ser afusellat per Franco. I part de la seva gent no vénen pas de la ultradreta, vénen d’ERC, de Junts i de Solidaritat, sobretot. I això és inèdit a la Unió Europea.

—Ajudeu-me a fer una mica el perfil dels personatges clau. Sílvia Orriols.
—És una persona poc viatjada. La seva cosmovisió és molt reduïda. Un mes després de ser regidora, Ripoll s’agermana amb Capranica, un poble al costat de Roma. Ella, que mai ha pujat a un avió, hi va. I a l’aeroport del Prat diu, què és això tan gran? El segon viatge que fa és amb autocar a Estrasburg per veure Puigdemont. No té carnet de conduir. Cosmovisió molt tancada. Al grup dels intransigents es ficava amb els castellans. I ara ho fa amb els immigrants. És mare de cinc fills i viu ancorada en el passat. Parla de la FAI, per exemple. El problema que té ara és que, com que no han entrat Lluís Arenys, ni Jordi Aragonès ni Ges, ella no té el coneixement, per exemple, per a parlar de l’ampliació del Prat.

—Jordi Aragonès.
—Era a Unió Democràtica. Professor d’història. Cosí del president. I un dels néts de l’imperi Aragonès d’hotels. El seu avi va crear un imperi hoteler a tot el Maresme i a molts més llocs*. Abans, era proper a la família Pujol i a UDC, es defineix com l’Steve Bannon català. I és pro-Trump. Ideòleg del partit. Secretari de formació i programes. No el van voler posar de número u a Barcelona perquè no semblés una guerra entre cosins.

—Lluís Areny.
—Empresari alimentari. Molt desconegut per la gent.

—Oriol Gès.
—Ex-militant de Solidaritat. Treballador de banca. Oriol Gès és secretari d’organització. I essent secretari d’organització, fa un any va fer una cosa inaudita. Es va presentar de número sis d’un altre partit, Impulsem Manresa, que anava amb els drets electorals del PDECat. Si tu ets secretari d’organització d’un partit, no et presentis com a número sis per un altre, no?

—Qui sí que ha entrat és Ramon Abad, diputat per Lleida.
—Un jubilat del sector financer. I d’aquest sí que no en sé res.

—D’on treu el vot, Aliança?
—A Berga té el 10,6%. I A Berga ha governat la CUP. A Girona té el 6,4%. En aquests llocs han tret vot de juntaires emprenyats i de votants de la CUP. No de militants, però votants de la CUP. I després, d’ERC i de Vox. Penso en Salt o Manresa, on a les municipals es votava Vox, i ara han trobat un partit que uneix l’independentisme i el “no a la immigració”. Vox no baixa perquè ha tingut molt vot de gent jove. “És boja, l’Orriols, però igualment la voto perquè estic fart dels moros”, em deia gent de Moià. Són gent emprenyada per dues coses emocionals: la immigració, sobretot la musulmana (que és la que hi ha més a la Catalunya interior) i, després, atrau independentistes emprenyats.

—Quin futur veieu a Aliança?
—Si anem a una repetició electoral, tindran diners per a la campanya. Ara no en tenien. És el primer partit que entra al parlament sense haver enviat butlletes a casa. No tenia diners. I no ha sortit als debats. Si repeteixen eleccions, Orriols anirà al debat de TV3. I tindrà subvencions i diners.

—Però ella deia que era finançada per empresaris.
—Són gent que li deixava 2.000 euros. Empresaris, que diu ella, són gent que té un comerç, o advocats. El partit no tenia infrastructura. Però si el secretari d’organització fa pocs mesos es presentava per un altre partit! Feien la campanya amb una furgoneta i dos regidors.

—Voleu afegir res més?
—A l’estat espanyol i a Catalunya hi ha un sentiment racista molt menor que en altres punts d’Europa. Érem una excepció. No teníem partit d’ultradreta ni al parlament ni al congrés. Vox no arrelava reivindicant franquisme i avortament zero. Fins que va agafar la quota de pantalla amb Ortega Smith fent d’acusació particular al judici del procés. Aleshores, va fer el salt. Necessitava l’“Espanya es trenca”. I ara Aliança ha atret els emprenyats amb Puigdemont i Junqueras. Amb el “no a la immigració” no hauria passat de ser una llista municipal, com l’Anglada. Allò que li ha fet fer el salt és l’element identitari. Si Vox va necessitar “Espanya es trenca”, Aliança ha necessitat “ens han enganyat, hem de marxar, Espanya ens vol destruir enviant la immigració marroquina”. Ho deia així, jo: Vox i Aliança són els fills bastards del procés.

• En una primera versió es deia que el pare de Jordi Aragonès gestiona ara el holding hoteler. Aragonès ha parlat amb Xavier Rius per dir que només ho fan els seus tiets, i que ells n’estan desvinculats

¿De dónde sale Aliança Catalana? 12 de mayo 2024, El Diario.es Pol Pareja

sí, no, diaro, El Diario, Diari.es. Okdiario, sí Diario, Driari de,  Ok, vale,

Entrevista al programa "No ho sé de RAC1" amb Anna Vallhonesta sobre la lona de Desokupa la Moncloa

 

 

 

 

 Clica aquí per escoltar l'entrevista 

                              

Algunes respostes sobre la invasió del camp de l'Espanyol a Cornellà de diumenge. No hi ha cap grup consolidat de hooligans que lideri els aficionats ultres, si bé hi ha ex membres de Brigadas Blanquiazules, de RCDE FIRM, ex Casal Tramuntana, skins i molts afins a Vox, Joves d'Artós i el PP. Fa 4 anys va haver-hi un traspàs d'alguns dels antics ultres de Brigadas de l'Espanyol cap el Barça, que van liderar una nova generació de Boixos Nois i van ser desarticulats per la Policia Nacional. Un d'ells, Genís Vila Pujol, es va suicidar fa un any a la presó de Quatre Camins

                                

Algunes persones i mitjans m'han preguntat aquest dies si hi ha grups ultres organitzats al camp del RCD Espanyol de Cornellà, ubicats o no a La Corba, en relació a la invasió del camp del passat diumenge després de la victòria del Barça, i de que alguns militants i candidats del PP de Cerdanyola i Sant Joan Despí hagin estat identificats saltant a la gespa participant en els enfrontaments amb els Mossos. La meva opinió és que ara no hi ha cap grup nombrós i organitzat com a tal, més enllà que continuïn dins o fora de La Curva, nuclis d'antics membres de Brigadas o vinculats a grups ultres espanyolistes, com Los de Artós o d'ambients skins i neonazis. També continuen a La Curva alguns membres de la Guardia Joven, que de vegades van amb bombo i micro. Ja tenen uns 40 anys.

La pressió policial i del mateix club va fer reduir la presència al camp de seguidors ultres el 2009, en deixar Montjuïc. Tot i això van continuar actius dins l'estadi i en algún bar de l'entorn grups de Brigadas Blanquiazules, alguns d'ells vinculats a ambients ultres com el Casal Tramuntana o Plataforma per Catalunya i als joves ultres de Sabadell i altres municipis del Vallès Occidental i a grups de caps rapats. 

 

L´últim cas important de violència perpetrada pels ultres de l'Espanyol va ser l'agressió que va tenir lloc l'1 de maig de 2016 a la Feria de Abril  quan 11 membres de la penya ultradretana RCDE FIRM de la Curva de l'Espanyol, van colpejar brutalment a les dues de la matinada, en el recinte del Fòrum de Barcelona, on se celebrava la Feria de Abril, a V. G, membre de la Penya Juvenil 1991.

La víctima estava amb altres amics a una carpa de la Fira, els agressors van anar cap a ell i, després de demanar-li informació sobre altres membres de la Penya 1991, que ell no va respondre, li van donar un fort cop de puny al cap i quan va caure a era terra, col·lectivament li van donar reiterades patades a diverses parts del cos, quedant inconscient. Els acusats van acceptar al judici declarar-se culpables amb un pacte de conformitat i dos d'ells van sen condemnats a tres mesos de presó i tots onze a una multa, a indemnitzar a la víctima i a un periode d'allunyament i no poder entrar per un temps al camp. Un dels condemnats, Álvaro H.T, estava diumenge al camp al costat de Carlos Ferrer-Calbetó, el candidat del PP a Cerdanyola que va saltar el camp. Álvaro H.T, que encertadament no va saltar al camp, també va ara a la llista del PP de Cerdanyola. 

                             

 

Les Brigadas es van crear el 1985 en un moment que els seguidors de L'Espanyol i la Penya Juvenil de l'Espanyol ja havien patit diversos atacs i agressions físiques per part dels Boixos Nois.  Brigadas va arribar a tenir moltes seccions, com  Skins Sarriá, Vándalos, Brigadas Aragón, Brigadas Tarraco, Seccion. Gerona, Peña Iñaki, Sección Don Simón, Brigada Vieja Guardia, Guardia Joven, Comando Vallés, Skins Gracia, Sección L'Hospitalet, Comando Navas, Nueva Centuria, Incalificables, etc. Algunes purament territorials i seguidores del club, però d'altres en algun moment van ser manifestament violentes amb objectius, àmbits d'actuació i accions que no tenien res a veure amb el futbol. Destaquen els Cusos, seguidors de l'Espanyol i lligats a Brigadas, però també vinculats als Ultras Sur del Madrid, alguns dels quals encara són ara a la presó per l'atac d'Stroika a Manresa de fa 2011. 

També alguns membres de Brigadas van ser jutjats i condemnats pel cas Hammerskin, on també hi estaven implicat dirigents dels Ultras Sur del Madrid  L'acusació judicial dels empresonats pel cas Stroika, a l'hora d'enumerar els antecedents dels imputats, va deixar clara la vinculació d'alguns membres de Brigadas Blanquizules amb els Hammerskins i la condemna judicial a aquests. El símbol de les Brigadas és la gens innocent calavera Totenkopf de les SS sobre els colors del club. Al març i abril de 2014 van haver-hi diversos incidents violents dins l'estadi i es va incrementar la pressió policial i del mateix club amb resticcions d'accés.  

Membres de PxC de Salt, alguns dels quals ara militen a Vox, en una celebració de Brigadas fa 9 anys

Fa quatre o cinc anys, alguns membres de les Brigadas Blanquiazules, juntament amb altres coneguts ultres que es movien pel Casal Tramuntana, Sabadell i altres localitat del Vallès Occidental, van canviar d'equip i estadi, per passar-se als Boixos Nois, liderant un nou relleu dels anomenats Casuals del Barça i els Boixos, que utilitzaven joves o cadells per activitats il·lícites. El grup va ser desarticulat fa un any i mig per la Policia Nacional.  Precisament un dels condemnats per Stroika i membre dels Cusos vinculat als Ultras Sur i Brigadas Blanquiazules, Genís Vila Pujol que va ser detingut el novembre de 2021 en aquesta operació policial per formar part dels Casuals del Boixos Nois, va perdre els beneficis penitenciaris, i va tornar a la presó per complir el que li faltava per la condemna d'Stroika, es va suicidar a la seva cel·la de la presó de Quatre Camins setmanes després de reingresar a presó. Suïcidi a la presó d'un conegut ultra que, per cert, va passar mediàtica i políticament totalment desapercebut.

Tot i haver perdut presència tant els Boixos Nois com les Brigadas Blanquiazules dins dels camps del Barça i de Cornellà, de vegades es poden veure pancartes i mebres d'aquests grups a desplaçaments fora de casa o a l'estranger. 

A nivell d'anècdota que demostra que de fet els dos grups continuen existint encara que sigui de manera poc visible o latent, hi ha l'agressió que van perpetrar membres dels Boixos Nois contra l'ex dirigent (o dirigent?) de Brigadas Fredy, Fernando San Mamés, el passat 18 d'abril de 2020, quan va topar-se a l'hospital Vall d'Hebrón amb membres dels Boixos Nois. Uns i altres havien anat a donar mascaretes i bates. Era l'inici de la pandèmia.

 

Vox extiende e incrementa las acciones de su asociación "Mi Barrio Seguro" de cara a las elecciones municipales de mayo. No debe confundirse esta nueva asociación creada por Vox con las asociaciones vecinales neonazis "Madrid Seguro", muy activas hace un año, ahora casi desaparecidas.

                                

Fue en mayo de 2021 cuando el profesional de la seguridad privada y Portavoz Adjunto, Vocal-Vecino del Grupo Municipal VOX en el Ayuntamiento de Madrid, Andres Jesús López Esteban, convocó en nombre la asociación  "Mi Barrio Seguro" una concentración de protesta contra las ocupaciones de viviendas en Carabanchel. En aquel momento dicha asociación ciudadana centrad inicialmente en protestar por el fenómeno okupa, todavía no había sido legalizada, pero Vox vio en las legítimas protestas vecinales contra las ocupaciones de viviendas, narcopisos, en favor de más seguridad ciudadana y contra las bandas latinas, una vía para hacer crecer el partido en los barrios obreros, muchos de ellos con un alto índice de población inmigrante en los que históricamente en las elecciones ganaban las izquierdas  y sus asociaciones vecinales tienen un claro perfil progresista. Está por ver si Vox permitirá a los grupos locales que redacten sus propios programas electorales de cara a las municipales de mayo, algo que no permitió hace cuatro años, pero de momento busca extenderse en muchos barrios por medio de esta nueva asociación con unos lemas genéricos y similares para la mayoría de barrios y municipios de España.

Y funcionando de hecho como una correa de transmisión del partido, dicha asociación se legalizó siendo el dirigente madrileño de Vox, Andrés Jesús López Esteban, su presidente. Así organizó en diversos barrios de la Comunidad de Madrid concentraciones de protestas contra las ocupaciones y la inseguridad ciudadana. En alguna de aquellas protestas participó la diputada autonòmica de Vox, Rocío Monasterio y Mi Barrio Seguro estuvo presente con su carpa en la fiesta del Viva 21 de Vox del 9 y 10 de octubre del pasado año en Madrid. 

                       

Protesta de Mi Barrio Seguro junto al Congreso, con el apoyo de diputados de Vox

Manifestación de Mi Barrio Seguro encabezada por Andrés Jesús López Esteban y Rocío Monasterio 

  

Carpa de Mi Barrio Seguro en la fiesta Viva 21 de Vox  del pasado año
 

En aquel momento todavía estaban activas las supuestas asociaciones vecinales de la coordinadora "Madrid Seguro", presentes en seis barrios de la Comunidad, impulsadas por el histórico de los Ultras Sur, Alberto Ayala de Cantalicio, con el beneplácito del partido España 2000. En la protestas de Madrid Seguro solían participar los miembros del grupo Bastión Frontal, pero ambos grupos están ahora de hecho desaparecidos. Y ciertamente en ocasiones se ha confundido  la autoría de protestas vecinales contra las ocupaciones o bandas latinas o menores extranjeros no acompañados organizadas por las asociaciones vecinales ultras, ahora desaparecidas o inactivas de Madrid Seguro, con las convocatorias de Mi Barrio Seguro vinculado a Vox. 

 

El hecho es que Mi Barrio Seguro se ha ido extendiendo a otras comunidades autónomas como Cantabria o Cataluña, teniendo previsto hacerlo próximanente en muchas otras, siempre impulsadas por militantes o dirigentes de Vox. En Cantabria no han ocultado su vinculación con Vox dado que en sus actos ha participado el diputado autonómico Armando Blanco y además en las imágenes que cuelgan en twitter se ve que se realizan en el local de Vox.

En Cataluña alguna de sus primeras movilizaciones, como la que tuvo lugar en Pineda de Mar el pasado 22 de mayo, era el secretario de Organización del partido en la provincia de Barcelona,  Jordi de la Fuente, quien llevaba el megáfono dictando las consignas.  PosteriormenteMi Barrio Seguro convocó otra el 23 de junio en la Plaza Artós de Barcelona, lugar de concentración habitual de la ultraderecha.

                           

El coordinador de Vox en Barcelona ciudad, Gonzalo de Oro, segundo por la izquierda el 23 de junio.

Estas últimas semanas Mi Barrio Seguro ha participado en diversas movilizaciones vecinales en el Área Metroplitana de Barcelona contra las ocupaciones, narcopisos, el incivismo y la inseguridad ciudadana. En algunos casos han sido protestas convocadas por entidades vecinales, como la del miércoles 9 de noviembre ante la sede del distrito de Sant Martí contra las molestias y ruido en el llamado Triángulo Golfo. En dicha protesta los convocantes negaron a los miembros de Mi Barrio Seguro poder intervenir con su megáfono dado el cariz ultra y su vinculación a Vox.  En otros casos como la del pásado pasado sábado 12 de noviembre en Sant Adrià del Besos, la convocó exclusivamente Mi Barrio Seguro, siendo el diputado de Vox por Barcelona Juan Carlos Segura Just quien tomó la palabra con el megáfono. La pancara de Mi Barrio Seguro estaba sostenida entre otros por el coordinador de Vox en Barcelona ciudad,  Gonzalo de Oro Pulido.

Jordi de la Fuente, vicesecretario de Organización provincial Vox Barcelona, Juan Carlos Segura, diputado al Congreso, y Gonzalo de Oro, coordinador de Vox en Barcelona ciudad, al frente la protesta

El coordinador de Vox en Barcelona, Gonzalo de Oro (sobre las letras LL) y el diputado Segura Just (sobre S) sosteniendo la pancarta de Mi Barrio Seguro en Sant Adrià el pasado sábado día 12 de noviembre. Debajo el diputado tomando la palabra en la protesta.

El coordinador de Vox Barcelona, a la izquierda, sosteniendo la pancarta en Sant Adrià del Besós.

Esta asociación vinculada a Vox está presente sobretodo en Madrid, Cantabria y Cataluña  
 

VOX y ¿Por qué los fascistas están fascinados por la serie Peaky Blinders? Jordi Garrigós lo analiza en un artículo en el ARA en el que recoge mis opiniones

               

   

                                                        Tuit de Macarena Olona con Jacobo Gonzalez Robatto

Artículo de Jordi Garrigós en el diario ARA con mi opinión, ¿Por qué los fascistas están fascinados por 'Peaky Blinders'?

 Leer el artículo de Jordi Garrigós en castellano, en el diario Ara, lunes 20 de junio de 2022

Llegir l'article de Jordi Garrigós en català, al diari ARA del dilluns 20 de juliol de 2022 

Este enero, en plena campaña electoral por las elecciones de Castilla y León, una serie de televisión saltó a la palestra de manera involuntaria e inesperada. El motivo: se habían viralizado unas imágenes de varios líderes de Vox, entre los cuales su secretario general, Santiago Abascal, con una estética similar a la de sus protagonistas. La ficción era, por supuesto, Peaky Blinders, uno de los productos audiovisuales más exitosos de la última década. Para los que todavía no la hayan visto, la historia resigue las peripecias delictivas de una familia mafiosa de Birmingham de principios del siglo XX. Estrenada en 2013, justo la semana pasada Netflix añadió a su plataforma estatal la sexta y última temporada de la producción.

Toneladas de masculinidad, boina en la cabeza, tirantes bien apretados al cuerpo y miradas desafiantes. Aquella instantánea de los líderes de la ultraderecha española era tan parecida a la de los delincuentes de Peaky Blinders que incluso el candidato de Ciudadanos expresó su sorpresa por que un partido que pretendía gobernar la comunidad adoptara alegremente la estética de un gang mafioso, aunque fuera de ficción. Como no podía ser de ninguna otra forma, la siempre polémica Macarena Olona, candidata de Vox a la Junta de Andalucía, reaccionó a las críticas comparando, con orgullo, una imagen de la serie con la de sus compañeros de partido.

 Obviamente, Peaky Blinders no es una ficción fascista per se, sino una serie de éxito transversal en todo el mundo que, además de estar protagonizada por una familia de etnia gitana, en su quinta temporada se enfrentaba a un político de ultraderecha, Oswald Mosley. Pero indiscutiblemente reúne ciertas características que la han convertido en un espejo para una parte de la ultraderecha, que ha adoptado la estética y la ha convertido en uno de sus referentes.

 Violencia extrema, masculinidad tóxica, códigos de honor, delincuencia, vida a los márgenes y hasta cierto punto ideología antisistema. Son características magnéticas para el movimiento ultra, del mismo modo que pasó con The Sopranos a principios de siglo. Solo hay que recordar aquel infausto equipo formado por skinheads nazis, miembros de los Boixos Nois, que atemorizaron los campos de fútbol de medio Catalunya a base de palizas e intimidaciones. El club se llamaba Bada Bing, como el local de striptease que regentaba Tony Soprano. No era casualidad: eran fans de la serie, del mismo modo que posiblemente ahora lo son de Peaky Blinders. Siguiendo esta tendencia, las redes sociales están repletas de montajes y tatuajes con imágenes de la serie colgadas por personas vinculadas a los movimientos fascistas.

Para entender esta fascinación, hay que observar los diversos paralelismos que existen entre gangs como el de Peaky Blinders o la familia Soprano y el fascismo: "Siguen modelos muy admirados por los ultras, que buscan su identidad en grupos con un liderazgo fuerte y que consiguen cambios de forma violenta y sin pedir perdón", explica Xavier Rius Sant, periodista especializado en la extrema derecha que acaba de publicar Els ultres son aquí (Pòrtic). De hecho, este tipo de autoridad, casi mesiánica, de personas incuestionables que ejercen caudillos como Tommy Shelby, el protagonista de Peaky Blinders brillantemente interpretado por Cillian Murphy, podría ser comparable a la de Vox, ahora que el partido ha suprimido cualquier tipo de sistema democrático que pueda cuestionar su secretario general: "Con los últimos cambios de estatutos es imposible revocar el liderazgo de Abascal, incluso presentar candidaturas alternativas. De aquí a que estos personajes que no ha escogido nadie, pero que dirigen la masa, sean sus referentes", apunta Rius Sant.

La fascinación por la violencia y el crimen organizado no es, ni mucho menos, monopolio de la ultraderecha. Hoy en día han mutado a iconos pop personajes de ficción tan relacionados con la sangre y el hígado como Tony Montana (protagonista de Scarface, de Brian De Palma) o Gennaro Savastano (Gomorra) o incluso reales, como es el caso de Chapo Guzmán o de Pablo Escobar. A estos narcotraficantes las series los han puesto sorprendentemente de moda, a pesar de ser personas responsables de centenares de asesinatos. "Para algunas personas son vistos como una especie de Robin Hood modernos, queridos por el pueblo y al margen de las grandes corporaciones", explica Rius Sant. El fandom ha llegado a tal punto que es difícil no encontrarse una camiseta estampada con su cara en una tienda de souvenirs cualquiera de Barcelona.

Como conclusión: si eres fascista probablemente te gustará Peaky Blinders, pero para que te guste Peaky Blinders no tienes que ser fascista por fuerza. Porque aunque su narrativa nos acerque a personajes extremos, Peaky Blinders solo es una serie de ficción y no una película de propaganda, al estilo de las de Leni Riefenstahl o de José Luis Sáenz de Heredia. Sobre los ingredientes que para él tendría una ficción pensada exclusivamente para militantes de ultraderecha, el experto Xavier Rius Sant apunta a argumentos que "deslegitimen los organismos democráticos corruptos, tengan liderazgos erigidos en mesías y cambios conseguidos a base de acciones violentas". Aquí tenemos la fórmula perfecta para triunfar entre los ultras de hoy.

Per què els feixistes estan fascinats per 'Peaky Blinders'?

Violència extrema, masculinitat tòxica, codis d'honor, delinqüència, vida als marges, ideologia antisistema…

Jordi Garrigós 

 

 

 Aquest gener, en plena campanya electoral a les eleccions de Castella i Lleó, una sèrie de televisió va saltar a la palestra de manera involuntària i inesperada. El motiu: s'havien viralitzat unes imatges de diversos líders de Vox, entre els quals el seu secretari general, Santiago Abascal, amb una estètica similar a la dels seus protagonistes. La ficció era, esclar, Peaky Blinders, un dels productes audiovisuals més exitosos de l'última dècada. Per als qui encara no l'hagin vist, la història ressegueix les peripècies delictives d'una família mafiosa de Birmingham de principis del segle XX. Estrenada el 2013, tot just la setmana passada Netflix va afegir a la seva plataforma estatal la sisena i última temporada de la producció.

Tones de masculinitat, boina tapant la closca, tirants ben estrets al cos i mirades desafiants. Aquella instantània dels líders de la ultradreta espanyola era tan semblant a la dels delinqüents de Peaky Blinders que fins i tot el candidat de Ciutadans va expressar la seva sorpresa perquè un partit que pretenia governar la comunitat adoptés alegrement l'estètica d'un gang mafiós, encara que fos de ficció. Com no podia ser de cap altra manera, la sempre polèmica Macarena Olona, candidata de Vox a la Junta d'Andalusia, va reaccionar a les crítiques comparant, amb orgull, una imatge de la sèrie amb la dels seus companys de partit.

El senador Jacobo González Robato, con estética Peaky Blinders junto a Gallardo y Abascal. Arriba tuit de Macarena Olona con González Robato

 Òbviament, Peaky Blinders no és una ficció feixista per se, sinó una sèrie d'èxit transversal a tot el món que, a més d'estar protagonitzada per una família d'ètnia gitana, en la seva cinquena temporada s'enfrontava a un polític d'ultradreta, Oswald Mosley. Però indiscutiblement reuneix certes característiques que l'han convertit en un mirall per a una part de la ultradreta, que n'ha adoptat l'estètica i l'ha convertit en un dels seus referents.

 Violencia extrema, masculinidad tóxica, códigos de honor, delincuencia, vida a los márgenes y hasta cierto punto ideología antisistema. Son características magnéticas para el movimiento ultra, del mismo modo que pasó con The Sopranos a principios de siglo. Solo hay que recordar aquel infausto equipo formado por skinheads nazis, miembros de los Boixos Nois, que atemorizaron los campos de fútbol de medio Catalunya a base de palizas e intimidaciones. El club se llamaba Bada Bing, como el local de striptease que regentaba Tony Soprano. No era casualidad: eran fans de la serie, del mismo modo que posiblemente ahora lo son de Peaky Blinders. Siguiendo esta tendencia, las redes sociales están repletas de montajes y tatuajes con imágenes de la serie colgadas por personas vinculadas a los movimientos fascistas.

Para entender esta fascinación, hay que observar los diversos paralelismos que existen entre gangs como el de Peaky Blinders o la familia Soprano y el fascismo: "Siguen modelos muy admirados por los ultras, que buscan su identidad en grupos con un liderazgo fuerte y que consiguen cambios de forma violenta y sin pedir perdón", explica Xavier Rius Sant, periodista especializado en la extrema derecha que acaba de publicar Els ultres son aquí (Pòrtic). De hecho, este tipo de autoridad, casi mesiánica, de personas incuestionables que ejercen caudillos como Tommy Shelby, el protagonista de Peaky Blinders brillantemente interpretado por Cillian Murphy, podría ser comparable a la de Vox, ahora que el partido ha suprimido cualquier tipo de sistema democrático que pueda cuestionar su secretario general: "Con los últimos cambios de estatutos es imposible revocar el liderazgo de Abascal, incluso presentar candidaturas alternativas. De aquí a que estos personajes que no ha escogido nadie, pero que dirigen la masa, sean sus referentes", apunta Rius Sant.

 La fascinación por la violencia y el crimen organizado no es, ni mucho menos, monopolio de la ultraderecha. Hoy en día han mutado a iconos pop personajes de ficción tan relacionados con la sangre y el hígado como Tony Montana (protagonista de Scarface, de Brian De Palma) o Gennaro Savastano (Gomorra) o incluso reales, como es el caso de Chapo Guzmán o de Pablo Escobar. A estos narcotraficantes las series los han puesto sorprendentemente de moda, a pesar de ser personas responsables de centenares de asesinatos. "Para algunas personas son vistos como una especie de Robin Hood modernos, queridos por el pueblo y al margen de las grandes corporaciones", explica Rius Sant. El fandom ha llegado a tal punto que es difícil no encontrarse una camiseta estampada con su cara en una tienda de souvenirs cualquiera de Barcelona.

Como conclusión: si eres fascista probablemente te gustará Peaky Blinders, pero para que te guste Peaky Blinders no tienes que ser fascista por fuerza. Porque aunque su narrativa nos acerque a personajes extremos, Peaky Blinders solo es una serie de ficción y no una película de propaganda, al estilo de las de Leni Riefenstahl o de José Luis Sáenz de Heredia. Sobre los ingredientes que para él tendría una ficción pensada exclusivamente para militantes de ultraderecha, el experto Xavier Rius Sant apunta a argumentos que "deslegitimen los organismos democráticos corruptos, tengan liderazgos erigidos en mesías y cambios conseguidos a base de acciones violentas". Aquí tenemos la fórmula perfecta para triunfar entre los ultras de hoy.