Jordi Moreras i el president de la Fundació, el diputat Carles Campuzano
Aquest matí, en nova Tribuna esmorzar de la Fundació ACSAR l'antropòleg Jordi Moreras, autor de diversos llibres sobre l'islam a Catalunya, ha insistit que "ja no té sentit continuar vinculant l'islam al fet migratori, el seu encaix i a com s'han d'integrar", donat que molts musulmans ja no són immigrants, en són els sues fills o nets o, fins i tot europeus conversos.Moreras, professor del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la Universitat Rovira i Virgili, ha fet la conferència “Un islam post-migratori: perspectives europees i apunts sobre Catalunya”
Moreras ha comentat que l'any passat va fer 40 anys de l'obertura de la primera mesquita a Catalunya, i no es pot continuar abordant aquesta pràctica religiosa amb amb aire de provisionalitat, plantejant cinc arguments o elements per donar un enfoc útil pel segle XXI.
El primer és tenir clar que s'ha de superar la dimensió o visió generacional. "Musulmans de primera generació, de segona, de tercera, de quarta..... Quan s'ha d'aturar?" I ha constat que a la majoria de països europeus ja és el francès, l'anglès o l'alemany els vehicles comunicatius de l'islam a l'esfera pública, més enllà que les pregàries a la mesquita es facin en àrab. I ha posat exemples de persones de religió o nascuts musulmans com l'alcalde socialdemòcrata de Roterdam, Ahmed Aboutaleb, o de la ministra d'educació francesa, Najat Vallaud-Belkacem.
El segon element és, per Moreras, no tant perquè molt joves es radicalitzen, sinó perquè la majoria no ho fan. I ha recordat el cas del policia musulmà, Ahmed Merabet, assassinat en els atemptats de París, i del treballador originari de Mali que va ajudar a salvar-se a molts clients del supermercat jueu.
El tercer aspecte a tenir en compte és que "nosaltres ens hem secularitzat, però molta gent creu que ells també s'haurien d'haver secularitzat", i els molesta la seva presència a l'espai públic.
El quart aspecte són determinades decisions polítiques i discursos a Europa sobre terrorisme el vel integral, etc, posant com exemple el referèndum fet a Suïssa sobre si les mesquites poden o no tenir minaret.
El cinquè i últim element és que "ni l'islam, ni la comunitat musulmana, com a tal, no és única ni homogènea", cosa que cal tenir en compte a l'hora de debatre sobre l'islam i els musulmans. I s'ha queixat que a alguns llocs els partits centrals hagin agafat part del discurs generalitzador i simplista de la ultradreta.
Dit això Moreras ha explicat tres actors que condiciones l'islam a Europa. El primer el dels estats europeus que parlen "d'adaptació". El segon els dels governs de països com Marroc o Turquia que vetllen per "controlar" als seus immigrants o fills d'immigrants, tant a nivell cultural i polític, com religiós. El tercer el de països com Aràbia Saudita, que tot i no tenir immigrants, influeixen per controlar la puresa de la religió a Europa, és a dir "la sublimació".. I tots tres donen patrons de com ha de ser un musulmà a Europa, molts dels musulmans o descendents de musulmans no són practicants. I ha manifestat que seria bo que els líders de les comunitats islàmiques europees diguessin en veu alta que accepten "el dret a creure o a no creure".
En relació a Catalunya ha lamentat que debats com el del vel integral s'hagi fet, quan encara no hi havia dones que el portessin, generant polèmiques estèrils. Ha afegit que "no s'han de fer polítiques de contraradicalització sinó de convivència i cohesió social".
Tot seguit hi ha hagut un interessant col·loqui en el que han intervingut persones vinculades al món acadèmic, polític, administracions i ONGs.
Anar a la Tribuna ACSAR del Fiscal de Delictes d'Odi (Xenofòbia, racisme...)
