dissabte, 8 de febrer de 2014

SUPERAR L'ESTANCAMENT QUE PROVOCA LA GROLLERIA D'ANGLADA, publico a La Directa sobre la destitució a PxC



Quan els periodistes que fa anys que seguim Josep Anglada intercanviàvem, sense escandalitzar-nos, les últimes excentricitats i novetats de caire personal, econòmic, social o polític, que ens arribaven d’Anglada i Plataforma per Catalunya (PxC), sempre dèiem que, encara que només donéssim veracitat a la tercera part del que ens arribava, no seria versemblant per a una pel·lícula o novel·la que pretengués recollir la complexitat i la diversitat de les passions, debilitats i contradiccions humanes. Semblaria exagerat o inventat.

Molts dirigents locals de PxC i probables nous alcaldables de diversos municipis explicaven amb resignació les quanties econòmiques per avançat que els exigia ara el president de la formació per encapçalar la llista de 2015 o anar-hi de número dos o tres. I alguns dels que ara són regidors es queixaven, en veu baixa, que, a part d’haver hagut de pagar la campanya de 2011, durant bona part del mandat havien hagut d’entregar la major part del sou, dieta o subvenció que rebien del seu ajuntament a Josep Anglada. Des de feia un parell de mesos, Anglada explicava eufòric a molta gent que tornava a estar forrat, ja que havia cobrat els 80.000 euros de subvenció estatal pels 67 regidors que va obtenir el 2011 i que es compraria un nou Mercedes, comentaris que no havien fet cap gràcia als socis espanyols de PxC, el Partido por La Libertad, el president del qual, l’advocat de Manos Limpias José María Ruiz Puerta, li havia deixat a Anglada els 80.000 euros de les furgonetes i treballadors de la campanya de les eleccions espanyoles de 2011. Una quantia que no havia recuperat. Precisament quan escrivia el llibre Xenofòbia a Catalunya vaig preguntar a Anglada de què vivia i em va respondre que “l´última vagada que m’ho va preguntar el Vila d’Abadal li vaig dir: m’ho faig amb la teva dona i ella em paga”. Així ho vaig publicar jo en el llibre i aquest paràgraf no va ser cap dels que va incloure en la querella de 100.000 euros que em va posar per calumnies i injúries.
També era un queixa habitual dels regidors de PxC les incongruències d’Anglada. Donat que vol ser alcalde de Vic a qualsevol preu, i Vic és potser una de les ciutats amb més estelades als carrers, el maig passat va votar a Vic a favor de la moció de l’Associació de Municipis per las Independència (AMI) per tal que es tanqués la Delegació i subdelegacions del Govern espanyol a Catalunya, marxés l’administració espanyola i s’arxivessin totes les multes i expedients per penjar l’estelada als màstils o balcons municipals. Un mes més tard votava també en favor de posar un carrer a nom de Guillem Agulló. Uns posicionaments contradictoris amb un Anglada que es definia com espanyol per la gràcia de Déu i que presidia un partit contrari a l’independentisme català. Una altra queixa de molts militants de PxC era en relació als temes domèstics i de diversitat de gustos d’Anglada, cosa que xocava amb el valors catòlics conservadors del partit i de la Ciutat dels Sants.
Precisament un dels que va donar la cara per Anglada per reconduir un d’aquest escàndols, la denúncia de maltractaments al fill i la esposa d’Anglada feta pública durant la campanya electoral de novembre de 2011, va ser el regidor d’Olot, Nacho Mulleras, que avui ha estat un dels membres de l’executiva que, reunits en absència de l'exlíder i de la seva mà dreta Marta Riera, l’han destituït.

Evidentment, PxC sense Anglada agafarà una línea ideològica clara i no tindrà un president motiu de constants controvèrsies en l’àmbit personal. Però el fet és que PxC va arribar on va arribar gracies a Anglada, per més que la seva personalitat i caràcter fos també el llast que impedia créixer al partit. I és que a PxC tot, no només els diners que si quedaven, passaven per Anglada. Un Anglada que, com me’l va definir la psiquiatra i ex regidora d’ERC de Vic, Gràcia Ferrer, té el pensament i el raonament crític alterat, és fabulador i pot arribar al deliri i a creure’s els seus deliris.
Ara, més enllà que Anglada intenti resistir des de Vic amb el suport d’alguna regidora, PxC no patirà totes les coses negatives que provocava Anglada dins i fora del partit, i podrà reconciliar-se amb els seus aliats espanyols. Però també perdrà aquell comunicador que quan està serè sap jugar amb la càmera i l’entrevistadora, i que tant bé ho fa a Canal Català, Tele5 o Intereconomía.
És evident que PxC, a curt termini, en pot sortir afectada electoralment, però no ens enganyem. Els que el substitueixin són més educats, no insultaran ni cridaran com Anglada, ni és quedaran els diners del partit. Però potser amb noves cares com David Parada (Sant Boi) o Daniel Ordóñez (L’Hospitalet), sempre educats i correctes, aconseguirà estendre el discurs xenòfob i populista molt més enllà d’on l’ha portat la grolleria d’Anglada. I és que ni Marine Le Pen ni Geert Wilders van dient, com fa Anglada, que els immigrants són xurma, ni si els aturen a un control d’alcoholèmia la lien amb els municipals, dient-los que el deixin passar i que empaitin “als moros”.

1 comentari:

  1. No ho sé, però gràcies a Déu potser PxC mor aquí, com van fer altres abans en l'àmbit espanyol, dividits i partits una i mil vegades.
    PxC és Anglada, si eliminem un eliminat queda l'altre.

    ResponElimina