Xavier Rius, periodista
El brutal atemptat a la revista Charlie Hebdo a París significa
un punt d'inflexió que, si les comunitats islàmiques que viuen a Europa
no afronten amb valentia, pot abocar els seguidors d'aquesta religió a
un carreró sense sortida de confrontació que només beneficiarà els
sectors musulmans que amb la prèdica o les armes reneguen dels valors de
llibertat de consciència i expressió d'Europa i, també, els líders
populistes que creixen sacsejant la xenofòbia, en un context de ruptura
de la cohesió social. Escenari nefast per a la majoria de musulmans o
originaris de països musulmans i també per als qui creiem en els valors
de l'humanisme i la llibertat de creences.
Tan cert com que fa sis o dotze segles eren més tolerants i oberts
als descobriments científics, als debats filosòfics i a la diversitat de
creences certs països islàmics que bona part de l'Europa cristiana,
l'islam oficial viu avui al marge de certs descobriments científics, i
nega la prevalença de la substantivitat dels drets humans.
Substantivitat dels drets humans que es basa en la consideració
igualitària de totes les persones siguin d'on siguin i tinguin les
creences que tinguin i, també, en la llibertat de poder canviar de
creences i no amagar-se'n.
L'islam, que està mancat de màxima
autoritat o califa des del 1924, no ha anat en aquesta direcció i
considera l'Alcorà l'última i definitiva revelació de Déu que no pot ser
reinterpretada, i no només pretén donar resposta als reptes espirituals
dels creients, sinó que també és el marc al qual s'han de sotmetre la
política i les relacions humanes. I com que està per sobre de la
política i els drets humans, no es permet, per exemple, que un musulmà
deixi de ser-ho, tot i que milions al nord d'Àfrica deixen de ser-ho
sense fer-ho públic.
Certament, en molts països islàmics i entre
les comunitats magribines europees hi ha molts pensadors que qüestionen
certes interpretacions de l'Alcorà o fins i tot qüestionen
l'autenticitat o la literalitat de certs fragments de l'Alcorà i dels
hadits o frases atribuïdes a Mahoma. Però, lamentablement, tret de
Tunísia, que gràcies a la pressió del carrer la seva nova constitució
prohibeix la persecució de l'apostasia –és a dir, deixar de ser musulmà o
qüestionar la literalitat de l'Alcorà–, el text que els musulmans d'una
o altra tendència consideren com a sagrat té fragments, sobretot en la
seva segona part, que inciten a l'odi contra els ateus, els jueus i els
cristians. Tot i que a l'Antic Testament i la Torà hi ha fragments que
criden a la violència, avui des de les esglésies cristianes i les
sinagogues quan es comenten aquests fragments es contextualitzen i no
s'interpreten en aquest sentit.
L'islam, però, tal com
s'interpreta majoritàriament, xoca amb els principis de llibertat
ideològica, de consciència i d'expressió. Evidentment els musulmans
europeus no poden canviar el que es diu des de les mesquites i els
palaus reials a Riad, Qatar o Rabat. Però, pel seu propi bé, haurien de
reconèixer sense embuts que la llibertat de consciència –creure o no
creure– i la d'opinar amb paraules o dibuixos de bon o mal gust formen
part dels pilars d'Europa.
Yey ahí tienes tu religión de la paz. Racista antiblanco.
ResponElimina« Cuando Biedermann se encuentra con dos hombres en su casa, el matrimonio reacciona con aversión y desconfía de sus intenciones, pero ambos ocupantes actúan con una mezcla de arrogancia exigente y apelación a la compasión como víctimas de la sociedad, por lo que el señor y la señora Biedermann no se atreven a pedirles que se marchen.
ResponEliminaInstalados en la casa, acometen de inmediato preparativos para incendiarla. Biedermann lo ve y oye todo y se inquieta, pero es incapaz de racionalizarlo y sacar la obvia conclusión de que se encuentra ante un grave peligro que debe conjurar. Sin embargo, hace todo lo que puede por complacer a los individuos. Les invita a cenar y pone la mesa de la manera más espartana posible para que quede claro que su familia no se considera superior a los ocupantes, sino que, por el contrario, está dispuesta a aceptar que son, sin duda, víctimas.
¿Qué le impide a Biedermann afrontar la realidad? Parte de la respuesta consiste en el buenismo, una postura que no es expresión de principios morales profundos sino de pusilanimidad ante el conflicto, lo que es aprovechado por los ocupantes ya que, cuando Biedermann empieza a hacerles preguntas críticas, se muestran ofendidos. Al final, el protagonista llega tan lejos en su intento de aplacar a los incendiarios y de convencerse de que todo se arregla con un poco de amistad y humanidad que acaba entregando a sus huéspedes las cerillas que necesitan para culminar sus planes: tanto su casa como la ciudad acaban siendo pasto de las llamas. »
Fragmento de una interesante parábola, véanla entera en:
http://www.alertadigital.com/2015/01/09/contra-el-buenismo/
Parece que tú también te estás volviendo islamófobo, Xavier. De tanto estudiar al movimiento identitario has acabado asumiendo sus razonamientos básicos.
ResponEliminaClaro tío, si estás en contra de que te maten en nombre de Alá eres un islamófobo. Qué poca vergüenza, ¿no?, cómo se nos ocurre estar en contra de que nos maten, después de todo "Dios les ha dado el derecho de cortarnos la cabeza".
Elimina