L’agost de 2016 l’ajuntament de Centelles va col·locar a
la font de la Sauva Negra, dins del terme de Castellcir, un rètol que deia “Ajuntament
de Centelles, Aigua sense garantia sanitària”. Al cap d’uns mesos l’ajuntament
de Castellcir, després de recordar a l’alcalde de Centelles, Miquel Arisa, que
la font de la fageda de la Sauva Negra és al terme de Castellcir, tal com s’havia
confirmat en l’última reunió de delimitació dels termes, el va canviar per un
que deia “Ajuntament de Castellcir, Font de la Sauva Negra, Aigua sense
garantia sanitària”. Però un parell de mesos després l’Ajuntament de Centelles
va tornar a posar el seu, que seria retirat mesos després per l’Ajuntament de Castellcir.
En aquest moment a la font hi ha el poste de fusta sense cap rètol.
Tot i que certament alguns mapes ubiquen erròniament
aquesta font dins del terme de Centelles, qualsevol persona que faci la
geolocalització amb el seu GPS, com podem veure a la totalitat de tracks
penjats a wikiloc, la font apareix dins del terme de Castellcir. I dins de
Castellcir surt la font en el mapa del Moianès editat per l’Institut Cartogràfic
i Geològic de Catalunya.
La Fageda de la Sauva Negra, espai protegit per un PEIN, està
ubicada totalment a l’altiplà del Moianès i té una extensió de 110 hectàrees de
les que 67’5 pertanyen a Castellcir, 40 a Centelles i 2’5 a Hostalets de Balenyà.
I és que una cosa és la comarca política del Moianès, que agrupa els termes de
deu municipis i, l’altra, l’altiplà geològic o geogràfic del Moianès que no coincideixen
exactament. Una de les zones on queda més clar el límit d’aquest altiplà és a
la banda sud-est i est en que unes cingleres el separen del Vallés Oriental i
la Plana de Vic. A Sant Quirze Safaja, els Cingles de Bertí delimiten bé on
comença la comarca i l’altiplà del Moianès, i allà la delimitació geològica i
la política coincideix plenament. I així ens trobem a Sant Miquel del Fai que
el terra que trepitgem és terme de Bigues i Riells, però la roca en la que recolzaríem
l’esquena és ja Sant Quirze Safaja.
Però en canvi, una mica més el nord, la cinglera i una
franja de terreny dalt l’altiplà d’entre un i tres kilòmetres d’ample, pertany
als termes de Sant Martí de Centelles, Centelles i Hostalets de Balenyà. Balenyà,
que té els nucli urbà més lluny, és el municipi que paradoxalment més s’endinsa
dins de l’altiplà Moianès. I ens trobem que el terme d’aquest municipi osonenc
arriba fins a només tres cents metres del de Moià al nord de Santa Coloma Sasserra.
Així al capdavall de la Sauva Negra, en terme de Balenyà, on neix la riera de
la Sauva Negra, que després passarà a ser riera de Castellcir i riu Tenes, hi
tenim totalment abandonada i parcialment en runes l’església romànica i
monestir de Santa Maria de Savall. Segurament el fet de pertànyer a un municipi
llunyà, té molt a veure amb la seva situació d’abandonament. El fet que la zona,
coneguda com urbanització del Puigsagordi, pertanyi fragmentadament a tres
municipis d’Osona, va ser una de les causes de la deixadesa urbanística i
ambiental en la que ha estat durant dècades.
I si anem més al nord, una àmplia àrea de l’altiplà amb
cims com el Puig Espeltós, de 1.011 metres d’alçada, a tocar de l’Estany, pertany
al terme de Muntanyola. Terme que té la majoria de cases i masies a l’altiplà
Moianès a més de 800 metres d’alçada, però que pels seus lligams econòmics i
socials, vinculats a Vic i Santa Eulàlia de Riuprimer, mai es va plantejar pertànyer
ni al Consorci ni a la comarca del Moianès. La unitat geogràfica de Muntanyola
a l’altiplà del Moianès queda reflectida en el pla especial de protecció
ambiental o PEIN, que té el nom de “PEIN del Moianès i la riera de Muntanyola”.
Els veïns de Muntanyola que sí tenen relació quotidiana amb
el Moianès són els de les masies a tocar l’Estany i els de la urbanització de
Fontanelles, tocant a Collsuspina que van a comprar o als bars de Collsuspina
per la pista de Sant Cugat de Gavadons. Aquesta desconnexió entre la ubicació
geogràfica a l’altiplà Moianès i la pertinença administrativa, es dóna també al
restaurant i urbanització de l’Urbisol que pertany al municipi d’Avinyò, el
terme del qual arriba fins la carretera N-141-C entre Moià i Calders. Però més
enllà que sigui anecdòtica la picabaralla entre Centelles i Castellcir per si
la línia de separació dels termes és cent metres més aquí o més enllà, i que
les identitats siguin compartides també en l’àmbit local –conec a gent de la
urbanització del Puigsagordi que diuen que tenen la casa a Collsuspina- estaria
bé que les administracions i la ciutadania més propera protegeixi aquell
patrimoni que perilla. I ho dic, per exemple, pel l’església i monestir de Santa
Maria Savall que pertany a Balenyà, tot i que a vint metres ja és terme de
Centelles i a tres cents ja és Castellcir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada