Xavier Rius, dilluns 31 d'agost 2026. El Triangle. Llegir en català
Es deia que Pedro Sánchez té més vides que un gat. Altres deien que tenia baraka, una paraula àrab que significa sort o protecció d’algun deu o força astral. No sé quantes vides ha gastat ja Sánchez des que va arribar a la Moncloa el juny de 2018, havent tingut de gestionar situacions com les protestes per la sentència del procés amb la Batalla d’Urquinaona, els confinaments de la Covid 19, la crisi energètica per la guerra d’Ucraïna, el mal resultat de les autonòmiques i municipals de maig de 2023, el bloqueig a l’amnistia a Puigdemont per part d’un Suprem que no acata la llei, els casos de corrupció de Cerdán, Ábalos i Koldo, o l’assetjament judicial a la seva família per part d’uns jutges que penso que potser enyoren ETA, ja que sembla que durant la barbàrie d’ETA sentien que defensaven amb tota la seva ànima Espanya.
Ara la integritat territorial d’Espanya es defensa a Ceuta, on es viu una situació que s’escapa de les mans del govern central i dels antidisturbis de la UIP de la Policia Nacional, que, per cert, aquesta vegada en ser enviats des de Madrid, Canàries o Andalusia no han penjat vídeos corejant “¡A por ellos!”. Una entrada massiva de migrants a la ciutat autònoma que malgrat les tanques fronteres i l’espigó ni la Policia Nacional, ni la Guàrdia Civil va poder contenir a la platja ara fa un mes. I tot que la majoria van tornar voluntàriament al Marroc dies després, una xifra que uns diuen que és de cinc mil, altres de vuit mil, continuen a la ciutat i res fa pensar que s’evaporin cap el Marroc o cap a la Península abans de tres mesos.
Avui es compleix un més i un dia d’aquesta entrada massiva pel Tarajal, entrada que va se possible gràcies a la desaparició dels cossos de seguretat marroquins. Molts dels seus efectius havien estat desplaçats aquell dia a Tetuán on la classe política marroquina rendia pleitesia al seu rei malalt. I avui, que comença formalment el nou curs polític, Pedro Sánchez ha estat entrevistat a la Ser. No hi he vist a aquell líder imbatible que es creix en les adversitats. No ha fet cap autocrítica i ha culpat de tot Rússia i Israel. Cap crítica cap a les xarxes socials amb algoritmes dissenyats per magnats propers a Donald Trump, ni cap el Marroc, que sap que ara té molt a guanyar i ha recordat que continua reivindicant no només el Sàhara, sinó també Ceuta i Melilla.
Un cop acabada l’entrevista a la Ser, Televisió Espanyola, Cuatro i Ana Rosa Quintana a Telecinco, recuperaven les tertúlies polítiques matinals i es posava en dubte l’optimisme i el suposat control de la situació mostrat per Pedro Sánchez a qui se li retreia que en un mes no hagi estat capaç de fer el cens de quants menors hi ha, quantes noies i dones vulnerables, quants subsaharians que tenen dret a demanar asil o protecció internacional pel que no podran ser expulsats a curt termini. I tampoc no s’ha censat els marroquins adults que s’intentarà expulsar a Marroc si Rabat accepta aplicar l’acord de readmissió teòricament vigent.
Ana Rosa, que feia el programa en directe des de la Plaça d’Àfrica de Ceuta, s’ha guanyat l’audiència entrevistant al president de la ciutat autònoma, Juan Jesús Vivas, veritable heroi pels ciutadans de Ceuta. També ha emès imatges dels incidents al barri de la Loma de Colmenar on milers de marroquins volien accedir a les carpes d’acollida temporal amb els antidisturbis intentant contenir-los. I tant alguns veïns als que entrevistava Ana Rosa com els bombers i treballadors municipals que es manifestaven, corejaven “Espanya no se vende, Ceuta se defiende”. Una consigna reciclada dels anys del procés que cridaven primer els ultres de Blanquerna i després als actes i manifestacions de Vox. Consigna que sense cap mena de dubte es cridarà dimecres a les manifestacions que es faran davant del molts ajuntaments d’arreu d’Espanya convocades pel PP, Vox i la ultradreta.
Un retret que feien a Cuatro i Tele5 molts dels ciutadans als que donaven veu era que, per ordres de Pedro Sánchez i Marlaska, la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i els militars es van quedar amb els braços baixats durant el que anomenen la invasió del dia 30, sense aplicar força física, material antidisturbis o foc real contra el migrants. Un dels veïns entrevistats explicava que ell vivia al Sàhara espanyol el 1975 i va viure la fugida d’Espanya quan Marroc llençà la Marxa Verda també amb l’exèrcit espanyol baixant els braços. Però no ens enganyem, tothom a Ceuta sap que avui en dia és impensable i jurídicament seria un delicte disparar foc real contra persones desarmades a la frontera. I com ho saben, se senten vulnerables davant d’hipotètics futurs salts massius incitats o consentits per Marroc.
Aquest és un dels drames de part de la població dita cristiana, que jo prefereixo definir com europea o espanyola de tota la vida, resident a Ceuta. Molts d’ells o els seus pares o avis, van instal·lar-se a Ceuta quan Espanya va lliurar l’antic protectorat espanyol al Marroc deixant les seves cases de Larache o Tetuan, o les d’Ifni o el Sàhara. Molts espanyols que havien nascut al Protectorat o a Ifni, que recorden fets històrics com el desastre d’Annual, van acabar intal·lant-se a Ceuta i Melilla. Ciutadans espanyols que certament van viure una època de prosperitat entre 1925 i 1960, temps en que com em deia una dona espanyola ja morta nascuda a Tetuan, que per fer la bugada era més barato una tenir una criada mora que comprar una rentadora.
Tot i que es donen cada dia enfrontaments entre els migrats que porten un mes a la ciutat per accedir als llocs habilitats per dormir o aconseguir un àpat, la societat ceutí, tant els ceutís magribins o musulmans, com els dits cristians, sembla més unida que mai i defensen l’espanyolitat de la ciutat. Però la situació econòmica que ja anava malament, és deteriora encara més. El comerç de Ceuta i Melilla vivia de les exportacions al Marroc que feien milers de dones marroquines en farcells a l’esquena per la frontera. Exportacions atípiques que Espanya i Marroc van acordar aturar, per fer unes exportacions reglades amb camions. Però Marroc fa més de dos anys que té aturada l’obertura de la duana fronterera i ara res surt de les naus de distribució de Tarajal. El turisme des de fa un més s’ha esvaït i no sembla que de moment torni. I la nova font d’ingressos, la instal·lació a Ceuta d’empreses tecnològiques i de loteria i joc online, que donen feina a mil cinc-centes persones, empreses que van deixar Gibraltar amb el Brexit i aprofitaven la baixa fiscalitat de Ceuta, ara si la crisis s’allarga i Marroc intensifica les seves reivindicacions es plantegen si buscar un nou emplaçament més estable com les Canàries, on també hi ha una fiscalitat especial.
Però deixant de banda la situació econòmica de Ceuta, tornant a Pedro Sánchez, dimecres veurem quin suport tenen les manifestacions convocades pel PP i l’extrema dreta. I d’aquí unes setmanes com s’ho farà el PP per acollir menors després d’haver pactat governs amb Vox, i com reaccionaran els ciutadans de Ceuta si la ciutat els propers mesos no torna a la normalitat. La reacció dels migrants si d’aquí unes setmanes comencen les expulsions massives, és un escenari de protestes incontrolables als carrers de Ceuta, que espanta tothom.En tot cas el PP juga amb foc, ja que assenyala i demana més mà dura amb el Marroc i potser aviat serà Feijóo qui des de la Moncloa haurà de jurar pleitesia a Mohamed VI.
