Li està costant a Aliança Catalana nomenar els caps de llista a les principals ciutats per les eleccions municipals i no sembla que ho encerti en municipis estratègics de la Catalunya Central. El gener va dir que per Sant Jordi faria un acte públic on presentaria els cap de llista de Barcelona i altres ciutats destacades, però finalment aquell dia no convocà cap acte i es limità a penjar un vídeo a les xarxes amb els caps de llista de Reus, Figueres, Banyoles, Tàrrega, Roda de Ter i Tortosa, presentant per la capital del Baix Ebre a Eduard Rel, un ex dirigent del PSC. Poc després el partit informà que l’empresari Marc Villafañé, conegut per haver guanyar el 2008 el concurs “Mister Girona” en seria el cap de llista a aquesta ciutat.
El partit fa tres anys es va presentar només a Ripoll, on guanyà amb sis regidors, a Manlleu, on entrà de regidor Roger Saborit, i al municipi lleidatà de Ribera d’Ondara, on n’obtingué un, Albert Puig, que ostentà per un temps l’alcaldia. Però per la manera de funcionar del partit no va saber retenir aquests regidors, trencant amb Orriols tant Saborit com Puig. Ara el nou regidor de Manlleu és un conegut ultra espanyolista. Ruptures que confirmaven les crítiques a la peculiar manera de funcionar del partit, on no hi ha ni vicepresident ni secretari general i tot gira al voltant de la lideressa Sílvia Orriols i dues o tres persones. I si bé Aliança perdia regidors dels altres dos municipis on es va presentar, aconseguia que entressin a la formació una vintena de regidors trànsfugues que es presentaren per Junts o per llistes independents a Berga, Santpedor, Amposta. Bellpuig, Roda de Ter o Sant Antoni de Vilamajor. Però no va ser fins ahir que es va designar el cap de llista per Barcelona ciutat, després de les renúncies de persones rellevants com el publicista Lluís Carrasco que no es va sentir còmode amb la cotilla trumpista ideològica d’Orriols i temia que el podia perjudicar en el futur com a publicista, donat que la política és per uns anys, però la professió per tota la vida.
Així, el partit ha optat per Jordi Aragonès, cosí de l’ex president Pere Aragonès, Secretari d’Estudis i Programes del partit, i persona d’ideologia ultraliberal i trumpista que ja va anar de número dos a la llista per Barcelona a les eleccions catalanes. Precisament aquest alineament amb Trump i Netanyahu que defensen Aragonès i Orriols espanta a molta gent que es planteja formar part de candidatures d’Aliança. Orriols no va anar fa deu dies als actes de la Sagrada Família amb el Papa argumentant que la llengua catalana hi seria poc present però no ha tingut objeccions per anar a actes a la sinagoga de Barcelona on gairebé tot es feia en castellà i hebreu.
Tot i que la majoria d’enquestes sobre uns futures eleccions catalanes coincideixen en apuntar que Aliança, si es fessin ara, pujaria de dos escons a una vintena, i que podria quedar fins i tot segona força per darrera del PSC, superant a ERC i Junts, el calendari electoral no va a favor seu. Prèviament a les catalanes previstes per maig de 2028, hi haurà eleccions espanyoles a les que Sílvia Orriols diu que no s’hi presentarà. I abans també, les municipals. Però dels 947 municipis que té Catalunya, Aliança amb prou feines es presentarà a cent cinquanta.
Un escenari molt dolent per Aliança seria que les municipals se celebressin a la vegada que les espanyoles, ja que donat que Orriols diu que no s’hi presentarà i cridarà a l’abstenció, deixaria en una situació compromesa els seus possible votants. Votar Aliança significa per molts fins ara votants de Junts trencar amb el passat, amb els partits que Orriols diu processistes i es van fer enrere quan es creia que es tenia la independència a tocar. I seria difícil per a molts votar al “candidat de la Sílvia” a la urna de les municipals, i amb una pinça al nas tornar a votar a Míriam Nogueras i als de Puigdemont pel Congrés i el Senat.
A més, si coincidissin municipals i espanyoles, la campanya electoral d’Aliança, que, com hem dit, només es presentarà a uns cent cinquanta municipis i no faria campanya per les Generals, la deixaria gairebé fora als mitjans de comunicació. Per això per Aliança el millor seria que les eleccions espanyoles fossin després de les municipals. Però per la manca de presència i potencial dels cent i escaig caps de llista, alguns d’ells gens independentistes, i pel fet que Aliança no es presentarà a totes les comarques ni a moltes ciutats importants, aquesta sensació que no para de pujar podria desinflar-se.
Es deia que Orriols volia tenir bons resultats al municipis de l’Eix Tranversal, des de Figueres, Girona i Olot, passant per Berga, Vic i Manresa, fins a Lleida. Evidentment també a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, així com a Tarragona i Reus. A Berga i Ripoll pot ser la força més votada, però a dues capitals de comarca significatives, Manresa i Vic ho té molt malament. A Manresa el regidor del Front Nacional, partit originari d’Orriols, Sergi Perramon, amb la seva nova marca, Avenç Nacionalista, moderant el seu discurs sobre immigració ha pactat fer coalició amb Junts. I pel que fa a Manresa, Vox també té representació amb un grup consolidat, no sembla que quedi gaire espai per Aliança que de moment no té candidat. I a Vic, on Josep Anglada pel seu partit Som Identitaris continua com a regidor acompanyat de Marta Riera, Aliança no n’encerta ni una. Primer es va dir que la regidora d’Ara Vic-Pacte Local, Elisenda Carrera, podia ser la candidata d’Aliança. Ella no ho va desmentir i va ser expulsada del grup i de l’equip de govern, quedant com no adscrita sense que Aliança tampoc l’hagi proclamat con alcaldable. I ara Aliança ha signat un acord amb la formació Futur Blau de Vic, liderada per l’advocat Xavier Capelles, ex membre de Fuerza Nueva, conegut militant unionista durant el procés, impulsor de Societat Civil Catalana. Però sigui qui sigui finalment el cap de llista a la capital d’Osona, es evident que molts vigatans preferiran donar la confiança a Josep Anglada.
Certament els partits nous tenen problemes de creixement i volen evitar que se’ls omplin les llistes dels frikies i oportunistes de cada poble. Però Aliança. que com dic no té ni vicepresident ni secretari general, funciona d’una marea peculiar. I el Secretari d’Organització i Finances, Oriol Ges, resident a Vic, que anà de número tres a la llista de les passades eleccions catalanes, és a la vegada Coordinador del Grup Mixt del Parlament i evidentment, més enllà de que es digui que té enemics dins el Comitè de Govern, no ho pot abastar tot amb una Sílvia Orriols que tampoc delega gaire.
Una cosa es que Orriols sàpiga treure profit a les xarxes de les seves rèpliques i contrarèpliques al Parlament a la vegada que fa d’alcaldessa de Ripoll, i una altra és que el partit sigui capaç de funcionar amb unes estructures de gestió gairebé inexistents, més enllà d’un Comitè de Govern de només sis persones, que tampoc es reuneix físicament amb la regularitat que caldria.
