A Catalunya, les Illes Balears i tota la costa del litoral mediterrani hi ha o hi havia moltes platges i cales on des de finals dels anys setanta es practica nudisme. Pràctica que es va anar estenent i per a alguns forma part d’una filosofia de viure, per altres una qüestió de simple sentit comú. De la mateixa manera que quan et dutxes no ho fas amb roba interior, tampoc té sentit banyar-te al mar i prendre el sol amb un peça de roba.

A Catalunya i les Balears es va popularitzar la pràctica del nudisme en un moment que la pressió turística i l’ocupació de les platges era menor a la dels últims anys. El nudisme es va  normalitzar a moltes cales, sovint més apartades i part de moltes platges llargues gràcies a turistes estrangers, sobretot nòrdics i alemanys, països als que hi ha una pràctica habitual del bany nu en col·lectivitat a saunes, llacs i rius. I també gràcies a molts joves d’aquí considerats hippies i a seguidores d’idees ecologistes, llibertàries i de l’esquerra menys ortodoxa. A la Costa Brava es va implantar a cales més apartades o a trams més allunyats dels aparcaments de les platges llargues. I tant a Menorca com Eivissa i Formentera es va estendre per tota l’illa. I afortunadament el nudisme es va popularitzar entre molta gent de tots els sectors i ideologies.

Les platges nudistes ja no eren només les més allunyades del nucli urbà o les que havies de caminar una bona estona. De vegades, platges molt concorregudes eren nudistes a partir d’una determinada roca que feia de separació que uns i altres respectaven. I era normal que molts practicants del nudisme anaven acompanyats de persones que no en feien. Vull dir que no passava res si hi havia algú en banyador amb un grup de nudistes, sovint adolescents o algun familiar vergonyós. I a molts municipis els ajuntaments ho van senyalitzar, i fins i tot les policies municipals podien fer de tant en tant una passada per fer marxar el ocasionals mirons.

A les platges nudistes també s’hi donaven tres fets vinculats al gran respecte amb que es practica. Habitualment són o eren molt més tranquil·les, encara que estiguessin molt concorregudes. És o era habitual veure-hi nues dones amb molta obesitat que es banyaven i prenien el sol sense roba, sense sentir-se jutjades ni criticades, amb un respecte que potser no sentirien si anaven en bikini a la platja dita tèxtil. I també hi havia molts homosexuals nus que es podien abraçar dins l’aigua o fer-se un petó estirats a la tovallola amb la mateixa normalitat que ho feien les parelles heterosexuals, sense  haver de sentir retrets com que no es fessin petons allà perquè hi havia nens.

Però si la massificació i les barques va anar arraconant i eliminant el nudisme a gran part de Menorca, la substitució a Formentera del turisme alemany i nòrdic per l’italià, va foragitar aquesta pràctica en un parell d’estius. No vull dir que no hi haguessin italians que feien nudisme, però era una tipologia de turista que habitualment anava en família o sense buscar un ramat al que ajuntar-se en arribar a el primer dia a l’hotel.

L’escena a Formentera era aquesta. En una cala d’uns cent metres de llarg hi havia una vintena de persones, la majoria nues o els nudistes en una banda i els tèxtils a l’altra. I arribaven en poc temps a mig matí una trentena de parelles italianes amb moto, que molts d’ells s’acabaven de conèixer a l’hotel i havien acordat anar en colla a aquella platja. Els homes tots amb banyadors llargs, i les dones totes en bikini, sense fer cap d’elles ni tan sols topless. Arribaven amb una gran cridòria, començaven a jugar a pilota molestant, alguns portaven aparells de música, i si anaven homes sols no tenien cap problema per posar-se al costat de dones que feien nudisme. I, poc a poc uns nudistes marxaven cap a les roques, altres es posaven el banyador i moltes dones la part de baix del bikini.

Com el nudisme era una pràctica que creixia a Catalunya i més a més atreia un tipus de  turista tranquil i respectuós, a moltes localitats catalanes, sovint a petició dels usuaris locals, es va impulsar que hi hagués alguna platja nudista senyalitzada al municipi. A Barcelona l’any 1997 l’Ajuntament va crear una platja nudista a la Mar Bella, aixecant una duna amb vegetació que separés visualment el passeig de la gent que es banyava i prenia el sol nua, i va resultar ser un èxit. Però set anys més tard el consistori va prendre un decisió que va donar una estocada de mort a aquella platja urbana com a zona nudista. Confonent el fet que entre els nudistes hi ha usuaris gais que fan nudisme sense sentir-se criticats, va atorgar la concessió del xiringuito d’aquella platja a un bar d’ambient gai que va passar a formar part del circuit gai internacional de Barcelona. I de cop la platja va ser envaïda cada dia per centenars d’homosexuals masculins estrangers amb banyador d’última tendència, que anaven allà com a lloc per conèixer gent. I va passar de ser una platja d’homes i dones, també famílies i nens que feien nudisme, a ser una platja gairebé exclusiva d’homes, la majoria gais i amb banyador “mirant si em mires”.

Però l’estocada que estan vivint ara les platges de tradició nudista, és que mentre fa deu o trenta anys es respectaven, vull dir que no eren ocupades per famílies, parelles i colles de joves no nudistes, des de fa uns quatre o cinc anys platges històricament nudistes, com la cala d’Illa Roja a Begur i Pals, la Cala Bona o Waikiki a Tarragona i bona part de les platges nudistes de la Costa Brava i tot el litoral català, tot i estar indicades com a platges nudistes, estan sent ocupades massivament per grups, famílies i persones i colles que arriben amb barca que no fan ni nudisme ni topless. I aquest any amb la Covid-19, la situació ha empitjorat. No han vingut els turistes estrangers que sí feien nudisme i anaven a aquell platges a fer-ne, i tampoc han vingut els turistes europeus que no fan nudisme i per tradició cultural acostumen a respectar les indicacions. I si no pensaven fer nudisme no anaven a les platges senyalitzades nudistes. I s’ha donat el fet que moltes de les platges senyalitzades nudistes han estat envaïdes massivament per famílies autòctones i colles de joves que no fan ni nudisme ni topless.

Aquesta problemàtica té una difícil solució donat que mentre sí es pot sancionar a qui es banya nu en una platja no nudista, no hi ha cap marc legal per prohibir anar en banyador a una platja nudista. El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, després d’estudiar la problemàtica a petició de les associacions naturistes, va demanar als ajuntaments que senyalin i retolin més clarament les platges nudistes. Però amb això no n’hi ha prou, perquè per moltes famílies, colles de joves i colles d’homosexuals masculins que no fan nudisme, mola molt anar en grup a les platges nudistes. I un servidor que fa nudisme, sentint comentaris de grups familiars i de colles d’homes gais que no fan nudisme, sobre “aquella gorda en boles amb la panxa penjant”, sobre aquells “que van tot depilats” o sobre aquells “que no hi van”, enyoro aquells dos o tres mirons autòctons d’edat avançada o immigrants que es posaven a les roques del fons a mirar, i et feien pensar que l’especie humana, amb els anys i amb més educació, evolucionava.