GÓMEZ MONTERO, en relació a la nova regidora d'origen estranger, DEFENSA LA IMMIGRACIÓ "BLANCA", MENTRE RAVELLO DIFERÈNCIA ELS IMMIGRANTS LLATINS, NO SI SÓN O NO CRISTIANS, SINÓ SI SÓN BLANCS PURS O NEGRES O INDIOAMERICANS. Aquests critreris es poden definir racistes?

Juan Gómez Montero ha fet un tuit en relació a l'origen estranger de la nova regidora de Santa Coloma, Christie Demeuldre Guyaux, nascuda o de família belga, la nº 9 de la llista, que prendrà possessió del càrrec el proper dilluns després d'una nova dimissió i una altra renúncia (PxC té 3 regidors), considerant "un honor tener-la entre nosotros" i qualificant-la de ser "el ejemplo de inmigración que queremos, blanca e identitaria"

Montero, és un home d'un gran nivell intel·lectual i multilingüe, característica que no tenen molts dels altres regidors de PxC. També té aquesta característica Enrique Ravello, responsable de Relacions Nacionals e Internacionals de PxC. Aquesta  afirmació que he fet altres vegades sobre un major nivell intel·lectual d'alguns, no significa que jo digui que els altres membres de PxC són dements o mermats, com em posa en boca meva Anglada en la querella per injúries i calumnies, la vista del recurs contra la seva inadmissió es va celebrar a l'Audiència de Barcelona el passat dimecres. A l'Audiència Anglada va ser defensat per una advocada gironina d'origen cubà, de les que Ravello i Montero no consideren, potser, de pura raça blanca, i a mi aquesta lletrada llatina, amablement, se'm va oferir a l'agost a fer-m'ho tot gratis, en solidaritat i ajut a la meva lluita antiracista.   

        Doncs tant Gómez Montero, provinent d'Estado Nacional Europeo, com Enrique Ravello, proviment de CEDADE, Tierra y Pueblo, MSR, etc... justifiquen i teoritzen sobre el perill de la immigració en base a si són o no blancs europeus. Aquest és el tuit de Gómez Montero:

 Ravello argumenta fa anys que la raça blanca eurosiberiana està en perill. Així ho va fer a les jornades a les jornades a les que va assistirr el juny de 2006 a Moscou, de les que adjunto la portada de les conclusions, com a la revista Europae de l'associació Genos, de la que ell és o era un dirigent destacat, uns dels ideòlègs i autor dels articles. Europae ha dedicat dos dels seus últims números trimestrals a tractar de les diferències genètiques, biològiques, antropològiques o històriques de la raça blanca, i de  perill d'extinció de la mateixa o de ser diluïda o perdre el seu espai natural i vital. 

I com a mostra del que pensa Ravello, adjunto el vídeo de la conferència que va fer a Londres fa dues setmanes, sota el títol: "Espanya, país blanc fins quan", que és a la xarxa. En la conferència no només parla dels orígens ètnics o biològics dels espanyols, sinó de la seva possibilitat de ser arraconats o engolits per una societat forània o de barreja, a costa, no només de la immigració africana i islàmica, sinó, també, de la llatina. Segons Ravello, tot i que la immigració llatina parli castellà i sigui cristiana, la major part no és blanca pura sinó afroamericana, indioamericana o mulata, o barreja de tots. Aquest seria el cas, potser, de l'advocada que se'm va oferir a fer-m'ho tot gratis i ara (en té tot el dret; legalment no ho qüestiono) defensa a l'Anglada als tribunal contra mi.

AH! ÉS FORÇA DIVERTIR EN EL MINUT 1 COM PRESENTEN A RAVELLO  I A PxC: "Relative of general Franco" que es podria traduir, si es referien a Ravello com familiar o descendent de Franco, o si es referien a PxC com a hereus de Franco. En sentir aquest comentari l'auditori aplaudeix i Ravello somriu afalagat.

 

 LONDON FORUM: Enrique Ravello - 'Spain A White Country... For How Long?'
El presenten a ell i PxC com familiar o hereus de Franco, fa dues setmanes a Londres. 
En el minut 22 parla de la immigració llatina i diu que encara que siguin cristians, la qüestió és que la majoria són d'una altra raça. 
Llegir també l'últim article de Ravello sobre "Los últimos días del mundo blanco"

 SE SUSPÉN EL JUDICI PER LA DENÚNCIÁ D'AGRESSIÓ DE GÓMEZ MONTERO, EN NO PODER-SE LOCALITZAR EN EL SEU DOMICILI DE FORA DE SANTA COLOMA PER NOTIFICAR-LI
S'ha de dir que, segons Gent de Gramenet, Gómez Montero havia de comparèixer al jutjat el passat 23 d'abril per la celebració del judici ràpid per la denúncia d'agressió a Jordi Pastor (clica),  i el judici es va haver de suspendre en no haver-se pogut notificar-li la citació. Pel mateix motiu, segons Gent de Grament,  no s'ha fet efectiva el cobrament o execució de la indemnització a la que va estar condemnat,  en no haver-se'l localitzat en el domicili de fora de Santa Coloma que consta en el seu DNI.

MAUTHAUSEN, AVUI FA FA TRES ANYS

Ara fa tres anys vaig anar amb l'Amical Mauthausen i la delegació catalana i espanyola als actes de conmemoració del 64 aniversari de l'alliberament del camp de Mauthausen. Llavors hi van participar sis supervivents espanyols, alguns amb nacionalitat francesa. Ara crec que només resten dos en vida. No puc transmetre en paraules els sentiments que vaig tenir en escoltar de la seva veu el testimoni del que van veure, van viure i van sobreviure. No puc transmetre en paraules l'emoció de sentir allà de la seva veu l'himne de la República Espanyola. Un d'ells, Juan Camacho Ferrer moriria dos mesos després a l'Uruguay.
A la conmemoració d'enguany crec que només hi podran assitir un o dos. El temps s'endú la seva veu, però tot està recollit en llibres i fotografies (recomano el llibre de la Montserrat Roig).
 Adjunto aquí algunes fotos meves de fa tres anys i la mítica foto de l'alliberament i aprofito per escriure el que li vaig dir a l'Alberto Sánchez, regidor de PxC de L'Hospitalet i membre del Centre Militia, Casal Tramuntana ara fa dos mesos, dies després que es fes públic on era el local.
Vaig tenir amb Sánchez una llarga conversa de més de quatre hores. Primer ell em va parlar de la Casa Pound de Roma, experiència que voldria imitar el Casal Tramuntana, però la conversa anà cap a llocs on els dos hem estat: Bòsnia i Jerusalem. La conversa va ser plàcida i vam comentar tots dos experiències en aquests indrets (ell va estar com a militar a Bòsnia i com a pelegrí a Jerusalem). Però passades les 12 de la nit, quan tancaven el bar on xerràvem, la conversa va tornar a la Casa Pound de Roma que té el nom del poeta i assagista nord-americà Ezra Pound que el 1939 optà per Hitler i Mussolini i lluità amb la ploma i la ràdio al costat de l'Eix. Així, quan m'acomiadava de Sánchez li vaig dir: "Alberto, me niego a creer que los soldados estadounidenses que murieron en Normandia luchaban en el bando equivocado; me niego creer que los catalanes y españoles que lucharon con la República y murieron en Mauthausen estuvieran en el bando equivocado y los miembros de las SS en el de la justícia".    

Dret amb la bandera republicana a les mans, Francisco Ortiz, resident a Perpinyà

Juan Camacho Ferrer, posa una flor al mur de l'estació de tren de Mauthausen. Moriria a l'Uruguay dos mesos després.

Amb José Alcubierre, que va aprofitar que sortia a treballar fora del camp per treure les fotos que feia Francesc Boix i servirien de prova al Judici de Nuremberg.

Mor José Alcubierre. El supervivent que va treure les fotod de Boix 
 Mor Francisco Ortiz