La ultradreta es manifesta a Barcelona per commemorar el 12 d'octubre. Vox, Somatemps, DENAES i Legionaris a Colom, mentre que Democracia Nacional, Falange i Frente Identitario-Partido Nacional Socialista Obrero Español a Montjuïc. Vox va després a la manifestació de Passeig de Gràcia que mobilitza menys gent que anys anteriors

Aquest matí una part de la la ultradreta catalana s'ha concentrat al monument de Colón per commemorar el Dia de la Hispanitat, acte que es va celebrar l'any passat per primera vegada, convocat per Vox i Somatemps, al que fa un any s'hi van sumar altres partits i grups ultres i neonazis en no fer-se ni l'acte de Plaça Catalunya ni el de Montjuïc per la pandèmia. Aquest any però, alguns dels militants o ex militants de Democracia Nacional i del Frente Nacional Identitario-Partido Nacional Socialista Obrero Español que l'any passat van ser a Colom, han anat a l'acte de Montjuïc.

L'acte de Colom organitzat per Somatemps i la fundació DENAES, amb el suport de Vox i la Hermandad de Caballeros Legionarios, amb els parlaments i l'ofrena floral se solapava inicialment amb el de Catalunya Suma de Passeig de Gràcia i Plaça Catalunya, impulsat per l'entorn del regidor del PP a Barcelona, Josep Bou, donat que els membres de Vox, Somatemps, DENAES i legionaris, deien que anirien a la  concentració de Plaça Catalunya pujant per Les Rambles, enlloc de baixar des de Provença per Passeig de Gràcia. Però diumenge a la nit Vox i Somatmeps van decidir, potser també per suggeriment dels Mossos que donada la diversitat de manifestacions espanyolistes, ultres i antifeixstes simultànies, podien no tenir prous agents de la Brigada Mòbil per garantir una pujada segura per La Rambla, que anirien en vehicles o metro fins Passeig de Gràcia Provença on se sumarien a la manifestació. Manifestació que ha baixat fins Plaça Catalunya on s'han fet els parlaments. Però en haver d'esperar als que d'onze a dotze eren a Colón, la manifestació de Passeig de Gràcia ha començat més tard. I tot i això un centenar de manifestants que han anat a les 11 a Colom, han acabat anant directament a Plaça Catalunya, pujant per Les Rambles.

A l'acte del monument a Cristòfor Colom, després que el president de la Hermandad de Caballeros Legionarios, Jesús Cañadas hissés la bandera i que es fes l'ofrena floral, han intervingut el pare Custodio Ballester -el de les misses per Franco i la División Azul- que ha volgut saludar als agents dels Mossos i la Fiscalia de Delictes d'Odi que segons ell eren a l'acte per si "fiquem la pota podernos processar", i ha evocat la gesta de la Hispanitat com extensió de la cristiandat a Amèrica. Ballester ha dit que "no vivim en una democràcia, sinó en en un sistema repressiu que només poden parlar sense traves els que s'han sotmès al pensament únic i totalitari del Ministeri d'Igualtat". I ha recordat que eren allà per honorar a "la  nostra protectora, la Santíssima Verge del Pilar, la mare de Jesucrist, els nostre veritable i únic senyor".

Per la seva banda Alicia Tomás de Somatemps, ha lloat als valents que van sortir al carrer a partir del 3 d'octubre de 2017 a cridar "Terrassa, L'Hospitalet, Barcelona es queden a Espanya! Ho recordeu? I apropfitem, aques dia per cridar que mori el mal govern, visca la Catalunya Hispànica!" També han intervingut Iván Vélez, president de DENAES, i Javier Barraycoa de Somatemps. 

 

Jesús Cañadas de la Hermadad de Caballeros legionarios hissant la bandera, amb Ivaán Vélez presidentd e DENAES a una banda i Javier Barraycoa a l'altra

Barraycoa un cop més ha estat l'organitzador principal de l'acte de Colón amb Somatemps i Vox com el 27 de juny de 2020 i el 12 d'octubre de l'any passat

Iván Vélez, president de la fundació propera a Vox, DENAES, Javier Barraycoa de Somatemps i Alicia Tomás, també de Somatemps i el sacerdot franquista Custiodio Ballester han intervingut a l'acte

El legionari Jesús Cañadas

El pare Custodio Ballester

Javer Barraycoa i Custodio Ballester

Els diputats de Vox al Parlament, Antonio Gallego, Andrés Bello, Joan Garriga, Manuel Jesús Acosta, Ignacio Garriga, Juan Carlos Segura (diputat al Congrés) i María Elisa García Fuster

Els diputats de Vox, Joan Garriga (ex PxC), Antonio Gallego (ex PP), Ignacio Garriga i Segura Just

Jesús Cañadas amb Xavier M Codorniu

Jordi de La Fuente, ara Secretari d'Organització de Vox a la província de Barcelona

 

200 PERSONES A L'ACTE DE DEMOCRACIA NACIONAL i LA FALANGE A MONTJUÏC

Només 200 persones han participat a l'acte de Democracia Nacional i la Falange a Montjuïc a Plaça Espanya i la Plaça sant Jordi de Montjuïc, sent potser la manifestació menys nombrosa d'aquests grups d'un 12 d'octubre dels últims quinze anys. La manca d'estructura territorial de DN a Catalunya després de la destitució del delegat a Catalunya, Albert Bruguera, i l'abandonament de la militància per part de Juan de Haro, els quals tenen pendents actualment diversos judicis, i el tensionament de relacions entre DN i el Cap Nacional de La Falange-FE, Manuel Andrino, que per primer cop en quinze anys no ha estat present a l'acte, són algunes de els causes de la poca assitència. Les relacions entre Democracia Nacional i La Falange-FE es van tensionar amb motiu de la manifestació de l'11 de setembre de 2020 a Madrid en favor dels encausats per Balnquerna, quan es van produir agressions entre membres de DN i La Falange, sent agredit Manuel Andrino. (D'aquests incidents hi ha diverses versions i no tinc clar què va passar) El fet és que avui qui ha intervingut  en nom de Falange ha estat Benigno Tierno, i no hi ha hagut desplaçament ni en autocar ni vehicles particulars de militants i dirigents de Falange com en anys anteriors en que hi eren presents Andrino i els també condemnats per Blanquerna Jesús Fernando Fernández o Sergio Reguilón.

Sí que han assistit a l'acte sense intervenir des de la tribuna una dotzena de militants de Frente Nacional Identitario-Partido Nacional Socialista Obrero Español de Pérez Molina, que aquest últim any, havia liderat algunes protestes ocupant en part l'espai que deixava buit DN, i s'havia fet present a diversso actes al costat de Vox. I també hi han estat prset ex membres de DN, como José Ramón Corpas, que va assumir la coordinació del partit a Catalunya després de la destitució de Bruguera  qui m'ha dit que tot i ser a l'acte, ja no militava al partit. De fet Corpas, com també l'ex dirigent Alba Sánchez -Han que fa un any van ser a l'acte de Colón al cosat de Vox, el partit Indentitarios i el Frente Nacional Identitario d'Alberto Pérez Molina, el Templario, avui eren a Montjuïc.

Pablo Lucini, Responsable de Democracia nacional Joven

Enrique Lemus de DN

Alberto Pérez Molina, president del FNI-PNSOE

Només una dotzena de persones en el grup de La Falange-FE

Habitual crema de l'estelada

 

 

 V Estarelles

Una cop la manifestació que ha començat a Plaça Espanya ha arribat a la Plaça Sant Jordi, on s'ha fet la tradiconal crema d'unes estelades s'han fet els parlaments dels oradors que han estat presentats per Enrique Lemus.

El primer en intervenir ha estat el valencià Vicente Estarelles, que com és habitual ha començat la seva intervenció en català, ah qualificat d efalsa pandèmia la Covid i ha apel·lat al jurament fet a donar fins l´última gota de sang per Espanya i ha advertit que "tot i ser pocs, també eren poc els que anaven a les caravel·les de Colom, i poc però valents i amb fe els que anaven amb Pizarro, Hernán Cortés o Magallanes".

 B Tierno

Tot seguit ha intervingut Benigno Tierno de La Falange-FE que s'ha preguntata fins quan hem d'aguantar que es trepitji la bandera d'Espanya, i ha advertit que "la pàtria corre perill de trencar-se perquè els que governen no han tingut collons de defensar Espanya a Catalunya i Vascongades". Ha lamentat tenir una joventut que elloc de protestar es dediqui a fer botellots  entem governats i ha acabat dient que la Falange catalana crida a la rebel·lió. Tierno també s'ha referit a Manuel Andrino i Pedro Chaparro, condemnats per Blanquerna i pendents d'entrar a presó.

                M Blasco

Entercer lloc ha intervingut Miguel Blasco de la Voz de Europa que ha començat denunciant la "dictadura sanitària" amb motiu de la "falsa Plandemia". Per Blasco van morir molta gent a les resudències per que els van abandonar sense donar-lis menjar ni aigua, morunt com gossos. Alters van morir a causa de rebre els tractaments i protocolos de l'Organització Mundial de la Salut". Ha demanat la llibertat del líder de Forza Nova d'Itàlia, Roberto Fiore, detingut per les protestes de fa dos dies a Roma en les manifestacions i assalts de grups ultres negacionistes. 

          Pedro Chaparro

Per últim ha intervingut Pedro Chaparro, secretari general de DN, que no havia pogut particpar a l'acte els últims anys en tenir una prohibició per participar en actes polítics a Barcelona, per haver cridat l'any 2015 aquí mateix a donar un clatellot a Jordi Borràs. Chaparro ha cridat a fer fora tot els partits del Parlament espanyol, qualifiacant al mateix parlament de ser l"agonia de la Pàtria". Chaparro ha lamentat que Itàlia que no és capaç d'empresonar a Carles Puigdemont, empresoni ara a Roberto Fiore per les protestes d'aquest cap de setmana.

  

Finalment Vox demà 12-O no es manifestarà per Les Rambles, sinó que després ofrena Colom, aniran en metro fins Passeig de Gràcia Provença per unir-se a la manifestació cap a acte Pç Catalunya. La possible manca d'efectius del Mossos per protegir simultàniaments tres manifestacions, amb la dificultat que tenia fer-ho a les Rambles, i el missatge de divisió que donava manifestar-se separats, ha motivat que Vox, Somatemps i DENAES renunciïn a pujar per La Rambla i se sumen a la manifestació que baixarà per Passeig de Gràcia

 

Potser ha sigut per recomanació o exigència dels Mossos que podien no tenir prous efectius de la Brigada Mòbil per assegurar el trajecte dels militants i càrrecs públics de Vox pujant per La Rambla des de Colom cap a Plaça Catalunya, a la mateixa hora que els altres convocants de l'acte de Plaça Catalunya baixaven per Passeig de Gràcia i que Democracia Naciona i La Falange es manifestaven de Plaça Espanya cap a la Plaça Sant Jordi de Montjuïc. O potser per la mala imatge de divisó que donava que, mentre Catalunya Suma i altres grups espanyolistes es manifestaven al Passeig de Gràcia per anar arribar a Plaça Catalunya, desde Provença, Vox, Somatemps i Denaes ho fessin pujant per La Rambla. Però ahir al vespre Vox, Somatemps i  DENAES van renunciar a manifestar-se Rambla amunt per separat i després de l'ofrena floral i algun petit parlament que faran al monument de Colón, es desplaçaran en metro o vehicles fins Passeig de Gràcia Provença per sumarse a la manifestació que baixarà per Passeig de Gràcia.

 

              

Així doncs les concentracions i manifestacions de demà són, per una banda Democracia Nacional I La Falange-FE, amb altres grups ultres a les 11 de Plaça Espanya cap a la Plaça Sant Jordi de Montjuïc on faran els parlaments. I per altra Vox, Somatemps i DENAES que fan ofrena i breu acte al monument de Colom i en acabar aniran en metro o cotxes cap a Passeig de Gràcia Provença per sumar-se a la manifestació unionista que baixarà cap a Plaça Catalunya on es faran els parlament. Tot i això no es descarta que part dels que vagin a l'ofrena de Colom, s'ho prenguin en calma i portant o no banderes bagin en petirs grups cap a Plaça Catalunya sense intentar a rribar al carrer Provença. 

 

   

Democracia Nacional i La Falange-FE convoquen 12 d'octubre a Montjuïc. La manifestació de Plaça Catalunya s'ha dividit amb Vox i Somatemps, concentrant-se primer a Colón on faran un acte i pujar després per Les Rambles fins Pç Catalunya, mentre Catalunya Suma convoca a Passeig de Gràcia Provença per baixar fins a Plaça Catalunya on es farà un acte amb tots

Mentre La Falange-FE i Democracia Nacional convoquen el seu acte del 12 d'octubre a la Plaça Espanya per pujar en manifestació a la Plaça Sant Jordi de Montjuïc, on faran els parlaments com cada any, l'altra manifestació que habitualment començava a Passeig de Gràcia Provença per fer els parlament a Pç Catalunya s'ha dividit. Vox, Denaes i Somatemps es concentraran al monument a Colón on faran una ofrena i parlaments a les 11 per pujar després Rambles amunt cap a Plaça Catalunya on es fa el segon acte, mentre Catalunya Suma (propera al regidor del PP, Josep Bou) convoca a Passeig de Gràcia Provença, per baixar cap a Plaça Catalunya on convergiran els dos grups.   

El Frente Nacional Identitario-Partido Nacional Socialista Obreo Español, que l'any passat es va manifestar tres vegades al costat de Vox, anirà a l'acte de Montjuïc

 

                                     

DN i La Falnge-FE amb altres grups com el Frente Nacional Identitario-Partido Nacional Socialista Obrero Español a Montjuïc. Falange Española de las JONS que habitualment anava a Pç Catalunya Passeig de Gràcia no ha dit on anirà.

 

Vox realiza este fin de semana en Madrid su Fiesta "Viva 21", en la que Abascal presentará su "Agenda España" en contraposición a la Agenda 2030 de las ONU. Actuará el rapero negacionista G.Babe, que interpretará sus temas anti vacunas como el de su vídeoclip "Los días finales" en el que canta "lucharé hasta el final como en Berlín" y se escucha la voz del negacionista del Holocausto, Pedro Varela, denunciando la conspiración mundialista y farmaceútica

Este sábado y domingo Vox realizará en el recinto ferial Ifema de Madrid, su Fiesta multitudinaria Viva España 21, La España En Pie. No se trata de un nuevo Vistalegre, dado que a diferencia de los tres eventos y congresos que Vox realizó allí estos tres años, no se ha planteado ninguna modificación de estatutos ni nombramiento de cargos para que sean aprobados por aclamación a la búlgara. Es sencillamente un fin de semana de actos políticos y culturales que tendrán su epicentro en la intervención de Santiago Abascal domingo a medidodía, en la que presentará su Agenda España en contraposición de la Agenda 2030 de Naciones Unidas.

Este evento se celebra en un momento en que Vox desancomplejadamente ha asumido las tesis antivacunas y anti pasaporte Covid, sabiendo que hay millones de españoles que niegan a vacunarse y asumen con más o menos matices la teorías conpiroparanoicas de la pandemia que ven en la presión por vacunarse la mano negra de poderes oscuros. Negativa a vacunarse y al pasaporte Covid muy extendida en personas de todo el abanico ideológico. Si Vox supo ganarse con éxito en votos de sectores dispares discrepantes a las políticas de género o la prohibición de los toros,  ahora desea atraerse esa amalgaba transeversal de esotericos, ecologistas iluminados, ex simpatizantes de extrema izquierda y conspiranoicos que ven la mano negra de Soros y los lobies farmaceúticos detrás de la pandemia. 

Después que la diputada Macarena Olona publicara ingenuamente en Twitter en julio una foto suya vacunándose, fueron muchas las voces se alzaron en el entorno de Vox en contra de la vacunación. Desde entonces los diputados de Vox se niegan a afirmar si se han vacunado o no, posicionándose el partido contra la vacunación obligatoria y la imposición del pasaporte Covid para entrar en determinados recintos. Si hace diez meses Vox y su entorno de comunicadores ultras se sumaron al rechazo a las restricciones y cierres de actividades, ahora con Santiago Abascal a la cabeza, avalan las campañas contra la vacunación y las restricciones de acceso a quienes no se hayan vacunado.   

La polémica por la defensa de Vox a la negativa a vacunarse tomó más notoriedad con la entrevista del 17 de septiembre que le hizo el periodista Federico Jiménez Losantos, hasta entonces cercano a Vox. Losantos  preguntó a Abascal  si se había vacunado. "No voy a contestar a esa pregunta", le replicó Santiago Abascal, algo molesto. "Yo me niego a declarar sobre un asunto de salud en público", afirmó mientras se caía del caballo y se indignava Losantos, ferviente partidario de la vacunación. Y desde entonces diversos diputados de Vox profesionales de la sanidad como Ignacio Garriga o la diputada en el Parlament de Catalunya, María Elena García Fuster, han defendido la libertad a no vacunarse y se han posicionado contra el pasaporte Covid y las restricciones.

ACTUARÁ EL RAPERO G.BABE QUE EN SU VIDEOCLIP ALABA LA LUCHA DE HITLER Y REPRODUCE UN DISCURSO DEL EDITOR NAZI, PEDRO VARELA

Y para dejar clara esta posición, el sábado a las 20 horas, actuará en la fiesta de Viva 21 en Ifema el rapero G.Babe el cual canta contra el nuevo orden mundial, el globalismo y la vacunación obligatoria. En su nuevo tema "Los días finales" ha cruzado líneas rojas, ya que en el minuto 2,21 canta que "lucharé hasta el final como en Berlín", glorificando la resistencia de Hitler ante los aliados. 

La canción acaba con un discurso de fondo del editor negacionista del Holocausto, Pedro Varela, a partir del minuto 4.15 del videoclip. Varela dice"Quién domina el lenguaje domina también el pensamiento, cuando las naciones entren decadencia habrá una gobernaza mundial... Una autoridad que nos dirá cuantas vacunas nos hemos de poner... Ahora depués de implementar dos vacunas para cada persona Fayser ya ha dicho que hay que poner otra vacuna en otoño y el año que vien dirá que hay que poner un par de vacunas más. Exactamente igual que con los ordenadores de Microsoft. Cada año tienes que comprar un programa anivirus porque el programa antivitus del año pasado ha quedado obsoleto... La industria farmaceútica forma parte  de este conglomerado por la gobernaza mundial"

(A partir del minuto 4,15 del videoclip se escucha la voz del editor neonazi, Pedro Varela, y en el 2,21  el rapero canta "lucharé hasta el final como en Berlín")

 

 

Tras este tuit, Vox rectificó y se negó a informar si sus diputados se vacunaban y el partido apoya la el derecho a negarse a vacunar.

La manifestación del sábado en Chueca, convocada por las asociaciones vecinales ultras, con el apoyo de Juventud Nacional de España 2000, que pretende marcar perfil frente a Vox, Hacer Nación, DN, el Hogar Social y las Falanges, tensiona a la ultraderecha madrileña. Bastión Frontal, que se manifestó en febrero en la Almudena con Juventud Nacional, España 2000 y los grupos nacional-revolucionarios, no se sumó a la manifestación. España 2000, tras disolverse la federación Respeto a causa de Vox, radicaliza su mensaje marcando perfil, mientras Vox denuncia una inexistente conspiración para criminalizarlos

 

 

 Había una gran expectación en el amplio abanico de la ultraderecha para saber quién acudiría y cuánta gente participaría en la manifestación convocada con el  lema "No a la agendas 20-30, 20-50", para el sábado pasado en el barrio de Chueca de Madrid, por grupos vecinales ultras del ámbito nacional-revolucionario o neonazi y antiguos Ultras Sur, afines al histórico, Alberto Ayala de Cantalicio.  Manifestación a la que dio su apoyo España 2000 y su brazo juvenil, Juventud Nacional. Grupos que junto con Bastión Frontal organizaron el polémico Homenaje a la División Azul en la Almudena el pasado mes de febrero. 

Los convocantes de la manifestación en Chueca movilizaron unas trescientas personas que profirieron consignas contra las bandas latinas, la inmigración, los menores no acompañados y otras contrarias al colectivo LGTBI, como "fuera maricones de nuestros barrios" o "fuera sidosos de nuestros barrios". Consignas que han despertado una gran repulsa política y mediática y generán sanciones administrativas y el probable inico de una causa penal por un delito de incitación al odio, la violencia y la discriminación, tipificado en el artículo 510 de Código Penal.  

                         

Alberto Ayala de Cantalicio, impulsor de los grupos vecinales como el de San Blas-Canillejas.

Digo que había expectación en el seno de la ultradrerecha, dado que los grupos ajenos a Vox, están más divididos que nunca, siendo la unidad de acción del acto de la Almudena de febrero una advertencia de que podía forjarse una alianza con capacidad de agitación al margen del ya institucional Vox, y de grupos como Hacer Nación, Desperta, Hogar Social y ADÑ con Democracia Nacional y las Falanges. Pero Bastión Frontal no vio clara la convocatoria de España 2000 de nuevo radicalizada con José Luis Roberto al frente, y los de Ayala de Canlatalicio, e ignoró dicha convocatoria. Así una docena de los miembros más activos de Bastión asistieron a esa misma hora al acto que organizaba La Emboscadura, en el que al estilo de la llamada Teoría de la Herradura, intervenían juntos el catalán de Tarragona, embajador mundial del régimen estalinsita de Corea del Norte, Alejadro Cao de Benós, junto al también tarraconense, Juan Antonio Llopart. Ya se sabe, los de Bastión se manifestaron el pasado 20-N con el lema "Ni Fachas ni Rojos", y poco les faltó para reivindicar también la acción directa y la anti-política del anarquista Durruti, muerto tal vez por fuego "amigo" de Stalin, el 20 de noviembre de 1936, el mismo día que José Antonio Primo de Rivera. 

                                           

José Luis Roberto, presidente de España 2000, que tras la disolución de Respeto a causa de Vox, ha vuelto a los orígenes.

                             

El único grupo ajeno a España 2000, radicalizada tras la disolución de la Federación Respeto a causa de la irrupción de Vox, y a los grupos afines a Ayala de Cantalicio, como las asociaciones vecinales de San Blas Canillejas, Villamantilla, Coslada y San Fernando de Henares, Plataforma Cultural-ñ, la Plataforma por la Dignidad la Libertad y la Vida y el grupo Getafe NR (Nacional Revolucionario), fue el  partido Ley y Orden, POLE, que preside el ex policía, Gonzalo Chicharro, que no habiendo entrado sus dirigentes en Vox, buscan un espacio ahora junto a España 2000.   

Lo injustificable de las consignas reltivas a "maricones y sidosos" ha incomodado a Vox que  en boca de su feje de prensa, ha afirmado ver a las cloacas del estado y conspiraciones monclovitas detrás de al convocatoria y su autorización. En el mismo sentido se ha manifestado Abascal o Jorge Buxadé que lamentan que tras las imágenes de Chueca hay un plan para criminalizar a Vox y sus votantes.

Para mi la cosa es más sencilla. España 2000, que no obtuvo hace dos años concejales en la Comunitat Valenciana y perdió parte de sus concejales en el Corredor de Henares que marcharon a Hacer Nación, pese a mantener el gobierno municipal de Los Santos de la Humosa, desea marcar perfil, y lo hace junto a Ayala de Cantalicio, consiguiendo que se hable de ellos y volver a ser relevantes. Si más allá de las posibles sanciones legales o penales, saldrán beneficiados de la relevancia mediática, personalmente lo dudo y no creo que consigan aglutinar más militantes o simpatizantes en el dividido mundo de la ultraderecha española y madileña. 

            

Los de Bastión Frontal acudieron a este acto que se hacía a la misma hora en Madrid

 

La ultraderecha se manifestará el sábado en Madrid, con la marca de asociaciones vecinales impulsadas por Alberto Ayala de Cantalicio y otros militantes ultras. España 2000 participará en la misma al sumarse como partido, mientras Bastión Frontal no ha anunciado si acudirán individualmente o como grupo

                                 

                                              

El sector de la ultraderecha madrileña, que mostró su capacidad de acción el pasado febrero en la Almudena, volverá a movilizarse el sábado en Madrid con la manifestación convocada en Chueca por la plataforma "Madrid Seguro", que agrupa a grupos que se presentan como asociaciones de vecinos  de San Blas-Canillejas, Pinar de Chamartín, Hortaleza, Coslada, San Fernado de Henares, Villamantina o Getafe. Tras estos grupos están destacados militantes ultras como el histórico Alberto Ayala de Cantalicio, que comenzó en los Ultras Sur, colaboró con el Hogar Social Madrid atrayendo a sus manifestaciones a cabezas rapados madrileños del ámbito nacional-revolucionario o NR , y fue uno de los organizadores del Homenaje a la División Azul del pasado mes de febrero en la Almudena. 

Mientras España 2000 y Juventud Nacional sí que se ha sumado a la convocatoria, Bastión Frontal no ha indicado si sus militantes acudirán individualmente sumándose a las pancartas de los colectivos vecinales o si acudiran como organización. Madrid Seguro realiza recogida de alimentos para españoles necesitados, al margen del Hogar Social Madrid, grupo que hace dos años perdió muchos de los apoyos en el seno de la ultraderecha madrileña.

                         

 

L'Afganistan, 20 anys després de l'11-S. El Triangle

                                           

                                                                             

El Triangle, 8 de setembre de 2021

Xavier Rius Sant, periodista

Es compleixen vint anys dels atemptats de l’11-S que van tenir com a primera resposta l’ofensiva militar a l’Afganistan per capturar Bin Laden i fer fora el règim talibà que donava suport a Al-Qaida. Els Estats Units i la resta de països que, amb el vistiplau de l’ONU, van implicar-se en una missió militar, humanitària i política per construir un nou règim, s’han retirat d’una manera humiliant per l’equivocada estratègia de Joe Biden, i la voluntat d’aquest de complir el que va pactar a Qatar Donald Trump amb els talibans.

L’enfonsament de l’estat afganès, mentre molts dels que van creure en un nou Afganistan on es respectarien els drets humans i es donarien oportunitat a les dones intentaven agafar un avió en el caos de l’aeroport, ha generat dolor en els països occidentals que van creure en el que feien, van enviar-hi tropes, molts soldats hi van perdre la vida i van aportar-hi milions de dòlars per a la reconstrucció.

Mentre George Bush pare, el de la primera guerra de l’Iraq de 1991, feta amb el vistiplau de l’ONU, un cop expulsats de Kuwait els ocupants iraquians, va fer cas al general Norman Schwarzkopf quan tenia les tropes a punt d’ocupar Bagdad, que va aconsellar retirar-se, en no haver-hi ni un mandat, ni un pla per administrar l’Iraq si s’eliminava Saddam Hussein, George Bush fill, un any i mig després l’11-S, sense el mandat de l’ONU, va fer el contrari i va dissoldre temeràriament l’estat iraquià.

Amb els talibans derrotats i Bin Laden fugit, George Bush fill i els falcons de la Casa Blanca Donald Rumsfeld i Dick Cheney van inventar-se la història que Saddam Hussein tenia armes de destrucció massiva i col·laborava amb Al-Qaida per envair l’Iraq. Mentre a l’Afganistan els EUA i l’ONU comptaven amb els senyors de la guerra i els líders tribals per crear una nova administració allà on els talibans no havien deixat res, Bush fill va ocupar l’Iraq sense el vistiplau de l’ONU, i va dissoldre l’estat iraquià, des de l’exèrcit fins a la policia, el sistema judicial i l’administració municipal, provocant un caos que només va servir per alimentar la insurgència i una nova guerra. Una insurgència que mutaria. I un insurgent, Abu Bakr al-Baghdadi, que havia estat empresonat el 2004 per les forces americanes a Camp Bucca, un cop alliberat va ser qui va crear el grup l’Estat Islàmic que actuaria també a Síria, i trencaria amb Al-Qaida per considerar-la massa tova.

Són diverses les causes de la ràpida victòria talibana aconseguida mentre l’Estat afganès es dissolia ell sol. Però la manera que Trump va pactar amb els talibans, menyspreant el Govern de Kabul, va debilitar encara més un Estat que no es podia sostenir per ell sol, per tres motius. Un era el tribalisme que fa que molts ciutadans sentin la fidelitat al seu grup per sobre de la lleialtat i el sentiment de pertinència a l’Estat comú. Aquest tribalisme o comunitarisme, com passa als eternament bloquejats Bòsnia i el Líban, és camp adobat per a la corrupció que mina encara més la necessària credibilitat dels ciutadans en l’Estat. La segona és que l’Afganistan se sostenia econòmicament gràcies al 40% del PIB que prové dels ajuts estrangers. Una economia que depèn del ajuts no pot caminar sola. I la tercera és que la principal font d’ingressos de l’Afganistan és l’opi, un mercat incompatible amb la transparència, i necessita la corrupció i el tribalisme per continuar fluint. Tot i això, molts creien que malgrat que part de l’ajuda es perdés pel camí, malgrat no ser clar i productiu com el Pla Marshall a Europa després de la Segona Guerra Mundial, valia la pena continuar fent-ho perquè no hi havia alternativa.

                              

Sense saber quin sistema governarà l’Afganistan, entre altres motius perquè els talibans no tenen ni idea com fer-ho, els EUA, que van pactar amb ells a Doha, diuen que han canviat i es coordinaran amb ells per combatre el terrorisme de la seva mutació, l’Estat Islàmic. Mentre Europa, que tem un nou èxode de refugiats, diu que sense reconèixer el règim, s’ha de mantenir l’ajuda i desbloquejar els fons retinguts perquè l’economia torni a fluir. Els talibans voldrien l’ajut de tecnòcrates i funcionaris turcs, saudites, qatarians o xinesos per posar en marxa l’administració i l’economia. Però, no ens enganyem, l’economia de l’Afganistan depèn de l’opi. I mentre les drogues siguin il·legals a la major part del món, el seu comerç i la corrupció que genera seran incompatibles amb qualsevol intent de crear un Estat sòlid.

                             

La Fiscalia de Tarragona demana 3 anys de presó a l'ex dirigent de Democracia Nacional Joven, Juande Haro, i per un altre militant per les seves intervencions en el canal de ràdio digital que tenia DNJ

                         

La Fiscalia de Delictes d'Odi de Tarragona demana 3 anys de presó i inhabilitació pel sufragi passiu, i 4.000 euros de multa, per l'ex dirigent de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro i un altre ex membre de l'organització, per diverses afirmacions fetes en el programa Rebélate del canal de radio digital d'aquest grup. El Jutjat d'Instrucció número 1 de l'Audiència Provincial de Tarragona ha decretat l'apertura del judici oral, que s'haurà de celebrar els propers mesos. El Fiscal li atribueix un delicte d'incitació o provocació a l'odi, la violència i la discriminació, tipificat en l'article 510 del Codi Penal. De Haro ja va ser jutjat fa un any per unes altres declaracions en aquest canal de ràdio digital, en les que afirmava que calien més accions com l'atac de Blanquerna i va ser absolt.

Juan de Haro té diverses causes pendents de judici, entre les que destaca la referent a la campanya contra la mesquita del carrer Japó de Barcelona, per la que la fiscalia li demana 6 anys de presó. Causa penal en la que també estan processats altres onze militants de Democracia Nacional.  Sigui per la reiteració de causes judicials i judicis pendents, sigui per l'abandonament de la militància d'alguns dels seus dirigents, Democracia Nacional ara està de fet inactiva a Catalunya.

                                                        

Juan de Haro

El Hogar Social Madrid ocupa de nuevo la antigua sede del Nodo de RTVE, del que fue desalojado en noviembre de 2016. El grupo que estaba desde enero de 2020 en la calle Julián Romea, alojando y dando alimentos a ciudadanos españoles, ha estado estos últimos meses poco activo. La irrupción de Bastión Social ocupando parte de su espacio de agitación, le restó militantes. La lideresa del HSM lamenta en un vídeo que el Gobierno dé ayudas y vivienda a los refugiados que llegan (de Afganistán) "haciendo gala del desprecio que sienten hacia nuestra gente"

                                          

La lideresa del HSM anunciando el retorno al edicio de RTVE

(Actualizado, lunes 30 de agosto: Esta tarde la Policía Nacional ha detenido a Melisa Domínguez y otros dos miembros del HSM por la ocupación del edificio propiedad de RTVE) 

(Actualizado, martes 31: Tras pasar la noche detenidos y declarar ante el juez, han quedado en libertad)

El Hogar Social Madrid, tras unas semanas aparentemente poco activo, ha ocupado este mediodía de nuevo el edifico de RTVE, antigua sede del NODO de la calle Joaquín Costa, del fue desalojado el 23 de noviembre de 2016. Hasta esta mañana su sede era  un edificio más pequeño de la calle Julián Romea 13 en el distrito de Chamberí.  La líder del HSM, Melisa Domínguez Ruiz,  ha publicado esta tarde un vídeo en Instagram, Twitter y Facebook en el que informan del retorno a dicho edificio. Realizan esta acción, según dicen, para continuar con su labor de acoger y dar alimentos a españoles necesitados (no a inmigrantes, ni a inmigrantes nacionalizados) para protestar por el hecho que "el Gobierno emplea sus esfuerzos en ofrecer vivienda gratuita y ayudas económicas a inmigrantes y refugiados que llegan, haciendo gala, una vez más, del desprecio que sienten hacia nuestra gente y el servilismo que ejercen, sin embargo, con quienes vienen de fuera".  Aunque no los cita, al afirmar que se da vivienda y ayudas a refugiados que llegan se supone que se refiere a los afganos llegados los últimos diez días.

               

Edificio ocupado de nuevo hoy

EL Hogar Social Madrid Ramiro de Ledesma surgió en junio de 2014, cuándo militantes y ex militantes de grupos ultras, socialpatriotas, neonazis o cercanos a hooligans de Ultras Sur o Suburbios Firm y ex miembros del MSR ocuparon un edificio en el barrio de Tetuán, con el ánimo de aplicar en Madrid una experiencia similar a la Casa Pound de Roma. El local que han abandonado hoy sin intervención policial en Chamberí, era su décima sede. 

El HSM con Melisa Domínguez como presidenta, culminó su legalización como partido político en febrero de 2019, tramites iniciados meses antes con la intención de presentarse a las elecciones municipales y autonómica madrileñas de junio de 2019. Pero la irrupción de Vox les dejó sin espacio y renunció a hacerlo y estos meses había perdido relevancia ya que el nuevo grupo  Bastión Frontal ocupó parte de su espacio de agitación antisitesma y le restó militantes como se vio en protesta que realizóel 28 de noviembre del año pasado, en la que pretendía rodear el Palacio de la Moncloa, y sólo movilizó medio centenar de personas. Se especulaba sobre su continuidad, más cuando las las dos Falanges unidas por un lado y Bastión Frontal por otro, este último año han conseguido movilizar a más seguidores del ámbito ultra o nacional revolucionario.

Cuando se legalizó como partido, con Melisa Domínguez como presidenta y sede legal en Granada, se comentaba que una vez legalizados, tal vez abandonarían las ocupaciones de edificios por el desgaste que representaba cada desalojo y nueva ocupación, y tal vez alquilarían un local.   

 

Melisa Domínguez militó anteriormente el el MSR

 Ficha del Registro de Partidos. El HSM pensaba presentarse a las pasadas municipales y autonómicas pero la irrupción de Vox les dejó sin espacio

Emirat talibà inclusiu? Analitzo al Punt Avui el nou marc polític a l'Afganistán amb el talibans que volen el suport d'ex dirigents com Karzai o Abdul·là

Els talibans ja van entrar a Kabul el 1996, vistos inicialment per molts com uns alliberadors després de la incapacitat del senyors de la guerra de gestionar el país durant quatre anys. Els talibans, enfront del tribalisme ètnic dels senyors de la guerra, pretenien unificar els ciutadans amb un islam rigorós que discriminava les dones i volia retornar la societat al segle VII i segregava els xiïtes. I ara hi han tornat enfront d’un exèrcit que es negava a combatre’ls per la poca fe dels soldats en la república que havien de defensar.

Amb el president Ashaf Ghani fugitiu, s’han quedat al país els altres dos polítics més importants. L’expresident paixtu Hamid Karzai i el tadjik Abdul·là Abadul·là. Quan Karzai i Abdul·là van competir per la presidència el 2009, Abdul·là denuncià que Karzai havia manipulat el resultat. El 2014 Abdul·là competí per la presidència amb Ashraf Ghani i també denuncià irregularitats, si bé finalment s’integrà en el govern. I fa dos anys Abdul·là es tornà a presentar, competint de nou amb Ghani, i tant Ghani com Abdul·là es proclamaren vencedors i van fer la seva pròpia cerimònia de jurament del càrrec. Finalment, pressionat pels Estats Units, Abdul·là va reconèixer Ghani com a president. I amb Donald Trump i la CIA negociant amb els talibans d’esquenes al govern afganès la retirada de les tropes, amb un acord que establia que no s’atacaria els exèrcits d’ocupació mentre es retiraven, però deixava oberta la porta a continuar combatent l’exèrcit nacional, es nomenà Abdul·là cap del Consell Suprem de Reconciliació Nacional, organisme que havia d’articular alguna forma de govern postocupació que fos inclusiva també amb els talibans i els paixtuns que s’havien sentit discriminats. I més enllà que els talibans utilitzin la bandera blanca de l’Emirat Islàmic de l’Afganistan, els seus líders s’han reunit diverses vegades amb Abdul·là i Karzai, que demanen que el nou govern sigui inclusiu. Com també ho demana el líder tadjik Ahmad Massoud, que resisteix a la vall del Panjshir.

Els talibans per si sols són incapaços de governar i recuperar el suport de les institucions financeres internacionals. Qatar, la Xina i el Pakistan diuen que no són com fa vint anys i que necessiten la benedicció de Karzai i Abdul·là. Però realment no sabem quin lideratge s’imposarà ni tampoc com s’articula un emirat teocràtic amb tecnòcrates occidentalitzats com Karzai i funcionaris formats als EUA. De moment, però, com vam veure dijous amb els atemptats, hi ha un altre dubte. La capacitat d’Estat Islàmic per atemptar i si els combatents talibans acceptaran la nova pell dels seus líders, i més quan, més enllà de les poc creïbles paraules de Joe Biden dient que es perseguirà els autors dels atemptats de l’aeroport, saben que no hi haurà cap policia mundial disposada a implicar-se com fa vint anys en una persecució per les coves de Tora Bora.

 
Xavier Rius Sant, periodista

El Punt Avui, dissabte 28 d'agost de 2021 

No es pot entendre la situació en què està l’Afganistan, amb els talibans controlant el país en haver-se enfonsat en pocs dies l’estat afganès mentre es retiraven les tropes dels Estats Units, sense prendre consciència de la magnitud del desastre de gestió pública feta aquest anys per les autoritats afganeses i la descomunal corrupció que hi havia al país. Ni els EUA ni ningú podien construir una democràcia occidental a força de bombardejos i de milions de dòlars que es perdien pel camí, i va ser un error la manera com Trump va acordar amb els talibans una retirada, que va deslegitimar encara més les institucions i l’exèrcit nacional. Però tampoc es podia construir ni una democràcia, quan molts dels seus líders no acceptaven les regles del joc.

 Els talibans ja van entrar a Kabul el 1996, vistos inicialment per molts com uns alliberadors després de la incapacitat del senyors de la guerra de gestionar el país durant quatre anys. Els talibans, enfront del tribalisme ètnic dels senyors de la guerra, pretenien unificar els ciutadans amb un islam rigorós que discriminava les dones i volia retornar la societat al segle VII i segregava els xiïtes. I ara hi han tornat enfront d’un exèrcit que es negava a combatre’ls per la poca fe dels soldats en la república que havien de defensar.

 

                                                            

Amb el president Ashraf Ghani fugitiu, s’han quedat al país els altres dos polítics més importants d'Afghanistan. L’expresident paixtu Hamid Karzai i el tadjik Abdul·là Abadul·là. Quan Karzai i Abdul·là van competir per la presidència el 2009, Abdul·là denuncià que Karzai havia manipulat el resultat. El 2014 Abdul·là competí per la presidència amb Ashraf Ghani i també denuncià irregularitats, si bé finalment s’integrà en el govern. I fa dos anys Abdul·là es tornà a presentar, competint de nou amb Ghani, i tant Ghani com Abdul·là es proclamaren vencedors i van fer la seva pròpia cerimònia de jurament del càrrec. Finalment, pressionat pels Estats Units, Abdul·là va reconèixer Ghani com a president. I amb Donald Trump i la CIA negociant amb els talibans d’esquenes al govern afganès la retirada de les tropes, amb un acord que establia que no s’atacaria els exèrcits d’ocupació mentre es retiraven, però deixava oberta la porta a continuar combatent l’exèrcit nacional, es nomenà Abdul·là cap del Consell Suprem de Reconciliació Nacional, organisme que havia d’articular alguna forma de govern postocupació que fos inclusiva també amb els talibans i els paixtuns que s’havien sentit discriminats. I més enllà que els talibans utilitzin la bandera blanca de l’Emirat Islàmic de l’Afganistan, els seus líders s’han reunit diverses vegades amb Abdul·là i Karzai, que demanen que el nou govern sigui inclusiu. Com també ho demana el líder tadjik Ahmad Massoud, que resisteix a la vall del Panjshir.

Els talibans per si sols són incapaços de governar i recuperar el suport de les institucions financeres internacionals. Qatar, la Xina i el Pakistan diuen que no són com fa vint anys i que necessiten la benedicció de Karzai i Abdul·là. Però realment no sabem quin lideratge s’imposarà ni tampoc com s’articula un emirat teocràtic amb tecnòcrates occidentalitzats com Karzai i funcionaris formats als EUA. De moment, però, com vam veure dijous amb els atemptats, hi ha un altre dubte. La capacitat d’Estat Islàmic per atemptar i si els combatents talibans acceptaran la nova pell dels seus líders, i més quan, més enllà de les poc creïbles paraules de Joe Biden dient que es perseguirà els autors dels atemptats de l’aeroport, saben que no hi haurà cap policia mundial disposada a implicar-se com fa vint anys en una persecució per les coves de ToraBora.  

No es pot entendre la situació en què està l’Afganistan, amb els talibans controlant el país en haver-se enfonsat en pocs dies l’estat afganès mentre es retiraven les tropes dels Estats Units, sense prendre consciència de la magnitud del desastre de gestió pública feta aquest anys per les autoritats afganeses i la descomunal corrupció que hi havia al país. Ni els EUA ni ningú podien construir una democràcia occidental a força de bombardejos i de milions de dòlars que es perdien pel camí, i va ser un error la manera com Trump va acordar amb els talibans una retirada, que va deslegitimar encara més les institucions i l’exèrcit nacional. Però tampoc es podia construir ni una democràcia, quan molts dels seus líders no acceptaven les regles del joc.

No es pot entendre la situació en què està l’Afganistan, amb els talibans controlant el país en haver-se enfonsat en pocs dies l’estat afganès mentre es retiraven les tropes dels Estats Units, sense prendre consciència de la magnitud del desastre de gestió pública feta aquest anys per les autoritats afganeses i la descomunal corrupció que hi havia al país. Ni els EUA ni ningú podien construir una democràcia occidental a força de bombardejos i de milions de dòlars que es perdien pel camí, i va ser un error la manera com Trump va acordar amb els talibans una retirada, que va deslegitimar encara més les institucions i l’exèrcit nacional. Però tampoc es podia construir ni una democràcia, quan molts dels seus líders no acceptaven les regles del joc.

Els talibans ja van entrar a Kabul el 1996, vistos inicialment per molts com uns alliberadors després de la incapacitat del senyors de la guerra de gestionar el país durant quatre anys. Els talibans, enfront del tribalisme ètnic dels senyors de la guerra, pretenien unificar els ciutadans amb un islam rigorós que discriminava les dones i volia retornar la societat al segle VII i segregava els xiïtes. I ara hi han tornat enfront d’un exèrcit que es negava a combatre’ls per la poca fe dels soldats en la república que havien de defensar.

Amb el president Ashaf Ghani fugitiu, s’han quedat al país els altres dos polítics més importants. L’expresident paixtu Hamid Karzai i el tadjik Abdul·là Abadul·là. Quan Karzai i Abdul·là van competir per la presidència el 2009, Abdul·là denuncià que Karzai havia manipulat el resultat. El 2014 Abdul·là competí per la presidència amb Ashraf Ghani i també denuncià irregularitats, si bé finalment s’integrà en el govern. I fa dos anys Abdul·là es tornà a presentar, competint de nou amb Ghani, i tant Ghani com Abdul·là es proclamaren vencedors i van fer la seva pròpia cerimònia de jurament del càrrec. Finalment, pressionat pels Estats Units, Abdul·là va reconèixer Ghani com a president. I amb Donald Trump i la CIA negociant amb els talibans d’esquenes al govern afganès la retirada de les tropes, amb un acord que establia que no s’atacaria els exèrcits d’ocupació mentre es retiraven, però deixava oberta la porta a continuar combatent l’exèrcit nacional, es nomenà Abdul·là cap del Consell Suprem de Reconciliació Nacional, organisme que havia d’articular alguna forma de govern postocupació que fos inclusiva també amb els talibans i els paixtuns que s’havien sentit discriminats. I més enllà que els talibans utilitzin la bandera blanca de l’Emirat Islàmic de l’Afganistan, els seus líders s’han reunit diverses vegades amb Abdul·là i Karzai, que demanen que el nou govern sigui inclusiu. Com també ho demana el líder tadjik Ahmad Massoud, que resisteix a la vall del Panjshir.

Els talibans per si sols són incapaços de governar i recuperar el suport de les institucions financeres internacionals. Qatar, la Xina i el Pakistan diuen que no són com fa vint anys i que necessiten la benedicció de Karzai i Abdul·là. Però realment no sabem quin lideratge s’imposarà ni tampoc com s’articula un emirat teocràtic amb tecnòcrates occidentalitzats com Karzai i funcionaris formats als EUA. De moment, però, com vam veure dijous amb els atemptats, hi ha un altre dubte. La capacitat d’Estat Islàmic per atemptar i si els combatents talibans acceptaran la nova pell dels seus líders, i més quan, més enllà de les poc creïbles paraules de Joe Biden dient que es perseguirà els autors dels atemptats de l’aeroport, saben que no hi haurà cap policia mundial disposada a implicar-se com fa vint anys en una persecució per les coves de Tora Bora.

Els talibans ja van entrar a Kabul el 1996, vistos inicialment per molts com uns alliberadors després de la incapacitat del senyors de la guerra de gestionar el país durant quatre anys. Els talibans, enfront del tribalisme ètnic dels senyors de la guerra, pretenien unificar els ciutadans amb un islam rigorós que discriminava les dones i volia retornar la societat al segle VII i segregava els xiïtes. I ara hi han tornat enfront d’un exèrcit que es negava a combatre’ls per la poca fe dels soldats en la república que havien de defensar.

Amb el president Ashaf Ghani fugitiu, s’han quedat al país els altres dos polítics més importants. L’expresident paixtu Hamid Karzai i el tadjik Abdul·là Abadul·là. Quan Karzai i Abdul·là van competir per la presidència el 2009, Abdul·là denuncià que Karzai havia manipulat el resultat. El 2014 Abdul·là competí per la presidència amb Ashraf Ghani i també denuncià irregularitats, si bé finalment s’integrà en el govern. I fa dos anys Abdul·là es tornà a presentar, competint de nou amb Ghani, i tant Ghani com Abdul·là es proclamaren vencedors i van fer la seva pròpia cerimònia de jurament del càrrec. Finalment, pressionat pels Estats Units, Abdul·là va reconèixer Ghani com a president. I amb Donald Trump i la CIA negociant amb els talibans d’esquenes al govern afganès la retirada de les tropes, amb un acord que establia que no s’atacaria els exèrcits d’ocupació mentre es retiraven, però deixava oberta la porta a continuar combatent l’exèrcit nacional, es nomenà Abdul·là cap del Consell Suprem de Reconciliació Nacional, organisme que havia d’articular alguna forma de govern postocupació que fos inclusiva també amb els talibans i els paixtuns que s’havien sentit discriminats. I més enllà que els talibans utilitzin la bandera blanca de l’Emirat Islàmic de l’Afganistan, els seus líders s’han reunit diverses vegades amb Abdul·là i Karzai, que demanen que el nou govern sigui inclusiu. Com també ho demana el líder tadjik Ahmad Massoud, que resisteix a la vall del Panjshir.

Els talibans per si sols són incapaços de governar i recuperar el suport de les institucions financeres internacionals. Qatar, la Xina i el Pakistan diuen que no són com fa vint anys i que necessiten la benedicció de Karzai i Abdul·là. Però realment no sabem quin lideratge s’imposarà ni tampoc com s’articula un emirat teocràtic amb tecnòcrates occidentalitzats com Karzai i funcionaris formats als EUA. De moment, però, com vam veure dijous amb els atemptats, hi ha un altre dubte. La capacitat d’Estat Islàmic per atemptar i si els combatents talibans acceptaran la nova pell dels seus líders, i més quan, més enllà de les poc creïbles paraules de Joe Biden dient que es perseguirà els autors dels atemptats de l’aeroport, saben que no hi haurà cap policia mundial disposada a implicar-se com fa vint anys en una persecució per les coves de Tora Bora.