XENOFÒBIA I ELECTORALISME A UDC, De Manlleu a Salt, de Badalona a Guardiola

                          

Ahir va saltar la notícia que el 3r tinent d’alcalde de Guardiola de Berguedà, i regidor d’Ensenyament i Governació, Jordi Carreras Granero, militant d’Unió Democràtica de Catalunya, havia tuitejat diversos comentaris racistes i xenòfobs, alguns propis, altres escrits per Josep Anglada.

Tal com ha destapat Llibertat.cat, Carreras, ha publicat comentaris propers a l'extrema dreta a través del seu Twitter @jrdcarreras on mostra la seva total aversió a les cultures que no siguin l'espanyola. En aquest sentit, malgrat ser regidor d'Ensenyament i Governació fa comentaris xenòfobs fins i tot amb les víctimes mortals minoritzant les que eren immigrades. "M'ho sembla a mi o la majoria de víctimes de gènere, de família o com es digui, no són Espanyoles…", va dir en una piulada en castellà el passat 2 de gener amb motiu de la mort d'una dona d'origen ucraïnès a Girona. Un dia després moriria una dona catalana a mans de la seva parella a l'Ametlla de Merola, a Puig-reig, a la mateixa comarca del Berguedà. Tot i que comenta el fet, Carreras no fa cap menció a la piulada del dia anterior.

Carreras destaca també pels seus comentaris racistes sobre les dones que porten vel o burca, reproduint falsedats relacionades amb la immigració com ara "Als reis mags els demano un burca per poder anar a l'atur i que m'atenguin ràpid" o "Posa't un burca i torna a passar a veure com va la cosa", responent una queixava de la lentitud per tramitar l'atur.

Aquests missatges hores d’ara no han passat factura a Carreras, però sí que ha rebut una amonestació a Twitter, segons comenta amb una nova dosi de burla racista: "M'han deixat de seguir 8 o 9 persones amb un plis. O són jueus o no entiendo... ;)".

Però Carreras no només publica comentaris al mes pur estil de PxC, sinó que segueix Josep Anglada i difon el seu discurs. Aquest dimecres va reproduir una piulada de Josep Anglada que deia en castellà: "Els disturbis de París ja no són tan llunyans. Una societat multicultural sol ser una societat multiconflictiva". Anglada parlava de l’assassinat d'un senegalès al Besòs de Barcelona. I també aquest dimecres va retweetejar un apunt d'Anglada crític amb Convergència i Unió: "CiU pressuposta 19ME en plena crisi per fomentar la multiculturalitat religiosa i atendre els immigrants".

Escrivint el llibre “Xenofòbia a Catalunya” vaig conèixer aquells sectors de l’extrema dreta pura i dura que legitimen el racisme des d’un punt de vista filosòfic i ideològic acceptant unes creences pagano-esotèriques similars a les d’alguns caps de l’Alemanya nazi. Bé, ells diuen que no són racistes, sinó que cada grup ha de quedar-se al seu espai natural i certa Europa s’ha de defensar de les invasions. Aquests col·lectius, a l’igual que feien els caps de l’Alemanya nazi discrepen del cristianisme i de les altres religions monoteistes perquè són compassives amb els dèbils. Des d’aquest punt de vista la caritat vers el desvalgut o el pobre –és a dir d’inferiors—, com propugna l’Evangeli ens debilita com a grup en la lluita diària de la supervivència.                          

Però sorprenentment he constatat que a Catalunya, deixant de banda Anglada i García Albiol, qui més ha utilitzat la xenofòbia, bé perquè en el fons potser hi creuen, bé perquè és rentable per aconseguir els seus interessos polítics, han estat certs dirigents d’Unió Democràtica de Catalunya, un partit que té els valors cristians de germanor i compassió en el seu ideari. He dit certs dirigents, no tots, ni la majoria, però sí que és cert, que, si deixem de banda els grups xenòfobs com PxC i Albiol, fa anys que algunes persones d’Unió, han legitimat aquest discurs, l’han sacsejat per fer caure alcaldes socialistes i també és cert que hi ha hagut transvàs de militants entre UDC i PxC.

            

                D’Unió a PxC i viceversa

Si comencem pel traspàs de militants, el cas més clar és el de Mateu Figuerola, de Cervera, que quan la filla inicia una relació sentimental amb un magribí intenta cremar la mesquita, s’entrega després als mossos com a responsable de l’incendi, entra a PxC i esdevé regidor i Vicepresident segon del partit. Figuerola trencaria amb Anglada i es col·ligaria amb el neonazi Movimiento Social Republicano i aniria de número 3 a les llistes al Parlament Europeu, darrera d’Erik Norling, que va ser secretari del membre de les SS refugiat a Espanya, Leon Degrelle, fins la seva mort. També la llista de PxC de Mataró va ser impulsada per persones properes en anteriorment a UDC. I l’actual gerent de l’Institut Municial d’Educació de Barcelona, Manel Medeiros, ara militant d’Unió, va liderar PxC a Barcelona entre 2002 i 2004.

Certament el traspàs de militants cap o des de PxC també s’ha donat des d’altres partits. Deixo de banda el pas de militants del PP cap a PxC donada la proximitat ideològica d’algun sector, i estic convençut que la força xenòfoba identitària espanyola que algun dia arribarà al Congres del Diputats sortirà de sectors del PP que acusaran a les administracions del PP de “donar-li tot als immigrants”.

Sí que s’han donat casos de pas de militants nacionalistes o independentistes d’altres partits cap a PxC. Un cas clar és el de l’ex alcalde de La Quar, Joan Bernat, dirigent d’ERC, el PI i Estat Català al Berguedà, que amb altres companys independentistes va formar part de les llistes de PxC a Berga. També tenim el cas del saltenc Carles Bonet, ex militant de la CUP, ERC i CDC, que va encapçalar la llista de PxC a Salt. A Salt també es dona el cas del dirigent de Reagrupament de Salt-Girona, Jaume Santana que, sense formar part de les llistes ha fet campanya per PxC, acompanyant a Anglada en els seus actes i reunions i aplaudint-lo fogosament, segut a primera fila en els mítings de PxC. Sembla que la ratlla que separa el Primer Catalunya  a la de Primer els de casa és fàcil de traspassar per alguns.

                   

       Manlleu i els rumors que Unió deixa que s’escampin

Manlleu i Salt van ser els primers municipis on l’escampada de rumors sobre que els immigrants reben tots els ajuts, no paguen impostos i els hi donen pisos, van influir en la pèrdua de l’alcaldia el 1999. A Salt, en mig de molts rumors, el PSC perd l’alcaldia i guanya Jaume Torramadé d’Unió de qui parlaré després. A Manlleu, l’alcalde socialista Ramon Sitjà, pateix una campanya plena de falsedats sobre els ajuts socials, que CiU no atura ni desmenteix. Sitjà que s’ha divorciat i inicia una relació amb la catalana Marta Moreta, i es diu pels bars i comerços que l’alcalde els hi dona tots als moros perquè està amb una mora. CiU, amb una candidatura encapçalada per Joaquim Vives, d’UDC, guanya les eleccions.

                         Duran Lleida i l’alcalde Codina

Continuant amb Unió vull contraposar el discurs de que fou alcalde de Vic fins 2007, el democratacristià Jacint Codina. Codina, amb profundes conviccions religioses i humanistes va defensar i implantar el model Vic de  repartiment de nens magribins per totes les escoles i acabar amb els dos centres gueto que escolaritzaven només nens d’origen o família estrangera. I ho va fer conscient que tenia en contra part dels seus votants, alguns dels quals van votar el 2003 Josep Anglada descontents amb la mesura. A Vic qui va sacsejar o utilitzar la xenofòbia no va ser Unió i, en canvi, com explico al llibre, hi ha qui apunta al dirigent de CDC, Enric Castellnou, com una de les persones que va ajudar a Anglada convençut que trauria vots al  PSC als barris de l’anomenat Vic-2 on vivia bona part de la immigració andalusa. Anglada sempre diu que en els seus orígens el va ajudar gent de CDC.

Més tard, Josep Maria Vila d’Abadal, d’Unió, quan va a Vic a encapçalar la candidatura de CiU de 2007, fa unes declaracions acompanyat de Duran Lleida dient que “Vic havia estat pionera i generosa donat els mínims vitals a aquesta gent, i ara calia incidir i exigir que complissin els deures”. Fent aquesta declaració legitimava el que escampava Anglada que els immigrants acaparen les ajuden i no paguen impostos ni compleixen els deures. Tres anys més tard Vila d’Abadal faria la proposta de negar el padró als irregulars i denunciar-los a la policia, proposta que va catapultar Anglada a la notorietat mediàtica i les televisions de tot l’Estat. Penso que Vila d’Abadal no és xenòfob, però fent la proposta va legitimar a Anglada. Fent coses com negar-se a parlar amb ell primer, però després votant propostes seves com la moció contra el conveni de reciprocitat amb Marroc pel dret de vot a les municipals el reforça. 

En canvi qui no té problemes per fer declaracions que podrien legitimar la xenofòbia és Josep Antoni Duran Lleida. Com explico al llarg del llibre, en diferents moments, oblidant que CiU ha recolzat totes les regularitzacions fetes pels governs del PSOE i PP, acusarà als governs espanyols de fer polítiques de papers per tothom amb les regularitzacions massives. També ha repetit moltes vegades allò que a Catalunya no hi cap tothom, dit, d’una manera i en un context, que semblava que donés la raó a Aznar i Anglada quan parlaven d’invasió. Amb motiu de la polèmica del padró Duran defensarà la proposta de Vila d’Abadal dient que “ja era hora que algú s’atreveixi a plantar cara a la immigració il·legal!”. Per últim Duran ha fet recentment declaracions lamentant que la majoria de nens que neixen a Catalunya siguin fills de mares estrangeres, lamentant que neixin més Mohameds que Jordis. Unes declaracions que Anglada ha aplaudit.

Vull fer esment també del cas de Torelló on fa quatre anys i mig, els dies abans de les eleccions municipals, des de CiU es va escampar una sèrie de rumors sobre una mesquita arribant-se a convocar el dia l’últim dia de campanya una manifestació que finalment no es va fer. Tot i això el PSC va guanyar, i PxC no va entrar en faltar-li 3 vots. Però el que es va sembrar llavors va fructificar aquest maig de 2011. PxC va obtenir tres regidors que va perdre el PSC i Santi Vivet d’Unió seria el nou alcalde 


 Salt, imputacions per estafa amagades i mentides al Face

A Salt, quan el febrer de 2010 es convoca des de persones vinculades a col·lectius nacionalistes i un digital pro CiU a rebentar el Ple municipal i “donar un cop d’estat” al inútils de l’Ajuntament, com a protesta per la impunitat delictiva de certs joves multireincidents, l’ex alcalde d’Unió Democràtica de Catalunya, Jaume Torramadé, demana a l’alcaldessa socialista Iolanda Pineda fer un govern d’unitat PSC-CiU, sense ERC, en el que ell hauria de ser tinent d’alcalde d’urbanisme. Truca a moltes portes del PSC i insinua que si el fan tinent d’alcalde d’urbanisme intentarà aturar la crispació i les manifestacions contra Iolanda Pineda. Tinc jo clar que Pineda no era responsable de la impunitat legal i judicial dels multireincidents. Pineda no accepta la proposta de Torramadé i Salt entra en un espiral de tensió, prou conegut, en la que es culpa a Pineda de tot.

El que no se sap llavors és que l’ex alcalde Torramadé amaga que està imputat judicialment per un suposat cobrament de 350.000 euros per requalificar els terrenys de l’antiga fàbrica Gassol. Requalificació que no va poder completar l’anterior mandat en aturar-ho els seus socis d’ERC  que no ho veuen clar i perdre les eleccions que donarien l’alcaldia a Iolanda Pineda que governarà amb ERC. D’aquí la seva insistència, no a un governs d’unitat també amb ERC, sinó de PSC i CiU on ell tindria urbanisme i així, sembla, poder solventar el cas de la Gassol. Sembla evident que el qui el denuncia, en sentir-se enganyat, per haver-li pagat 350.000 euros a canvi de la requalificació que no es va fer, retiraria la denúncia si es culminava l’operació.

No vull entrar aquí a detallar la campanya que fa Torramadé i els seus aliats per fer caure Pineda, per desligitimar el projecte de Renovació Urbana del barri centre de Salt –blocs sense equipaments- que Pineda signa amb el Ministerio i la Generalitat, quan era un proposta que ell havia proposat quan era alcalde el 2005.  Tot això ho explico en el meu llibre, Xenofòbia a Catalunya,  que, per cert, Torramadé i el seu equip, mentint un cop més, no em va deixar presentar en un local públic de Salt amb l’argument fals que els equipaments estarien ocupats aquells dies de finals d’octubre i començament de novembre per uns inexistents actes d’aniversari de la Biblioteca. El llibre el vaig presentar a Girona al barri de St Eugènia, tocant a Salt, on l’alcalde de CDC no el va vetar. 

Si que vull explicar que Torramadé va deixar durant tota la campanya electoral de maig de 2011 que els seus amics de PxC li pengessin al Facebbok a ell i altres membres de la candidatura de CiU les notícies falses sobre que Iolanda Pineda havia autoritzat la macromesquita salafista més gran d’Europa. PxC recollia firmes contra la suposada major mesquita salafista d’Europa mentre el cap de llista d’Unió ho tenia penjada al seu mur la notícia falsa, no ho eliminava, i quan al cap d’uns dies ja no sortia a la pàgina d’inici, deixava que li tornessin a penjar. Com va dir ell passades les eleccions: “jo no sóc responsable del que em pengen al Face”.

I acabo aquí només amb un apunt d’UDC de Badalona. Quan García Albiol va presentar al Ple del passat 20 de desembre suspendre per un any l’obertura de nous centres de culte per impedir l’obertura d’un petit oratori, CiU, PSC i IC-V, que junts tenen majoria, hi van votar en contra. Però casualment uns minuts abans de la votació el regidor d’Unió de Badalona , Jordi Subirana, va sortir a orinar i no va votar. Albiol va fer constar que el regidor d’Unió no votava.
Per últim he de dir que aquesta actitud front la immigració d'alguns dirigents d'Unió va en línia contrària al que pensen i fan l'Àngel Colom, l'Àngel Miret, en Carles Campuzano, el conseller Cleries o el Director d'Immigració, Xavier Bosch.... tot i que... Artur Mas i el portaveu Francesc Homs, de vegades legitimen aquest discurs.

Xavier Rius

Enllaç Link de Llibertat.cat 

 CiU disculpa al regidor xenòfob de Guardiola, clica aquí Llibertat.cat

Carreras criticat també pels nacionalistes catalans pro-Israel pels seus comentaris contra els jueus 

L'ALCALDESSA DE GUARDIOLA MANTÉ EN EL CÀRREC EL REGIDOR XENÒFOB, clica aquí 

Més informació al Regió 7, on citen la meva opinió