Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Anglada. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Anglada. Mostrar tots els missatges

dimarts, 4 de març del 2025

Josep Anglada, normalitzat com a regidor que dona suport al govern municipal de Junts d'Albert Castells, torna als orígens tensionant el ple d'ahir pel tuit que insultava la regidora de la CUP, Carla Dinarès, en un moment que Aliança consolida presència a Osona de cara les municipals. Junts, Ara Vic i Som Identitaris tombén la moció de reprovació a Anglada presentada per la CUP, ERC, PSC i Comuns

 

Josep Anglada i la també regidora de Som Identitaris, Marta Riera, a l'esquerra de la imatge, en el ple muncipal d'ahir, asseguts al costat dels tres de la CUP.

Segurament va ser una casualitat. Però en el ple muncipal d'ahir dilluns en el que l'alcalde de Junts, Albert Castells, va llegir una declaració pròpia reprovant Josep Angalda pel tuit insultant a la regidora de la CUP, Carla Dinarès, que va fer el passat 16 de febrer, amb el que Anglada tornava a les maneres crispades i mal educades de fa una o dues dècades, van assitir-hi com a públic el secretari d'organització d'Aliança Catalana, Oriol Gès, i la presidenta d'Aliança a Osona i ex regidora de Roda de Ter, Marina Quintana. I és que Aliança Catalana que en les eleccions catalanes del passat 12 de maig va quedar com a quarta força política de Vic en aconseguir 1.400 vots, el 8,57 per cent, vol apostar fort d'aquí dos anys a les municipals per la ciutat de Vic, disputant-se el vot dels ciutadans que veuen com un perill a la immigració.  L'any 2011 la candidatura xenòfoba de Plataforma per Catalunya que encapçalava Josep Anglada va quedar en segon lloc amb  2.993 vots, un 20%, aconseguint cinc regidors.  Ara Anglada es regidor de Vic pel partit  Som Identitaris, formació que fa dos anys va aconseguir 1.193 vots, el 8,82 % i dos regidors. I és evident que en unes eleccions muncipals on ser o no ser independentista serà poc rellevant, Aliança Catalana i Josep Anglada competiran per un espai electoral molt semblant. Anglada m'ha confirmat que pensa tornar a presentar-se i Aliança també vol fer-ho si bé encara no té un candidat. L'ex regidor vigatà de Solidaritat, Iban Lapeira, que les passades eleccions catalanes va manifestar la seva simpatia vers Sílvia Orriols no sembla que sigui la persona qua Aliança busca per postular-se amb un discurs anti immigració i competiur de tu a tu amb Josep Anglada. 

Dic que Anglada ha tornat a les seves velles maneres aconseguint rellevància informativa perque aquests dos anys de mandat, s'ha caracteritzat per parlar poc d'immigració i, presentant-se com un polític de seny, ha donat amb el seu vot i el de la regidora Marta Riera, els vots que li mancaven a l'alcalde Junts Albert Castells, per la majoria absoluta. Fet que més enllà d'esvair un cordó sanitari cap a al seva formació, li ha donat una imatge de polític responsable que intenta i aconsegueix arribar a acords amb l'equip de govern.

El Ple de Vic consta actualmente de 21 regidors. La majoria està en 11, però Albert Castells governa amb els seus vuit regidors i els dos de la candidatura Ara Vic, hereva del PDECAT i a Vic també d'Unió Democràtica que lidera el regidor d'Unió, Xavier Farrés. En tenir el govern municipal de només deu regidors està en minoria i aquests dos anys ha aconseguit aprovar els pressupostos gràcies als vots d'Anglada i Marta Riera que aconseguiren introduir o modificar partides significatives. I a la majoria de plens el govern municipal ha donat suport a mocions i propostes de Josep Anglada. En el ple d'ahir es va aprovar el nou pla de recollida d'escombraires, que de moment renuncia al polèmic "porta a porta", gràcies al vot positiu dels dos regidors de Som Identitaris.    

 


                                                          

La regidora de la CUP, Carla Dinarès

Ara bé el tuit que Anglada va fer el 16 de febrer, responent a un de la CUP que l'acusava de ser transfòbic, en el que Anglada qualificava a la regidora Carla Dinarès d'estar sonada i ser "lletja, grossa i gilipolla", ha significat un retorn a les velles maneres de manadats anteriors. I s'ho hagués proposat o no, Angalda ha tornat a ser notícia i ha dividit a la resta de partits del ple muncipal en rebutjar els dos patits de l'equip de govern signar una moció de reprovació conjunta com pretenien la CUP, ERC, el PSC i els Comuns. 
Així l'alcalde, després de recordar que es va reunir amb Anglada i li va demnar que esborrès el tuit, com així va fer, i que demanés disculpes, ha llegit un manifest o declaració que desitjava que hagués estat avalada per la resta de grups de l'oposició. Grups que no l'han avalat en considerar entre d'altres qüestions que calia posicionar-se per fer un cordó sanitari i l'aillament d'Anglada, que tindria com a primera conseqüència que l'alcalde hauria de renunciar a servir-se dels dos regidors de Som Identitaris per guanyar les votacions, aprovar pressupostos i poder tirar endavant la governança  de la ciutat.   

La moció presentada per la CUP, ERC, PSC i Comuns, ha rebut el vot positiu dels regidors d'aquest grups i el vot en contra dels vuit de Junts, dels 2 d'Ara Vic i dels dos de Som Identitaris. Així doncs ha estat rebutjada per 12 vots contra 9.





    


Imatge del congrés comarcal d'Aliança Catalana a Osona del 24 de novembre en el que es va nomenar a l'ex regidora de Roda de Ter, Marina Quintana, coma presidenta comarcal. 


    

divendres, 21 de febrer del 2025

Explico a la Tertúlia proscrita de Vilaweb, que va passar dilluns i dimarts quan Junts va fer-se enrere a la moció de censura a Sílvia Orriols

              


La tertúlia proscrita', amb Josep Costa, Albano-Dante Fachin, Txell Partal, Xavier Rius i Laura Ruiz del 20 de febrer de 2025


Mira aquí la tertúlia sencera sobre Aliança Catalana, Sílvia Orriols, Ripoll i l'ascens de l'extrema dreta a Catalunya, Espanya i Europa

dilluns, 17 de juliol del 2023

La Falange única candidatura de la ultraderecha clásica que concurre a las elecciones generales del 23J, tras la absorción del espacio y muchos militantes ultras por parte de Vox. Democracia Nacional y Hacer Nación propugnan la abstención, mientras el Movimiento Pueblo pide el voto por el Frente Obrero. Josep Anglada votará pero no a Vox. La exdiputada andaluza de Vox, Luz Belinda Rodríguez concurre con Libres por Almería y Ceuta

 

 


Tras la irrupción de Vox que dejó sin espacio a la ultraderecha clásica, y la entrada de ex militantes y ex dirigentes de Falange, Democracia Nacional, Juntas Españolas, Alianza Nacional, Movimiesnto Social Republicano (MSR) y España 2000 en Vox, además de muchos de los miembros de Plataforma per Catalunya (PxC), la mayoría de los partidos políticos ultras que continuan existiendo no concurren a las elecciones del domingo 23 de julio, a excepción de Falange Española de las JONS que, como en anteriores elecciones se presenta con dirigentes y militantes del otro partido falangista, La Falange-FE, en sus listas. Encabeza la candidatura falangista por Madrid, el Jefe Nacional de Falange Española de las JONS, Norberto Pico. El Jefe Nacional de La Falange-FE, Manuel Andrino, no va en las listas al estar vigente todavía la pena de inhabilitación por el caso Blanquerna. Como es sabidio los partidos extraparlamentarios necesitan la firma o aval del 0'1% del censo electoral, cerca de 6.000 firmas para Madrid, 400 para provincias poco pobladas.  La Falange las ha conseguido y concurre al Congreso y Senado en las provincias de Ávila, Castellón, Guadalajara, Madrid, Murcia, Palencia, Sevilla, Toledo, Valencia, Valladolid y Zaragoza.

El vídeo electoral de la candidatura falangista ha sido motivo de polémica al preguntar Televisión Española a la Junta Electoral si podía emitirlo, al incluir canto del Cara al Sol, al estar tal vez prohibido por al Ley de Momoria Democrática. La Junta electoral respondió a Televisión española que carecía de competencia para prohibir la emisión de la canción falangista. Falange cerrará su campaña el míércoles 19 de julio en el monumento al Cuartel de la Montaña de la Casa de Campo de Madrid, donde 87 años antes, el 19 de julio de 1936 se sublevaron contra la República las tropas al mando del general Joaquín Fanjul, con el apoyo de militantes falangistas sumándose al golpe militar del general Franco con el que comenzó la Guerra Civil. Los militares golpistas y milicianos falangistas fueron aplastados en pocas horas y Fanjul fusilado un mes después. En el acto electoral del miércoles intervendrán los líderes de las dos Falanges, Pico y Andrino, y el candidato al Senado, el histórico ultra, Martín Sáenz de Ynestrillas (hermano de Ricado).

 


 

                                         


La Falange ha contratado publicidad electoral en los autobuses de Madrid

 

No se presenta a las elecciones Hacer Nación, que sí concurrió a las municipales el pasado mes de mayo y solo obtuvo dos concejales, Pedro Jesús Espada y Ramón Muñoz, en el municipio madrileño de Velilla de San Antonio.  Grupo surgido de España 2000 que hace cuatro años consiguió siete concejales y una alcaldía en el Corredor de Henares madrileño. Lázaro Polo, alcalde de los Santos de la Humosa por España 2000, se presentó hace dos meses por el PP, revalidando la alacaldía.  España 2000 no se presenta y posiblemente parte de de sus militantes optarán por el voto útil a Vox.



Tampoco se presenta y llama a la abstención Democracia Nacional. Su actual líder Pedro Chaparro, que ha cumplido la condena por el caso Blanquerna, pero continua inhabilitado, ha llamado a la abstención y ha anunciado que desea reactivar la actividad de la formación ultra. DN ha ampliado su comité ejecutivo nacional con 12 miembros entre los que se encuentran históricos de la anterior directiva que presidía Manuel Canduela. Pasado el verano DN realizará su tradicional acto en Montjuic del 12 de octubre y el partido afirma tener intención de ampliar sus acción política y activista


Por su parte el nuevo partido Movimiento Pueblo, em el que tienen un papel importante los ex miembros del MSR y Bastión Frontal, Juan Antonio Llopart y Armando Rodríguez, llaman a votar al comunista y anti globalista Frente Obrero de Roberto Vaquero. Dicho partido alejado de las tesis nacional bolcheviques que algún momensto abrazó el Movimiento Social Republicano (MSR)  El Frente Obrero se posiciona contra la "inmigración masiva", la multiculturalidad y la "ideología de género", lo que le diferencia de la izquierda institucional, Podemos y Sumar.


Dejando de lado la candidatura de la ex dirigente de Vox, Macarena Olona y su partido Caminando Juntos,  alejado del espacio ultra, está la candidatura de la ex diputada antivacunas de Vox, Luz Belinda Rodríguez, que se presentacon su nuevo partido Libres en Almería y Ceuta. Por último el líder histórico de la ultraderecha en Cataluña, Josep Anglada, ahora de nuevo concejal de Vic por su partido SOM Identitaris, me ha manifestado que votará, pero no lo hará por Vox.
 
 

dimarts, 11 de juliol del 2023

Entrevista que em fa Siscu Baiges sobre Vox, el meu llibre "Vox. El retorno de los ultras que nunca se fueron" i les eleccions del 23 de juliol. Xavier Rius Sant: "Vox és una ultradreta més perillosa que la de Le Pen o Meloni"

Entrevista que em fa Siscu Baiges per twitch.tv i  el seu cana de Youtube sobre Vox, el meu llibre "Vox. El retorno de los ultras que nunca se fueron", els altres partits ultres i les eleccions del 23 de juliol. Xavier Rius Sant: "Vox és una ultradreta més perillosa que la de Le Pen o Meloni"

Parlo dels líders de Vox com Santiago Abascal, Ignacio Garriga, Jorge Buxadé, Javier Ortega Smith i Iván Espinosa de los Monteros. També de Silvia Orriols i Aliança Catalna a Ripoll, i de Josep Anglada a Vic. Xavier Rius Sant: "Vox és una ultradreta més perillosa que la de Le Pen o Meloni"


 

dimecres, 5 de juliol del 2023

Vídeo del sopar debat al Club Còrtum sobre la ultradreta que ve. Després de les municipals on Vox, Aliança Catalana i Josep Anglada han obtingut bons resultats, tenim les eleccions generals del 23 de juliol, amb Feijóo i Vox intentant tenir majoria

 Vídeo del sopar debat al Club Còrtum del 4 de juliol a Barcelona sobre la ultradreta que ve. Després de les municipals on Vox, Aliança Catalana i Josep Anglada han obtingut bons resultats, tenim les eleccions generals del 23 de juliol, amb Feijóo i Vox intentant  tenir majoria.


 Clica per veure'l a Youtube

 


dilluns, 29 de maig del 2023

Valoracions meves sobre la pujada de Vox, la victòria d'Aliança Catalana a Ripoll, el retorn d'Anglada, la punxada del PSOE i enfonsament de Podemos. Intervinc al Matí de Catalunya Ràdio i els Matins TV3

 

Intervenció meva als Matins de TV3 amb Ariadna Oltra, feta minuts abans de l'anunci de l'avançament electoral.  El 12 de maig, vaig pronosticar als Matins de TV3 que Vox tindria a Catalunya prop de cent regidors,  i em vaig quedar curt. 

Valoro la pujada de Vox a Catalunya, on obté 124 regidors, i Espanya que triplica els que tenia arribant als 1.695. Parlo del retorn de Josep Anglada a Vic, amb dos regidors, i de la victòria de Sílvia Orriols d'Aliança Catalana a Ripoll.  Ves a la web de TV3


He intervingut també al Matí de Catalunya Ràdio, amb Laura Rosel, Ferran Casa, Milagros Pérez Oliva, Odei Etxearte, Tania Tapia i Àlex Sàlmon. Escolta la tertúlia a la web de Catalunya Ràdio

                          



 

diumenge, 30 d’abril del 2023

Extrema dreta: confrontar-se o fer-los publicitat? Explico al digital Nació (abans NacióDigital) que considero un error contramfestar-se davant d'actes i carpes de grups ultres

 

 

«Batallar amb l'exercici de la força els actes o la propaganda dels partits d'ultradreta no és intel·ligent: no els fa menys visibles i normalitza una violència que no beneficia ningú»

 Xavier Rius Sant, Nació. Diumenge 30 d'abril

 Fa uns dies Nació es feia ressò de l’estudi dels investigadors Pietro Castelli (Universitat Lliure de Brussel·les i Centre de Recerca sobre Extremisme de la Universitat d'Oslo) i Caterina Froio (Institut d'Estudis Polítics de París), publicat a la revista acadèmica Comparative Political Studies, en el que es concloïa que les manifestacions dels grups antifeixistes a diversos països d’Europa, convocades a la mateixa hora a prop o al costat d’on els ultres feien els seus actes, lluny d’afeblir-los, els hi donava molta més visibilitat mediàtica i política. Una visibilitat i victimització que acabava millorant els seus resultats electorals.

 Fa molts anys que escric d’ultradreta, conec a molts dirigents ultres, i si una cosa tinc clar és que la majoria de dirigents ultres prefereixen que hi hagi contramanifestacions davant els seus actes, donat que llavors han de personar-s’hi els cossos policials i, si hi ha incidents, com passa sovint, s’han d’interposar i actuar per garantir la seguretat de l’acte electoral o polític del partit o grup que ho organitza. I el resultat final és que un acte que potser hauria estat irrellevant mediàticament, acaba tenint molta més transcendència i genera l’empatia de persones que, tot i no combregar amb el discurs del partit ultra, creu que no hi ha dret que s’agredeixi a militants o dirigents d’aquest partit. Els grups ultres apel·len sempre a les emocions, més que a les raons, i per aquesta empatia, els acaben votant.

Soc conscient que moltes vegades els grups i partits ultres actuen de manera provocativa o trien emplaçaments pels seus actes, confiant o desitjant que hi hagi protesta o contramanifestació per guanyar visibilitat. Un clar exemple d’això va ser l’acte que va organitzar Vox de presentació dels candidats a les passades eleccions autonòmiques madrilenyes el 7 d’abril de fa dos anys a la Plaça Roja de Vallecas. Estàvem en pandèmia i es recomanava que els actes es fessin en espais oberts, no en pavellons tancats. I Vox, en lloc de fer-lo a la plaça de Colón de Madrid, sota la gran bandera espanyola que hi oneja, com ho havia fet altres vegades, o en una plaça del conservador barri de Salamanca, epicentre de les cassolades impulsades per Vox i comunicadors afins contra les restriccions de la pandèmia, van decidir fer-ho a aquella plaça de Vallecas, un barri que sempre ha votat a l’esquerra.

I, com era d’esperar, es van fer per les xarxes alertes antifeixistes i una convocatòria de prendre la plaça per impedir a Vox fer el seu acte. I aquella presentació de candidats que hagués tingut només un minut a l’informatiu de nit de Telemadrid, i 20 segons als de Televisió Espanyola i les cadenes privades, a causa dels greus incidents i d’una policia que va quedar totalment desbordada, amb un gran nombre de ferits, uns per impactes de pedres, altres per les càrregues policials, no només va ser la notícia que va obrir tots els informatius aquell vespre, sinó que des que van començar els greus incidents la majoria de cadenes de televisió van interrompre la programació emetent directes amb les imatges dels ferits, una policia desbordada, i d’un Abascal que anunciava xulesc que denunciaria al ministre Marlaska per no garantir el dret a celebrar amb normalitat l’acte polític de presentació de candidats. Una polèmica mediàtica que va durar uns dies.

Jo enyoro la intel·ligència de la CUP de Vic de fa deu i dotze anys, que tenia clar que era un error contramanifestar-se davant dels actes de Plataforma per Catalunya, perquè a Vic, on tothom es coneix, sabien de primera mà que els seus dirigents desitjaven que hi haguessin contramanifestacions. I havien comprovat que els actes del partit de Josep Anglada tenien molta més repercussió mediàtica i ciutadana, si hi havia contramanifestació i si es produïen incidents. És cert que moltes de les convocatòries que es fan des de grups antifeixistes o independentistes per confrontar amb pancartes de signe contrari el discurs de l’odi, es diu que s’han d'evitar les agressions, el contacte físic i no respondre a provocacions. Però des del moment que l’objectiu és encerclar una carpa informativa, o confrontar amb crits i un megàfon els parlaments de l’acte ultra, sigui qui sigui que dona la primera estrebada o s’encara a crits amb algú de l’altre grup, el més habitual és que s’arribi al contacte físic. I a més a més, els Mossos d’Esquadra tenen l’obligació de garantir la seguretat de les persones que pretenen assistir a l’acte o són a la carpa del partit.

A Catalunya el cas més mediàtic d’incidents per un intent d’impedir que Vox fes un acte i de confrontar-s’hi, va ser el del 6 de febrer de fa dos anys, amb motiu de l’acte electoral que va fer la formació a Vic durant la campanya de les eleccions al Parlament. Acte que es feia amb la presència de Javier Ortega Smith i d’Ignacio Garriga, que van abandonar la Plaça en unes furgonetes negres després de diverses càrregues policials. Furgonetes que van ser empaitades i colpejades per joves antifeixistes. I la conseqüència d’aquells fets i d’aquelles imatges va ser, no que a Vic Vox tingués més o menys vots, sinó que van reforçar l’argumentari i el suport a la formació a altres llocs de Catalunya i Espanya. Casualment o no, Vox presenta llista el 28 de maig a Vic, llista que té molt poques possibilitats d’aconseguir un regidor, donat que competirà amb la de Josep Anglada. I l’últim lloc o lloc d’honor a la llista de Vox a la capital d’Osona està ocupat pel vicepresident primer del partit, Jorge Buxadé. Cosa que indica que potser tenen pensat repetir a Vic algun acte amb els màxims líders del partit.

 

dilluns, 24 d’abril del 2023

Vox presenta la candidatura a Vic, amb l'ex regidor de PxC Joan Carles Fuentes, de cap de llista, i el vicepresident polític de Vox, Jorge Buxadé, tancant la llista en el 21

Tal com jo anunciava aquí al blog, Vox s'ha decidit finalment a presentar llista a Vic amb l'ex regidor de Plataforma per Catalunya, Joan Carles Fuentes de cap de llista. Una llista que competirà amb la de Som Identitaris de Josep Anglada, i que té a l'últim lloc o número 21 al vicepresident primer de Vox, Jorge Buxadé Villalba.  

La majoria de membres de la llista no tenen vincles ni amb Vic ni amb la comarca d'Osona, i hi trobem familiars del mateix Buxadé i del cap de llista de Vox a Sentmenat. El fet que Buxadé hagi triat Vic per anar en l'anomenat lloc d'honor del final de la llista, anuncia que el partit voldrà fer campanya a aquesta ciutat. I hem de recordar que fa dos anys durant la campanya de les eleccions al Parlament, el dia que Vox va fer l'acte a la plaça de Vic, van haver-hi greus incidents. Ho he dit moltes vegades, considero un error contramanifestar-se davant dels actes de Vox, perquè sovint acaben amb agressions. Unes protestes que, des del meu punt de vista,  no debiliten a Vox, sinó que li donen molta més visibilitat.

           

                                  

Josep Anglada encapçala la llista de Som Identitais a Vic, i Joan Carles Fuentes la de Vox.
El Vicepresident de Vox, Jorge Buxadé Villalba, tanca la llista de Vox a Vic
Joan Carles Fuentes



diumenge, 23 d’abril del 2023

Vox, amb l'ex regidor de PxC, Joan Carles Fuentes de cap de llista, vol competir a Vic amb Josep Anglada, que desitja tornar per la porta gran a l'ajuntament. Vox encara no té la llista complerta que ha d'entregar abans de demà a les 12 de la nit (Actualitzat dilluns a les 10 h: El Comité d'Acció Política de Vox aposta per Vic, segur que es presenta llista i amb un del màxims dirigents tancant-la en el lloc d'honor)

     



Tot semblava indicar que Josep Anglada, que fa quatre anys va caure de la cursa electoral a Vic, en fer-se efectiva la condemna de dos anys d'inhabilitació per amençar al fill del periodista Josep Comajoán, tornaria a aconseguir acta de regidor el 28 de maig amb el seu nou partit, Som Identitaris.  El fet que l'alcaldessa de Junts, Anna Erra, no es torni a presentar, nomenant Junts al poc conegut Albert Castells com a candidat de Junts, afavoria a Anglada. També l'afavoria que el partit independentista contrari a la immigració islàmica, Aliança Catalana, de Sílvia Orriols, desistís de presentar-se a Vic, per fer-ho a Manlleu, a més de Ripoll, Girona i Ribera d'Ondara, en un tàcit pacte de no agressió entre Anglada i Orriols. Però el fet que Vox hagi decidit presentar candidatura a Vic, amb l'ex regidor de PxC, Joan Carles Fuentes com a cap de llista, perjudica els plans d'Anglada de tornar a l'ajuntament i amb diversos regidors.  

A les passades eleccions catalanes de 2021, Vox va obtenir a Vic 567 vots, molts més que Ciutadans i el PP junts (261+213). Josep Anglada després de ser expulsat de PxC va aconseguir a les municipals de 2015, 836 vots, front la llista de PxC encapçalada per Joan Carles Fuentes que n'obtingué 106. I Anglada tornà el 2015 a tenir l'acta de regidor. Un resultat molt diferent al de 2011 quan PxC liderada per ell va tenir 2.993 vots i cinc regidors, sent la segona força política de la ciutat.

Oblidada ja les lluites cainites a PxC de quan s'expulsà a Anglada, ara tot feia pensar que aquest amb el seu populisme, el rebuig xenòfob a la immigració islàmica i a la implantació de la recollida d'escombraries "porta a porta", tornaria a entrar a l'Ajuntament, potser amb diversos regidors. Però el fet que Vox sigui ara una força emergent, si finalment Vox es presenta a la capital d'Osona amb Joan Carles Fuentes, evidentment que restarà vots a Josep Anglada. 

Dic si finalmente Vox es presenta, perquè hores d'ara, Vox està tenint dificultat per aconseguir 21 persones per completar la llista. I tot i que no hi ha cap impediment perque persones empadronades i residents a qualsevol municipi de Catalunya i Espanya en formin part, Vox vol que al menys els quatre o cinc primers siguin de la comarca d'Osona. Fuentes que encapçalarà la llista, no resideix a Vic, sinó a un altre municipi de la comarca. I a 28 hores de tancar-se el termini per presentar la llista, li està costant trobar veïns de Vic. Podria passar també que demà presenti la llista incomplerta o sense la paritat legal d'homes i dones, i llavors haurà de completar-la o esmenar-la abans del dia 1 de maig, publicant-se les llistes definitives al Butlleti de la Província el dia 2. Llavors sabrem definitivament les candidatures que es presenten.

Fuentes, que es va afiliar a Vox fa poc més d'un any, és qui ha pres la iniciativa de presentar-se a Vic per Vox i competir de nou amb Josep Anglada, amb qui va caminar políticament junts gairebé deu anys, arribant Fuentes a ser secretari general de PxC i regidor de Vic durant vuit anys. Fuentes va fer la proposta de fer i encapçalar llista de Vox a Vic al president provincial i diputat al Parlament, Joan Garriga, que també va militar molts anys a Plataforma per Catalunya. El partit va dir que sí.

 ACTUALITZAT, DIULLUNS 24 A LES 10: 

Crec que la direcció provincial i nacional de Vox, concretament el Comité d'Acció Política del que es portaveu el vicepresident primer, Jorge Buxadé, aposta per que hi hagi llista a Vic, amb un dels seus màxims dirigents tancant la llista de número 21. El fet que es pugui repetir que hi hagi greus incidents com va passar el febrer de 2021 durant la campanya electoral del Parlament de Catalunya, regalarà minuts de telediarios a Vox, en un moment que des dels sectors antifeixistes de Madrid ja s'ha assumit que és un greu error contramanifestar-se com va passar en la campanya de les eleccions madrilenyes de fa dos anys.   


 Joan Carles Fuentes als Jutjats de Vic, en un dels plets que va tenir amb Anglada quan aquest fou expulsat

                                      

Josep Anglada als Jutjats de Vic en un dels plet que va tenir amb Joan Carles Fuentes i altres dirigents de PxC, quan ell fou expulsat

                                 


Jorge Buxadé, vicepresident de Vox i portaveu del Comité d'Acció Política. Probablement anirà de 21 a la llista vigatana.


.    

dimarts, 28 de març del 2023

Hacer Nación, Falange y Som Identitaris de Josep Anglada, únicos partidos de la ultraderecha españolista extraparlamentaria que concurrirán a las elecciones municipales. Lázaro Polo, alcalde por España 2000 de Los Santos de la Humosa ha ingresado en el PP y encabezará la candidatura del PP en dicho municipio.

 A tres semanas que se pongan en marcha los plazos para las elecciones municipales y autonómicas del 28 de mayo, parece que del ámbito de la ultraderecha extraparlamentaria, sólo concurrirán a las elecciones municipales Hacer Nación en los municipios madrileños de Velilla San Antonio, San Fernado de Henares en el Corredor de Henares, Jaén y tal vez Sevilla o algún otro municipio andaluz. Hacer Nación se formó con militantes y concejales de España 2000, así como con personas de otras procedencias del ámbito ultra patriórico.  España 2000 anunció hace unos días que no se presentará, afirmando en su comunicado que  "en estas elecciones votad lo que os parezca menos malo. Pero un patriota no cumple con votar, cumple con colaborar, apoyar y participar en una Resistencia cada vez más necesaria. Esa Resistencia exige la formación de un Frente Amplio, sin fisuras, sin discusiones, para poder oponerse con éxito a la agenda que quieren imponernos y tener la posibilidad de desmontarla". 

De España 2000 al PP

Los tres concejales que obtuvo España 2000 en el municipo del Corredor de Henares, Los Santos de la Humosa, que gobernaban el municipio, se han pasado al Partido Popular y el actual alcalde por España 2000, Lázaro Polo, ha ingresado en el PP y ha sido proclamado candidato a la alcaldía por el Partido Popular.

En 2019 ganó en Los Santos de la Humosa el PSOE con 5 concejales, seguido de España 2000 con 3, el PP con 2 y Vox con 1. Y Lázaro Polo fue elegido alcalde con los votos de los concejales de PP y Vox. Ahora el PP lo ha admitido como militante y nombrado su candidato, confiando así derrotar al PSOE y hacerse con la alcaldía.

           


 

 

 

Lázaro Polo, alcalde de los Santos de la Humosa por España 2000, ahora candidato del PP

Democracia Nacional no piensa concurrir ni a las municipales ni autonómicas, y en julio piensa redefinir su dirección siendo probable que Pedro Chaparro, actualmente su Secretario Nacional, pase a ser su presidente.   Sí que parece que concurrirán juntas en candidaturas únicas  La Falange-FE, de Manuel Andrino con Falange Española de las JONS de Norberto Pico. 

Josep Anglada, que no pudo presentarse hace cuatro años por Vic con su partido Som Identitaris, al hacerse firme una condena de inhabilitación, piensa presentarse de nuevo en Vic, y es probable que su partido cocurra también en El Vendrell y Barcelona. También habrán algunas candidaturas en Cataluña que podrían etiquetarse de ultras por su rechazo a la inmigración, sobretodo la islámica, pero de ideología independentista como la de Sílvia Orriols en Ripoll, de las que hablaré los próximos días.

Y probablemente algunos de los partidos escindidos de Vox como Tu Patria o España Suma, decidan presentarse. Los partidos escindidos de Vox son los siguientes:

Juntos por España, liderado por el valenciano Andrés Santo. Otro, Tú Patria, Carmen Gomis a la cabeza. En él militaban diez concejales que se presentaron por Vox, entre ellos de Galapagar y Valdemoro, en Madrid, y los alcaldes de los municipios burgaleses de Campomara y Cañizar de Amaya. Otro es España Suma, presidido por el concejal de Sanlúcar de Barrameda José Manuel Martínez Ayala. También está Valores, impulsado por el exdirigente de Vox en Murcia Alfonso Galdón, ideólogo de la propuesta del pin parental. Por último, Libres, partido creado por la exdiputada de Vox al parlamento andaluz Luz Belinda Rodríguez.

  



Sandro Algaba, concejal de Hacer Nación en San Fernado de Henares y de nuevo candidato a la alcaldía 


Josep Anglada se presenta en Vic y hará lista en Barcelona y El Vendrell

dimarts, 14 de març del 2023

L'altra veritat del porta a porta. Mostro els meus dubtes a El 9Nou sobre el sistema de recollida porta a porta i pronostico que molta gent votarà als partits ultres a les municipals en ser els únics que s'atreveixen a qüestionar-lo

 

L'altra Veritat del porta a porta. El 9 Nou, diluns 13 de març de 2023

Xavier Rius Sant, periodista 

La majoria de polítics es neguen a dir les coses pel seu nom perquè és polítciament incorrecte oposar-s’hi. I els únics que de cara a les properes municipals s’hi estan oposant són Vox, Anglada a Vic i Aliança Catalana de la regidora de Ripoll Sílvia Orriols

 

A molts llocs de Catalunya s’ha implementat la recollida d’escombraries porta a porta. Sistema que incrementa la recollida de la fracció orgànica i evita que molt del que és reciclable acabi a les incineradores, però obliga molts veïns a llençar residus pel vàter, i es passa pel forro les ordenances de via pública que es van fer perquè un invident, una persona gran o un cotxet de nadó pugui transitar-hi. I castiga una part de la població que dorm segons el dia a casa seva o a la de la parella, o que no és a casa molts dies a l’hora que toca treure cada residu, a la qual s’obliga a portar-lo a altres municipis, se la insulta dient que fa “turisme d’escombraries” i se l’amenaça de sancionar. I en alguns municipis, encara que es vagi a treballar o a casa de la parella en tren o bus, s’ha d’agafar el cotxe i fer cinc quilòmetres per portar-ho als contenidors de la deixalleria, qualificats insultantment d’“àrea d’emergència”. I és que treballar de tarda nit, anar a dormir a casa la nova parella, anar al gimnàs o a la reunió de l’associació a les 8 del vespre i en acabar fer un entrepà amb la colla, o anar regularment al cinema a la tarda i després a sopar, no és viure en estat d’emergència. Dic que incrementa només a curt termini el percentatge de recollida de fracció orgànica, perquè no hi ha dades de quina quantitat de rebuig va al vàter, a les papereres o cap a altres municipis, ni del rebuig que es barreja amb l’orgànic. I evidentment, en l’increment de restes de tovalloletes, tàmpaxs i compreses que embussen les depuradores o acaben a la platja hi té molt a veure el porta a porta.

Un sistema que varia segons els municipis, que fixen un o dos dies a la setmana per treure el rebuig. Dos o tres per als envasos i paper. I tres o quatre dies per a la fracció orgànica. En alguns es deixa dins d’un cubell i en altres, en una bossa. I en alguns, sobretot a urbanitzacions els diumenges, es permet deixar fora, si no se serà a casa els dies següents, dues o tres galledes, també amb les de les altres fraccions, i en altres se sanciona. En alguns es permet a qui marxa de casa a treballar després de dinar, a les persones que cuiden algú dependent que viu sol i al personal de neteja deixar-ho a les 4 de la tarda, cosa que emprenya els veïns. I en alguns es permet a aquelles cases que hi ha nadons o algú gran que utilitza bolquers deixar-los en una bossa identificada cada dia, tot i que vulneri el dret a la privacitat de la persona adulta, ja que tothom se n’assabenta. Però aquesta excepció no s’aplica per a les cases amb diverses dones que menstruen a les quals es fa sentir clandestines i llencen les compreses i tampons pel vàter o les deixen en una paperera al carrer. Si només es recull el rebuig un dia o dos a la setmana, poden estar preservatius, salvaeslips, compreses, tàmpaxs, tovalloletes o la sorra pixada de gat quatre o set dies al cubell fent pudor?

En alguns municipis hi ha la zona de contenidors, dita “Àrea d’emergència”, a la zona industrial, on agafant el cotxe qui no és a casa molts dies a les 9 del vespre, les porta de manera habitual. Però a l’estiu aquestes àrees es desborden i els ajuntaments fan tuits que acostumen a criminalitzar els estiuejants, quan és una realitat que a la Catalunya interior moltes famílies van comprar un piset a la Costa Brava quan es va fer l’Eix Transversal, i quan marxen també han de deixar-les a aquesta zona d’emergència. Alguns municipis han optat pels contenidors amb una targeta que només permet obrir-los per al rebuig dos cops per setmana. Tot i que és una situació més pràctica en no tenir limitació d’horari, no resol el problema de compreses, condons o la sorra del gat.

Dic això perquè lamentablement la majoria de polítics, també molts als quals resulta impossible complir amb el porta a porta, en ser políticament incorrecte oposar-s’hi, es neguen a dir les coses pel seu nom. I els únics que de cara a les properes municipals s’hi estan oposant són Vox, Anglada a Vic i Aliança Catalana de la regidora de Ripoll Sílvia Orriols. I mentre sobre les altres reivindicacions d’aquests partits, com les referents a immigració o ocupacions, no tenen les eines els ajuntaments, amb les escombraries sí. Es diu que la ultradreta ocupa els espais buits que deixen els altres partits, i ara hipòcritament la totalitat de partits en deixen un que fa molta pudor i multiplicarà el 28 de maig els resultats dels ultres. Aviso!

               





 

dimarts, 31 de gener del 2023

El Jutjat Penal de Reus arxiva definitivament la causa contra 11 ex dirigents de PxC que havien de ser jutjats per la propaganda electoral de 2011, amb els mateixos arguments que el TSJ ja va arxivar el cas pels ex dirigents de Plataforma, Mónica Lora i Joan Garriga, actualment aforats en ser diputats de Vox. Josep Anglada, que ca ser inhabilitat per un altre cas fa quatre anys, espera ara tornar a entrar a l'ajuntament de Vic

 

Josep Anglada sortint del jutjat de Reus, que va centralitzar el cas, el desembre de 2013 acompanyat de l'advocat Fernando Oriente i el cap de llista de PxC a Reus, Albert Tafalla

 

Tal com ja es preveia, la jutge titular del Jutjat Penal número 1 de Reus, María del Prado Escoda, ha decidit arxivar definitivament el cas per la campanya electoral de Plataforma per Catalunya de les municpals de 2011, en la que PxC va adjuntar la còpia d'un suposat xec de euros que suposadament la Generalitat donava a cada immigrant 4000 euros. La vista oral prèvia a l'arxivament definitiu, va tenir lloc el passat dijous 12 de gener, en la que els advocats del 11 acusats van demanar que s'arxivés el cas en coherència amb el que havia decidit el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en relació als dos imputats aforats que actualment son diputats al Paralement de Catalunya per Vox, Joan Garriga i Mónica Lora.

La jutge justifica la seva decisió en el que ja va dir el TSJ en relació en que l'acusació s'havia fet de manera solidaria cap les 13 persones que el juny de 2011 eren membres del Comité Executiu de PxC, sense atribuir la responsabilitat del contingut i redactat de la campanaya electoral i de la idea d'ajuntar una còpia dels suposat xec de 4.000 euros. Una propaganda electoral que va ser denuncaida per diversos partits i institucions, centralitzant-se el cas als jutjats de Reus en ser l'associació Watani la primera que ho denuncià. Quan Josep Anglada va ser destutuit i expulsat de Plataforma ja va declarar al jutjat de Reus que ell no havia estat autor del contingut de la camapanya donat que aixó ho delegava en altres persones. I aquesta inconcreció per atribuir la reponsabilitat de certes afirmacions del tríptic electoral i de l'autoria del fals xec ha estat l'argument per arxivar definitivament la causa. En la resolució d'arxivament la jutge desestima la petició d'alguns dels imputats de condemnar a costes a l'advocat quede l'acusació particular Hilal Tarkou de l'associació Watani.

 Alguns dels 13 acusats com August Armengol o Daniel Ordóñez van deixar la política fa temps. Ordóñez és ara Cap de Vigilància Aduanera a Madrid i Armengol està centrat amb la seva professió com a pediatre. Altres com Josep Anglada i Marta Riera, que va ser expulsats de PxC, pensen presnetar-se a les properes eleccuins municipals per Som Identitaris. I altres Nacho Mulleras, Miguel Ángel Chiquillo, David Parada, Mónica Lora i Joan Garriga són a Vox, si bé només aquest dos útims són diputats. 

Josep Anglada que va ser inhabilitat fa quatre anys, per les amenaces per twitter al fill del periodista Josep Coamajoan, pensa tornar a presentar-se a les municipals a la ciutat de Vic.

Mònica Lora i Joan Garria, són aforats en ser diputats de Vox



 

dijous, 12 de gener del 2023

Citats avui al Jutjat Penal 1 de Reus 11 ex dirigents de PxC, pendents de judici per la propaganada electoral de 2011 en una vista que es decidirà si el cas s'arxiva definitivament o va a judici. El TSJ va decidir arxivar el cas dels altres dos imputats, els ara diputats de Vox, Joan Garriga i Mónica Lora

 

             



 El procés judicial per la propaganda electoral que va fer Plataforma per Catalunya (PxC) a la campanya de les municipals de 2011, en la que ajuntava la còpia d'un suposat xec de 4.000 euros que la Generalitat estaria donant a cada immigrant, i que s'ha arxivat, canviat de jutjat i reobert diverses vegades des de llavors, viurà avui un nou episodi en haver estat citats deu dels dotze membres que el 2011 formaven part de l'Executiva del partit, per tal que compareguin amb els seus advocats en el Jutjat Penal 1 de Reus.  Com dos dels tretze imputats, Joan Garriga Domenec i Mónica Lora Císquer, són ara diputats de Vox al Parlament de Catalunya, el cas va anar a Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va decidir arxivar el cas pel que fa als dos diputats, però va deixar oberta la possibilitat que el Jutjat Penal 1 de Reus, portes a judici als altres deu.  Avui es farà una vista preliminar per tal que les parts argumentin si el cas ha d'anar a judici com s'havia senyalat, o arxivar-se definitivament.


Joan Garriga i Mónica Lora, ex dirigents de PxC, ara diputats de Vox


 

Hilal Tarkou, l'advocat de l'entitat Watani que ha fet que el cas continuï obert
Els membres de l'Executiva de PxC, quan va expulsar a Josep Anglada i Marta Riera.

Entre aquests deu citats estan Josep Anglada i Marta Riera, que van ser expulsats de PxC el 2013. Altres con el qui era vicepresident de PxC, August Armengol, centrat en la seva tasca professional com a pediatre, o l'ex regidor de L'Hospitalet, Daniel Ordóñez, ara cap de vigilància duanera a Madrid, estan desvinculats de la política. Sí que continuen a Vox sense ser càrrecs públics altres dels citats avui com Ignasi (Nacho) Mulleras, ex regidor d'Olot i número dos de Vox a Girona, o Miguel Ángel Chiquillo, que ocupa un càrrec de Vox a la Diputació de Guadalajara.  Tot i que la citació d'avui a les 13'30 era per tal que comepareguessin personalment acompanyats del seus advocats, com en principi només han de parlar els advocats, alguns del citats han manifestat que per motius personals o professionals no aniran als jutjats i seran representats pels seus advocats.

El cas es va obrir per una serie de denúncies per un presumpte delicte d'incitació a l'odi i a  la discriminació (article 510 del Codi Penal) als immigrants en general i cap els ciutadans musulmans, fet en la propaganda electoral de maig de 2011.

 Un dels elements més significatius d'aquella campanya va ser la còpia del fals xec a nom de Mohamed Alcabir Samir de 4.000 euros, expedit per la Generalitat i el Pacte Nacional de la Immigració, que PxC va distribuir com propaganda electoral, acompanyat d'un escrit on es deia que tots els immigrants havien rebut recentment de la Generalitat una subvenció de 4.000 euros que havia costat 600 euros a cada català autòcton. Així mateix es deia que la majoria d'immigrants tenien gratis el lloguer i rebuts de la llum, gas i aigua, que eren sufragats per les administracions, i que no pagaven impostos en els seus comerços donat que se'ls hi perdonava per la seva condició d'estrangers. PxC demanava que no es donés cap ajut als immigrants, no es permetés l'obertura de mesquites i es vinculava als immigrants de manera generalitzada amb màfies i  delinqüents.

dimecres, 2 de novembre del 2022

La resposta als actes de Vox. Analitzo al Triangle com confrontar-se a la ultradreta. Considero un error contramanifestar-se si és produeixen incidents

Les municipals s’acosten i Vox incrementa la seva presència a Catalunya a molts barris posant taules i carpes informatives. A diferència de les municipals passades, que es barrejaven amb autonòmiques i europees i les taules i carpes eren més punt de venda de polseres i clauers amb el logo de Vox, amb un l’únic document divulgatiu genèric que era les “100 mesures de Vox”, ara el partit ultra, a més de campanyes que fa arreu de l’estat com la de “barris segurs”, està preparant fulls informatius i programes electorals diferenciats per a cada municipi. Taules i carpes que a Catalunya sovint han d’estar protegides per la presència dels Mossos d’Esquadra, donat que de vegades grups antifeixistes o independentistes es manifesten al seu voltant per tal de fer-los marxar. I com ha passat sovint aquests últims quatre anys, es produeixen incidents i els mossos han hagut d’intervenir. El mateix ha passat davant de locals o equipaments públics on Vox feia algun acte polític o electoral.

Recordem les imatges del 6 de febrer del 2021 a Vic durant la campanya de les eleccions al Parlament, quan les furgonetes on anaven Javier Ortega Smith i Ignacio Garriga van haver d’abandonar el centre de la ciutat entre una pluja d’objectes, mentre un centenar de joves els empaitaven, fins i tot amb un manifestant que, emulant Indiana Jones, es va enfilar dalt d’un dels furgons en marxa.

Els dirigents de Vox, conscients que aquests incidents els beneficien mediàticament i políticament, de vegades no fan cas de les recomanacions dels cossos policials de no passar per tal carrer o tal plaça. Un exemple és l’acte de presentació de la candidatura de Vox a les eleccions madrilenyes de fa un any i mig. El 7 d’abril del 2021 Vox va escollir per començar la campanya l’anomenada “plaça roja” de Vallecas. S’hi van concentrar centenars de militants d’esquerra i grups veïnals contraris. Es van llençar objectes de tota mena contra els dirigents de Vox mentre feien els parlaments, i els antidisturbis de la Policia Nacional van haver de fer càrregues i van provocar diversos ferits. Si Vox hagués fet l’acte a la plaça de Colón de Madrid, com ha fet altres cops, no hauria passat res i l’acte només hauria sortit quinze segons als informatius, però les imatges d’objectes volant cap a la tarima on parlaven Santiago Abascal i Rocío Monasterio, les corredisses i les càrregues policials, van ser una escenografia perfecta perquè obrís aquell vespre tots els telenotícies i l’endemà tornés a ser tema de portada amb les denúncies de Vox cap al ministre Marlaska per no haver garantit el seu dret de fer l’acte d’inici de campanya amb seguretat.

Enyoro la CUP de Vic dels anys 2010 a 2014, que tenia clar que no s’havia de convocar concentracions davant dels actes de Plataforma per Catalunya perquè sabien que Josep Anglada sempre en treia profit si hi havia incidents. A Catalunya, tant durant els debats de la campanya electoral del febrer de l’any passat, com després ja en els debats al Parlament, la majoria de partits van acordar no rebatre Vox per evitar que tingués dret a rèplica, minimitzant així la difusió del seu discurs. El no rebatre Vox, que també té clar la CUP al Parlament, no es trasllada al carrer, i la mateixa CUP i certs sectors de l’antifeixisme i l’independentisme creuen que com que “els carrers són nostres” cal confrontar-se amb presència física davant de les carpes que munten per fer-los fora, de manera que es produeixen incidents que només aconsegueixen donar-li més presència mediàtica. Dir això no és “passar-se a l’altra banda de la barricada i defensar els ultres”. És dir les coses pel seu nom.

Vox vol apostar fort a les municipals a Barcelona i altres ciutats de Catalunya aprofitant l’enfonsament de Ciutadans. Encara no s’ha decidit qui serà el candidat per Barcelona, ja que qui havia d’encapçalar la llista, el diputat Joan Garriga Domenech, no ho podrà fer en haver de dedicar més temps al Parlament per suplir l’absència del seu cosí, Ignacio Garriga, que molts dies serà a Madrid en haver estat nomenat secretari general del partit. Vox ara dubta com a alcaldable a Barcelona entre el president local, Gonzalo de Oro Pulido, o la diputada María Elisa García Fuster. Esperem que certs sectors de l’antifeixisme no els regalin més temps als telenotícies.
                                     






Confrontarse a la ultraderecha, ¿pero cómo?

El Triangle, 2 de noviembre de 2022

Las municipales se acercan y Vox incrementa su presencia en Catalunya en muchos barrios poniendo mesas y carpas informativas. A diferencia de las municipales pasadas, que se mezclaban con autonómicas y europeas y las mesas y carpas eran más punto de venta de pulseras y llaveros con el logo de Vox, con un único documento divulgativo genérico que era las “100 medidas de Vox”, ahora el partido ultra, además de campañas que hace en todo el estado como la de “barrios seguros”, está preparando propaganda informativa y programas electorales diferenciados para cada municipio. Mesas y carpas que en Catalunya a menudo tienen que ser protegidas por la presencia de los Mossos d’Esquadra, dado que a veces grupos antifascistas o independentistas se manifiestan a su alrededor para obligarles a irse. Y como ha ocurrido a menudo en estos últimos cuatro años, se producen incidentes y los mossos tienen que intervenir. Lo mismo ha ocurrido delante de locales o equipamientos públicos donde Vox hacía algún acto político o electoral.

Recordemos las imágenes del 6 de febrero del 2021 en Vic durante la campaña de las elecciones al Parlament, cuando las furgonetas en las que iban Javier Ortega Smith e Ignacio Garriga tuvieron que abandonar el centro de la ciudad entre una lluvia de objetos, mientras un centenar de jóvenes los perseguían, incluso con un manifestante que, emulando a Indiana Jones, se subió a uno de los furgones en marcha.


Los dirigentes de Vox, conscientes de que estos incidentes les benefician mediática y políticamente, a veces no hacen caso a las recomendaciones de los cuerpos policiales de no pasar por tal calle o tal plaza. Un ejemplo es el acto de presentación de la candidatura de Vox a las elecciones madrileñas de hace año y medio. El 7 de abril de 2021 Vox escogió para comenzar la campaña la llamada “plaza roja” de Vallecas. Se concentraron cientos de militantes de izquierda y grupos vecinales contrarios. Se lanzaron objetos de todo tipo contra los dirigentes de Vox mientras hacían los parlamentos, y los antidisturbios de la Policía Nacional tuvieron que realizar cargas y provocaron varios heridos. Si Vox hubiera hecho el acto en la plaza de Colón de Madrid, como ha hecho otras veces, no habría pasado nada y el acto sólo habría salido quince segundos en los informativos, pero las imágenes de objetos volando hacia la tarima en la que hablaban Santiago Abascal y Rocío Monasterio, las carreras y las cargas policiales, fueron una escenografía perfecta para que abriera esa noche todos los telediarios y al día siguiente volviera a ser tema de portada con las denuncias de Vox hacia el ministro Marlaska por no haber garantizado su derecho a realizar el acto de inicio de campaña con seguridad.

Añoro la CUP de Vic de los años 2010 a 2014, que tenía claro que no debía convocarse concentraciones ante los actos de Plataforma per Catalunya porque sabían que Josep Anglada siempre sacaba provecho si había incidentes. En Catalunya, tanto durante los debates de la campaña electoral de febrero del año pasado, como después ya en los debates en el Parlament, la mayoría de partidos acordaron no rebatir a Vox para evitar que tuviera derecho a réplica, minimizando así la difusión del su discurso. El no rebatir a Vox, que también tiene claro la CUP en el Parlament, no se traslada a la calle, y la propia CUP y ciertos sectores del antifascismo y el independentismo creen que como “las calles son nuestras” hay que confrontarse con presencia física frente a las carpas que montan para echarlos, por lo que se producen incidentes que sólo consiguen darle más presencia mediática. Decir esto no es «pasarse al otro lado de la barricada y defender a los ultras». Es decir las cosas por su nombre.

Vox quiere apostar fuerte en las municipales en Barcelona y otras ciudades de Catalunya aprovechando el hundimiento de Ciudadanos. Aún no se ha decidido quién será el candidato por Barcelona, ​​ya que quien debía encabezar la lista, el diputado Joan Garriga Domenech, no podrá hacerlo al tener que dedicar más tiempo al Parlament para suplir la ausencia de su primo, Ignacio Garriga, que muchos días estará en Madrid al haber sido nombrado secretario general del partido. Vox duda ahora como alcaldable en Barcelona entre el presidente local, Gonzalo de Oro Pulido, o la diputada María Elisa García Fuster. Esperemos que ciertos sectores del antifascismo no les regalen más tiempo en los telediarios.