NAZIS, ULTRES I IDENTITARIS, Analitzo al Periódico la condemna als dirigents d'Alba Daurada per organització criminal i els intents de la ultradreta de maquillar el seu discurs

 

 

Xavier Rius Sant, periodista El Periódico, 7 i 8 d'octubre de 2020 

Llegir en català al Periódico 

Les condemnes a set membres de la direcció d’Alba Daurada, entre ells el seu cabdill, Nikolaos Michaloliakos, per un delicte de direcció de banda criminal, a divuit dirigents per pertinença a aquest grup i a Michaloliakos i dos més per possessió d’armes, significa el punt final al projecte polític i social, racista i autoritari que va créixer a Grècia en un moment en què el país patia una gran crisi social i econòmica. Un projecte polític ultra que anava en direcció contrària de les polítiques d’actualització i maquillatge que realitzaven partits de llarga tradició xenòfoba com el Front Nacional, amb Marine Le Pen al capdavant, matant simbòlicament el seu pare i arraconant fins al 2019 l’antic eurodiputat, Bruno Gollnisch, que continuava sense renegar del llegat dels règims derrotats el 1945. 

  

 Alba Daurada era, a més d’un partit polític que va arribar a ser la tercera força del país i una organització criminal que va animar i planificar crims com el del raper Pavlos Fyssas, assassinat el 2013, un moviment o milícia a l’estil de les SA alemanyes. Els seus militants, vestits de negre i amb banderes amb una creu semblant a l’esvàstica, amb complicitats policials prenien els carrers i organitzaven persecucions d’immigrants o altres minories considerades paràsites. També repartia aliments entre gent necessitada que tingués sang grega pura, ocupant places o equipaments públics. I va ser l’assassinat del raper Fyssas l’acte que va motivar que la societat i els tribunals comencessin a dir prou, iniciant-se un procés de més de cinc anys que ha conclòs amb la sentència dictada ahir.   

Dues grans famílies

Mentre a Europa la ultradreta política cavalca organitzada en dues grans famílies, la que lidera Marine Le Pen, aparentment més moderna, laica i feminista, organitzada al Parlament Europeu en el grup Identitat i Democràcia, i la més ultracatòlica dels conservadors i reformistes en la qual hi ha Vox, Llei i Justícia de Polònia i els Germans d’Itàlia de Girogia Meloni, els grups manifestament neonazis com Alba Daurada i el Jobbik hongarès, que no han volgut reciclar-se, acaben passant, com va afirmar ahir l’exprimer ministre grec, Alexis Tsipras, a la paperera de la història. Però no ens enganyem, a Europa segueix present el discurs d’odi envers els immigrants o altres col·lectius minoritaris i els arguments populistes que responsabilitzen la Unió Europea i ‘lobbies’ habitualment jueus de grans conspiracions. A Espanya aquest espai anomenat «identitari» l’ocupa Vox. I sense anar més lluny, els únics regidors que té Vox a Catalunya, els del municipi de Salt, fa dos anys, vestits també de negre amb samarretes de Plataforma per Catalunya, repartien aliments per a famílies autòctones. Si bé la irrupció de Vox de fa dos anys va tenir el seu contrapunt. Va deixar sense espai polític a Hogar Social Madrid, que dona empara i aliments a «espanyols purs», just en el moment en què aquest grup ultra es disposava a fer el salt a la política.

 

 

NAZIS, ULTRAS E IDENTITARIOS 

Xavier Rius Sant, periodista. Leer en castellano en El Periódico

Las condenas a siete miembros de la dirección de Amanecer Dorado, entre ellos su caudillo, Nikolaos Michaloliakos, por un delito de dirección de banda criminal, a dieciocho dirigentes por pertenencia a la misma, y a Michaloliakos y otros dos por posesión de armas, significa el punto final al proyecto político y social, racista y autoritario que creció en Grecia en un momento que el país padecía una gran crisis social y económica. Un proyecto político ultra que iba en dirección contraria de las políticas de actualización y maquillaje que realizaban partidos de larga tradición xenófoba como el Frente Nacional, con Marine Le Pen a la cabeza, matando simbólicamente a su padre y arrinconando al hasta 2019 eurodiputado, Bruno Gollnisch, que continuaba sin renegar del legado de los regímenes derrotados en 1945.   

Amanecer Dorado era además de un partido político que llegó a ser la tercera fuerza del país y una organización criminal que animó o planificó crímenes como el del rapero Pavlos Fyssas, asesinado en 2013, un movimiento o milicia, al estilo de las SA alemanas. Sus militantes vestidos de negro y con sus banderas con una cruz parecida a la esvástica, con complicidades policiales tomaban las calles y organizaban persecuciones de inmigrantes u otras minorías consideradas parásitas. También repartía alimentos entre gente necesitada que tuviera sangre griega pura, ocupando plazas o equipamientos públicos. Y fue el asesinato del rapero Fyssas, el acto que motivó que la sociedad y los tribunales comenzaran a decir basta, iniciándose un proceso de más de cinco años que ha concluido con la sentencia dictada ayer.   

Dos grandes familias

Mientras en Europa la ultraderecha política cabalga organizada en dos grandes familias, la que lidera Marine Le Pen, aparentemente más moderna, laica y feminista, organizada en el Parlamento Europeo en el grupo Identidad y Democracia, y la más ultracatólica de los Conservadores y Reformistas en la que está Vox, Ley y Justicia polaca o los Hermanos de Italia de Girogia Meloni, los grupos manifiestamente neonazis como Amanecer Dorado y el Jobbik húngaro que no han querido o podido reciclarse, acaban pasando, como afirmó ayer el ex primer ministro griego, Alexis Tsipras, a la papelera de la historia. Pero no nos engañemos, el discurso de odio hacia los inmigrantes u otros colectivos minoritarios, y los argumentos populistas que responsabilizan a la Unión Europea y a lobbies habitualmente judíos de grandes conspiraciones, siguen presente en Europa. En España este espacio llamado identitario lo ocupa Vox. Y si ir más lejos, los únicos concejales que tiene Vox en Catalunya, los del municipio de Salt, hace dos años, vestidos también de negro con camisetas de Plataforma per Catalunya, repartían alimentos para familias autóctonas. Si bien la irrupción de Vox de hace dos años tuvo su contrapunto. Dejó sin espacio político al Hogar Social Madrid, que da cobijo y alimentos a “españoles de pura cepa”, justo en el momento que este grupo ultra se disponía a dar el salto a la política.

La detenció del regidor de Vox a Salt, Sergio Concepción, per una suposada estafa a una franquícia de compra venda de joies, obre un crisis a Vox Catalunya, que hauria de culminar amb la suspensió de militància o expulsió del regidor que l'anterior mandat ho era per PxC. Vox a Catalunya només té representació a Salt, llista que va encapçalar el també exregidor de PxC, Sergi Fabri. L'alcalde de Salt, Jordi Viñas, ha demanat a Concepción que deixi l'acta "per ètica i respecte". Vox, de moment, guarda silenci

La detenció duta a terme la setmana passada i posada en llibertat amb càrrecs del regidor de Vox a Salt, Sergio Concepción, conegut també com Sergi Conce, juntament amb altres persones de nacionalitat hondurenya i espanyola, per un suposat delicte d'estafa continuada als propietaris d'una franquícia de compra i venda de joies i cases d'empenyoraments de Girona, ha obert un crisi a l'únic municipi de tot Catalunya on Vox té representació.  Fet que podria motivar que el Comitè de Garanties de Vox, decideixi suspendre cautelarment o expulsar al regidor, en compliment de codi de la formació ultra. L'alcade de Salt, Jordi Viñas, li ha demanat que renunciï a l'acta. Concepción hauria cobrat un o dos d'aquests xecs sostrets irregularment per la treballadora de l'establiment. Vox, molt ràpid en demanar responsabilitats a polítics d'altres partits imputats o detinguts, de moment guarda silenci sobre el cas.

Els Mossos van iniciar les investigacions al mes de març quan van constatar que la treballadora de l'establiment, ara tancat, s'havia apropiat l'any 2019, de joies empenyorades o comprades en aquella oficina. Joies o or que entregava a les altres set persones detingudes per tal de revendre-les, sense que en tinguessin coneixement els propietaris de la franquícia. Paral·lelament dos col·laboradors, un d'ells el regidors de Salt, van cobrar en metàl·lic quatre xecs per un valor de 9.000 euros.

El febrer de 2019 Plataforma per Catalunya (PxC) va decidir dissoldre's per integrar-se part dels seus membres a Vox, cosa que van fer els dos regidors de PxC a Salt, Sergi Fabri i Sergio Concepción. I el passat mes de maig Fabri i Conce van tornar a presentar-se a les eleccions a Salt com a números 1 i 2 de la llista de Vox, que va obtenir tres regidors, Fabri, Concepción i Lázaro Cruz.

Tant Sergio Concepción con Sergi Fabri van entrar a PxC l'any 2011, que van anar de números 4 i 5  a la llista de PxC que va obtenir tres regidors. I tot i que el grup municipal de PxC va patir diversos trencaments, primer pel ressò mediàtic que dos dels tres regidors de la formació xenòfoba tenien parella sentimental immigrant negra, i després pel suport de la regidora María Osuna a Josep Anglada, els Sergis no van ocupar la cadira de regidors.

Sí que la van ocupar el juny de 2015 quan PxC va patir la patacada electoral de passar de 67 a només 8 regidors, donat que Salt va ser un dels pocs municipis on PxC no es va enfonsar. I mentre Sergi Fabri era el que feia la feina més tècnica de regidor i de seguiment de la problemàtica a Salt, Concepción mantenia la seva faceta més de militant ultra. Concepción havia estat motiu de polèmica diverses vegades per la seva entrevista amb el líder de la neonazi Alba Daurada, Nikolaos Michaloliakos, la seva vista a Auschwitz, les fotos amb armes de paintball, o amb les Brigadas Blanquiazules portant una creu celta.

 

 

Concepción a la dreta de la imatge de sobre, sotenint una bandera amb la creu celta

 Sergi Concepción era un dels militants més actius de les Joventuts Identitàries de PxC

 Concepción a Auschwitz

 COMUNICAT DELS MOSSOS D'ESQUADRA:

Agents de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra de la comissaria de Girona van detenir entre el 10 i 12 de juny a Girona, vuit persones, cinc dones i tres homes, d’entre 24 i 58 anys, de nacionalitats espanyola i hondurenya i veïns de Girona, Salt i Sant Feliu de Guíxols, com a presumptes autors d’un delicte d’estafa continuada. La investigació es va iniciar el passat mes de març quan els agents van saber que, la responsable d’una botiga de compravenda d’or i empenyoraments de Girona hauria estafat els propietaris de la franquícia, amb diversos moviments econòmics i materials fraudulents. Els mossos van iniciar les indagacions i van constatar que la responsable de l’establiment, durant l’any 2019, s’hauria apropiat de joies empenyorades i comprades per la franquícia. Posteriorment, donava aquestes joies a persones afins a ella per tal de revendre-les a tercers i treure un profit econòmic. A més, els agents també van detectar que la dona havia utilitzat quatre xecs a nom de la franquícia, per un valor total de 9000 euros, per cobrar-los en metàl·lic amb l’ajuda de dues persones més.. En finalitzar la investigació, els mossos van detenir una novena persona, relacionada amb un dels detinguts, com a presumpte autor de la sostracció de 500 grams d’or efectuat a la mateixa botiga. Després de les indagacions pertinents, els investigadors van detenir vuit persones com a presumptes autores d’un delicte d’estafa, i una novena, com a presumpta autora d’un delicte d’apropiació indeguda. Finalment, es van recuperar joies, per un valor d’uns 15.000 euros, que han estat lliurades al seu legítim propietari.

Els detinguts, tres dels quals tenien antecedents, van passar el dia 13 de juny a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Girona, el qual va decretar la seva llibertat amb càrrecs.

PRECARIETAT A BARRIS ANTICS. El barri antic de Manresa és segons l'INE un dels més pobres de Catalunya. S'acostuma a vincular la situació d'aquests barris a l'alt índex de població immigrant, però si aquests barris s'han degradat és perquè els qui hi vivien fa uns anys que van marxar o els propietaris els van posar a lloguer sense reahabilitar-los, entrant el barri en un cercle del que només se surt amb fortes inversions i plans de les administracions per esponjar i rehabilitar cases i pisos.

 Xavier Rius Sant, NacióDigital-NacióManresa, diumenge 24 de novembre de 2019

Segons un informe publicat fa uns dies de l'Institut Nacional d'Estadística, els barris del Centre Històric de Manresa són dels que té la població més empobrida de Catalunya. I això no passa només a Manresa. A moltes viles i ciutats del país, els barris històrics, amb edificis antics dels que va marxar fa vint-i-cinc o quaranta anys la població que hi vivia, sovint des de feia més d'una generació, que va anar a barris recent construïts, es van anar degradant. No pas perquè els nous llogaters o compradors ho pretenguessin, sinó perquè en marxar els antics residents, els propietaris que els van llogar, o els qui els van comprar no van restaurar aquells edificis amb humitats, canonades antigues, sense calefacció i mancances de manteniment.
Sovint es vincula aquesta degradació de certs barris amb l'arribada de la immigració estrangera que s'ha concentrat en aquests carrers d'edificis no rehabilitats. Però la immigració no n'ha sigut la responsable sinó més aviat la víctima d'una nul·la gestió. M'explicava fa uns anys el llavors alcalde de Guissona, Xavier Casoliva, municipi amb més percentatge d'immigració de Catalunya, que a Guissona no hi havia carrers ni blocs de pisos on només hi vivien immigrants, perquè ni la població autòctona ni els comerços no van abandonar el centre històric. En canvi a Cervera, municipi veí de Guissona i capital de La Segarra, sí que va passar. I aquelles cases amb poques finestres, sense calefacció i sense rehabilitar, van ser llogades a immigrants. Fet que generava un sentiment de desarrelament als autòctons que hi quedaven. Es tancaven també les botigues de tota la vida, agafant aquells carrers l'estigma de ser considerats per a molts com a gueto. I amb els anys els immigrants que podien, quan milloraven la situació econòmica, canviaven de casa i de carrer, amb el que aquella casa o pis no rehabilitada tornava a ser llogada a uns nous inquilins també en situació de precarietat.

Molt es va fer a Catalunya fa deu o quinze anys amb la Llei de Barris i altres projectes fets des de les administracions que donaven fons per rehabilitar carrers, façanes, posar ascensors a blocs on no n'hi havia, i es creaven places, zones verdes i equipaments. I també en algunes ciutats es van fer complexos plans d'esponjament urbà, com a Ciutat Vella de Barcelona, enderrocant blocs de cases, eixamplant carrers i places, i recol·locant als llogaters en nous habitatges i indemnitzant als propietaris. I aquest esponjaments o enderrocaments no s'han fet només a barris antics, sinó també de blocs construïts els anys seixanta per acollir la immigració que arribava d'Andalusia i altres llocs d'Espanya. A Manlleu ara es completarà l'enderroc de l'últim bloc de Can Garcia. Blocs en molt mal estat dels que en marxar la població inicial, originaria de la immigració andalusa sense restaurar-los, van acabar sent llogats, comprats o ocupats per població més precària que arribava, majoritàriament estrangera. Al municipi gironí de de Salt, amb un alt índex d'immigració marroquina i gambiana, l'Ajuntament governat llavors pel PSC i ERC va plantejar fa deu anys un esponjament o enderroc d'alguns blocs de pisos dels anys seixanta de l'anomenat barri Centre. I malgrat el suport de la Generalitat i el Ministeri d'Habitatge per recol·locar tothom, CiU, llavors a l'oposició, va incentivar que els veïns rebutgessin la reforma que va quedar aturada. I alguns d'aquells blocs estan ara més degradats, i els qui volen vendre i marxar, no troben compradors.

No es tracta ara de preguntar-se qui és més responsable de la precarietat que es dóna a barris com el centre històric de Manresa, si els que van marxar i els van llogar en mal estat, si els qui van comprar habitatges sense assumir que calia una reforma o si la responsabilitat recau en les administracions. El que cal és voluntat política per revertir-ho, cosa que només serà possible amb governs sòlids a nivell municipal, català i estatal, que puguin aprovar pressupostos que fixin inversions i ajuts a fons perdut a un termini mínim de deu o quinze anys. El que cal és afrontar plans de reforma integral que exigeixen, a part d'una important injecció econòmica, la unitat de totes les administracions, i que cap partit polític ho vulgui rendibilitzar per oposar-se, incentivant el rebuig veïnal. 

Llegir a NacióDigital. 

PATACADA DE VOX A CATALUNYA. Analitzo al Periódico els mals resultats de Vox a les municipals

 Xavier Rius Sant, El Periódico, 2/3 de juny de 2019

Hi havia preocupació en els municipis en què fa vuit anys Plataforma per Catalunya va obtenir representació que Vox superés aquells resultats i tornés a convertir els plens municipals en fòrum de discussió sobre si les assistentes socials discriminaven les famílies autòctones o debatent sobre el vel. Ara s’hi sumava que Vox obriria el front educatiu, perquè la llengua vehicular fos el castellà.

A les eleccions d’abril, en què Vox va obtenir un diputat per Barcelona, en municipis com Castelldefels, Sant Adrià del Besòs, Reus o Badia va superar el 5% que, traslladant els resultats, n’assegurava l’entrada als consistoris. A Salou va aconseguir l’abril el 9%, mentre que a Mataró, l’Hospitalet o Santa Coloma va obtenir un 4%, o sigui que si els candidats es treballaven la campanya, fàcilment arribarien al 5%.

 Però en ciutats com Mataró o l’Hospitalet, marginant els coordinadors locals, la direcció va posar al capdavant de les llistes dirigents de Plataforma per Catalunya que acaben d’entrar a Vox, generant un profund rebuig dels qui feia temps que erene a Vox. A més no es va permetre a les candidatures crear el seu Facebook o web amb el seu programa específic, i en la majoria de municipis el programa era idèntic. I en els actes que es van realitzar a Catalunya, barrejant la campanya europea amb les municipals, el candidat europeu Jorge Buxadé apel·lava a les Navas de Tolosa i a aturar Puigdemont, mentre que el diputat Ignacio Garriga, candidat a l’alcaldia de Barcelona, defensava la família cristiana, prometia fer fora els marxistes i separatistes dels ajuntaments i finalitzava sempre amb un “¡Que Déu us beneeixi!”.

 I el resultat és que Vox va baixar en tots els municipis excepte a Salt, on ha obtingut els únics tres regidors de Catalunya. A Salt, precisament, al no haver-hi militants de Vox, el grup municipal de PxC va canviar de nom i, oblidant les directrius de l’executiva, va defensar el programa que tenia, va ignorar les Navas de Tolosa, i es va centrar en temes locals.
 Llegir al Periódico en català 

 

 
Xavier Rius Sant, El Periódico, 2/3 de junio de 2019

Había preocupación en los municipios en los que hace ocho años Plataforma per Catalunya obtuvo representación de que Vox superara aquellos resultados y volviera a convertir los plenos municipales en foro de discusión sobre si las asistentas sociales discriminaban a las familias autóctonas o debatiendo sobre el velo. Ahora se sumaba que Vox abriría el frente educativo, para que la lengua vehicular fuera el castellano.

En las elecciones de abril, en las que Vox obtuvo un diputado por Barcelona, en municipios como Castelldefels, Sant Adrià del Besós, Reus o Badia superó el 5% que, trasladando los resultados, aseguraba su entrada en los consistorios. En Salou alcanzó en abril el 9%, mientras que en Mataró, L’Hospitalet o Santa Coloma obtuvo un 4%, con lo que si los candidatos se trabajaban la campaña, fácilmente llegarían al 5%.

Profundo rechazo

Pero en ciudades como Mataró o L’Hospitalet, marginando a los coordinadores locales, la dirección puso en la cabeza de las listas a dirigentes de Plataforma por Catalunya que acaban de entrar en Vox, generando un profundo rechazo de quienes llevaban tiempo en Vox. Además no se permitió a las candidaturas crear su Facebook o web con su programa específico, con lo que en la mayoría de municipios el programa era idéntico. Y en los actos que se realizaron en Catalunya, mezclando la campaña europea con las municipales, el candidato europeo Jorge Buxadé apelaba a la Navas de Tolosa y a detener a Puigdemont, mientras el diputado Ignacio Garriga, candidato a la alcaldía de Barcelona, defendía la familia cristiana, prometía echar a los marxistas y separatistas de los ayuntamientos, finalizando siempre con un “¡Que Dios os bendiga!”.

Y el resultado es que Vox bajó en todos los municipios excepto en Salt, donde ha obtenido los únicos tres concejales de Catalunya. En  Salt, precisamente, al no haber militantes de Vox, el grupo municipal de PxC cambió de nombre y, olvidando las directrices de la Ejecutiva, defendió el programa que tenía, ignoró las Navas de Tolosa, y se centró en temas locales.
 Leer en el Periódico

ANALITZO A NACIÓ DIGITAL PUNXADA DE VOX A CATALUNYA I FINAL (SEMBLA) D'ANGLADA

Xavier Rius Sant, NacióDigital, 27 de maig de 2019 

Si una bona notícia deixen aquestes eleccions és que la ultradreta, al menys en l'àmbit municipal, desapareix de l'escena política a Catalunya. Les eleccions espanyoles de fa un mes van donar un escó a Vox per la demarcació de Barcelona, el de l'odontòleg hispano-guineà de Sant Cugat del Vallès Ignacio Garriga. I les europees de diumenge l'hi donen al cap de llista, l'advocat de l'Estat Jorge Buxadé. Però a les municipals la clatellada ha estat espectacular, i Vox només ha obtingut a Catalunya tres regidors al municipi gironí de Salt, dos dels quals ho eren fins ara per la dissolta Plataforma per Catalunya.

Fa un mes, a les eleccions generals, Vox va superar el 5% dels vots a municipis com Castelldefels, Sant Adrià de Besós, Pineda de Mar, Sant Andreu de la Barca, Badia del Vallès o Reus. Si s'haguessin traslladat aquests resultats a les municipals, en tots els casos hi obtenien un o dos regidors. A Salou encara van ser més bons i van aconseguir un 8,94%. I a municipis com Mataró, Santa Coloma de Gramenet, l'Hospitalet de Llobregat, Sitges o Sabadell hi van obtenir al voltant d'un 4%.

 És a dir, que si els candidats locals es treballaven la campanya i es patejaven els carrers i els mercats, com fa uns anys havia fet Plataforma per Catalunya (PxC), fàcilment podien superar el 5% i entrar als nous consistoris. Però no ha estat així, donat que Vox ha perdut en aquests municipis més de la meitat dels vots de les eleccions generals. A Salou ha obtingut un 4,3%; a Badia del Vallès, el 2,58%; a Sabadell, l'l,86%, i a Castelldefels l'1%.

Disputes internes i fracàs a Mataró

A ciutats per les quals Vox va apostar fort com Mataró, on era regidora la fins fa uns mesos secretària general de PxC, Mónica Lora, o a l'Hospitalet de Llobregat, on van posar de cap de llista el vicepresident de PxC, Pablo Barranco, complint la condició exigida pel partit per dissoldre's i entrar a Vox, cap dels dos han aconseguit acta de regidor. Lora ha obtingut el 4,09% del vots i Barranco, el 3,12%.

El fet que en aquestes dues ciutats -on Vox tenia militants i estructura des de feia temps-, els coordinadors locals i altres militants històrics van ser trets de la llista o posats en un llocs sense possibilitats, ocupant els primeres llocs de la candidatura gent de PxC –que, com en el cas de L'Hospitalet ni eren no tenien vincles amb la ciutat-, va generar que José María Pérez, el coordinador fins fa dos mesos al Maresme, i Daniel Clemente, coordinador fins fa unes setmanes de Vox a L'Hospitalet, esbombessin a la premsa que la candidatura havia estat segrestada. Clemente va arribar a publicar en el seu blog personal que  Jorge Buxadé era "el càncer de Vox

A Salt, on han vist revalidada l'acta de regidors els dos que ho eren de PxC, Sergi Fabri i Sergio Concepción, i n'ha entrat un tercer, Cruz Lozano, no hi va haver-hi cap conflicte amb la gent de Vox perquè senzillament a Salt Vox no hi tenia militants. Ha estat el grup local de PxC, que fa tres mesos senzillament va canviar de sigles. I a diferència de la regidora de PxC a Mataró, Mónica Lora, Fabri sí que s'ha 'patejat' els carrers aquests quatre anys. I anava molt ben preparat als plens municipals. Més, quan ha fet diversos màsters de polítiques publiques i administració local. 

S'ha de tenir en compte que a Salt no els ha passat factura el canvi de sigla i de discurs. PxC feia sempre la seva propaganda en català i castellà i habitualment, tret dels municipis de la Catalunya interior, els regidors parlaven en públic en les dues llengües. Però Vox a Catalunya, per influència d'Ignacio Garriga i de Buxadé, va imposar que tota la propaganda es fes en castellà, i van castellanitzar els topònims dels municipis.

#YoSoyTamborilero

Fins i tot el seu hashtag a les xarxes era #YoSoyTamborilero o "Soy el tamborilero del Bruch". I parlar només en castellà a certs barris o pobles i centrar la campanya en tancar TV3, dissoldre les autonomies, les feministes lletges, els lobis gais, la prohibició de l'avortament i acabar amb el model educatiu català, no era la millor campanya per unes municipals. Però a Salt, el gir ultraespanyolista no els ha passat factura perquè la majoria de votants de Plataforma són castellanoparlants, i d'altra banda els candidats van continuar utilitzant el català en molt actes.

Si busquem a la xarxa el programa municipal per la ciutat de Barcelona del diputat Ignacio Garriga, que també aspirava a l'Ajuntament, no hi ha cap enllaç ni pàgina web de la campanya ni de la candidatura per Barcelona. No tenia, de fet cap programa electoral, més enllà de piulades a la xarxa  amb deu mesures per Barcelona, que eren gairebé les mateixes per a tots els municipis: abaixar impostos, mà dura amb la immigració irregular, ocupes i top manta, protecció de la família, etc. I en els pocs actes públics que van fer, com el de Torre Baró del 15 de maig, on també hi era Santiago Abascal, Garriga va centrar el seu parlament a denunciar "els comunistes i separatistes que s'havien apoderat de Barcelona". Va augurar que si "els nostres avantpassat ho veiessin, s'aixecarien de les seves tombes" i va acabar amb el seu habitual "¡Que Dios os bendiga y que Dios bendiga también a Barcelona y a España!".

Però a Salt la campanya no la van centrar a expulsar  marxistes i separatistes de l'ajuntament ni en el 'no' a l'avortament, sinó en problemàtiques de serveis socials, educatives i urbanístiques. I també en la immigració i en el rebuig a la mesquita que té un imam d'idees salafistes. Però no només en la immigració. Van fer propostes molt perfilades sobre problemes i mancances que afecten tots els veïns.

Pel que fa als militants i regidors de PxC que no van volen anar a Vox, com el regidor del Vendrell, Joan Carrasco, que amb altres membres de PxC va presentar-se amb el partit de Josep Anglada, SOM Identitaris, han obtingut a la capital del Baix Penedès només 297 vots, un 2,02%, sent superats per la llista de Vox, feta per gent que no prové de PxC, que hi ha obtingut 326 vots.

 El nou partit d'Anglada s'estavella

Josep Anglada que es presentava a Vic amb el aquest nou partit, SOM Identitaris, es va trobar fa una setmana amb la sorpresa d'una condemna que l'Audiència de Barcelona va considerar que ja era ferma, a dos anys de presó i d'inhabilitació per presentar-se a les eleccions, per haver amenaçat un menor  per Twitter. Inhabilitació que la Junta Electoral va entendre que ja s'havia d'aplicar. Li van obligar a fer una nova llista sense ell i a retirar banderoles, generant una confusió sobre la candidatura que ben segur l'ha perjudicat. L'exregidora Marta Riera va acabar ocupant el número 1, però només ha obtingut 511 vots, un 2,85%.

El qui sí que ha entrat a l'ajuntament de Manlleu amb SOM Identitaris ha estat Paco Zambrana, caporal de la Guàrdia Urbana jubilat. Un trist epitafi per al projecte polític de Josep Anglada, regidor a l'ajuntament de Vic des del 2003, que va començar la seva caiguda el 2013, quan va ser destituït i expulsat del partit.

Fa quatre anys, Plataforma per Catalunya, sense ell, va passar de 67 a només 8 regidors, i ara, amb la integració a Vox ha certificat la seva defunció. Aquesta setmana sembla que dimitiran la majoria de membres de l'executiva de Barcelona. I no crec que els tres regidors de Salt vulguin immiscir-se en les disputes i retrets que hi haurà a Vox pel fracàs a les municipals catalanes, els retrets a Buxadé per haver posat gent de PxC per davant dels militants històrics de Vox, o de si ajuda tenir un diputat com Ignacio Garriga, que acaba tots els actes aixecant les mans com si fos uns bisbe o el Papa de Roma, mentre diu als que han anat a escoltar les seves propostes "¡Que Dios os bendiga!". 

 Llegir a NacióDigital
 El Club Empel, el nou local social de la ultradreta a Barcelona

  NacióDigital, Nació Digital, La, NaciónDigital, Nación Digital, Nació Manresa, xavier Rius, artículo, article, Vox, periodista,

SUSPESA L'ORDRE D'EXPULSIÓ DE MOHAMED ATTAOUIL PRESIDENT DEL CENTRE ISLÀMIC DE SALT, DONAT QUE JA TENIA LA NACIONALITAT ESPANYOLA CONCEDIDA. EL MINISTERI DE JUSTÍCIA LI HA INICIAT UN EXPEDIENT DE REVOCACIÓ DE LA NACIONALITAT QUE HAURÀ DE DECIDIR L'AUDIÈNCIA NACIONAL. En el cas que l'Audiència consideri lesiva als interesos nacionals l'atorgament de la nacionalitat, llavors podria fer-se efectiva l'ordre d'expulsió

El president del Centre Cultural Iman Malik de Salt, Mohamed Attaouil, a qui la Direcció General de la Policia li va obrir un expedient d'expulsió fa mig any -fet que no va transcendir fins setembre-, acusant-lo d'haver comés dos delictes indeterminats de terrorisme -pels no ha estat imputat ni se li ha especificat quins són-, va aconseguir el passat desembre la suspensió de l'esmentada ordre d'expulsió. El fet que ja tingués concedida la nacionalitat espanyola per la Direcció General dels Registres i el Notariat, tot i que estava pendent de fer l'acte formal de jura o promesa de la Constitució, ha estat el motiu de la suspensió. 

Tot i això se li ha comunicat que el Ministeri de Justícia ha iniciat un procediment de revocació de la concessió de la nacionalitat considerada "lesiva als interessos públics",  al·legant que es va valorar equivocadament el seu grau d'integració a la societat espanyola i, potser també, al·legant motivacions de seguretat nacional. Aquest procediment en el cas que conclogui la via administrativa acordant que l'atorgament de la nacionalitat a Attaouil es lesiva als interessos públics, serà aprovat pel Consell de Ministres i portada a l'Audiència Nacional per l'Advocacia de l'Estat que interposarà un contenciós administratiu contra l'acord inicial de la Dirección General de Registros y el Notariado. Llavors serà l'Audiència qui decidirà si se li retira la nacionalitat -fet que reobriria l'ordre d'expulsió suspesa- o si se li manté la nacionalitat.

Com ja he explicat aquí, el passat juny la Direcció General de la Policia  va notificar a Attaouil -que ja havia obtingut la resolució del Ministeri de Justícia comunicant-li la concessió de la nacionalitat espanyola i ja tenia data per l'acte de jurament de la Constitució- que se li obria un procediment amb proposta administrativa per expulsar-lo d'Espanya en aplicació de l’article 54 de la llei d’estrangeria i retornar-lo al Marroc. I es justificava l'expulsió en base  haver fet dos delictes de terrorisme, que no li deien quins eren,  per atemptar a la seguretat d'Espanya i per defensar en cercles privats idees favorables a la violència gihadista. 

Attaouil, per mitjà del seu advocat, Iván Jiménez Aybar, va fer les pertinents al·legacions, desmentint també fets que es citaven en la proposta d'expulsió com haver viatjat a Kuwait, país al que ell mai no ha estat. Sí que va anar a La Meca com diu la policia, cosa que mai no ha negat, donat que va fer allà el peregrinatge, el hajj o hadjch que estableix l'Alcorà que es faci al menys un cop a la vida. Així mateix Attaoluil es va dirigir a la Fiscalia de l'Audiència Nacional oferint-se a comparèixer si és que hi havia acusacions o indicis que ell hagués fet dos delictes de terrorisme, sense que se'l cridés a declarar. Coincidint amb el canvi de govern i de ministres de l'Interior i Justícia, durant dos mesos el procediment va restar aturat, però el passat setembre es va reactivar. Ara caldrà esperar el final de l'expedient de revocació per lesivitat i el que decideixi  l'Audiència Nacional.

Que el president del Centre Cultural Islàmic de Salt, Mohammed Attaouil, té unes idees properes al salafisme no era cap secret i ell mateix ho ha reconegut sempre, entenent salafisme com una interpretació o corrent de l'islam que desitja que els musulmans visquin de la manera més semblant a la que vivien els seguidors de Mahoma en el segle VII. TeleMadrid el va incloure en el reportatge "Los doce imanes de la yihad" en el que se l'acusava de defensar o cridar a la violència religiosa, i la cadena fou condemnada pel  Jutjat de Primera Instància de Girona, i després pel Tribunal Suprem a indemnitzar Attaouil amb 20.000 euros, donat que ho van fer sense cap prova ni fonament. El diari ABC també va donar crèdit a aquelles acusacions.

Attaouil també va patir una forta campanya de rebuig a la construcció de mesquita de Salt, que havia d'acabar amb els oratoris-garatges que vulneraven la Llei de Culte, campanya que va ser impulsada sobretot per Plataforma per Catalunya, partit que tenia i té representació a l'ajuntament de Salt. I va ser investigat per ingressos per finançar la mesquita d'imports superiors de dos o tres mil euros o fora dels procediments legals, que ell justificà pel fet que alguns divendres en les diferents pregàries diversos centenars de fidels donaven un o dos euros, que ingressava després al compte corrent sense aclarir l'origen. Fou condemnat  a sis mesos de presó per identificar-se durant una inspecció de Treball com el cap d'obres de l'empresa que construïa la mesquita. La inspecció cercava si hi havia operaris sense contracte. 

Attaouil va mantenir contactes amb Tarik Chadlioui, un imam salafista que va ser empresonat fa dos anys a Anglaterra en el marc d’una operació antigihadista conjunta que es fer a l’Estat espanyol, el Regne Unit i Alemanya.  A la xarxa hi ha el vídeo de de la visita que Chadlioui va fer a Salt l'any 2013 en el que conversa amb Attaouil i demanen diners per acabar la mesquita.

Però més enllà d'aquest fets, és o era vicepresident a Catalunya de l'associació majoritària de mesquites i comunitats islàmiques, la Unión de Comunidades Islamicas de España (UCIDE), que a Catalunya s'anomena UCIDCAT i està presidida per Mohamed El Ghaidouni de idees molt més obertes o evolucionades que Attaouil, i que creu que l'islam s'ha d'adaptar i evolucionar als temps actuals en el context europeu.  El fet de que imams o presidents de centres culturals islàmics com Attaouil, d'ideologia més radical formin part d'UCIDCAT i en tinguin responsabilitats, és una estratègia deliberada, tot i que les relacions entre mesquites i col·lectius magribins i els diferents organismes oficials del Marroc (Ministeri d'Assumptes islàmics, Ministeri per la Immigració a l'exterior, el Consell de la Comunitat Marroquí a l'Estranger, serveis secrets de la DGED, ambaixada i consolats...)  de vegades són complicades amb lluites caïnites
Lluites que es va intuir quan Espanya va expulsar fa sis anys a Noureddine Ziani, home que, amb diners del Marroc que ell repartia a les diferents mesquites, havia de controlar les mesquites i els marroquins i els seus fills residents a Catalunya, donant comptes tant al consols de Barcelona i Girona i l'ambaixada, com als serveis secrets de la Direcció General d'Estudis i Documentació (DGED). Però Ziani es va fer independentista entrant a CDC i Nous Catalans, cosa que va indignar per igual al Marroc -que no veu bé la lluita independentista per la seva analogia amb les reivindicacions del Sàhara o el Rif- i al Govern espanyol. El cas de Ziani es diferent al de Attaouil perquè Ziani encara no havia rebut la notificació de concessió de la nacionalitat que sí que té Attaouil.

L'any passat el Ministeri de l'Interior va expulsar a diversos imams o presidents de de centres islàmics com l'iman Abdelouahb E, de 40 anys d'edat, que predicava a una mesquita del Ejido (Almeria), expulsat l'1 de novembre. També va ser expulsat a l'abril el president de la Unión Islámica de Imanes y Guías de España, Alaa Mohamed Saíd, que residia a Logronyo. I al març Yassine Lafraiki, de 33 años, que anava a construir una mesquita a Corella (Navarra)

L'EXPULSIÓ DE MOHAMMED ATTAOUIL, UNA VENJANÇA O LLUITA PEL PODER A L'ISLAM CATALÀ? MOLESTA AL GOVERN DEL MARROC QUE NO SEGUEIXI LES SEVES DIRECTRIUS? SE'L VOL EXPULSAR COM UN AVÍS A LA RESTA D'IDEOLOGIA SALAFISTA?

 Mohamed Attaouil amb l'anterior alcalde de Salt, Jaume Torramadé, quan es construïa la mesquita

Que el president del Centre Cultural Islàmic de Salt, Mohammed Attaouil, té unes idees properes al salafisme no era cap secret i ell mateix ho ha reconegut sempre, entenent salafisme com una interpretació o corrent de l'islam que desitja que els musulmans visquin de la manera més semblant a la que vivien els seguidors de Mahoma en el segle VII. 

TeleMadrid el va incloure en el reportatge "Los doce imanes de la yihad" en el que se l'acusava de defensar o cridar a la violència religiosa, i la cadena fou condemnada pel  Jutjat de Primera Instància de Girona, i després pel Tribunal Suprem a indemnitzar Attaouil amb 20.000 euros, donat que ho van fer sense cap prova ni fonament. El diari ABC també va donar crèdit a aquelles acusacions.

Attaouil també va patir una forta campanya de rebuig a la construcció de mesquita de Salt, que havia d'acabar amb els oratoris-garatges que vulneraven la Llei de Culte, campanya que va ser impulsada sobretot per Plataforma per Catalunya, partit que tenia i té representació a l'ajuntament de Salt. 

Va ser investigat per ingressos per finançar la mesquita d'imports superiors de dos o tres mil euros o fora dels procediments legals, que ell justificà pel fet que alguns divendres en les diferents pregàries diversos centenars de fidels donaven un o dos euros, que ingressava després al compte corrent sense aclarir l'origen. Fou condemnat  a sis mesos de presó per identificar-se durant una inspecció de Treball com el cap d'obres de l'empresa que construïa la mesquita. La inspecció cercava si hi havia operaris sense contracte. 
Attaouil va mantenir contactes amb Tarik Chadlioui, un imam salafista que va ser empresonat l’any passat a Anglaterra en el marc d’una operació antigihadista conjunta que es fer a l’Estat espanyol, el Regne Unit i Alemanya.  A la xarxa hi ha el vídeo de de la visita que Chadlioui va fer a Salt l'any 2013 en el que conversa amb Attaouil i demanen diners per acabar la mesquita.

Però més enllà d'aquest fets, era vicepresident a Catalunya de l'associació majoritària de mesquites i comunitats islàmiques, la Unión de Comunidades Islamicas de España (UCIDE), que a Catalunya s'anomena UCIDCAT i està presidida per Mohamed El Ghaidouni de idees molt més obertes o evolucionades que Attaouil, i que creu que l'islam s'ha d'adaptar i evolucionar als temps actuals en el context europeu.  El fet de que imams o presidents de centres culturals islàmics com Attaouil, d'ideologia més radical formin part d'UCIDCAT i en tinguin responsabilitats, és una estratègia deliberada, tot i que les relacions entre mesquites i col·lectius magribins i els diferents organismes oficials del Marroc (Ministeri d'Assumptes islàmics, Ministeri per la Immigració a l'exterior, el Consell de la Comunitat Marroquí a l'Estranger, serveis secrets de la DGED, ambaixada i consolats...)  de vegades són complicades amb lluites caïnites pel poder.

Lluites que es va intuir quan quan Espanya va expulsar fa cinc anys a Noureddine Ziani, home que amb diners del Marroc que ell repartia a les diferents mesquites, havia de controlar les mesquites i els marroquins i els seus fills residents a Catalunya donat comptes tant al consols de Barcelona i Girona i l'embaixada, com ala serveis secrets de la Direcció General d'Estudis i Documentació (DGED). Però Ziani es va fer independentista entrant a CDC i Nous Catalans, cosa que va indignar per igual al Marroc -que no veu bé la lluita independentista per la seva analogia amb les reivindicacions del Sàhara o el Rif- i al Govern espanyol.

El fet és que Attaouil, que tenia dificultats econòmiques per acabar la mesquita de Salt va viatjar fa cinc anys a La Meca, i aprofitaà per fer gestions per aconseguir finançaments d'entitats islàmiques saudites que no van fructificar. I Attaouil es reunia periòdicament a Salt amb l'agent del CNI, que acreditat com membre del Cos Nacional de Policia, fa un seguiment de les mesquites. També es reunia amb els enllaços dels Mossos d'Esquadra i sempre ha sgut conscient que tant la Policia Nacional i el CNI, com els Mossos tenien confidents entre els fidels habituals de la mesquita. I com tant altres marroquins amb més de deu anys de residència legal a Espanya -en porta 20- va demanar la nacionalitat espanyola, cosa que va veure concedida el maig de 2016, havent de fer fer el jurament de la Constitució el 2017. Però uns dies abans, sembla a proposat de CNI i la Policia se li va suspendre la citació per jurar, quedant suspès tot el procediment, cosa que també li va passar a Ziani, poc abans de ser expulsat com es vol fer ara amb Attaouil per resolució administrativa.

El fet és que el passat juny, en ple ramadà, es va notificar a Attaouil que se li obria un procediment amb proposta administrativa -sense intervenció de cap jutge- per expulsar-lo d'Espanya en aplicació de l’article 54 de la llei d’estrangeria i retornar-lo al Marroc, per haver fet dos delictes de terrorisme -que no li diuen quins són-, per atemptar a la seguretat d'Espanya i per defensar en cercles privats idees favorables a la violència gihadista. Attaouil, per mitjà del seu advocat Iván Jiménez Aybar, va fer les pertinents al·legacions, desmentint també fets que es citen en la proposta d'expulsió com haver viatjat a Kuwait, país que ell no ha visitat. Que va anar a La Meca com diu la policia mai ho ha negat. I es dirigí a la Fiscalia de l'Audiència Nacional oferint-se a comparèixer si és que hi havia acusacions o indicis que ell hagués fet dos delictes de terrorisme que la resolució no aclareix ni determina, però coincidint amb el canvi de govern, durant dos mesos no en va saber res més (Recordem que a Zinai, des que se li va fer la proposta a que va ser expulsat van passar menys de deu dies). 

La setmana passada el procés es va reactivar amb la petició d'expulsió i Attaouil va decidir dissabte fer públic el seu cas, sense que de moment sàpiga en què es basa la Direcció General de la Policia per atribuir-li dos delictes de terrorisme. Tot fa pensar que algun informador de la policia l'ha denunciat sigui per que ell hagi dit quelcom que pugui ser entès com una defensa del terrorisme, sigui com jo penso, per venjances i les lluites de poder que hi ha a les comunitats islàmiques i els immigrants marroquins.

Ahir a la seu de la UCIDCAT el seu president Mohamed el Ghaidouni va fer una roda de premsa en la que també hi era Attaouil,i Ghaidouni va demanar que s'investigui si aquestes acusacions són certes, per garantir la seguretat de la comunitat musulmana i de tots els ciutadans".  Tot i que van evitar defensar-lo explícitament, van posar en en valor que no es tracta d'una persona desconeguda, sinó d'algú que porta més de 20 anys a Espanya i que ha participat en nombroses jornades i activitats comunitàries. Per aixó la UDIDCAT va demanar que "s’impedeixi el procediment d’expulsió fins que l’Audiència Nacional investigui Mohammed Attaouil penalment”, més quan la policia no ha aportat dades o documents que provin les presumptes activitats lligades a terrorisme jihadista que se li carreguen, així com tampoc se l’ha posat a disposició judicial com es procedeix en aquests casos. Per Ghaidouni "són acusacions molt greus i som els primers que volem saber si tot això que se cita a l’expedient signat per la secretaria d’estat de Seguretat és cert”. Per la seva banda Attauouil digué que  no ha comès apologia del terrorisme i reclama "Si jo he comès un o dos delictes de terrorisme he d'estar a la presó, abans d'expulsar-me he de passar per un jutge".
La sospita de que tot sigui una venjança o formi part de les lluites de poder dels col·lectius magribins i musulmans, o que siguin els mateixos serveis secrets marroquins que vulguin que se l'expulsi d'Espanya donat que ell se separa del culte malikita propi del Marroc i que el Govern marroquí vol que sigui hegemònic entre la seva diàspora, crec que podria ser la causa d'aquesta proposta d'expulsió que en no tenir control judicial, deixa indefens a l'estranger expulsable de les acusacions que se li fan. I quedaria també la possibilitat que, sense poder-se concretar quin són els delictes de terrorisme que se li atribueixen, sigui una advertència a altres imams i líders d'altres mesquites: "si teniu o prediqueu idees salafistes, direm que feu delictes de terrorisme i sereu expulsats".
Per aquest mateix sistema d'expulsió sense intervenció judicial van ser expulsats el passat mes d'abril  Yassine Lafraiki i l'imam de Tossa de Mar, Osama Mohamed Aldelwahab Abdelatif.

LA ULTRADERECHA AUSENTE EL 26-J EN LA MAYORÍA DE CIRCUNSCRIPCIONES. FE-JONS SE PRESENTA EN 16, Y PxC SÓLO EN GIRONA. La España en Marcha está ya amortizada, con La Falange-FE concurriendo sólo en Toledo. Por su parte la federación RESPETO, formada por PxC, E2000 y PxL, de la mano de P Barranco que se convierte en el hombre fuerte de PxC años después de su expulsión, asiste al acto de la "Primavera europea" de Le Pen y Strache. Y Anglada expande su partido, que cambiará de nombre este julio

En las elecciones de mañana, 26 de junio, la ultraderecha idenditaria, xenófoba y/o neofranquista estará ausente en las mesas electorales de la mayoría de provincias, no teniendo allá donde se presenta, ninguna posibilidad de obtener escaño.  

La debilidad de estos grupos, tras los malos resultados que obtuvieron en las elecciones municipales del año pasado,  y en las europeas de mayo de 2014, los enfrentamientos internos, los problemas de liderazgo, así como la incapacidad de elaborar un discurso coherente y alejado de las reminiscencias del franquismo, ha dejado en un lugar más que marginal a estos partidos, siendo en este momento el Hogar Social Madrid, nutrido de exmilitantes de diversos partidos ultras y de jóvenes sin afilación anterior, el único espacio donde la ultraderecha crece.    

Ciertamente algunos partidos que deseaban presentarse no han podido hacerlo al no conseguir el 0,1% de firmas del censo en las provincias que deseaban hacerlo, tal como exige la ley a las candidaturas que no obtuivieron ningún escaño en las pasadas elecciones. Pero esta exigencia está vigente desde hace ocho años y en anteriores elecciones generales y autonómicas sí consiguieron las firmas Democracia Nacional, La Falange FE, Alternativa Española AES y el Movimiento Social Republicano (MSR), entre otros. 

El único grupo que tuvo en su día posibilidades de obtener representación parlamentaria fue Plataforma X Catalunya, que obtuvo 67 concejales en 2011, pero hace un año, tras la destitución y expulsión de su líder, Josep Anglada, consiguió sólo 8 concejales en toda Catalunya, obteniendo Anglada acta de regidor con la sigla local de Plataforma Vigatana. En las pasadas municipales perdió 46 de sus 47 concejales de la provincia de Barcelona, de la que practicamente ha desaparecido. 

PxC, junto con Partido X La Libertad y España 2000 -que perdió la mayoría de sus concejales en Valencia, pero obtuvo 6 en la comunidad de Madrid, iniciaron un proceso de confluencia en la federación Respeto, siendo el concejal de E2000 de Alcalá de de Henares, Rafa Ripoll, su nuevo presidente, ocupando el cargo que hasta entonces había desempeñado el ultra histórico, José Luis Roberto. Y si bien habían anunciado que ninguno de los tres grupos concurriría a las elecciones generales, PxC decidió presentarse en Girona, encabezando la lista el concejal de Salt, Sergi Fabri.

 

La Falange FE -la que formaba parte de La España en Marcha e irrumpió violentamente hace tres años en Blanquerna, sede de la Generalitat en Madrid- si bien inicialmente presentó candidaturas en Álava, Alacant, Àvila, Ciudad Real, Cantabria, Madrid, Segovia y Toledo, sólo fue admitida esta última al carecer de las firmas o vales el resto. 

Por su parte Falange Española de las JONS concurre el 16 provincias: Albacete, Ávila, Almería, Cádiz, Castellón, Córdoba, Guadalajara, Madrid, Palencia, Segovia, Sevilla, Soria, Teruel, Toledo, Valencia y Valladolid, persentando a su cabeza de lista por Madrid, Norberto Pico, como candidato a la presidencia del gobierno.  Su programa propugna la supresión o modificación del estado autonómico en favor de un estado más centralizado, el no al aborto y en favor de la "familia natural"  y la salida de la Unión Europea.  

Teniendo como  punto principal la defensa de la familia tradicional y el no al aborto se preseta, finalmente sólo en Baleares, Familia y Vida. Y en la mayoría de provincias concurre VOX, que también podría considerarse de ultraderecha, si bien su punto principal es la unidad de España y la supresión o modificación del estado autonómico.

RESPETO, DE LA MANO DE P. BARRANCO, QUE HA VUELTO REFORZADO A PxC, 6 AÑOS DESPUÉS DE SU EXPULSIÓN, REACTIVA SUS CONTACTOS INTERNACIONALES Y ASISTE A LOS ACTOS DE LA PRIMAVERA EUROPEA DE LE PEN. POR SU PARTE ANGLADA CONSIGUE APOYOS EN DIVERSOS MUNICIPIOS BARCELONESES Y CAMBIARÁ EL NOMBRE DE SU PARTIDO

Al margen de las elecciones de mañana, hay dos cuestiones a destacar de la evolución de estos grupos. Por una lado Pablo Barranco, que seis años después de su expulsión regresó a PxC como vicepresidente y ha asumido las relacions internacionales de PxC y la federación Respeto, continua rehaciendo los puentes que en su día PxC tuvo con los grupos ultras euturopeos y asistió en condición de invitado o observador, el viernes de la semana pasada en Viena, a la reunión de la llamada "Primavera Europea" de grupos ultras impulsada por Heinz Christian Strache, del FPÖ, y Marine Le Pen, del Frente Nacional. El apoyo de estos grupos, que piensan crecerse en el contexto del Brexit, será determinante para sacar a PxC y España 2000 de la situación actual de marginalidad política y mediática. 

Por otro lado El Front Nacional Identitari de Josep Anglada -que obtuvo acta de concejal en Vic por Plataforma Vigatana-  que ya tiene grupos en 9 comarcas y 20 municipios de la provincia de Barcelona, cambiará de nombre este mes de julio, al entender que el actual no era suficientemente atractivo para las municipales de 2019. 

 Pablo Barranco con Heinz Christian Strache, del FPÖ, la pasada semana en Viena en la presentaciónde la llamada Primavera Europea.

CANDIDATURES ULTRES A LES ELECCIONS: PxC A GIRONA, ENCAPÇALADA PEL REGIDOR DE SALT, SERGI FABRI, FAMILIA Y VIDA A BARCELONA, ENCAPÇALADA PER J.M CLOTET, I VOX ENCAPÇALADA PER L'ADVOCAT EX FALANGISTA JORGE BUXADÉ. Falange de las JONS es presenta a 16 províncies i La Falange FE a 8

ACTUALIZADO:
Finalmente han sido rechadas por no aportar las firmas exigidas todas la candidaturas de La Falange FE, excepto la de Toledo, y la de Familia y Vida en Barcelona. 
Así se presenta Falange de las Jons en Albacete, Ávila, Almería, Cádiz, Castellón, Córdoba, Guadalajara, Madrid, Palencia, Segovia, Sevilla, Soria, Teruel, Toledo, Valencia y Valladolid. La Falange-FE sólo en Toledo, Familia y Vida en Illes Balears, y PxC en Girona.
Por otro lado se presenta VOX que también se podría considerar ultra.
----------------------------------------------------

Sergi Fabri, regidor de Salt i cap de llista per Girona de PxC

L'Estat espanyol continuarà sent, afortunadament, una exepció a nivell europeu pel que fa a la implantació política de la ultradreta. Conseqüentment amb la debilitat d'aquests grups, que ja van fracasar a les eleccions europees del 25 de maig de 2014, a les eleccions generals del 26 de juny, segons recull avui el BOE,  només s'hi presenten Falange Española de las JONS a 16 províncies, La Falange FE a 8, Familia y Vida a 2, i Plataforma X Catalunya a una, Girona. També hi ha la candidatura de VOX a totes les demarcacions i certament alguns dels seus caps de llistes, com el de Barcelona, l'advocat ex falangista Jorge Buxadé, se'l pot considerar clarament ultra. Buxadé va ser un del primers intel·lectuals ultres en fer una conferència en el social feixista Casal Tramuntana ara fa quatre anys.

Jorge Buxadé

Així, ara no es presenten grups que sí van concorre a les passades eleccions de desembre de 2015, com Soluciona o Democracia Nacional, en no haver aconseguit els avals que exigeix la llei per les candidatures extraparlamentàries. També podria passar que alguna de les llistes que publica avui el BOE no es puguin presentar finalment, donat que encara no s'ha recomptat si són vàlids els avals o firmes del 0,01 del cens electoral de la circunscripció on concorren.

La presentació de la candidatura de PxC per Girona, encapçalada pel regidor de Salt, Sergi Fabri, i tancada per l'ex regidor d'Olot, Nacho Mulleras, ha sorprés donat que aquest grup es va integrar a la federació RESPETO, juntament amb España 2000 y Partido x La Libertad, la qual va anunciar que no es persentaria a aquestes eleccions.

També sorprés que PxC no utilitzi juntament amb la seva sigla, la de la nova federació RESPECTE, tal com recullen els seus estatuts. PxC, que va estar a punt d'entrar al Parlament català el novembre de 2010, va obtenir a tot Catalunya 59.781 a les generals de novembre de 2011. I a les municipals de fa un any, després de l'expulsió de Josep Anglada va baixar de 67 a només 8 regidors. A les passades generals no s'hi va presentar.

Manuel Andrino, candidat per madrid de  La Falange FE

Pel que fa a Falange Española de las JONS, liderada pel cap de llista per Madrid, Norberto Pico, es presenten a Albacete, Almería, Ávila, Cádiz, Castellón, Córdoba, Cuenca, Guadalajara, Madrid, Palencia, Segovia, Soria, Teruel, Toledo, Valencia y Valladolid.   La Falange FE, liderada per Manuel Andrino, es presenta a Álava, Alacant, Àvila, Ciudad Real, Cantabria, Madrid, Segovia i Toledo. A la llista de Madrid hi concorren alguns, com el cap de llista, Manuel Andrino, que van ser condemanats a set mesos de presó per l'atac de setembre de 2013 a la seu de la Generalitat a Madrid, el centre llibreria Blanquerna.

Familia y Vida, que a les europees va anar en coalició amb Alternativa Española del gendre de Blas Piñar, Rafael López Diéguez, només es presenta a Barcelona i Balears.

EL DIPUTAT DEL PP, SERGIO SANTAMARÍA, SUPERA A PxC SALT AMB EL SEU DISCURS SOBRE IMMIGRACIÓ, ISLAM I SEGURETAT. Tal com va fer fa 4 anys, el PP renova la seva candidatura a Salt, després d'un mandat en que el regidor popular ha votat incondicionalment les propostes de Torramadé. Santamaría no resideix ni té vinculació amb Salt.

Segio Santamaría (PP) i Sergi Fabri (PxC) van competir pel mateix discurs

Al debat de candidats d'ahir al vespre a Les Bernardes de Salt, el diputat del PP i cap de llista, Sergio Santamaría, va superar al cap de llista de PxC, Sergi Fabri, amb el seu discurs sobre immigració, seguretat i gihadisme, en la línia del discurs de Xavier García Albiol que ha assumit el partit a molts llocs de Catalunya. Santamaría, diputat al Parlament, resident a Girona i, fins ara, sense vinculació amb Salt, ha estat l'aposta del PP per encapçalar la llista després de 4 anys en que el regidor popular Felip Gil, votés sempre les propostes de l'alcalde de CiU, Jaume Torramadé, sense fer  gairebé d'oposició. 

En el debat, organitzat pel pel Punt Avui, hi van participar CiU, PSC, PxC, IPS-CUP i PP,   partits que van obtenir representació el 2011, no podent ser a la taula els candidats d'ERC, Jordi Viñas, que es creu que ara traurà bons resultats,  el de Canvien Salt-Entesa (Podem-ICV-EUiA), que presenta de cap de llista a Wilder Palacio d'origen llatinoamericà, el de Gent per Salt (GpS), llista sovint populista amb tocs xenòfobs, encapçalada de nou per Antonio Rodríguez, ni la candidatura del Partit Socialista de Treball Internacionalista, encapçalada per Mohammed Ouassar Talbi, formada majoritàriament per ciutadans d'origen magribí macionalitzats. Ouassar va anar fa vuit anys a la llista del PP. Tampoc hi era Ciutadans. A la llista del PSC, encapçalada per l'exalcaldessa Iolanda Pineda, hi va de número 3 la regidora Soumaya Waez, de pare sirià i musulmana, i al 5, Mohamed Houri, nascut al Marroc i amb forta implicació en el món associatiu i esportiu saltenc. 

Jaume Torramadé

S'ha de dir que l'actual mandat l'alcalde Jaume Torramadé (UDC) el va començar reobrint la polèmica sobre la mesquita, aprovant una moratòria a centres de culte, i intentant aturar les obres d'aquesta al polígon de Torre Mirona. Polèmica que es va barrejar amb l'abandonament de PxC del cap de llista Carles Bonet, i de la també regidora, Juana Dolores Martíñez, que des de llavors van donar gairebé sempre el vot i la majoria al govern de CiU. Posteriorment, sent Torramadé president de la Diputació, va ser obligat a dimitir de la presidència després de l'escàndol pels suposats tocaments a l'assessora d'UDC, Minerva Amador, denunciats per ella i corroborats pel cap de gabinet de la Diputació, qüestió per la que ara està imputat.(Hi ha una altra imputació pel cas Manga)

 

El candidat del PP, Sergio Santamaría, el primer per l'esquerra, Sergi Fabri (PxC), Jaume Torramadé candidat de CiU i actual alcalde, el moderador, la cap de llista socialista, Iolanda Pineda, i el d'Independents per Salt-CUP, Ferran Burch.

En el debat, que també es va tractar de qüestions com l'urbanisme i promoció econòmica, el candidat del PP, més a més d'afirmar de manera repetitiva que ell tancaria els barracons d'una escola, va  ser més dur que Sergi  Fabri a l'hora d'abordar el tema de la immigració, la mesquita, l'incivisme i la delinquència. 
Així, mentre Fabri va demanar que es revisessin els criteris per a la concessió d'ajuts donada la percepció de molts ciutadans autòctons de que en reben menys que els immigrants, "tot i que potser alguns no es podran canviar", el candidat del PP va demanar que es vinculés els ajuts a la integració real dels immigrants, sense aclarir que era per ell integració. Va manifestar el seu desacord amb la construcció de la mesquita, oblidant que la seva obertura permetrà tancar diversos oratoris que hi ha a baixos d'eficicis sense condicions. Es va referir a la presència del gihadisme i el salafisme a Salt "contra el que s'ha de lluitar acabant amb el fet que es faci adoctrinament en aquest sentit". També es va comprometre en treballar per acabar amb la droga i la prostitució.
Tot i que Torramadé fa quatre anys va utilitzar el tema de la mesquita per desacreditar a l'anterior alcadessa, Iolanda Pineda (fins i tot va tenir durant tota la campanya penjat al seu Facebook diverses notícies falses creades per PxC), l'alcalde va replicar a Santamaría recordant-li que la Declaració Universal de Drets Humans reconeix el dret a tothom a tenir un lloc on pregar.
Torramadé va treure pit afirmant que, a diferència del que passava en el mandat anterior, ara hi havia menys delinquència atribuint-se el mèrit, cosa que fou matisada per la candidata socialista i ex alcaldessa, que va afirmar que va ser ella qui va aconseguir una major implicació entre mossos, fiscalia i la Brigada d'Estrangeria de la Policia Nacional per tal d'aconseguir expulsar a diversos multireincidents, cosa que s'ha continuat durant el mandat de Torramadé. I pel que fa a les càmeres de seguretat a alguns carrers abans força conflictius, va ser ella qui va instal·lar les primers i amb qui es va aprovar el projecte per les següents.
Ni un ni altre van treure els temes abans polèmics de la reforma urbanística o esponjament del barri centre, ni del repartiment de nens per tota la zona educativa de Girona. Per la seva banda Fabri va posar en dubte que les dades de disminució de delictes fossin certes donat que, segons ell, en casos d'estrebades i furts "la policia ara no fa denúncia, fent-ho constar només com incidència". Iolanda Pineda, que es va atribuir el mèrit de la nova comissaria de policia, va demanar que es torni a obrir una oficina de denúncies i atenció al ciutadà a les antigues dependències de la policia municipal a l'Ajuntament per evitar que els veïns s'hagin de desplaçar a les afores del municipi. També va lamentar que Torramadé rebutgés la construció de la Comissaria regional de Mossos, aprovada i acordada durant el seu mandat amb la Generalitat. Pineda va acusar a Torramadé de voler amangar la pobresa al municipi. També va centrar en la pobresa bona part de la seva intervenció Ferran Burch, que va demanar que s'obrissin totes les fonts per tal de que qui no té aigua la pugués agafar allà.

Tots els grups van defensar el creixement econòmic i comercial, si bé Independents per Salt-CUP van discrepar del model rebutjant grans superfícies. El candidats d'IPS-CUP, PxC i PSC van demanar que es multi als bancs que no posen els pisos embargats en lloguer social. Torramdé va explicar com l'Ajuntament amb la Generalitat n'havia aconseguit alguns, i Santamaria va replicar que l'Ajuntament no s'ha de convertir en una immobiliària. 

Tal com vinc dient des de fa dies, tinc els meus dubtes sobre si l'assumpció d'última hora per part del PP a molts municipis d'un discurs tant dur en immigració, el beneficiarà electoralment o si motivarà que, en legitimar al de PxC, farà que molt votants, entre la còpia o l'original votin a PxC. De fet PxC explica clarament el seu discurs xenòfob més a peu de carrer que en debats on sap que els altres grups el replicaran. 
 PxC va perdre a Salt al gener passat l'única regidora que conservava dels tres que va obtenir el 2011,  que va deixar PxC disconforme amb la destitució de Josep Anglada. Els altres dos, Carles Bonet i Juana Dolores Martínez van passar a no adscrit dos mesos després de les eleccions, quan va esclatar la polèmica pel fet que tots dos tinguessin parella immigrant de color, i Bonet ha tingut gestos curiosos com la seva assitència a la recepció del cònsol del Marroc el dia de la Festa del Tro i trencament del dejuni del Ramadà o Iftar.

Iolanda Pineda, candidat del PSC, ahir al debat

La mesquita en construcció

El regidor i cap de llista de PxC el 2011, Carles Bonet, amb la seva parella, amb el còsol de Marroc a la celebració de la Festa del Tro i Iftar de trencament del dejuni del Ramadà, el juliol de 2013 a Girona.

Mohammed Oussar del Partit Socialista del Treball-Internacionalista, en el debat de fa deu dies sobre el dret a vot. Al seu costat la regidora del PSC, també musulmana, Soumaya Waez.

A la dreta, Wílder Palacio, de Canviem Salt-Entesa (ICV-EUiA- Podem), i al mig, Toni Rodrígiuez del populista o localista Gent per Salt.

Imatge de l'acte d'ahir

Actualitza't a 4 de desembre de 2019:
El que va ser regidor del Partit Popular a Salt entre 2011 i 2015, Felip Gil Padaras, va morir el 4 de desembre de 2019, dies abans de fer el 56 anys.