TERRASSA, L’IMAM, VIOLÈNCIA MASCLISTA I SALAFISME

Sembla ser, pel que m’han confirmat des de diferents àmbits institucionals, que les proves de que l’immam de la mesquita del Doctor Pearson de Terrassa, Abdeslam Laarusi, va fer comentaris o explicacions en els seus sermons, justificant o legitimant la violència contra les esposes musulmanes pel bé de la família i garantir l’autoritat de l’home, són aclaparadores.

                                                      Abdeslam Laarusi

 Així doncs es tractaria d’un delicte tipificat a l’article 510 del Codi Penal. Aquest article diu textualment:

Artículo 510. 1. Los que provocaren a la discriminación, al odio o a la violencia contra grupos o asociaciones, por motivos racistas, antisemitas u otros referentes a la ideología, religión o creencias, situación familiar, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o minusvalía, serán castigados con la pena de prisión de uno a tres años y multa de seis a doce meses.

2. Serán castigados con la misma pena los que, con conocimiento de su falsedad o temerario desprecio hacia la verdad, difundieren informaciones injuriosas sobre grupos o asociaciones en relación a su ideología, religión o creencias, la pertenencia de sus miembros a una etnia o raza, su origen nacional, su sexo, orientación sexual, enfermedad o minusvalía.

Ens trobaríem doncs amb un delicte de provocació a la violència per pertànyer a un determinat sexe que tindria el precedent de la condemna de l’immam de Fuengirola, Mohamed Kamal Mustafa, que va ingressar a la presó el 29 de novembre de 2004 per aconsellar en el seu llibre, com s’havia de pegar a les dones, si era necessari fer-ho (?????), sense danys físics durables, ni deixar marques. Kamal seria condemnat a 15 mesos de presó i una multa de 2.160 euros.

                              Mustafa Kamal, immam de Fuengirola

            Aquella condemna, des del meu punt de vista va generar reaccions ambigües de la majoria d’associacions islàmiques i va tornar a obrir el debat sobre si l’Alcorà va ser manipulat i ben traduït. Així per uns el versicle 4,34 de l’alcorà, diu:

“A aquelles de les que temeu la seva desobediència, advertiu-les, tanqueu-les a les seves habitacions, pegueu-les”  Però per altres el verb àrab “daraba” no s’hagués hagut de traduir per pegar, sinó per separar-se, deixar-la o distanciar-se.

            La Unió de Centres Islàmics de Catalunya, branca catalana de la Unión de Centros Islámicos de Espanya (UCIDE) -clica- , que agrupa a la majoria de mesquites de Catalunya, a la que pertany la de Terrassa, va fer un comunicat recordant que rebutgen qualsevol interpretació que discrimini la dona o justifiqui el maltractament físic i psíquic.

            Evidentment, jo que sóc ateu, ni vull ni puc entrar en aquest debat sobre què hauria revelat o dit l’arcàngel Gabriel a Mahoma, i reconec que el que més m’allunya de l’Islam majoritari és el fet que visqui avui reclòs en el pensament màgic i en la negació de la ciència i als avenços del coneixement. Així, per exemple, considero nefast que es digui –o s’interpreti- que una dona que menstrua no pot tocar l’Alcorà per estar bruta o malalta. Pel que fa a l’accés de la dona a poder fer d’immam, els catòlics no són qui per donar lliçons de modernitat, i l’islam permet casar-se als immams i no hi ha tants casos de pedofília com a l’església catòlica (a falta de pan buenas son tortas...).També considero absurd que per la interpretació literal de l'Alcorà si durant el ramadà una persona ha de menjar per estar malalta o per estar embarssada, després hagi de dejunar i recuperar els dies perduts. També hauria de recuperar tot un dia, per exemple, si un cirurgià ha d'ingerir liquid i menjar alguna cosa a mitja tarda per estar al cent per cent donat que ha d'operar una pesona que ha tingut un accident. Aquest exemple l'he debatut amb amics musulmans i em dieuen, "Bé, que mengui d'amagat però oficialment no pot fer-ho donat que hauria de recuperar tot un dia sencer"

He lamentat  en nombrosos articles que l’Islam, que no té califa o autoritat des de 1924, quan es va abolir a Istambul la figura del califa, pateix aquesta dificultat d’acceptar públicament que moltes coses de l’Alcorà s’han d’interpretar d’acord als avenços de la ciència i la Declaració Universal dels Drets Humans.  http://www.jordipujol.cat/files/articles/XRius.pdf, 

 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/133315-el-vel-de-lislam.html

I aquestes traves de l’Islam actual a reinterpretar l’Alcorà, mostren una actitud oposada a la que tenien els savis àrabs de fa segles a Còrdova o Bagdad que eren capaços de polemitzar debatre amb pensadors d’altres religions i filosofies. Em dol que molts pensadors islàmics no siguin capaços de relativitzar moltes coses dites a l’Alcorà, que a la societat beduïna del segle VII tenien el seu sentit i significaven un avenç, però no el tenen ara. Per exemple que es podien tenir fins a sis esposes, però que s'havien de tractar totes per igual, cosa que significava rebutjar i condemnar la marginació en la que quedaven les esposes de més edat front les mes joves, en una societat en que molts homes morien i llavors altres homes recollien a les que enviduaven i als fills. Potser aquest cas, la poligàmia, ja es rebutja de manera majoritària, però el que vull dir és que el que era acceptable llavors ara no ho té perque ser. Per a mi la contradicció més flagrant de l'Islam actual amb la modernitat és la no acceptació a la majoria de països islàmics del dret a canviar de  religió dels nascuts musulmans o que una dona musulmana no pugui casar-se amb un no musulmà (l'home musulmà si que pot fer-jo amb una cristiana donat que s'entén que porta la religió islàmica del fill o filla en el seu esperma. Aquest és un exemple del que dic que l'islam oficial és presoner del pensament màgic). 

 Però aquestes crítiques sobre la dificultat de l'islam per encaixar amb una societat de ciutadans on impera la llibertat ideològica -canviar de religió o deixar de tenir-ne i esdevenir agnòstic o ateu-, no té res a veure amb la islamofòbia que es mostra a tants llocs, posant dificultats a l'obertura de mesquites ni amb la criminalitzaació del col·lectiu. I la islamofòbia l'únic que aconsegueix és que les comunitats musulmanes tinguin una reacció defensiva identitària i es tanquin en elles mateixes dificultant la interculturalitat que volen moltes persones nascudes a famílies islàmiques. Així ho explicava fa un any i mig al Periódico (clica) 

            Tornant al cas de Terrassa, sembla per les proves aportades pels mossos, aquest immam hauria dit, i més d’una vegada, que es podia pegar a la dona pel bé de la família i l’autoritat de l’home.

            Potser sí que pot haver ajudat en la caiguda en desgràcia d’aquest immam la pugna interna que hi havia en el si de la comunitat islàmica de Terrassa pel control d’aquesta mesquita. Però membres d’altres associacions islàmiques han confirmat a persones amb qui he parlat que aquest immam justificava el maltractament a la dona per preservar l’autoritat de l’home. També m’ho han confirmat persones que han llegit l’informe dels mossos. El fet que formés part del Consell Islàmic i Cultural de Catalunya, que aquests anys ha fet d’interlocutor amb la Generalitat o que l’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, digués que era una persona dialogant no nega que hagués dit aquests consells justificant la violència vers les esposes.

            I que hagi justificat el maltractament a les dones no es contradiu en que ell no pertanyi al cap corrent salafista pacífic, ni al moviment Tablig –que volen que es visqui com vivien els seguidors de Mahoma al Segle VII, ni, molt menys, a cap corrent que legitimi la violència política i religiosa. Sembla doncs que es tracta d’un immam tradicional que, pel que fa a les relacions home dona, agafa la interpretació tradicional de l’Alcorà i hauria fet unes declaracions que podrien ser constitutives de delicte tipificades a l’article 510 del Codi Penal. Ell mereix la presumpció d’innocència, però aviat la Fiscalia de Delictes d'Odi i Discriminació emetrà les seves conclusions, i si es confirma el que diuen les proves portades pels mossos, s’haurà d’aplicar la llei i castigar-lo.