Entrevista feta per El Pou de la Gallina, El PouDigital de Manresa
«L'immigrant, de vegades, és més conservador aquí que no pas al seu país per no sentir-se agredit»
ENTREVISTA. Parlem amb Xavier Rius Sant, periodista especialitzat en immigració i autor del llibre Xenofòbia a Catalunya.
Rius trenca tòpics sobre la immigració, però alerta de
moviments com els de PxC. Amb Rius també parlem de les agressions que
van succeir a l'exterior de la sala Stroika.
Xavier Rius Sant va néixer fa 52 anys a Barcelona. Periodista i professor, vinculat a moviments pacifistes des dels anys vuitanta, ha col·laborat en associacions de drets humans i centres d’estudi de conflictes. El fet migratori és la seva especialització en el món del periodisme i el 2007 va publicar El libro de la inmigración. Xenofòbia a Catalunya, editat per l'editorial 1984, és la seva darrera obra. Rius va visitar la delegació de la Catalunya central del Col·legi Oficial de Treball Social per presentar el llibre sobre la xenofòbia catalana.
De quina manera analitza les agressions ocorregudes a la sala Stroika en el marc d’una gira de concerts antifeixistes?
A partir de la meva recerca, hi ha dues possibles hipòtesis. La primera és una resposta de l’extrema dreta pels fets del 12 d’octubre. Democracia Nacional va convocar un acte el dia de la Hispanitat, a Montjuïc, i un concert posterior a Sabadell. Durant aquest concert, un grup d’antifeixistes van llençar pedres, i els assistents al concert es van sentir provocats. De tota manera, això no vol dir que els mateixos assistents perpetuessin la venjança. La segona hipòtesi és que uns joves, no necessàriament del Bages, van quedar entesos uns dies abans sabent que a la sala Stroika se celebrava un concert antifeixista i que es troba en un polígon industrial d’accés fàcil per anar a escarmentar.
A partir de la meva recerca, hi ha dues possibles hipòtesis. La primera és una resposta de l’extrema dreta pels fets del 12 d’octubre. Democracia Nacional va convocar un acte el dia de la Hispanitat, a Montjuïc, i un concert posterior a Sabadell. Durant aquest concert, un grup d’antifeixistes van llençar pedres, i els assistents al concert es van sentir provocats. De tota manera, això no vol dir que els mateixos assistents perpetuessin la venjança. La segona hipòtesi és que uns joves, no necessàriament del Bages, van quedar entesos uns dies abans sabent que a la sala Stroika se celebrava un concert antifeixista i que es troba en un polígon industrial d’accés fàcil per anar a escarmentar.
En sap alguna cosa, del procés judicial?
Em consta que el fiscal ho
qualificarà d’intent d’assassinat, no d’homicidi, la qual cosa demostra
la
