ANALITZO AL TELENOTÍCIES COM LA ULTRADRETA S'APROFITA I VOL TREURE RÈDIT DE LA PROBLEMÀTICA DELS MENORS NO ACOMPANYATS. Per les informacions que tinc la concentració d'ahir al Masnou va ser convocada per WhatsApp des de les anomenades Brigadas de Limpieza (anti llaços grocs) del Maresme i altres comarques. El membre de Vox, Jordi de la Fuente (abans MSR i PxC) després de liderar les consignes de la protesta amb el megàfon, va penjar un polèmic vídeo a la xarxa. De La Fuente solia acompanyar a l'ara diputat Ignacio Garriga en la seva campanya electoral per Barcelona

 Imatge de la manifestació contra el centre de menors ahir al Masnou. De la Fuente amb el megàfon.

Aquest migdia he intervingut breument al Telenotícies de TV3 analitzant com l'extremadreta aprofita el problema complex del menors no acompanyats tutelats a Catalunya per sacsejar la situació i obtenir rèdits polítics.

El passat cap de setmana va haver-hi a Canet una violació perpetrada per un jove tutelat que va ser enregistrada per un altre. I dies després va haver-hi un altre menor va intentar agredir sexualment una noia al Masnou,  impedint-ho altres menor tutelats que eren al lloc. Els tres agressors han estat cautelarment internats en centres de règim tancat. 

Pel que he sabut la convocatòria d'ahir va ser feta per WhatsApp per membres de les anomenades Brigadas de Limpieza (que arrenquen llaços grocs), no des dels Segadors del Maresme de José Casado que no era present al lloc dels fets, en estar amb Mónica Lora en un sopar amb dones de Vox. Sí que hi era Daniel Jara, veí del Masnou. He de dir que actualment hi ha un enfrontament o rivalitat entre aquests grups que canvien de nom i d'aliances: Justicieros Nocturnos, Segadors del Maresme, Brigadas de Limpieza, Groc Enlloc, els antics GDR, etc, sorgits de l'entorn del moviment Tabarnia. Antonio Tripiana, que va ser candidat de Ciudadanos per Teià, i l'ara membre de Vox, Jordi de la Fuente, van fer còrrer pels seus grups de WhatsApp la convocatòria. 

El fet és que s'hi va presentar amb el megàfon el militant de Vox de Barcelona, Jordi de La Fuente, I amb el megàfon De La Fuente va liderar les consignes de la manifestació que acabaria amb un atac al centre. Després va penjar a twitter el polèmic vídeo que es pot veure a la notícia de TV3. 
De la Fuente, ara membre de Vox, havia estat número dos i cap de llista per Barcelona del nacional-revolucionari o neonazi MSR i, posterioment, va ser Secretari d'Acció Política de Plataforma per Catalunya. El passat mes de febrer De la Fuente amb la majoria de membres de PxC va entrar a VOX. I durant les dues campanyes electorals d'aquest any, la de les generals d'abril i la de les municipals i europees de maig, acostumava a acompanyar a l'ara diputat de Vox, Ignacio Garriga. 

De La Fuente, acompanyant al diputat Ignacio Garriga en la campanya de les municipals que Garriga era cap de llista per Barcelona

Clica aquí per escoltar la meva intervenció
 Ves als minuts 3 i següents per escoltar tota la notícia.

Més informació al 3/24

ELS FISCAL DEMANA DOS ANYS DE PRESÓ A 3 DELS AUTORS D'UNA AGRESSIÓ A DUES LESBIANES A BARCELONA L'OCTUBRE DE 2016

El fiscal de Delictes d'Odi i Discriminació de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, demana dos anys de presó per  tres homes als que considera responsables de l'agressió el 10 d'octubre de 2016 a dues dones lesbianes que s'estaven fent un petó a una taula del bar “Original’s Bakery” de la Via Laietana.  El fiscal també demana per cada un una multa de 6.480 euros i que indemnitzin  a una de les víctimes amb 1.480 euros per les lesions i danys morals causats, i a l'altra amb 500 euros.

  El fiscal considera als encausats autors d'un delicte comés en exercici dels drets fonamentals i llibertats públiques i un altre lleu de lesions. Segons l'escrit d'acusació, els tres acusats juntament amb altres dues persones que no s'han identificat van actuar "de comú acord i actuant conjuntament, guiats per la seva anadversió a la seva orientació sexual i amb la finalitat de mofar-se d'elles i humiliar-les".  
Així els hi van dir: "Escolteu, no podeu besar-vos en públic", mentre un d'ells, enganxat al vidre de l'establiment des del carrer, es va baixar els pantalons mostrant els genitals. Llavors una de les noies va sortir fora per recriminar aquesta acció i els cinc homes, Miguel XXXX, Miguel YYYY, i Zacariya XXXX i els altres dos no identificats, la van tirar a terra i un d'ells li va donar un  cop de puny a la cara quan es va intentar aixecar i, tot seguit, quatre la van  immobilitzar mentre l'autor del cop de puny fugia corrents. Les dues agredides van seguir, juntament amb altres dues dones als agressors que es van refugiar dins del metro. Mentre seguien els encausats, dos dels quals tenen antecedents penals, aquests van continuar insultant a les noies amb expressions sexistes i homòfobes.

TEXT ÍNTEGRE DE L'ESCRIT D'ACUSACIÓ, ELIMINANT COGNOMS I DADES      

Fiscalía Provincial de Barcelona

Servicio de Delitos de Odio y Discriminación

JUZGADO DE INSTRUCCIÓN Nº 18 BARCELONA

DILIGENCIAS PREVIAS: 1099/2016

AL JUZGADO DE INSTRUCCIÓN

EL FISCAL, despachando el trámite previsto en el art. 780 de la Lecrim, interesa la apertura de juicio oral ante el Juzgado de lo penal, formulando escrito de acusación respecto a  MIGUEL      , MIGUEL       y ZAKARIYA      con base a las siguientes conclusiones provisionales:

PRIMERA: los acusados, MIGUEL     , español, identificado con DNI nº      , mayor de edad y ejecutoriamente condenado por delito de lesiones agravadas en sentencia de fecha 7/03/2016 a la pena de 2 años de prisión, MIGUEL     , español, identificado con DNI      , mayor de edad y con antecedentes penales no computables a efectos de reincidencia, y ZAKARIYA       español, identificado con DNI      , mayor de edad y con antecedentes penales no computables a efectos de reincidencia sobre las 5.30 horas de la madrugada del día 10 de octubre de 2016 cometieron los siguientes hechos:

A esa hora y en ese día Vanessa      y Andrea      , compañeras sentimentales y además de trabajo, después de terminar su jornada laboral en el restaurante “Hard Rock Café”, sito en plaza Cataluña nº 21 de Barcelona, se dirigieron a la cafetería “Original’s Bakery”, sita en la Vía Layetana de esta ciudad,  con el fin de tomar una consumición tranquilamente para lo cual tomaron asiento en una mesa contigua a la cristalera del establecimiento con vistas directas a la vía pública, y en un momento dado, cuando estaban conversando y expresando su afectividad con un beso, aparecieron los tres acusados junto a otras dos personas no identificadas, y puestos todos ellos de común acuerdo y actuando conjuntamente, guiados todos ellos por su animadversión a su orientación sexual y con el fin de mofarse de ellas y humillarlas por dicho motivo, el acusado Miguel       entró dentro del local y les recriminó delante del resto de la clientela al grito de “oye, no podéis besaros en público”, al mismo tiempo que el acusado Miguel      , el cual permanecía en el exterior junto al otro acusado Zakariya       y el resto de sus amigos, se bajaba los pantalones y los calzoncillos y exhibía obscenamente sus testículos a modo de mofa y provocación machista frente a las dos mujeres pegándolos contra el cristal, acto seguido el acusado Miguel        salió nuevamente al exterior para unirse con sus amigos donde siguieron con la burla entre risas hacia las víctimas.

Molesta con lo sucedido Vanessa       salió también fuera del establecimiento para reprocharles su comportamiento diciéndoles: "oye a ti te gustaría estar con tu pareja en un restaurante y que alguien hiciera lo mismo que tú?!, qué te pasa?", siendo en ese instante rodeada por todos ellos, mofándose de ella por su orientación sexual, momento en que el acusado Zakariya       le propinó un fuerte empujón que provocó su caída encima de una papelera y cuando ella trataba de reincorporarse el acusado Miguel       le dio un puñetazo en la cara que provocó un sangrado abundante.

Miguel       decidió huir del lugar y el resto de acusados que rodeaban a Vanessa, al ver que trataba de seguir a quien le acababa de golpear, comenzaron a darle empujones y agarrones para evitar que ella pudiera perseguirle, siendo auxiliada por dos clientas del establecimiento que habían presenciado los hechos y que decidieron ayudarle, las señoras Diana Susana       y Milay Carol     , también pareja sentimental, emprendiendo todas ellas la huida tras el acusado Miguel       que finalmente logró escapar refugiándose en la parada de metro existente en plaza Tetuán. En el trayecto los otros dos acusados continuaron increpando a todas ellas para evitar que lo alcanzasen profiriendo insultos despectivos hacia las mismas por  su orientación sexual.

Vanessa       a consecuencia de estos hechos sufrió herida inciso contusa en zona ciliar y contusión maxilar, precisando para su curación de una sola asistencia facultativa durante 8 días no invalidantes, sin necesidad de tratamiento médico ni quirúrgico y sin quedar secuelas.

SEGUNDA: los hechos descritos son constitutivos de:

A)    Un delito cometido con ocasión del ejercicio de los derechos fundamentales y libertades públicas reconocidos en la Constitución en su modalidad de lesión de la dignidad de las personas por motivos de orientación sexual del art. 510.2 a) del Código Penal en concurso de normas con un delito contra la integridad moral del art. 173.1 CP a resolver en favor del primero conforme al art. 8.1 CP.

B)    Un delito leve de lesiones del art. 147.2 del Código Penal

TERCERA: de ambos delitos son autores los tres acusados, artículo 28 del Código Penal.

CUARTA: por lo que respecta a circunstancias modificativas de la responsabilidad criminal, no concurren en ninguno de los tres en el delito del apartado a) y concurren en el acusado Miguel       la agravante de reincidencia en el delito del apartado B).

QUINTA: corresponde imponer a cada uno de los acusados las siguientes penas:

-         Por el delito del apartado a) la pena de dos años de prisión, inhabilitación especial para el derecho de sufragio pasivo durante el periodo de la condena y 9 meses de multa con una cuota diaria de 18 euros y responsabilidad personal subsidiaria en los términos del art. 53 CP (un día de privación de libertad por cada dos cuotas impagadas de multa

-         Por el delito del apartado b) la pena de 3 meses de multa con una cuota diaria de 18 euros y responsabilidad personal subsidiaria en los términos del art. 53 CP (un día de privación de libertad por cada dos cuotas impagadas de multa) y prohibición de acercamiento a Vanessa y Andrea       , cualquiera que sea el lugar en el que se encuentren en un radio de 1.000 metros, y de comunicación por cualquier medio o procedimiento, todo ello por tiempo de 6 meses.

Condena en costas.

RESPONSABILIDAD CIVIL: los tres acusados como responsables civiles directos y solidarios indemnizarán conjuntamente a  Vanessa       en la cantidad de 480 euros por las lesiones causadas, más 1.000 euros por daños morales, y a Andrea       en otros 500 euros por daños morales, cantidad que se incrementarán en el interés legal con arreglo a lo dispuesto en el art. 576 de la Ley de Enjuiciamiento civil vigente.

OTROSÍ I: asegúrense las responsabilidades pecuniarias formándose pieza separada a tal efecto.

OTROSÍ II: confiérase traslado expresamente al Ministerio Fiscal del escrito de defensa emitido por los letrados de los acusados

OTROSÍ III: Se interesa que por parte del Juzgado de lo Penal el día del señalamiento se dispongan los medios técnicos necesarios para la visualización de las grabaciones de los hechos contenidas en los videos unidos a folio 145 de las actuaciones.

OTROSÍ IV: para el acto del juicio oral este Ministerio propone la siguiente prueba:

Barcelona a 4 de mayo de 2017

                                                                  EL FISCAL, M.A. AGUILAR

EL SUPREM TOMBA LA SENTÈNCIA DE L'AUDIÈNCIA DE MADRID i IMPOSA PENES DE 4 ANYS DE PRESÓ ALS 14 AUTORS DE L'ATAC A BLANQUERNA, SEU DE LA GENERALITAT A MADRID, L'11 DE SETEMBRE DE 2013. La plataforma organitzadora, 'La España en Marcha, que aglutinava a Falange-FE, Alianza Nacional, DN i Nudo Patriota, estava de fet dissolta. Caldrà veure si aquests grups, força debilitats, es reactiven amb l'ingrés a presó dels seus membres. Ara ho poden recórrer al T Constitucional que podria suspendre l'ingrés a presó fins que valori la constitucionalitat de la sentència i de l'agreujant d'intolerància ideològica

 Imatge del judici

La Sala Penal del Tribunal Suprem, atenent els recursos de la Generalitat i de la Fiscalia, ha tombat la sentència de la Secció 30 de l'Audiència Provincial de Madrid, que havia imposat penes d'entre sis i vuit mesos als 14 ultres autors de l'atac a la seu de la Generalitat a Madrid, ocorregut l'11 de setembre de 2013. (Llegir article meu al Periódico, valorant el 25 de febrer passat la sentència de l'Audiència).

Així, en negar algun dels atenuants i considerar l'agravant d' intolerància ideològica, tipificat a l'article 22-4 del Codi Penal  (veure text a sota), ha imposat penes de 3 anys i 11 mesos a dotze dels acusats, i de 4 anys i un mes als dos restants. El Suprem considera que l'atac al centre cultural Blanquerna la Diada del 2013 es va realitzar per motius d'intolerància i discriminació ideològica, motiu pel que augmenta la pena dels 14 condemnats, aplicant aquest agreujant, tant en el delicte de desordres públics, com pel de danys en béns de propietat pública. Segons la sentència feta pública aquesta tarda, “el motiu impulsor del delicte o delictes comesos va ser la intolerància a la ideologia catalanista dels convocants de l'acte, fins al punt d'arribar a impedir-lo”. Si amb la sentència inicial en principi cap dels acusats havia d'ingresar a presó, ara hi hauran d'entrar tots, en ser penes superiors a dos anys.

Així, el el Tribunal Suprem condemna a Pedro Chaparro (Vicepresident de Democracia Nacional), a Paula Mijares (Militant de DN i parella de Chaparro), a Íñigo Pérez de Herrasti (militant d'Alianza Nacional, que va complir presó per intentar atemptar contra un autocar de familiars de presos d'ETA), a Manuel Andrino (Jefe Nacional de La Falange-FE),  a Víctor D, Miguel B, Pablo P, Sergio R, Santiago C, Tomas B, Javier M y José P C a dos anys i 10 mesos de presó pel delicte de desordres públics en concurs ideal amb el d'impediment del dret de reunió a dos anys i 10 mesos de presó, amb la concurrència d'aquest agreujant (article 22.4 del Codi Penal) A Juan Luis López, que va tirar a terra el faristol i increpà o sacsejà al delegat de la Generalitat, Jospe M Bosch, i a Jesús F Fernández, que anava amb la cara tapada, els imposa 2 anys i 11 mesos.  

I pel delicte de danys ocasionats en béns de propietat pública, el Suprem imposa ara un any i un mes de presó i multa de 15 mesos a dotze dels acusats en apreciar el mateix agreujant d'actuar per motius ideològics discriminatoris i l'atenuant de reparació del dany per a dotze dels acusats. Però imposa un  any i dos mesos de presó i multa de 18 mesos per a Jesús Fernando Fernández al concórrer, a més, l'agreujant de reincidència, i la mateixa pena de presó i multa per a Juan Luis López García. 

S'ha de dir que Pedro Chaparro està pendent de ser jutjat a Barcelona per amenaces al periodista Jordi Borras i la Fiscalia li demana 5 anys de presó.

Les penes imposades pel Suprem s'acosten a les que van demanar en el judici el Fiscal y l'acusació de TV3 (de dos a cinc anys i mig), però són inferiors a les ssol·licitades en el judici per CiU i la Generalitat (de fins 14 anys) que incloïen delictes como l'ultratge a la bandera catalana. La sentència del Suprem estima el recurs de cassació interposat pel fiscal i parcialment els motius plantejats per la Generalitat. Així conclou que "tenint en compte que en el factum podem trobar la descripció dels elements constitutius de la circumstància agreujant, s'imposa l'aplicació d'aquest agreujament que haurà d'arribar als delictes que resultin comesos, donat el propòsit comú dels assaltants, intolerants amb un acte de celebració del dia de Catalunya, commemoració existent a totes les comunitats autònomes espanyoles”.

Respecte a aquest punt, el Suprem remarca que “el motiu impulsor del delicte o delictes comesos va ser la intolerància a la ideologia catalanista dels convocants de l'acte, fins al punt d'arribar a impedir-lo”. I suprimeix l'atenuant de reparació del dany en el delicte de desordres públics que havia aplicat la sentència recorreguda donat que, ni en els fets provats ni en els fonaments jurídics, hi ha cap dada que permeti estendre aquest atenuant, ja que el mer fet d'una consignació d'una quantitat per cobrir de forma genèrica l'import dels danys causats, com van fer els condemnats, no afecta gens el delicte de desordres públics, en què el ben jurídic protegit és l'ordre públic, és a dir, un bé que no posseeix caràcter privat, sinó un caràcter públic i social que 'per se', no comporta una reparació patrimonial. El Suprem aplica la consideració agreujada del delicte de danys perquè els desperfectes van ser superiors als 400 euros i van tenir lloc en un espai de naturalesa pública.

S'ha de dir queLa España en Marcha, plataforma o coordinadora que va organitzar l'atac a Blanquerna, de fet s'havia dissolt,  La integraven La Falange-FE, Democracia Nacional, Nudo Patriota Español, Alianza Nacional i Movimiento Católico Español. Però Democracia Nacional i Alianza primer Manuel Canduela, presidnet de Democracia Nacional, i Pedro Pablo Peña, d'Alianza Nacional van desqualificar-se mútuament en públic,  i a les eleccions europees de 2014 Democracia Nacional va persentar-se per separat. Després el Nudo Patriota va dissoldre's, i finalment Alianza Nacional va perdre la majoria de militants a Madrid que van anar a l'Hogar Social Madrid. I de fet, ara fa un any, els dies d'inici i final del judici d'aquest fets a Madrid, DN, La Falange FE i Alianza Nacional, van convocar a manifestar-se davant l'Audiència Provincial i no van congregar a més d'una vintena de persones. Aquests grups van convocar diverses mobilitzacions contra al consulta independentista del 9-N, arribant a anunciar que la boicotejarien fins i tot per la força, però els seus actes a Barcelona cada cop van ser més minoritaris.
Els condemnats ara ho poden recórrer al Tribunal Constitucional, tant pel que fa a la sentència i la valoració de les proves, com per la constitucionalitat o no de l'agreujant de discrepància o intolerància ideològica.
Caldrà veure si la condemna i el probable ingrés a presó dels catorze ultres -que es presentaran com a defensors de la unitat d'Espanya- farà que aquests grups es reactivin, aparquin les discrepàncies personals, i convoquin mobilitzacions, i si algú tindrà la temptació de respondre fins i tot violentament, o si, pel contrari, encara els debilitarà més. De moment a la xarxa, tota la ultradreta, tret de l'Hogar Social Madrid, ha fet tuits contra la sentència. Evidentment la força i l'èxit o no de les protestes que es puguin convocar, dependrà també de si s'implica l'Hogar Social Madrid, grup ultra amb més capacitat real de mobilització i agitació. També està per veure com afectarà al procès independentista que hi hagi 14 persones a la presó per haver-s'hi oposat.

 Els acusats entrant a una de les sessions del judici

Artículo 22 del Código Penal.
Son circunstancias agravantes:
1.ª Ejecutar el hecho con alevosía.
Hay alevosía cuando el culpable comete cualquiera de los delitos contra las personas empleando en la ejecución medios, modos o formas que tiendan directa o especialmente a asegurarla, sin el riesgo que para su persona pudiera proceder de la defensa por parte del ofendido.
2.ª Ejecutar el hecho mediante disfraz, con abuso de superioridad o aprovechando las circunstancias de lugar, tiempo o auxilio de otras personas que debiliten la defensa del ofendido o faciliten la impunidad del delincuente.
3.ª Ejecutar el hecho mediante precio, recompensa o promesa.
4.ª Cometer el delito por motivos racistas, antisemitas u otra clase de discriminación referente a la ideología, religión o creencias de la víctima, la etnia, raza o nación a la que pertenezca, su sexo, orientación o identidad sexual, razones de género, la enfermedad que padezca o su discapacidad

DILLUNS COMENÇA JUDICI ALS 15 ATACANTS DE BLANQUERNA, QUE L'AFRONTEN DIVIDITS, EN HAVER DESAPAREGUT "LA ESPAÑA EN MARCHA". Tot i que no hi haurà postura comuna de les defenses, evitaran desqualificar-se els uns al altres i es negaran a respondre a les preguntes de l'acusació de la Generalitat i CiU. La Generalitat demana 16 o 17 anys per cada un, mentre la Fiscalia ho rebaixa a dos per 13 acusats i a 4 anys pels autors de dues agressions

Dilluns a les 10 del matí comença a la Secció 30 de l'Audiència Provincial de Madrid, el judici als quinze autors dels atacs a la seu de la Generalitat a Madrid l'onze de setembre de 2013. Acció que va ser perpetrada per la coordinadora o plataforma llavors existent,  La España en Marcha (LEM), formada per Alianza Nacional, Democracia Nacional, La Falange FE, Nudo Patriota Español y Movimiento Católico Español.  

El fet que La España en Marcha hagi desaparegut de facto per les discrepàncies personals i polítiques entre les diferents organitzacions, ha motivat que hores d'ara no hi hagi una estratègia comuna de les defenses, sigui per aconseguir l'absolució o que els fets siguin considerats només unes faltes de danys i desordres, sigui per polititzar el judici en l'actual context sobiranista que viu Catalunya, i reivindicar i assumir plenament la responsablitat de l'acció per tal de convertir les possibles condemnes a presó com un accte reivindicatiu dels defensor de la unitat d'Espanya.  
De totes formes evitaran desqualificar-se els uns als altres i es negaran a respondre a les preguntes de l'acusació de la Genaralitat i el Grup Parlamentari de CiU.

Imatge de  l'acció en la que es veu en primer terme a Manuel Andrino, Jefe Nacional de La Falange FE, a Pedro Chaparro de Democracia Nacional Joven en segón, darrera seu el falangista Jesús F Fernández Gil amb la cara tapada, i en últim terme Javier Marcos del dirigent del desaparegut Nudo Patriota 

Els fets van passar el vespre de la Diada Nacional de Catalunya de 2013, quan una quinzena de membres d'aquestes organitzacions, enquadrades llavors en La España en Marcha, van irrompre a crits de "No nos engañan, Cataluña es España" a l'acte que es feia a la llibreria Blanquerna, seu de la Generalitat a Madrid, interrompent l'acte, donant cops o empentes al diputat d'UDC, Josep Sánchez Llibre i al delegrat de la Generalitat a Madrid, Josep Maria Bosch, tirant a terra la senyera i el faristol, i agredint també a un càmera de TV3. Algú també va llançar un gas amb pebre que va obligar a desallotjar el local. 

La Generalitat que es presenta com a part perjudicada demana setze anys de presó per catorze dels atacants, tret d'un, Jesús Fernando Fernández Gil, militant de La Falange, al qual demana un any més que a la resta perquè anava amb la cara tapada i és reincident. A més dels delictes de desordres públics i danys, el govern català els atribueix els d'atemptat a l'autoritat, amenaces, injúries, ultratge a la bandera catalana i coaccions, a més de faltes de lesions i maltractament d'obra. És el mateix que demanen el diputat Sánchez-Llibre i la federació de CiU, personats com a acusació particular. Televisió de Catalunya també exerceix l'acusació particular.

Per la seva banda la fiscalia demana dos anys de presó per tretze del acusats, mentre que pels falangistes Fernández Gil i Juan Luis López en demana quatre en ser els responsables de les agressions a Sánchez Llibre, a Josep M Bosch i al càmera de TV3. També sel's hi demana a tots una multa de prop de 4.000 euros i les costes del judici.

Pedro Chaparro, parlant amb la prensa el 12 d'octubre de 2014 a Barcelona

Entre els que seuran a la banqueta dels acusats en el judici que durarà dues setmanes, hi ha el Jefe Nacional de Falange FE, Manuel Andrino, i el dirigent històric d'Alianza Nacional,  Íñigo Pérez de Herrasti y Urquijo, que va ser detingut el 2000 i condemnat a 14 anys de presó per possessió d'armes i material per fabricar explosius quan volien atemptar contra un autocar en el que viatjaven familiras de presos d'ETA.

Andrino i Fernández Gil al cente de la imatge, a Barcelona el 12 d'octubre de 2013
  

Però la de Pérez d'Herrasti té una altra vertent. És fill de Ramón Pérez de Herrasti y Narváez, marqués de Albaida, i  de Begoña Urquijo Álvarez de Eulate, de la família de los marquesos d'Urquijo, que va ser la tresorera d'Alianza Popular. La germana gran d'Íñigo Pérez de Herrasti, María, està casada amb Íñigo Méndez de Vigo, antic eurodiputat del PP i actual secretari de Estado para la Unión Europea. i la germana de Méndez de Vigo, Beatriz, es la secretaria general del Centro Nacional de Inteligencia (CNI).
Tot i que, de moment, no hi ha una estratègia conjunta de defensa dels acusats és probable que el cap de Falange, Manuel Andrino, i Pedro Chaparro, de Democracia Nacional, aprofitaran el judici per defensar la seva acció i les seves idees.  Chaparro, poc després de l'acció la va reivindicar per Facebook, amb el comentari que poso aquí sota és dels meus bel·ligerants i el passat 12 d'octubre a Montjuïc va dir des de la tribuna que si algú veia al fotògraf Jordi Borràs, li donés un cop o una bona hòstia.

Pérez de Herrasti, a Barcelona, el 9 de novembre de 2014, dia que es feia la consulta sobre la independència

Les organitzacions enquadrades en La España en Marcha van fer entre l'octubre de 2013 i novembre de 2014 diversos actes a Catalunya en els que van defensar la lluita armada, a resultes de les quals  tenen diverses causes judicials obertes. 

 En haver desaparegut La España en Marcha, La Falange (FE) i Democracia Nacional (DN) recullen fons pel judici per separat. DN posa la foto de Chaparro, i sembla que ell sí que aprofitarà políticament el judici.

LA BAULA DE MALI, anàlisis al Punt Avui de l'atac d'Al Qaida a l'hotel de la capital de Mali

Xavier Rius

 El Punt Avui, dissabte 21 de novembre de 2015

Mali és un estat africà creat amb unes fronteres arbitràries i una gran diversitat de llengües i ètnies, amb un poder central sempre feble i amb l'eterna revolta tuareg demanant la independència o més autonomia. El país, que sempre ha depès de la tutela de França, va patir la més greu de les seves crisis l'any 2012, que va motivar una intervenció militar francesa que va evitar que l'estat es trenqués i que una part important quedés en mans gihadistes. I, com s'ha vist amb l'assalt d'ahir i la presa d'ostatges a l'hotel Radisson de Bamako, aquesta inestabilitat encara continua.

A principis del 2012, hi van confluir quatre elements desestabilitzadors: l'entrada massiva d'armes i soldats de l'exèrcit del destituït i executat líder libi, el coronel Al-Gaddafi, molts d'ells tuaregs; la revolta tuareg al nord, que es va veure reforçada pels arsenals i milicians arribats des de Líbia; el cop d'estat pel qual un sector de l'exèrcit va destituir a Bamako el president Amadou Toumani Touré perquè el considerava poc bel·ligerant contra els tuaregs, i finalment l'ofensiva gihadista de grups vinculats a Al-Qaida, que van aprofitar el buit de poder per fer-se seva la regió tuareg independentista de l'Azawad. I només gràcies a la intervenció francesa es va evitar la caiguda de la capital, Bamako.

L'home fort dels insurgents islamistes era Mokhtar Belmokhtar, El Borni, un algerià veterà de la guerra de l'Afganistan, líder del grup Al-Murabitun, que es va imposar a la resta de grups gihadistes. A Belmokhtar, fidel a Al-Qaida, se'l va donar per mort moltes vegades, l'última fa cinc mesos i sembla que ara és cert. El grup està compost per tuaregs i per milicians àrabs d'Algèria i Tunísia. I, tot i la seva concepció rigorosa de l'islam, és a la vegada una organització dedicada al contraban de persones, drogues, armes i ostatges que li lliuren grups amb els quals pot estar avui aliat i d'aquí a un mesos enfrontat. És, doncs, una baula important d'aquest tràfic al cor d'Àfrica i el Sahel. El grup va agafar el nom d'Al-Murabitun recordant els almoràvits, la dinastia del Sàhara del segle XII que, amb la voluntat de purificar l'islam, va conquerir el que avui és el Marroc i els dividits regnes de taifes d'Al-Andalus. Una de les baules geogràficament inferior d'aquest tràfic de persones, drogues i altres mercaderies és Boko Haram a Nigèria.

Gràcies a la intervenció militar francesa el 2013, es va restablir la unitat territorial de Mali i es va forjar un feble acord entre els tuaregs i el govern central, tot i que van sortir altres grups independentistes com els rebels del Front d'Alliberament de Macina al centre. El grup de Belmokhtar no és que fos derrotat, sinó que, com altres grups insurgents, es va replegar al desert o en zones muntanyoses, on va continuar amb la seva activitat comercial. I, mentre això passava, va aparèixer a la regió del Sahel un nou actor, Estat Islàmic, al qual es van sumar alguns dels grups de contrabandistes i gihadistes, en contra de la voluntat de Belmokhtar, que va continuar fidel a Al-Qaida. I Boko Haram de Nigèria, després de proclamar un califat, va manifestar la seva adhesió a Estat Islàmic.

L'actual missió militar francesa a Mali, que també actua al Níger, Burkina Faso, Mauritània i el Txad, s'anomena operació Barkhame. Hi participen més de 3.500 soldats, entre els quals hi ha 177 espanyols. I té com a objectiu evitar que es torni a trencar el fràgil equilibri i contenir tant grups com Boko Haram pel sud i l'est com els gihadistes malians que ara estan arraconats o adormits al nord, al sud de Líbia o Algèria. França, com a antiga potència colonial de la regió, coneix bé els fràgils equilibris nacionals, ètnics i tribals, i encara tutela sectors estratègics de l'economia d'aquests països. Per això sembla una broma la proposta que va fer dijous el govern espanyol –que només hi té desplegats 177 soldats i és totalment desconeixedora dels equilibris regionals– de voler liderar l'operació Barkhame.

El fet que els atacants de l'hotel Radisson no assassinessin els ostatges seria una confirmació que no pertanyien a Estat Islàmic, sinó a Al-Murabitun. Probablement, trigarem a saber què pretenien més enllà de desestabilitzar Mali i atacar interessos europeus, ja que la majoria dels ostatges són occidentals. Potser pretenien recordar que Al-Qaida encara està activa. Sigui com sigui, el gihadisme continua actuant i els principals perjudicats són els ciutadans d'aquell país.

 Llegir al Punt Avui

LA ULTRADRETA, ABSENT DEMÀ A LES URNES, OPTA PER CANDIDATURES NO INDEPENDENTISTES EXCEPTE SOM-CATALANS QUE DEMANA EL VOT PER JUNTS PEL SÍ. SyL i MSR demanen que es voti a unionistes o federalistes. Les joventuts de Somatemps han fet pintades a seus de partits

 

Tal com ja vaig explicar fa un mes, cap partit ultra, feixista o identitari-socialpatriota, es presenta a les eleccions catalanes de demà. A la crisis que pateixen aquests partits després dels seu fracàs a les eleccions europees i el terrabastall de Plataforma X Catalunya per l'expulsió de Josep Anglada i l'enfonsament  electoral d'aquest partit a les municipals, s'uneixen l'exigència d'aconseguir l'aval o signatura del 0,1% del cens electoral. Aquesta exigència a les candidatures extraparlamentàries d'aportar signatures ha reduït molt el nombre de les que es presenten. A part de les set llistes amb representació només es presenten el PACMA, Guanyem (el partit considerat fantasma que va impedir a Ada Colau presentar-se amb aquest nom, i va aconseguir dos regidors a L'Hospitalet als que molts van votar equivocadament pensant que votaven a Iniciativa-Podemos), Els Verds i Recortes Cero.

Platataforma X Catalunya, que ha perdut a gran parte dels seus  militants després del descalabre electoral de maig, està ara inmersa en el procès de fusió amb España 2000 i el que queda del Partido X La Libertad (PxL). I ja va anunciar fa tres mesos que no es presentaria. A les eleccions de 2010, amb Anglada com a candidat a la Generalitat, va obtenir 75.134 vots, estant a prop d'entrar al Parlament, i 60.107 vots a les de 2012. 

La España en Marcha, que va agafar molta força després de l'atac o irrupció violenta a la seu de la Generalitat a Madrid l'11 de setembre de 2013, s'ha trencat després de la sortida de la mateixa d'Alianza Nacional i Democracia Nacional. I mentre van ser actius a Catalunya fa un any, manifestant-se a Barcelona el mateix 9 de novembre i l'11 de setembre, ara aquí estan inactius. 

Pel que fa al Movimiento Social Republicano (MSR), també debilitat després de la marxa d'alguns dels seus dirigents cap a Soberanía y Libertad, ha fet un comunicat en el que després de dir que l'abstenció beneficiarà als independentistes, anima a votar a alguna de les llistes que no ho són.
Soberanía y Libertad concreta més, i en el seu comunicat diu que malgrat les discrepàncies que hi tenen, que es voti PSC, PP o C'S. 
                 

 

Per seva banda Josep Anglada, ara regidor de Plataforma Vigatana a Vic, després de fer diversos tuïts felicitant a Ramon Espadaler pel seu paper en el debats televisius, ha manifestat que probablement  votarà a una candidatura no independentista, sense aclarir si serà o no UDC.

SOM CATALANS, DEMANA EL VOT PER JUNTS PEL SÍ

Per últim, SOM Catalans, partit independentista i antiimigració, que lideren Ester Gallego i l'ex responsable de Relacions Internacionals de PxC, Enric Ravello, ha fet un comunicat demanant el vot per Junts pel Sí. SOM Catalans té el suport dels dos únic partits parlamentaris europeus que donen suport a la independència de Catalunya: La Lliga Nord italiana i el  Vlaams Belang flamenc de Filip Dewinter, tots dos d'ideologia xenòfoba.

Acte de SOM Catalans amb ekl líder del Vlaams Belang, Filip Dewinter

LA TRACA O JOVENTUTS DE SOMATEMPS HAN FET PINTADES A SEUS DE PARTITS INDEPENDENTISTES

D'altra banda, La Traca, grup juvenil de Somatemps,   ha fet aquest dies diverses pintades contra la independència a les portes o façanes de partits independentistes, l'última d'aquestes accions fa dos dies a Sarrià a les seus d'ERC i CDC.

Somatemps impulsat inicialment per membres de PxC, MSR, Casal Tramuntana i la Comunió Tradicionalista Carlista, va tenir de portaveu a Josep Ramon Bosch que poc després va formar Societat Civil Catalana.

Sembla que entre els militants de La Traca, hi ha ex dirigents de PxC i del desaparegut Casal Tramuntana, alguns d'ells ex militants de Batzegada, hereva del Moviment Patriòtic Català (MPC), grup condemnat i desarticulat després de realitzar diversos atemptats a bars homosexuals i locals independentistes.

   Pintades fetes fa dos dies per La Traca a seus independentistes de Sarrià

EL SUPREM CONFIRMA LES PENES D'ENTRE 16 I 19 ANYS DE PRESÓ PELS D'STROIKA I INCREMENTA LA PENA FINS A 3 ANYS PELS DOS ANTIFEIXISTES CONDEMNATS PER L'ATAC DEL 12 D'OCTUBRE DE 2011 A THE OTHER PLACE

 Imatge del judici pel cas Stroika, el Suprem confirma les penes d'entre 16 i 19 anys

  Familiars del condemnats, manifestant-se el passat 12 d'octubre a Barcelona

A sobre, Imatges de la concentració ultra el primer dia del judici per l'atac del 12 d'octubre de 2011contra The Other Place

 Si bé l'Audiència va condemnar a Sergi i Rubén a dos anys de presó, el Suprem ho apuja a tres, i hauran d'ingressar a la presó.Els dos acusats a la banqueta. Entre el públic mirant a la càmera, els llavors regidors de PxC, Alberto Sánchez i Javier García.

La Sala II del Tribunal Suprem ha confirmat les condemnes d'entre 16 i 19 anys de presó imposades per l'Audiència de Barcelona el passat juliol, a deu neonazis catalans, com autors de l'atac perpetrat el 23 de març de 2012 davant la sala Stroika de Manresa on s'anava a celebrar un concert antifeixista.  

El Suprem rebutja la petició de nul·litat de les gravacions de les converses telefòniques que demanaven les defenses, i la petició de la fiscalia i acusacions particulars de condemna a les altres quatre persones imputades que van ser absoltes.

 El Suprem considera provat que els condemnats d'ideologia neonazi es van reunir una estona bans de l'atac a Terrassa on es vam repartir bengales i barres de ferro per atacar a persones d'ideologia contraria que anessin al concert a la menciona sala manresana.

Els neonazis van agredir brutalment un jove, que va resultar ferit crític, amb un traumatisme cranial que li hauria causat la mort si no hagués estat intervingut mèdicament de forma ràpida. També van agredir un altre jove i van llançar una bengala a l'interior d'un cotxe on s'havien refugiat un grup de joves. Els condemnats són a la presó des de juliol de 2012.

EL SUPREM ADMET PARCIALMENT EL RECURS I PUJA DE 2 A 3 ANYS LA PENA PER L'ATAC DEL 12 D'OCTUBRE DE 2011 A THE OTHER PLACE

Aquest atac a manresa va ser la resposta a una anterior agressió produïda el 12 d'octubre de 2011 a la sala The Other Place de Barcelona, on Democracia Nacional celebrava un concert, a la porta del qual va ser greument ferit al cap, el conegut dirigent de Plataforma X Catalunya (PxC) i el Movimiento Social Republicano (MSR), Alejandro Fernández.  Per aquesta agressió a Fernández, la la Secció Dècima de l'Audiència va condemnar el passat octubre a dos anys de presó a Sergi H i a Rubén G. Ara el Suprem ha elevat a tres anys de presó la pena imposada a aquests dos joves, cosa que farà que hagin d'ingressar a la presó.

A la primera sessió del judici per aquests fets, es van produir incidents al davant de l'Audiència quan un grup d'ultres van irrompre per darrera d'on es concentraven els antifeixistes.

INCIDENTS A LA PORTA DE L'AUDIÈNCIA QUAN UN GRUP D'ULTRES HA IRROMPUT PER DARRERA D'ON ES MANIFESTAVEN ELS ANTIFEIXISTES, ALGUNS DELS QUALS HAN ESTAT AGREDITS. Tot i la previsió d'incidents només hi havia dues furgonetes de mossos, una d'elles avariada, El judici a Ruben i Sergi s'aplaça pel 24 d'octubre a causa de la incompareixença d'un dels advocats

 

A les 9 i 20 minuts, poc abans de l'hora del judici a Sergi i Rubén, per l'agressió que va patir l'ultra Alejandro Fernàndez el 12 d'octubre de 2011, mentre un grup de més d'un centenar d'antifeixistes era a la vorera enfront de l'Audiència de Barcelona de manera pacífica i silenciosa amb tres pancartes  demanat l'absolució dels seus companys, uns 25 militants feixistes o identitaris, formant un grup compacte, entre els que hi havia membres de PxC, MSR, Casal Tramuntana i Falange, han irromput per darrera dels antifeixistes, ficant-se al mig d'aquests, donant alguns cops, "collejas" i patades als antifeixistes i  fent gestos i crits de contingut ultra. Alguns militants antifeixistes han respost als cops i patades. Alguns ultres sembla que han mostrat o utilitzat alguna porra i un va ensenyar una navalla. 

El fet ha agafat també per sorpresa als agents de les dues furgonetes ARRO de mossos d'esquadra -una d'elles avariada- que eren a la porta de l'Audiència, els quals han travessat el carrer i, amb les porres a la mà, han carregat contra alguns dels que s'estaven esbatussant o s'hi han interposat separant-los, cosa que ha motivat que el grup d'ultres, al que s'han unit altres que no han participat en l'incident, per voluntat pròpia o pressionats o conduits pels mossos, creuessin la calçada reagrupant-se a les escales de l'entrada de l'Audiència al costat d'una de les furgonetes. Els mossos han demanat la identificació a cinc ultres, i el regidor de PxC de L'Hospitalet i membre del Casal Tramuntana, Alberto Sánchez, ha parlat amb el agents, els quals han demanat reforços, tant per evitar més incidents a la porta de l'Audiència, com a l'interior de la sala.

Mentre a fora els 40 neonazis o identitaris socialpatriotes, alguns d'ells amb samarretes d'Alba Daurada, continuaven cridant consignes ultres, i els antifeixistes feien crits com "Fora feixistes!", "Tanquem Tramuntana!" i "Sergi i Rubén, absolució!", han entrat per separat acompanyats per mossos d'esquadra els dos acusats i vuit persones de cada bàndol per assistir  al judici. 

Llavors, amb el Tribunal de la Secció Desena de l'Audiència esperant, s'ha sabut que l'advocat d'un dels encausats, Rubén, no era present, i quan els seu procurador l'ha localitzat, ha dit que aquest argumentava no tenir coneixement que avui se celebrés el judici i que trigaria mitja hora en arribar, tot i que no s'havia preparat la defensa. 

Davant d'aquests fet, el tribunal format per la magistrada Montserrat Comes d'Argemir i el jutge Santi Vidal, força molestos per la incompareixença del lletrat, ha preguntat a les altres part si volien començar la vista amb demora o ajornar-la. Tant l'acusació particular d'Alejandro Fernández, com el Ministeri Fiscal -que exercia avui Fernando Rodríguez Rey, que és també Fiscal d'Estrangeria de Barcelona-  han vist bé la proposta d'ajornament, per evitar que, en cas d'una sentència condemnatòria, -es demanen 5 anys i 4 mesos de presó a cada un- es pugés al·legar indefensió. L'advocada Begoña Casado, defensora de Sergi, i el procurador de Rubén, hi han estat d'acord, i tribunal ha decidit ajornar la vista pel dia 24 d'octubre.

Un cop a fora, on esperaven el centenar d'antifeixistes i la resta d'ultres, han continuat les escridassades i insults que els ultres han fet també cap a la premsa, que hem estat qualificats de mercenaris, mentiders, sodomites i maricons. Els ultres, ja amb dues unitats més de la mossos a la porta, han estat uns vint minuts fent salutacions i crits feixistes i burlescos. Alguns han cridat "Heil Hitler!", i s'ha cridat "guarros" i "covards" als antifeixistes. Els antifeixistes responien demanant l'absolució de Sergi i Ruben, el tancament de Tramuntana i "Fora nazis dels nostres barris"

Finalment, cap a les onze i vint, el grup d'ultres s'ha dirigit al centre de la plaça del Passeig Lluís Companys i, un d'ells ha agafat dues pancartes que havien deixat lligades els antifeixistes amb la que s'han fet una foto amb les lletres al revés, i després de fer alguns crits més, s'ha dispersat.

El regidor de PxC, Alberto Sánchez, saluda a la premsa

Imatge del moment que els mossos han intervingut per separar ultres i antifes, quan els ultres han irromput per darrera  dels antifeixistes.

Els ultres es reagrupen a la porta de l'Audiència al costat d'una de les furgones de mossos. Des d'allà insulten als antifeixistes i fan tota mena de crits ultres.

 En antifeixistes a l'altra banda.

Ja amb reforços de la BRIMO. Entre els ultres hi era el bloguer de PxC de Sabadell, Xus Arkan, processat fa un any pel seu blog Divisiónbarna 88, tancat el juliol de 2013 per la Policía Nacional

Un conegut ultra amb la samarreta d'Alba Daurada

  Els ultres quan han marxat. Després s'han fet una foto amb les pancartes que han agafat del revés

Una de les dues úniques furgonetes que eren a la porta de l'Audiència abans del primer incident, s'ha avariat.

Malgrat que l'agressió a Alejandro Fernández va ser a la porta d'un concert de Democracia Nacional que es manifestarà diumenge dia 12 a Montjuïc , el grups als que militen els ultres o socialpatrotes identiaris que han anat avui a l'Audiència de Barcelona a donar-li suport, es manifestaran el 12-O amb Societat Civil Catalana a la Plaça Catalunya

FISCALIA DEMANA 5 ANYS I QUATRE MESOS PER L'AGRESSIÓ A ALEJANDRO FERNÁNDEZ

El judici, aplaçat pel dia 24, a Rubén G i Sergi H, és per l'agressió que se'ls imputa amb llançament de pedres i ampolles de vidre a Alejandro Fernández, el 12 d'octubre de 2011, al local The Other Place del Poble Nou de Barcelona, on Democracia Nacional celebrava el concert ultra del 12 d'octubre.  

Aquell dia DN havia anunciat que faria un concert, inicialment a Sabadell que l'ajuntament va dir que no autoritzaria, que es va celebrar finalment al local privat, legalitzat com a club de fumadors,  The Others Place de Barcelona, vinculat o habitual dels moters "Los Ángeles del Infierno". 

La informació de que finalment es feia allà, va arribar als grups antifeixistes. També se'n van assabentar els mossos d'esquadra, els quals van fer l'operatiu de seguretat, no a la porta mateixa, sinó a tres-cents metres amb alguns agents de paisà a pocs metres del local.

A les 20,30 un centenar de joves antifeixistes es van presentar al davant de The Other Place, començant alguns d'aquests a llençar pedres, ampolles i altres objectes a la porta del local. Llavors Alejandro Fernández, ex Secretari de l'Est d'Espanya del Movimiento Social Republicano (MSR) que aquells mesos ja havia començat a militar o col·laborar amb Plataforma X Catalunya, que era dins l'edifici al pis superior, al costat de la porta, va obrir-la per veure què passava rebent l'impacte de diverses objectes, que li van provocar ferides greus al crani i cara que van precisar diverses intervencions quirúrgiques, amb aplicació de ciment acrílic quirúrgic per tancar les ferides i la pèrdua de massa òssia. Fernández es va refugiar dins del local, la porta del qual cauria a causa de les pedrades i cops posteriors. Quan el mossos van arribar dos o tres minuts després de començar l'atac, la porta del local ja havia quedat destrossada.

El fiscal demana 5 anys i quatre mesos de presó als presumptes autors de les pedrades i llançaments d'ampolles que van causar les ferides a Fernández:  Rubén G i Sergi H, pels que també es demana una multa i indemnització de 10.000 euros a pagar entre els dos.

CONSIDERO EQUIVOCADA I CONTRAPRODUENT LA CONFRONTACIÓ VIOLENTA

Personalment, coherentment amb el que he defensat sempre, condemno aquesta i qualsevol agressió, i discrepo totalment dels que consideren legítim utilitzar la violència contra els grups ultres. Penso que perjudica a l'antifeixisme i, més a més, com vam veure amb l'atac d'Stroika, dóna peu a espirals de venjances i respostes violentes.     

ESCRIT D'ACUSACIÓ:

EL FISCAL, despachando el traslado conferido en virtud del artículo 780 de la L.E.Crim, solicita la apertura de juicio oral ante la Audiencia Provincial y formula escrito de acusación respecto a RUBÉN G. d P. y SERGI H.M, basándose en las siguientes Conclusiones Provisionales:

PRIMERA_ Se dirige la acusación contra Rubén G d P y Sergi H M, mayores de edad y sin antecendetes penales, quienes sobre las 20,30 h. del 12 de octubre de 2011, tras asistir a la manifestación convocada contra la festividad nacional celebvrada en dicha fecha, bajo el lema "per la llibertat i dignitat dels pobles, 12 O res a celebrar", se dirigieron, en unión de un numeroso grupo de personas, al local "The Other Side", sito en la calel Pujades 226 de la ciudad de Barcelona, dónde estaba previsto un concierto promoviodo por el grupo denominado Democracia Nacional, comenzando a lanzar objetoscontundentes contra la puerta del local, y cuándo se asomó Alejandro Fernández R. por la misma, para ver lo que ocurría, con el propósiti común de menoscabar su integridad física, por considerarle de ideología antagónica a la suya le arrojaron, a una distancia de entre tres y cinco metros, botellas de cristal y piedras, impactándole en la cara al menos una botella y una piedra lanzadas por los acusados, sufriendo A.Fernández herida incisa contusa frontal derecha que presenta signos y síntomas de sobreinfección, fístula frontal derecha postraumática y herida contusa en mentón con fractura frontal abierta y fractura del suelo de la órbita derecha a consecuencia de la primera, precisando tratamiento médico quirúrgico consistente en incisión frontoparietal derecha, craneotomia frontal derecha con esquirlectomía del fragmento hundido, colocación de plastia de cemento acrílico y sutura de la herida del mentón y analgesia, para su craneotomía frontoparietal derecha de 19 cmt en forma de "C", cicatriz dehiscente  con hundimiento central en frontal derecha de unos 4 cm, y cicatriz en mentón lineal de unos3 cms, todo ello compatible con un perjuicio estético moderado.

       

SEGUNDA_ Los hechos anteriormente relatados en