Eleccions a Polònia, males notícies per Meloni i Abascal. El Triangle

 

Xavier Rius Sant, El Triangle dimarts 17 d'octubre de 2023

 El resultat de les eleccions parlamentàries de diumenge a Polònia en les que tot i ser la ultradretana Llei i Justícia (PiS) de Mateusz Morawiecki el partit més votat, no podrà continuar governant donada la victòria numèrica de la suma de les tres candidatures de l’oposició que faran de l’ex primer ministre  i ex president del Consell Europeu, Donald Tusk, de nou primer ministre, és una mala notícia per la primera ministra italiana Giorgia Meloni que pretenia un acostament del Partit Popular Europeu i de la Comissió Europea cap a les tesis del grup dels Conservadors i Reformistes que ella lidera. Dos són el grups ultres del Parlament Europeu. Un és Identitat i Democracia on està el Reagrupament Nacional de Le Pen i Alternativa per Alemanya, i l’altre el dels Conservadors i Reformistes on estan els Germans d’Itàlia de Meloni, Llei i Justícia de Polònia i Vox. Meloni pretenent mostrar-se com una estadista responsable, s’havia fixat l’objectiu d’acostar-se al sector més conservador del Partit Popular Europeu i després de les eleccions europees de maig, aconseguir que la Comissió Europea, presidida per algú del Partit Popular Europeu, s’apropés a les seves tesis en un context que a diversos estats europeus es formarien governs de coalició entre els populars i els partits ultres dels Conservadors i Reformistes.

La impossibilitat d’Alberto Núñez Feijóo de formar govern amb Vox a Espanya va ser un primer cop pel projecte de Meloni que esperava que Abascal seria vicepresident d’Espanya. A Meloni també li estava jugant en contra l’evidència que malgrat les seves promeses electorals de frenar l’arribada de migrants pel Mediterrani a Itàlia, està passant justament el contrari, cosa que dóna la raó als que diuen que la immigració és una qüestió massa complexa que no es canvia ni capgira amb proclames xenòfobes i enduriment de les lleis com pretenia Meloni.

La victòria de l’oposició a Polònia que farà de Donald Tusk primer ministre de nou és potser un cop mortal al projecte europeu de Meloni. No només perquè fa fora del govern als ultracatòlics i crítics amb Brussel·les de Llei i Justícia, sinó perquè el nou govern polonès del popular Tusk amb la conservadora Tercera Via i la Nova Esquerra mostra un camí de com defensar el projecte europeu, front els que des de dins o des de fora el qüestionen o volen retornar als estats competències que ara gestiona la Unió i pretenen suprimir drets com l’avortament, el matrimoni homosexual o la lliure circulació de persones i retallar la  llibertat de premsa.

Tusk era fins fa un any president del Partit Popular Europeu i front a recents aliances entre els populars i partits ultres europeus, mostra que el camí per reforçar el projecte europeu no és aliar-se i governar amb forces com Llei i Justícia que deroguen els drets de les dones i retallen la independència judicial i dels mitjans de comunicació o criminalitzen la immigració, sinó governar amb els partits de centre, de dretes o d‘esquerres que creuen en Europa i els seus valors.

Polonia, malas noticias para Meloni y Abascal

El Triangle, martes 17 de octubre de 2023 

El resultado de las elecciones parlamentarias del domingo en Polonia en las que pese a ser la ultraderechista Ley y Justicia (PiS) de Mateusz Morawiecki el partido más votado, no podrá seguir gobernando dada la victoria numérica de la suma de las tres candidaturas de la oposición que harán del ex primer ministro y ex presidente del Consejo Europeo, Donald Tusk, de nuevo primer ministro, es una mala noticia para la primera ministra italiana Giorgia Meloni que pretendía un acercamiento del Partido Popular Europeo y de la Comisión Europea hacia las tesis del grupo de los Conservadores y Reformistas que ella lidera. Dos son los grupos ultras del Parlamento Europeo. Uno es Identidad y Democracia donde está el Reagrupamiento Nacional de Le Pen y Alternativa por Alemania, y el otro el de los Conservadores y Reformistas donde están los Hermanos de Italia de Meloni, Ley y Justicia de Polonia y Vox. Meloni pretendiendo mostrarse como una estadista responsable, se había fijado el objetivo de acercarse al sector más conservador del Partido Popular Europeo y después de las elecciones europeas de mayo, conseguir que la Comisión Europea, presidida por alguien del Partido Popular Europeo, se acercara a sus tesis en un contexto en que en varios estados europeos se formarían gobiernos de coalición entre los populares y los partidos ultras de los Conservadores y Reformistas.

La imposibilidad de Alberto Núñez Feijóo de formar gobierno con Vox en España fue un primer golpe para el proyecto de Meloni que esperaba que Abascal sería vicepresidente de España. A Meloni también le estaba jugando en contra la evidencia de que pese a sus promesas electorales de frenar la llegada de migrantes por el Mediterráneo a Italia, está ocurriendo justo lo contrario, lo que da la razón a quienes dicen que la inmigración es una cuestión demasiado compleja que no se cambia ni se le da la vuelta con proclamas xenófobas y endurecimiento de las leyes como pretendía Meloni.

La victoria de la oposición en Polonia que hará de Donald Tusk primer ministro de nuevo es quizás un golpe mortal al proyecto europeo de Meloni. No sólo porque echa del gobierno a los ultracatólicos y críticos con Bruselas de Ley y Justicia, sino porque el nuevo gobierno polaco del popular Tusk con la conservadora Tercera Vía y la Nueva Izquierda muestra un camino de cómo defender el proyecto europeo, frente a los que desde dentro o desde fuera le cuestionan o quieren devolver a los estados competencias que ahora gestiona la Unión y pretenden suprimir derechos como el aborto, el matrimonio homosexual o la libre circulación de personas y recortar la libertad de prensa.

Tusk era hasta hace un año presidente del Partido Popular Europeo y, frente a recientes alianzas entre los populares y partidos ultras europeos, muestra que el camino para reforzar el proyecto europeo no es aliarse y gobernar con fuerzas como Ley y Justicia que derogan los derechos de las mujeres y recortan la independencia judicial y de los medios de comunicación o criminalizan a la inmigración, sino gobernar con los partidos de centro, de derechas o de izquierdas que creen en Europa y sus valores.

 

ARTUR MAS, ENTRE EL CROISSANT DE XOCOLATA I LA FAVA DEL TORTELL DE REIS

El programa Polònia d'ahir al vespre va fer la segona part del gag del croissant que tant va impactar la setmana passada. El president en funcions anava al bar a demanar un croissant de xocolata, però el mateix dependent, que uns dies abans li havia negat a Antonio Baños com a protesta per la seva negativa a investir president, també li negava a Mas, donat que no el podria pagar en ser Mariano Rajoy qui havia tancat la clau del FLA.

Fa dos anys Artur Mas, en tornar dels viatges a la Índia i els Estats Units, va dir que el procés català seria un moviment com el de Gandhi i Luther King. Moviments que, recordem, van ser molt llargs, va haver-hi morts -tots dos foren assassinats-, i van exigir una desobediència civil massiva de la població. L'aparheid cap a la població negra als autobusos d'Alabama es va acabar després de tretze mesos en que tota la gent de color va fer boicot al transport públic, anant a treballar cada dia a peu o en bicicleta. I el Polònia va ironitzar el brindis al sol de Mas sobre la resistència pacífica, amb un president vestit de Gandhi dient que si s'havia de fer una vaga de fam que comencés Oriol Junqueras que estava més grassonet.

En el gag d'ahir el Polònia ens mostrava una conseqüència més que previsible d'un procés que vol ser desobediència civil, però en el que potser no s’ha explicat a la gent les conseqüències que han tingut històricament tots els processos de ruptura aconseguits amb la resistència no violenta i la desobediència. 

La qüestió no és si endarrerir les transferències del Fons de Liquiditat Autonòmica és no just, que no ho és, ni si és una nova humiliació donat que aquest diners eren nostres, ni si és un injust càstig col·lectiu. La qüestió és que si s'inicia un procés de desobediència civil, és de suposar que l'adversari actuarà i aplicarà els instruments que tingui al seu abast. 

Per això sempre he cregut que mentre per una ruptura pactada cal el 50% més un dels vots, per una no pactada cal molt més, donat que la qüestió no és si t'agradaria ser un estat independent, sinó, si una gran majoria està disposada a patir les conseqüències de, sent els més febles, iniciar un procés de desobediència que tindrà una resposta i un preu. Es a dir estar disposat a ser represaliat i a mantenir una resistència que exigirà forts sacrificis personals. Un procés en el que només si els que desobeeixen són molt majoritaris i es mantenen ferms, l'adversari acaba cedint o demanant negociar. 

Els dos gags del Polònia sobre el croissant de xocolata aborden amb humor la situació d'impàs que viu Catalunya, fent del croissant un símbol que pot donar lloc a noves versions de l’estelada, la blava i la vermella, en les que l'estel del triangle passi a ser un croissant, amb o sense xocolata.

Croissant en francés significa "creixent", i segons la tradició va néixer a Viena el 1683 per celebrar la fi del setge de la ciutat per part dels turcs. Així s’explica que la nit que els turcs excavaven uns túnels sota la muralla per fer l'assalt definitiu, uns forners que treballaven a aquella hora varen sentir els sorolls, i van avisar silenciosament a les tropes imperials que varen poder repel·lir als atacants que foren derrotats. I llavors, com homenatge als forners es va instaurar aquesta pasta dolça en forma de lluna creixent o quart creixent, símbol de l'islam i de la bandera turca, perquè els vienesos se la mengessin cada matí. Hi ha una altra versió que afirma que el croissant -una pasta amb la forma de lluna islàmica- va ser la contrasenya amb la que es va avisar que l'atac era imminent.

Caldrà veure si la setmana vinent el Polònia ens deleiterà amb un nou gag amb croissants de la ben segur animada assemblea de la CUP que celebrarà diumenge. I ves a saber si el tipus de pasta, amb o sense xocolota, que esmorzin aquests dies Mas, Junqueras, Baños, Gabriel i Romeva, i el que se serveixi a l'assemblea de la CUP, tindrà o no un significat ocult com els croissants al setge de Viena. Però si no mengen tots aviat el croissant de xocolata, potser haurem d'esperar al tortell de Reis del 6 de gener, al límit de la convocatòria de noves eleccions. I ja sabem que si menges aquest tortell pots acabar coronat rei o només o menjant-te la fava. 

 Xavier Rius
llegir en català al Periódico  Leer en castellano en El Periódico

 El programa Polonia de anoche hizo la segunda parte del gag del cruasán que tanto impactó la semana pasada. El presidente en funciones iba al bar a pedir un cruasán de chocolate, pero el mismo dependiente, que unos días antes se lo había negado a Antonio Baños como protesta por su negativa a investir presidente, también se lo negaba a Mas, dado que no lo podría pagar al haber cerrado Mariano Rajoy  la llave del FLA.

Hace dos años Mas, al regresar de los viajes a la India y los Estados Unidos, dijo que