Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris UNESCO. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris UNESCO. Mostrar tots els missatges

dimecres, 11 de desembre del 2019

ACTE A MANRESA SOBRE ELS DRETS HUMANS A CATALUNYA. Laura Masvidal, parella de Quim Forn, es mostra esperançada front la repressió judicial als presos polítics. L'advocada Sònia Olivella ha dit que si es vulneren els drets de manifestació i d'accés a la justícia efectiva, es vulneren tots. Jo he explicat el perill que significa l'ascens de la ultradreta aquí amb Vox, i he fet un anàlisis sobre si l'independentisme va valorar les forces, els riscos i els suports que tenia.




Aquesta tarda he participat a Manresa a un debat organitzat pels Amics de la UNESCO de la capital del Bages sobre els drets humans a Catalunya, celebrat al Casino, amb l'assistència d'una quarantena de persones. 
La primera en intervenir ha estat Laura Masvidal, esposa de l'exconseller d'Interior i regidor de l'Ajuntament de Barcelona, Joaquim Forn, condemnat a deu anys i mig de presó pel Tribunal Suprem. Masvidal ha explicat el seu testimoni personal de com ella, a l'igual que altres parelles dels condemnats pel referèndum de l'1 d'octubre de 2017 i les concentracions del 20 de setembre, la majoria sense experiència política ni tampoc en entitats de defensa dels drets humans, van assumir fa dos anys un rol en la defensa dels de les seves parelles front la repressió judicial. Masvidal ha reconegut amb humilitat que ella no va agafar el compromís personal com a activista fins que va ser empresonat el seu marit. I malgrat la condemna del Tribunal Suprem, s'ha mostrat esperançada que les peticions de l'ONU i d'Amnistia Internacional en contra de la presó preventiva i qüestionant el procés judicial, i  les accions que s'estan fent en l'àmbit de la Justícia Internacional, donin fruit.
Sònia Olivella, Xavier Rius Sant, Laura Masvidal i Albert Martí d'Amics de la Unesco.
Fotos fetes per @pereculell

Per la seva banda, l'advocada Sonia Olivella, d'IRIDIA, entitat d'advocats en defensa dels represaliats i detinguts ha denunciat la violència policial de l'1-O, la vulneració de drets en el procès judicial i la brutalitat policial reprimint les protestes per la sentència.  Segons Olivella si no es  repecten, com passa a Catalunya i Espanya, els drets de manifestació i a tenir un judici just, tot el sistema democràtic trontolla i es trenquen tots els altres drets. I això passa, segons ella, perquè l'aparell judicial és hereu del franquisme en no haverse depurat i haver-se limitat a canviar de nom el Tribunal d'Orde Públic pel d'Audiència Nacional.
Jo he parlat de com Vox va agafar l'espai de Manos Limpias, quan aquest pseudosindicat va ser desarticulat, personat-se en la causa del Procés, i he plantejat la paradoxa que no es permeti a l'Ajuntament de Barcelona exercir l'acció o acusació popular als procesos oberts per les càrregues de l'1-O, i en canvi Vox fin i tot en campanya electoral hagi pogut ser-ho de la causa i judici del Procés.  
He fet referència a la ultardreta que creix a Europa, qüestionant el sistema de llibertat i el concepte de ciutadania. També he fet un anàlisis crític sobre si l'independentisme va valorar les forces, els riscos i els suports que tenia. L'acte ha estat presentat i moderat per l'Albert Martí.    





dissabte, 7 de març del 2015

EL ESTADO ISLÁMICO, LA BARBARIE DE MOSUL Y HATRA Y LA CONVENCIÓN INTERNACIONAL DE PROTECCIÓN DEL PATRIMONIO CULTURAL EN CONFLICTOS ARMADOS


El Estado Islámico y la convención de bienes culturales

En '¿Arde París?', la novela de Larry Collins y Dominique Lapierre, se detalla como los días previos a la liberación de París, durante la segunda guerra mundial, el general y gobernador alemán de la capital de Francia, Von Choltitz, tras cargar las semanas anteriores en trenes hacia Berlín muchas obras de arte del Louvre y otros museos, se negó a obedecer la orden de Hitler de destruir París. Y actualmente el bus turístisco que recorre los monumentos emblemáticos de la ciudad, informa a los visitantes de los monumentos que siguen en pie gracias a la negativa de Von Choltiz de demolerlos.
Naciones Unidas y la UNESCO aprobaron en 1954 la Convención para la Protección de los Bienes Culturales en caso de Conflicto Armado, ampliada por el Protocolo de 1999, que establece una serie de normas, tanto para los contendientes como para las potencias ocupantes, para respetar y proteger los bienes culturales, monumentos, yacimientos arqueológicos, museos y todo tipo de obras de arte, así como los emblemas para señalizar los lugares protegidos. Convención que establece unas sanciones para quienes las incumplen, pero que apenas se ha aplicado y respetado en los conflictos de las últimas décadas.
El bombardeo y destrucción de la biblioteca de Sarajevo, que albergaba manuscritos milenarios, y la destrucción de patrimonio cultural bosnio fueron utilizados para probar la complicidad del presidente serbio, Slobodan Milosevic, en el genocidio cultural y la destrucción deliberada del patrimonio cultural de un pueblo por razones ideológicas. La acusación contra Milosevic contó con el testimonio del bibliotecario de la Universidad de Harvard, Andreas Riedlmayer, que en julio del 2003 compareció ante el Tribunal Penal Internacional para la antigua Yugoslavia testificando contra Milosevic por el delito de genocidio cultural.
Durante los primeros días de la ocupación norteamericana de Irak, en abril del 2003, cuando fue saqueado el museo arqueológico de Bagdad, se acusó a las tropas ocupantes de permitirlo, vulnerando dicha convención. Si bien la mayoría de piezas no fueron destruidas sino robadas y puestas a la venta en distintos lugares del mundo, la mayoría de las cuales fueron recuperadas más tarde.
Y a lo largo de los cuatro años que dura la guerra de Siria se ha denunciado tanto el robo de piezas de todo tipo, como la destrucción de yacimientos y barrios históricos, como ha ocurrido en Alepo. Pero ni los contendientes se vanagloriaban de ello, ni lo difundían en vídeos propagandísticos. En Siria algunas iglesias cristianas, como las de Malula, fueron destruidas o gravemente dañadas por milicianos de grupos sunitas radicales como el Frente al Nursa. Y durante la subguerra civil iraquí, que se produjo los primeros años de ocupación americana, milicias sunitas destruyeron algunas mezquitas chiís, pero se respetó el patrimonio cultural de la antigua Mesopotamia, más allá que se produjeran nuevos robos de piezas con fines puramente lucrativos.
Pero la difusión la semana pasada del vídeo de la destrucción de esculturas milenarias asirias y acadias y de un toro alado del museo de Mosul, ciudad tomada por el Estado Islámico en junio, confirma que la destrucción del patrimonio cultural que realiza este grupo no es un efecto colateral de la guerra, ni siquiera una mercancía para financiarse, sino un objetivo estratégico de su califato. Y el segundo episodio difundido el jueves, con las imágenes arrasando con excavadoras la ciudad asiria de Nimrud, cercana a Mosul, o el anuncio de este sábado de que están destruyendo la ciudad de Hatra --comparable a Petra y Palmira-- confirma esta voluntad de eliminar todo aquello anterior al islam.
Pretenden eliminar las huellas del pasado de la antigua Mesopotamia y el Próximo Oriente, ese territorio donde se descubre la escritura cuneiforme y surgen de un mismo tronco las tres religiones monoteístas, el judaísmo, el cristianismo y el islam. Pretenden eliminar una historia de la que habla ampliamente el Antiguo Testamento, que es considerado un libro sagrado también por el islam. Mosul y la cercana ciudad de Nimrud es la mítica Nínive de la Biblia, a la que Jonás --considerado profeta también por el Corán con el nombre de Yunes--, después de ser tragado por la ballena, regresó para proclamar la destrucción si no se arrepentían de sus pecados. Y parece que el Estado Islámico desea hacer realidad ahora en toda la región de Nínive y Mosul esa devastación bíblica. Y si están destruyendo el pasado asirio y acadio de la región de Nínive, no hay duda de que hará el Estado Islámico si conquista la bíblica y lujuriosa Babilonia, afortunadamente protegida por la tropas iraquís.
Este segundo ataque contra el patrimonio cultural de Irak ha motivado que de nuevo la secretaria general de la UNESCO, Irina Bokova, haya hecho un llamamiento al Consejo de Seguridad de la ONU a posicionarse, a la comunidad internacional a actuar y a denunciar los hechos ante el Tribunal Penal Internacional, si bien poco o nada se podrá hacer esgrimiendo ante los nuevos bárbaros la Convención de Protección de Bienes Culturales.
Pero pese a los avances militares de las tropas iraquís, kurdas e iranís, con la ayuda de los bombardeos de la coalición internacional que lidera Estados Unidos, parece que la derrota del Estado Islámico es todavía lejana. Y solo se conseguirá si se enmiendan los errores posteriores a la guerra de Irak, cuando se marginó a la minoría suní, y si pactando con el diablo en Siria, es decir el régimen de Bashar al Asad, se desaloja a los seguidores del nuevo califato.




A “Crema París?”, la novel·la de Larry Collins i Dominique Lapierre, es detalla com els dies previs a l’alliberament de París, durant la Segona Guerra Mundial, el general i governador alemany de la capital de França, Von Choltitz, després de carregar les setmanes anteriors en trens cap a Berlín moltes obres d'art del Louvre i altres museus, es va negar a obeir l’ordre de Hitler de destruir París. I actualment el bus turístic que recorre els monuments emblemàtics de la ciutat, informa als visitants dels monuments que segueixen en peu gràcies a la negativa de Von Choltiz de demolir-los.

Nacions Unides i la UNESCO, van aprovar el 1954 la Convenció per a la Protecció dels Béns Culturals en cas de Conflicte Armat, ampliat pel Protocol de 1999, que estableix una sèrie de normes, tant per als combatents, com per les potències ocupants per respectar i protegir els béns culturals, monuments, jaciments arqueològics, museus i tot tipus d'obres d'art, així com els emblemes per senyalitzar els llocs protegits. Convenció que estableix unes sancions per a qui les incompleixen, però que gairebé no s'ha aplicat i respectat en els conflictes de les últimes dècades. (Text de la Convenció)

El bombardeig i destrucció de la biblioteca de Sarajevo, que albergava manuscrits mil·lenaris, i la destrucció de patrimoni cultural bosnià, van ser utilitzats per provar la complicitat del president serbi, Slobodan Milosevic, en el "genocidi cultural" i la destrucció deliberada del patrimoni cultural d’un poble per raons ideològiques. L'acusació contra Milosevic va comptar amb el testimoni del bibliotecari de la Universitat de Harvard, Andreas Riedlmayer, que el juliol del 2003 va comparèixer al Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia, testificant contra Milosevic pel delicte de genocidi cultural.

Durant els primers dies de l'ocupació nord-americana de l'Iraq, l'abril del 2003, quan va ser saquejat el museu arqueològic de Bagdad, es va acusar les tropes ocupants de permetre-ho, vulnerant aquesta convenció. Si bé la majoria de peces no van ser destruïdes, sinó robades i posades a la venda en diferents llocs del món, la majoria de les quals van ser recuperades més tard. I al llarg dels quatre anys que dura la guerra de Síria s'ha denunciat tant el robatori de peces de tot tipus, com la destrucció de jaciments i barris històrics, com els d´Alep. Però ni els combatents es vanagloriaven d'això, ni ho difonien en vídeos propagandístics. A Síria algunes esglésies cristianes, com les de Malula, van ser destruïdes o greument danyades per milicians de grups sunnites radicals com el Front al Nursa. I durant la subguerra civil iraquiana, dels primers anys d'ocupació americana, milícies sunnites van destruir algunes mesquites xiïtes, però es va respectar el patrimoni cultural de l'antiga Mesopotàmia, més enllà que es donessin nous robatoris de peces per motius purament lucratius.

Però la difusió la setmana passada del vídeo de la destrucció d'escultures mil·lenàries assíries i acàdies i d'un toro alat del museu de Mossul, ciutat presa per l'Estat Islàmic el juny, va confirmar que la destrucció del patrimoni cultural que realitza aquest grup, no és un dany col·lateral de la guerra, ni tan sols una mercaderia per finançar-se, sinó un objectiu estratègic del seu califat. I el segon vídeo, difós dijous, amb imatges arrasant amb excavadores la ciutat assíria de Nimrud, propera a Mossul, o l'anunci fet avui que estan destruint la ciutat de Hatra -comparable amb Petra i Palmira- confirma aquesta voluntat d’eliminar tot allò anterior a l'islam.


 
Pretenen esborrar les empremtes del passat de l'antiga Mesopotàmia i el Pròxim Orient, aquest territori on es descobreix l'escriptura cuneïforme i sorgeixen d'un mateix tronc les tres religions monoteistes, el judaisme, el cristianisme i l'Islam. Pretenen eliminar una història de la que parla àmpliament la l'Antic Testament que és considerat un llibre sagrat també per l'islam. Mossul i la propera ciutat de Nimrud és la mítica Nínive de la Bíblia, a la qual Jonàs -considerat profeta també per l'Alcorà amb el nom de Yunes- després de ser empassat per la balena, va tornar per proclamar la destrucció si no penedien de seus pecats. I sembla que l'Estat Islàmic vol fer realitat ara en tota la regió de Nínive i Mossul aquesta devastació bíblica. I si estan destruint el passat assiri i acadi de la regió de Nínive, no hi ha dubte que farà l'Estat Islàmic si conquista la bíblica i luxuriosa Babilònia, afortunadament protegida per la tropes iraquianes.

Aquest segon atac contra el patrimoni cultural de l'Iraq, ha motivat que de nou la secretària general de la UNESCO, Irina Bokova, hagi fet una crida al Consell de Seguretat de l'ONU a posicionar-se, a la comunitat internacional a actuar i a denunciar els fets davant el Tribunal Penal Internacional, si bé poc o gens es podrà fer esgrimint davant els nous bàrbars la Convenció de Protecció de Béns Culturals. Però, malgrat els progressos militars de les tropes iraquianes, kurdes i iranianes, amb l’ajuda dels bombardejos de la coalició internacional que lidera Estats Units, sembla que la derrota de l'Estat Islàmic és encara llunyana. I només s’aconseguirà si s'esmenen els errors posteriors a la guerra de l'Iraq, quan es va marginar a la minoria sunnita, i, si  pactant amb el diable a Síria, és a dir el règim de Baixar al-Assad, es desallotja als seguidors del nou califat.

Xavier Rius, periodista
 Llegir en català a El Periódico




dissabte, 28 de febrer del 2015

ESBORRANT EL PASSAT, publico al Punt Avui sobre la destrucció de les estàtues assíries a Mossul i del patrimoni cultural a Mesopotàmia



 No només pretén eliminar la població cristiana que viu des de fa més de dos mil anys al que va ser Mesopotàmia, sinó, també, esborrar la memòria de les civilitzacions recollides a l'Antic Testament, del qual neixen les religions monoteistes. Pretén destruir el llegat de les civilitzacions de fa cinc mil anys, que van inventar uns símbols que esdevindrien l'escriptura cuneïforme.

La destrucció de les estàtues assíries i sumèries de Mossul és una altra mostra de la determinació d'Estat Islàmic d'imposar una visió totalment retrògrada de l'islam que no només pretén eliminar la població cristiana i d'altres religions que viuen des de fa més de dos mil anys al que va ser Mesopotàmia, sinó, també, esborrar la memòria de les civilitzacions recollides a l'Antic Testament, llibre del qual neixen les tres religions monoteistes. Pretén destruir el llegat de les primeres civilitzacions de l'Eufrates i el Tigris de fa uns cinc mil anys, que van inventar uns símbols sobre pedres, que esdevindrien l'escriptura, la cuneïforme.
Estat Islàmic fa una destrucció deliberada, molt diferent del saqueig al Museu Nacional de Bagdad l'abril del 2003, dies en què també van ser saquejades algunes peces del museu de Mossul, ja que allò van ser robatoris. I, de fet, la majoria dels milers de peces desaparegudes van ser recuperades a l'Iraq mateix o en els cercles de tràfic d'antiguitats. I, com hem vist amb les últimes matances de cristians assiris, l'objectiu és una neteja ètnica i històrica que supera l'holocaust nazi, ja que sembla que desitgen eliminar tots aquells d'arreu del món que no abracin la seva visió de l'islam, inclosos els musulmans que no segueixen el camí que predica el seu líder, Abu Bakr al-Bagdadi. No és casual que aquest hagi agafat el nom d'Abu Bakr, el primer califa després de Mahoma, que va expandir aquesta religió. I l'amenaça feta per la secció líbia d'Estat Islàmic, de creuar el Mediterrani i arrasar Roma, confirma el seu fanatisme. Si són capaços de destruir les estàtues assíries, també ho poden ser, si s'expandeixen a Egipte, amb les piràmides i les estàtues dels faraons.
Certament, en nom del cristianisme fa segles es van fer barbaritats similars a les que fa avui Estat Islàmic, però en el món actual imperen uns nous valors de llibertat de consciència, tolerància i respecte. Valors que alguns països islàmics neguen o limiten als seus ciutadans, però que ni tan sols l'efímer règim dels talibans a l'Afganistan va pretendre exportar arreu del món.
Estat Islàmic va conquerir Mossul al juny, quan el grup encara s'anomenava Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant, i semblava que només pretenia consolidar un territori o califat en aquella regió trencant les fronteres del pacte francobritànic Sykes-Picot, però avui veiem que volen anar molt més enllà i esborrar el passat.
Mossul és la mítica Nínive de la Bíblia, de la qual Jonàs va fugir i a la qual després de ser engolit per la balena tornaria per anunciar la destrucció total si no es penedien dels pecats. Ara sembla que des de Nínive volen anunciar al món que no hi haurà perdó ni restarà el llegat dels qui no pensin com ells. I sigui quan sigui la seva derrota, l'antiga Mesopotàmia haurà perdut bona part del seu llegat històric i milions dels habitants d'unes cultures que eren allà enllaçant amb l'origen de la història, l'escriptura i les religions monoteistes.
La destrucció del patrimoni històric i cultural que han patit Síria i l'Iraq és ara per ara incalculable atès que va començar a ser danyat o robat a causa de la guerra civil que va esclatar el març del 2011. El barri antic de Damasc s'ha salvat, però no es pot dir el mateix de les esglésies cristianes com la de Malula –indret reconquerit paradoxalment gràcies als milicians xiïtes d'Hezbol·là–, on encara es parla, o es parlava, la llengua de Crist, l'arameu; ni d'Alep, amb els seus carrerons i la seva ciutadella. Però fins ara ningú se'n vanagloriava ni en feia un vídeo destruint-lo a cops de martell.
Xavier Rius, periodista