dilluns, 3 de març de 2014

PER SORT AQUÍ NO TENIM UNA MARINE LE PEN, Reflexions sobre l'entrevista d'Ana Pastor a La Sexta


 Llegir al Periódico en català
 Leer en castellano en El Periódico

Molt clarificadora va ser l'entrevista d'ahir d'Ana Pastor a Marine Le Pen a La Sexta, no només per la claredat amb la que Marine va desgranar els seus arguments de discrepància a la Unió Europea i les seves polítiques monetàries i de fronteres, sinó perquè va mostrar un cop més que aquí l'ultradreta o àrea identitària, com li agrada dir-se, està a anys llum del discurs i nivell que té a França i a d'altres països europeus.

El discurs de Marine parteix d'una defensa sui generis dels valors republicans de llibertat, legalitat i no sé, si d'igualtat. És en nom d'uns valors i la defensa d'una democràcia lliberal i uns drets individuals i socials que considera amenaçats per la immigració (o un excés d'immigració o potser certa immigració) i per les polítiques de Brussel·les que, des del seu punt de vista, deixen sense sobirania la República francesa.

Aquí, en canvi, l'ultradreta enyora el franquisme, i no pot defensar aquest valors de llibertat perquè renega dels 38 anys de democràcia en els que només hi veu casta política, depravació, corrupció i merma dels valors de la família cristiana. És una ultradreta que té un posicionament radical pel que fa a l'estat autonòmic. Si mirem la llista de grups o aliances de l'àrea dita identitària espanyola trobem, que La España en Marcha (Democracia Nacional, Nudo Patriota, Alianza Nacional, La Falange i Movimento Católico Español) aboga pel retorn a un estat autoritari i centralista, maquillat de democràcia falangista. En una òrbita semblant està SOLUCIONA, que ahir es va presentar a Barcelona.   
Altres que també estan per  l'estat centralista, el càstig als polítics sediciosos, i la família tradicional,  com Alternativa Española, el Movimiento Social Republicano y Unidad, no tenen clar que obtinguin els 50 avals de càrrecs públics necessaris per concorrer a Estrasburg, no han aconseguit sortir als mitjans de comunicació i, a part, es presenten dividits. I pel que fa a VOX d'Abascal, Vidal Quadras i la catalana Ariadna Hernández, tot i que estan acollint a militants d'ultardreta, com algun membre del clan Blas Piñar, no es pot equiparar a l'ultradreta, donat que ni parlen d'immigració ni de tancar fronteres ni sortir de l'euro.
L´unic grup que té els 50 avals de càrrecs públics per fer una llista, Plataforma X Catalunya, i els seus aliats del Partido X La Libertad, immersos en la crisi de la mal gestionada destitució d'Anglada , ja han dit que no es presenten amb l'objectiu de centrar-se en els propers municipals. Més enllà de les males maneres d'Anglada i la gestió econòmica, el que ha provocat el seu destronament ha estat que ell no agafava una postura suficientment bel·ligerant contra la consulta que proposa Mas i Junqueras.

Marine Le Pen, que s'havia reunit dues vegades amb Anglada i altres dirigents de PxC, era una de les líders identitàries o ultres europees que no tenia pels a la llengua per qualificar al polític de vigatà de groller, mal educat, i incoherent, a més de rodejat de personatges gens de fiar. 

 Certament a Front Nacional encara hi ha persones d'idees poc democràtiques, però Marine Le Pen  aglutina des de negacionistes de l'Holocaust a prosionistes, que consideren Israel el balauart de la lluita contra la penetració de l'islam a Occident i contra el terrorisme islamista. Al FN hi ha des de gent com el  el seu pare, que s'ha posicionat en favor de la retallada del dret a l'avortament de Gallardón, a  ella mateixa -que és qui mana i ningú li qüestiona el lideratge- que n'és contrària. Des d'homosexuals que rebutgem l'islam perquè aquesta religió ho considera com el pitjor del pecats, a catòlics contraris al matrimoni homosexual, com la mateixa Marine. Hi ha persones que rebutgen tota immigració, i fills de magribins agnòstics, que rebutgen la difusió de l'islam a França. I sobretot, el que més aglutina Marine le Pen són els dubtes de molta gent de tota condició social vers les polítiques econòmiques i  monetàries de la Unió Europea i que creuen que ara cal tancar la porta a tota immigració. Però el discurs de Le Pen -que també l'assumeixen alguns nets d'immigrants que se senten francesos- no se centra en dir, com fa Anglada, que els immigrants són xusma, ni proposa tancar a la presó a part de la classe política francesa, com fa tota l'ultraderta espanyola que demana engarjolar a Mas, Junqueras i Rajoy per corruptes i sediciosos. Mentre aquest sigui el discurs dels nostres ultres, aquí estem salvats del populisme identitari i l'ou de la serp.

Xavier Rius


3 comentaris:

  1. Per sort PxC s´ha lliurat d´Anglada que si be al principi va ser un factor decisiu ara nomes era una molestia. Si la crisis de PxC es soluciona sense massa sang i amb escassa visibilitat als medis pot convertir-se en un partit amb cara i ulls i una imatge mol mes amable que amb l´Anglada, i juntamen amb PxL. Tota la resta nomes son grups que estan mes en el frikisme que la política.

    ResponElimina
  2. No veo que tiene de malo que esta señora anteponga la preparación de un francés sobre un extranjero para que pueda trabajar "en su pais", creo que a igualdad de condiciones los puestos de trabajo deben ser de preferencia para los nativos de sea cual sea el pais.

    ResponElimina
  3. A Catalunya no tenim una Marine Le Pen però tenim una Leticia Sabater que pot veure des de Vic i Mollerussa al mateix temps.

    ResponElimina