dimecres, 26 de març de 2014

TRIAS ACCEPTA LA PROPOSTA DE POSAR EL NOM DE MANDELA A UN CARRER, A L'ACTE DE 25è ANIVERSARI DE SOS RACISME. Sos demana el tancament del CIE

Aquesta tarda s'ha celebrat al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona l'acte de commemoració del 25è aniversari de la creació de SOS Racisme Catalunya, amb l'assistència de l'alcalde Xavier Trias, la regidora de Drets Civils, Francina Vila, regidors de l'oposició d'ERC, PSC i ICV-EUiA (cap del PP!), del Director General de la Immigració, Xavier Bosch, i del Fiscal de Delicte d'Odi i Discriminació, Miguel Ángel Aguilar. 

El 1989 neix SOS Racisme Catalunya, tres anys després que sorgís dins del sindicat Comissions Obreres a Barcelona la iniciativa de crear el Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers (CITE). El CITE sorgia no només com una oficina per informar i assessorar els treballadors estrangers sinó, també, per comprometre el moviment sindical amb la defensa dels drets de tots els treballadors, siguin autòctons o estrangers i posicionar el sindicat i el moviment obrer per tal que no agafés el camí que havia adoptat part de la classe obrera a barris de França que abraçaven les idees de Jean Marie Le Pen. El 1986 CCOO es trobava amb el fet que poc després de la regularització d'immigrants de primera Llei d'Estrangeria de 1985, la llei no funcionava i era molt difícil pels treballador estrangers amb feina obtenir papers. L'experiència pionera de CITE a Barcelona no només es va estendre la majoria de delegacions territorials de CCOO dins i fora de Catalunya sinó que els altres sindicats van crear també oficines d'atenció als treballadors estrangers.

Doncs bé, el 1989 a diferents llocs de Catalunya i l'Estat espanyol es produeixin diversos fets racistes, com és el cas de les redades a treballadors magribins a fàbriques tèxtils de Vic i Osona, així com diverses agressions xenòfobes. 
En aquell moment la Llei d'Estrangeria fa gairebé impossible que els immigrants posteriors a la regularització de 1986 tot i tenir feina, aconsegueixi el permís de treball i residència. I l'única resposta de l'administració de l'Estat són les redades d'immigrants que creen una gran alarma social, criminalitzen els estrangers i no ajuden en res en normalitzar el flux migratori. Aquestes detencions massives a la porta de certes fàbriques són denunciades amb duresa pel Síndic de Greuges.
Això motivarà que diverses persones -algunes vinculades al CITE de CCOO, altres procedent del món cultural, educatiu o vinculats a altres associacions- mantinguin diverses trobades amb membres de SOS Racisme de França i decideixin crear SOS Racisme Catalunya.

Pere Camps, que ha intervingut com a fundador de SOS, ha recordat les primeres passes de l'organització, com com el concert que es va fer al Palau d'Esports de Barcelona el 5 de maig de 1990, i l'èxit de les dues manifestacions multitudinàries de 1992, que van fer que els partits i institucions que  inicialment havien rebut l'aparició de SOS amb cert escepticisme, acceptessin el repte i tant el president Jordi Pujol, com l'alcalde Pasqual Maragall donessin suport real a les propostes polítiques i cíviques de SOS. Per Camps aquest fet va ser important donat que "teníem clar que només podíem derrotar la xenofòbia i el racisme si més a més de la ciutadania no obtenien el suport de les institucions".

 En aquest mateix sentit, el periodista de TV3 Carles Solà, que ha glosat la importància de la manifestació a Barcelona del 29 de novembre de 1992 convocada per SOS com a resposta per l'assassinat a Madrid de la dominicana Lucrecia Pérez, a la que van participar 30.000 persones. Per Solà aquest assassinat de Lucrecia fet pel Guàrdia Civil, Luis Merinoi Pérez, fora de servei, que després de prendres unes copes va decidir anar amb uns amics al barri d'Arabaca a "dar un susto a esos negros" amb la seva arma reglamentària, va ser el primer crim d'odi documentat a l'Estat espanyol.

En nom de SOS Racisme han intervingut Beatriu Guarro i Karlos Castilla, jurista i activista del Grup No als CIE de SOS Racisme que han incidit en els reptes actuals de SOS, un dels qual és el tancament del Centres d'Internament d'Estrangers (CIE). També ha parlat Zeshan Mouhammad, activista de SOS i  víctima d’una identificació per perfil ètnic. 

Per la seva part el Director d'Immigració de la Generalitat, Xavier Bosch -que ha tingut unes paraules de condol pel quatre nens morts aquesta matinada a l'incendi de casa al Vendrell-, ha parlat de les polítiques i accions per combatre els racisme i els falsos rumors dels que s'alimenten els que atien les idees intolerants. Després de qualificar SOS Racisme com un referent, ha alertat del perill que significa l'ultra dreta recordant que a les municipals de diumenge a Perpinyà, el Front Nacional, ha estat la força més votada. Bosch ha lamentat que la llei d'igualtat que redactava l'anterior govern central fos avortada pel PP, ha demanat millors eines jurídiques i penals per l'actuació de la Fiscalia de Delictes d'Odi i Discriminació, i ha parlat de propostes legislatives catalanes tant en el marc polític actual com en el del futur estat català. 
 
Després de visonar un vídeo de record d'aquests 25 anys, Alba Cuevas, Directora de SOS Racisme, ha exposat els eixos actual de treball de l'entitat com són la lluita pel tancament dels CIE, la derogació de la Llei d'estrangeria, i el combat del discurs racista als mitjans de comunicació i les institucions. Cuevas, aprofitant que tenia l'alcalde al costat, li ha demanat que es canvii de nom la plaça d'Antonio López, Marquès de Comillas, el qual va ser un pròsper traficant d'esclaus, pel de Nelson Mandela.

Ha clos l'acte l'alcalde Trias, el qual ha proposat que als immigrants sense papers se'ls dongui un permís temporal o provisional, per tal que puguin treballar legalment mentre es decideix la seva situació i així es pugui evitar que entrin en cercles d'explotació i marginalitat. I pel que fa a la proposta de Cuevas de posar a un carrer o una plaça el nom de Mandela s'ha mostrat totalment favorable, deixant clar, però que el procés per canviar de nom un carrer dura alguns anys.

 L'alcalde, Xavier Trias, fent el seu parlament. A l'esquerra de la imatge la regidora de Drets Civils, Francina Vila. A la dreta, Alba Cuevas, directora de SOS Racisme Catalunya, i Pere Camps que parlà com a fundador de la d'associació.
 
   El periodista Carles Solà presentant l'acte, al costat dels regidors de l'oposició del PSC, ERC i ICV. 
 El saló de Cent s'ha omplert
 
 La Jose Peñín, responsable de premsa de SOS, en estat de bona esperança, fent la seva feina.
 La majoria dels que han intervingut han demanat el tancament del CIE de Barcelona a Zona Franca

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada