QUÈ ACONSELLARÀ L'ÀNGEL MACELO A FERNÁNDEZ DÍAZ? PARLAR O CALLAR I CARREGAR SOL AMB LA CULPA? EL CAS KITCHEN i LES CLAVEGUERES D'INTERIOR. Explico al Triangle la imputació de l'exministre que parlava amb el seu àngel i condecorava la Verge Maria pel cas Kitchen

 Xavier Rius Sant, dimecres 30 de setembre de 2020 El Triangle

 

Sembla que Marcelo, àngel de la guarda particular de l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, l’ha abandonat un cop ha estat imputat i citat a declarar com a “investigat” pel jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón pel cas Kitchen, una operació policial encoberta a la qual es van destinar setanta agents i una quantitat indeterminada de diners públics, per fer neteja i robar els papers de l’extresorer del PP Luis Bárcenas sobre la caixa B del PP i pagaments en sobres. Una operació que presumptament el ministre hauria ordenat. Els 53.266 euros que hauria cobrat Sergio Ríos, el xofer de Bárcenas, i el compliment de la promesa que podria ingressar al Cos Nacional de Policia si feia la feina, seria una anècdota amb el cost que significa tenir dotzenes d’agents fent seguiments durant mesos.

Fernández Díaz, després d’una joventut d’esquena a la transcendència, fa vint anys va tenir una gran experiència religiosa i va  abraçar la fe. Va entrar a l’Opus Dei i va començar a anar a missa cada dia. Es creia il·luminat per Déu, que l’aconsellava i li deia què havia de fer per salvar Espanya. I convençut de la intervenció divina, va condecorar el 2014 amb la medalla d’Or del Mèrit Policial a Nostra Senyora Maria Santíssima de l’Amor de Màlaga, malgrat que la verge aparentment no complia cap dels requisits que la normativa del Ministeri exigeix per concedir la màxima condecoració policial, com haver mort o resultat greument ferit en acte de servei o dirigir o participar heroicament en una investigació o operatiu policial molt rellevant. I tot i les crítiques a aquesta decisió, l’any següent va reincidir concedint la Creu de Plata –per a aquesta ja no cal morir o ser ferit en acte de servei– a la Santíssima  Verge dels Dolors.

Se suposa que si l’aleshores ministre parlava cada dia amb Déu i la Verge en general, o amb les diferents verges, aquestes li devien dir en quins operatius havien intervingut salvant policies o ciutadans de peu dels malfactors. Però el ministre no va aclarir quin era l’atemptat frustrat o operatiu que va resultar un èxit gràcies a la intervenció de la mare de Jesucrist, com és preceptiu quan es concedeixen condecoracions policials a agents de carn i ossos. Va ser després d’aquesta segona medalla a la Verge quan el ministre, en una entrevista per a la Contra de La Vanguardia que li va fer Víctor Amela, va reconèixer que ell tenia l’ajut i la protecció del seu àngel de la guarda particular. Fins i tot l’àngel tenia un nom amb el qual se li dirigia quan hi parlava. L’àngel Marcelo.

Mentre que ordenar al comissari José Manuel Villarejo que fes feina bruta amb fons públics per perjudicar l’independentisme català i filtrar informacions, unes de certes sobre els Pujol, altres de falses sobre Xavier Trias o Oriol Junqueras, o construir l’informe PISA (Pablo Iglesias SA), estaria per a molts justificat per tal d’evitar que els independentistes trenquessin Espanya o que els perroflautes antimonàrquics de Podemos arribessin al Govern d’Espanya, l’operació Kitchen difícilment la pot justificar la dreta. I el ministre ara es troba sol. Però a diferència de Villarejo o Bárcenas, és dubtós que Fernández Díaz posi en marxa el ventilador per tal que la merda del Polla, marit de Cospedal, de l’Asturiano, Mariano Rajoy, o de la mateixa Cospe, pugui tapar la seva.

Jo que sóc absolutament ateu, de vegades envejo els creients per la resignació amb què afronten les adversitats. Perquè tot i fer el que Déu o la Verge els demana, o els suggereix l’àngel de la guarda, de vegades les coses surten malament. I llavors es tranquil·litzen amb allò que els camins del Senyor són inescrutables, que sempre els quedarà la vida eterna, que és la voluntat del Senyor. I tot i que ara afronten el martiri, veuran la llum l’endemà de l’únic judici veritable, el Judici Final. Potser quan Fernández Díaz pregunti a Nostro Senyor, la Verge o l’àngel Marcelo per què està sent perseguit, trobarà consol en l’Evangeli de Lluc 23,34: “Perdona’ls Senyor, perquè no saben el que fan”. 

El més probable és que, sense remordiments, Fernández Díaz es disposi a viure el seu viacrucis i a afrontar resignadament aquesta justícia imperfecta dels homes. O potser no. Potser aconsellat pel seu àngel Marcelo o per intervenció de la Verge del Perpetuo Socorro decideix parlar i apuntar més amunt, cap a Rajoy, el Asturiano.

Llegir en català al Triangle

 

 

 

 

 

 

  

Jorge Fernández Díaz, quan era Ministre de l'Interior

 Leer en castellano en El Triangle

Xavier Rius Sant, 30 de setembre de 2020

Parece que Marcelo, ángel de la guarda particular del exministro del Interior Jorge Fernández Díaz, lo ha abandonado una vez ha sido imputado y citado a declarar como "investigado" por el juez de la Audiencia Nacional Manuel García Castellón por el caso Kitchen, una operación policial encubierta a la que se destinaron setenta agentes y una cantidad indeterminada de dinero público, para hacer limpieza y robar los papeles del extesorero del PP Luis Bárcenas sobre la caja B del PP y pagos en sobres. Una operación que presuntamente el ministro habría ordenado. Los 53.266 euros que habría cobrado Sergio Ríos, el chófer de Bárcenas, y el cumplimiento de la promesa que podría ingresar en el Cuerpo Nacional de Policía si hacía el trabajo, sería una anécdota con el coste que significa tener docenas de agentes haciendo seguimientos durante meses.

Fernández Díaz, después de una juventud de espaldas a la trascendencia, hace veinte años tuvo una gran experiencia religiosa y abrazó la fe. Entró en el Opus Dei y empezó a ir a misa cada día. Se creía iluminado por Dios, que le aconsejaba y le decía qué tenía que hacer para salvar España. Y convencido de la intervención divina, condecoró en 2014 con la medalla de Oro del Mérito Policial a Nuestra Señora María Santísima del Amor de Málaga, a pesar de que la virgen aparentemente no cumplía ninguno de los requisitos que la normativa del Ministerio exige para conceder la máxima condecoración policial, como haber muerto o resultado gravemente herido en acto de servicio o dirigir o participar heroicamente en una investigación u operativo policial muy relevante. Y pese a las críticas a esta decisión, al año siguiente reincidió concediendo la Cruz de Plata –para esta ya no hay que morir o ser herido en acto de servicio– a la Santísima Virgen de los Dolores.

Se supone que si el entonces ministro hablaba cada día con Dios y la Virgen en general, o con las diferentes vírgenes, estas le debían decir en qué operativos habían intervenido salvando policías o ciudadanos de a pie de los malhechores. Pero el ministro no aclaró cuál era el atentado frustrado u operativo que resultó un éxito gracias a la intervención de la madre de Jesucristo, como es preceptivo cuando se conceden condecoraciones policiales a agentes de carne y hueso. Fue después de esta segunda medalla a la Virgen cuando el ministro, en una entrevista para la Contra de La Vanguardia que le hizo Víctor Amela, reconoció que él tenía la ayuda y la protección de su ángel de la guarda particular. Incluso el ángel tenía un nombre con el que se le dirigía cuando hablaba con él. El ángel Marcelo.

Mientras que ordenar al comisario José Manuel Villarejo que hiciera trabajo sucio con fondos públicos para perjudicar al independentismo catalán y filtrar informaciones, unas ciertas sobre Pujol, otras falsas sobre Xavier Trias u Oriol Junqueras, o construir el informe PISA (Pablo Iglesias SA), estaría para muchos justificado para evitar que los independentistas rompieran España o que los perroflautas antimonárquicos de Podemos llegaran al Gobierno de España, la operación Kitchen difícilmente la puede justificar la derecha. Y el ministro ahora está solo. Pero a diferencia de Villarejo o Bárcenas, es dudoso que Fernández Díaz ponga en marcha el ventilador para que la mierda del Polla, marido de Cospedal , del Asturiano, Mariano Rajoy, o de la misma Cospe, pueda tapar la suya.

Yo que soy absolutamente ateo, a veces envidio a los creyentes por la resignación con que afrontan las adversidades. Porque a pesar de hacer lo que Dios o la Virgen les pide, o les sugiere el ángel de la guarda, a veces las cosas salen mal. Y entonces se tranquilizan con aquello de que los caminos del Señor son inescrutables, que siempre les quedará la vida eterna, que es la voluntad del Señor. Y a pesar de que ahora afrontan el martirio, verán la luz el día siguiente del único juicio verdadero, el Juicio Final. Quizás cuando Fernández Díaz pregunte a Nuestro Señor, la Virgen o el ángel Marcelo por qué está siendo perseguido, encontrará consuelo en el Evangelio de Lucas 23,34: "Perdónalos Señor, porque no saben lo que hacen".

Lo más probable es que, sin remordimientos, Fernández Díaz se disponga a vivir su vía crucis y a afrontar resignadamente esta justicia imperfecta de los hombres. O quizás no. Quizás aconsejado por su ángel Marcelo o por intervención de la Virgen del Perpetúo Socorro decide hablar y apuntar más arriba, hacia Rajoy, el Asturiano.

Analitzo a Youtube la inhabilitació de Quim Torra, i com el búnker Judicial i el Rei Felip VI volen aplicar a Catalunya la mateixa estratègia que amb ETA, perquè contra ETA lluitaven millor

 Analitzo en aques vídeo la inhabilitació del president Quim Torra, que ho interpreto com un pas mes del búker judicialque, amb el suport del Rei Felip VI, Vox, PP i Ciudadanos, volen aplicar al conflicte català la mateixa estratègia que amb ETA, perquè en el fons, potser inconscientment, enyoren ETA, perquè contra ETA lluitaven millor.  

 Visualitza els últims vídeos, aquí

 Visualiza los últimos vídeo, aquí

 (últim vídeo, últimos vídeos)

MACRON i LA LLUITA CONTRA EL SEPARATISME ISLÀMIC. L’anunci de classes de religió islàmica a Catalunya ha coincidit amb la voluntat del president francès de defensar la laïcitat de l'Estat. Ho analitzo a NacióDigital

  

NacióDigital, diumenge 27 de setembre de 2020

 Xavier Rius Sant, periodista

L’anunci del Departament d’Educació que s’impartirà religió islàmica com a assignatura optativa en algunes escoles públiques -en atendre la Generalitat la demanda de 2.000 famílies- ha creat controvèrsia tant entre sectors de la comunitat educativa, com de les mateixes forces d’esquerra. Des de posicions progressistes sempre s’havia rebutjat que s’impartís religió catòlica als centres, ni que sigui com optativa. Una cosa és estudiar les religions a secundària i l’altra fer classes de religió a primària.

Serà la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya, que presideix Mohamed el Ghaidouni, l’entitat responsable de la selecció del professorat i que aquest accepti el marc en què s'hauran d'impartir les classes. Tot i que entre la comunitat educativa hi ha la por a ser acusats d’islamòfobs, entre els que rebutjaven que s’imparteixi religió catòlica, preocupa que la inclusió de la islàmica generi un increment de famílies que demanin la catòlica, trencant l’ideari laic de bona part de les escoles.

 L’anunci que a Catalunya s’impartirà religió islàmica ha coincidit en el temps amb la voluntat del president francès, Emmanuel Macron, de plantejar una sèrie de mesures per defensar laïcitat d'un Estat on no es fa religió a l’escola pública, tret dels departaments exalemanys d’Alsàcia i Mosel·la, on regeix un concordat no derogat.
A França, per exemple, seria impensable que, com va passar aquí, el funeral d’Estat per les víctimes de tragèdies com les de l’avió de Germanwings estavellat el 2015 fos un acte religiós catòlic. De la mateixa manera que l'acte de dol per l'atemptat del 17-A fons una cerimònia ultireligiosa. A França el funeral d’estat sempre és civil.  

Ara Macron vol plantejar una sèrie de mesures, alguna de les quals ja s’han anunciat, com la prohibició que ginecòlogues i llevadores franceses facin els certificats de virginitat que s’exigeix a les noies musulmanes o filles de musulmans a l’hora de casar-se. Mesures per combatre el que s’anomena "separatisme" i "comunitarisme" que regeix amb més o menys intensitat en part de la població de religió musulmana, alguns de tercera generació.
A França aquestes normes paral·leles potser poden ser ignorades per aquells homes fills de musulmans que volen fer la seva vida perquè han deixat de creure o perquè han relativitzat la religió en l’àmbit estrictament privat. Si tenen independència econòmica, no cal que donin xplicacions a ningú, donat que un home musulmà pot casar-se amb una dona no musulmana.

 Però resulta una presó infranquejable per les dones musulmanes que estimen a un no musulmà o per a les filles de musulmans que has esdevingut atees o agnòstiques, ja que l’islam prohibeix el matrimoni d’una musulmana amb un no musulmà. I una filla de musulmà sempre se la considerarà musulmana. Als països islàmics no és legalment possible deixar de ser musulmà ni que una musulmana o filla de musulmà pugui casar-se amb un "infidel". En canvi, un musulmà pot casar-se amb una cristiana perquè que es creu que l’Islam es transmet amb el semen i la dona només és la terra on es posa la llavor.
Tot i que sovint les famílies europees que ho fan, se n’amaguen, totes les parelles europees que han adoptat un nen o nena marroquí, han hagut de passar prèviament pel consultat o la mesquita apostatant del cristianisme i fent la Shahada o conversió a l’islam. També fan la Shahada molts homes europeus ateus o cristians que es casen aquí amb una musulmana o filla de musulmans. No perquè ho exigeixi a Europa el codi civil, sinó com a condició per tal que la família d’ella i la dita comunitat accepti el matrimoni com vàlid i evitar que la considerin quelcom semblant a una prostituta.  

Les mesures de Macron
Les mesures que vol aprovar Macron a França, algunes de difícil plasmació legal, pretenen combatre no només els guetos físics i socials en què es tanca a moltes dones franceses o residents a França de religió islàmica, sinó també que es consolidin en certs barris i entorns  model de vida que contradiuen drets fonamentals establerts amb igualtat entre sexes. El dret a l’educació de les dones, dret al treball, dret a creure en Déu i a deixar de creure-hi, dret a casar-te o aparellar-te amb qui et sembli, entre altres.
Aquesta voluntat de Macron de legislar contra el separatisme i comunitarisme islàmic coincideix amb el debat sobre el dret a la blasfèmia i a les manifestacions contràries als sentiments religiosos, ara que s’està fent a París el judici per l’atemptat de Charlie Hebdo de gener de 2015.
Precisament la periodista del setmanari, Zineb El Rhazoui, viu protegida per la policia des de llavors. Són moltes les dones exmusulmanes a Europa, també a Catalunya i Espanya que denuncien la persecució i amenaces de la Comunitat per haver deixat de creure i fer-ho públic, per aparellar-se amb un no musulmà o per denunciar el masclisme de la religió islàmica.

Dones laiques i exmusulmanes
A Catalunya i l’estat espanyol el col·lectiu Neswia està format per dones musulmanes laiques i exmusulmanes com Mimunt Hamido, Hakima Abdoun, la sahrauí Nasara o l’amazig Zoubida Boughaba, que denuncien no només el masclisme de les societats i col·lectius islàmics, sinó també la tolerància de les esquerres amb les pautes de segregació de l’islam. Neguen que portar el vel sigui una opció que es pren en llibertat, com defensa part de l’esquerra, sinó que en la majoria de casos és una imposició de la família i la Comunitat.
També lamenten que en la defensa del feminisme, el col·lectiu LGTIB i la normalització de les relacions sexuals entre joves, aquesta part de les esquerres, mirin cap a l’altra banda i fugin d'estudi amb l’argument que “elles, les dones musulmanes, han de fer el seu camí”. Tampoc veuen bé que l’esquerra adopti dins la diversitat alguna feminista islàmica amb vel a les seves llistes, alhora que fan silenciar a les exmusulmanes que han triat com opció dins d’aquesta diversitat ser atees. Millor dit, no és que hagin triat pel seu orgull ser atees. Igual que un homosexual no ho tria, moltes filles de musulmans no trien ser atees, simplement s'adonen que ho són.

Quan l'esquerra apropa les exmusulmanes a la dreta
I es que una crítica que fan aquestes filles de musulmans, musulmanes laiques o atees és que l’esquerra expulsa a les dones exmusulmanes i les apropa a la dreta. Recordem, per exemple l’eurodiputada belga, Assita Kanko, que va rebre a Puigdemont i Comín el primer dia que van anar al Parlament Europeu. Va néixer a Burkina Faso en una família musulmana, va apostatar i va impulsar a Bèlgica campanyes contra l’ablació. I va acabar renegant de les esquerres, perquè al seu entendre ignoraven els valors de la Il·lustració europea quan es tractava de les problemàtiques de les dones dels països musulmans. Ara és eurodiputada del partit conservador Nova Aliança Flamenca.
Un cas similar al de la somali Ayaan Hirsi Ali, que es va establir a Holanda on va estudiar i va esdevenir atea. I després de militar un  temps en el patit socialdemòcrata, desenganyada del relativisme cultural que al seu entendre practicava, va acabar sent diputada del conservador Partit Popular. Va patir diverses amenaces de mort i intents d’assassinat, vivint ara als Estats Units on continua amb protecció policial. A Twitter, posant la paraula “ex muslims” trobarem centenars de comptes de grups d’exmusulmans, majoritàriament dones, que denuncien arreu del món, també a Europa, la persecució i amenaces que pateixen per haver abandonat l’Islam.
I és que el pinyol d’aquest conflicte és que els Estats islàmics, a diferència dels de tradició cristiana o jueva, no accepten els valors de la Il·lustració que té com a nucli la llibertat de pensament, de creure o no creure i poder-ho explicar-ho amb normalitat. I és que els països musulmans no només no reconeixen que un musulmà pugui deixar de ser-ho, sinó que es persegueix i castiga l’apostasia. En uns països amb la mort física, en altres amb penes de presó, i en altres amb la mort civil.

Religió en en l'àmbit privat
A Europa, després de les guerres religioses entre catòlics i protestants dels segles XVI i XVII, es van implantar en el XVIII i XIX a la major part del vell continent els valors de la Il·lustració, que ubiquen les creences religioses en l’àmbit privat, mentre la raó, la ciència i el lliure pensament ocuparien el públic. I amb més o menys rapidesa aquesta concepció es va imposar. El catolicisme, que en l’Evangeli relativitza o deixa sense valor les crides a castigar aquí a la Terra pecadors i infidels que es fan a l’Antic Testament, va oficialitzar la seva adaptació amb el Concili Vaticà II.
El Judaisme té com a llibre la Torà -que coincideix en el fonamental amb l’Antic Testament- no ha fet una readaptació del seu text. Israel, però, va ser creat per Ben Gurion, que no amagava que, malgrat ser jueu per cultura i família, no era creient. A Israel una persona que afirma que és ateu o que és homosexual, no només no ho ha d’amagar, sinó que pot tenir un càrrec públic. Molts diputats de la Kenésset israeliana, afirmen que són ateus i encara que no agradi als ultraortodoxos, no passa absolutament res.
Més enllà que s’imparteixi religió islàmica a les escoles catalanes, i que aquesta no es faci separant nens i nenes a la classe,  el repte d’acabar amb les segregacions per l’origen culturals i religiós, també s’ha d’afrontar a casa nostra. La solució no és fàcil. Per això cal estar atents a les propostes que farà Macron. I sobretot aquí, escoltar les queixes de les filles d’immigrants musulmans que volen ser simplement dones europees que vesteixen i estimen a qui volen i se senten perseguides per la Comunitat.

  

                                                   

 Llegir a NacióDigital

QUATRE ANYS PERDUTS, Analitzo al Punt Avui el mandat de Donald Trump i la cursa electoral amb Biden

 

Xavier Rius Sant, Periodista. Dilluns 21 de setembre de 2020, El Punt Avui

El primer, i esperem únic, mandat de Donald Trump ha passat molt de pressa, i el 3 de novembre es fan eleccions en què s’enfrontarà a Joe Biden. Ha passat de pressa perquè ha estat generador de notícies que la setmana següent eren superades per d’altres. No entraré en els cessaments i dimissions en el gabinet presidencial, i com els que ahir el lloaven es despatxaven l’endemà qualificant-lo de tenir la maduresa d’un noi de tretze anys. Trump va guanyar, fa quatre anys, en estats clau, en aconseguir el suport de molts que havien quedat enrere per la globalització i el tancament d’indústries i se sentien abandonats. El mandat de Trump ha estat acompanyat d’escàndols que reforçaven l’imaginari multiconspiratiu de part del seus votants. De la polèmica per la interferència russa durant la campanya a l’impeachment, de què es va sortir bé, tot i demostrar-se que va bloquejar milions de dòlars a Ucraïna, com a mesura de pressió perquè el país responsabilitzés Biden i el seu fill d’irregularitats.

Trump ha anat col·locant personatges ultraconservadors a les institucions, com ara el fiscal de l’Estat, William Barr, que, aquesta setmana, s’ha oposat a les restriccions decretades a determinats estats per la Covid-19, qualificant-les com “la major intrusió a les llibertats civils des de l’abolició de l’esclavatge”. I ha pres decisions, unes avalades per les cambres, d’altres, simples ordres executives que no ha pogut fer efectives, com ara la construcció del mur amb Mèxic, justificat amb declaracions que incitaven a l’odi vers els migrants. S’ha desvinculat de l’acord de París sobre el clima, a la vegada que culpa els governadors dels incendis que aquests dies assolen diversos estats. Ha sortit de l’Aliança Comercial Transpacífica amb Austràlia, Nova Zelanda i el Canadà, i ha començat la guerra comercial i tecnològica amb la Xina. Una guerra que no està guanyant, en haver declarat il·legals l’Organització Mundial del Comerç els nous aranzels als productes xinesos. Però Trump sempre té una nova proposta, com ara prohibir l’aplicació juvenil TikTok i després considerar fantàstic que continuï si s’associa a una companyia nord-americana. Diu que fa més gran Amèrica, tot i que el país està ara més dividit i tensionat per la reiteració de casos d’abusos policials vers ciutadans de color, davant els quals el president no ha tingut més resposta que enviar la policia a reprimir el moviment Black Lives Matter.

Influenciat pel seu gendre, Jared Kushner, i amb el suport dels milions d’americans evangèlics, ha dinamitat els equilibris al Pròxim Orient, sortint de l’acord amb l’Iran, i humiliant l’Autoritat Nacional Palestina amb un pla que legalitzava els assentaments i l’ocupació de tot Jerusalem. Pla que, en no obtenir suports, ha substituït pel reconeixement per part dels Emirats i Bahrain d’Israel. Trump ha trencat uns consensos arreu que si guanya Biden, haurà de recosir. El problema, però, és que malgrat que Biden, com Hilary Clinton, sembla que superarà per milions de vots Trump, aquest podria aconseguir la reelecció si guanya en determinats estats clau on molts votants el veuen com un salvador.

Llegir al Punt Avui

LA FISCALIA DE DÈNIA (ALACANT) DEMANA DOS ANYS DE PRESÓ PER JUAN DE HARO I UN ALTRE MILITANT DE DEMOCRACIA NACIONAL JOVEN PER DANYS i DELICTE D'ODI, PER LES PINTADES QUE HAURIEN FET A LA MESQUITA I A LES SEUS DEL PARTIT SOCIALISTA, COMPROMÍS i CCOO.

La Fiscalia de Dènia (Alacant) demana dos anys de presó i 4.300 euros de multa per l'exdirigent de Democracia Nacional Joven (DNJ), Juan de Haro, i per un altre militant de la branca juvenil de Democracia Nacional, Rubén S. N, per un presumpte delicte d'odi, tipificat a l'article 510,1 del Codi Penal i per un delicte continuat de danys, tipificat en el 263,1.

El fets que els hi atribueix el Jutjat d'Instrucció 2 de la localitat alacantina són les pintades que aquests dos haurien fet els dies 21 i 22 de setembre de 2018 a les seus de Comissions Obreres, Partit Socialista, Compromís i a la mesquita ubicada al carrer Major de Dènia. A les parets o rètols dels dos partits van escriure "Banda Nacionalista", "Separatistes terroristes" a més de les sigles DNJ i la creu celta o cercle amb la diana. A la mesquita se'ls hi atribueix les pintades "Stop islamizaciación de Europa" i "Expulsión moros invasores". A la seu de Compromís també es va pintar "Juan de Haro no caminarás sólo". Aquell cap de setmana de Haro era a Dènia per presentar el projecte polític de DNJ i crear o organitzar la secció local. 

La Fiscalia també demana 360 euros per un delicte lleu de danys a Alfonso S. N, germà de l'altra acusat al qui li atribueix només un delicte lleu de danys en responsabilitzar-lo de participar a la pintada a la seu del Partit Socialista al carrer Historiador Palau número 5.

Juan de Haro, que va liderar fins fa un any i mig la branca juvenil del partit ultra, aquests últims dos anys ha estat processat i jutjat per diverses causes, acabant  absolt en la majoria de casos. Properament ha de ser jutjat juntament amb altres membres o ex membres de DN per la campanya contra la mesquita del carrer Japó a Nou Barris, Barcelona.

Juan de Haro

La candidatura de l'exdirigent de PxC, Juan Garriga, proclamada guanyadora de les "primàries" de Vox a Barcelona en no haver recollit el 10% d'avals de militants les altres dues candidatures discrepants. Tres ex-PxC i un ex-MSR al cap de munt de la direcció provincial: Garriga, Mónica Lora i Jordi de la Fuente. Finalment només hi haurà primàries a 7 províncies, i a Madrid també ha quedat proclamada guanyadora, com a candidatura única, l'oficialista de Rocío Monasterio

Després de la purga de fa un any, que la cúpula de Vox, liderada pel president Santiago Abascal va dissoldre molts dels comités provincials, escombrant a destacats militants que l'havien acompanyat des de les "províncies" durant la travessia del desert d'entre 2015 i 2018, es va anunciar per sorpresa el passat 1 de setembre que es convocaven eleccions primàries per les direccions provincials a totes aquelles províncies que tinguessin 500 afiliats o més. 

Dissabte s'acabava el termini per presentar els avals que, en principi havien de ser del 10% dels militants, però si cap candidatura aconseguia aquest 10%, amb un 5% n'hi havia prou. I si ningú aconseguia el 5%, amb un 3% n'hi havia prou. Això volia dir que si una candidatura, que seria la oficialista, aconseguia el 10%, i les altres no arribaven a aquest percentatge, només la del 10% seria vàlida.

I així a ha passat a la majoria de províncies, com s'ha vist en el llistat de candidatures proclamades que ha comunicat a la militància avui el Comité Electoral del partit.  A Barcelona només s'ha acceptat la candidatura liderarada pel president provincial en funcions, Juan Garriga, i a Madrid la de la diputada autonòmica, Rocío Monasterio. De de les 19 províncies on s'havien convocat primàries, només se celebrarán d'aquí deu dies a set: Alcant, Almeria,  Càdis, Jaén, Màlaga, Las Palmas i Valladolid. A Catalunya només s'havien convocat a Barcelona, donat que a Tarragona, lleida i Girona Vox no arriba als 500 militants. A Sevilla s'ha proclamat la candidatura de Javier Cortés Lucena, ex dirigent de Foros Sevilla i va sumar-se al projecte de Partido por la Libertad, PxL, de Ruiz Puerta i Josep Anglada.

A Barcelona no han aconseguit als avals per presentar-se a les primaries la candidatura de Jesús Rodríguez Pachón, actual coordinador de Vox a Terrassa, que és un dels crítics que continuava en el partit després de la purga de fa un any. Rodríguez va impugnar fa uns dies el procés d'avals i primàries al Comité Electoral del partit. I tampoc ha aconseguit els avals la candidatura de Sayde Chaling Chong, d'origen cubà, que pertany a la corrent "VOX Habla" liderada pel canari Carmelo Gonzáles als que no es va deixar entrar a l'assamblea celebrada a Madrid  el passat 8 i 9 de març d'aquest any. 

I aquest dies Sayde Chaling ha lamentat a les xarxes socials que els ex dirigenstde Plataforma per Catalunya, com Joan Garriga o Mònica Lora, als que qualifica de xenòfobs i imputats per delicte d'odi vers els immigrants,  s'hagin fet amb el control del partit i que formi part de la candidatura i de la futura direcció, com a Secretari d'Organització Jordi de la Fuente, exdirigent del partit nacional revolucionari o neonazi, MSR, partit que qualifica de negacionista de l'Holocaust.    

Sorprén en la biografia i currículum presentada del membres de la candidatura oficialista proclamada ja guanyadora de Juan Garriga, que omiteixin que Juan Garriga (abans Joan) era dirigent i membre del Comité Executiu de Plataforma per Catalunya  i Mònica Lora era la Secretaria General del partit fundat per Josep Anglada. També s'omiteix que Garriga, cosí i mentor del diputat hispà-guineà, Ignacio Garriga, va ser també número dos de la candidatura de Montserrat Nebrera per liderrar el PP l'any 2008. També s'omiteix el passat al Movimiento Social Republicano (MSR) de Jordi de la Fuente, i posteriorment d'aquest a Plataforma per Catalunya (PxC). Si mirem el fotomuntatge fet per l'equip de Juan Garriga de la proposta de direcció provincial que ha estat declarada guanyadora, tres exdirigents de PxC controlaran Vox a Barcelona: Juan Garriga, president, Mónica Lora, Secretària, i Jordi de la Fuente responsable o secretari d'Organització. Qui no ha militat a PxC és l'advocat Juan Cremades que serà vicepresident.

Els dos diputats als Congrés per Barcelona, Ignaco Garriga i Juan José Aizcorbe no estan a la direcció provincial (i d'autonòmica o reginonal no n'hi ha) i el tot poderós Jorge Buxadé, resident ara Madrid, desenvolupa el càrrec de portaveu nacional del partit.

Candidatures presentades:

Juan Garriga, Mónica Lora en el seu temps a PxC

 
Jordi de la Fuente al MSR, abans d'entrar a PxC

Rocio Monasterio, proclamada presidenta de Vox Madrid, en ser l'única candidatura que ha aconseguit els avals.

La candidatura del sector crític amb Abascal, "Vox habla" encapçalada per Sayde Chaling Chong no ha acosneguit el 10% d'avals. La de Jesús Rodríguez Pachón, actual coordinador de Vox a Terrassa, tampoc.

LA FI DE LES PLATGES NUDISTES. Escric al Triangle de la desaparició de moltes platges nudistes a Catalunya i Balears que tot i està senyalitzades pels ajuntamenys com a naturistes, són ocupades massivament per grups de persones amb banyador (i sovint poc respectuoses) que acaben fent marxar als nudistes

 Xavier Rius Sant, periodista,  El Triangle, 28 d'agost de 2020

A Catalunya, les Illes Balears i tota la costa del litoral mediterrani hi ha o hi havia moltes platges i cales on des de finals dels anys setanta es practica nudisme. Pràctica que es va anar estenent i per a alguns forma part d’una filosofia de viure, per altres una qüestió de simple sentit comú. De la mateixa manera que quan et dutxes no ho fas amb roba interior, tampoc té sentit banyar-te al mar i prendre el sol amb un peça de roba.

A Catalunya i les Balears es va popularitzar la pràctica del nudisme en un moment que la pressió turística i l’ocupació de les platges era menor a la dels últims anys. El nudisme es va  normalitzar a moltes cales, sovint més apartades i part de moltes platges llargues gràcies a turistes estrangers, sobretot nòrdics i alemanys, països als que hi ha una pràctica habitual del bany nu en col·lectivitat a saunes, llacs i rius. I també gràcies a molts joves d’aquí considerats hippies i a seguidores d’idees ecologistes, llibertàries i de l’esquerra menys ortodoxa. A la Costa Brava es va implantar a cales més apartades o a trams més allunyats dels aparcaments de les platges llargues. I tant a Menorca com Eivissa i Formentera es va estendre per tota l’illa. I afortunadament el nudisme es va popularitzar entre molta gent de tots els sectors i ideologies.

Les platges nudistes ja no eren només les més allunyades del nucli urbà o les que havies de caminar una bona estona. De vegades, platges molt concorregudes eren nudistes a partir d’una determinada roca que feia de separació que uns i altres respectaven. I era normal que molts practicants del nudisme anaven acompanyats de persones que no en feien. Vull dir que no passava res si hi havia algú en banyador amb un grup de nudistes, sovint adolescents o algun familiar vergonyós. I a molts municipis els ajuntaments ho van senyalitzar, i fins i tot les policies municipals podien fer de tant en tant una passada per fer marxar el ocasionals mirons.

A les platges nudistes també s’hi donaven tres fets vinculats al gran respecte amb que es practica. Habitualment són o eren molt més tranquil·les, encara que estiguessin molt concorregudes. És o era habitual veure-hi nues dones amb molta obesitat que es banyaven i prenien el sol sense roba, sense sentir-se jutjades ni criticades, amb un respecte que potser no sentirien si anaven en bikini a la platja dita tèxtil. I també hi havia molts homosexuals nus que es podien abraçar dins l’aigua o fer-se un petó estirats a la tovallola amb la mateixa normalitat que ho feien les parelles heterosexuals, sense  haver de sentir retrets com que no es fessin petons allà perquè hi havia nens.

Però si la massificació i les barques va anar arraconant i eliminant el nudisme a gran part de Menorca, la substitució a Formentera del turisme alemany i nòrdic per l’italià, va foragitar aquesta pràctica en un parell d’estius. No vull dir que no hi haguessin italians que feien nudisme, però era una tipologia de turista que habitualment anava en família o sense buscar un ramat al que ajuntar-se en arribar a el primer dia a l’hotel.

L’escena a Formentera era aquesta. En una cala d’uns cent metres de llarg hi havia una vintena de persones, la majoria nues o els nudistes en una banda i els tèxtils a l’altra. I arribaven en poc temps a mig matí una trentena de parelles italianes amb moto, que molts d’ells s’acabaven de conèixer a l’hotel i havien acordat anar en colla a aquella platja. Els homes tots amb banyadors llargs, i les dones totes en bikini, sense fer cap d’elles ni tan sols topless. Arribaven amb una gran cridòria, començaven a jugar a pilota molestant, alguns portaven aparells de música, i si anaven homes sols no tenien cap problema per posar-se al costat de dones que feien nudisme. I, poc a poc uns nudistes marxaven cap a les roques, altres es posaven el banyador i moltes dones la part de baix del bikini.

Com el nudisme era una pràctica que creixia a Catalunya i més a més atreia un tipus de  turista tranquil i respectuós, a moltes localitats catalanes, sovint a petició dels usuaris locals, es va impulsar que hi hagués alguna platja nudista senyalitzada al municipi. A Barcelona l’any 1997 l’Ajuntament va crear una platja nudista a la Mar Bella, aixecant una duna amb vegetació que separés visualment el passeig de la gent que es banyava i prenia el sol nua, i va resultar ser un èxit. Però set anys més tard el consistori va prendre un decisió que va donar una estocada de mort a aquella platja urbana com a zona nudista. Confonent el fet que entre els nudistes hi ha usuaris gais que fan nudisme sense sentir-se criticats, va atorgar la concessió del xiringuito d’aquella platja a un bar d’ambient gai que va passar a formar part del circuit gai internacional de Barcelona. I de cop la platja va ser envaïda cada dia per centenars d’homosexuals masculins estrangers amb banyador d’última tendència, que anaven allà com a lloc per conèixer gent. I va passar de ser una platja d’homes i dones, també famílies i nens que feien nudisme, a ser una platja gairebé exclusiva d’homes, la majoria gais i amb banyador “mirant si em mires”.

Però l’estocada que estan vivint ara les platges de tradició nudista, és que mentre fa deu o trenta anys es respectaven, vull dir que no eren ocupades per famílies, parelles i colles de joves no nudistes, des de fa uns quatre o cinc anys platges històricament nudistes, com la cala d’Illa Roja a Begur i Pals, la Cala Bona o Waikiki a Tarragona i bona part de les platges nudistes de la Costa Brava i tot el litoral català, tot i estar indicades com a platges nudistes, estan sent ocupades massivament per grups, famílies i persones i colles que arriben amb barca que no fan ni nudisme ni topless. I aquest any amb la Covid-19, la situació ha empitjorat. No han vingut els turistes estrangers que sí feien nudisme i anaven a aquell platges a fer-ne, i tampoc han vingut els turistes europeus que no fan nudisme i per tradició cultural acostumen a respectar les indicacions. I si no pensaven fer nudisme no anaven a les platges senyalitzades nudistes. I s’ha donat el fet que moltes de les platges senyalitzades nudistes han estat envaïdes massivament per famílies autòctones i colles de joves que no fan ni nudisme ni topless.

Aquesta problemàtica té una difícil solució donat que mentre sí es pot sancionar a qui es banya nu en una platja no nudista, no hi ha cap marc legal per prohibir anar en banyador a una platja nudista. El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, després d’estudiar la problemàtica a petició de les associacions naturistes, va demanar als ajuntaments que senyalin i retolin més clarament les platges nudistes. Però amb això no n’hi ha prou, perquè per moltes famílies, colles de joves i colles d’homosexuals masculins que no fan nudisme, mola molt anar en grup a les platges nudistes. I un servidor que fa nudisme, sentint comentaris de grups familiars i de colles d’homes gais que no fan nudisme, sobre “aquella gorda en boles amb la panxa penjant”, sobre aquells “que van tot depilats” o sobre aquells “que no hi van”, enyoro aquells dos o tres mirons autòctons d’edat avançada o immigrants que es posaven a les roques del fons a mirar, i et feien pensar que l’especie humana, amb els anys i amb més educació, evolucionava.

Llegir en català al Triangle
Leer en castellano en El Triangle

L'exdirigent de Democracia Nacional Joven (DNJ), Juan de Haro, absolt de les declaracions que va fer al canal de ràdio de DNJ, dient que calien més accions com les de Blanquerna, contra membres d'Unitat Contra el Feixisme del Vendrell i per barrejar islam amb l'Estat Islàmic

La Jutge del Penal número 1 de Tarragona ha absolt a l'exdirigent de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, d'un delicte d'incitació a l'odi tipificat en l'article 510-2 del Codi Penal, per les declaracions que va fer al canal de ràdio digital de DNJ "Rebélate" en les que va dir que calien més accions com l'atac de Blanquerna, i contra els membres d'Unitat Contra el Feixisme i el Racisme del Vendrell, qualificant als mititants o portaveus d'aquesta organització Mireia Redondo i Josep Mañé, de "púrria d'idiotes" per defensar l'islam i als refugiats, que per de Haro "no són refugiats sinó invasors" . 

Tot i que el fiscal demanava 8 mesos de presó i inhabilitació, la jutge absol De Haro donat que ell pertanyia al partit Democracia Nacional Joven i "i les expressions de l'acusat són conseqüents amb la ideologia del partit". I pel que fa a les crítiques a l'islam i a l'equiparació de l'islam amb l'ISIS o Estat islàmic, considera  que "es reprotxable que ho confongui i barregi", però a l'igual que les altres afirmacions que va fer De Haro, s'han fet en l'exercici de la llibertat d'expressió i la llibertat ideològica.  Tot i que El judici va tenir lloc a Tarragona el 26 de febrer, dies abans de la paralització judicial per l'Estat d'Alarma, la sentència no s'ha notificat fins fa uns dies.

De Haro té una segona causa penal per afirmacions a aquest canal digital de ràdio, en la que està imputat també el militant de Democracia Nacional, Javier García. I també està pendent de judici per la campanya d'accions i pressions contra la mesquita o oratori del carrer Japó de Barcelona. De Haro, que ara ja no té cap responsabilitat a Democracia Nacional ha estat jutjat per altres causes i de moment en totes ha estat absolt. 

 

Fragments de la sentència:

Josep Anglada reapareix al Vendrell, convocant el seu partit Som Identitaris una manifestació contra la delinqüència i les ocupacions. Israel Carrión, que va anar de número dos a la llista de les passades municipals, lidera ara el partit al Baix Penedès. Els ultres congreguen una vintena de persones, front un centenar d'antifeixistes. Sembla que Anglada es lliura de pagar els 180.679 euros a l'antiga PxC en haver pactat un acord amb els exdirigents de PxC, ara dirigents de Vox

El partit polític ultra, SOM Identitaris (SOMI) de Josep Anglada, va reaparèixer ahir al Vendrell en organitzar una manifestació  contra "les ocupacions, els robatoris i les agressions sexuals". Manifestació impulsada pel qui va ser número dos a la candidatura de SOMI a la capital del Baix Penedès fa quinze mesos, Israel Carrión, i que tot i congregar només una vintena de persones, ha obtingut un destacat ressò mediàtic, sent entrevistat fins i tot Anglada als informatius de Tele 5 que no han informat de la ideologia ultra dels convocants. En sentit contrari es van manifestar un centenar d'antifeixistes, separant el Mossos els dos grups. Un antifeixista hauria estat denunciat per agredir als Mossos.

 Carrión i Anglada

 Contamanifestació antifeixista que ha congregat molta més gent que SOMI  

Israel Carrión

Al Vendrell Plataforma per Catalunya havia arribat a tenir cinc regidors, liderats pel vicepresident de PxC, August Armengol. Però mentre bona part del militants de PxC van entrar fa un any i mig a Vox, Armengol va rebutjar l'oferta, retirant-se de la política. I altres membres de PxC del Vendrell van recòrrer al fundador de PxC, Josep Anglada, que havia estat expulsat del partit cinc anys abans, per presentar-se a les municipals sota la sigla de SOMI. I ni Vox amb 326 vots, ni SOMI amb 297 van entrar a l'ajuntament del Vendrell, aconseguint el partit d'Anglada representació només a Manlleu.  Pel que fa a Vic, Anglada que havia aconseguit mantenir-se com a regidor, tot i la seva expulsió de PxC, va veure truncada la seva candidatura del maig de 2019, en fer-se efectiva una sentència que el condemnava a dos anys d'inhabilitació. I fa tres  mesos Anglada va ser condemnat a pagar o retornar 180.679 euros a l'antiga PxC (la majoria ara a Vox), fet que podia significar la seva fi política i del seu partit SOMI. Però ara amb Israel Carrión que s'anuncia com a cap de llista partit per d'aquí tres anys, el partit xenòfob revifa. 

I pel que fa a la situació d'Anglada, sembla que no ha hagut de pagar els 180.670 euros a l'antiga PxC, en haver arribat a un acord amb PxC. Acord que podria ser a canvi de que Angalda deixés morir, no comparegués o no recorregués l'arxivament del cas d'apropiació i difusió a terceres persones de mails personals íntims de Josep Anglada i l'exregidora Marta Riera. Cas pel que es va imputar a alguns dels ara màxims dirigents de Vox a Barcelona i Girona. Anglada m'ha afirmat que no ha pagat a PxC aquests 180.670 euros als que havia estat condemnat, en haver-ho pactat amb els advocats o representants de PxC. Per la seva part després de preguntar-ho jo a alguns exdirigents de PxC, no em confirmen ni neguen si Anglada els hi ha pagat o no aquests diners, si be diuen que la querella per la difusió de correus íntims del compte de mail d'Anglada va ser arxivat l'any passat.
Plataforma per Catalunya, va anunciar fa un any i mig que es dissolia per entrar bona part dels seus membres a Vox, si bé el partit s'ha mantingut legalment viu, donat que té diverses causes judicials pendents.  I legalment el seu president és ara  José María Lora, pare de la Secretaria de Vox a Barcelona i ex Secretaria General de PxC, Mònica Lora.

Pot el Líban trencar les cadenes? Analitzo al Punt Avui al situació a Líban amb un règim polític mafiòs i de repertiment confessional que fins que no es trenqui, el país no podrà sortir de la greu crisis social i política

 

Xavier Rius Sant, El Punt Avui, 10 d'agost de 2020

En la pel·lícula El pacient anglès, el desactivador de mines sikh de l’exèrcit britànic, que interpreta Naveen Andrews, manifesta que no vol que l’Índia esdevingui independent i prefereix que continuï sent administrada pels britànics. Ell pertany a un grup religiós minoritari, i creu que els futurs governants portaran el país a la guerra civil, com passarà amb les matances entre hindús i musulmans, i que els futurs dirigents volen el poder només per enriquir-se. Davant la sorpresa de molts, quan el president Macron va visitar Beirut dijous, va haver de sentir com molts libanesos li demanaven que fes fora la classe política corrupta i que París tornés a administrar el seu antic protectorat.

L’explosió de nitrat d’amoni que ha destrossat part de la ciutat, sobretot la banda est, de majoria cristiana, té lloc després d’anys de protestes contra la corrupció, la ineficàcia del sistema polític sectari i la fallida dels serveis públics. La Covid-19 i el fet que aquest estiu no hagin pogut viatjar al Líban desenes de milers de libanesos de la diàspora, que van abandonar el país durant la guerra civil i tornen a l’estiu amb euros per gastar i donar als seus familiars, han fet més palesa la crisi social d’un país qualificat fa uns anys com “la Suïssa d’Orient”. Un país on hi havia unes classes socials altes, molt ostentoses, sobretot sunnites i cristians, però també hi havia una classe mitjana que vivia dignament. Els xiïtes pal·liaven la falta de serveis socials amb els ajuts de l’Iran, gestionats per Hezbol·là, uns ajuts que han disminuït a mesura que la situació de l’Iran ha empitjorat. I, des de fa dos anys, l’electricitat només funciona unes hores al dia i la gent s’espavila amb generadors privats gestionats pels antics senyors de la guerra.

En donar la independència al Líban, es va establir un sistema de quotes per grups ètnics i religiosos. El president ha de ser cristià; el del Parlament, xiïta, i el primer ministre, sunnita. Més enllà dels resultats electorals, hi ha un nombre d’escons per cada grup. I un cop acabada la guerra civil, el 1990, no només es va mantenir aquest sistema, sinó que els senyors de la guerra van continuar decidint-ho tot. I la reconstrucció de Beirut va ser liderada pel multimilionari sunnita i primer ministre Rafiq Hariri –que no havia participat en la guerra–, que des del govern i des de la seva empresa privada, Solidere, amb capital saudita, va enderrocar part de Beirut per fer uns barris comercials i residencials opulents que deixaven de banda la majoria de la població.

Hariri va ser assassinat el 2005 en un atemptat que, com passa al Líban, no va ser reivindicat per ningú. I, atesa la impossibilitat que el sistema judicial libanès pogués fer justícia, l’ONU va crear un tribunal amb seu a la Haia que durant quatre anys va prendre declaració a 300 testimonis, amb sis milicians de Hezbol·là acusats, però que no van comparèixer perquè Hezbol·là els va amagar. I divendres passat estava previst que aquest tribunal de l’ONU en fes públic el veredicte. Per això, una de les teories sobre l’explosió és que no va ser un accident, sinó un atemptat. I el Tribunal de la Haia va anunciar que, atesa la situació, ajornava el veredicte.

Com passa també a Bòsnia, que té un sistema polític de repartiment confessional creat quan es va acabar la guerra i que ara impedeix la democratització i la normalització del país, el Líban és presoner d’aquest sistema i del poder dels antics senyors de la guerra. Bona part de l’empobrida classe mitjana i dels joves que se senten libanesos i no membres d’un grup o clan, voldrien abolir-lo com l’única manera de posar fi a la corrupció que ha arruïnat el país. Però ni l’ONU ni França tenen la clau per alliberar el Líban d’aquestes cadenes. Només els libanesos poden fer-ho. I la lluita entre Riad i Teheran que es viu al Líban és un obstacle molt difícil de vèncer.

 Llegir al Punt Avui

 Estàtua de Rafic Hariri on va ser assassinat

 Al Museu de la guerra d'Hezbol·la (o Hizbul·là)

MOVIMIENTOS EN LA ULTRADERECHA TRAS EL AUGE DE VOX, EL HUNDIMIENTO DE RESPETO Y EL FRACASO ELECTORAL DE ADÑ. Se crea el proyecto de nuevo partido y movimiento Hacer Nación, que pretende actuar políticamente con algunos de los concejales de España 2000. Movimiento Pueblo y otros grupos intentan consolidar un espacio más social alejado del patriotismo franquista y católico, mientras las dos Falanges continúan trabajando juntas manteniendo viva la fracasada sigla ADÑ. La diputada almeriense de Vox, Luz Belinda Rodríguez, que abandonó el partido manteniendo el escaño, ingresa Falange Española de las JONS. Barraycoa impulsa la Red Desperta de asociones culturales históricas tradicionalistas o ultracatólicas. Bastión Frontal podría ocupar el espacio antisistema del HSM.

Tras la entrada de Vox en la mayoría de parlamentos y numerosos municipios, cosa que coincidió con diversos batacazos electorales de la ultradrecha clásica y la desaparición de diversos partidos, se están produciendo diversos intentos de reconstrucción o reubicación del espacio ultra más allá de Vox. El Hogar Social Madrid ha perdido buena parte de sus apoyos, estando en Madrid este espacio de agitación ocupado tal vez por grupos como Bastión Frontal  o la Juventud Patriota.  No entro aquí a valorar el partido Democracia y Voluntad Popular (DLP), bastante activo últimamente, que acusó en su día a Vox de plagiarle el proyecto, y està recogiendo apoyos de militantes decepcionados con Vox . 
Éstos son algunos de los movimientos o intentos de reconstrucción o reorganización del ámbito ultra

1-HACER NACIÓN
Por un lado el que fuera presidente de España-2000 y concejal de Alcalá de Henares, Rafa Ripoll, y que dimitió de sus cargos en España-2000 y Respeto,  se ha sumado al impulso del proyecto de partido, sindicato y movimiento llamado Hacer Nación, que promueven o apoyan otros miembros de la ultraderecha clásica como Guillermo Rocafort, Pilar Arroyo, Mario Martos o Sandro Algaba. 
Dicho grupo realizó el fin de semana del 25 y 26 de julio un encuentro, jornadas o escuela de verano en una casa rural de la provincia de Madrid en la que Rafa Ripoll y Guillermo Rocafort expusieron su visón de la situación actual y del proyecto que de debería constituir, y se aprobaron las bases del proyecto político y eligieron la Primear Mesa Nacional Patriota o junta directiva provisonal del proyecto. Proyecto que desea tener un brazo político, con concejales la mayoría de los cuales serían del Corredor de Henares de España 2000, y un brazo sindical, además de su presencia en el ámbito social y ciudadano. 

Entre los impulsores de Hacer Nación hay exmilitantes de España 2000, Respeto, MSR, Alianza Nacional, Falange, etc. Guillermo Rocafort, profesor de derecho y economía de la Universidad de Comillas, es secretario general de la Plataforma Patriótica Millán Astray, e intentó liderar una candidatura unitaria de la ultraderecha en las elecciones europeas de 2014, que no cuajó.

En las elecciones municipales de mayo de 2019  Vox y España 2000 compitieron en diversos municipios madrileños, consiguendo España 2000 seis concejales, pero su presidente Rafa Ripoll no revalidó su acta de concejal por Alcalá de Henares con sólo 2.959 votos, un 3,31%.  En Alcalá Vox obtuvos 7.022 votos y dos concejales.

En Velilla de San Antonio, donde España 2000 obtuvo hace un año 611 votos y dos concejales, frente a Vox que sólo obtuvo uno. En Los Santos de la Humosa, donde España 2000 tenía tres concejales, los revalidó con 279 votos, el 25,4% y su cabeza de lista Lázaro Polo, es alcalde gracias al apoyo del PP y Vox. En San Fernando de Henares donde tenía un concejal (Sandro Algaba) lo revalidó con 1333 votos y un 6,68%, y Vox también obtuvo uno. En San Sebastián de los Reyes Vox entró en el ayuntamiento con uno, mientras España 2000 se quedaba fuera. En Coslada Vox obtuvo dos, y España 2000 ninguno. Los concejales de España 2000 de Velilla de San Antonio, Pedro Jesús Espada y Ramón Muñoz Álvarez, dejaron España 2000 sumándose a Hacer Nación. también se sumó a Hacer Nación Sandro Algaba de San Fernando de Henares. Lázaro Polo, alcalde de Los Santos de la Humosa y los otros dos concejales de España 2000, continuan en Españ 2000.

de San Antonio,  (Actualizado: José Luis Roberto vuelve a la presidencia de España 2000)

 Rafa Ripoll en las jornadas o "Escuela de Verano" de hace dos fines de semana

Guillermo Rocafort, Pilar Arroyo, Davy Rodríguez y José Luis Orella

Así dice el texto por el que se aprueba la Mesa Nacional:   

"MESA NACIONAL PATRIOTA: Formado por: Personas con experiencia demostrada en activismo político en alguna organización patriota previa, y además de en el puesto que represente (ejemplo: mundo empresarial, político, sindical, universitario, etc.)

Perfiles necesarios:

-Perfil empresarial

-Perfil femenino: tanto joven como adulto

 -Perfil universitario/juvenil

-Perfil político

-Perfil jurídico

-Perfil sindical

-Perfil ONG-Perfil rural o más local frente a lo urbano

-Perfil doctrinal

-Perfil de notables: destacados que por su carisma o experiencia exitosa demostrada puedan aportar una visión distinta al movimientoPrimera Mesa Nacional provisional

Esta mesa está elegida en base a los criterios anteriormente expuestos de manera provisional a espera de ratificarla por un congreso, la mesa quedaría compuesta porlas siguientes 12 personas:Florentino Acebal (Zona: Asturias)Graciano Amador Maujo (Zona: Asturias)Sandro Algaba (Zona: Madrid)Pilar Arroyo (Zona: Madrid)Juan Antonio Bueno (Zona: Madrid)Carlos Navarro (Zona: Albacete)José Luis Heredia (Zona: Alicante)Texto base para una acción en comúnCristian Ruiz (Zona: Alicante)Gonzalo Pérez (Zona: Málaga)Juan Antonio Ramírez(Zona: Málaga)María Gámez (Zona: Jaén)Mario Martos (Zona: Jaén)
Dentro de esta mesa tendríamos las siguientes responsabilidades:Presidente/portavoz: Sandro Algaba. Secretario: Mario Martos. Tesorero: José Luis HerediaGarantías jurídicas: Gonzalo Pérez. 
Ya que hay 12 miembros para aprobar cualquier documento será necesario el voto a favor de 7 personas y 5 en contra, no habrá voto de desempate en la figura del presidente, se buscará fomentar el consenso entre los miembros"

Estas son las razones por las que surge el proyecto según el documento aprobado:

"Los españoles, hoy, ya solo somos habitantesempadronados en un territorio, dueños de un D.N.I. de plástico duro; conuna administración central que gestiona como única labor el cobro de impuestos, el cobro de favores y el regalo de nacionalidades; con una sanidad que, ya lo vemos, se muestra insuficiente; con una decena de modelos educativos conformados para deformar, con un ejército desmotivado y desmilitarizado, con una industria ausente y devorada, sin seguridad en nuestras calles y sin seguridad ennuestras casas; el panorama es desolador...ya no queda nada que defender.Está todo por hacer, es así de sencillo, queremos construir una nación digna, libre para elegir nuestro propio camino, soberana, independiente, justa con los propios y respetada por el resto, con futuro y orgullosa, solo la nación garantiza nuestros derechos.Queremos activar la patria en la que queremos vivir, tenemos un proyecto de país, queremos hacer nación y este será nuestro nombre.La denominación Hacer nación, es lo que queremos. Dos palabras que resumen nuestro anhelo y nuestra propuesta; dos palabras quenos sugieren también los pasos inmediatos a dar: nacer y acción.Hacer nación es un concepto positivo, que anuncia una novedad, es una propuesta de futuro, empezar desde abajoa construir lo más alto; es un mandato.

Hacer nación o construcción nacional es un concepto usado en ciencias sociales y en política para referirse al procesode construir o estructurar una nación forjando una identidad nacional por medio del poder del Estado, los poderes locales y la sociedad civil. Su objetivo es cohesionar a un pueblo dentro del Estado de modo que este pueda ser viable y políticamente estable a largo plazo.Hacer nación es válido como denominación general de un movimiento ytambién como marca electoral si fuera oportuno dar esa batalla, también es adaptable a las necesidades de marca electoral localista sin perder apenas significado: Hacer Jaén, Hacer Málaga, Hacer Albacete, Hacer Oviedo...

Desamos crear un PARTIDO y SINDICATO, además de contarcon la plataforma que englobaría a todo el movimiento, contaremos con una “pata” electoral que dará soporte legal a los actuales concejales y a aquellas delegaciones que ya han Texto base para una acción en comúnparticipado electoralmente o pretenden hacerlo, y con otra sindical que dará cobertura a todos nuestros afiliados. Toda persona que se afilie al movimiento inmediatamente pertenecerá al partido, asociación y sindicato por igual, pero se permite la afiliación única al sindicato si alguien lo desea.

 En el manifiesto se lamenta que Vox haya apostado por el libremercado, por lo que:

 "si los patriotas queremos ser útiles a nuestra tierra debemos de optar por priorizar la segunda lucha, de tintes económicos sociales frente al libre mercado que devora a los pueblos y a las personas. Por lo que a nivel de estrategia el único espacio que nos queda es el de optar por esa lucha social frente al libre mercado, una lucha social totalmente rupturista como método de recuperar nuestro estado nación frente al mundialismo que lo quiere devorar."

Al haberse quedado de hecho España 2000, sin Rafa Ripoll y parte de los militantes del Corredor de Henares, España 2000 mantien su núcleo valenciano liderado por su fundador, José Luis Roberto.  Roberto tendría ahora el apoyo o la colaboración estratégica del ultra històrico del ámbito nacional-revolucionario, Alberto Ayala de Cantalicio que se estaría moviendo ahora por Valencia. 

ACTUALIZADO: Hacer Nación se legaliza el 12 de noviembre de 2020 como partido con el nombre "Hacer", con el concejal de San Fernando de Henares, Sandro Algaba, como presidente, y sede en Jaén. 

 

 

2-COORDINACIÓN DE ACCIÓN DE GRUPOS MÁS SOCIALES QUE DESEAN ALEJARSE DE LA ULTRADERECHA ANCLADA EN EL FRANQUISMO Y LAS GLORIAS  IMPERIALES.

Sin finalidad de competir electoralmente a corto plazo, sinó de moverse en el ámbito organizativio y social están realizando encuentros conjuntos y firmando manifiestos estos grupos:

Movimiento Pueblo, Somos Pueblo, impulsado en parte por antiguos militantes del MSR., 

La Comunidad Política Vértice.

El Círculo Sindical Georges Sorel.

El partido político legalizado "Somos España", que pretende acercarse a partidos o personas de izquierda y extrema izquierda, en la línea de la "Teoría de la Herradura"  que prioricen la unidad de España. 

Y Los Rebeldes.net.

Estos grupos creen que hay que acercarse a sectores de la izquierda y que debe abandonarse el dircurso ultracatólico y nostálgico del franquismo y de la División Azul.

3-LAS DOS FALANGES CONTINÚAN TRABAJANDO JUNTAS Y MANTIENEN LA SIGLA ADÑ . DEMOCRACIA NACIONAL MANTIENE UN BAJO NIVEL DE ACTIVIDAD

Pese a los desastrosos resultados elesctorales de mayo de 2019, las dos Falanges, La Falange-FE, lideradad por Manuel Andrino, y Falange Española de las JONS, liderada por Norbeto Pico, cntinúan trabajando jutas y mantiene viva la sigla ADÑ con la que concurrieron a las pasadas elecciones eurpeas con Democracia Nacional.

El Jefe Nacional de la Falange-FE, Manuel Andrino, se encuentra ahora pendiente de ingresar en la cárcel por la sentencia definitiva de Blanquerna que le condenó a dos años y medio, o de recibir el indulto. Los condenados militantes de Democracia Nacional, como Pedro Chaparro, y los del desaparecudo Nudo patriota han soliciatdo el indulto, mientras que los miembros o exmiembros de Alainza Nacional y La Falange no lo han hecho.  

 Manuel Andrino (La Falange-FE) y Norberto Pico (Falange Española de las JONS)

Ha ingresado en Falange Española de las JONS la diputada autonómica andaluza por Almería, Luz Belinda Rodríguez, que ha abandonado Vox y continúa en el parlamento como diputada no adscrita. Vox también ha perdido otro diputado en el paralemnto andaluz, el que duera su cabeza de lista el polémico juez  Francisco Serrano, imputado por diversas causas de malversación. 

 Los ahora diputados no adscritos en el Parlamento andaluz, Belinda Rodríguez y Francisco Serrano

Por su parte Democracia Nacional continúa con su discurso habitual, y calificó de masónica la ceremonía civil que realizó en Madrid en memoria de las víctimas del Covid-19. Precisamente hoy realiza un acto en Madrid con el dirgente de Forza Nova, Roberto Fiorie en el que avalarán las teoría negacionsitas y conspirativas sobre el Coronavirus. Algunos de los militants de Democracia Nacional de Barcelona, pácticamente sin actividad, han entrado en el Frente Nacional Identitario-Partido Nacional Socialista Obrero Español.El nivel de actividad de actividad de Democracia Nacional a nivel de toda España es más bien bajo.

4. DESPERTA

Impulsado entre otros por el fundador de Somatemps i de Societat Civil Catalana i el club Empel, Javier Barraycoa, se ha creado hace tres semanas la Red Sociocultural o coordinadora Desperta  a la que se han adherido una decena de asociaciones históricas o culturales del ámbito patriótico. Y pese a que Barraycoa y otros de sus impulsores están cercanos a Vox, dicha red no forma parte de Vox y se han asociado a la misma grupos quyos miembros militan o simpatizan con otros grupos o siglas.  

En su manifiesto fundacional rechazan los nacionalismos perifericos, el mundialismo y el liberalismo. La Red DESPERTA es una coordinadora de asociaciones ya existentes, y no una estructura orgánica o asociación en sí misma. Cada asociación que constituye esta RED tiene su propia estructura interna de reglamentación, ideario, objetivos y actividades.

Forman parte de la misma 

Somatemps

Valentia Forum.

El Criterio

Tas Raíces 

Asociación Cultural Tracionalista Fernando III el Santo

Águila Protectora, contra los fondos buitre. 

Centro Jurídico Tomás Moro 

Asociación Cultural Burgo de Santiuste

Confederación Hispánica

5. BASTIÓN FRONTAL

El cambiante mundo de la ultraderecha tiene desde hace unas semanas un nuevo grupo en Madrid y Sevilla, Bastión Frontal. Grupo que estaría ocupando el espacio de agitación callejera del Hogar Social Madrid de Melisa Domínguez, colectivo que con la irrupción de Vox perdió su oportunidad de entrar en la política y cuyos militantes, centrados sobretodo en la ayuda a familías españolas autóctonas necesitadas, han disminuido su acciones de agitación o protesta callejera.  Además en este momento de cierre de los estadios de fútbol y de suspensión de las competiciones, Bastión Frontal se estarían acercando a este nuevo grupo jóvenes hooligans del Real Madrid o del Atlético de Madrid. Pese a que muchos de los miembros de este nuevo grupo son muy jóvenes, pretenderían ocupar también el espacio que en su día tuvo el entorno de La Vieja Escuela y de Alberto Ayala de Cantalicio en Madrid o el de los jóvenes de Alianza Nacional. 

Este nuevo grupo no visten como skin heads, con botas y tirantes, sino que optan  por la estética casual. Así, más allá de los tautuajes que ocultarían bajo la ropa, llevan prendas de la marca Stone Island, con un logotipo parecido a la a la cruz céltica o celta usada por los nazis, y camisetas Helly Hansen que en su marca tiene las iniciales HH, que para los ultras significa Heil Hitler. El hecho que hayan elegido Bastión Frontal como nombre, podrías indicar que están más cerca del Bastión Social francés, ahora ilegalizado, que de la Casa Pound italiana. De hecho el símbolo de Bastión Frontal es parecido al de Bastión Social.