Opinions, anàlisis, informacions i notícies sobre immigració, ultradreta, drets humans, seguretat, gihadisme i política internacional, en aquests temps d’incerteses. També escric sobre el Moianès i política catalana (contacte:xrius1@gmail.com)
dijous, 25 de maig del 2017
TRUMP, NI PLA NI DIAGNÒSTIC. Anàlisi de la vista de Trump a Aràbia Saudita, Palestina i Israel
Si una conclusió es pot treure del viatge de Donald Trump a l'Aràbia Saudita, Israel i Palestina és que les seves propostes estan buides de contingut més enllà de la seva capacitat per repetir el que sap fer en l'àmbit privat -negocios-, i el que ha demostrat en els seus mesos de mandat en l'àmbit de les relacions internacionals: empitjorar les coses. I és que més enllà de la venda d'armes a l'Aràbia Saudita per 110.000 milions de dòlars, i les seves afirmacions que es pot aconseguir un acord de pau a Palestina només censurant a l'Autoritat Palestina i sense proposar ni exigir res a Israel, ha comès el despropòsit de responsabilitzar Iran del terrorisme amb una rotunditat que ni tan sols assumeixen i als apologetes de l'Eix del Mal de 2003.
La bona harmonia mostrada a Riad davant el rei Salman i els altres mandataris musulmans davant els quals Trump va realitzar el seu discurs, no vol dir que hagi abandonat la seva islamofòbia, ni que s'hagi apropat als països àrabs, atès que ell sempre ha estat a prop de les monarquies petrolieres. Trump va decretar el veto migratori als ciutadans de Síria, Iran, Iraq, Sudan, Líbia, Somàlia i el Iemen, i ha qualificat de equivocada la decisió d'Europa de permetre l'entrada de refugiats. Però el rebuig de Trump a l'acollida de refugiats és una cosa que apliquen rigorosament la majoria de monarquies sunnites amb les que es va reunir a Riad, que no han acollit refugiats sirians a excepció d'alguns pocs familiars dels dirigents dels grups salafistes que combaten allà. En cap moment Trump va plantejar vetar l'entrada de ciutadans saudites i de les altres monarquies d'on van sortir els suïcides de l'11-S, i des d'on surten els fons amb què s'han finançat els grups insurgents salafistes. En uns casos han estat organitzacions governamentals saudites o Qatar les que han donat suport amb armes o diners a aquests grups, mentre que en altres, els fons han sortit d'organitzacions religioses o caritatives tolerades o properes a membres de les famílies reals. Les armes d'aquests grups sirians, molts dels quals, van acabar sent absorbits o aliant-se amb a l'Estat Islàmic i el Front Al-Nusra d'Al Qaida, van ser venudes o donades per persones i organitzacions properes als que governen les monarquies del Golf.
Trump sembla que hagi volgut passar pàgina a afirmacions com que "l'islam ens odia", matisant que "no és una batalla de religions, sinó contra bàrbars, del bé contra el mal", alhora que ha culpat l'Iran d'estar darrere del terrorisme islàmic. Però oblida que si les campanes han tornat a sonar en les esglésies de Síria ha estat gràcies al suport de les milícies d'Iran i Hizbul·là. I dic que Trump només sap empitjorar les coses, perquè en exigir la ruptura de l'acord nuclear amb l'Iran, enforteix als que rebutgen les reformes del president Rohani. Trump va dir en campanya que calia prohibir l'entrada de musulmans "fins que els nostres representants puguin determinar què està passant" i que tenia un pla per acabar amb l'Estat Islàmic. Però no només ha demostrat no tenir pla, sinó que li manca una cosa prèvia, la capacitat com a governant de fer un diagnòstic del problema.
Etiquetes de comentaris:
Aràbia Saudita,
Donald Trump,
Irak,
Iran,
Iraq,
islam,
L'Iran,
Palestina,
Pròxim Orient,
Riad
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada