On trobar AMOR A LA CARTA ?
A Barcelona la tenen segur a La Casa del Llibre de Passeig de Gràcia, entre València i Aragó, a les prestatgeries de novel·les d'autors catalans amb els de la lletra R. També tenen a Sociologia "Xenofòbia a Catalunya".
A Moià a la llibreria Grau. No és als prestatges de novel·la, sinó al de Col·lecció Local.
A Girona a la Llibreria 22, carrer Hortes, 22
A L'Hospitalet a la llibreria Perutxo.
També hi és a algunes ABACUS
Jordi Capdevila, 25/1/2013
Intriga en la correspondència amorosa
Els correus electrònics encara no han pogut posar fi a l'amor manuscrit tramés per correu ordinari ni tampoc s'ha fos el desfici dels carters de tota la vida per aconseguir lliurar les cartes a la persona amb destinació equivocada. Almenys és el que passa a Joan, un carter divorciat, que en un canvi de ruta, rep molt sovint una carta per Andreu Roca amb l'adreça d'un edifici enderrocat i tramesa per una persona de nom Olga. El protocol de correus diu que en aquests casos la carta s'ha de destruir. Però la tafaneria del carter fa que a contrallum percebi que són textos manuscrits. Llegirà una carta i aquest fet canviarà la seva vida. Perquè després, les obrirà totes. I cada carta és una reiteració desesperada de l'Olga a l'Andreu per dir-li que enyora el passat conviscut amb ell i insisteix amb fermesa a retrobar la felicitat conjunta perduda. Són cartes intenses, escrites amb el cor i amb una força sentimental que remou les entranyes del carter, capaç d'enamorar-se d'una persona amb l'habilitat d'escriure unes missives amb tant de sentiment.Uns dies de recerca minuciosa i nits sense dormir portaran en Joan a tot de peripècies fins que coneix l'Olga i li obre el cor. Un joc de malentesos i confessions permetrà que el protagonista s'adoni que a la vida hi ha molts camins a seguir, i de molt difícil elecció. Especialment per persones amb infantesa difícil, viscuda en entorns amb maltractaments i menyspreu masclista.
Amb un argument tan simple, Xavier Rius va teixint històries d'amors i desamors que van passar a l'Hospitalet de Llobregat fa una quinzena d'anys. Són uns relats que retraten la transformació de la ciutat. I estirant fils de totes bandes, també aconsegueix endinsar-se en la corrupció urbanística de la ciutat.
Ben tramada i amb un estil directe, la lectura de la novel·la es reforça amb la petjada que han deixat al seu autor els anys de lluita en moviments pacifistes i la seva tasca periodística com a corresponsal en conflictes bèl·lics als Balcans i al Magrib. Són actius que arrodoneixen una narració delicada que es va reforçant a cada plana.
Amor a la carta
Xavi Rius
Editorial:
Raima Edicions
(Moià, 2012)
Pàgines: 176
Preu: 17 euros
Raima Edicions
(Moià, 2012)
Pàgines: 176
Preu: 17 euros
Vaig començar a escriure aquest llibre a L'Aula de Lletres de Barcelona que deprés passaria a ser Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, on vaig fers estudis de narrativa, on els seus professors em van donar bons consells per culminar l'obra.
ARGUMENT:
En Joan, un carter divorciat que l'any 1996 treballa a L'Hospitalet, canvia de ruta de repartiment i li arriben de tant en tant cartes per un tal Andreu Roca a una casa que s'ha enderrocat i en el remitent només s'hi llegeix "Olga". Intrigat per la reiteració d'aquestes cartes que, en no haver-hi adreça del remitent, es retornen a unes saques que al cap d'un temps són destruïdes, un dia n'obrirà una, llegirà com l'Olga enyora l'Andreu i els moments meravellosos que va viure amb ell i lamenta no haver-lo pogut ajudar, no haver pogut salvar aquella relació. N'obrirà més, s'dentificarà plenament amb les cartes de l'Olga i iniciarà una cerca d'aquesta Olga de la que ja no es podrà fer enrere.
Una història que enganxa, amb tombs inesperats o no tot és el que sembla, però finalment tot encaixa i amb final esperançat.
ARGUMENT:
En Joan, un carter divorciat que l'any 1996 treballa a L'Hospitalet, canvia de ruta de repartiment i li arriben de tant en tant cartes per un tal Andreu Roca a una casa que s'ha enderrocat i en el remitent només s'hi llegeix "Olga". Intrigat per la reiteració d'aquestes cartes que, en no haver-hi adreça del remitent, es retornen a unes saques que al cap d'un temps són destruïdes, un dia n'obrirà una, llegirà com l'Olga enyora l'Andreu i els moments meravellosos que va viure amb ell i lamenta no haver-lo pogut ajudar, no haver pogut salvar aquella relació. N'obrirà més, s'dentificarà plenament amb les cartes de l'Olga i iniciarà una cerca d'aquesta Olga de la que ja no es podrà fer enrere.
Una història que enganxa, amb tombs inesperats o no tot és el que sembla, però finalment tot encaixa i amb final esperançat.
Fragment del capítol segon:
...Cada matí, només arribar a correus, classificava encuriosit
les cartes cercant-ne una de nova, mentre em retreia no haver obert les
anteriors. Més tard, quan en fer el repartiment passava pel descampat ple de
bassals del carrer Cartago, on abans hi havia aquelles torres, em preguntava
per quins set sous les continuava enviant allà, em preguntava per què escrivia
a l’Andreu, em preguntava què se n’havia fet. Uns dubtes que no s’acalaririen
uns dies més tard quan va arribar a les meves mans una segona carta.
Dimarts, 5 de novembre de 1996
Hola, Andreu,
Avui he anat a sopar al restaurant xinès que tant ens agradava. Aquell on havíem anat
tantes vegades, aquell on després de repetir-me que allò no tornaria a passar,
que mai més no em tornaries a fer mal, em vas demanar perdó i jo et vaig
prometre que estaria sempre al teu costat per ajudar-te. Moltes vegades m'hi
havia aturat al davant, però fins avui no he estat capaç d’entrar-hi. Una força
superior m'ho impedia; la por de trencar els nostres records, el ressò encara
present de les teves paraules, esdevenien un mur més fort que la meva voluntat.
En
traspassar la porta, han sonat les campanetes. Te'n recordes? Que en són de
boniques! No estava ple, només hi havia vuit o deu persones. Taula només per
un, senyora? m'ha preguntat la cambrera, com si es recordés de tu, com si notés
la teva absència. M'ha acompanyat fins a la
taula del racó, sota el quadre del riu, els cedres i les barques, la nostra
taula, la de sempre. He rellegit el meú de nit dues vegades. Amanida xinesa, arròs amb gambes i verdures, pollastre
al curry i vi rosat, he triat. M'havia assegut de cara a la porta, però, cada
vegada que s'obria, quelcom se'm movia per dins, com si esperés la teva
arribada. Encara no m'havia pres la meitat de l'amanida, quan
