ON TROBAR "AMOR A LA CARTA"

 On trobar AMOR A LA CARTA ?

 Pots compar-lo per Amazón
A Barcelona la tenen segur a La Casa del Llibre de Passeig de Gràcia, entre València i Aragó, a les prestatgeries de novel·les d'autors catalans amb els de la lletra R. També tenen a Sociologia "Xenofòbia a Catalunya". 
 A Moià a la llibreria Grau. No és als prestatges de novel·la, sinó al de Col·lecció Local.
 A Girona a la Llibreria 22, carrer Hortes, 22

A L'Hospitalet a la llibreria Perutxo.
 També hi és a algunes ABACUS

Comentari al Punt Avui (clica)   
 Jordi Capdevila, 25/1/2013

Intriga en la correspondència amorosa

 Els correus electrònics encara no han pogut posar fi a l'amor manuscrit tramés per correu ordinari ni tampoc s'ha fos el desfici dels carters de tota la vida per aconseguir lliurar les cartes a la persona amb destinació equivocada. Almenys és el que passa a Joan, un carter divorciat, que en un canvi de ruta, rep molt sovint una carta per Andreu Roca amb l'adreça d'un edifici enderrocat i tramesa per una persona de nom Olga. El protocol de correus diu que en aquests casos la carta s'ha de destruir. Però la tafaneria del carter fa que a contrallum percebi que són textos manuscrits. Llegirà una carta i aquest fet canviarà la seva vida. Perquè després, les obrirà totes. I cada carta és una reiteració desesperada de l'Olga a l'Andreu per dir-li que enyora el passat conviscut amb ell i insisteix amb fermesa a retrobar la felicitat conjunta perduda. Són cartes intenses, escrites amb el cor i amb una força sentimental que remou les entranyes del carter, capaç d'enamorar-se d'una persona amb l'habilitat d'escriure unes missives amb tant de sentiment.
Uns dies de recerca minuciosa i nits sense dormir portaran en Joan a tot de peripècies fins que coneix l'Olga i li obre el cor. Un joc de malentesos i confessions permetrà que el protagonista s'adoni que a la vida hi ha molts camins a seguir, i de molt difícil elecció. Especialment per persones amb infantesa difícil, viscuda en entorns amb maltractaments i menyspreu masclista.
Amb un argument tan simple, Xavier Rius va teixint històries d'amors i desamors que van passar a l'Hospitalet de Llobregat fa una quinzena d'anys. Són uns relats que retraten la transformació de la ciutat. I estirant fils de totes bandes, també aconsegueix endinsar-se en la corrupció urbanística de la ciutat.
Ben tramada i amb un estil directe, la lectura de la novel·la es reforça amb la petjada que han deixat al seu autor els anys de lluita en moviments pacifistes i la seva tasca periodística com a corresponsal en conflictes bèl·lics als Balcans i al Magrib. Són actius que arrodoneixen una narració delicada que es va reforçant a cada plana.

Amor a la carta

Xavi Rius

Editorial:
Raima Edicions
(Moià, 2012)
Pàgines: 176
Preu: 17 euros

Vaig començar a escriure aquest llibre a L'Aula de Lletres de Barcelona que deprés passaria a ser Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, on vaig fers estudis de narrativa, on els seus professors em van donar bons consells per culminar l'obra.

ARGUMENT: 
En Joan, un carter divorciat que l'any 1996 treballa a L'Hospitalet, canvia de ruta de repartiment i li arriben de tant en tant cartes per un tal Andreu Roca a una casa que s'ha enderrocat i en el remitent només s'hi llegeix "Olga". Intrigat per la reiteració d'aquestes cartes que, en no haver-hi adreça del remitent, es retornen a unes saques que al cap d'un temps són destruïdes, un dia n'obrirà una, llegirà com l'Olga enyora l'Andreu i els moments meravellosos que va viure amb ell i lamenta no haver-lo pogut ajudar, no haver pogut salvar aquella relació. N'obrirà més, s'dentificarà plenament amb les cartes de l'Olga i iniciarà una cerca d'aquesta Olga de la que ja no es podrà fer enrere. 
Una història que enganxa, amb tombs inesperats o no tot és el que sembla, però finalment tot encaixa i amb final esperançat.

 Fragment del capítol segon:

...Cada matí, només arribar a correus, classificava encuriosit les cartes cercant-ne una de nova, mentre em retreia no haver obert les anteriors. Més tard, quan en fer el repartiment passava pel descampat ple de bassals del carrer Cartago, on abans hi havia aquelles torres, em preguntava per quins set sous les continuava enviant allà, em preguntava per què escrivia a l’Andreu, em preguntava què se n’havia fet. Uns dubtes que no s’acalaririen uns dies més tard quan va arribar a les meves mans una segona carta.  

                                                        Dimarts, 5  de novembre de 1996

Hola, Andreu,

Avui he anat a sopar al restaurant xinès  que tant ens agradava. Aquell on havíem anat tantes vegades, aquell on després de repetir-me que allò no tornaria a passar, que mai més no em tornaries a fer mal, em vas demanar perdó i jo et vaig prometre que estaria sempre al teu costat per ajudar-te. Moltes vegades m'hi havia aturat al davant, però fins avui no he estat capaç d’entrar-hi. Una força superior m'ho impedia; la por de trencar els nostres records, el ressò encara present de les teves paraules, esdevenien un mur més fort que la meva voluntat.

            En traspassar la porta, han sonat les campanetes. Te'n recordes? Que en són de boniques! No estava ple, només hi havia vuit o deu persones. Taula només per un, senyora? m'ha preguntat la cambrera, com si es recordés de tu, com si notés la teva absència. M'ha acompanyat fins a la taula del racó, sota el quadre del riu, els cedres i les barques, la nostra taula, la de sempre. He rellegit el meú de nit dues vegades. Amanida  xinesa, arròs amb gambes i verdures, pollastre al curry i vi rosat, he triat. M'havia assegut de cara a la porta, però, cada vegada que s'obria, quelcom se'm movia per dins, com si esperés la teva arribada. Encara no m'havia pres la meitat de l'amanida, quan

ON TROBAR "AMOR A LA CARTA"?

Si vols comprar o regalar la novel·la "Amor a la carta" que vaig publicar fa un any, la pots trobar a:

BARCELONA
CASA DEL LLIBRE DE PASSEIG DE GRÀCIA-VALÈNCIA A BARCELONA.
La tenen a la secció de narrativa en català d'autors catalans, a la lletra R
També tenen a Sociologia, Xenofòbia a Catalunya

ABACUS, carrer Ausiàs Marc, 16

També la tenen a La Central del Museu d'Història de Barcelona, carrer Llibreteria, (clica per veure disponibilitat)  o a la del  Raval i carrer Mallorca.

L'HOSPITALET:
LLIBRERIA PERUTXO, Rambla Just Oliveres 
 
GIRONA:  LLIBRERIA 22, Carrer Hortes  22

MOIÀ:    LLIBRERIA GRAU, a la prestatgeria de llibres locals


TAMBÉ A LA XARXA  DE LLIBRERIES LOCALS, BESTIARI (clica), 

Comentari al Punt Avui (clica)   
 Jordi Capdevila, 25/1/2013

Intriga en la correspondència amorosa

 Els correus electrònics encara no han pogut posar fi a l'amor manuscrit tramés per correu ordinari ni tampoc s'ha fos el desfici dels carters de tota la vida per aconseguir lliurar les cartes a la persona amb destinació equivocada. Almenys és el que passa a Joan, un carter divorciat, que en un canvi de ruta, rep molt sovint una carta per Andreu Roca amb l'adreça d'un edifici enderrocat i tramesa per una persona de nom Olga. El protocol de correus diu que en aquests casos la carta s'ha de destruir. Però la tafaneria del carter fa que a contrallum percebi que són textos manuscrits. Llegirà una carta i aquest fet canviarà la seva vida. Perquè després, les obrirà totes. I cada carta és una reiteració desesperada de l'Olga a l'Andreu per dir-li que enyora el passat conviscut amb ell i insisteix amb fermesa a retrobar la felicitat conjunta perduda. Són cartes intenses, escrites amb el cor i amb una força sentimental que remou les entranyes del carter, capaç d'enamorar-se d'una persona amb l'habilitat d'escriure unes missives amb tant de sentiment.
Uns dies de recerca minuciosa i nits sense dormir portaran en Joan a tot de peripècies fins que coneix l'Olga i li obre el cor. Un joc de malentesos i confessions permetrà que el protagonista s'adoni que a la vida hi ha molts camins a seguir, i de molt difícil elecció. Especialment per persones amb infantesa difícil, viscuda en entorns amb maltractaments i menyspreu masclista.
Amb un argument tan simple, Xavier Rius va teixint històries d'amors i desamors que van passar a l'Hospitalet de Llobregat fa una quinzena d'anys. Són uns relats que retraten la transformació de la ciutat. I estirant fils de totes bandes, també aconsegueix endinsar-se en la corrupció urbanística de la ciutat.
Ben tramada i amb un estil directe, la lectura de la novel·la es reforça amb la petjada que han deixat al seu autor els anys de lluita en moviments pacifistes i la seva tasca periodística com a corresponsal en conflictes bèl·lics als Balcans i al Magrib. Són actius que arrodoneixen una narració delicada que es va reforçant a cada plana.

Títol: Amor a la carta

Autor: Xavier Rius

Editorial:
Raima Edicions
(Moià, 2012)
Pàgines: 176
Preu: 17 euros

 En Joan, un carter divorciat que l'any 1996 treballa a L'Hospitalet, canvia de ruta de repartiment i li arriben de tant en tant cartes per un tal Andreu Roca a una casa que s'ha enderrocat i en el remitent només s'hi llegeix "Olga". Intrigat per la reiteració d'aquestes cartes que, en no haver-hi adreça del remitent, es retornen a unes saques que al cap d'un temps són destruïdes, un dia n'obrirà una, llegirà com l'Olga enyora l'Andreu i els moments meravellosos que va viure amb ell i lamenta no haver-lo pogut ajudar, no haver pogut salvar aquella relació. N'obrirà més, s'dentificarà plenament amb les cartes de l'Olga i iniciarà una cerca d'aquesta Olga de la que ja no es podrà fer enrere. 
Una història que enganxa, amb tombs inesperats o no tot és el que sembla, però

CELEBRADA LA VISTA A L'AUDIÈNCIA DEL RECURS D'ANGLADA A LA INAMISSIÓ DE LA QUERELLA D'INJÚRIES I CALUMNIES CONTRA MI, AMB ALGUNA SORPRESA

Avui ha tingut lloc la vista a la Secció Tercera de l'Audiència del recurs de José Anglada (clica)  a la inadmissió per part del Jutjat n 15 de Barcelona de la querella per injúries i calumnies per fragments del llibre "Xenofòbia a Catalunya"

M'he trobat amb la "sorpresa" que qui defensava l'admissió de la querella d'Anglada, no era l'advocat que porta habitualment les diverses querelles i denúncies de PxC contra mi, i candidat de PxC per Girona a les passades eleccions, sinó que era una advocada d'origen llatinoamericà de Girona, especialitzada en estrangeria, que aquest agost es va oferir atentament via Facebook a portar-me gratis la meva defensa front les querelles i denúncies que anunciava Anglada.

 La lletrada ha argumentat davant la sala l'admissió de la querella pels danys de les calumnies que jo hauria fet amb la publicació "en un mitjà de difusió massiva" (quin elogi!) com és el meu llibre, argumentant que és una calumnia dir que la majoria de caps rapats de Salt no van votar el MSR, sinó PxC, o que l'Anglada amb fama de franquista eixelebrat, quan esdevé regidor l'any 2003, intenta donar una imatge de persona seriosa i responsable. També deia que era una injúria i calumnia que jo, en base a rumors o apunts d' internet digués si l'Anglada de jove deia que portava pistola o que si l'havien expulsat del Frente Nacional per quedar-se diners.

L'advocada argumentava entre d'altres coses que, en no admetre's la querella, el Sr Anglada patia indefensió i veia vulnerats els seus drets front les injúries i calumnies. Fins i tot ha argumentat que el 17 d'abril al jo meu blog, anunciant que signaria llibres per Sant Jordi, mostrava la meva intenció d'injuriar o calumniar un partit polític en dir: "A més d"Amor a la carta" també hi podreu trobar i signaré exemplars de "Xenofòbia a Catalunya", llibre que analitza el creixement del discurs xenòfob i populista de PxC".

La lletrada ha dit que aquest era un cas similar que va jutjar la Secció 15ª de l'Audiència per un cas d'injúries i calumnies a ERC. Llavors ha estat interrompuda pel president de la sala dient-li que no eren casos similars,  donat que la Secció 15ª és civil, però PxC havia decidit portar el cas per la via penal, i ha aprofitat per dir-li que potser aquella (la civil) hagués estat una via més correcta per presentar la querella contra mi.

La Fiscalia de l'Audiència s'ha ratificat amb els arguments pels que la Fiscalia del Jutjat nº 15 va decidir demanar la inadmissió, en no haver-hi injúries ni calumnies, sinó nomes un estudi i opinions i "una crítica seria" al tractament de la immigració i amb crítiques de l'autor no només cap a PxC sinó també a polítics del PP, CiU i d'altres formacions, consideracions que va plasmar la magistrada jutge en l'auto d'inadmissió (clica per llegir sencera)

Per la seva banda, el meu advocat, Màrius Garcia Andrade, ha repetit que les dades que exposava el llibre eren fruit d'un treball rigorós d'investigació, i que com a persona reconeguda per aquest fet escrivia a diferents diaris; que moltes altres qüestions, relatives al passat franquista o de militància d'extremadreta del Sr Anglada, havien estat publicades a altres llibres i en nombrosos articles que ell no va denunciar. I es va preguntar, com és que el querellant va assistir a primera filera a la presentació del llibre a Vic i l'endemà va tuitejar que "s'ho havia passat molt bé i ho havia trobat molt interessant". Va preguntar-se també, el perquè no fos, fins gairebé un any després, que Anglada no anuncia que posarà la querella, moment en que  comença una sèrie de twits insultants (que se joda!, rata de claveguera, tinc ganes de divertir-me...) tot i que el passat 12 de març va tuitejar que "Vull agrair al blocaire Xavier Rius el pacte de fer-nos publicitat amb la querella, sempre amics", cosa que demostrava, la seva voluntat de fer-me callar i el mal us de la jurisdicció penal, pel que, més a més que l'Audiència es ratifiqués en la inadmissió de la querella, demanava que imposessin el pagament de les costes al Sr. Anglada.

Al cap d'una hora de sessió, el president ha decretat acabada la vista, hem abandonat la sala, i el meu advocat s'ha acomiadat de la meva examiga de Facebook que es va oferir a defensar-me gratuitament.

SANT JORDI D"AMOR A LA CARTA"

Avui amb motiu de Sant Jordi he tingut l'oportunitat de parlar d'Amor a la carta en algun programa de ràdio. Aquesta setmana Regió7, Diari de Girona, i El 9 Nou, s'han fet ressò del llibre com a novetat d'aquest Sant Jordi, tot i que va sortir abans de Nadal.

A la tarda he anat a la parada de les Biblioteques de L'Hospitalet i he signat tant "Amor a la carta", com "Xenofòbia a Catalunya". M'he trobat alguna mestra companya de quan treballava a L'Hospitalet que li he signat, algun lector que va llegir fa mesos Amor a la carta i ara volia Xenofòbia a Catalunya, o una noia que venia amb la primera ressenya de El Periódico d'Amor a la carta.  

 Entrevista  d'Ignasi Miranda sobre Amor a la carta a Ràdio Estel

També hi ha hagut alguna persona que remenant llibres ha acabat a la parada i l'ha triat, un noi que acabava de comprar Xenofòbia a Catalunya a la parada de més amunt i en veure'm allà, m'ha demanat que li signés, o alguna persona que coneixedora de les querelles que m'ha posat PxC l'ha volgut comprar.  S'han acostat a la taula algunes persones que ja havien llegit Amor a la carta, i els hi havia agradat, entre elles una regidora de  L'Hospitalet de l'oposició. En resum, ha estat un plaer! Ah! la parada estava a la rambla Just Oliveres amb el carrer Lleida, just al lloc on el carter, quan ja ha localitzat casa l'Olga, la segueix fins el gimnàs proper al Tecla Sala, al que ell s'apuntarà i...

 

 Al migdia, a Ràdio Estel, amb Ignasi Miranda, entrevista en el programa especial de Sant Jordi, a la Catedral
Radio Estel

PER SANT JORDI SIGNARÉ LLIBRES DE 6 A 7 A LA RAMBLA DE L'HOSPITALET A LA PARADA DE BIBLOTEQUES, JUST A L'ESCENARI ON COMENÇA LA RECERCA D'AMOR A LA CARTA. També signaré i hi podreu trobar "Xenofòbia a Catalunya"

El 23 d'abril, dia de Sant Jordi, de 6 a 7 de la tarda signaré exemplars de la novel·la "Amor a la carta", de Raima Edicions, a la parada de les Biblioteques de L'Hospitalet a la Rambla Just Oliveres, entre el carrer Lleida i el Passatge de la Pau, just al lloc on en la novel·la l'Andreu, el carter, després d'haver localitzat casa l'Olga al carrer Lleida, comença a seguir-la pel carrer. 
Una història d'amor i recerca que passa a L'Hospitalet de Llobregat i al municipi imaginari de Puig d'Empordà els anys 1996 i 1997.
A més d"Amor a la carta" també hi podreu trobar i signaré exemplars de "Xenofòbia a Catalunya",  llibre que analitza el creixement del discurs xenòfob i populista de PxC.

Fragment d'Amor a la carta.

L’endemà en plegar em vaig plantar caminant al bar de davant de casa seva. Es va fer esperar més de dues hores, i a dos quarts de sis, quan ja em començava a desesperar, sortia amb pas lleuger i cara alegre del portal, en direcció a la Rambla que enfilava cap avall. Era més grassoneta del que m’havia semblat ahir. Texans, sabatilles blanques d’esports, i la mateixa caçadora negra i una bossa d’esports. Lluïa uns bonics i arrissats cabells negres, llavis pintats de magenta, però de quin color eren els ulls? 

            Ella anava pel passeig central i jo la seguia a uns metres per la vorera del lateral esquerre. De sobte, es va aturar al quiosc de flors i, dissimulant, em vaig quedar clavat davant d’un aparador tot atent al vidre que em feia de mirall. Ella es girà cap a mi. S’havia adonat que la seguia?  Al cap d’uns instants continuà Rambla avall i agafà el passatge de la Pau fins la plaça de la Font del Repartidor, aquella font de quatre aixetes i quatre piques als peus d’una estreta torre de més de 10 metres. Ella donà la volta a la plaça i s’aturà davant d’un bar com si busqués alguna cosa a les butxaques. Era a al costat de l’oficina central de Correus de L’Hospitalet. Anava a tirar a la bústia una nova carta per l’Andreu? De sobte em va venir la por de ser descobert. I si en aquell moment sortia algun company del torn de tarda i em saludava o em preguntava amb un crit, “Joan què fas per aquí?” Neguitós em vaig mig amagar a l’altra banda de la torre de la font, de manera que veia l’Olga que continuava buscant alguna cosa a les butxaques. Vaig beure una mica d’aigua, esquitxant-me la camisa, i, en aixecar el cap, l’Olga ja no era allà.

Mentre em preguntava què feia ara, ella apareixia de darrera la torre de la font, amb un paper a la mà i tirava avall pel carrer Baró de Maldà, direcció la plaça de l’Ajuntament. La plaça estava força plena de gent, millor així! En passar per davant de l’Ajuntament el municipal que feia guàrdia a la porta la saludà i ella, sense aturar-se, li va respondre i, tot seguit, va girar a l’esquerra per Rossend Arús. Per un moment vaig pensar que es disposava a entrar a l’Ajuntament per la porta de l’edifici nou, però va continuar fins una botiga de roba del costat del Mercat. A la vorera de davant hi havia un bar i, sense pensar-m’ho, vaig demanar una cervesa. Quan només havia fet dos glops, l’Olga sortia, amb cara satisfeta amb la bossa d’una compra d’aquella botiga a la mà. Passà pel carrer de sota l’Ajuntament, agafà el carrer Major fins la Rambla, però enlloc de tirar amunt cap a casa continuà per Prat de la Riba uns deu minuts. L’excursió se m’estava fent pesada, vaig vèncer les tentacions de deixar-ho. Però la meva persitència es va veure recompensada quan, després de travessar tot el barri de Sant Josep, a cent metres de les dues vies de tren que tallen i divideixen L’Hospitalet, va entrar en un gimnàs. Dansa, aeròbic, gimnàstica, arts marcials i piscina, es llegia en el rètol de la porta. Era una nau industrial dels anys setanta que tenia un parking als baixos, i s’hi entrava per una porta i una escala lateral.

            Després de dubtar deu minuts, em vaig decidir a pujar. La recepcionista, una noia grassoneta de cabells curts i parla dolça, em va informar sobre les activitats, els preus i els horaris.  “Ara a les sis comença una classe de manteniment. Són dos dies a la setmana i tens dret a fer servir les instal·lacions quan vulguis”. No va caldre que insistís per acceptar la invitació de fer un tomb per les instal·lacions. Primer em va portar a la piscina, després des de l’altra banda dels vidres em mostrà la sala d´aparells, després una sala on feien judo, i per fi, passarem pel costat a una sala coberta de miralls on l’Olga, amb el cabell recollit i un preciós mallot blau, feia abdominals al costat de vuit dones i dos homes. Jo no em vaig aturar per evitar ser reconegut si m’havia vist pel carrer. “No cal que et matriculis ara. Vine, si vols, demà passat i fas una classe de prova”.   

ARXIVADA DEFINITIVAMENT LA DENÚNCIA D'ANGLADA CONTRA MI PER INSINUAR QUE PxC HAVIA CREAT UN COMPTE DE TWITTER AMB EL MEU NOM I FOTO. Continua a l'Audiència el recurs seu per l'arxivament de la querella contra mi per calumnies i injúries.

Avui el Jutjat d'Instrucció nº 1 de Vic m'ha comunicat que la Secció 21 de l'Audiència de Barcelona ha desestimat el recurs que va presentar José Anglada contra la inadmissió de la seva denúncia per via penal contra mi per haver insinuat en el meu blog que PxC havia creat el compte de twitter fals @xaviriussanpalomomocojo que va començar a difondre i retuitejar Robert Hernando, Secretari General de PxC i altres dirigents del partit, la matinada del 4 de juliol. Se'm presentava com que "M'agraden els machotes identaris per fer-lis fotos i gaudir-les en la intimat. Que dolent sóc!". I aquest twitter fals li deia al Josep Anglada que "Estic enamorat de tu. M'agradaven els teus cabells, blancs, la teva mala llet o la bona, jjjjiii "

Jo vaig posar denúncia als mossos per l'aparició d'aquest compte fals i poc després va desapareixer, però Anglada em va denunciar a mi per la via penal per insinuar que ells, que el difonien i retuitejaven, potser l'havien creat.  

El Jutjat nº 1 de Vic va arxivar la denúncia d'Anglada, però ell va fer recurs a l'Audiència de Barcelona que ara ha confirmat l'arxiu definitiu de la denúncia. En aquest moment sí que continua activa la denúncia que em va posar per 5 fragments del llibre "Xenofòbia a Catalunya" per calumnies i injúries i em demanava 100.000 euros, que va ser desestimada pel Jutjat nº15 de Barcelona, però ell ha recorregut a l'Audiència. 

 Obrir Pdf Auto de l'Audiència desestimant el recurs, 1 

Obrir i llegir pàgina 2
Obrir i llegir, pàgina 3
Obrir i llegir pàgina 4
Obrir i llegir pàgina 5

I continua pendent el recurs a l'Audiència contra l'arxiu fet pel Jutjat 15, de la denúncia per injúries i calumnies per fragments del llibre "Xenofòbia a Catalunya":

Ah! i potser com l'Anglada perd totes les denúncies cap a mi va fer aquest twitter dient que tot era un pacte entre ell i jo per fer-nos publicitat. Sense comentaris...

CURIOSA MANERA DE JOSEP ANGLADA PER ANUNCIAR QUE LI ARXIVEN O INADMETEN LES QUERELLES CONTRA MI

Fa uns dies el Jutjat d'Instrucció n 15 de Barcelona va rebutjar el recurs de reforma de Josep Anglada contra la inadmissió de la querella per injúries i calumnies que em va posar. Ara fa recurs a l'Audiència. També s'ha inadmès definitivament la denúncia que em va posar al Jutjat nº 1 de Vic contra mi, per haver insinuat jo que el perfil de twitter fals amb la meva foto que van difondre diferents dirigents de PxC a primers de juliol, que potser l'havien creat ells.
Així, enlloc d'anunciar que perd totes les querelles i denúncies contra mi, avui ha fet aquest twit:

 M'abstenc d'opinar sobre el seu contingut. Aquí sota teniu com a imatge la inadmissió del seu recurs de reforma a la inadmissió de la querella (tot i que pot anar a l'Audiència) 

DIMECRES XERRADA SOBRE CIUTADANIA I XENOFÒBIA, I PRESENTACIÓ D"AMOR A LA CARTA" A BADIA DEL VALLÈS

Badia del Vallès és un municipi amb només un 6,11% de població estrangera , és a dir, molt per sota del 15% de la mitjana de Catalunya. (clica)

Tot i això a les eleccions municipals de 2011, PxC va obtenir un regidor, Raúl Ortiz, que va ser detingut poc després de les eleccions pel robatori de xecs restaurant per un valor de 70.000 euros,  sense que fos expulsat del partit. I a les passades eleccions catalanes PxC va obtenir a Badia un 4,15% dels vots, molt per sobre del 1,88% que va obtenir a la demarcació de Barcelona.

Dimecres a la biblioteca Vicente Aleixandre, faré una xerrada col·loqui sobre per què arrela aquest discurs, temàtica del llibre "Xenofòbia a Catalunya" i presentaré, la meva novel·la "Amor a la carta"
Organitza: Ajuntament de Badia, Grup d'Interacció Multicultural (GIM) i Club de Lectura Entre Palabras

 

Informació al web de l'Ajuntament, clica

Anar a l'event de Facebook

DIVENDRES SURTO AL PROGRAMA D'EQUIPO DE INVESTIGACIÓN DE LA SEXTA SOBRE L'ULTRADRETA

Divendres a les 22,30 surto al reportatge d'Equipo de Investigación sobre l'Ultradreta.
Em van gravar 25 minuts i crec que surten tres fragments meus d'un parell de minuts. Entrevisten també a Joan Serra, autor de "Tota la veritat de PxC", a Xavier Casals, i a J.L. Roberto. M Canduela, Josep Anglada, etc. Van anar a Tramuntana però crec que no els van deixar gravar.

Anar a l'anunci sobre el programa de divendres (clica)

VÍDEO DE LA PRESENTACIÓ D'AMOR A LA CARTA I XENOFÒBIA A CATALUNYA A L'HOSPITAET

Vídeo del debat presentació amb el regidor Jaume Graells al Tecla Sala de L,Hospitalet, proper al gimnàs on en la ficció  en Joan, el carter, seguirà i coneixerà l'Olga

PRESENTACIÓ D'AMOR A LA CARTA, I DEBAT SOBRE XENOFÒBIA A CATALUNYA A L'HOSPITALET

Ahir acompanyat del regidor de Cultura de L'Hospitalet, Jaume Graells, vaig presentar "Amor a la carta" al Tecla Sala de L'Hospitalet, indret que surt a la novel·la, molt proper al gimnàs on en la ficció l'Andreu coneixerà l'Olga. També hi era el regidor d'Ensenyament, Lluís Esteve i en començar l'Alcaldessa Núria Marín. També vam dialogar sobre el contingut de "Xenofòbia a Catalunya".

 Amb l'alcaldessa, Núria Marín.

 Jaume Graells, regidor de Cultura
 
             Veure notícia a L'Informatiu de TV de L'Hospitalet, minut 1 i entrevista al 8 (Clica)

Veure video presentació

ANGLADA RECORRE LA INADMISSIÓ DE LA QUERELLA CONTRA MI

PxC ha fet públic aquest comunicat informant que ha presentat recurs a la inadmissió de la querella contra mi per certs fragments del llibre "Xenofòbia a Catalunya". Reprodueixo el comunicat. Sorprèn que critiqui que un fiscal vingués a la presentació del meu llibre a Barcelona, quan ell va seure a primera fila a la de Vic i va tuitejar que s'ho havia passat molt bé. 
Anar a l'artricle i text d'inadmissió, clica 
------------------------------------------------------------------------------------------------------------

COMUNICAT DE PREMSA DE PLATAFORMA PER CATALUNYA (PxC)
El president de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada, ha presentat aquest dilluns un recurs contra la decisió del jutge previ informe del Ministeri Fiscals de reforma i apel·lació davant la inadmissió a tràmit de la querella contra Xavier Rius Sant.
Vic I Redacció. - El president de Plataforma per Catalunya (PxC), Josep Anglada, no s'ha sorprès per la decisió del Jutjat d'Instrucció número 15 de Barcelona de no admetre a tràmit la querella presentada contra el Sr Xavier Rius Sant per presumptes injúries i calúmnies en el contingut del seu projecte de llibre titulat "xenofòbia a Catalunya" propagat per una editorial de tirada autonòmica.
Segons Anglada "els motius d'inadmissió a tràmit de la querella poc tenen a veure amb els motius pels quals es va querellar aquesta part". En aquest sentit, el líder identitari ha assenyalat que "és totalment incongruent, per exemple, que una persona que em tracta de malalt mental en el seu llibre, per la seva Senyoria sigui una crítica seriosa, segons paraules literals de la seva resolució, que no mereixi de tutela judicial ". Per seguir afirmant Anglada que ell mai es va querellar per ser titllat de franquista, en canvi sí que es va querellar per una concatenació d'adjectius com ara:"franquista, de superar fins i tot les fronteres del racisme - sense oblidar que els actes racistes estan penats en el nostre ordenament jurídic -, de titllar la majoria de membres del meu partit de persones minvades intel·lectualment, de relacionar el nostre partit amb la perillositat del discurs de Breivik, d'acusar membres del meu partit de perpetrar delictes de profanació religiosa en el terreny comprat pels musulmans per construir una mesquita a Salt (Girona) ... i una infinitat més de judicis de valor altament injuriosos i calúmnies, com per exemple, acusar d'un delicte de tinença il·lícita d'armes, de causar danys a la propietat aliena i d'un delicte de ús indegut d'informació privilegiada entre altres amb la finalitat que el lector senti rebuig cap a tot allò relacionat amb Plataforma per Catalunya ".
Situació xocant amb l'afirmació de la resolució de la jutge que declara la INADMISSIÓ en afirmar que: "les dades que aboca l'autor en el llibre han estat redactats complint un deure específic de diligència". Doncs segons Anglada, el seu comportament seria diligent "Si tingués els test del càlcul del coeficient intel·lectual dels membres del meu partit, de les proves de tots els delictes que ens imputa ... i en definitiva de tots els documents que fonamentin les seves afirmacions ja que així ho estableix el Codi Penal en els seus articles 207 i següents, entre d'altres ".En cas contrari, el seu actuar "negligent i irresponsable ha comptat amb el beneplàcit de la Justícia". El que segons el líder identitari no em va sorprendre ja que: "no és estrany veure algun fiscal o anunciar la seva presència en les presentacions dels abrics de quimeres en forma de llibres que li publiquen a aquest personatge”.
Segons Anglada, la inadmissió a tràmit de la querella "no deixa de ser la continuació d'una caça de bruixes que va tenir el seu origen l'any 2007, quan Plataforma per Catalunya va començar a protagonitzar un ascens que no va agradar i que es va concretar en episodis com el judici d'una jornada de treball de durada per uns pamflets irònics, entre molts més ". Concretant Anglada, que aquest escomesa que han patit ell i el partit del qual és president es concreta en fets com: "el boicot informatiu que patim quan ens presentem a unes eleccions" o "bé només ens solen esmentar els mitjans de comunicació amb contingut negatiu per nosaltres ". Pel líder identitari, judicialment la cosa no és molt diferent "sense anar més lluny denuncio un intent d'agressió a la meva persona després de la conclusió de l'última diada del meu partit i fiscalia m'obsequia amb una imputació en un delicte de tortures o tracte degradant en sortir en els mitjans de comunicació que un dels nois que em va intentar agredir era marroquina i ignorar jo aquesta circumstància" i en canvi "un magribí m'amenaça de mort, la amenaça figura a internet, i això ho qualifiquen com una falta". També "m’intenta agredir un noi causant danys al meu vehicle quan vaig en cotxe al meu domicili a ulls d'un agent de Mossos d'Esquadra i únicament veuen falta a la conducta d'aquest noi". Per tots aquests exemples, el líder identitari no el sorprèn en absolut "l'actuació de la Justícia en inadmetre la querella presentada contra aquest personatge", per això aquest dilluns s'ha presentat recurs contra la inadmissió a tràmit de la querella perquè creu que "part de la poma encara està sana i encara mantenim l'esperança de ser tractats objectivament ".
PxC
Vic, 5 febrer 2013

 Anglada a la presentació del llibre a Vic, l'octubre de 2011

Anglada a Salt setmanes després (foto: Tot Salt)

 Anglada signant el meu llibre a un militat a finals de març.

DEMÀ ES PRESENTA "AMOR A LA CARTA" A L'HOSPITALET, entrevista L'Hdigital

"Amor a la carta" a L'Hospitalet i debat sobre xenofòbia

 Xavier Rius presenta la seva primera novel•la ambientada a la ciutat als anys 90

El periodista Xavier Rius presenta “Amor a la carta”, ambientada a L’Hospitalet dels anys 90, amb ingredients com l’amor, el maltractament o la pedofília com a rerefons. La biblioteca Tecla Sala acull aquest dimecres la presentació de la novel.la. Rius ha estat mestre durant més de 20 anys a una escola de la ciutat i ha parlat amb lhdigital (escolta l'entrevista íntegra pitjant la icone de la fotografia).

La novel•la té com a protagonista un carter, que reparteix al barri de Pubilla Cases i que acaba obrint unes cartes manuscrites per l’ Olga. Les cartes s’envien a l'Andreu a una adreça que ja no existeix.
Xavier Rius és mestre, escriptor i periodista especialitzat en el moviment migratori. Ja ha publicat anteriorment llibres com l’assaig “Xenofòbia a Catalunya”, però aquesta és la seva primera incursió en la novel•la de ficció.
Com et vas plantejar la història?
Fa anys que escric sobre la immigració, la seva gestió i el sorgiment de grups com Plataforma per Catalunya i feia temps que tenia ganes d’escriure d'altres coses, per crear un món diferent. És una història d’amor, ubicada als anys 1996-1997 a L’Hospitalet i a l’Empordà.
Per què aquest període temps?
En aquell moment, la gent encara s’enviava cartes i em semblava més creïble la historia d’aquest carter.
Per què està ambientada a L’Hospitalet i quina ciutat trobarem?
He treballat a la ciutat des del 1985, i he volgut reflectir L’Hospitalet de l’època, de fa uns 15 ó 20 anys. S’identifiquen molts escenaris com el carrer Lleida, a prop de l’ambulatori de la Rambla Just Oliveras, on viu l’Olga, a qui el carter segueix per L’Hospitalet fins que s’apunta al mateix gimnàs que ella, a la zona de les antigues fàbriques de sota de la Tecla Sala. L’adreça del carrer on arriben les cartes sí que és inventada, la resta són localitzacions reals.
Es barreja l’amor amb els maltractaments, la pedofilia....
És una historia d’intriga. Per entendre el perquè algú envia cartes a un lloc que ja no existeix, s’ha d’entendre aquest sentiment de culpa, de voler haver salvat a una persona i no aconseguir-ho. És una historia amb molts girs inesperats.
Canviant d’assumpte, amb la crisi, què pot passar amb aquest fenomen migratori?
Ara arriben molts nens xinesos per reagrupació familiar. L’arribada d’immigrants s’ha parat en sec a L’Hospitalet, que viu el canvi migratori cap a l’any 2000. Llavors feien falta uns 400.000 immigrants a l’any, per la construcció. Ara, els seus fills són catalans i és molt complicat que marxin. La idea que ara hem de fer que marxin és molt complicada. Només marxen aquells que tenen teixit familiar al seu país d’origen o que tinguin feina. Sens dubte, no marxaran amb la celeritat que van arribar. A “Amor a la carta” encara no apareix la immigració.
En aquest llibre, no es reflexa però has tingut problemes amb formacions com Plataforma per Catalunya.
Ara fa un any, al desvetllar que la tramitació del lloguer del centre Tramuntana del Clot l’havien fet membres de PxC i quan un regidor a L’Hospitalet es agredit, Josep Anglada m’implica a mi en aquestes agressions i comença posar-me querelles i demandes, que al principi t’espanten , però que finalment s’han arxivat.
Per finalitzar, el fet que sigui un carter el protagonista, forma part d’una idea romàntica?
Simplement aquesta era la historia. La gent escriu un diari íntim d’amor a algú que estimes o que has perdut. L’Olga enyora l’Andreu, lamenta no haver-lo salvat i envia una carta a l’adreça on havien viscut uns anys abans. No puc desvetllar el perquè ho fa. És una manera de recuperar un gènere que s’ha `perdut pels e-mails o els whatsapp però que crec que hauria de seguir existint.
 Anar a L'Hospitalet Digital.
escolta àudio entrevista sencera, clica aquí 

ENTREVISTA AL PUNT AVUI SOBRE "AMOR A LA CARTA" I "XENOFÒBIA A CATALUNYA"

XAVIER RIUS  MESTRE, PERIODISTA I ESCRIPTOR

Nascut a Barcelona el 1959, fa de mestre però la seva ànima es debat entre el periodisme i l'escriptura. Especialitzat en la immigració a Catalunya i en conflictes bèl·lics al món, ara canvia el registre per escriure la seva primera novel·la.  

“Un llibre sobre l'extrema dreta superaria la ficció”

 30/01/2013, Andreu Mas

 Foto de Lluís Serrat a la presentació d'Amor a la carta a la Llibreria 22 de Girona

Plataforma per Catalunya el té en el punt de mira i l'ha dut als jutjats. Els va fer mal el seu llibre sobre la xenofòbia a Catalunya?

Més que el meu llibre, ha estat tot el que ha passat després. Anglada fins i tot va venir a la presentació del llibre a Vic. Es va començar a enfadar amb mi quan vaig denunciar diverses situacions que havia protagonitzat, entre les quals, que Plataforma és al darrere de la inauguració del Casal Tramuntana, que és d'extrema dreta, o d'un acte contra una mesquita a Torrejón on participa un membre de l'Associació Cultural Léon Degrelle, neonazi. A partir de llavors, i arran d'un seguit de coses més, entre les quals, una picabaralla via Twitter, em va posar diverses querelles. Primer m'emprenyava molt, però ara m'ho agafo amb ironia, tot i que els Mossos m'han demanat que vagi amb compte.

A Catalunya hi ha casos puntuals de xenofòbia política o hi ha una Catalunya xenòfoba?

A la Catalunya interior, la carlista, encara es mira de quina casa ets, qui és la teva família. Inicialment, sembla que alguns sectors de CDC a Vic van ser els que van animar Anglada a presentar-se per primer cop, entre altres coses per treure vots als vigatans d'origen andalús. Això, però, se'ls en va de les mans i l'Anglada obté també vots muralles endins. Així doncs, a la Catalunya interior hi ha un cert sentiment xenòfob, que t'identifica segons les teves arrels. A la Catalunya no profunda ha crescut pel discurs que “el govern dóna tots els subsidis i ajuts als moros”.

Els plantejaments d'Anglada són els mateixos que la política del PP a Badalona?

Albiol va fer seu el discurs que el govern de la Generalitat “ho dóna tot als moros”. Va tenir molt d'èxit amb una primera campanya contra la construcció d'una mesquita en sòl públic i després també quan s'oposà a l'obertura d'un oratori en un terreny privat. Aquest discurs no el farà mai el PP a Madrid o a València perquè ells estan al govern autonòmic i no poden fer el discurs de “se'ls dóna tot als moros”.

En el fons de tot aquest conflicte hi ha una lluita entre pobres.

Entre pobres o entre els recursos públics. Quan la gent va venir d'Andalusia també hi havia llits calents, però com no hi havia estat del benestar, no hi havia res de franc. Són els mateixos que ara es queixen perquè quan van arribar al país no els van regalar res i als nous immigrants pensen que sí. També hi ha una qüestió d'ús de l'espai públic: els nous immigrants estan acostumats a viure al carrer i això genera desconfiança, molts veïns pensen que s'estan al carrer perquè viuen del que els dóna l'Estat, quan no és així. Els immigrants es van quedar els treballs més mal retribuïts i ara la gent autòctona que s'ha quedat sense atur voldria que els treiessin la feina per donar-los-la a ells.

Ha passat de l'assaig a la novel·la; la realitat, però, supera la ficció?

Si fes un llibre sobre Plataforma per Catalunya i l'extrema dreta superaria la ficció mil vegades.

Què ha manllevat de la realitat per fer Amor a la carta?

Una de les coses que m'han preocupat sempre és que moltes vegades les víctimes poden esdevenir botxins. Quan un infant ha estat maltract o víctima d'un pedòfil, en fer-se gran pot convertir-se en maltractador. Per entendre què mou alguns personatges femenins de la meva novel·la hem de saber que hi ha aquest rerefons. La novel·la, però, no és un drama, és una història optimista i fresca.

En l'era del correu electrònic vostè escriu un llibre que gira entorn un carter.

Una editorial em va proposar traslladar la novel·la al temps present, però era impossible, perquè avui la gent no envia cartes, ho fa tot per internet. Per això la història s'ambienta als anys 1996-97. No és el mateix enviar una carta que un missatge electrònic, però.

Les cartes que no s'obren i s'acumulen són una metàfora sobre les oportunitats perdudes?

Una cosa que em va frapar va ser la història d'un fill que posa una carta al taüt del pare abans que el tanquin. M'impressionen les paraules no dites. A la història jugo amb la ironia sobre si a la vida cal explicar-ho tot als altres.

Llegir al Punt Avui, clica 

"AMOR A LA CARTA" AL CATÀLEG DE "L'HOSPITALET ESCRIU" DE L'AJUNTAMENT I LES BIBLIOTEQUES

D'aquí un mes, el 6 de febrer a les 19 hores, presento "Amor a la carta" a la Biblioteca Tecla Sala (que surt a la novel·la), organitzat per l'Ajuntament de L'Hospitalet.

De moment ja estic al catàleg de "L'HOSPITALET ESCRIU"

Aquesta és la fitxa:

 Xavier Rius Sant

Xavier Rius Sant (Barcelona, 1959). És mestre i periodista. Viu entre Moià i Barcelona. Vinculat als moviments pacifistes i d’objectors dels anys vuitanta i, més tard, a associacions de drets humans i centres d’estudis sobre conflictes, va publicar diversos llibres sobre el fenomen de l’objecció de consciència i el pacifisme. Especialitzat en el seguiment de conflictes internacionals com els del Magrib, Balcans i el Pròxim Orient, ha col·laborat en la majoria de diaris de Catalunya i Madrid i ha participat en projectes d’ajuda humanitària. El fet migratori i el creixement dels partits xenòfobs és un dels temes que escriu, publicant diversos llibres, l’últim dels quals Xenofòbia a Catalunya editat per Edicions de 1984 a finals de 2011, li ha provocat un seguit de denúncies i querelles per part de Plataforma X Catalunya. Actualment col·labora entre d’altres mitjans a El Punt Avui, El Periódico, El País i El Triangle, i fins la seva desaparició, a COMRàdio on va coordinar la secció Conflictes del Món. Ara publica aquesta novel·la que transcorre a L’Hospitalet de Llobregat, on Rius va treballar de mestre 22 anys, i al municipi imaginari de Puig d’Empordà. En Xavier manté el bloc  Xavier Rius Sant. “He treballat de mestre a primària, secundària a l'Hospitalet entre 1984 al 2008, a les escoles Charlie Rivel, primer, quan vaig perdre la plaça vaig anar al Pablo Picasso, després al Folch i Torres quan es fusiona amb el Picasso que tanca (Tots aquests anys faig a més de llengua del curs que era tutor, les Ciències Socials de 6è, 7è i 8è) En tancar-se aules el 95 vaig al Busquets i Punset en comissió de serveis a P-3, després faig geografia i història i a l'IES Apel·les Mestres a 1r d'ESO. Finalment en crear-se vacant de primària al Folch i Torres hi torno fins el curs 2007/2008. Des del 2008/09 tinc plaça a Barcelona. Amor a la carta, passa, la major part,  a l'Hospitalet Centre, Pubilla Cases, les vies de tren, un gimnàs a tocar del Tecla Sala, la Rambla Just Oliveres, la Plaça de la Font del Repartidor,etc i fins i tot tangencialment aborda els fets que van motivar el canvi d'alcalde de J I Pujana a Celestino Corbacho.    No és el primer llibre que parlo de l’Hospitalet donat que a l'assaig Xenofòbia a Catalunya, publicat fa un any, explico el creixement del discurs xenòfob i de PxC i parlo de l'entrada de PxC a l'Hospitalet. I un cop publicat el llibre, en ser jo qui descobreix que el centre neofeixista Militia, inaugurat fa un any, que inicialment es va ubicar equivocadament a Can Serra, ara anomenat Casal Tramuntana és al carrer Independència de Barcelona i  que va ser llogat pels números 2 i 10 de la candidatura de PxC de L'Hospitalet, començant els meus problemes amb PxC, amb amenaces i querelles”.                                                                                                                     2012. Xavier Rius Sant  Amor a la carta. Moià: Raima, 2012. "És una història d'amor que té lloc en un Hospitalet que canvia, que es transforma urbanísticament, a l'època de l'alcalde Pujana i tot l'embolic que hi va haver en aquell moment. És un retrat de l'Hospitalet d'aquell moment"  2012. Xavier Rius Sant Al volum hi surt el barri de Pubilla Cases, les vies del tren del barri de Sant Josep on ara es construeixen nous pisos i es juga amb la confusió entre dues vies amb el mateix nom, el carrer Molí, que pertanyen a l'Hospitalet i a Esplugues però que són una molt a prop de l'altra. També hi apareixen el Tecla Sala, la Rambla Just Oliveras i els bars del centre de la població, encara que el lloc on passen algunes de les escenes principals és el carrer Cartago, que no es troba al nomenclàtor de la ciutat.  Desvetllem una mica la trama de l'obra: "Al Joan un carter divorciat, que canvia de ruta de repartiment a Publilla Cases, li arriben a les seves mans, de tant en tant, cartes a nom d'un tal Andreu Roca a l'adreça d'una casa que s'ha enderrocat. Cartes que de remitent només hi porten el nom d'Olga i que en no poder-se retornar, acaben a unes saques que són destruïdes. Intrigat per la reiteració d'aquestes cartes, que a contrallum veurà que són manuscrites, un dia n'obrirà una i d'identificarà amb el que escriu l'Olga que enyora l'Andreu i lamenta no haver pogut salvat la relació. N'obrirà més i per unes pistes iniciarà una cerca de la que ja no es podrà fer enrere"  Xenofòbia a Catalunya. Barcelona: Edicions de 1984, 2011. En aquest llibre, no només es fa un seguiment del creixement del discurs xenòfob i de Plataforma per Catalunya, sinó que l'autor s'endinsa en les polèmiques viscudes al voltant de la immigració a municipis com ara Vic, Badalona o Salt. Diu Anglada de PxC: «Em diuen el flautista d'Hamelin, però per les rates de cloaca que em segueixen allà on vaig». El problema seria que després de les rates el seguís el jovent. Per això, cal la reflexió. El Libro de la inmigración en España. [Córdoba]: Almuzara, 2007. Las cifras lo corroboran: el fenómeno de la inmigración se ha convertido en uno de los temas que más inquietud y desconcierto generan entre nuestra ciudadanía. Probablemente a causa de la celeridad e intensidad, lo cierto es que constituye una realidad insoslayable ante la que no cabe cerrar los ojos, y que obliga a todos, ciudadanos de a pie y poderes públicos, a tomar conciencia de la misma, de sus implicaciones y consecuencias para el futuro que se nos avecina. El autor logra en este libro desentrañar las claves de esa realidad, aportando para ello datos contrastados y un pormenorizado estudio de la normativa promulgada es esta materia desde los años del franquismo hasta nuestros días.

Anar a L'Hospitalet escriu, fitxa de Xavier Rius Sant

COMENTARI D'AMOR A LA CARTA A EL 9 NOU

El 9 Nou publica avui un comentari sobre "Amor a la carta". D'altra banda amb motiu de la novel·la i per parlar de les querelles que m'ha posat PxC per Xenofòbia a Catalunya i valorar les eleccions i la situació a Vic, m'entrevisten al 7 Dies de El 9 TV. Penjaré l'entrevista de TV dimecres quan es pengi a la xarxa.

Obrir pdf de El 9Nou i llegir comentari, clica 

 

Clica aquí al link per veure entrevista "7 Dies" de El 9 TV, minut 59 fins al final

T'ESPERO EL 7 DE NOVEMBRE A LES 7 A LA PRESENTACIÓ D'"AMOR A LA CARTA"

El proper dimecres 7 de novembre, a les 7 de la tarda (19 hores), presento a la llibreria Alibri de Barcelona (antiga Herder), carrer Balmes, 26, (sobre Gran Via) la meva novel·la "Amor a la carta", publicada per Raima Edicions, que transcorre a L'Hospitalet de Llobregat i al municipi imaginari de Puig d'Empordà (amb una escapada a Sarajevo) l'any 1996 i 1997. Un projecte que vaig començar llavors i que ara veu la llum. Intervidran l'editor Jordi Guinart, l'escriptor Isidre Grau, de qui vaig aprendre molt a les classes de novel·la i conte a l'Aula de Lletres i l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès aquells anys, i jo mateix.
En Joan, un carter divorciat, vinculat a un sindicat i una revista, que treballa a L'Hospitalet, canvia de ruta de repartiment i li arriben de tant en tant cartes per un tal Andreu Roca a una casa que s'ha enderrocat i en el remitent només s'hi llegeix "Olga". Intrigat per la reiteració d'aquestes cartes que, en no haver-hi adreça del remitent, es retornen a unes saques que la cap d'un temps són destruïdes, un dia n'obrirà una, llegirà com l'Olga enyora l'Andreu i els moments meravellosos que va viure amb ell i lamenta no haver-lo pogut ajudar, no haver pogut salvar aquella relació. N'obrirà més, s'identificarà plenament amb les cartes de l'Olga i iniciarà una cerca d'aquesta Olga de la que ja no es podrà fer enrere.  

Una novel·la d'intriga i tendresa, amb girs inesperats i on potser no tot és el que sembla, que s'endinsa en la capacitat humana d'estimar, les ferides del passat que hipotequen noves relacions i la resiliència, la capacitat humana de superar-se.  

Aquests últims mesos a causa de les querelles i denúncies que he rebut des de Plataforma X Catalunya (algunes de les quals estan actives a diferents jutjats com explicaré el dia 7) molts de vosaltres m'heu enviat missatges de suport i m'heu preguntat si tenia previst fer properament algun acte. Doncs em faria il·lusió que vinguéssiu aquest dia i després compartir una copeta de cava.

Llegir a Raima Edicions, nota de premsa del llibre, clica