LLIURAMENT DEL PREMI DE LA PAU AL GENERAL DIVJAK, EL SERBI QUE ES QUEDÀ AMB EL SEUS VEÏNS, I DIRIGÍ LA DEFENSA DE SARAJEVO. Hi van ser presents P Maragall que declarà Sarajevo Districte 11 de Bcn, i molts dels que vam participar en aquell projecte

Jovan Divjak amb Paqual Maragall, que sent alcalde de Barcelona, va declarar Sarajevo Districte 11 de Barcelona i viatjà reiterades vegades a la capital de Bòsnia, liderant en acabar la guerra diversos projectes de reconstrucció de la ciutat

 Ahir va tenir lloc al Parlament de Catalunya l'emotiu acte de lliurament del premi "Constructors de la Pau, 2103" de l'Institut Català per la Pau al general Jovan Divjak, cap de la defensa de Sarajevo durant el setge de maig de 1992 fins octubre de 1995. Divjak, nascut a Belgrad, tot i ser serbi, en esclatar la guerra de Bòsnia, va desobeir les ordres de l'Exèrcit Federal Iugoslau i, enlloc d'anar-se'n a les muntanyes que encerclen Sarajevo, per atacar des d'allà la ciutat, es va quedar a Sarajevo dirigint la defensa de la ciutat i l'exèrcit de majoria musulmano i croata, en el que també hi havia serbis com ell que lluitaven per una Bòsnia multiètnica.

(A la foto la Vicepresidenta del Parlament, Anna Simó -emocionada-, i Rafael Grassa lliuren el premi a Divjak)

Manel Vila, en el seu parlament

L'acte es va iniciar amb la intervenció de Rafael Grasa de l'Institut Català de la Pau que es va remuntar a fa un segle quan l'assassinat de l'Arxiduc Francesc Ferran a Sarajevo, va ser l'excusa per l'inici de la Primera Guerra Mundial, evocant com s'utilitzen sovint excuses per iniciar els conflictes. Parlà també de com els acords de Dayton de 1995, que van legitimar les línies de front, són avui un obstacle per normalitzar Bòsnia. 

Grasa va posar Divjak com un exemple de militars que lluiten per la pau i comparà el seu paper de defensor de Sarajevo, que desobeí les ordres de marxar a les muntanyes per atacar la ciutat, amb la del grups dels anomenats Generals per la Pau de la fi de la Guerra Freda. 

Manel Vila, que va ser gerent de Districte 11 de l'Ajuntament de Barcelona quan Pasqual Maragall va declarar Sarajevo districte de Barcelona, i ara impulsa la Fundació Districte 11, va recordar com des de Barcelona i Catalunya de les olímpiades de 1992 va sorgir tot un moviment de solidaritat amb la capitat de Bòsnia. Evocà el viatges que van fer a la ciutat durant el setge els acaldes Maragall i Antoni Farrés (Sabadell) i explicà anècdotes i records de com es mantenia la normalitat en aquell setge del que Divjak deia que es resistia "amb imaginació i sentit de l'humor". 

Comentà que Sarajevo és l´única capital europea que té en un radi de quatre cents metres la catedral catòlica, l'ortodoxa, la sinagoga i la gran mesquita. Temples símbols de la Bòsnia multiètica que el govern de Sarajevo va protegir. També va voler explicar la detenció que va patir Divjak a Austria el 2011 per una acusació de la justícia sèrbia que el considera un traïdor, i va lamentar que acabada la guerra es desconfiés d'ell i se'l passés a la reserva, cosa que va motivar que ell es reiventés i creés la Fundació Obrazovanje gradi BiH, L'Educació Construeix Bòsnia i Hercegovina

Per últim va enumerar anècdotes que mostren que Divjak és una persona molt estimada a Bòsnia, on tothom el saluda per carrer pel que és i pels valors que representa.

 

Divjak i Maragall observen atents a les imatges dels fets de maig de 1992, quan s'intercanvia la llibertat del president Alia Izetbegovic, per la de soldats serbis retinguts. Divjak va ser el mediador, les coses no van anar com s'havia pactat i ell va rebre per les dues bandes. La seva detenció a Viena el 2011 va ser imputació de la justícia sèrbia per aquest fets (Sota vídeo que inclou les imatges que es van veure)

"GRÀCIES BARCELONA I CATALUNYA PER TOT EL QUE VAN FER PER SARAJEVO. LLUITARÉ PER UNA PAU DURADORA COM L´ÚNIC OBJECTIU QUE DÓNA SENTIT A LA VIDA HUMANA"

Després de rebre el premi va fer el seu parlament Jovan Divjak, que va començar les seves paraules d' agraïment dient que ho rebia "com un homenatge a tota la gent que va lluitar contra l'agressió brutal de 1992-1995 contra la diversitat i la llibertat de la capital de Bòsnia". I en diferents moments es va desfer amb elogis cap a Manel Vila, que ara impulsa la Fundació Districte 11 i la tasca feta llavors per la Barcelona de Pasqual Maragall.

Tot seguit, en un to pacifista, poc habitual en un general, va parlar dels qui es fan rics amb les guerres i les armes, criticant les corporacions industries i governs "que no els hi agrada la idea de pau permanent donat que ni la indústria militar ni els exèrcits tindrien sentit". Lamentà que "mentre a Brussel·les es fan resolucions i acords de pau i desenvolupament, continuen les guerres, la fam, les malalties i les armes, també les prohibides".

Apel·lant a la consciència individual digué que "tots tenim que decidir si volem optar per la pau o la guerra", afirmant que "jo vaig créixer en una família que creia en el respecte. Però la pau i l'amor no són un regal, és quelcom que troba molts obstacles". I mirant al futur es referí a la tasca que impulsa ara des de la seva fundació pels més vulnerables, per l'educació a Bòsnia i Hercegovina. I amb l'auditori emocionat va concloure afirmat que "lluitaré per una pau duradora com l´únic objectiu que dóna sentit a la vida humana". 

 L'acte fou tancat per la Vicepresidenta del parlament, Anna Simó que qualificà a Divjak com "un home investit en tots els sentits d'autoritat"

Diputats de tots els grups del Parlament aplaudeixen l'emocionada abraçada del President Pasqual Maragall amb el general Divjak

Manel Vila i l'alcalde de Granollers, Josep Mayoral de l'associació d'Alcaldes per la Pau, conversen amb Divjak. 

 Amb Jovan Divjak. A sota una foto amb ell, l'octubre de 1999 quan es va inaugurar la reconstrucció del barri de Mojmilo i l'estadi Olímpic, reconstruïts des del Districte 11 de Barcelona.Com passa el temps..!

va venir tanta gent que es va habilitar una altra sala del Parlament per seguir l'acte i veure-ho per TV

Amb la Maite Sirera, que cooperant al Balcans, que va codirigir l'ajuda humanitària de Districte 11 i el Barcelona Team durant la guerra de Kosovo.

Divjak amb l'Anna Harder, cooperant a Bòsnia, i la seva família

Manel Vila i Anna Harder

Fotos, Bòsnia, 20 anys

MALALA YOUSAFZAI, PREMI CATALUNYA I PREMI SAJAROV, A QUI ALBIOL NO VA REBRE A BADALONA, REBUDA AHIR PER OBAMA

Malala Yousarfzai, la noia paquistanesa que va ser tirotejada pels talibans per anar a l'escola, guardonada pel Parlament Europeu amb el Premi Sajarov, amb el Premi Internacional Catalunya per la Generalitat, i també, entre d'altres, per la Fundació Clinton, va ser rebuda ahir a la Casa Blanca pel president Obama, acompanyat de la seva dona i la seva filla gran. Casualment o no, quan va venir a Catalunya el 25 i 26 de juliol a recollir el Premi Internacional Catalunya (clica), va participar en un acte a l'Institut Eugeni d'Ors de Badalona en el que hi va ser present la Consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, però no l'alcalde Xavier García Albiol.

 La família Obama ahir amb Malala

Malala a Badalona el 26 de juliol, acompanyada per la consellera Rigau, però no de l'alcalde que va delegar en en regidor d'educació -amb americana- Juan fernández Benítez.

Malala va visitar aquesta escola per poder conèixer els alumnes de l’aula d’acollida del centre que van participar en el projecte “Cartes a la Malala”. Es tracta d’un vídeocarta adreçat a Malala Yousafzai que van realitzar l’octubre de 2012 en reconeixement per la seva lluita a favor de l'educació.

Tot i la importància internacional de Malala, la seva visita a Badalona, acompanyada de la consellera Rigau, l'alcalde popular, que ha fet del sacseig penso demagògic de la immigració l'eix del seu discurs, no va participar a l'acte, estant representat l'Ajuntament només pel regidor d'Educacio, Juan Fernández Benítez. Les normes de protocol estableixen que quan un conseller visita un equipament d'un municipi també hi acostuma a ser l'alcalde. Potser l'alcalde estava ocupat i no va ser possible una altra hora aquells dies per participar a l'acte o potser no li va semblar oportú ni a ell ni altres regidors de l'equip de govern, fotografiar-se amb una noia musulmana que cobreix a mitges el cap amb un vel. 
Albiol sempre ha dit que lluita contra el fonamentalisme islàmic. 

                                           
 

 Malala rebent el Premi Intenacional Catalunya

Malala aquell matí a l'Eugeni d'Ors de Badalona acompanyat de la consellera però no de l'alcalde.
Anar al blog de Malala  

                                          

LECTURA DRAMATITZADA DE LES 10 MILLORS CARTES DEL 1r CERTAMEN DE CARTES D'AMOR DE ST JOAN DE LES ABADESSES

Ahir divendres al vespre va tenir lloc la lectura dramatitzada de les 10 millors cartes del Primer Certamen de Cartes d'Amor de Sant Joan de les Abadesses, organitzat per Jose Alguacil del Cafè de l'Abadia i l'Ajuntament, al que s'hi van presentar més de 200 cartes. Les cartes van ser llegides pel grup de teatre SAT de Sant Joan, en una excel·lent posada en escena, i les 12 millors han estat editades en el llibre digital de l'editorial Neurosi (clica per anar-hi)

Jose Alguacil presentant l'acte i explicant com va sorgir la idea, fent broma amb el carter que només li portava factures de fer el certamen.
                      

        En el marc del actes previs al certamen el passat mes de maig vaig ser  convidat a presentar la meva novel·la Amor a la carta (clica). La carta guanyadora va ser escrita per Lluís Carbó, la finalista per Anna Serrahima, i l'accèssit per Rosa Palou. Aquí hi ha el vídeo de la lectura d'alguna. La setmana vinent penjaré el vídeo de l'acte on es llegeixen les 10 millors

Informació sobre els guanyadors a la web de l'Ajuntament (clica)

 La guanyadora és la penúltima, mínut 38


Clica el vídeo per sentir la lectura de les guanyadores (no és l'acte d'ahir)

     

Llegint la carta guanyadora, una història d'amor de Lluís Carbó a les ruïnes d'Empúries

Llegir a La Vanguardia

SOPAR TERTÚLIA SOBRE "AMOR A LA CARTA" EN ELS ACTES PREVIS DEL CERTAMEN DE CARTES D'AMOR DE ST JOAN DE LES ABD.

 
Ahir dissabte 18 de maig, va tenir lloc el sopar tertúlia sobre la novel·la "Amor a la carta" al Cafè de l'Abadia de St. Joan de les Abadesses en el marc dels actes previs del 1r Certamen de Cartes d'Amor, organitzat pel Cafè de l'Abadia i la Regidoria de Cultura de St Joan.

 Jose Alguacil, impulsor del certamen, Jordi Vilarrodà, jo mateix, i Maite Gallifa que llegí 3 de els cartes.

Informació al 9 Nou de divendres 24:

      

    Hi van assistir 25 persones i abans de sopar, a les nou del vespre, Jose Alguacil, del Cafè de l'Abadia, i impulsor del certamen va explicar perquè s'havia decidit a fer el concurs al que superant les expectatives s'han presentat més de 200 cartes. Segons Alguacil tot va començar mig en broma quan un dia li va dir al carter, fart que només li portés factures, si li portava alguna carta d'amor (clica).  Algualcil explicà que fins i tot Correus ha fet un segell de curs legal sobre el certamen (clica per llegir-ho).

      Tot seguit Jordi Vilarrodà, cap de Cultura de El 9 Nou, va presentar-me destacant el pas del treball periodístic en la faceta d'articles i reportatges sobre política internacional i drets humans o en llibres com "Xenofòbia a Catalunya", al de la narrativa amb un registre totalment diferent. Sense desvetllar els girs inesperats que hi ha a la història, ambientada a L'Hospitalet de Llobregat, Esplugues, el municipi imaginari de Puig d'Empordà i Sarajevo els anys 1996-97, va comentar l'inici de la història de com un en Joan, el protagonista, un carter que ha canviat de ruta de repartiment a L'Hospitalet, es mostra estranyat de que arribin periòdicament cartes a una casa que s'ha enderrocat a nom d'un tal Andreu Roca i de remitent només hi posi "Olga". Cartes que, en no tenir adreça per retornar, van a unes saques que al cap dels temps es destrueixen. Vilarrodà explicà com el carter, en veure que són cartes manuscrites, un dia n'acabarà obrint una iniciant una cerca obsessiva d'aquesta misteriosa Olga. Comentà la trama i el fet que tant els protagonistes principals, com els secundaris resultaven molt humans i molt propers i com la història enganxava amb una narrativa àgil. També apuntà alguns possibles paral·lelismes entre el protagonista masculí i l'autor i si Puig d'Empordà podia tenir semblances amb Moià. 

     Jo vaig explicar el procés de creació de la novel·la, que de fet, la vaig escriure abans que "Xenofòbia a Catalunya", i vaig destacar l'agrat que m'acompanyés -és qui va fer les fotos que poso- la Montse Rius Almonyer, de Sant Joan de les Abadesses -no som família!- amb qui vaig coincidir fa anys a l'Aula de Lletres i l'Escola de Literatura de l'Ateneu Barcelonès. Vaig parlar del fet que les noves tecnologies han fet perdre el valor de la carta manuscrista, el plaer d'escriure-la, enviar-la, i l'espera de la resposta. Vaig fer esment que en un carta, i més si és d'amor, es poden dir coses d'una tirada, ben tramades, sense interrupcions, i amb la mesura que permet redactar-la poc a poc.  

      Per fer més amena la presentació la meva bona amiga, Maite Gallifa, que ha seguit el llarg procés de construcció d'aquesta novel·la, va llegir les tres primeres cartes de l'Olga que en Joan, el carter, obre, i faran que inici la cerca d'aquesta Olga que enyora l'Andreu i lamenta no haver salvat la relació. En aquest punt es va començar a sopar, i  cap a les onze de la nit, a l'hora dels cafès es va fer una tertúlia sobre el valors de les cartes d'amor, sobre si havien o no estat substituïdes pels mails i sms, o com aquests nous formats digitals es perdien amb el temps o l'avaria de l'ordinador o mòbil, o mort de la persona sense desvetllar la contrasenya, mentre les cartes d'amor en paper, sempre perduraven. 

     Alguacil va explicar algunes de les cartes rebudes, algunes escrites fa molts anys i enviades al concurs pels seus autors o destinataris, o els seus nets, molts anys després, parlant d'amors prohibits o impossibles, recollint paraules no dites cara a cara en el seu temps; cartes moltes reals, d'altres potser fetes exprés pel certamen. En el colloqui Vilarrodà em demanà també que parlés una mica del contingut de "Xenofòbia a Catalunya". Passades les 12 de la nit alguns anàrem a fer un copeta a un altre bar de St Joan. Jo com havia de conduir fins Centelles i Moià, em vaig haver de resignar amb una cocacola. El dissabte vinent hi haurà un nou sopar tertúlia amb una grafòloga que explicarà com les lletres i la cal·ligrafia diuen molt dels seus autors, o de si el que s'escriu és cert o pot ser fals. El 15 de juny es farà el sopar d'entrega de premis i probablement les cartes seran publicades.    

 Informació d"Amor a la carta" i el certamen de cartes a La Vanguardia

ON TROBAR "AMOR A LA CARTA". A Barcelona la tenen segur a La Casa del Llibre de Passeig de Gràcia

FRAGMENT DEL CAPÍTOL SEGON:
 Fragment del capítol segon:

...Cada matí, només arribar a correus, classificava encuriosit les cartes cercant-ne una de nova, mentre em retreia no haver obert les anteriors. Més tard, quan en fer el repartiment passava pel descampat ple de bassals del carrer Cartago, on abans hi havia aquelles torres, em preguntava per quins set sous les continuava enviant allà, em preguntava per què escrivia a l’Andreu, em preguntava què se n’havia fet. Uns dubtes que no s’acalaririen uns dies més tard quan va arribar a les meves mans una segona carta.  

                                                        Dimarts, 5  de novembre de 1996

Hola, Andreu,

Avui he anat a sopar al restaurant xinès  que tant ens agradava. Aquell on havíem anat tantes vegades, aquell on després de repetir-me que allò no tornaria a passar, que mai més no em tornaries a fer mal, em vas demanar perdó i jo et vaig prometre que estaria sempre al teu costat per ajudar-te. Moltes vegades m'hi havia aturat al davant, però fins avui no he estat capaç d’entrar-hi. Una força superior m'ho impedia; la por de trencar els nostres records, el ressò encara present de les teves paraules, esdevenien un mur més fort que la meva voluntat.

            En traspassar la porta, han sonat les campanetes. Te'n recordes? Que en són de boniques! No estava ple, només hi havia vuit o deu persones. Taula només per un, senyora? m'ha preguntat la cambrera, com si es recordés de tu, com si notés la teva absència. M'ha acompanyat fins a la taula del racó, sota el quadre del riu, els cedres i les barques, la nostra taula, la de sempre. He rellegit el meú de nit dues vegades. Amanida  xinesa, arròs amb gambes i verdures, pollastre al curry i vi rosat, he triat. M'havia assegut de cara a la porta, però, cada vegada que s'obria, quelcom se'm movia per dins, com si esperés la teva arribada. Encara no m'havia pres la meitat de l'amanida, quan se m'ha fet un nus a l'estòmac. Llavors m'he canviat de cadira, de cara a  la peixera, en el teu lloc. M’ he begut d'un glop mig got de vi, he tancat uns instants els ulls i he recordat allò que em vas dir quan pensaves que potser em deixaries, que calia que continués sempre endavant. He reprimit les ganes de plorar  i  m'he limitat a observar l'anar i venir, pausat però constant dels peixos; aquells peixos vermells que deies que podien viure seixanta o setanta anys, que envellirien amb el nostre amor.

             Quan m'han portat el segon plat m'he adonat que em mancava alguna cosa. He anat a la màquina i he comprat un paquet de tabac. He encès una cigarreta. Només he fet  quatre o cinc calades, jo continuo igual, gairebé no fumo, ja ho saps. El que m'agrada és l'olor i la dansa del fum i mentre es consumia lentament en el cendrer, mentre la seva aroma es fonia amb les olors de las gambes, les verdures i el curri, l'angoixa que em premia l'estòmac s'ha anat esvaint.

            Tu no hi eres, i l'ampolla de vi per a mi sola ha estat massa. M'ha pujat una mica. Si t'hagués tingut al meu costat hauria rigut, potser hauria deixat anar algunes d'aquelles bestieses tan meves, però la melangia de tu, l'enyorança d'un passat al que m'agafo, m'ha envaït dolçament sense fer preguntes, sense necessitat de respostes.

            No m'he acabat el pollastre. Faltaves tu i no t'has pres el que sobrava. Després de postres, gelat de vainilla amb nous, com sempre. He anat al lavabo i m'he pintat els llavis, com a tu t'agrada. Però, en tornar cap a la taula, m'he vist reflectida al mirall de darrera la peixera, sola, sense ningú que m'esperés per picar-me l'ullet o llençar-me aquell petó que jo rebria complaguda.

            He caminat sense pressa fins a casa, mentre em retreia per què et vaig  perdre, mentre em retreia els errors que vam cometre. Tu no has pujat. Estava, millor dit, estic encara, una mica beguda. Estirada al sofà, m'he descordat la brusa i m'he deixat abraçar per records de tendresa. M'acaronava i tu et gronxaves pels meus sentiments. T'he esperat en va, tu no venies. Després

TEXT COMPLERT DEL XAT AMB LECTORS DE REGIÓ7 I DIARI DE GIRONA

Ja pots llegir tot el xat de Regió7, Diari de Girona i el setmanari Empordà , amb motiu de llibres de Sant Jordi. 18 preguntes i més de dues hores. Unes preguntes eren d"Amor a la carta" i les relacions de parella,  i altres de "Xenofòbia a Catalunya", com afrontar el racisme,  també sobre les amenaces querelles i twits hostils de PxC. M'han dit que des de Diari de Girona hi ha hagut moltes més visites del que esperaven. Demà tindré les dades. Podeu entrar i llegir preguntes i respostes clicant aquí.  Disculpeu els errors mecanogràfics o ortogràfics.
Uf! Ara veig que la pregunta 7 que semblava  que s'havia esborrat i he tornat a escriure ha matxacat part de la 6....
Actualitzat, dimarts: Ahir dilluns, fins les 12 de la nit el xat entre Diari de Girona, Regió7 i Empordà va tenir  2.532 visualitzacions.

DILLUNS A LES 18 h. XAT-TERTÚLIA SOBRE "AMOR A LA CARTA" I "XENOFÒBIA A CATALUNYA" A REGIÓ7 I DIARI DE GIRONA, tèrtúlies llibres Sant Jordi

El proper dilluns 15, a les 18 hores, seré a la tertúlia conversa per xat que Regió 7 i Diari de Girona organitzen amb motiu dels llibres de Sant Jordi.  Podeu enviar ja les preguntes ara aquí, o fer-ho en directe de 6 a 7 de la tarda el mateix dilluns.

Anar al xat i pàgina Regió 7, i enviar preguntes, clica
Anar a la pàgina del xat de Diari de Girona, clica

Clica aquí per enviar pregunta anticipadament o participar en directe.