Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris asassinats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris asassinats. Mostrar tots els missatges

dissabte, 27 de desembre del 2014

DOS ESTATS O CONFLICTE, publico al Punt Avui sobre la resolució presentada al Consell de Seguretat per Palestina i la votació al Parlament Europeu sobre l'Estat palestí.

 
Xavier Rius, periodista
El Punt Avui, 27 de desembre de 2015
Després del fracàs de la passada primavera dels esforços de la diplomàcia dels Estats Units per desencallar el conflicte d'Israel i Palestina i de l'escalada entre Israel i Hamas de l'estiu a Gaza, el contenciós torna a estar més obert que mai per la coincidència d'una sèrie de moviments dels dos actors principals i de la Unió Europea

El fracàs de les negociacions, l'augment del nombre d'assentaments i l'anunci del primer ministre, Benjamin Netanyahu, de redefinir Israel com a “estat nacional jueu”, en relació amb l'actual d'“estat jueu i democràtic” han portat a l'Autoritat Nacional Palestina a presentar un text de resolució avalat per Jordània al Consell de Seguretat de la ONU per tal que sigui debatut i votat. El text s'estava negociant feia mesos i insta que s'obri un període d'un any de negociacions perquè al final del 2017 Israel hagi posat fi a l'ocupació i es retiri a les fronteres prèvies al 1967, amb intercanvis puntuals de territori. És un redactat al qual França ha fet una sèrie d'esmenes per tal que no es posi un calendari límit.

 Els EUA voldrien que es desencalli el conflicte però no volen enfrontar-se amb Israel i prioritzen la lluita contra l'Estat Islàmic
Tot això passa després que Suècia ha reconegut formalment l'estat palestí, i que els parlaments de França, el Regne Unit i l'Estat espanyol han aprovat mocions en el mateix sentit, com també ha fet, amb una moció, el Parlament Europeu. La moció ha coincidit amb la resolució del Tribunal de Luxemburg –òrgan de justícia de la UE– anul·lant l'acord de la UE de considerar Hamas un grup terrorista, un fet que facilita evidentment les relacions de Brussel·les amb les institucions palestines actuals o futures.
Netanyahu, després que alguns partits rebutgessin la redefinició d'Israel només com a estat jueu, eliminant el terme “democràtic”, ha convocat eleccions per al 17 de març. I si Netanyahu obtingués una altra majoria per governar i fer efectiu aquest canvi, no només estaria obrint la porta a legalitzar un aparheid per al milió d'àrabs que tenen nacionalitat palestina sinó que es podria interpretar com l'anunci d'un futur intent de deportació d'aquests ciutadans als territoris palestins.
Netanyahu es va reunir el 15 de desembre passat a Roma amb el secretari d'Estat nord-americà, John Kerry, a qui va demanar que, en el cas que la resolució palestina es voti, hi presenti el veto. Els EUA voldrien que es desencalli el conflicte però no volen enfrontar-se amb Israel i prioritzen la lluita contra Estat Islàmic (EI). I un veto americà a la resolució incomodaria els aliats àrabs, que formen part de la coalició contra EI, si bé difícilment Jordània i Palestina forçaran la votació si ha de ser rebutjada. Però si la resolució de l'ONU és retirada o rebutjada, el president palestí Mahmmud Abbas veurà debilitat el lideratge en benefici de Hamas. I si s'aprovés abans de les eleccions israelianes, de ben segur que beneficiaria Netanyahu i els falcons que rebutgen un hipotètic estat palestí. Ara, un cop més, tornen a estar sobre la taula les diferents opcions: continuar l'apartheid als territoris palestins mentre creix el projecte del gran Israel amb menys àrabs, o apostar per la pau amb la creació d'un estat palestí viable. La pressió de Washington i el que votin els israelians al març influirà en un o altre sentit.


Llegir al Punt Avui


dissabte, 26 de juliol del 2014

"HAMAS JA HA GUANYAT" Publico al Punt Avui un article sobre l'ofensiva a Gaza


Xavier Rius, periodista. 
26 de juliol de 2014
Es fa difícil pensar quina sortida victoriosa podrà esgrimir Israel per justificar un acord o per donar per acabada l'ofensiva Marge Protectora a Gaza, iniciada el 7 de juliol, que fins ara ha provocat 820 morts, la majoria civils, entre els palestins, i 35 entre els israelians. Una operació que va començar com a resposta al llançament de coets des de Gaza després de la mort de tres palestins, en el context de les accions de resposta a l'assassinat de tres joves jueus en un assentament de Cisjordània.
I és que quan acabi la desproporcionada ofensiva d'Israel a Gaza només tindrà un guanyador i dos perdedors. El guanyador serà Hamas, que el passat mes de juny acceptava, debilitat, entrar en un govern palestí d'unitat. Ara, després de l'asimètrica resposta d'Israel, els islamistes han recuperat el suport de bona part de la societat palestina. I, quan acabi l'ofensiva bèl·lica, Israel i Egipte no tindran més remei que obrir els passos fronterers fins ara tancats o fortament restringits al trànsit de persones i mercaderies. Recordem que va ser precisament el rebuig al bloqueig el que va fer que Hamas es negués els últims anys a arribar a cap acord amb Israel.
Aquesta percepció que Hamas ha guanyat políticament fa que el president palestí, Mahmud Abbas, i l'Autoritat Nacional Palestina surtin debilitats de cara al govern d'unitat. Les grans mobilitzacions en suport a Gaza celebrades a Cisjordània i reprimides per l'exèrcit israelià són una mostra de l'empatia que ha obtingut Hamas a Cisjordània.
I qui també en sortirà políticament derrotat serà Israel que, més enllà de la seva capacitat per causar la destrucció entre els adversaris, ha estat incapaç de complir el que havia d'aconseguir l'operació batejada com a Marge Protector. Israel pot matar avui centenars de palestins i destruir amb gran cost de vides les cases i barris des d'on es llancen coets, però és incapaç d'aturar el seu llançament, i cada vegada de més abast.
 Amb els coets arribant a Tel-Aviv, Israel demostra que ja no pot protegir la seva gent
Si la guerra de Yom Kippur del 1973 va significar un xoc per a Israel quan els exèrcits àrabs van recuperar per uns dies els territoris ocupats i van posar en dubte la capacitat de reacció de l'exèrcit israelià, ara Hamas ha mostrat a Israel que, encara que numèricament les baixes palestines siguin vint o trenta vegades més nombroses que les israelianes, Israel no pot evitar que se'n llancin de nous, que les sirenes sonin a Tel-Aviv, que es tanqui el seu aeroport, i que més de trenta soldats morin atrapats en el laberint de runes de Gaza. Fins ara a Israel es deia que, mentre Jerusalem pregava i els soldats vigilaven el mur de separació, Haifa treballava i Tel-Aviv es divertia. És a dir, a una part important de la societat israeliana, sobretot quan ja havien acabat el període militar, el conflicte no l'afectava. Ara, amb Hamas que demostra la seva capacitat de llançar coets cap a Tel-Aviv, ja ningú en pot viure al marge.
La qüestió no és la irresponsabilitat de Hamas o si Hamas se sent còmode en aquesta confrontació. La qüestió és si pot Israel continuar amb aquestes polítiques que ja no aporten protecció als seus. I l'única sortida seria un estat palestí sobirà.