QUÈ FARAN ELS HOOLIGANS DE TRUMP? Analitzo al Punt Avui l'assalt al Capitoli i què passarà amb els grups supremacistes, neonazis i conspiranoics fidels a Trump

              

El Punt Avui, divendres 8 de gener de 2021

 Xavier Rius Sant, periodista

Amb la confirmació de la victòria de Joe Biden per part del vicepresident, Mike Pence, al costat de la presidenta de la Cambra de Representants, Nancy Pelosi, Donald Trump s’ha quedat sense opcions per impedir que Biden i Harris puguin jurar d’aquí a dotze dies els càrrecs de president i vicepresidenta dels Estats Units. Abandonat per part del seu govern, i amb el seu compte de Twitter suspès, Trump ha reconegut que no continuarà en el càrrec i hi haurà transició de poder, si bé segueix afirmant l’existència d’una conspiració i un frau. Tot i que amb Trump qualsevol cosa impensable és possible, no sembla que hagi de fer cap crida més a obstaculitzar el traspàs, com sí que va fer dimecres en animar les protestes al Capitoli per impedir que les cambres validessin els resultats. Per això, donat que el desig de Biden i de la maquinària administrativa de Washington, i també d’aquells senadors i congressistes republicans que sí que han acceptat els resultats, és girar full ràpidament, no sembla probable que Pence ni la resta de membres del govern invoquin la 25a esmena per destituir per incapacitat Trump. Saben que si ho fan podrien motivar una mobilització encara més violenta dels lleials, molts membres de milícies armades i grups neonazis. I ja serà amb Trump fora de la Casa Blanca, quan hi haurà temps per jutjar els responsables de la insurrecció de la qual Trump ha estat l’inductor.

Una de les causes de la solitud amb què Trump acabarà els seus dies a la Casa Blanca és la seva absoluta incapacitat d’autocrítica i la nul·la capacitat d’empatitzar, fet que li ha impedit mantenir al seu voltant uns equips mínimament cohesionats, més enllà del vicepresident Pence. S’ha comparat l’assalt al Capitoli amb la marxa sobre Roma del 1922 de Mussolini, o el Putsch de Munic de Hitler del 1923. Però Hitler i Mussolini, tot i la seva megalomania, cuidaven els seus equips, almenys mentre els eren útils. Si Trump hagués modulat el discurs i no hagués humiliat una vegada i una altra molts dels que tenien càrrecs en l’administració, i plegaven desesperats, potser hauria guanyat les eleccions. I és que el que ha de preocupar ara és què faran l’endemà que deixi la Casa Blanca, no els setanta-quatre milions de nord-americans que el van votar i creien en ell com un salvador, sinó aquests sectors més mobilitats i radicalitzats, dels quals hi havia una bona mostra en l’assalt del Capitoli, i que continuen disposats a lluitar per un Trump que es manté ferm en la seva creença que hi ha hagut una conspiració.

Trump s’ha sabut guanyar el suport incondicional dels sectors més irracionals i amb menys pensament crític de la societat nord-americana. Dels milions d’evangelistes que el veuen com un precursor del Messies i que neguen la teoria de l’evolució. El d’aquells treballadors que creuen que la deslocalització d’empreses no és fruit d’una economia dinàmica, sinó d’una conspiració internacional. Dels militants blancs d’extrema dreta a qui no els agrada uns EUA on Obama o Kamala Harris governin i són totalment antisemites. I, sobretot, dels seguidors de teories delirants, com el grup Qanon, que creuen que hi ha una conspiració jueva-comunista i d’adoradors del diable, en la qual estan implicats Biden, Clinton, Obama i el magnat jueu George Soros, que practiquen la pederàstia i beuen sang de nens cristians blancs en les seves orgies. Precisament un dels que es passejaven triomfals dimecres pel capitoli era Jake Angeli, conegut també com Yellowstone Wolf o el Qanon Shaman. Aquests són els que han de preocupar. Perquè un cop negada la legitimitat de les institucions com fa Trump, i senyalat l’enemic, serà difícil evitar que col·lectivament o individualment vulguin defensar la seva veritat.

 

LA MOSTRA D'UN FRACÀS, publico al Punt Avui sobre la matança de Charleston i el dret constitucional a tenir armes de foc

 

Xavier Rius, periodista, El Punt Avui 22 de juny de 2015

La incapacitat de la societat nord-americana per fer canvis legislatius per restringir el principi fundacional del dret a la possessió d'armes de foc com a instrument garant de les llibertats individuals serà un dels fracassos dels mandats del president Obama. Aquests dies, després de la matança perpetrada per Dylann Roof en una església de Charleston, s'han tornat a aixecar milions de veus demanant canvis. Però aquestes veus també es van fer sentir després de la matança en una escola de Connecticut, el 2012, i res no va canviar.

Ara, s'hi han sumat fins i tot alguns congressistes republicans i les pregàries interreligioses s'han estès per tot el país. I el fet que aquest atac hagi estat perpetrat per un jove defensor de la idea de la supremacia de la raça blanca, setmanes després que agents de policia blancs s'han vist implicats en agressions, atacs i abusos a ciutadans negres, també representa un fracàs per a aquells que creien que l'arribada d'un president afroamericà a la Casa Blanca era una prova que el racisme començava a esvair-se.

Resulta paradigmàtic que la matança hagi passat a Charleston, ciutat on els contraris a l'abolició de l'esclavitud van començar la guerra civil, on encara oneja la bandera sudista i on bona part de la població negra viu en situació de precarietat.

El supremacisme blanc, o idea que la raça blanca és superior, ha anat sempre lligat bé a idees religioses ultraconservadores, bé a sentiments pagans. Uns sentiments compatibles amb la creença en Déu, sobre un cert darwinisme social que va fer que la raça blanca evolucionés més ràpid, pel que tindria una mena de destí o mandat per dominar les altres. Els racistes supremacistes no neguen als no blancs el dret a existir. El que no accepten és que es qüestioni la seva superioritat moral, política i econòmica. I aquesta sentiment de supremacia, vingui d'un destí diví, vingui d'una selecció natural, té unes característiques peculiars als Estats Units, nació que va ser creada per uns pioners que van deixar el vell món i amb un fusell a les mans van construir una país en el qual la llibertat individual està per sobre de tot.

Aquest dies es torna a parlar del poder l'Associació Nacional del Rifle (NRA), que compra congressistes, paga campanyes electorals i és capaç d'arruïnar la vida política d'aquells que intenten acotar el dret a les armes. Certament, l'activitat de l'NRA podria ser considerada a Europa més que un lobby, ja que algunes de les seves pràctiques es podrien qualificar com a corrupció política. Però el problema no són només els interessos d'aquesta societat. El problema és que als Estats Units, amb una població de 310 milions d'habitants, hi ha 290 milions d'armes de foc, i se senten més segurs tenint-les concentrades en un 40% de la població.

Ara, molts ciutadans, favorables o no a la prohibició de les armes, demanen la pena de mort per a Roof. Però executant aquest jove racista que es va sentir il·luminat per defensar uns valors disparant contra ciutadans negres, no evitaran que altres repeteixin l'acció i el convertiran en el que desitja: un màrtir dels qui creuen que la raça blanca és en perill i només hi ha un camí per defensar-se.

Llegir al Punt Avui