ARTUR SEGARRA, L'ULTRA DE TERRASSA, EX BOIXOS NOIS, CANDIDAT DE PxC I DEFENSOR DEL VEGETARIANISME DE HITLER, QUE FUGÍ D'ESPANYA DESPRÉS D'ESTAFAR VELLES I ESTÀ EMPRESONAT A TAILÀNDIA PER MATAR I ESQUARTERAR UN ENGINYER CATALÀ

(Actualitzat 21 d'abril de 2017: Segarra condemnat a mort pel tribunal penal de Bangkok)
(Llegir article sobre Artur Segarra que vaig publicar al Periódico el 12 de juliol de 2016, dia que va començar el judici que va coincidir amb l'últim capítol de la sèria La Embajada) 

 
Aquest últims dos mesos diversos mitjans informatius, diaris i televisions, s'han dirigit a mi reiterades vegades demanant informació sobre Artur Segarra, actualment empresonat a Tailàndia, acusat de matar i esquarterar a l'enginyèr català, David Bernat, donat que fa uns anys havia militat a grups ultres. Militància de la que hi ha constància documental que havia estat candidat de PxC a Manresa el 2007 (número 20) i havia fet una xerrada a la llibreria Europa de Barcelona demanant el respecte a la vida dels animals i el règim vegetarià que com sabem, seguia Hitler. Insistent ha estat algun mitjà com Equipo de Investigación de La Sexta.

Convocatòria de la xerrada en defensa del vegetarianisme que va fer Segarra a la nenonazi, Llibreria Europa

Segarra en ser extraditat de Cambodja a Tailàndia, somrient, com si la cosa no anés amb ell

Per tot això publico aquí el blog algunes informacions contrastades que he obtingut d'aquesta persona, que demanava respecte per la vida dels animals i està acusat de matar i esquarterar a una persona. La policia creu que Bernat va ser segrestat i torturat amb l'objectiu d'entrar als seus comptes bancaris.

Artur Segarra, de 37 anys, principal sospitós de l'assassinat de l'enginyer de l'Albi (les Garrigues) David Bernat, tenia una ordre d'ingrés a presó del jutjat penal 14 de Barcelonai  no es va presentar el maig de 2015 a un judici en què se l'acusava d'un delicte de falsificació de documents i tinença il·lícita d'armes. Fa cinc anys va fugir d'Espanya per evitar ser jutjat i els delictes pels que tenia aquesta ordre d'ingrés a presó, eren entre d'altres, formar part d'un grup que estafava a persones grans a les que els feia signar suposades escriptures d'hipoteques inverses, per les que rebrien una mensualitat durant quinze o vint anys a canvi del pis que passaria a mans d'aquest si els hereus no pagaven el deute. Segarra i l'advocat Francisco Comitre amb la complicitat del notari Enrique Peña, els feien creure que signaven hipoteques inverses a canvi d'una renda vitalícia, però en realitat eren contractes de compravenda, amb clàusules abusives. A més, els compradors eren testaferros que demanaven crèdits sobre aquests habitatges i desapareixien, condemnant els ancians a ser desnonats. Els Mossos d’Esquadra, després de mesos d'investigacions, van activar l'operació ‘Cocoon’ i van detenir  a tots els integrants del grup que van ser condemnats, tret de Segarra que va escapar. Segarra està acusat de pertinença a organització criminal, d'estafa, de falsificació documental i de blanqueig.

És un fet que Segarra militava als grups ultres de Terrassa on vivia. Havia estat vinculat als Boixos Nois i tenia diversos tatuatges dels que destaca una gran de la Sagrada Família al coll i el pit.

Els ultres de Terrassa d'aquells anys no tenien relació amb cercles neonazis de Sabadell. Històricament els neonazis de Sabadell i els de Terrassa s'han ignorat. Hi ha diverses raons segons fonts ben informades que no volen ser citats. La primera és que els de Terrassa eren dels Boixos Nois i els de Sabadell eren de les Brigadas Blanquiazules. Una altra raó és que a Terrassa políticament tiraven més cap a Democracia Nacional, mentre que a Sabadell simpatitzaven amb el MSR.

Els de Terrassa no eren anticatalans, tot i que fosssin espanyolistes, mentre que els de Sabadell han estat sempre anticatalanistes castellanoparlants. A Terrassa l'àmbit neonazi era bastant més burgès que a Sabadell, on tothom era de barris, immigrants espanyols de segona o tercera generació, i amb un nivell social i cultural més senzill. I els de Terrassa també consideraven que els de Sabadell eren "garrulos" i  que per això els enxampaven sempre i havien patit nombroses condemnes.

Aquest és el motiu que Segarra i altres ultres terrassencs haguessin tingut tirada d'anar cap a Manresa i el Bages, donat que Sabadell monopolitzava el Vallès Occidental a nivell d'extrema dreta. Per això alguns terrassencs com Segarra van formar part el 2007 de la llista de PxC de Terrassa que encapçalaven persones catalanes "de tota la vida" com Xavier Arcas i Albert Pericas, "l'Animal".
Tothom que va conèixer a Segarra destaquen la seva gran capacitat dialèctica per convèncer a qui sigui del que sigui, cosa que li funcionava amb la gent gran que va estafar. "Es creia les seves mentides i te les feia creure", diu gent que el va tractar. I la seva imatge somrient, sense sentiment de culpa ni penediment, quan va ser detingut a Cambodja i extraditat a Tailàndia, on va cometre el crim, fa pensar que potser podria tenir trets propis d'un psicòpata o, al menys, ser fabulador i delirant, creient-se les seves pròpies mentides i amb el pensament crític alterat. El que és segur és que ni quan estafava gent gran, ni quan mata sent penediment per les víctimes o que potser ell es creu les seves pròpies mentides i que és innocent o potser que disfruta sent notícia pels seus actes.

Segarra és un dels tres ultres espanyols jutjats i condemnats per assassinar i esquaterar les seves víctimes.  Els altres dos són  Óscar del Pino dels Ultras Surs i Hammerskins i César Román de PxL-PxC.

---------------------------
Quién es Artur Segarra? Artur Sagarra, qui és Artur Segarra? wikipedia, Tailandia, descuartizar, nazi, ultra, Boixos nois, PxC, manresa, Terrassa, biografia, Librería Europa, Bangkok

LA MOSTRA D'UN FRACÀS, publico al Punt Avui sobre la matança de Charleston i el dret constitucional a tenir armes de foc

 

Xavier Rius, periodista, El Punt Avui 22 de juny de 2015

La incapacitat de la societat nord-americana per fer canvis legislatius per restringir el principi fundacional del dret a la possessió d'armes de foc com a instrument garant de les llibertats individuals serà un dels fracassos dels mandats del president Obama. Aquests dies, després de la matança perpetrada per Dylann Roof en una església de Charleston, s'han tornat a aixecar milions de veus demanant canvis. Però aquestes veus també es van fer sentir després de la matança en una escola de Connecticut, el 2012, i res no va canviar.

Ara, s'hi han sumat fins i tot alguns congressistes republicans i les pregàries interreligioses s'han estès per tot el país. I el fet que aquest atac hagi estat perpetrat per un jove defensor de la idea de la supremacia de la raça blanca, setmanes després que agents de policia blancs s'han vist implicats en agressions, atacs i abusos a ciutadans negres, també representa un fracàs per a aquells que creien que l'arribada d'un president afroamericà a la Casa Blanca era una prova que el racisme començava a esvair-se.

Resulta paradigmàtic que la matança hagi passat a Charleston, ciutat on els contraris a l'abolició de l'esclavitud van començar la guerra civil, on encara oneja la bandera sudista i on bona part de la població negra viu en situació de precarietat.

El supremacisme blanc, o idea que la raça blanca és superior, ha anat sempre lligat bé a idees religioses ultraconservadores, bé a sentiments pagans. Uns sentiments compatibles amb la creença en Déu, sobre un cert darwinisme social que va fer que la raça blanca evolucionés més ràpid, pel que tindria una mena de destí o mandat per dominar les altres. Els racistes supremacistes no neguen als no blancs el dret a existir. El que no accepten és que es qüestioni la seva superioritat moral, política i econòmica. I aquesta sentiment de supremacia, vingui d'un destí diví, vingui d'una selecció natural, té unes característiques peculiars als Estats Units, nació que va ser creada per uns pioners que van deixar el vell món i amb un fusell a les mans van construir una país en el qual la llibertat individual està per sobre de tot.

Aquest dies es torna a parlar del poder l'Associació Nacional del Rifle (NRA), que compra congressistes, paga campanyes electorals i és capaç d'arruïnar la vida política d'aquells que intenten acotar el dret a les armes. Certament, l'activitat de l'NRA podria ser considerada a Europa més que un lobby, ja que algunes de les seves pràctiques es podrien qualificar com a corrupció política. Però el problema no són només els interessos d'aquesta societat. El problema és que als Estats Units, amb una població de 310 milions d'habitants, hi ha 290 milions d'armes de foc, i se senten més segurs tenint-les concentrades en un 40% de la població.

Ara, molts ciutadans, favorables o no a la prohibició de les armes, demanen la pena de mort per a Roof. Però executant aquest jove racista que es va sentir il·luminat per defensar uns valors disparant contra ciutadans negres, no evitaran que altres repeteixin l'acció i el convertiran en el que desitja: un màrtir dels qui creuen que la raça blanca és en perill i només hi ha un camí per defensar-se.

Llegir al Punt Avui 
 

L'ASSASSINAT DE DOS NAZIS GRECS. UN CRIM TOTALMENT CONDEMNABLE I QUE POT PORTAR A UN ESPIRAL DE VIOLÈNCIA

Divendres van ser assassinats dos joves d'extrema dreta a Grècia, Aryíris Kapelonis, de 22 anys, i Yorgos Fundulis, de 26. Sembla que militaven a Alba Daurada, ara en procés d'il·legalització després de l'assassinat  del músic Pavlos Fyssas a mans de membres del partit neonazi .

Sempre he qüestionat políticament les consignes antifeixistes que donin peu a entendre que es vol acabar des de la violència amb l'extrema dreta i el seu discurs de l'odi. Ho qüestiono perquè sectors importants de l'extremadreta desitgen i se senten còmodes en climes de violència i confrontació al carrer. I com s'ha demostrat altres vegades, quan s'inicia aquesta dinàmica violenta l'ha guanya l'extrema dreta. Recordem sinò, el cas d'Stroika a Manresa (clica) que va ser la "resposta" a l'atac amb pedres el 12 d'octubre de 2011 al concert que celebrava Democracia Nacional al Poble Nou, resultant ferit al cap el militant de PxC, Alejandro Fernández, que va haver de ser operat dies després.  

Però jo no condemno només la violència antifeixista per ser contraproduent i pot portar a un espiral de violència o perquè reforça als nazis més violents, i la seva resposta acostuma a ses més mortífera. La condemno, primer de tot, per raons morals o ideològiques. A l'extrema dreta se l'ha de combatre des de la mobilització pacífica, des de l'aplicació del Codi Penal -ara a l'espanyol es reformen els articles 510 d'incitació a l'odi i la violència, 607 de negació i apologia del genocidi i el nazisme, i el d'associació il·lícita-, des de la política, i des de la tasca de les associacions i entitats que de manera directa o indirecta treballen per la cohesió social.                     

 

 Nikolaos Michaloliakos, líder d'Alba Daurada, ara  a la presó
Què és Alba Daurada? (clica)
 Les Joventuts Identitàries de Catalunya i Alba Daurada
Anar a la web d'Alba Daurada 

GUILLEM AGULLÓ JA TÉ CARRER A VIC. EL SEU ASSASSINAT, TOT I QUE LA JUSTÍCIA ESPANYOLA NO HA ESTAT "JUSTA", ÉS CONSIDERAT INTERNACIONALMENT COM "CRIM D'ODI".

Des d'ahir a Vic, en un trencall del carrer Sant Pere, ja hi ha la placa que dóna nom al Passatge Guillem Agulló. Passatge que va del carrer Sant Pere a la Plaça de Santa Cecília o dels Trinitaris. Posar el seu nom a un carrer o un passatge a diversos municipis dels Països Catalans no significa que 21 anys després de la seva mort s'hagi fet justícia, però sí que representa un reconeixement a la seva persona i ajuda a mantenir viva la seva memòria. 
Potser aquest passatge és "poc carrer". Però penso que millor aquí al centre de Vic, al costat de l'Hotel d'Entitats, que en un carrer de la zona indústrial o l'illa càrnia on només hi passen camions.

Això ha estat possible gràcies a l'acord del Ple Municipal del 3 de juny (clica), aprovat per unanimitat, també per PxC. I el fet que Josep Anglada donés el seu sí a aquesta iniciativa impulsada per la CUP, va provocar una forta discrepància dins de PxC i el portaveu de Plataforma a Santa Coloma de Gramenet, Juan Gómez Montero, (ex regidor de Manlleu) va fer uns twits que van motivar que Twitter li tanqués el compte.

Foto de Josep Comajoan

 L'assassinat de Guillem Agulló està considerat internacionalment com el que s'anomena "Crims d'odi" o Hate Crimes tipificats insuficientment al Codi Penal espanyol (clica). Es a dir matar a algú només per rebuig a la seva ideologia, creences, raça, orígen, orientació sexual, etc. Com a crim d'odi està considerat el casa Agulló per l'organització STOP HATE CRIMES, EUROPE (clica)

 Agulló va morir la matinada de l'11 d'abril de 1993 a Montanejos (Alt Millars), assassinat d'una ganivetada a mans d'un grup de joves d'extremada dreta. Tots els partits polítics van condemnar l'assassinat menys el PP i Unió Valenciana.

En el judici del cas, fet a Castelló el 1995, el jutge condemnà a Pedro Cuevas a 14 anys de presó dels que només en complí 4, i el maig de 2007 (crec vulnerant la condemna accessòria a exercir càrrec públic) ocupà el número 4 a les llistes d'Alianza Nacional per Xiva de Bunyol.  

 El seu cas s'assembla al de Carlos Javier Palomino, (que també recull la web STOP A LOS CRÍMENES DE ODIO"), assassinat a Madrid el 11/11/2007, si bé l'autor de la seva mort Josué Estebánez, sí que continua a la presó i és considerat per l'extremadreta un pres polític i a la xarxa podem trobar escrits i campanyes sota el lema "Josué Libertad!"   .

Divendres vinent tindrà lloc l'acte d'homenatge a G. Agulló per part de la CUP i Arran al Passatge que porta el seu nom. Personalment crec que seria bo que hi fossin presents entre el públic també representants municipals de les forces catalanistes i/o d'esquerres que van donar suport a posar-hi el nom.

Fotos de l'acte de Josep Comajoan:

Els pares de Guillem Agulló