LIDERATGES I RESPONSABILITAT. Analitzo al Punt Avui moció de censura a Albiol, com la manca de lideratge del PSC va ser aprofitat per Albiol, i la necessitat que els partits que han fet la moció tinguin un projecte per Badalona

 

 

Xavier Rius Sant

El Punt Avui, dimarts 9 de novembre de 2021 

Des d’ahir al migdia Rubén Guijarro és el nou alcalde de Badalona gràcies a la moció de censura que ha posat punt final al segon mandat d’Albiol. Els grups del nou govern han repetit que cal girar full a un període d’inestabilitat i afrontar el futur amb un projecte que posi els veïns en el centre. Però part de la responsabilitat de la manca de rumb que ha tingut Badalona està en la falta de lideratges dins del partit que torna a exercir l’alcaldia, i a la manca d’unitat de les esquerres des de fa una any i mig, quan va dimitir Álex Pastor. I aquesta divisió de les esquerres i la manca de lideratge que afecta el PSC des de fa molts anys la va saber rendibilitzar Albiol amb proximitat a certs sectors de veïns i amb xenofòbia vers aquells que per la seva condició d’estrangers no podien votar. Badalona va ser governada pel PSC des del 1983 amb Joan Blanch, que va ser alcalde fins al 1999. Però el PSC a Badalona no el controlava ell, sinó el polèmic empresari exdirigent de la UGT, Fermín Casquete, president de l’empresa de transport de Badalona, Tusgsal, la Tusa. I es deia que era Casquete qui amb unes maneres poc ortodoxes ho decidia tot a Badalona. El fet és que Joan Blanch va perdre el suport del partit el 1999, i amb un PSC dividit la nova alcaldessa va ser Maite Arqué, mentre que el jove regidor del PP, Xavier García Albiol es guanyava una imatge de proximitat i feia propostes ben rebudes per certs sectors dels autòctons. 

Sent dirigent d’un partit que governava en molts llocs d’Espanya, va fer campanyes contra l’obertura de mesquites a la vegada que acusava la Generalitat i l’Ajuntament d’actuar amb favoritisme vers els immigrants i permetre que aquests incomplissin les ordenances. Unes afirmacions que el PP no podia fer on governava com ara a València o Madrid, perquè seria tirar-se pedres a la teulada. I amb una Badalona que canviava amb l’arribada de la nova immigració, va encarregar a Iván Redondo la campanya del 2007. Va ser Redondo qui va fer el polèmic vídeo que es va repartir a totes les bústies, en què veïns escollits, presentats com a ciutadans anònims, es queixaven que “hi havia massa immigració legal i il·legal” i tot seguit Albiol s’oferia per posar ordre.

El PSC va perdre el 2007 la tercera part dels vots, catorze mil, una xifra que coincidia amb l’increment de l’abstenció. El PSC baixà de 12 a 9 regidors. Arqué va dimitir d’alcaldessa i es va nomenar Jordi Serra nou alcalde, que governà en coalició amb CiU i ERC. Albiol, tot i la campanya de Redondo, pujà poc en nombre de vots, però el fort increment de l’abstenció va fer-lo pujar de 5 a 7 regidors. Soc del parer que el vídeo de Redondo, més que incrementar els vots d’Albiol, va desmotivar molts votants del PSC. I al cap de quatre anys Albiol aconseguia l’alcaldia. Després va arribar Dolors Sabater, que al cap de tres anys va rebre la moció de censura d’Álex Pastor. I tot seguit va venir el que va venir, en una ciutat que no té pressupostos des del 2019. Caldrà ara que els partits que han fet la moció de censura vagin a l’una, tot i la proximitat de les noves eleccions municipals.

Llegir-ho al Punt Avui 

                                            

 

Nueva denuncia de la Fiscalía contra la dirigente de Bastión Frontal, Isabel Medina Peralta. Actualmente se encuentra en Alemania formándose con el partido nenonazi Der III Weg, El Tercer Camino

 

Isabel Medina Peralta recibiendo la insignia de la Asociación de Amigos de Léon Degrelle.                                      

Manifestación en la que se produjeron la declaraciones, motivo de la denuncia de Fiscalía

La Fiscalía Provincial de Madrid ha presentado una nueva denuncia contra la militante de Bastión Frontal,  Isabel Medina Peraltapor un presunto delito de incitación al odio, la violencia o la discriminación, tipificado en el artículo 510 del Código Penal, por una unas manifestaciones realizadas durante una concentración organizada por Bastión Frontal el pasado 18 de mayo frente a la embajada de Marruecos. 

La joven neonazi, que saltó a los medios peor su intervención en el cementerio de la Almudena del pasado 13 de febrero en el acto de homenaje a la División Azul y que fue homenajeada el pasado 10 de junio por la Asociación Cultural de Amigos de Léon Degrelle, estaría actualmente en Dusseldorf para formarse en técnicas de propaganda con miembros del partido neonazi  Der III Weg (El Tercer Camino),  una escision del partido NPD. 

                              

Según denuncia la Fiscalía de Delitos de Odio de madrid, urante el acto la denunciada leyó un manifiesto "con el que venía a apremiar a la violencia y hostilidad contra migrantes marroquíes y musulmanes".La Fiscalía expone en la denuncia que desde la cuenta de Twitter de Bastión Frontal   se publicitó la convocatoria una concentración –que no contaba con autorización por la Delegación de Gobierno de Madrid-, la cual tuvo lugar el pasado 18 de mayo, por la tarde, en la calle Serrano, número 179, de Madrid, frente a la embajada de Marruecos, con eslóganes como “Alto a la invasión” y “Marruecos estado terrorista”. Aquellos días tuvo lugar la entrad de miles de jóevenes marrqouíes por Ceuta en el marco d ela crisis por el ingreso en un hopsital español del líder del Frente Polisario, Brahim Gali.

Condemnats a tres mesos de presó dos ultres del RCDE FIRM de l'Espanyol, per l'agressió a un membre d'una altra penya l'1 de maig de 2016, en declarar-se culpables amb una sentència de confomitat que ha evitat el risc d'una condemna de presó que sí haguessin hagut de complir. Aquests i altres nou ultres implicats en l'agressió, també han estat condemnats a una multa i a indemnitzar la víctima.

                               

La jutge titular del Jutjat Penal 9 de Barcelona, María de la Encina Fernández Castro, ha condemnat a dos ultres de l'Espanyol membres dels RCDE FIRM a tres mesos de presó per agredir la matinada de l'1 de maig de 2016 i deixar inconscient a V.G.S, membre de la Peña Juvenil Espanyolista 1991. 

La sentència s'ha dictat després d'un acord de conformitat entre els onze acusats que es van declarar culpables, la Fiscalia i la víctima, pel que el judici com a tal no es va celebrar. Inicialment el Fiscal de Delictes d'Odi demanava per ells 3 anys de presó. Tant els dos condemnats a tres mesos de presó, J.Josep P.M i A.T.J, com altres nou acusats han estat condemnats  per  un delicte de lesions amb els agreujants d'abús de superioritat i discriminació per motius d'ideologia a multes d'entre 3.600 i 1.800 euros, a l'allunyament de  vers la víctima i de l'Estadi de l'Espanyol, i entre tots l'hauran d'indemnitzar amb 22.496 euros. Tres dels condemnats són germans. I alguns d'aquests vestien samarretes o portaven simbols del Hogar Social o del desparaegut Casal Tramuntana i l'Hogar Social Madrid.

La sentència afirma que els onze joves ultres pertanyen a RCDE FIRM, secció d'extrema dreta de l'Associació La Curva, els quals tenen hostilitat vers la Penya Juvenil Espanyolista 1991, a la qual pertany la víctima, V.G.S, “que creuen que té tendència ideològica propera als col·lectius de extrema esquerra, davant de la que mantenen, per considerar-la antagònica la seva, que defensa valors socials extrems propis de l'extrema dreta, una posició bel·ligerant".  Alguns d'aquest joves tenien ta

La sentència considera provat que la matinada de l'1 de maig del 2016, durant la celebració de la Fira d'Abril al recinte de Fòrum, els acusats  C. V. S., J. V. S., M. V. S., J. J. P., Á. H. T., J. M. C, E. L. S., A. V. L., R. G. B., P. A. P., J-M. M. G., membres de la penya de ultradreta, RCDE FIRM de la Curva de l'Espanyol, van anar a la carpa que havia instal·lat la Penya Juvenil Espanyolista 1991.Van localitzar a la zona de la barra V. G., a qui van sorprendre mentre, acompanyat de dos amics: M. F. i A. P. S., gaudia de l'esdeveniment. Un cop situats al costat de V.G el van abordar exigint-li J. J. P. M. informació sobre un altre membre de la Penya Juvenil Espanyolista 1991. Al no acceptar a allò pretès, i després de reprendre'l Á.T. J. per la seva negativa, J. P. M. va carregar contra V. G. propinant-li un fort cop de puny al cap. A aquesta acció es van sumar, gairebé simultàniament, J. M. C., C. V. S. i M. V. S., observant la resta la brutal agressió sense fer res per evitar-la ni per ajudar la víctima, reforçant amb la seva presència l'acció dels anteriors i facilitant l'execució de l'agressió. Com a conseqüència dels cops que va rebre d'aquests quatre acusats, V.G, que amb prou feines va tenir possibilitat de defensa o de fugida atesa la superioritat numèrica dels agressors i la ubicació a què l'havien portat: arraconat d'esquena a la barra, va caure inconscient a terra, on, ja a mercè de tots ells, va rebre per tot el cos puntades i puntades de peu, tant d'aquells quatre acusats com de J.V.S, Á. H. T., E. L. S., A. V. L., R. G. B., P. A. P., J-M. M. G. i C. S. A., que l'havien envoltat. 

Una persona aliena als implicats va recriminar al grup atacant el seu comportament. Aquesta reacció va sorprendre els seus membres que van abandonar immediatament el lloc dels fets, deixant inconscient i ferit la seva víctima. A terra de la carpa va romandre fins que va ser atès pel servei d'emergències del recinte, i posteriorment traslladat a l'Hospital de Bellvitge.

 Els acusats van emprar mètodes de similar intensitat i eficàcia lesiva en l'escomesa conjunta ia l'uníson del que van fer objecte a V.G. Com a conseqüència del mateix, aquest va patir lesions consistents en una ferida contusa parietal esquerra i poli contusions en rostre, peu dret i extremitat superior esquerra, que van trigar a estabilitzar 15 dies dels quals 3 va estar incapacitat per al seu treball i vida habitual i van precisar per a la seva sanitat de tractament mèdic quirúrgic consistent en sutura i analgèsics, amb visites de control i seguiments per a aplicació de protocols de fisioteràpia. Com a seqüela li resta una cicatriu de 3 cm a zona parietal esquerra. La sensació de vulnerabilitat derivada de la gratuïtat i la desproporció de l'atac així com la connotació despectiva i degradant de la manera buscada per a l'execució (veient-se tractada com a rebuig) va tenir en VG. un impacte emocional que es va traduir en sensacions anímiques d'inquietud, temor i vexació .

 

"Els ultres són aquí", nou llibre que publico al gener amb Pòrtic-Grup62

 Surt al gener, després de Reis el meu nou llibre, "ELS ULTRES SÓN AQUÍ,  de Plataforma per Catalunya a Vox". (Pòrtic, Grup62, Planeta)   Clica per anar a la fitxa del llibre a la web d'Editorial Pòrtic, Grup62.                 

-----------------

Libro, nuevo libro, último libro, vídeo, nou llibre, últim llibre,  Xavier Rius, Sant

Dignitat dels habitatges i conflictes socials. Article a NacióDigital-NacióManresa

            

 

 Llegir a NacióDigital-NacióManresa

 Xavier Rius Sant, 3 de novembre de 2021

Segons dades municipals a Manresa s'han ocupat 450 pisos en l'últim any, 750 en els últims dos. L'okupació de pisos no ha de significar necessàriament conflictivitat social quan el pis pertany a algun banc o està immers en un plet entre constructores i bancs i en molts casos és una solució transitòria per a persones amb greus problemes econòmics o un espai d'aprenentatge vital de joves que volen emancipar-se i viure en col·lectivitat.

Però sí que genera un problema i un greu perjudici si la casa o pis que s'ocupa per la força pertany a un particular o a alguna herència que per la seva complexitat o divergències entre els hereus està pendent de ser acceptada. Pot ser una solució temporal a un problema social i habitacional de persones sense feina sempre i quan no usurpin l'habitatge o segona residència d'un ciutadà o una família.

 Però massa vegades les ocupacions generen problemes pel comportament dels que hi viuen o perquè alguns d'aquests viuen d'activitats problemàtiques o delictives. Deixant de banda l'ocupació de pisos de promocions urbanístiques que van quedar penjades o de blocs acabats immersos en plets, en molts casos l'okupació, com passa en moltes de les okupacions a Manresa, és l'última fase d'una deixadesa i una gestió equivocada del pisos i cases per part dels particulars i poders públics, que acabava amb una major degradació dels habitatges i un evident perjudici per als veïns. 

Vaig estudiar a fons aquest fenomen fa uns anys quan escrivia el meu llibre Xenofòbia a Catalunya. I en aquells municipis que en arribar una important quantitat d'immigració estrangera, els autòctons no abandonaven massivament el barri històric o els blocs de pisos construïts els anys seixanta en el que vivia la immigració del sud d'Espanya, no es generaven problemes socials. Però quan els autòctons abandonaven massivament uns barris i llogaven els pisos i cases antigues sense reformar-les, ni posar-hi calefacció, ni reformar banys i canonades, els pisos entraven en una progressiva degradació, i els autòctons que hi quedaven patien l'anomenat efecte atrapat. Ara voldrien vendre el seu pis i canviar de barri, però donada la situació del bloc o del carrer, el seu pis havia baixat molt de preu i els hi era impossible marxar.

 M'explicava el llavors alcalde de Guissona, Xavier Casòliva, que, a diferència del que passava a Cervera, a Guissona, municipi amb més percentatge d'immigració de Catalunya, els autòctons no havien abandonat el casc antic i la nombrosa població nouvinguda no vivia en carrers i blocs on gairebé tothom era estranger. I els propietaris que llogaven el seu pis a un immigrant, miraven d'arreglar-lo abans perquè sabien que si el llogaven en mal estat es degradaria ràpidament.

En canvi a la veïna Cervera molts autòctons van abandonar el barri antic, llogant sense reformar les cases antigues a immigrants magribins, que quedaven amb els anys buides, donat que ningú hi volia viure pel seu estat. I això és el que ha passat a moltes cases del centre i altres barris de Manresa que els propietaris autòctons, en marxar del barri no es van plantejar reformar el pis, pensant que per uns marroquins la casa ja estava bé. I el fet és que al final, tothom té la seva dignitat i molts immigrants tampoc no volien viure en habitatges en mal estat, iniciant-se una degradació del que l'okupació, de vegades per persones o grups conflictius és l'últim estadi de vegades sense retorn.

 La Generalitat i els ajuntaments van fer molt fa uns anys amb els Plans de Barris per millorar barris d'arreu de Catalunya. Però si el propietari de l'immoble no assumeix prèviament les seves responsabilitats, la degradació de moltes cases i blocs, amb l'evident perjudici per als veïns, és inevitable. I si l'ocupació del pis o la casa ho fan grups de persones conflictives acaben perjudicant als qui dignament, siguin d'on siguin, viuen en els edificis contigus. I per revertir això cal molt més que un pla de barris.

                              

 

Menores no acompañados, el fin del despropósito. Analizo en El Periódico la reforma del reglamento. Retirar el permiso de residencia, como ocurría, y privar de trabajar estos jóvenes al cumplir los 18 años, les abocaba a la marginalidad y a buscarse la vida por otros caminos y dejaba sin sentido todo el trabajo de formación e integración realizado y legitimaba las tesis de la ultradrecha de que debían ser expulsados colectivamente

                                          

Xavier Rius Sant, periodista. El Periódico de Catalunya 23 y 24 de octubre de 2021

Leer en castellano en El Periódico de Catalunya

Venciendo la resistencia del ministro del Interior, Fernando Grande-Marlaska, el Consejo de Ministros aprobó el martes la reforma del reglamento de la ley de extranjería para conceder permiso de trabajo y residencia a los jóvenes extutelados que, tras ser formados y acogidos por las administraciones y oenegés quedaban al cumplir los 18 años en situación irregular, al imponérseles unos requisitos imposibles para renovar su permiso de residencia y obtener el de trabajo. Situación draconiana que abocaba a la mayoría de esos jóvenes a la inseguridad vital, la marginalidad, la economía sumergida, el trapicheo y en algunas ocasiones empujaba hacia la delincuencia. Además, este horizonte desmotivaba a muchos a continuar su itinerario educativo y laboral, dado que no podrían trabajar en aquello para lo que se formaban. La política de extranjería e inmigración española ha sido en demasiadas ocasiones restrictiva, abocando a los migrantes a situaciones de trabas burocráticas e irregularidad, creyendo que así se frenaría el flujo de entrada. Políticas restrictivas nunca han frenado los flujos, solo han conseguido abocar a trabajar en la economía sumergida.

Estando a punto la reforma del reglamento para que estos jóvenes pudieran trabajar, el Ministerio del Interior frenó su aprobación tras la crisis de Ceuta de mayo, cuando Marruecos empujó a miles de jóvenes a llegar a España, entendiendo el equipo de Marlaska que subsanar el vacío legal en el que quedaban estos jóvenes al cumplir 18 años generaría efecto llamada. Pero, como se ha visto tantas veces en España, esta visión policial de “pongámoslo difícil por si acaso”, lejos de frenar los flujos solo consigue abocar a los migrantes a la irregularidad. Irregularidad que, en el caso de los jóvenes no acompañados, les mostraba al llegar a su mayoría de edad una salida vital por caminos distintos al trabajo y la integración social. Costó años conseguir que los jóvenes extranjeros reagrupados por sus progenitores pudieran trabajar como cualquier otro joven y evitar el absurdo de que, teniendo permiso de residencia, debieran esperar unos años para conseguir el de trabajo. Y también vivían situaciones similares los solicitantes de asilo que, por la demora burocrática, pese a haber entregado su solicitud y en muchos casos estar ya acogidos por una de las oenegés que les alojaba y tutelaba su formación, no les llegaba el permiso de trabajo. Los solicitantes de asilo ahora pueden trabajar a los seis meses de que sea admitida a trámite su solicitud, admisión a trámite que ahora es más ágil.

Pese a las voces que se alzan, no solo desde la ultraderecha, exigiendo políticas de puertas cerradas y expulsiones masivas como solución mágica a los problemas de desempleo y los insuficientes recursos para financiar los servicios sociales, de vivienda y sanitarios, como hemos visto con el Brexit, la inmigración es absolutamente necesaria para mantener el sistema productivo y la atención a nuestros mayores. El Reino Unido cerró la puerta a la inmigración de los ciudadanos comunitarios, regresando muchos a sus países y la ha cerrado también a los inmigrantes extracomunitarios con permiso de trabajo válido para la Unión Europea. Y la consecuencia ha sido quedarse sin conductores de camiones y sin personal para muchos servicios esenciales, dándose un problema de desabastecimiento.

los menores no acompañados son tal vez el grupo más atacado en España por la ultraderecha de Vox, al responsabilizarles colectivamente de la inseguridad y atribuirles un gasto público mucho mayor del que es realmente. Y la situación vigente hasta ahora de no dejarles trabajar y quitarles el permiso de residencia a los 18 años, de alguna manera legitimaba los argumentos de la ultraderecha: los acogemos cuando son menores porque nos obliga la Convención de Derechos del Niño, pero queremos que se marchen al cumplir 18 años.

Más allá de no ser ciertas las cifras de su coste que daba Vox o la atribución genérica de todo tipo de delitos, sí era cierto que era un despropósito que se invirtiera en formación y acogida para que se integraran en una sociedad que, al llegar a su mayoría de edad, les negaba vivir asumiendo unos derechos y obligaciones que habían estudiado.

MENORS NO ACOMPANYATS, EL FINAL DEL DESPROPÒSIT. 

El Periódico de Catalunya, dissabte 23 d'octubre de 2021

Vencent la resistència del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, el Consell de Ministres va aprovar dimarts la reforma del reglament de la llei d’estrangeria per concedir permís de treball i residencia als joves extutelados que, després de ser formats i acollits per les administracions i oenagés quedaven al complir els 18 anys en situació irregular, a l’imposar-se’ls uns requisits impossibles per renovar el seu permís de residència i obtenir el de treball. Situació draconiana que abocava a la majoria d’aquests joves a la inseguretat vital, la marginalitat, l’economia submergida, el mercadeig i en algunes ocasions empenyia cap a la delinqüència. A més, aquest horitzó desmotivava molts a continuar el seu itinerari educatiu i laboral, ja que no podrien treballar en allò per a la qual cosa es formaven. La política d’estrangeria i immigració espanyola ha sigut en massa ocasions restrictiva, abocant els migrants a situacions de traves burocràtiques i irregularitat, creient que així es frenaria el flux d’entrada. Polítiques restrictives mai han frenat els fluxos, només han aconseguit abocar a treballar en l’economia submergida.

Estant a punt la reforma del reglament perquè aquests joves poguessin treballar, el Ministeri de l’Interior va frenar la seva aprovació després de la crisi de Ceuta del mes de maig, quan el Marroc va empènyer milers de joves a arribar a Espanya, entenent l’equip de Marlaska que reparar el buit legal en el qual quedaven aquests joves al complir 18 anys generaria efecte crida. Però, com s’ha vist tantes vegades a Espanya, aquesta visió policial de «posem-ho difícil per si de cas», lluny de frenar els fluxos només aconsegueix abocar els migrants a la irregularitat. Irregularitat que, en el cas dels joves no acompanyats, els mostrava a l’arribar a la seva majoria d’edat una sortida vital per camins diferents del treball i la integració social. Va costar anys aconseguir que els joves estrangers reagrupats pels seus progenitors poguessin treballar com qualsevol altre jove i evitar l’absurd que, tenint permís de residència, haguessin d’esperar uns anys per aconseguir el de treball. I també vivien situacions similars els sol·licitants d’asil que, per la demora burocràtica, malgrat haver entregat la seva sol·licitud i en molts casos estar ja acollits per una de les oenagés que els allotjava i tutelava la seva formació, no els arribava el permís de treball. Els sol·licitants d’asil ara poden treballar als sis mesos que sigui admesa a tràmit la seva sol·licitud, admissió a tràmit que ara és més àgil.

Malgrat les veus que s’alcen, no només des de la ultradreta, exigint polítiques de portes tancades i expulsions massives com a solució màgica als problemes d’atur i els insuficients recursos per finançar els serveis socials, de vivenda i sanitaris, com hem vist amb el Brexit, la immigració és absolutament necessària per mantenir el sistema productiu i l’atenció a la nostra gent gran. El Regne Unit va tancar la porta a la immigració dels ciutadans comunitaris, tornant molts als seus països i l’ha tancat també als immigrants extracomunitaris amb permís de treball vàlid per a la Unió Europea. I la conseqüència ha sigut quedar-se sense conductors de camions i sense personal per a molts serveis essencials, amb un problema de desproveïment.

 
Els menors no acompanyats són potser el grup més atacat a Espanya per la ultradreta de Vox, al responsabilitzar-los col·lectivament de la inseguretat i atribuir-los una despesa públic molt més gran del que és realment. I la situació vigent fins ara de no deixar-los treballar i treure’ls el permís de residència als 18 anys, d’alguna manera legitimava els arguments de la ultradreta: els acollim quan són menors perquè ens obliga la Convenció de Drets del Nen, però volem que marxin al complir 18 anys.

Més enllà de no ser certes les xifres del seu cost que donava Vox o l’atribució genèrica de tota mena de delictes, sí que era cert que era un despropòsit que s’invertís en formació i acollida perquè s’integressin a una societat que, a l’arribar a la seva majoria d’edat, els negava viure assumint uns drets i unes obligacions que havien estudiat

 

El cost d'una descolonització pendent. Analitzo al Punt Avui el conflicte del Sàhara Occidental, la ruptura de relacions entre Algèria i Marroc i les conseqüències pel subministrament del gas

 

 El Punt Avui, dilluns 10 d'octubre de 2021

 Xavier Rius Sant, periodista

Si no fos perquè el gas és un dels elements del conflicte entre Algèria i el Marroc, i entre el Marroc i els sahrauís del Front Polisario, amb Espanya a punt de perdre els bancs de pesca sota Canàries i amb la incertesa de si patirem un increment del preu del gas, podríem dir que la situació és més explosiva que mai. Els sahrauís que fa un any van donar per trencat l’alto el foc amb el Marroc tornant a les hostilitats, van aconseguir fa tres setmanes una victòria diplomàtica amb la sentència del Tribunal de Luxemburg que anul·lava els acords de pesca entre la Unió Europea (UE) i el Marroc. Acords anul·lats per haver-hi inclòs les aigües i el territori de l’antic Sàhara Occidental. Sentència que, sense tenir-hi relació, va dictar-se després que el Marroc llancés milers de joves a les aigües de Ceuta amb la voluntat d’emigrar a Europa, com a resposta a l’acollida a Espanya del líder del Front Polisario, Brahim Gali, que va ser ingressat en un hospital.

El Marroc creia fa un any que ho tenia tot a favor per consolidar l’ocupació de l’antiga província espanyola. Sense el vistiplau de l’ONU s’havia apropiat d’un tram de carretera que comunica amb Mauritània, i Donald Trump, desmarcant-se de la consideració que fa l’ONU de l’antiga província com un dels disset territoris pendents de descolonitzar, va reconèixer l’annexió marroquina amb l’anunci que hi obriria un consolat. Simultàniament amb les negociacions a les Nacions Unides, totalment aturades, feia dos anys que el representant del secretari general de l’ONU, l’expresident d’Alemanya Horst Köhler, havia renunciat al càrrec, vetant Rabat tots els candidats a substituir-lo. Joe Biden no s’ha fet enrere de moment al reconeixement de la sobirania marroquina sobre el Sàhara però va forçar el Marroc que acceptés com a nou representant l’italià Staffan de Mistura, que anteriorment ha estat representant de l’ONU a Síria, l’Iraq i l’Afganistan.

Brahim Gali

 

Coincidint amb l’anul·lació dels acords de pesca amb la Unió Europea, el president d’Algèria, Abdelmajid Tebboune, en el context de la propera commemoració de 60 aniversari de la independència del país, ha marcat perfil davant França protestant per unes declaracions del president Macron que va considerar ofensives, i va trencar relacions diplomàtiques amb el Marroc. Trencament de relacions amb Rabat que coincideixen amb la caducitat de l’acord de vendre gas al Marroc que Alger no renovarà. I el tancament del gasoducte que va cap al Marroc i Espanya pot provocar un desabastiment d’Espanya, ja que el gasoducte que va directe d’Algèria a Almeria no podrà absorbir el que arriba passant pel Marroc.

Després d’anys amb el conflicte del Sàhara estancat, les peces tornen estar en joc. I mentre el Polisario no renunciï a una autodeterminació que l’ONU li reconeix, el conflicte continuarà. Espanya fa cinquanta anys no va fer el que havia de fer, i continua presonera del xantatge marroquí. Però més enllà del perjudici que representarà l’encariment del gas o noves pressions a la frontera de Ceuta, els fets són que mentre el Polisario no es rendeixi, hi haurà per completar la descolonització d’un territori que, com ha recordat el Tribunal de Luxemburg, no pertany al Marroc.

 

"Pedre-ho tot, ho tenim a tocar" Explico al Triangle que si cau el govern de Pedro Sánchez, PSOE-Podemos, no estarem més a prop de la independència sinó que governant un PP amb el suport de Vox, i un poder judicial que és com és, s'aprovaran lleis i es dictaran sentències que revertiran l´ús del català a l'administració i el sistema educatiu, retornant a 1979

El quart aniversari de l’1 d’octubre ha coincidit amb dos fets que no ajuden a asserenar els ànims en el conflicte entre l’independentisme català i l’unionisme uniformador espanyol. La detenció de Puigdemont a l’Alguer amb un nou ridícul del jutge Llarena, i la Convenció del PP a València on Pablo Casado va aturar el foc amic d’Isabel Díaz Ayuso. Convenció en què en coherència al que ja va fer Ayuso a la campanya madrilenya, el PP s’escorà a la dreta, assumint propostes de Vox. Derogar la llei de l’eutanàsia, retallar la de l’avortament, aturar la llei trans, i deixar en paper mullat la de la memòria històrica, van ser propostes anunciades per Casado. I sense assumir la proposta de Vox de derogar l’Estat de les autonomies, ja que el PP governa amb placidesa diverses comunitats, va deixar clar que si Catalunya tornava a la via d’un referèndum, aplicaria, si el PP governa, un 155 més radical.

El PP, amb un poder judicial que li és favorable, defensa propostes molt diferents de les que negociava amb Pujol. Derogar tota la política lingüística que regeixa Catalunya, tant pel que fa a l’ús del català a les administracions com el caràcter vehicular del català a l’escola. Amb una Constitució que es podia interpretar de diferents maneres, Jordi Pujol va implementar amb el suport del PSC de Joan Reventós i Marta Mata i del PSUC, i la resignació del PP, la immersió lingüística a l’escola i l’ús català a les administracions, cosa que només es podia dur a terme exigint que els funcionaris públics sabessin català. Fins i tot el PP de les Illes Balears va acceptar que la llengua que es parla allà és el català. Això ja és passat, i Casado ho va deixar clar el juliol a Mallorca quan va dir: “No parleu català. Parleu mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc”.

Amb l’ambigüitat del text constitucional i un poder judicial afí a la dreta cavernícola, s’estan dictant sentències que donen la raó als funcionaris que consideren una discriminació que a València, Galícia o Euskadi s’exigeixi un nivell de gallec, català o basc, i qüestionen el sistema educatiu que regeix a Catalunya. A la Convenció, Casado va deixar clar que si governa pensa anar cap a aquest camí, que el castellà serà la llengua vehicular de tots els alumnes de l’Estat, i que qualsevol funcionari, encara que no sàpiga una paraula de català, gallec o basc, podrà ocupar una plaça a qualsevol organisme públic de Catalunya, Galícia o el País Basc. Proposta que, tot s’ha de dir, no agrada gaire al president de gallec Alberto Núñez Feijoo, molt més temperat.

Mentre Casado deixava clar el full de ruta que tindrà a la Moncloa si cau el Govern, Carles Puigdemont va ser detingut a Sardenya. Les autoritats judicials italianes van rebutjar extradir-lo: una nova victòria de Puigdemont com les que ha tingut a Alemanya o Bèlgica. Però victòries que ho són perquè fets com el referèndum de l’1-O en aquests països no haurien motivat una persecució judicial per rebel·lió o sedició.

La Lliga Nord d’Umberto Bossi, va fer els anys 1996 i 1997 un referèndum sobre la independència de la Padània i una DUI, i ni es va enviar els antiavalots de Roma a estomacar la gent que votava, ni es va processar a ningú.

Però que els tribunals de molts Estats europeus no comparteixen la persecució per 1-O, no és una victòria que acosti Catalunya a la independència. Lamentablement l’independentisme no fa autocrítica per haver promès una independència exprés que era impossible. Ni el dictamen sobre Kosovo del Tribunal Internacional de Justícia, ni els tractats internacionals donaven cobertura a l’1-O, per més que Raül Romeva digui el contrari.

Mentre l’independentisme no faci autocrítica, donarem voltes en un laberint. Certament, Pere Aragonès i Esquerra aposten per la taula de diàleg i per evitar que el govern PSOE-Podemos caigui. Però per més diàleg que hi hagi no hi haurà referèndum pactat i la sortida no serà una independència que alguns encara creuen que, si es dona el momentum, tenen a tocar.

Si cau Pedro Sánchez o les pròximes eleccions generals donen la majoria al PP amb el suport de Vox, el que tindrem a tocar no serà la independència, sinó el final del model educatiu de Catalunya i del fet que el català sigui la llengua habitual a les administracions.

Llegir l'article en català al Triangle

 Leer el artículo en castellano en El Triangle

La ultradreta es manifesta a Barcelona per commemorar el 12 d'octubre. Vox, Somatemps, DENAES i Legionaris a Colom, mentre que Democracia Nacional, Falange i Frente Identitario-Partido Nacional Socialista Obrero Español a Montjuïc. Vox va després a la manifestació de Passeig de Gràcia que mobilitza menys gent que anys anteriors

Aquest matí una part de la la ultradreta catalana s'ha concentrat al monument de Colón per commemorar el Dia de la Hispanitat, acte que es va celebrar l'any passat per primera vegada, convocat per Vox i Somatemps, al que fa un any s'hi van sumar altres partits i grups ultres i neonazis en no fer-se ni l'acte de Plaça Catalunya ni el de Montjuïc per la pandèmia. Aquest any però, alguns dels militants o ex militants de Democracia Nacional i del Frente Nacional Identitario-Partido Nacional Socialista Obrero Español que l'any passat van ser a Colom, han anat a l'acte de Montjuïc.

L'acte de Colom organitzat per Somatemps i la fundació DENAES, amb el suport de Vox i la Hermandad de Caballeros Legionarios, amb els parlaments i l'ofrena floral se solapava inicialment amb el de Catalunya Suma de Passeig de Gràcia i Plaça Catalunya, impulsat per l'entorn del regidor del PP a Barcelona, Josep Bou, donat que els membres de Vox, Somatemps, DENAES i legionaris, deien que anirien a la  concentració de Plaça Catalunya pujant per Les Rambles, enlloc de baixar des de Provença per Passeig de Gràcia. Però diumenge a la nit Vox i Somatmeps van decidir, potser també per suggeriment dels Mossos que donada la diversitat de manifestacions espanyolistes, ultres i antifeixstes simultànies, podien no tenir prous agents de la Brigada Mòbil per garantir una pujada segura per La Rambla, que anirien en vehicles o metro fins Passeig de Gràcia Provença on se sumarien a la manifestació. Manifestació que ha baixat fins Plaça Catalunya on s'han fet els parlaments. Però en haver d'esperar als que d'onze a dotze eren a Colón, la manifestació de Passeig de Gràcia ha començat més tard. I tot i això un centenar de manifestants que han anat a les 11 a Colom, han acabat anant directament a Plaça Catalunya, pujant per Les Rambles.

A l'acte del monument a Cristòfor Colom, després que el president de la Hermandad de Caballeros Legionarios, Jesús Cañadas hissés la bandera i que es fes l'ofrena floral, han intervingut el pare Custodio Ballester -el de les misses per Franco i la División Azul- que ha volgut saludar als agents dels Mossos i la Fiscalia de Delictes d'Odi que segons ell eren a l'acte per si "fiquem la pota podernos processar", i ha evocat la gesta de la Hispanitat com extensió de la cristiandat a Amèrica. Ballester ha dit que "no vivim en una democràcia, sinó en en un sistema repressiu que només poden parlar sense traves els que s'han sotmès al pensament únic i totalitari del Ministeri d'Igualtat". I ha recordat que eren allà per honorar a "la  nostra protectora, la Santíssima Verge del Pilar, la mare de Jesucrist, els nostre veritable i únic senyor".

Per la seva banda Alicia Tomás de Somatemps, ha lloat als valents que van sortir al carrer a partir del 3 d'octubre de 2017 a cridar "Terrassa, L'Hospitalet, Barcelona es queden a Espanya! Ho recordeu? I apropfitem, aques dia per cridar que mori el mal govern, visca la Catalunya Hispànica!" També han intervingut Iván Vélez, president de DENAES, i Javier Barraycoa de Somatemps. 

 

Jesús Cañadas de la Hermadad de Caballeros legionarios hissant la bandera, amb Ivaán Vélez presidentd e DENAES a una banda i Javier Barraycoa a l'altra

Barraycoa un cop més ha estat l'organitzador principal de l'acte de Colón amb Somatemps i Vox com el 27 de juny de 2020 i el 12 d'octubre de l'any passat

Iván Vélez, president de la fundació propera a Vox, DENAES, Javier Barraycoa de Somatemps i Alicia Tomás, també de Somatemps i el sacerdot franquista Custiodio Ballester han intervingut a l'acte

El legionari Jesús Cañadas

El pare Custodio Ballester

Javer Barraycoa i Custodio Ballester

Els diputats de Vox al Parlament, Antonio Gallego, Andrés Bello, Joan Garriga, Manuel Jesús Acosta, Ignacio Garriga, Juan Carlos Segura (diputat al Congrés) i María Elisa García Fuster

Els diputats de Vox, Joan Garriga (ex PxC), Antonio Gallego (ex PP), Ignacio Garriga i Segura Just

Jesús Cañadas amb Xavier M Codorniu

Jordi de La Fuente, ara Secretari d'Organització de Vox a la província de Barcelona

 

200 PERSONES A L'ACTE DE DEMOCRACIA NACIONAL i LA FALANGE A MONTJUÏC

Només 200 persones han participat a l'acte de Democracia Nacional i la Falange a Montjuïc a Plaça Espanya i la Plaça sant Jordi de Montjuïc, sent potser la manifestació menys nombrosa d'aquests grups d'un 12 d'octubre dels últims quinze anys. La manca d'estructura territorial de DN a Catalunya després de la destitució del delegat a Catalunya, Albert Bruguera, i l'abandonament de la militància per part de Juan de Haro, els quals tenen pendents actualment diversos judicis, i el tensionament de relacions entre DN i el Cap Nacional de La Falange-FE, Manuel Andrino, que per primer cop en quinze anys no ha estat present a l'acte, són algunes de els causes de la poca assitència. Les relacions entre Democracia Nacional i La Falange-FE es van tensionar amb motiu de la manifestació de l'11 de setembre de 2020 a Madrid en favor dels encausats per Balnquerna, quan es van produir agressions entre membres de DN i La Falange, sent agredit Manuel Andrino. (D'aquests incidents hi ha diverses versions i no tinc clar què va passar) El fet és que avui qui ha intervingut  en nom de Falange ha estat Benigno Tierno, i no hi ha hagut desplaçament ni en autocar ni vehicles particulars de militants i dirigents de Falange com en anys anteriors en que hi eren presents Andrino i els també condemnats per Blanquerna Jesús Fernando Fernández o Sergio Reguilón.

Sí que han assistit a l'acte sense intervenir des de la tribuna una dotzena de militants de Frente Nacional Identitario-Partido Nacional Socialista Obrero Español de Pérez Molina, que aquest últim any, havia liderat algunes protestes ocupant en part l'espai que deixava buit DN, i s'havia fet present a diversso actes al costat de Vox. I també hi han estat prset ex membres de DN, como José Ramón Corpas, que va assumir la coordinació del partit a Catalunya després de la destitució de Bruguera  qui m'ha dit que tot i ser a l'acte, ja no militava al partit. De fet Corpas, com també l'ex dirigent Alba Sánchez -Han que fa un any van ser a l'acte de Colón al cosat de Vox, el partit Indentitarios i el Frente Nacional Identitario d'Alberto Pérez Molina, el Templario, avui eren a Montjuïc.

Pablo Lucini, Responsable de Democracia nacional Joven

Enrique Lemus de DN

Alberto Pérez Molina, president del FNI-PNSOE

Només una dotzena de persones en el grup de La Falange-FE

Habitual crema de l'estelada

 

 

 V Estarelles

Una cop la manifestació que ha començat a Plaça Espanya ha arribat a la Plaça Sant Jordi, on s'ha fet la tradiconal crema d'unes estelades s'han fet els parlaments dels oradors que han estat presentats per Enrique Lemus.

El primer en intervenir ha estat el valencià Vicente Estarelles, que com és habitual ha començat la seva intervenció en català, ah qualificat d efalsa pandèmia la Covid i ha apel·lat al jurament fet a donar fins l´última gota de sang per Espanya i ha advertit que "tot i ser pocs, també eren poc els que anaven a les caravel·les de Colom, i poc però valents i amb fe els que anaven amb Pizarro, Hernán Cortés o Magallanes".

 B Tierno

Tot seguit ha intervingut Benigno Tierno de La Falange-FE que s'ha preguntata fins quan hem d'aguantar que es trepitji la bandera d'Espanya, i ha advertit que "la pàtria corre perill de trencar-se perquè els que governen no han tingut collons de defensar Espanya a Catalunya i Vascongades". Ha lamentat tenir una joventut que elloc de protestar es dediqui a fer botellots  entem governats i ha acabat dient que la Falange catalana crida a la rebel·lió. Tierno també s'ha referit a Manuel Andrino i Pedro Chaparro, condemnats per Blanquerna i pendents d'entrar a presó.

                M Blasco

Entercer lloc ha intervingut Miguel Blasco de la Voz de Europa que ha començat denunciant la "dictadura sanitària" amb motiu de la "falsa Plandemia". Per Blasco van morir molta gent a les resudències per que els van abandonar sense donar-lis menjar ni aigua, morunt com gossos. Alters van morir a causa de rebre els tractaments i protocolos de l'Organització Mundial de la Salut". Ha demanat la llibertat del líder de Forza Nova d'Itàlia, Roberto Fiore, detingut per les protestes de fa dos dies a Roma en les manifestacions i assalts de grups ultres negacionistes. 

          Pedro Chaparro

Per últim ha intervingut Pedro Chaparro, secretari general de DN, que no havia pogut particpar a l'acte els últims anys en tenir una prohibició per participar en actes polítics a Barcelona, per haver cridat l'any 2015 aquí mateix a donar un clatellot a Jordi Borràs. Chaparro ha cridat a fer fora tot els partits del Parlament espanyol, qualifiacant al mateix parlament de ser l"agonia de la Pàtria". Chaparro ha lamentat que Itàlia que no és capaç d'empresonar a Carles Puigdemont, empresoni ara a Roberto Fiore per les protestes d'aquest cap de setmana.