diumenge, 21 d’octubre de 2018

ARRIBARÀ A REGNAR EL PRÍNCEP BIN SALMAN? Analitzo al Punt Avui les conseqüències de l'assassinat de Jamal Khashoggi i explico com el príncep hereu amb seva política i els seus reiterats fracassos ha acabat enfortint als enemics perses i turcs



No és inusual que en un país autoritari hi hagi opositors que morin en estranyes circumstàncies. Tampoc ho és que una potència faci caure el primer ministre d’un país de la seva àrea d’influència. Com tampoc ho és que, quan hi ha un relleu governamental el nou líder iniciï un guerra contra un veí més feble o vulgui modificar l’statu quo d’aliances i equilibris regionals.

El que és inusual és la manca de miraments i el fracàs absolut amb què ha fet tot això qui és, des del juny de l’any passat, príncep hereu de l’Aràbia Saudita, Mohammed bin Salman. La guerra del Iemen, que ell va començar l’any 2015, presentant-la com una campanya que duraria unes setmanes, ha estat un fracàs, provocant una de les majors catàstrofes humanitàries contemporànies, sense que hagi aconseguit derrotar els rebels aliats amb l’Iran. També ha resultat un fracàs l’intent d’aïllament de Qatar, que molestava Riad per les seves bones relacions amb els Germans Musulmans i per la nosa que fa la cadena Al-Jazeera. Qatar ha resistit el boicot econòmic i polític amb l’efecte col·lateral que Turquia i l’Iran han resultat ser els més beneficiats d’aquest intent d’escalfar Qatar.

Però si hi ha dos fets que mostren la ineptitud de Bin Salman són, un, el segrest del primer ministre del Líban, Saad Hariri, que el va obligar a dimitir des de Riad en una declaració televisiva el 4 de novembre de l’any passat, com a represàlia per haver permès als xiïtes de Hezbol·là entrar en el govern libanès. Divuit dies després, Hariri, després de les moltes crítiques i pressions, va reaparèixer a Beirut com si no hagués passat res, continuant com a cap de govern. I dos, l’assassinat i esquarterament del periodista Jamal Khashoggi.


Repeteixo que des de sempre molts serveis secrets han fet desaparèixer periodistes o opositors. Però la mort i esquarterament va succeir dins d’un consolat a l’estranger i hi ha gravacions dels fets. Bin Salman, amb els seus intents de debilitar l’Iran i les seves ingerències al Iemen i el Líban o capgirant els equilibris per aïllar Qatar, ha fracassat, ha incomodat molts dels seus socis, i ha fet més forta l’altra potència de la regió, Turquia, que ha jugat hàbilment les seves cartes a Síria, i ara no podrà o no voldrà maquillar l’assassinat del periodista.

Si donem per vàlida la teoria que el conflicte principal del Pròxim Orient no és el de Palestina, sinó la pugna mil·lenària d’àrabs, turcs i perses, Bin Salman només ha aconseguit debilitar els àrabs en benefici dels altres dos. I la fugida de líders polítics i econòmics d’arreu del món que han anunciat que no participaran en la cimera econòmica de “la Davos del desert” que se celebrarà la setmana vinent, podria ser una estocada mortal a aquest príncep que es creia que modernitzaria la monarquia dels Saud. Per això ara la pregunta és: permetrà la Casa dels Saud continuar aquest fracàs? Destituirà el rei Salman el príncep hereu?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada