Presentació del llibre "Els ultres són aquí" a Moià amb Quico Sallès i Josep Font

Aquest vespre s'ha presentat el llibre "Els ultres són aquí" a Can Carner a Moià, acte al que han assistit 45 persones. 

En primer lloc ha intervingut l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras que ha lloat la tasca de divulgació que fa el llibre. Tot seguit Josep Font de l'Associació Modilianum, revista La Tosca, ha fet una presentació de la meva persona i del llibre. A continuació el periodista Quico Sallès s'ha explaiat comentant el llibre, que tal com es narra i s'entrellaça tot ha dit que enganxa i li recordava una sèrie de Netflx en la que al final tot encaixa, donat que molts ultres que apareixen de en els primers capítols parlant de Fuerza Nueva o després de Plataforma per Catalunya, després els trobem a Vox. Sallès ha aportat informacions i percepcions de com va fer Vox el salt a les instucions els anys 2018 i 2019, ja que ell va fer els seguiment d'algunes campanyes electorals del partit ultra, com la de les eleccions andaluses de desembre de 2018 quan van antrar per preimera vegada en un parlament a l'Estsat espanyol. 

A mena de conversa amb el Quico, jo he explicat el procés de creació del llibre, aturant-me en alguns moments i episodis, reflexionant com Vox ha entrat a les institucions, sent el no a l'estat autonòmic, el rebuig a la immigració, l'oficialitat del català i a lleis com la del matrimoni homosexual o l'avortament, alguns els seus eixos principals. A diferenència de Madrid i altres llocs de l'Estat que Vox s'ha nodrit d'exmilitants del PP desencantats amb Mariano Rajoy, a Catalunya el nucli dirigent de Vox i molts dels seus diputats, com Jorge Buxadé, Mónica Lora, Joan Garriga Domenech, Juan José Aizcorbe o Juan Carlos Segura Just, provenen de Fuerza Nueva, Juntas Españolas, Frente de la Juventud o Plataforma per Catalunya. Sallès ha explicat algunes anècdotes sobre el sorgiment de Vox, i del judici del Procés que ell va cobrir on coincidia amb Javier Orgea Smith. 

Molt agraït al Quico Sallès i al Josep Font per presentar-me el llibre!       

                                          

 L'alcalde de Moià Dionís Guiteras obre l'acte

                                              

Josep Font de l'associació Modilanum, revista La Tosca presenta el llibre i l'autor

                                                                

Quico Sallès

                                                       

                                                                                         

                                               

                                              

                                          

 

Crònica de l'acte a Nació Digital, Nació Manresa

 

ARRIBARÀ A REGNAR EL PRÍNCEP BIN SALMAN? Analitzo al Punt Avui les conseqüències de l'assassinat de Jamal Khashoggi i explico com el príncep hereu amb seva política i els seus reiterats fracassos ha acabat enfortint als enemics perses i turcs

Xavier Rius - Periodista, diumenge 21 d'octubre de2018

No és inusual que en un país autoritari hi hagi opositors que morin en estranyes circumstàncies. Tampoc ho és que una potència faci caure el primer ministre d’un país de la seva àrea d’influència. Com tampoc ho és que, quan hi ha un relleu governamental el nou líder iniciï un guerra contra un veí més feble o vulgui modificar l’statu quo d’aliances i equilibris regionals.

El que és inusual és la manca de miraments i el fracàs absolut amb què ha fet tot això qui és, des del juny de l’any passat, príncep hereu de l’Aràbia Saudita, Mohammed bin Salman. La guerra del Iemen, que ell va començar l’any 2015, presentant-la com una campanya que duraria unes setmanes, ha estat un fracàs, provocant una de les majors catàstrofes humanitàries contemporànies, sense que hagi aconseguit derrotar els rebels aliats amb l’Iran. També ha resultat un fracàs l’intent d’aïllament de Qatar, que molestava Riad per les seves bones relacions amb els Germans Musulmans i per la nosa que fa la cadena Al-Jazeera. Qatar ha resistit el boicot econòmic i polític amb l’efecte col·lateral que Turquia i l’Iran han resultat ser els més beneficiats d’aquest intent d’escalfar Qatar.

Però si hi ha dos fets que mostren la ineptitud de Bin Salman són, un, el segrest del primer ministre del Líban, Saad Hariri, que el va obligar a dimitir des de Riad en una declaració televisiva el 4 de novembre de l’any passat, com a represàlia per haver permès als xiïtes de Hezbol·là entrar en el govern libanès. Divuit dies després, Hariri, després de les moltes crítiques i pressions, va reaparèixer a Beirut com si no hagués passat res, continuant com a cap de govern. I dos, l’assassinat i esquarterament del periodista Jamal Khashoggi.

Repeteixo que des de sempre molts serveis secrets han fet desaparèixer periodistes o opositors. Però la mort i esquarterament va succeir dins d’un consolat a l’estranger i hi ha gravacions dels fets. Bin Salman, amb els seus intents de debilitar l’Iran i les seves ingerències al Iemen i el Líban o capgirant els equilibris per aïllar Qatar, ha fracassat, ha incomodat molts dels seus socis, i ha fet més forta l’altra potència de la regió, Turquia, que ha jugat hàbilment les seves cartes a Síria, i ara no podrà o no voldrà maquillar l’assassinat del periodista.

Si donem per vàlida la teoria que el conflicte principal del Pròxim Orient no és el de Palestina, sinó la pugna mil·lenària d’àrabs, turcs i perses, Bin Salman només ha aconseguit debilitar els àrabs en benefici dels altres dos. I la fugida de líders polítics i econòmics d’arreu del món que han anunciat que no participaran en la cimera econòmica de “la Davos del desert” que se celebrarà la setmana vinent, podria ser una estocada mortal a aquest príncep que es creia que modernitzaria la monarquia dels Saud. Per això ara la pregunta és: permetrà la Casa dels Saud continuar aquest fracàs? Destituirà el rei Salman el príncep hereu?

 Llegir al Punt Avui

200 PERSONES EN MANIFESTEN A MOIÀ PER DEMANAR LA LLIBERTAT DELS JORDIS QUAN FA UN ANY DEL SEU EMPRESONAMENT. S'han deixat volar dotze globus o fanalets, un per cada mes de presó. Jordi Costa de l'ANC de Collsuspina ha llegit el manifest

 Xavier Rius, Nació Digital, NacióManresa, 16 d'octubre de 2018

Dues-centes persones s'han concentrat aquest vespre a Moià davant l'ajuntament per demanar la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, empresonats des d'avui fa un any. A Tres quarts de nou s'han deixat volar dotze globus il·luminats, un per cada mes que els Jordis porten a presó. Tot seguit Jordi Costa de l'Assemblea Nacional Catalana ha llegit el manifest Fem la República Catalana que, a aquella mateixa hora s'estava llegint a molts altres llocs de Catalunya, i s'han fet crits d´"Us volem a casa!" i "Llibertat presos polítics!" 

 Llegir a Nació Digital, Nació Manresa

PLATAFORMA X CATALUNYA ACORDA QUE, "MALGRAT TENIR CAPACITAT PER FER UNA CANDIDATURA AMB POSSIBILITATS PEL 21-D", NO S'HI PRESENTA PER NO DEBILITAR EL FRONT UNIONISTA. El Consell Executiu de la Federació Respeto ho va decidir aquest cap de setmana a Mataró, on van assistir a la manifestació unionista amb PP i C'S

L'advocat J.M. Ruiz Puerta de PxL, l'ex-Secretari d'Organització de PxC, David Parada, i  Rafael Ripoll i Christian Ruiz d'España 2000, a la manifestació de Mataró (Fotos de Twitters de PxC)

 

Plataforma X Catalunya ha informat avui  en un comunicat signat pel regidor d'España 2000 d'Alcalá d'Henares, Rafa Ripoll, que es president de la Federació RESPETO, que agrupa a PxC, España 2000, Partido X La Libertad i AME de San Lorenzo del Escorial, que PxC finalment no es presentarà a les eleccions catalanes del dia 21 de desembre. 

En el comunicat s'afirma que, malgrat tenir bons candidats, "un cap de llista espectacular" i la capacitat d'aconseguir els avals o signatures que la llei exigeix a les candidatures extraparalmentàries, donat que les eleccions tindran caràcter plebiscitari sobre la independència o la unitat d'Espanya,  per no debilitar el bloc unionista "per patriotisme ha decidit no presentar-s'hi i dóna llibertat als seus votants per escollir el seu mal menor" a l'hora de votar. El comunicat també informa que PxC i Respeto va mantenir contactes infructuosos amb altres forces per fer una llista àmplia o bloc unitari contra el separatisme. 
PxC no es va presentar a les últimes eleccions al Parlament de Catalunya. A les de 2012 PxC va obtenir 60.107 vots, un 1'65%, i a les de 2010, que va estar a punt d'entrar al Parlament va obtenir-ne 75.134, un 2'40%. 

La decisió es va prendre en el Consell Executiu de Respeto celebrat aquest cap de setmana a Mataró, cosa que va permetre als dirigents de PxC, España 2000 i PxL participar a la manifestació contra la independència que es va fer a la capital del Maresme. Manifestació que ha estat notícia per l'agressió, produida quan la marxa ja havia acabat, a una parella a la porta de casa seva. Els regidors de PxC, PP i C'S que van assistir a la manifestació, van condemnar l'agressió.
Amb l'escenari de les eleccions municipals a un any i mig estan entran a Respeto persones dels àmbits ultra, identitari espanyol o social-patriota, com la exdirigent de VOX, Inma Sequí de Cuenca, o el politòleg de Jaén, Mario Martos.

Mónica Lora, única regidora de PxC a la província de Barcelona, a la manifestació de dissabte a Mataró on es va celebrar el Consell Executiu

COMUNICAT DE PxC-FEDERACIÓ RESPETO (PxC, España2000 y Partido x la Libertad)
1. Haver mantingut diverses converses amb diferents formacions, encara que no ha estat possible configurar un bloc unitari entre les forces polítiques majoritàries, incloent a Plataforma per Catalunya (PxC) en nom de #Respecte. Aquesta idea va sorgir davant la possibilitat que els partits separatistes tornin a unir-se en una sola coalició i que puguin tornar a governar la Generalitat, a causa del sistema de repartiment de diputats injust i no proporcional (Llei d'Hondt i el major pes del vot en províncies menys poblades) que els donaria més representació.
2. Aquestes eleccions, convocades per acabar amb la il·legalitat en les institucions catalanes, s'han convocat amb tanta rapidesa per part del Govern per dos motius: per augmentar les disputes entre partits separatistes, i perquè el moviment nascut als carrers que ha unit a tots els catalans que se senten espanyols en successives manifestacions a tot Catalunya no pugui ser encapçalat pels que en bona part ho estem coordinant dins les nostres possibilitats, entre ells, PxC - #Respecte.
3. Tenim candidats potents i un cap de llista espectacular; tenim capacitat per aconseguir molts més dels avals necessaris per concórrer en aquestes eleccions; tenim els recursos i els afiliats necessaris com per plantar cara i aconseguir un resultat digne, fins i tot arribar a obtenir representació dins el Parlament de Catalunya.
Lamentablement, aquestes eleccions s'han plantejat com el que l'independentisme desitja: com un "plebiscit" en què no es votaran programes polítics, ni s'escoltaran les demandes de la població sobre seguretat, treball, immigració o justícia social: l'únic eix de debat serà independència sí, independència No. Els electors tindran enormes dificultats perquè algun mitjà parli de les seves demandes reals, que PxC - #Respecte si escolta i debat.
4. És possible que la nostra presència electoral i les nostres desenes de milers de vots puguin aconseguir l'efecte contrari al que desitgem: pot ser que no sumem al bloc contrari a la independència, donant-li més espai i vots al bloc independentista que tornaria a governar, i amb ell la inestabilitat, la improvisació i la fractura social que ha trencat la societat catalana. És per això, per responsabilitat i patriotisme, que #Respecte ha decidit no presentar-se a aquestes eleccions catalanes, i dóna llibertat als seus votants per escollir el seu "mal menor" a l'hora de participar en aquests comicis.
Ara que PxC - #Respecte està novament preparada per tornar a participar en les eleccions autonòmiques i representar la veu dels catalans al Parlament, considerem necessari actuar amb seny i responsabilitat. Estem en condicions de somriure mentre pensem que en les pròximes eleccions catalanes si podrem estar presents i obtenir els nostres primers diputats. Però ara mateix hem de seguir treballant durament des de baix per a estar presents en més municipis i ajudar directament a la societat, cansada del debat independentista. Hem de passar pàgina, tots junts.

Rafael Ripoll, President de #Respecte

Imatge de la reunió, dissabte a Mataró

DEMOCRACIA NACIONAL (DN) I "SOM IDENTITARIS" (ANGLADA) SE SUMEN A LA MANIFESTACIÓ CONTRA L'ORATORI DE SANT FELIU DE LLOBREGAT. L'Ajuntament que senyala a DN com organitzadora de la campanya contra el centre de culte, acusa als grups ultres de voler trencar la convivència

Democracia Nacional i Som Identitaris (partit que lidera el fundador de PxC, Josep Anglada) participaran dissabte a la manifestació contra l'oratori o mesquita de Sant Feliu de Llobregat, protesta impulsada per un grups de veïns contraris a aquest centre de culte. Ha estat de fet Democracia Nacional el grup polític de l'àmbit ultra que ha demanat el permís per fer la manifestació, i porta ja varis mesos fent campanya contra aquest centre i el seu imam.  Plataforma per Catalunya que s'ha implicat força en la campanya contra el nou oratori del carrer Japó de Nou Barris a Barcelona, de moment no està participant ni convocant a la manifestació de Sant Feliu, si bé alguns militants o dirigents de PxC sembla que hi participaran a nivell personal. Josep Anglada, en canvi, sí que hi ha estat convidat a participar-hi i el seu grup, SOM Identitaris, també convoca l'acte. 
La mesquita en qüestió no és nova, sinó és la que funciona des de fa 14 anys, que es trasllada del barri Centre al de Can Calders. Democracaia Nacional acusa a l'imam de la mateixa, Jamal Dine Khamlich, de diforndre l'islam wahabita més radical.

L'Ajuntament ha fet un comunicat de rebuig a la manifestació, recordant que la mesquita porta funcionant 14 anys sense cap mena de problemes i que si la nova ublicació de compleix la normativa, l'Ajuntament té l'obligació de concedir la llicència. L'Ajuntament demana respecte absolut a la decisió de la comunitat musulmana de traslladar el centre de culte situat fins ara al c/ Ventura i Gassol del barri Centre, al c/ Monmany del barri de Can Calders. Així ho va fer constar el ple de dijous passat, aprovant provisionalment la modificació del Pla Especial d'Espais Lliures i Equipaments Comunitaris de Can Calders.
En el comunicat que poso a sota, l'Ajuntament acusa als convocants de voler trencar la convivència. Diumenge passat ja es va produir una agressió, sembla de caire islamòfob, a Sant Feliu (clica per llegir comunicat).
S'ha de dir que Democracia Nacional, en aquest moment de davallada dels grups ultres, ha incrementat la seva activitat a Catalunya i diversos dirigents seus, com Juan de Haro, responsable de les joventuts,  o el seu Vicepresident, Pedro Chaparro, estan pendents de judici per amenaces a periodistes a Montjuïc el 12 d'octubre de 2015 i el de 2016.

COMUNICAT DE L'AJUNTAMENT DE SANT FELIU DE LLOBREGAT
   Arran dels últims esdeveniments, l'Ajuntament vol expressar el seu posicionament davant la manifestació convocada per Democracia Nacional, d'aquest dissabte 8 de juliol.

La Generalitat ha autoritzat la convocatòria d'una manifestació que té com a objecte "mostrar la disconformitat amb l'emplaçament de la Mesquita de Sant Feliu de Llobregat". Malgrat els informes aportats per l'Ajuntament, la manifestació es durà a terme.

L'Ajuntament considera que aquesta manifestació ha estat impulsada per grups extremistes i xenòfobs externs a Sant Feliu, i per aquesta raó demana a la ciutadania que no hi doni suport, ja que se celebra amb la única finalitat de trencar la convivència a la nostra ciutat, promou la intolerància i va en contra dels drets dels santfeliuencs i santfeliuenques.

L'Ajuntament vol deixar clar que es tracta del trasllat del centre de culte que funciona des de des fa 14 anys al barri Centre on mai hi ha hagut problemes amb el veïnat i que ara ha sol·licitat llicència per traslladar-se al barri de Can Calders. D'altra banda, els centres de culte no són equipaments públics. Són equipaments privats impulsats per una determinada entitat i existeix una normativa que estableix quins són els requisits per a l'obertura d'un centre de culte. Es tracta d'un procediment reglat, i si un centre reuneix els requisits, com és el cas, l'Ajuntament té l'obligació de concedir la llicència.

També vol recordar la unanimitat de tots els grups del Ple, que en aquest mes de juny van donar suport sense fissures al manifest "Sant Feliu per la convivència i contra el racisme".

Finalment, l'Ajuntament es compromet a treballar amb la comunitat i amb el veïnat, per buscar mecanismes per garantir la convivència al barri de Can Calders, i fer el que es consideri necessari per a que no es trenqui la convivència a Sant Feliu.
Llegir a la web de l'Ajuntament 

MAS DE MEDIO MILLAR DE PERSONAS SE MANIFIESTAN EN MADRID EN RECUERDO DE CARLOS PALOMINO, ASESINADO POR UN ULTRA EN EL METRO HACE 8 AÑOS

 

Imágenes de la manifestación de ayer tomadas de Twitter

 

Ayer por la tarde cerca de seis cientas personas participaron en Madrid en la manifestación antifascista en recuerdo del joven Carlos Palomino Muñoz, asesinado hace ocho años, el 11 de noviembre de 2007, por  Josué Estébanez, un soldado profesional de ideología ultra. 

Los manifestantes se dirigieron desde el barrio de Usera hasta la boca de metro de Legazpi, lugar donde fue asesinado. Allí encendieron velas junto al retrato de Carlos y colocaron flores en su memoria. Al acto asistió María Victoria Muñoz, madre del fallecido.

Palomino fue asesinado la mañana del 11 de noviembre de 2007, día que se había convocado una manifestación xenófoba por las juventudes de Democracia Nacional, acto que había sido autorizado. Simultániamente diversos colectivos antifascistas habían convocado una concentración de signo contrario.

En la estación de Legazpi de la línea 3 de metro, coincideron diversos jóvenes antifascitas, entre ellos Carlos Palomino, con el ultra Josué Estébanez, el cual sacó una navaja de 25 centímetros clavándosela a Palomino en el pecho a la altura del corazón, causándole la muerte, apuñalando y causando heridas instantes después a otro joven que intentó detenerle. 

Por estos hechos la Audiencia de Madrid condenó a Josué Estébanez a 26 años de prisión: 19 por el delito de asesinato con el agravante de odio ideológico y 7 por tentativa de homicidio. La sentencia fue íntegramente confirmada por la Sala Segunda del Supremo en  sentencia 360/2010 de 22 de abril (pincha para leer).

Pese a que en el vídeo de la acción que reproduzco abajo se ve clarament como Josué Estébanez apuñala sin agresión previa a Palomino, la ultraderecha considera que Palomino actuó en autodefensa y lleva años realizando la campaña "Josué Libertad!" 

        lflfl
 Vídeo de la manifestación de ayer

  Ver vídeo del asesinato en el metro

 

Pintadas en favor de la libertad de Josué Estebánez

 Participaciones de loteria de este año de la campaña Josué Libertad con un número que casualmente  contiene el 14 que significa  "Las Catorce Palabras" de David Lane sobre la supremacia de la raza blanca o aria, y el 88, que significa Heil Hitler (HH=88) o los 88 preceptos de Lane

L'AJUNTAMENT DE VIC FORÇA A QUE PxC LLOGUI EL SUCRE PER FER LA SEVA ASSEMBLEA, EN LLOC QUE LA FACI DE FRANC A LA SALA DEL PALAU BOJONS DE LA QUE S'HAVIA "APROPIAT" DES DE FEIA ANYS

Sala del Palau Bojons on PxC feia les reunions nacionals sense permís de l'Ajuntament. A la foto, d'esquena, Carlos Francisoud (Badalona) E Pallarola (Lleida), Joan Garriga (advocat), David Parada (St Boi) i Nacho Mulleras (olot)

(Actualitzat a sota!)

Per demà dissabte PxC té convocada a Vic una assemblea o reunió de regidors i grups locals d'arreu de Catalunya per tractar temes com la campanya en defensa dels productes de proximitat i el comerç local. També abordarà el discurs de PxC en el debat sobiranista, la preparació de les candidatures municipals de 2015 i es comentarà la possibilitat de formar part d'una candidatura amb altres forces d'àmbit estatal per les europees de maig.

La reunió l'havia convocat, com en anteriors ocasions, a la sala contigua del Palau Bojons, on tenen les oficines els grups municipals d'oposició. Si bé tots els grups municipals tenen local del partit propi fora de l'Ajuntament, PxC té des de fa anys el Palau Bojons com a seu nacional del partit, i el telèfon que paga l'ajuntament del seu despatx consta com a telèfon nacional de PxC. Fins i tot, sovint, quan es truca a aquell número, la trucada es desvia, sembla pegant l'ajuntament, al mòbil d'una regidora de PxC. Més a més, la sala contigua als despatxos on ocasionalment s'hi fa algun curs, PxC l'havia convertit en el local on de manera habitual i gratuïta feia les reunions nacionals del partit quan se celebraven a Vic.  

Quan el passat juny va anunciar que ubicava als despatxos municipals l'Oficina o Servei de Defensa del Vigatà Autòcton , diversos grups van denunciar l'ús que en feia de les dependències municipals i en un tumultuós ple de l'1 de juliol es  va decidir aprovar un reglament d'ús de les dependències municipals. Anglada va respondre que si l'alcalde, el regidor Joan Ballana, responsable de Seguretat, o la policia municipal intentaven impedir-ho, sabrien com pujarien les escales del Palau Bojons, però no com les baixarien. Dies més tard a Canal Taronja es va refermar davant del regidor de seguretat d'enviar-lo escales avall si intentava impedir que fes les activitats que li semblés als despatxos i la sala del Palau Bojons.

 

Aquest matí segons m'ha confirmat l'alcalde, Josep Maria Vila d'Abadal, i el regidor de seguretat, el republicà Joan Ballana, no tenien coneixement de que PxC hagués demanat cap equipament municipal per fer la reunió i, evidentment, amb el nou reglament no podien fer-la al Palau Bojons com havia passat fins ara. Això ha motivat que l'alcalde truqués a Josep Anglada preguntant-li si era cert que feien la reunió de PxC de tot Catalunya a Vic, i a on la pensaven celebrar, donat que al Palau Bojons no podien, en no ser un equipament per reunions d'aquests tipus ni amb aforament i condicions de seguretat (fet que Anglada sempre exigeix a certs tipus de reunions com per pregar els que no són "de casa").

Això ha forçat a Anglada a llogar per demà un dels equipaments que l'ajuntament té a disposició, com és la sala Coll i Bardolet (sala petita) del recinte firal del Sucre, pagant, com una entitat més. Tot seguit Anglada ha fet un parell de tuits despectius cap els "guarros" -com anomena ell als partits i grups d'esquerres i/o independentistes- i dient que farà la reunió a Vic. 

 Acabada l’Assemblea es celebrarà un dinar en un cèntric restaurant de la ciutat de Vic.

ACTUALITZAT DISSABTE A LES 14 h.

La reunió de PxC se celebra a la sala petita del Sucre, i Anglada tuiteja que són més de 100 persones, cosa que si fos cert significaria un excés d'aforament. De fet són el mig centenar que havien de reunir-se al Palau Bojons. Mig centenar és el que sembla a la foto del seu tuit.

   

DETINGUTS DOS VEÏNS DEL BARRI DEL CARMEL PER DIFONDRE DES D'INTERNET IDEARI NACIONALSOCIALISTA I MÚSICA RAC.

Els Mossos d’Esquadra han  fet avui una nota de premsa comunicant que el dilluns 29 de juliol van detenir dues persones que es dedicaven a la difusió de l’ideari nacionalsocialista mitjançant l’ús d’una ràdio que emetia música RAC (Rock Anticomunista) des d’Internet. 
Tot i que la nota dels mossos no ho diu, la web és Radio Botella i podria ser propera a les Brigadas Blanquiazules.

 La investigació es va iniciar a principis d’aquest any, quan la Policia de la Generalitat va detectar l’existència d’aquesta ràdio que es feia conèixer mitjançant diverses webs radicals freqüentades per persones vinculades a moviments neonazis.

Els investigadors van poder ubicar la ràdio en un domicili del barri del Carmel de Barcelona. Des d’aquest domicili, les dues persones detingudes feien difusió de música RAC, gènere musical que destaca pel fet que el contingut d’algunes de les seves lletres incita a la violència i promou l’odi contra una raça, ideologia, l’antisemitisme i contra els col·lectius immigrants, així com es fa difusió de la doctrina nacionalsocialista.

Cal destacar també que la ràdio servia per promoure concerts i noves bandes musicals afins a la ideologia nazi. L’administrador de la ràdio oferia a aquests nous grups la possibilitat de donar-se a conèixer des de l’emissora, així com des d’un blog vinculat a la ràdio.

La Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra va poder determinar l’ampli abast de l’emissora en observar contactes no tan sols a nivell de l’estat espanyol sinó també a d’altres indrets del món, principalment a Sud-amèrica. Els oients es comunicaven entre ells mitjançant un xat que estava operatiu durant l’emissió dels programes.

Els investigadors van detenir les dues persones vinculades amb l’emissora, majors d’edat i de nacionalitat espanyola, i van registrar el domicili que s’utilitzava com a estudi de ràdio. Com a resultat del registre es van comissar diversos equips informàtics i gran quantitat de suports amb música RAC.

Els dos detinguts van passar a disposició judicial el dimarts 30 de juliol. Després de declarar davant del jutge, els dos detinguts van quedar en llibertat amb càrrecs. El jutge ha ordenat el tancament de la pàgina web Radio Botella on s’allotja l’emissora.

Els delictes que se'ls imputen serien els tipificats en els articles 607 i 510 del Codi Penal (clica)

 

PODRÀ EVITAR EL LÍBAN UNA ALTRA GUERRA CIVIL? publico al Punt Avui sobre els efectes de la guerra de Síria al Líban

Hi ha un acudit que s'explica al Líban que diu: “Estan esperant embarcar en un avió que demora la sortida, un sirià, un palestí, un libanès i un israelià, els quals comenten que perdran l'enllaç cap el seu país. Un periodista que és a prop els pregunta: «Disculpin, em podrien donar la seva opinió sobre l'acord de pau?» El sirià respon: «Opinió? Què és opinió?» El palestí: «Pau? Què és pau?» El libanès: «Acord? Què és un acord?» I l'israelià: «Disculpin? Què vol dir disculpin?»”

Els sirians vivien amb Baixar al-Assad en un règim que, tot i respectar les minories, no deixava escletxes per a la dissidència i la possibilitat de manifestar opinions. Els palestins veien una i altra vegada com l'escenari d'una pau justa s'esvaïa. Els libanesos fa dècades que viuen sota l'amenaça de guerres civils, cotxes bomba i acords de govern que es trenquen. I Israel, amb l'arrogància de bombardejar i preguntar després.

El Líban, que ha patit guerres a causa del xoc de comunitats i de les ingerències dels països veïns, sobretot de Síria i d'Israel, es mantenia relativament estable gràcies a uns fràgils acords. Uns acords que es trencaven i es renegociaven després d'atemptats –l'assassinat del primer ministre Hariri– o de conats d'una nova guerra civil –com ara el del 2008–, que feien córrer tothom dins i fora del Líban per evitar una nova guerra que desestabilitzés la regió. La guerra de Síria, la implicació de la milícia xiïta d'Hezbol·là i el desacord sobre la reforma electoral i la convocatòria de les eleccions legislatives d'aquest any van tensar els acords del parlament libanès i van provocar la dimissió del primer ministre Najib Mikati, proper al bloc d'Hezbol·là, i tot el govern.

Després de moltes negociacions, es va nomenar primer ministre Tammam Salam, del bloc prosaudita de Hariri, cosa que significava una pèrdua d'influència de Damasc i Teheran. 

Simultàniament, el Líban ha patit enfrontaments al nord entre sunnites favorables als rebels sirians i xiïtes alauites, pro Al-Assad. I Hezbol·là ha enviat combatents a Síria que han permès a Damasc algunes victòries, mentre Al-Assad ha traslladat part del seu arsenal a les zones del Líban controlades per Hezbol·là. L'atac dels opositors sirians a territori libanès, que ha causat la mort de soltats regulars, ha significat un pas més d'aquesta escalada que afecta el Líban. I Israel, on sectors del govern voldrien una excusa per atacar Teheran, veuen amb nerviosisme aquest rearmament a la seva frontera de la milícia proiraniana d'Hezbol·là.

 El fet que els diputats libanesos decidissin dijous ajornar fins al 2014 les eleccions parlamentàries després de la impossibilitat de formar un nou govern i la implicació d'Hezbol·là a Síria, és un escenari que podria portar el Líban a una guerra civil en què s'impliqués Israel per destruir els arsenals sirians i iranians. I aquí estarien d'acord Qatar, l'Aràbia Saudita i Israel, tot i que faria difícil enfilar la via d'un nou pacte mentre duri la guerra de Síria, a la vegada que avortaria l'intent d'Obama de fer seure a negociar palestins i israelians.

Xavier Rius, periodista
Llegir al Punt Avui, clica

Poso aquí fotos del Líban del 2008.

Beirut, ferides de la guerra.

Beirut

Tomba de Rafiq Hariri, Primer Ministre, sunnita, assassinat, diuen per Síria

Banderes d'Hizbul·là, Partit de Déu i Hassan Nasral·là

Del martiri al Paradís, pujant les escales d'Al Quds, Jerusalem, sense haver d'esperar el judici final

Entre fotos de Khomeini, màrtirs i banderes d'Hezbol·là

El Líbano

L'ESCAC DE DOS NOUS LÍDERS, publico avui aquest article sobre Corea al Punt Avui

Xavier Rius, periodista
7 d'abril de 2013

L'escalada a Corea provocada per les proves nuclears de Pyongyang del 22 de gener i del 7de març –que després dels exercicis d'avions nord-americans i l'anunci de maniobres militars conjuntes entre Seül i Washington ha motivat que Pyongyang declari l'estat de guerra i amenaci d'atacar els Estats Units– té com a protagonistes dos nous líders que necessiten mostrar-se forts. Evidentment, no es pot comparar la presidenta de Corea del Sud, Park Geun Hye, escollida democràticament i que jurà el càrrec el 24 de febrer, amb l'inexpert Kim Jong-un. Però tots dos volen mostrar fortalesa davant del poble.

         Kim Jong-un necessita guanyar-se el suport de l'exèrcit, el partit i el poble, donat que no pot argumentar com el seu pare, Kim Jong-il, haver viscut de jove la guerra de Corea. Així Kim Jong-il, segons la tradició, hauria nascut en un campament des del qual el seu pare i fundador de la dinastia, Kim Il-sung, lluitava contra els japonesos i després hauria viscut al costat del pare la guerra del 1950 al 1953.

           

          En canvi, l'actual líder, Kim Jong-un, nascut el 1983 i educat a Suïssa, era desconegut fins que el pare el va designar successor el 2009 amb el sobrenom de Jove General. I només quinze mesos més tard, en morir el pare, amb 28 anys va esdevenir cap de la nació. Però Kim Jong-un, a diferència del pare i de l'avi, no té el suport de la Xina, que fins no fa gaire utilitzava el règim de Corea del Nord com una peça en la lluita regional i com a element sensible en les relacions amb els Estats Units. Kim Jong-un està mancat de suports exteriors, amb una cúpula militar endogàmica temorosa de qualsevol canvi. Però les últimes proves nuclears i les fanfarronades d'atacar Corea del Sud i els Estats Units no sabem si són una manera de mostrar-se fort i guanyar-se la confiança de l'exèrcit o han estat forçades per la cúpula militar per evitar canvis. 

           Probablement, hi ha part de les dues coses i, sobretot, és una estratègia enfront dels Estats Units i Corea del Sud per negociar ajuts econòmics, des d'una pretesa superioritat. La represa de l'activitat nuclear i el tancament del pas al complex de Kaesong, on milers de nord-coreans treballen en fàbriques sud-coreanes, forma part de l'estratègia. Però segons el que passi amb les maniobres militars de Corea del Sud, ningú no pot descartar que, amb l'excusa d'algun incident, Pyongyang ataqui l'estat veí o les tropes nord-americanes, forçant Seül i Obama a respondre a aquest escac que, en qualsevol moment, pot anar-se-li de les mans.
 Tot i que no es poden comparar, els màxims dirigents de les dues Corees volen mostrar fortalesa davant del poble

           A l'altra banda, tenim la presidenta, la conservadora Park Geun Hye, que va guanyar les eleccions al desembre i va jurar el càrrec al febrer. Pyongyang va fer les dues proves nuclears, una amb el president anterior en funcions i la segona poc després de prendre possessió. La nova presidenta, la primera dona que arriba al capdamunt de l'estat, és filla del colpista Park Chung Hee, que esdevingué president de Corea del Sud i que, malgrat la repressió contra els opositors, és recordat com l'home que aixecà el país, encara que va ser gràcies a l'ajuda nord-americana. La mare de l'actual presidenta va morir el 1974 en un atemptat dirigit contra el pare. El pare i president va morir el 1979 a mans del cap dels serveis secrets que ell mateix havia nomenat. I l'actual presidenta també va patir un atac que li ha deixat una cicatriu al rostre. Així, és una dona agredida físicament i emocionalment tres vegades i, malgrat que durant la campanya electoral va estendre la mà a la reconciliació amb Corea del Nord, va dir que no li tremolaria el pols si la duien a la guerra i que no podria ser acusada de dèbil com el seu predecessor en el bombardeig de l'illa de Yeonpyeong del 2010, en què van morir dos civils i dos militars.

Llegir al Punt Avui, clica