diumenge, 28 d’abril de 2019

"MADRIT" de Jordi Navarro, una nova novel·la amb aire de thriller sobre la ultradreta a Espanya. Se centra en l'Hogar Social Madrid, grup que es pensava presentar a les eleccions, com reflexa la novel·la, però ha quedat sense espai per la pujada de Vox



Amb la publicació de la novel·la Madrit, del periodista i sociòleg, Jordi Navarro, surt el mercat el segon llibre de ficció que es publica a l'Estat espanyol sobre la ultradreta, amb una trama o característiques també de thriller. Com a La Luz del estallido, de Miguel Pajares, publicada fa quatre anys, també hi ha amenaces entre grups antagònics, morts i lluites dintre dels mateixos grups ultres. En el llibre escrit en català per Tigre de Paper, l'autor, que col·labora com a corresponsal des de Madrid on viu amb mitjans com La Directa o Jornada, fa transitar el personatge del periodista barceloní, Robert Savall, pel Madrid més popular amb refelexions i conflictes, que en certs aspectes semblen autobiogràfics, d'un free-lance d'esquerra o extremaesquerra català que viu i treballa a Berlín o Madrid .
 Navarro ha explicat en algunes entrevistes que ell va fer el llibre pensant que la líder ultra hauria de ser assassinada, i en la novel·la, com passa ara amb les llistes de Vox, el protagonista difon el passat ultra i/o violent d'alguns dels candidats de l'anomenada Llar Social. Potser, donat que no amaga que ficciona sobre un grup real com l'Hogar Social Madrid, s'hagués pogut introduir alguna de les profundes contradiccions de Melisa Domínguez Ruiz, perdò de Laura Vioque a la novel·la, que reclama ajudes socials només pels espanyols de tota la vida, els de sang espanyola i fills d'espanyols.


La trama mostra les dificultats del periodistes freelance que no sempre poden viure d'escriure, i d'una generació postprogre que té valors propers a la CUP o Podemos, les seves contradiccions i les seves debilitats, si bé els qui més evolucionen en la trama no és el protagonista, Robert Savall i la seva parella, sino els amics de Madrid que l'acullen quan s'hi instal·la per investigar la ultradreta espanyola, en Joan i Laucia. El problema per contextualitzar el que s'explica en la ficció çes que amb la irrupció de Vox, que ha centrifugat tot el mapa de la ultradreta espanyola, el grup al que es refereix a la novel·la com Llar Nacional, L'Hogar Social Madrid,  tot i haver-se registrat fa uns mesos com a partit polític, no es presenta ni a les municipals ni autonòmiques madrilenyes del més vinent, generant un escenari polític pel que fa als grups ultres i el vot ultra en alguns aspectes diferents al  que passa a la novel·la. I mentre a la novel·la un grup neonazi local obté representació a les municipals madrilenyes, en el món real un grup neofalangista irromp amb força al Congrés del Diputats i molts ajuntaments i parlamenta autonòmics. 

1 comentari:

  1. Si se traduce al castellano habrá que leerla, no se puede criticar nada sin haberla leído

    Eso sí, lo que me parece muy de política ficción es que un grupo falangista u HSM consigan llegar al congreso jaja, el régimen del 78 ha creado a VOX precisamente para evitar eso

    ResponElimina