dijous, 8 d’octubre del 2026

CEUTA EN CAMPANYA. El Triangle

 



Desallotjament de la platja del Trampolín, diumenge 4 d'octubre

Xavier Rius Sant. El Triangle 8 d'octubre de 2026. Clica per llegir-ho al Triangle


Dimecres passat Alberto Núñez Feijóo va estrenar la precampanya electoral de les eleccions del 29 de novembre a Ceuta, amb el seu lema “Per fi”. I acompanyat del president de la ciutat, Juan Jesús Vivas, va afirmar que a la ciutat hi queden quinze mil persones de les que van entrar per la platja i l’espigó del Tarajal el 30 i 31 de juliol. No es va mostrar tan contundent amb tornar-los a tots i amb el seu rebuig als trasllats a la península dels menors, ja que sap que potser serà ell qui aviat presideixi el govern i per més que doni les culpes a Pedro Sánchez, li tocarà a ell, potser amb l’oposició de Vox gestionar-lo.

Aquests dies jo he estat a Ceuta i no he aconseguit aclarir la xifra aproximada de quants continuen a la ciutat, ni on s’han acabat instal·lant bona part dels que van ser desallotjats de les platges. Diumenge vaig estar a la platja del Trampolín durant el seu desallotjament, es deia que hi havia més de tres mil migrants, la majoria marroquins, però van ser menys de mil cinc-cents, els que van acceptar ser traslladats al Centre d’Atenció Temporal de Migrants (CATE) on se’ls va informar de les dues opcions que tenien. Una, ser filiats i sol·licitar asil o protecció internacional, expedient que podia demorar-se setmanes o mesos però que en ser marroquins, país que la UE considera segur, conclouria amb una resolució denegatòria, acompanyada d’una ordre d’expulsió per haver entrat il·legalment a Espanya. Ordre d’expulsió que aniria acompanyada d’una prohibició de cinc a deu anys d’entrar a qualsevol país de la Unió Europea. En canvi als procedents del Sudan, Mali i altres països africans en conflicte, sí que els valia la pena sol·licitar asil o protecció internacional. L’altra opció era ser traslladats amb autocar fins a la frontera marroquina del Tarajal i, sense prendre les seves dades ni quedar fitxats, tornar al Marroc.

S’estima que uns dos mil migrants han retornat voluntàriament l’última setmana, però molts altres, sobretot menors, es troben a les carpes de l’antiga fàbrica de farina de Guano, proper al Trampolín. I altres, majoritàriament adults, són a la muntanya a la franja entre el Trampolín i la tanca fronterera a Benzú i l’embassament del Renegat. Dimarts vaig parlar amb alguns que tornaven a Benzú en l’autobús de la Línia 5 d’algun hipermercat de la ciutat amb ampolles d’aigua, pa i altres aliments. I els migrants passaven sense problema al costat de militars del cos de Regulars apostats al costat dels seus vehicles VAMTAC, que ni s’immutaven. I també al Tarajal i al Príncipe vaig parlar amb nois, uns que deien ser menors, altres semblaven adults, no estaven filiats i afirmaven que dormien al carrer, a cases o garatges.

Fins ara han estat filiats 2.827 menors, la majoria en centres, campaments o instal·lacions d’acollida, dormint i menjant ja sota sostre o lona, ​​excepte els que són al Guano al costat de les dutxes, les carpes i els camions que porten menjar i connexió per carregar els mòbils. També han estat filiats 3.800 adults, la majoria ja ubicats en algunes de les cinc instal·lacions amb llit, menjar i sostre. En aquest total de 6.627 s’hi inclouen les tres-centes dones, menors o adultes, traslladades ahir a la caserna de Cavalleria. Quan són filiats a tots se’ls posa una polsera amb les dades i el lloc on mengen i pernocten.

Aquests dies pels carrers de barris de majoria musulmana com Hadú, Sidi Embarek o el Príncipe he comprovat com deambulen centenars de joves sense la polsera blanca o blava identificativa, com tampoc han estat filiats molts dels que són a les muntanyes, els quals com vaig comprovar amb els que vaig conversar a Benzú, han de baixar a la carretera per desplaçar-se a alguna oficina de Western Union on els afortunats reben enviaments de diners dels seus familiars.

Així les coses es fa difícil saber si Feijóo dimarts va exagerar en dir que queden quinze mil persones de les més de vuitanta mil que van entrar a finals d’agost. Sabem que unes set mil estan filiades i la majoria ateses en emplaçaments habilitats, però no se sap amb certesa quants milers són els que ronden pels barris perifèrics de la ciutat i la muntanya. Però més enllà de les xifres, cal veure com afectarà el dia de les eleccions. Maricarmen mobilitza uns, però la situació de Ceuta, i els errors que va poder cometre el govern de Pedro Sánchez en minimitzar els avisos del que podia passar després de les sentències del Suprem que impedia les devolucions en calent a qui arribés nedant, mobilitzarà altres.

El PP competirà amb Vox ja que no desitja que part dels seus votants prefereixin com a instrument per derrotar Sánchez la papereta d’Abascal que la de Feijóo. Una cosa és competir en qui és més dur criticant a Pedro Sánchez, Marlasca i el Delegat de Govern dimissionari pel que sabien o no sabien, pel que van fer o no van fer, i una altra cosa diferent és atiar o intentar aprofitar-se del sentiment de greuge que ha generat l’entrada de més de vuitanta mil migrants des del Marroc i el sentiment d’odi que desperta entre alguns.

Ceuta es presenta com “La porta d’Àfrica”, però molts ceutís sembla que no entenguin que ser la porta i estar a l’Àfrica, té les seves pegues. A Ceuta ja s’ha vist com a ciutadans dits “cristians” o “espanyols de tota la vida”, al crit de “Ceuta no es ven, Ceuta es defensa!”, intentaven bloquejar camions de la Creu Roja que portaven menjar als migrants que eren a les platges, o com es va atacar el cotxe de la diputada de Ceuta Ya, Julia Ferreras, i es volia linxar-la juntament amb els seus acompanyants.

Determinats sectors de la població dita “cristiana” mostren ja la seva desconfiança amb aquest gairebé 50% de població amb DNI espanyol però de religió o cultura musulmana amb una alta natalitat que qualifiquen de ser la Cinquena Columna del Marroc. Feijóo va proposar dimarts a Ceuta que la crisi es resolgui en el marc de l’article 8 de la Constitució que defineix el paper de les Forces Armades com a garants de la defensa d’Espanya i la seva integritat territorial. I un de cada tres membres del Grup de Regulars 54 de Ceuta a què ja m’he referit que patrulla per la ciutat té nom magribí o musulmà.

                                


El pasado miércoles Alberto Núñez Feijóo estrenó la precampaña electoral de las elecciones del 29 de noviembre en Ceuta, con su lema “Por fin”. Y acompañado del presidente de la ciudad, Juan Jesús Vivas, afirmó que en la ciudad quedan quince mil personas de las que entraron por la playa y el espigón del Tarajal el 30 y 31 de julio. No se mostró tan contundente con devolverlos a todos y con su rechazo a los traslados a la península de los menores, dado que sabe que puede que pronto sea él quien presida el gobierno y por más que eche las culpas a Pedro Sánchez, le tocará a él con la oposición de Voz gestionarlo.

Estos días yo he estado en Ceuta y no he conseguido aclarar la cifra aproximada de cuántos permanecen en el enclave ni a dónde acababan instalándose buena parte de los que eran desalojados de las playas. El domingo estuve en la playa del Trampolín durante su desalojo, se decía que había más de tres mil migrantes, la mayoría marroquíes, pero fueron menos de mil quinientos mayores de edad, los que aceptaron ser trasladados al Centro de Atención Temporal de Migrantes (CATE) donde se les informó de las dos opciones que tenían. Una, ser filiados y solicitar asilo o protección internacional, expediente que podía demorarse semanas o meses pero que al ser marroquíes, país que la UE considera seguro, concluiría con una resolución denegatoria acompañada de un orden de expulsión por haber entrado ilegalmente en España. Orden de expulsión iría acompañada de una prohibición de cinco a diez años de entrar a cualquier país de la Unión Europea. A los procedentes de Sudán, Mali y otros países africanos en conflicto sí que les valía la pena solicitar asilo o protección internacional. La otra opción era ser trasladados en autocar hasta la frontera marroquí del Tarajal y, sin tomar sus datos ni quedar fichados, retornar a Marruecos.

Se estima que unos dos mil migrantes han retornado voluntariamente la última semana, pero otros muchos, sobretodo menores se encuentran en las carpas de la antigua fábrica de harina de Guano, cercano al Trampolín. Y otros, mayoritariamente adultos, están en la montaña en la franja entre el Trampolín y la valla fronteriza en Benzú y el Embalse del Renegado. Yo el martes hablé con algunos de ellos que regresaban en el autobús de la Línea 5 de algún hipermercado de la ciudad con botellas de agua, pan y otros alimentos. Y los migrantes pasaban sin problema al lado de militares del cuerpo de Regulares apostados junto a sus vehículos VAMTAC, que ni se inmutaban. Y también en El Tarajal y el Príncipe hablé con chicos unos que decían ser menores, otros parecían adultos, no estaban filiados y afirmaban que dormían en la calle, en casas o garajes.

Hasta la fecha han sido filiados 2.827 menores, la mayoría en centros, campamentos o instalaciones de acogida, durmiendo y comiendo ya bajo techo o lona, excepto los que están en el Guano junto las duchas, las carpas y los camiones que traen comida y conexión para cargar los móviles. También han sido filiados 3.800 adultos, la mayoría ya ubicados en algunas de las cinco instalaciones con cama, comida y techo. En este total de 6.627 se incluyen las trescientas mujeres, menores o adultas, trasladadas ayer al cuartel de Caballería. Cuando son filiados a todos se les pone una pulsera con sus datos y lugar donde comen y pernoctan.

Estos días por las calles de barrios de mayoría musulmana como Hadú, Sidi Embarek o el Príncipe he comprobado como deambulan cientos de jóvenes sin la pulsera blanca o azul identificativa, como tampoco han sido filiados muchos de los que están en las montañas, los cuales como comprobé con los que conversé en Benzú, deben bajar a la carretera para desplazarse a algún hipermercado o a las oficinas de Western Unión donde los afortunados reciben envíos de dinero de sus familiares.

Así las cosas se hace difícil saber si Feijóo el martes exageró al afirmar que quedan quince mil personas de las más de ochenta mil que entraron a finales de agosto. Sabemos que unas siete mil están filiadas y la mayoría atendidas en emplazamientos habilitados, pero no se sabe con certeza cuántos miles son los que rondan por los barrios periféricos de la ciudad y el monte. Pero más allá de las cifras, está por ver cómo afectará el día de las elecciones. Maricarmen moviliza a unos, pero la situación de Ceuta, y los errores que pudo cometer el gobierno de Pedro Sánchez en minimizar los avisos de lo que podía ocurrir tras las sentencia del Supremo que impedía las devoluciones en caliente a quien llegara nadando, movilizará a otros.

El PP competirá con Vox ya que no desea que parte de sus votantes prefieran como instrumento para derrotar a Sánchez la papeleta de Abascal que la de Feijóo. Una cosa es competir en quien es más duro reprochan a Pedro Sánchez, Marlasca y al Delegado de Gobierno dimisionario por lo que sabían o no sabían, por lo que hicieron o no hicieron y otra cosa es azuzar o intentar aprovecharse del sentimiento de agravio que ha generado la entrada de más de ochenta mil migrantes desde Marruecos y el sentimiento de odio que despierta entre algunos.

Ceuta se presenta como “La puerta de África”, pero muchos ceutíes parece que no entiendan que ser la puerta y estar en África, tiene sus pegas. En Ceuta se ha visto ya como ciudadanos dichos “cristianos” o “españoles de toda la vida”, al grito de “Ceuta no se vende, Ceuta se defiende!”, intentaban bloquear camiones de la Cruz Roja que llevaban comida a los migrantes que estaban en las playas, o como se atacó el coche de la diputada de Ceuta Ya, Julia Ferreras, y se quería lincharla junto con su acompañantes.

Determinados sectores de la población dicha “cristiana” muestran ya su desconfianza con ese casi 50% de población con DNI español pero de religión o cultura musulmana con una alta natalidad a los que califican de ser la Quinta Columna de Marruecos. Feijóo propuso el martes en Ceuta que la crisis se resuelva en el marco del artículo 8 de la Constitución que define el papel de las Fuerzas Armadas como garantes de la defensa de España y su integridad territorial. Y uno de cada tres miembros del Grupo de Regulares 54 de Ceuta al que ya me he referido que patrulla por la ciudad tiene nombre magrebí o musulmán


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada