Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PP. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PP. Mostrar tots els missatges

dilluns, 18 de maig del 2026

Analitzo al Triangle resultat de les eleccions andaluses on el PP no ha aconseguit la majoria absoluta i depèn de Vox

                                                

Tal com han anat els resultats de les eleccions andaluses d’ahir, l´únic que ha guanyat és Vox i Santiago Abascal que, tot i que, com li va passar fa dos mesos a Castella i Lleó, ha frenat la seva pujada aconseguint només un escó més que els que va obtenir a les de fa quatre anys. Però Vox té la clau per la investidura del popular Juan Manuel Moreno Bonilla, que s’ha quedat a dos escons de la majoria absoluta. Si bé les eleccions andaluses no han estat avançades, com ha passat a l’Aragó, Extremadura i Castella i Lleó, el PP enlloc d’aconseguir desempallegar-se de Vox, ha baixat en escons front un Vox que ha pujat arreu i com ja hem vist en aquestes tres autonomies, aboca al Partit Popular a unes negociacions difícils, fent-li acceptar propostes com l’anomenada prioritat nacional o que se li doni una vicepresidència anomenada de desregulació que pretén trencar amb molts acords de la Unió Europea.

Hi ha qui diu que Pedro Sánchez d’aquí poc més d’un any, potser coincidint amb les municipals, potser un mes i mig després, es traurà de nou un conill de la xistera i a les eleccions generals aconseguirà que la por a Vox li doni un nombre de diputats suficient que sumat als dels socis de Podem, Sumar PNB, ERC i Bildu, i no sabem si de Junts, li permetran tornar a ser investit per continuar a la Moncloa. Es diu que a Sánchez ja li va bé a curt termini, que el PP esdevingui arreu ostatge de Santiago Abascal, perquè serà de nou la vacuna que mobilitzarà als abstencionistes i indecisos com fa tres anys. Però no ens enganyem, tots els estudis demoscòpics diuen que bona part dels joves i nous votants opten per Vox com a candidatura antisistema. Un Vox que al Congrés de Diputats ha posat com a portaveu d’habitatge i drets socials al jove Carlos HernándezQuero, amb una imatge i un discurs gens caspós, i que per indignació d’Hazte Oír està abandonant el seu no absolut a l’avortament, conscient que aquest conservadorisme moral l’allunyava dels potencials nous votants joves, sobretot noies i dones.

Per això, veient com afronten altres països europeus la pujada de l’extrema dreta, no demano per Andalusia un govern de coalició entre populars i socialistes a l’estil dels governs d’Alemanya. Em pregunto si potser no seria el moment de plantejar-se que amb l’abstenció de quatre diputats del PSOE a la segona votació del ple d’investidura, fer possible que Moreno Bonilla continuï governant sense haver d’obrir el govern a Vox i el seu programa. En una primera votació d’investidura cal la majoria absoluta de la cambra, però a la segona, dos dies després, n’hi ha prou amb que hi hagi més sis que nos. Amb el que si Vox i els tres partits d’esquerra, també el PSOE, opten pel no, però quatre diputats del PSOE, en lloc de votar no, surten de l’hemicicle o s’abstenen, en tenir en aquest cas Moreno Bonilla més sis que nos, seria investit president sense el suport de Vox.

Es pot objectar que per governar no n’hi ha prou amb la investidura i cal pactar pressupostos i més coses. Però recordem que Vox el juliol de 2024 va abandonar sorpressivament els cinc governs autonòmics deixant en minoria el PP. I penso que si Feijóo arriba a la Moncloa d’aquí poc més d’un any, Abascal, que en cap cas vol ser vicepresident, després d’investir probablement Feijóo, sortirà dels governs autonòmics de nou intentant desgastar el màxim al PP, proclamant que “el vam votar a vostè perquè fes fora Pedro Sánchez però està fent les mateixes polítiques que Sánchez”. Abascal confia que més aviat que tard pugui fer el sorpasso i, com Meloni, desbancar les altres dretes i ser primera força. De fet ja ho ha dit aquest matí de dilluns el secretari general de Vox, Ignacio Garriga, a la roda de premsa de valoració dels resultats en relació al que ha dit la premsa internacional que Vox ara són els àrbitres. Garriga ha dit, ara som certament àrbitres, però volem ser molt més que això i aplicar les nostres polítiques.

Tal y como han ido los resultados de las elecciones andaluzas de ayer, el único que ha ganado es Vox y Santiago Abascal que, aunque, como le pasó hace dos meses en Castilla y León, ha frenado su subida consiguiendo sólo un escaño más que los que obtuvo a las de hace cuatro años. Pero Vox tiene la llave para la investidura del popular Juan Manuel Moreno Bonilla, que se ha quedado a dos escaños de la mayoría absoluta. Si bien las elecciones andaluzas no han sido adelantadas, como ha pasado en Aragón, Extremadura y Castilla y León, el PP en lugar de conseguir quitarse Vox de encima, ha bajado en escaños frente a un Vox que ha subido en todas partes y como ya hemos visto en esas tres autonomías, aboca al Partido Popular a unas negociaciones difíciles, haciéndole aceptar propuestas como la llamada prioridad nacional. o que se le dé una vicepresidencia llamada de desregulación que pretende romper con muchos acuerdos de la Unión Europea.

Hay quien dice que Pedro Sánchez de aquí a poco más de un año, quizás coincidiendo con las municipales, quizás un mes y medio después, se sacará de nuevo un concejo de la chistera y en las elecciones generales conseguirá que el miedo a Vox le dé un número de diputados suficiente que sumado a los de los socios de Podemos, Sumar PNB, ERC y Bildu, y no sabemos si de Junts, le permitirán volver a ser investido para continuar en La Moncloa. Se dice que a Sánchez ya le va bien a corto plazo, que el PP se convierta en todos lados rehén de Santiago Abascal, porque será de nuevo la vacuna que movilizará a los abstencionistas e indecisos como hace tres años. Pero no nos engañemos, todos los estudios demoscópicos dicen que buena parte de los jóvenes y nuevos votantes optan por Vox como candidatura antisistema. Un Vox que en el Congreso de Diputados ha colocado como portavoz de vivienda y derechos sociales al joven Carlos HernándezQuero, con una imagen y un discurso nada casposo, y que para indignación de Hazte Oír está abandonando su no absoluto al aborto, consciente de que este conservadurismo moral lo alejaba de los potenciales nuevos votantes jóvenes, sobre todo chicas y mujeres.

Por eso, viendo como afrontan otros países europeos la subida de la extrema derecha, no pido para Andalucía un gobierno de coalición entre populares y socialistas al estilo de los gobiernos de Alemania. Me pregunto si quizás no sería el momento de plantearse que con la abstención de cuatro diputados del PSOE en la segunda votación del pleno de investidura, hacer posible que Moreno Bonilla siga gobernando sin tener que abrir el gobierno a Vox y su programa. En una primera votación de investidura hace falta la mayoría absoluta de la cámara, pero en la segunda, dos días después, basta con que haya más síes que noes. Con lo que si Vox y los tres partidos de izquierda, también el PSOE, optan por el no, pero cuatro diputados del PSOE, en lugar de votar no, salen del hemiciclo o se abstienen, al tener en este caso a Moreno Bonilla más síes que noes, sería investido presidente sin el apoyo de Vox.

Se puede objetar que para gobernar no basta con la investidura y hay que pactar presupuestos y más cosas. Pero recordemos que Vox en julio de 2024 abandonó sorpresivamente los cinco gobiernos autonómicos dejando en minoría al PP. Y pienso que si Feijóo llega a La Moncloa de aquí poco más de un año, Abascal, que en ningún caso quiere ser vicepresidente, tras investir probablemente a Feijóo, saldrá de los gobiernos autonómicos de nuevo intentando desgastar al máximo al PP, proclamando que «le votamos a usted para que echara a Pedro Sánchez pero está haciendo las mismas políticas que Sánchez».

Abascal confía en que más pronto que tarde pueda hacer el sorpasso y, como Meloni, desbancar a las otras derechas y ser primera fuerza. De hecho ya lo ha dicho esta mañana de lunes el secretario general de Vox, Ignacio Garriga, en la rueda de prensa de valoración de los resultados en relación a lo que ha dicho la prensa internacional de que Vox ahora son los árbitros. Garriga ha dicho, ahora somos ciertamente árbitros pero queremos ser mucho más que eso y aplicar nuestras políticas.
           



dijous, 30 d’abril del 2026

Converso amb Siscu Baiges a Youtube sobre el concepte de "prioritat nacional" imposat per Vox en les negociacions per investir presidents autonòmics del PP. El concepte és inviable i inaplicable, tot i que Josep Anglada ja el va proposar amb "Primer els de casa" i Sílvia Orriols a Ripoll quan prometia que els ajuts serien pels ripollesos

 

Converso amb Siscu Baiges a Youtube sobre el concepte de "prioritat nacional" imposat per Vox en les negociacions per investir presidents autonòmics del PP. El concepte és inviable i inaplicable, contradiu els marcs legals i la Constitució, tot i que Josep Anglada ja el va proposar amb "Primer els de casa" i Sílvia Orriols a Ripoll quan prometia que els ajuts serien pel ripollesos.





divendres, 9 de febrer del 2024

Vox, a tres meses de las elecciones europeas, intenta sacar rédito de las protestas de agricultores y ganaderos, confiando en mayo ser tercera fuerza política y facilitar ese giro que Meloni desea imponer al Partido Popular Europeo en Bruselas

                                    


Lola Guzmán, líder o portavoz de la Plataforma 6-F

Vox está jugando a fondo sus cartas con motivo de las protestas de agricultores y ganaderos que mañana sábado confluirán en Madrid a poco más de tres meses de las elecciones europeas, al ser el único grupo político español que rechaza sin matices la Política Agraria Común (PAC) de la Unión Europea y la Agenda 20/30. Vox carga no sólo contra el gobierno de Pedro Sánchez, sino también contra el PP al que recuerda que en Bruselas el Partido Popular Europeo gobierna y pacta las políticas y directivas con los socialistas y los verdes, como reconoció el popular Esteban González Pons. Los agricultores y ganaderos, al igual que los transportistas, son sectores vitales para su proyecto político de los que pretende conseguir apoyos electorales, conscientes que sus profesionales, mayoritariamente autónomos y pequeños empresarios, comparten parte del discurso proteccionista y contrario a las directrices europeas y medioambientales. E impulsa estas protestas no sólo como partido, sino con personas cercanas al partido como la ganadera valenciana Lola Guzmán que se ha erigido como portavoz de la Plataforma 6F que mañana sábado pretende colapsar Madrid y llegar con su tractores ante la sede del PSOE en Ferraz

Vox tras las elecciones autonómicas de mayo exigió al Partido Popular hacerse cargo de las consejerías de Agricultura en las comunidades que Vox entró en el gobierno, cosa que consiguió en Castilla y León, Extremadura, Aragón y la Comunidad Valenciana. Y ahora, más allá del batacazo que tendrá el partido en Galicia el 18 de febrero, pisa a fondo el acelerador de cara a mejorar sus espectativas en las elecciones europeas de mayo. El partido confia en mayo pasar de quinta fuerza que fue en 2019 a tercera, tras la desaparcición de Ciudadanos y la crisis de Podemos con Sumar. Y si esto ya se daba por seguro, al ser las políticas agrícolas, ganaderas y medioanbientales de competencia europea, Vox confía estar, digamos en su salsa en los debates electorales y la campaña, en los que podrá vender su otra visión de Europa en consonacia con lo que propone Giorgia Meloni que lidera el grupo de Los Reformistas y Conservadores del Parlamento Europeo. De hecho Meloni confia que si su grupo mejora los resultados en mayo, y también lo hace la otra familia ultra en la que está Marine Le Pen y Alternativa por Alemania, y en Hungría gana el partido del díscolo Orban, podría romperse esta alianza entre populares, liberales, socialistas y verdes, forzando al PP europeo a escorarse a la derecha, y pactar y formar gobierno con los ultras, retrocediendo la Unión en políticas ambientales y retornado a los estados las decisiones y  politicas relativas a agricultura, ganadería e inmigración. Simultaniamente a su apuesta europea desde el digital La Gaceta de la Iberosfera y la fundación Disenso apuesta por afianzar la relación con la derecha más conservoradora en Latinoamérica.

Hay que decir que a nivel organizativo, tras la asamblea extraordinaria del pasado 27 de enero en que se proclamó a Abascal presidente del partido por cuatro años más y se ratificó por aclamación el nuevo Comité Ejecutivo Nacional (CEN), del que forman parte la mayoría de los que formaban parte del Comité de Acción Política (CAP) creado en septiembre, Abascal ha decdido volver a reducir el CAP a sólo tres miembros: Abascal, Igancio Garriga y la cada vez más poderosa Montserrat Lluís. 

El CAP se reunirá los lunes y será el órgano de la sede central de Bambú que tome las decisiones. Así pues no habrá reunión ni semanal ni quincenal periódica del nuevo CEN, ya que el Comité Ejecutivo Nacional será convocado cuando Abascal lo considere oportuno. Así pués Vox pasa de estar gobernado por un CAP de cinco o seis personas, Abascal, Buxadé, Ortega Smith (fue cesado hace un año y medio) Ignacio Garriga (que sustituyó a Ortega Smith) y Kiko Méndez Monasterio, y tal vez algunas semanas también asistían Manuel Mariscal o Enrique Cabanas, a un CAP de 20 personas en septiembre pasado, para tras el nombramiento este mes de enero del nuevo Comité Ejecutivo Nacional de 20 o 21 personas,  crear un nuevo Comité de Acción Política que gobierne el partido de sólo tres personas: Abascal, Garriga y Montserrat Lluís, siendo esta última quien informará a los consejeros y vicepresidentes autonómicos de Castilla León, Aragón, Murcia, Extremadura y Comunidad Valenciana y a los grupos parlamentarios de todas las autonomías que deben proponer, hacer o votar.       

    

 


El concejal de Vox en Barcelona, Gonzalo de Oro, ayer en la tractorada

 

dilluns, 29 de gener del 2024

La ruptura de Vox a les Illes Balears: ultres contra ultres. La manca de democràcia interna fa que les discrepàncies es canalitzin amb expulsions, tot es redueix a la pugna entre uns ultres obedients al que ordena Abascal, que de vegades utilitzen el català-mallorquí, amb altres ultres totalment contraris a la llengua pròpia, o la pugna entre els seguidors de Fulgencio Coll, derrotats transitòriament a les Illes pels de Jorge Campos. Abascal va preferir que no entressin al Govern amb el PP perquè no se'n fiava

La crisi de Vox a les Illes que ha explosionat avui amb l'expulsió del grup parlamentari al Parlament balear de dos diputats, el president del Parlament, Gabriel Le Senne, i de la diputada i presidenta del Comité Executiu Provincial (CEP) Patricia de las Heras, és una conseqüència palpable de la despòtica manera de funcionar que ha imposat al partit Santiago Abascal i el seu nucli més proper, cosa que no significa que uns siguin menys ultres que els altres. Le Senne y De las Heras han rebut el suport immediat de Vicepresident del partit i Secretari General, Ignacio Garriga, qui anunciat que els cinc diputats díscols seran expulsats de Vox. Una crisi que és  la demostració clara del caràcter autoritari amb que funciona Vox. Partit que tot i ser una formació ultra, no pot ser governat amb una estructura totalitària, infantil i xucladora dels recursos econòmics dels grups municipals i parlamentaris, ni tractar als diputats i regidors com a simples àlfils sense donar-los un lloc, és a dir uns organismes, on puguin debatre amb els seus companys de partit el dia a dia de les seves propostes, accions, negociacions i iniciatives. I demostra que Abascal mentia dissabte quan va carregar contra els mitjans de comunicació i els perodistes per dir falsetats com que Vox pateix una greu crisi i que molts militants i dirigents deixen el partit en sentir-se maltractats per la direcció.   

Dit això cal deixar clar que el que ha passat avui, l'expulsió del grup parlamentari de la presidenta provincial i del president del Parlament per part dels diputats que tenen majoria al Grup Paramentari, no és un acte defensiu dels militants de Vox bons i menys ultres, front els qui pretenen controlar als militants i diputats que són més ultres. És el desbordament de les discrepàncies entre dos sectors en que el sector parlamentàriament majoritari, però més ultra, s'ha rebel·lat contra els potser no tant ultres que obeixen les ordres d'Abascal, Buxadé i Garriga.  És la resposta del sector més ultra liderat pel diputat a Madrid Jorge Campos que mai s'expressa en català o mallorquí, idioma que anomeni, com s'anomeni considera propi de paletos i catalanistes, front el sector també ultra i espanyolista que encapçala el regidor i general retirat, Fulgencio Coll, que de vegades utilitza aquesta llengua que ell anomena mallorquí i més a més, com a militar disciplinat, obeix el que decideixen els superiors jeràrquics, és a dir el Comité d'Acció Política de Vox que presideix Abascal on també hi son Ignacio Garriga y Jorge Buxadé.   

                          

Els 5 diputats díscols, amb Idoia Ribas al mig

Les discrepàncies van començar a l'octubre quan el Comité d'Acció Política de Vox des de Madrid va ordenar als 8 diputats de Vox que donessin suport als pressupostos i al sostre de despesa del Govern balear. Govern del PP, presidit per Marga Prohens, que va ser investida amb els vots dels vuit diputats de Vox, i a  diferència d'altres governs en que el PP necessitava Vox per ser investit exigint Vox la vicepresidència, Vox no va entrar al govern autonòmic, obtenint però la presidència del Parlament i la vicepresidència del Consell de Mallorca. Gabriel Le Senne, el nou president de Parlament s'havia destacat durant la pandèmia per difondre fake news antivacunes i conspiranòiques. Sembla que Abascal, Garriga i Buxadé van prefereir que no entressin a Govern balear perquè ja no es fiava d'alguns dels diputats que no volien ser manats per Madrid.  Després la majoria de diputats autonòmics, amb el suport tàcit del diputat a Madrid, Jorge Campos, van anunciar el seu vot contrari a la tramitació dels presupostos i al sostre de despesa si el PP balear i el Govern de les Illes no es comprometia a derogar el model lingüístic educatiu que estableix un mínim del 50% en català. És a dir, Vox exigia imposar un model educatiu amb escoles les que, si els pares ho demanaven, es pogués fer tot en castellà, excepte les hores de llengua catalana. Cosa que obligaria a segregar als alumnes segons la llengua i impediria que es continués fent majoritàriament en català a pobles o barris on només hi ha una escola d'una línia. Finalment el PP balear ho va acceptar de cara el curs vinent, i els vuit diputats de Vox van votar a favor del sostre de despesa i la tramitació del presupostos. Tot i això un diputat Francisco José Cardona que va sentir-se desautoritzat, va abandonar Vox i va passara ser diputat "no adscrit". 

La tensió va continuar entre la presidenta provincial, Patricia de la Heras i el president de la cambra, Gabriel Le Senne, d'una banda, que havien estat partidaris de votar d'entrada el sostre de despesa sense tensar la corda amb el PP obedients amb les directrius de Madrid, i els altres cinc diputats, Agustín Nicolás Buades, Manuela Cañadas, Sergio Rodriguez, María José Verdú i Idoia Ribas, portaveu del grup parlamentari. Per contradictori que sembli alguns dels diputas díscols, que van aconseguir el compromís de garantir l'opció d'escolaritzar en castellà pel curs vinent, no van considerar priori com volia Abascal que es creés l'Oficina de Defensa de l'Espanyol que hauria de vetllar per tal que tots els ajuntaments fessin tota la documentació i rotulació també en castellà. Fa dues setmanes, Ignacio Garriga va viatjar a Mallorca i es va reunir amb Le Senne i de las Heras, amb el regidor Fulgencio Coll i també amb el vicepresident del Consell de Mallorca, Pedro Bestard, però no va reunir-se amb els diputats autonòmics que avui han fet el cop de força, ni amb el diputat al Congrès, Jorge Campos.

Així estan les coses, i més enllà que Garriga ha anunciat l'expulsió del partit dels cinc diputats díscols, el president del Parlament, Gabriel Le Senne, serà cesat com a president de la cambra tal com es va fer amb altres casos similars. I evidentment la majoria parlamentària de Marga Prohens i el PP ara estarà constantment en perill.     

                

Gabriel Le Senne, haurà de deixar la Presidència del Parlament

El general i regidor de Palma, Fulgencio Coll està amb Le Senne i De las Heras, obedient com sempre és lleial a Abascal. De vegades parla, ratlla, en mallorquí 

El diputat a Madrid, Jorge Campos, és proper als 5 díscol i absolutament hostil al català o mallorquí

divendres, 28 d’octubre del 2022

El diputat de Vox al Parlament, Antonio Gallego Burgos, deixa el partit. Va anar de segon a la llista per Barcelona, i després del nomenament d'Ignacio Garriga com secretari general, cosa que l'obligarà a absentar-se molts dies del Parlament, en lloc d'agafar Gallego més protagonisme al grup com a segon de la llista, ha vist com era marginat. En una carta als seus companys critica les maneres de fer de Vox. Fins 2015 Gallego va ser regidor del PP al Prat, diputat al Congrés, i durant uns dies diputat al Parlament d'on va dimitir al cap d'una setmana per discrepàncies amb Albiol

 

 

Antonio Gallego a l'esquerra de la foto al costat dels cosins Garriga

 

El diputat de Vox al Parlament, Antonio Gallego Burgos, que va anar de número 2 a la llista del Parlament per Barcelona a les passades eleccions i fins fa un mes era Portaveu adjunt del grup parlamentari, s'ha donat de baixa de Vox, passant a ser diputat no adscrit. 

Gallego fins 2015 va militar al Partit Popular, sent regidor del Prat de Llobregat de 1999 a 2015, diputat al Congrés fins octubre de 2015. I durant una setmana va ser diputat al Parlament de Catalunya, dimitint el 2 de novembre de 2015. Ara també ha acabat malament a Vox.  Gallego va ser notícia el passat 9 de febrer al Parlament per dir fill de puta al president de la Generalitat, Pere Aragonès.

L'encara diputat ha enviat una carta als seus ex companys de Vox al Parlament explicant que "Em sento fora de lloc, apartat, assenyalat, decebut, frustrat, infrautilitzat i gens integrat", lamentant el partit  l'ha relegat en "un rol de diputat d'usar i llençar". En la carta Gallego  critica les maneres de fer del partit, explicant que se li fa difícil "adoptar l'obediència cega" i que rebutja "la humiliació com a mètode de correcció". "Lamento de tot cor no haver pogut encarar millor les desavinences acumulades, que jo no airejaré en públic per respecte a la vostra feina i als votants de Vox", afirma Gallego en el seu escrit, que diu que a partir d'ara, buscarà "nous reptes professionals" que no posin en joc la seva "salut mental i el respecte cap a si mateix".

Ara caldrà veure si es pensa sumar a algun altre projecte polític com el que estaria preparant Macarena Olona, en un moment que molts ex militants i ex dirigents locals de Vox i gairebé la meitat de regidors que va obtenir el maig de 2019 han deixat Vox.

Quan Gallego va dimitir de diputat del PP al Parlament el novembre de 2015, sembla que ho va fer per discrepàncies amb Albiol, que era president del grup parlamentari, i anant Gallego de número 3 a la llista no el va nomenar portaveu del grup. 

Més enllà de patir Antonio Gallego la manera autoritària de funcionar de Vox amb els diputats i regidors que insinua en el seu escrit, maneres que han estat explicades per molts militants arran de la marxa de Macarena Olona, es repetiria la situació. Amb el nomenament d'Ignacio Garriga com a nou secretari general del partit, fet que obliga a aquest a ser molts dies a Madrid, Gallego esperava que com a segon de la llista pujaria d'escalafó a Vox, més quan ell va ser durant els primers mesos de Vox al Parlament l'únic que sabia com s'havien de fer les coses, en ser coneixedor de la dinàmica parlamentaria. Però no ha estat així donat que havia caigut en desgràcia abans que Ignacio Garriga fos nomenat nou secretari general.  Fa un mes i mig per decisió de la vicesecretaria d'Organització de Tomás Fernández Ríos, del mateix Ortega Smith i potser també per voluntat d'Ignació Garriga, va ser destituït con a portaveu adjunt del grup parlamentari de Vox, i nomenat portaveu a las comissions d'economia i acció climàtica.

Durant la seva etapa de regidor del PP al Prat de Llobregat  Gallego de 1999 a 2015 es va destacar per tenir un discurs molt dur amb la immigració, emulant a Josep Anglada del que va afagar el el seu lema "Primer els de casa". Anteriorment havia simpatitzat amb Convergència i Unió, anant a la candidatura de CiU del Prat a les municipals de 1995.

 

Antonio Gallego creia que en marxar Ignacio Garriga molts dies a Madrid tindria més rellevància al Parlament, però és de fet el cosí Joan Garriga qui agafarà més protagonisme. A sota escrits seus quan era regidor del PP

 


  Gallego el 1995 va anar a la candidatura de Convergència i Unió al Prat de Llobregat

 



 

 

divendres, 11 de març del 2022

Cuando la derecha hace cordón sanitario a los ultras. Analizo en El Periódico,el pacto del PP con Vox en Castilla y León y el cordón sanitario que se hace en muchos países a la ultraderecha

 




Es pronto para saber si el acuerdo de Gobierno entre el Partido Popular de Castilla y León, liderado por el presidente de la comunidad, Alfonso Fernández Mañueco, con el líder regional de Vox, Juan García Gallardo, por el que Gallardo será vicepresidente de la Junta de Castilla y León, obteniendo Vox cuatro consejerías además de la presidencia de las Cortes regionales, será el modelo a seguir en la política de pactos que desarrollará el PP de Alberto Núñez Feijóo cuando lo presida, o si ha sido solo un gol del sector del partido favorable a la alianza con los ultras, aprovechando la coyuntura de estos días ya sin Casado y sin que Feijóo haya sido nombrado todavía presidente del partido. Pablo Casado decía no ser favorable a pactar con Vox y hace un año y medio se mostró muy duro con Santiago Abascal, cuando Vox presentó la moción de censura a Pedro Sánchez


De momento el presidente del Partido Popular Europeo, Donald Tusk, ha mostrado su desaprobación al acuerdo de los populares castellano leoneses con Vox. Y es que la opinión mayoritaria entre los conservadores y democratacristianos europeos es que debe hacerse cordón sanitario a los ultras. No solo no llegando a acuerdos de Gobierno con ellos, sino evitando legitimar sus propuestas. Así ha actuado siempre la derecha francesa que cuando un candidato del Frente Nacional, ahora Agrupación Nacional, ha pasado a segunda vuelta en elecciones nacionales, regionales o locales, el resto de partidos han pedido el voto para el candidato que no era del Frente Nacional. Tan solo y desde la izquierda anticapitalista, Jean-Luc Mélenchon de la Francia Insumisa, rompió parcialmente este cordón sanitario en las pasadas elecciones presidenciales francesas, al no pedir el voto por Macron.


La democratacristiana CDU alemana también tiene claro el cordón sanitario a los ultras de Alternativa por Alemania. Y ahora hace dos años, cuando después de reiterados intentos infructuosos de formar Gobierno en el 'land' de Turingia, la CDU votó a favor de un pacto de investidura con Alternativa por Alemania y los liberales para dar la presidencia de la región a Thomas Kemmerich, del liberal FDP, Angela Merkel hizo abortar el pacto, retirando el apoyo a Kemmerich que renunció a la presidencia, formándose después un Gobierno presidido por los ex comunistas de Die Linke, con el visto bueno de la CDU. En Bélgica, la derecha también tiene claro que no hay que pactar con los ultras del Vlaams Belang. Y en Holanda, los populares de Mark Rutte también han aplicado el cordón, con algunos tropiezos. Pero, en cambio, en Austria o Italia partidos miembros del Partido Popular Europeo no han tenido reparos en gobernar con la extrema derecha.


El caso más claro es Austria, donde el Partido Popular Austriaco, ÖVP, ha gobernado en diversas ocasiones con los ultras del Partido por la Libertad de Austria, FPÖ. A diferencia de Alemania, donde hay el sentimiento de culpa por las barbaridades del nazismo y la ideología racista, los austriacos no tienen ese sentimiento de culpa, alegando que ellos al ser anexionados por Alemania no fueron verdugos sino víctimas del Tercer Reich. La última vez que el FPÖ entró en el Gobierno fue en 2018, rompiéndose al año siguiente, no por cuestiones programáticas, sino por un escándalo de corrupción que afectó a su líder, Heinz Christian Strache. Y el otro país en que la ultraderecha ha formado y forma parte de los gobiernos es Italia, con la Liga de Matteo Salvini, antes llamada Liga Norte. Recordemos la posición de Salvini, como vicepresidente del Gobierno y ministro del Interior en 2019, cuando se negó a acatar las órdenes de permitir el desembarco del Open Arms. En aquel momento había un gobierno del populista Movimiento 5 Estrellas y la Liga. Ahora la Liga continua en el Gobierno, pero es un Ejecutivo digamos de concentración que preside Mario Draghi, del que forman parte cinco partidos, también el centro izquierda del Partido Democrático.

Veremos qué ocurre en futuras elecciones más allá de Castilla y León, cuando Núñez Feijóo presida el partido. Feijóo ha gobernado Galicia donde el conocimiento de la lengua gallega se exige sea como requisito, sea como mérito, para acceder a la administración. Y el rechazo a esa supuesta discriminación y ruptura del principio de igualdad de los españoles forma parte del ADN ideológico de Vox. Otro de los principios de Vox es el rechazo a la tutela de Bruselas, pero los compañeros polacos de Vox en el grupo Conservadores y Reformistas del Parlamento Europeo, Ley y Justicia que gobierna, se dejan abrazar y ayudar por Bruselas ante la guerra de Ucrania. ¡Todo es cambiante! 

 

 Leer en castellano en El Periódico

 Llegir en català al Periódico

                        


dimecres, 30 de setembre del 2020

QUÈ ACONSELLARÀ L'ÀNGEL MACELO A FERNÁNDEZ DÍAZ? PARLAR O CALLAR I CARREGAR SOL AMB LA CULPA? EL CAS KITCHEN i LES CLAVEGUERES D'INTERIOR. Explico al Triangle la imputació de l'exministre que parlava amb el seu àngel i condecorava la Verge Maria pel cas Kitchen


 Xavier Rius Sant, dimecres 30 de setembre de 2020 El Triangle

 

Sembla que Marcelo, àngel de la guarda particular de l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, l’ha abandonat un cop ha estat imputat i citat a declarar com a “investigat” pel jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón pel cas Kitchen, una operació policial encoberta a la qual es van destinar setanta agents i una quantitat indeterminada de diners públics, per fer neteja i robar els papers de l’extresorer del PP Luis Bárcenas sobre la caixa B del PP i pagaments en sobres. Una operació que presumptament el ministre hauria ordenat. Els 53.266 euros que hauria cobrat Sergio Ríos, el xofer de Bárcenas, i el compliment de la promesa que podria ingressar al Cos Nacional de Policia si feia la feina, seria una anècdota amb el cost que significa tenir dotzenes d’agents fent seguiments durant mesos.

Fernández Díaz, després d’una joventut d’esquena a la transcendència, fa vint anys va tenir una gran experiència religiosa i va  abraçar la fe. Va entrar a l’Opus Dei i va començar a anar a missa cada dia. Es creia il·luminat per Déu, que l’aconsellava i li deia què havia de fer per salvar Espanya. I convençut de la intervenció divina, va condecorar el 2014 amb la medalla d’Or del Mèrit Policial a Nostra Senyora Maria Santíssima de l’Amor de Màlaga, malgrat que la verge aparentment no complia cap dels requisits que la normativa del Ministeri exigeix per concedir la màxima condecoració policial, com haver mort o resultat greument ferit en acte de servei o dirigir o participar heroicament en una investigació o operatiu policial molt rellevant. I tot i les crítiques a aquesta decisió, l’any següent va reincidir concedint la Creu de Plata –per a aquesta ja no cal morir o ser ferit en acte de servei– a la Santíssima  Verge dels Dolors.

Se suposa que si l’aleshores ministre parlava cada dia amb Déu i la Verge en general, o amb les diferents verges, aquestes li devien dir en quins operatius havien intervingut salvant policies o ciutadans de peu dels malfactors. Però el ministre no va aclarir quin era l’atemptat frustrat o operatiu que va resultar un èxit gràcies a la intervenció de la mare de Jesucrist, com és preceptiu quan es concedeixen condecoracions policials a agents de carn i ossos. Va ser després d’aquesta segona medalla a la Verge quan el ministre, en una entrevista per a la Contra de La Vanguardia que li va fer Víctor Amela, va reconèixer que ell tenia l’ajut i la protecció del seu àngel de la guarda particular. Fins i tot l’àngel tenia un nom amb el qual se li dirigia quan hi parlava. L’àngel Marcelo.

Mentre que ordenar al comissari José Manuel Villarejo que fes feina bruta amb fons públics per perjudicar l’independentisme català i filtrar informacions, unes de certes sobre els Pujol, altres de falses sobre Xavier Trias o Oriol Junqueras, o construir l’informe PISA (Pablo Iglesias SA), estaria per a molts justificat per tal d’evitar que els independentistes trenquessin Espanya o que els perroflautes antimonàrquics de Podemos arribessin al Govern d’Espanya, l’operació Kitchen difícilment la pot justificar la dreta. I el ministre ara es troba sol. Però a diferència de Villarejo o Bárcenas, és dubtós que Fernández Díaz posi en marxa el ventilador per tal que la merda del Polla, marit de Cospedal, de l’Asturiano, Mariano Rajoy, o de la mateixa Cospe, pugui tapar la seva.

Jo que sóc absolutament ateu, de vegades envejo els creients per la resignació amb què afronten les adversitats. Perquè tot i fer el que Déu o la Verge els demana, o els suggereix l’àngel de la guarda, de vegades les coses surten malament. I llavors es tranquil·litzen amb allò que els camins del Senyor són inescrutables, que sempre els quedarà la vida eterna, que és la voluntat del Senyor. I tot i que ara afronten el martiri, veuran la llum l’endemà de l’únic judici veritable, el Judici Final. Potser quan Fernández Díaz pregunti a Nostro Senyor, la Verge o l’àngel Marcelo per què està sent perseguit, trobarà consol en l’Evangeli de Lluc 23,34: “Perdona’ls Senyor, perquè no saben el que fan”. 

El més probable és que, sense remordiments, Fernández Díaz es disposi a viure el seu viacrucis i a afrontar resignadament aquesta justícia imperfecta dels homes. O potser no. Potser aconsellat pel seu àngel Marcelo o per intervenció de la Verge del Perpetuo Socorro decideix parlar i apuntar més amunt, cap a Rajoy, el Asturiano.

Llegir en català al Triangle





 

 

 

 

 


 

  

Jorge Fernández Díaz, quan era Ministre de l'Interior

 Leer en castellano en El Triangle

Xavier Rius Sant, 30 de setembre de 2020

Parece que Marcelo, ángel de la guarda particular del exministro del Interior Jorge Fernández Díaz, lo ha abandonado una vez ha sido imputado y citado a declarar como "investigado" por el juez de la Audiencia Nacional Manuel García Castellón por el caso Kitchen, una operación policial encubierta a la que se destinaron setenta agentes y una cantidad indeterminada de dinero público, para hacer limpieza y robar los papeles del extesorero del PP Luis Bárcenas sobre la caja B del PP y pagos en sobres. Una operación que presuntamente el ministro habría ordenado. Los 53.266 euros que habría cobrado Sergio Ríos, el chófer de Bárcenas, y el cumplimiento de la promesa que podría ingresar en el Cuerpo Nacional de Policía si hacía el trabajo, sería una anécdota con el coste que significa tener docenas de agentes haciendo seguimientos durante meses.

Fernández Díaz, después de una juventud de espaldas a la trascendencia, hace veinte años tuvo una gran experiencia religiosa y abrazó la fe. Entró en el Opus Dei y empezó a ir a misa cada día. Se creía iluminado por Dios, que le aconsejaba y le decía qué tenía que hacer para salvar España. Y convencido de la intervención divina, condecoró en 2014 con la medalla de Oro del Mérito Policial a Nuestra Señora María Santísima del Amor de Málaga, a pesar de que la virgen aparentemente no cumplía ninguno de los requisitos que la normativa del Ministerio exige para conceder la máxima condecoración policial, como haber muerto o resultado gravemente herido en acto de servicio o dirigir o participar heroicamente en una investigación u operativo policial muy relevante. Y pese a las críticas a esta decisión, al año siguiente reincidió concediendo la Cruz de Plata –para esta ya no hay que morir o ser herido en acto de servicio– a la Santísima Virgen de los Dolores.

Se supone que si el entonces ministro hablaba cada día con Dios y la Virgen en general, o con las diferentes vírgenes, estas le debían decir en qué operativos habían intervenido salvando policías o ciudadanos de a pie de los malhechores. Pero el ministro no aclaró cuál era el atentado frustrado u operativo que resultó un éxito gracias a la intervención de la madre de Jesucristo, como es preceptivo cuando se conceden condecoraciones policiales a agentes de carne y hueso. Fue después de esta segunda medalla a la Virgen cuando el ministro, en una entrevista para la Contra de La Vanguardia que le hizo Víctor Amela, reconoció que él tenía la ayuda y la protección de su ángel de la guarda particular. Incluso el ángel tenía un nombre con el que se le dirigía cuando hablaba con él. El ángel Marcelo.

Mientras que ordenar al comisario José Manuel Villarejo que hiciera trabajo sucio con fondos públicos para perjudicar al independentismo catalán y filtrar informaciones, unas ciertas sobre Pujol, otras falsas sobre Xavier Trias u Oriol Junqueras, o construir el informe PISA (Pablo Iglesias SA), estaría para muchos justificado para evitar que los independentistas rompieran España o que los perroflautas antimonárquicos de Podemos llegaran al Gobierno de España, la operación Kitchen difícilmente la puede justificar la derecha. Y el ministro ahora está solo. Pero a diferencia de Villarejo o Bárcenas, es dudoso que Fernández Díaz ponga en marcha el ventilador para que la mierda del Polla, marido de Cospedal , del Asturiano, Mariano Rajoy, o de la misma Cospe, pueda tapar la suya.

Yo que soy absolutamente ateo, a veces envidio a los creyentes por la resignación con que afrontan las adversidades. Porque a pesar de hacer lo que Dios o la Virgen les pide, o les sugiere el ángel de la guarda, a veces las cosas salen mal. Y entonces se tranquilizan con aquello de que los caminos del Señor son inescrutables, que siempre les quedará la vida eterna, que es la voluntad del Señor. Y a pesar de que ahora afrontan el martirio, verán la luz el día siguiente del único juicio verdadero, el Juicio Final. Quizás cuando Fernández Díaz pregunte a Nuestro Señor, la Virgen o el ángel Marcelo por qué está siendo perseguido, encontrará consuelo en el Evangelio de Lucas 23,34: "Perdónalos Señor, porque no saben lo que hacen".

Lo más probable es que, sin remordimientos, Fernández Díaz se disponga a vivir su vía crucis y a afrontar resignadamente esta justicia imperfecta de los hombres. O quizás no. Quizás aconsejado por su ángel Marcelo o por intervención de la Virgen del Perpetúo Socorro decide hablar y apuntar más arriba, hacia Rajoy, el Asturiano.





dilluns, 14 d’octubre del 2019

Vídeo on analitzo sentència venjativa del Tribunal Suprem, lamento que el constitucionalisme continuï sense condemnar les càrregues de l'1-O, que PP i C'S criminalitzin el nacionalisme, quan ells ho són tan o més, i lamento la manca d'autocrítica de l'independentisme

Plaça Catalunya aquest migdia

 Analitzo la sentència venjativa del Tribunal Suprem i em pregunto si qualsevol resistència per impedir l'aplicació d'una llei o sentència serà sedició.I crec que podem anar a pitjor amb una dreta espanyolista crescuda que no demana perdó per les càrregues del'1-O i pot tenir majoria el 10N, d'un Pedro Sánchez que pot acabar pactant amb Ciudadanos, d'un PP i Ciudadanos que parla del nacionalisme com si fos una malaltia, sense acceptar que ells ho són tant o més, i un independentisme que no fa autocrítica de la manca d'anàlisis i d'haver interperetat d'una marea  que no era certa el dret internacional i el dictamen del Tribunal Internacional de Justícia sobre la DUI de Kosovo.

 El Tsunami Democràtic convoca a ocupar l'aeroport




diumenge, 24 de març del 2019

CAYETANA ÁLVAREZ DE TOLEDO i IGNACIO GARRIGA ES FOTOGRAFIEN EN EL MATEIX AVIÓ DE COMBAT. Crec que els votants espanyolistes de dretes partidaris de més mà dura, no ho dubtaran. Entre la marquesa que parla amb accent sudamericà i arrogància, i l'hispà-guineà de Sant Cugat del Vallès, triaràn majoritàriament pel segon. Potser serà una tria masclista, però és que aquest votant ho és, i així es deslliuraran del retret de ser racistes.



 Ignacio Garriga, fa tres dies, i a sota Cayetana Álvarez de Toledo ahir


Fotos de twitter


48 hores després que Ignacio Garriga Vaz de Concicao (Barcelona 1983), cap de llista de Vox per Barcelona a les eleccions general, es fes la foto a la cabina d'un avió de caça a l'estand de l'Exèrcit al Saló de l'Ensenyament, la cap de llista del PP, Cayetana Álvarez de Toledo y Peralta-Ramos, marquesa de Casa Fuerte (Madrid 1974), va repetir la mateixa imatge.
Vox, que recull els seus vots majoritàriament entre votants del PP i Ciudadanos i abstencionistes que creuen que Mariano Rajoy i Albert Rivera no van defensar amb prou fermesa la unitat d'Espanya amb motiu del Procés català, ha inclòs quatre generals a les llistes del Congrés: Alberto Asarta, Agustín Rosety, Manuel Mestre i Antonio Budiño. Els dos primer van signar l'estiu passat el manifest que reivindicava la figura del general Francisco Franco. Més a més, el general Fulgencio Coll, és el candidat de Vox-Actua Baleares a l'alcaldia de Palma. Tot i que ja ho va fer Podemos el 2015 amb Julio Rodríguez, ex cap de l'Estat Major de la Defensa, potser amb l'objectiu de trencar la imatge de partit antisistema, ara Vox en posa cinc en un context que el partit demana la dissolució de les autonomies, penes encara més llargues pels polítics catalans als que considera de colpistes, i s'oposa a la llei de la Memòria Històrica i l'exhumació de Franco. Fitxant tants generals segueix el camí de Jair Bolsonaro al Brasil i reforça el missatge de que quan la patria està en perill, l'exèrcit sí que sap el que cal fer per defensar-la. I el secretari general de Vox, Javier Ortega Smith, va ser militar professional dels Grupos de Operaciones Especiales (GOES).  Fa cinc anys La España en Marcha (els de Blanquerna) va plantejar-se posar al general Blas Piñar Gutiérrez, fill de Blas Piñar López de Fuerza Nueva, com a cap de llista a les europees. Però finalment no va quallar i els diferents membres de la famíla Blas Piñar van optar per donar suport a quatre llistes ultres o patriotes diferents.
La ultradreta ha emergit a Espanya no clamant contra la immigració (Plataforma per Catalunya només tenia ara vuit regidor a tot Catalunya i España 2000 set a tot Espanya), sinó aplegant el sentiment dels qui creuen que Espanya "és una i no cinquanta-una", volen deixar gairebé en l'àmbit familiar la llengua catalana, suprimir l'estat autonòmic i, per evitar que el càncer reaparegui, il·legalitzar els partits i entitats sobiranistes, i retirar tots els ajuts i subvencions a bona part de l'ampli ventall associatiu i cultural de Catalunya.
Ignacio Garriga, odontòleg de professió, i exdirigent del PP de Sant Cugat és fill de pare espanyol i mare equatoguineana, de quan Guinea Equatorial era colònia espanyola. És un cas amb final feliç del que recollia la novel·la i pel·lícula Palmeras en la nieve. I serà utilitzat per Vox per combatre les acusacions de racisme, donat que el primer diputat negre o mulato de les Corts Generals a Espanya serà precisament de Vox. 
La Marquesa de Casa Fuerte que encapçala la candidatura del PP a Barcelona, no parla català ni ha viscut a Catalunya, havent viscut la major part de la seva vida a Anglaterra i Argentina, té la triple nacionalitat espanyola, francesa i argentina i mostra un desconeixement i un menyspreu vers la realitat catalana, tot hi haver estat casada amb l'empresari Joaquín Güell. I en el seu arbre geneològic hi ha militars i nobles que lluitaren en campanyes diverses a Espanya i Amèrica. De la Reconquesta, alts Terços de Flandes a la creació de ciutats a les Amèriques.    
Cayetana Álvarez de Toledo ha respost a les crítiques a que encapçali la llista per del PP per Barcelona, qualificant a bona part dels catalans de xenòfobs i insinuant que se la rebutja per ser dona i argentina. Jo diria més, potser hi ha qui la rebutjarà per ser ser dona, rossa i el parlar arrogant que destil·la. Pot semblar masclista aquest anàlisis. L'anàlisi no ho és, donat que jo només constato el que senten bona part dels seus possibles votants que com a defensors d'uns valors immortals sí que són en essència masclistes. 
I, sense cap mena de dubte, presentar-la a ella com cap de llista del PP ha sigut el millor regal que li podia fer Pablo Casado al cap de llista Vox a Barcelona. Perquè molt votant espanyolista de la circumscripció de Barcelona, que desitja més mà dura amb el separatisme, entre el dentista mulato de Vox que destil·la proximitat i la rossa francoangloargentina del PP que destil·la distància i un pèl d'arrogància, triarà pel conegut ja com a "negre de Vox". Perquè repetim-ho, la ultradreta espanyola que vol posar-se al nivell de Le Pen o Salvini, no s'ha crescut electoralment amb el rebuig a la immigració. Ha sortit de l'armari dient no a l'estat de les autonomies, a les lleis de gènere, de la Memòria Històrica, l'avortament i el matrimoni gai. I serà islamòfoba i neofranquista però no és intrínsecament racista. I quina manera més senzilla de que el votant ultra a Barcelona es redimeixi de l'acusació de ser racista que votar a Ignacio Garriga. 
Ah! algú pot dir que no parlo d'Inés Arrimadas, que té molt a guanyar o a perdre en aquesta pugna pel volt unionista "mano dura" de Barcelona. Però és que ella encara no s'ha pujat a cap caça de combat!

diumenge, 22 d’octubre del 2017

PER SALVAR LA DIGNITAT COM EXPRESIDENT DE LA GENERALITAT I DE LA INSTITUCIÓ, DEMANO A JOSÉ MONTILLA, ÚNIC SENADOR DEL PSC, QUE RENUNCIÏ A L'ACTA DE SENADOR I EVITI VOTAR LA DESTITUCIÓ DEL GOVERN I SUSPENSIÓ DE FACTO DE LA GENERALITAT




Benvolgut ex-President o President, donat que el títol honorífic i rang institucional es manté un cop acabat el mandat.

Vostè va dir l'any 2009, que si el Tribunal Constitucional retallava l'Estatut, s'incrementaria la desafecció de la societat catalana cap a l'Estat espanyol. Les coses han anat com han anat, l'Estatut fou retallat, i les polítiques de Mariano Rajoy i PP, lluny d'intentar guanyar-se a la societat catalana, reparant el greuge en infraestructures o finançament, va continuar aplicant polítiques i gestos que li eren rentables per focalitzar de cara a bona part de la societat espanyola que hi havia un enemic insolidari que exigia privilegis (Catalunya) al que s'havia de mantenir a ratlla. Així, certament, mentre es mira a Catalunya, no es parla de la corrupció i la mala governança del PP. I simultàniament el govern central i certes sentències judicials continuaren qüestionant el model lingüístic i educatiu català.

Una part majoritària de la societat catalana ha demanat una i altra vegada poder votar, sense que el Govern centra i el PP oferissin cap proposta per seduir als milions de catalans que volen marxar d'Espanya o estarien disposats a quedar-s'hi en unes altres condicions. I com bé anunciava vostè, la desafecció ha anat creixent i ens ha portat on som ara, a les portes que el Senat, amb el vot del PP, Ciudadanos i el PSOE votin l'aplicació de l'article 155. Cosa que significarà la destitució del Govern, la suspensió de facto del Parlament, la intervenció de TV3 i Catalunya Ràdio, la desarticulació de la cúpula de la Policia de Catalunya i, potser, revertir el sistema educatiu català. I això passa mentre Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a la presó acusats de sedició, i amb procediments judicials que poden derivar les properes setmanes a l'empresonament del President de la Generalitat, Carles Puigdemont i els seus consellers, de la Mesa de Parlament i l'inici o acceleració de processos judicials que podrien acabar amb la inhabilitació, i potser la presó, per molts diputats i alcaldes catalans.

No defensaré aquí l'estratègia política de la majoria parlamentària de Carles Puigdemont ni valoraré els errors que segur que ha comés el Govern i la majoria que li dóna suport. Les coses han anat com han anat i vostè no n'és responsable.

Demà, 23 d'octubre de 2017, farà 40 anys del retorn del President de la Generalitat, Josep Tarradellas. Un retorn que no es va fer en base a la sagrada i intocable Constitució espanyola, que encara no s'havia aprovat, sinó en base la legalitat atacada per una rebel·lió militar el 1936 i expulsada de Catalunya el 1939. Però la legalitat va continuar a l'exili i amb el retorn del President Tarradellas es va reinstaurar.  

Vostè és ex-President de la Generalitat i com a tal ostentarà el títol de manera vitalícia. Lamentablement, per diferents motius, dos dels quatre ex-presidents de la Generalitat no el poden ara per ara ostentar o exercir amb orgull. Un, Jordi Pujol, que era un referent moral i polític, tant pels que el van votar, com pel que mai el vam votar, va haver de renunciar a continuar exercint del càrrec vitalici d'expresident pels motius prou coneguts. Un altre, Pasqual Maragall, a causa de la malaltia ja no el pot exercir i no ens pot donar el consell que molts desitjarem en aquests moments per saber què hem de fer. Resten Artur Mas i vostè. Mas, després de ser condemnat judicialment pel 9-N, el Tribunal de Cuentas, potser com un advertiment que pretenia aturar el referèndum de l'1 d'octubre, l'ha castigat amb un procediment administratiu extrajudicial que pretén deixar-lo en una difícil situació de per vida. 

Vostè, que ostenta el títol vitalici de President de la Generalitat, és l'únic senador del PSC, i haurà de votar i donar el seu sí, probablement divendres, a l'aplicació de l'article 155 i a la destitució del President de la Generalitat. Sóc conscient de la complexa situació del PSC on s'estan aixecant veus importants demanant desmarcar-se del PP i del suport que ha decidir donar-li el PSOE. 

Per això li demano a vostè que, en el cas que el Partit del Socialistes de Catalunya continuï donant suport a l'acord del Consell de Ministres d'aplicar el 155, per salvaguardar la dignitat del càrrec que va exercir i ostenta de President de la Generalitat, eviti votar en favor de la destitució de l'actual President, Carles Puigdemont, del seu Govern i de la suspensió de facto de les institucions catalanes. Vostè, que com a persona que de jove militava en partits maoistes i leninistes, dóna una gran importància al valor de l'obediència. 

Per això no espero que desobeeixi al seu partit i voti contra aquesta mesura. Li demano, senzillament, que renunciï a l'acta de senador i eviti ser corresponsable dels fets lamentable i d'incalculables conseqüències que probablement viurà Catalunya els propers mesos, i salvaguardi el títol que l'honora com ex-President de la Generalitat.

Atentament,



Xavier Rius Sant    
 
 Li demano que no sigui coresponsable dels fets i temps obscurs que viurà Catalunya


Els 7 senadors del PSC fa menys de dos anys. Ara només ho és Montilla