Opinions, anàlisis, informacions i notícies sobre immigració, ultradreta, drets humans, seguretat, gihadisme i política internacional, en aquests temps d’incerteses. També escric sobre el Moianès i política catalana (contacte:xrius1@gmail.com)
dilluns, 18 de maig del 2026
Analitzo al Triangle resultat de les eleccions andaluses on el PP no ha aconseguit la majoria absoluta i depèn de Vox
dijous, 30 d’abril del 2026
Converso amb Siscu Baiges a Youtube sobre el concepte de "prioritat nacional" imposat per Vox en les negociacions per investir presidents autonòmics del PP. El concepte és inviable i inaplicable, tot i que Josep Anglada ja el va proposar amb "Primer els de casa" i Sílvia Orriols a Ripoll quan prometia que els ajuts serien pels ripollesos
Converso amb Siscu Baiges a Youtube sobre el concepte de "prioritat nacional" imposat per Vox en les negociacions per investir presidents autonòmics del PP. El concepte és inviable i inaplicable, contradiu els marcs legals i la Constitució, tot i que Josep Anglada ja el va proposar amb "Primer els de casa" i Sílvia Orriols a Ripoll quan prometia que els ajuts serien pel ripollesos.
divendres, 9 de febrer del 2024
Vox, a tres meses de las elecciones europeas, intenta sacar rédito de las protestas de agricultores y ganaderos, confiando en mayo ser tercera fuerza política y facilitar ese giro que Meloni desea imponer al Partido Popular Europeo en Bruselas
Lola Guzmán, líder o portavoz de la Plataforma 6-F
Vox está jugando a fondo sus cartas con motivo de las protestas de agricultores y ganaderos que mañana sábado confluirán en Madrid a poco más de tres meses de las elecciones europeas, al ser el único grupo político español que rechaza sin matices la Política Agraria Común (PAC) de la Unión Europea y la Agenda 20/30. Vox carga no sólo contra el gobierno de Pedro Sánchez, sino también contra el PP al que recuerda que en Bruselas el Partido Popular Europeo gobierna y pacta las políticas y directivas con los socialistas y los verdes, como reconoció el popular Esteban González Pons. Los agricultores y ganaderos, al igual que los transportistas, son sectores vitales para su proyecto político de los que pretende conseguir apoyos electorales, conscientes que sus profesionales, mayoritariamente autónomos y pequeños empresarios, comparten parte del discurso proteccionista y contrario a las directrices europeas y medioambientales. E impulsa estas protestas no sólo como partido, sino con personas cercanas al partido como la ganadera valenciana Lola Guzmán que se ha erigido como portavoz de la Plataforma 6F que mañana sábado pretende colapsar Madrid y llegar con su tractores ante la sede del PSOE en Ferraz
Vox tras las elecciones autonómicas de mayo exigió al Partido Popular hacerse cargo de las consejerías de Agricultura en las comunidades que Vox entró en el gobierno, cosa que consiguió en Castilla y León, Extremadura, Aragón y la Comunidad Valenciana. Y ahora, más allá del batacazo que tendrá el partido en Galicia el 18 de febrero, pisa a fondo el acelerador de cara a mejorar sus espectativas en las elecciones europeas de mayo. El partido confia en mayo pasar de quinta fuerza que fue en 2019 a tercera, tras la desaparcición de Ciudadanos y la crisis de Podemos con Sumar. Y si esto ya se daba por seguro, al ser las políticas agrícolas, ganaderas y medioanbientales de competencia europea, Vox confía estar, digamos en su salsa en los debates electorales y la campaña, en los que podrá vender su otra visión de Europa en consonacia con lo que propone Giorgia Meloni que lidera el grupo de Los Reformistas y Conservadores del Parlamento Europeo. De hecho Meloni confia que si su grupo mejora los resultados en mayo, y también lo hace la otra familia ultra en la que está Marine Le Pen y Alternativa por Alemania, y en Hungría gana el partido del díscolo Orban, podría romperse esta alianza entre populares, liberales, socialistas y verdes, forzando al PP europeo a escorarse a la derecha, y pactar y formar gobierno con los ultras, retrocediendo la Unión en políticas ambientales y retornado a los estados las decisiones y politicas relativas a agricultura, ganadería e inmigración. Simultaniamente a su apuesta europea desde el digital La Gaceta de la Iberosfera y la fundación Disenso apuesta por afianzar la relación con la derecha más conservoradora en Latinoamérica.
Hay que decir que a nivel organizativo, tras la asamblea extraordinaria del pasado 27 de enero en que se proclamó a Abascal presidente del partido por cuatro años más y se ratificó por aclamación el nuevo Comité Ejecutivo Nacional (CEN), del que forman parte la mayoría de los que formaban parte del Comité de Acción Política (CAP) creado en septiembre, Abascal ha decdido volver a reducir el CAP a sólo tres miembros: Abascal, Igancio Garriga y la cada vez más poderosa Montserrat Lluís.
El CAP se reunirá los lunes y será el órgano de la sede central de Bambú que tome las decisiones. Así pues no habrá reunión ni semanal ni quincenal periódica del nuevo CEN, ya que el Comité Ejecutivo Nacional será convocado cuando Abascal lo considere oportuno. Así pués Vox pasa de estar gobernado por un CAP de cinco o seis personas, Abascal, Buxadé, Ortega Smith (fue cesado hace un año y medio) Ignacio Garriga (que sustituyó a Ortega Smith) y Kiko Méndez Monasterio, y tal vez algunas semanas también asistían Manuel Mariscal o Enrique Cabanas, a un CAP de 20 personas en septiembre pasado, para tras el nombramiento este mes de enero del nuevo Comité Ejecutivo Nacional de 20 o 21 personas, crear un nuevo Comité de Acción Política que gobierne el partido de sólo tres personas: Abascal, Garriga y Montserrat Lluís, siendo esta última quien informará a los consejeros y vicepresidentes autonómicos de Castilla León, Aragón, Murcia, Extremadura y Comunidad Valenciana y a los grupos parlamentarios de todas las autonomías que deben proponer, hacer o votar.
El concejal de Vox en Barcelona, Gonzalo de Oro, ayer en la tractorada
dilluns, 29 de gener del 2024
La ruptura de Vox a les Illes Balears: ultres contra ultres. La manca de democràcia interna fa que les discrepàncies es canalitzin amb expulsions, tot es redueix a la pugna entre uns ultres obedients al que ordena Abascal, que de vegades utilitzen el català-mallorquí, amb altres ultres totalment contraris a la llengua pròpia, o la pugna entre els seguidors de Fulgencio Coll, derrotats transitòriament a les Illes pels de Jorge Campos. Abascal va preferir que no entressin al Govern amb el PP perquè no se'n fiava
La crisi de Vox a les Illes que ha explosionat avui amb l'expulsió del grup parlamentari al Parlament balear de dos diputats, el president del Parlament, Gabriel Le Senne, i de la diputada i presidenta del Comité Executiu Provincial (CEP) Patricia de las Heras, és una conseqüència palpable de la despòtica manera de funcionar que ha imposat al partit Santiago Abascal i el seu nucli més proper, cosa que no significa que uns siguin menys ultres que els altres. Le Senne y De las Heras han rebut el suport immediat de Vicepresident del partit i Secretari General, Ignacio Garriga, qui anunciat que els cinc diputats díscols seran expulsats de Vox. Una crisi que és la demostració clara del caràcter autoritari amb que funciona Vox. Partit que tot i ser una formació ultra, no pot ser governat amb una estructura totalitària, infantil i xucladora dels recursos econòmics dels grups municipals i parlamentaris, ni tractar als diputats i regidors com a simples àlfils sense donar-los un lloc, és a dir uns organismes, on puguin debatre amb els seus companys de partit el dia a dia de les seves propostes, accions, negociacions i iniciatives. I demostra que Abascal mentia dissabte quan va carregar contra els mitjans de comunicació i els perodistes per dir falsetats com que Vox pateix una greu crisi i que molts militants i dirigents deixen el partit en sentir-se maltractats per la direcció.
Dit això cal deixar clar que el que ha passat avui, l'expulsió del grup parlamentari de la presidenta provincial i del president del Parlament per part dels diputats que tenen majoria al Grup Paramentari, no és un acte defensiu dels militants de Vox bons i menys ultres, front els qui pretenen controlar als militants i diputats que són més ultres. És el desbordament de les discrepàncies entre dos sectors en que el sector parlamentàriament majoritari, però més ultra, s'ha rebel·lat contra els potser no tant ultres que obeixen les ordres d'Abascal, Buxadé i Garriga. És la resposta del sector més ultra liderat pel diputat a Madrid Jorge Campos que mai s'expressa en català o mallorquí, idioma que anomeni, com s'anomeni considera propi de paletos i catalanistes, front el sector també ultra i espanyolista que encapçala el regidor i general retirat, Fulgencio Coll, que de vegades utilitza aquesta llengua que ell anomena mallorquí i més a més, com a militar disciplinat, obeix el que decideixen els superiors jeràrquics, és a dir el Comité d'Acció Política de Vox que presideix Abascal on també hi son Ignacio Garriga y Jorge Buxadé.
Les discrepàncies van començar a l'octubre quan el Comité d'Acció Política de Vox des de Madrid va ordenar als 8 diputats de Vox que donessin suport als pressupostos i al sostre de despesa del Govern balear. Govern del PP, presidit per Marga Prohens, que va ser investida amb els vots dels vuit diputats de Vox, i a diferència d'altres governs en que el PP necessitava Vox per ser investit exigint Vox la vicepresidència, Vox no va entrar al govern autonòmic, obtenint però la presidència del Parlament i la vicepresidència del Consell de Mallorca. Gabriel Le Senne, el nou president de Parlament s'havia destacat durant la pandèmia per difondre fake news antivacunes i conspiranòiques. Sembla que Abascal, Garriga i Buxadé van prefereir que no entressin a Govern balear perquè ja no es fiava d'alguns dels diputats que no volien ser manats per Madrid. Després la majoria de diputats autonòmics, amb el suport tàcit del diputat a Madrid, Jorge Campos, van anunciar el seu vot contrari a la tramitació dels presupostos i al sostre de despesa si el PP balear i el Govern de les Illes no es comprometia a derogar el model lingüístic educatiu que estableix un mínim del 50% en català. És a dir, Vox exigia imposar un model educatiu amb escoles les que, si els pares ho demanaven, es pogués fer tot en castellà, excepte les hores de llengua catalana. Cosa que obligaria a segregar als alumnes segons la llengua i impediria que es continués fent majoritàriament en català a pobles o barris on només hi ha una escola d'una línia. Finalment el PP balear ho va acceptar de cara el curs vinent, i els vuit diputats de Vox van votar a favor del sostre de despesa i la tramitació del presupostos. Tot i això un diputat Francisco José Cardona que va sentir-se desautoritzat, va abandonar Vox i va passara ser diputat "no adscrit".
La tensió va continuar entre la presidenta provincial, Patricia de la Heras i el president de la cambra, Gabriel Le Senne, d'una banda, que havien estat partidaris de votar d'entrada el sostre de despesa sense tensar la corda amb el PP obedients amb les directrius de Madrid, i els altres cinc diputats, Agustín Nicolás Buades, Manuela Cañadas, Sergio Rodriguez, María José Verdú i Idoia Ribas, portaveu del grup parlamentari. Per contradictori que sembli alguns dels diputas díscols, que van aconseguir el compromís de garantir l'opció d'escolaritzar en castellà pel curs vinent, no van considerar priori com volia Abascal que es creés l'Oficina de Defensa de l'Espanyol que hauria de vetllar per tal que tots els ajuntaments fessin tota la documentació i rotulació també en castellà. Fa dues setmanes, Ignacio Garriga va viatjar a Mallorca i es va reunir amb Le Senne i de las Heras, amb el regidor Fulgencio Coll i també amb el vicepresident del Consell de Mallorca, Pedro Bestard, però no va reunir-se amb els diputats autonòmics que avui han fet el cop de força, ni amb el diputat al Congrès, Jorge Campos.
Així estan les coses, i més enllà que Garriga ha anunciat l'expulsió del partit dels cinc diputats díscols, el president del Parlament, Gabriel Le Senne, serà cesat com a president de la cambra tal com es va fer amb altres casos similars. I evidentment la majoria parlamentària de Marga Prohens i el PP ara estarà constantment en perill.
Gabriel Le Senne, haurà de deixar la Presidència del ParlamentEl general i regidor de Palma, Fulgencio Coll està amb Le Senne i De las Heras, obedient com sempre és lleial a Abascal. De vegades parla, ratlla, en mallorquídivendres, 28 d’octubre del 2022
El diputat de Vox al Parlament, Antonio Gallego Burgos, deixa el partit. Va anar de segon a la llista per Barcelona, i després del nomenament d'Ignacio Garriga com secretari general, cosa que l'obligarà a absentar-se molts dies del Parlament, en lloc d'agafar Gallego més protagonisme al grup com a segon de la llista, ha vist com era marginat. En una carta als seus companys critica les maneres de fer de Vox. Fins 2015 Gallego va ser regidor del PP al Prat, diputat al Congrés, i durant uns dies diputat al Parlament d'on va dimitir al cap d'una setmana per discrepàncies amb Albiol
Antonio Gallego a l'esquerra de la foto al costat dels cosins Garriga
El diputat de Vox al Parlament, Antonio Gallego Burgos, que va anar de número 2 a la llista del Parlament per Barcelona a les passades eleccions i fins fa un mes era Portaveu adjunt del grup parlamentari, s'ha donat de baixa de Vox, passant a ser diputat no adscrit.
Gallego fins 2015 va militar al Partit Popular, sent regidor del Prat de Llobregat de 1999 a 2015, diputat al Congrés fins octubre de 2015. I durant una setmana va ser diputat al Parlament de Catalunya, dimitint el 2 de novembre de 2015. Ara també ha acabat malament a Vox. Gallego va ser notícia el passat 9 de febrer al Parlament per dir fill de puta al president de la Generalitat, Pere Aragonès.
L'encara diputat ha enviat una carta als seus ex companys de Vox al Parlament explicant que "Em sento fora de lloc, apartat, assenyalat, decebut, frustrat, infrautilitzat i gens integrat", lamentant el partit l'ha relegat en "un rol de diputat d'usar i llençar". En la carta Gallego critica les maneres de fer del partit, explicant que se li fa difícil "adoptar l'obediència cega" i que rebutja "la humiliació com a mètode de correcció". "Lamento de tot cor no haver pogut encarar millor les desavinences acumulades, que jo no airejaré en públic per respecte a la vostra feina i als votants de Vox", afirma Gallego en el seu escrit, que diu que a partir d'ara, buscarà "nous reptes professionals" que no posin en joc la seva "salut mental i el respecte cap a si mateix".
Ara caldrà veure si es pensa sumar a algun altre projecte polític com el que estaria preparant Macarena Olona, en un moment que molts ex militants i ex dirigents locals de Vox i gairebé la meitat de regidors que va obtenir el maig de 2019 han deixat Vox.
Quan Gallego va dimitir de diputat del PP al Parlament el novembre de 2015, sembla que ho va fer per discrepàncies amb Albiol, que era president del grup parlamentari, i anant Gallego de número 3 a la llista no el va nomenar portaveu del grup.
Més enllà de patir Antonio Gallego la manera autoritària de funcionar de Vox amb els diputats i regidors que insinua en el seu escrit, maneres que han estat explicades per molts militants arran de la marxa de Macarena Olona, es repetiria la situació. Amb el nomenament d'Ignacio Garriga com a nou secretari general del partit, fet que obliga a aquest a ser molts dies a Madrid, Gallego esperava que com a segon de la llista pujaria d'escalafó a Vox, més quan ell va ser durant els primers mesos de Vox al Parlament l'únic que sabia com s'havien de fer les coses, en ser coneixedor de la dinàmica parlamentaria. Però no ha estat així donat que havia caigut en desgràcia abans que Ignacio Garriga fos nomenat nou secretari general. Fa un mes i mig per decisió de la vicesecretaria d'Organització de Tomás Fernández Ríos, del mateix Ortega Smith i potser també per voluntat d'Ignació Garriga, va ser destituït con a portaveu adjunt del grup parlamentari de Vox, i nomenat portaveu a las comissions d'economia i acció climàtica.
Durant la seva etapa de regidor del PP al Prat de Llobregat Gallego de 1999 a 2015 es va destacar per tenir un discurs molt dur amb la immigració, emulant a Josep Anglada del que va afagar el el seu lema "Primer els de casa". Anteriorment havia simpatitzat amb Convergència i Unió, anant a la candidatura de CiU del Prat a les municipals de 1995.
Antonio Gallego creia que en marxar Ignacio Garriga molts dies a Madrid tindria més rellevància al Parlament, però és de fet el cosí Joan Garriga qui agafarà més protagonisme. A sota escrits seus quan era regidor del PP
Gallego el 1995 va anar a la candidatura de Convergència i Unió al Prat de Llobregat
dijous, 28 d’abril del 2022
Analitzo el pacte entre el PP i Vox a OpinaCat de 8TV
Analitzo el pacte entre el PP i Vox a OpinaCat de 8TV
divendres, 11 de març del 2022
Cuando la derecha hace cordón sanitario a los ultras. Analizo en El Periódico,el pacto del PP con Vox en Castilla y León y el cordón sanitario que se hace en muchos países a la ultraderecha
Es pronto para saber si el acuerdo de Gobierno entre el Partido Popular de Castilla y León, liderado por el presidente de la comunidad, Alfonso Fernández Mañueco, con el líder regional de Vox, Juan García Gallardo, por el que Gallardo será vicepresidente de la Junta de Castilla y León, obteniendo Vox cuatro consejerías además de la presidencia de las Cortes regionales, será el modelo a seguir en la política de pactos que desarrollará el PP de Alberto Núñez Feijóo cuando lo presida, o si ha sido solo un gol del sector del partido favorable a la alianza con los ultras, aprovechando la coyuntura de estos días ya sin Casado y sin que Feijóo haya sido nombrado todavía presidente del partido. Pablo Casado decía no ser favorable a pactar con Vox y hace un año y medio se mostró muy duro con Santiago Abascal, cuando Vox presentó la moción de censura a Pedro Sánchez
De momento el presidente del Partido Popular Europeo, Donald Tusk, ha mostrado su desaprobación al acuerdo de los populares castellano leoneses con Vox. Y es que la opinión mayoritaria entre los conservadores y democratacristianos europeos es que debe hacerse cordón sanitario a los ultras. No solo no llegando a acuerdos de Gobierno con ellos, sino evitando legitimar sus propuestas. Así ha actuado siempre la derecha francesa que cuando un candidato del Frente Nacional, ahora Agrupación Nacional, ha pasado a segunda vuelta en elecciones nacionales, regionales o locales, el resto de partidos han pedido el voto para el candidato que no era del Frente Nacional. Tan solo y desde la izquierda anticapitalista, Jean-Luc Mélenchon de la Francia Insumisa, rompió parcialmente este cordón sanitario en las pasadas elecciones presidenciales francesas, al no pedir el voto por Macron.
La democratacristiana CDU alemana también tiene claro el cordón sanitario a los ultras de Alternativa por Alemania. Y ahora hace dos años, cuando después de reiterados intentos infructuosos de formar Gobierno en el 'land' de Turingia, la CDU votó a favor de un pacto de investidura con Alternativa por Alemania y los liberales para dar la presidencia de la región a Thomas Kemmerich, del liberal FDP, Angela Merkel hizo abortar el pacto, retirando el apoyo a Kemmerich que renunció a la presidencia, formándose después un Gobierno presidido por los ex comunistas de Die Linke, con el visto bueno de la CDU. En Bélgica, la derecha también tiene claro que no hay que pactar con los ultras del Vlaams Belang. Y en Holanda, los populares de Mark Rutte también han aplicado el cordón, con algunos tropiezos. Pero, en cambio, en Austria o Italia partidos miembros del Partido Popular Europeo no han tenido reparos en gobernar con la extrema derecha.
El caso más claro es Austria, donde el Partido Popular Austriaco, ÖVP, ha gobernado en diversas ocasiones con los ultras del Partido por la Libertad de Austria, FPÖ. A diferencia de Alemania, donde hay el sentimiento de culpa por las barbaridades del nazismo y la ideología racista, los austriacos no tienen ese sentimiento de culpa, alegando que ellos al ser anexionados por Alemania no fueron verdugos sino víctimas del Tercer Reich. La última vez que el FPÖ entró en el Gobierno fue en 2018, rompiéndose al año siguiente, no por cuestiones programáticas, sino por un escándalo de corrupción que afectó a su líder, Heinz Christian Strache. Y el otro país en que la ultraderecha ha formado y forma parte de los gobiernos es Italia, con la Liga de Matteo Salvini, antes llamada Liga Norte. Recordemos la posición de Salvini, como vicepresidente del Gobierno y ministro del Interior en 2019, cuando se negó a acatar las órdenes de permitir el desembarco del Open Arms. En aquel momento había un gobierno del populista Movimiento 5 Estrellas y la Liga. Ahora la Liga continua en el Gobierno, pero es un Ejecutivo digamos de concentración que preside Mario Draghi, del que forman parte cinco partidos, también el centro izquierda del Partido Democrático.
Veremos qué ocurre en futuras elecciones más allá de Castilla y León, cuando Núñez Feijóo presida el partido. Feijóo ha gobernado Galicia donde el conocimiento de la lengua gallega se exige sea como requisito, sea como mérito, para acceder a la administración. Y el rechazo a esa supuesta discriminación y ruptura del principio de igualdad de los españoles forma parte del ADN ideológico de Vox. Otro de los principios de Vox es el rechazo a la tutela de Bruselas, pero los compañeros polacos de Vox en el grupo Conservadores y Reformistas del Parlamento Europeo, Ley y Justicia que gobierna, se dejan abrazar y ayudar por Bruselas ante la guerra de Ucrania. ¡Todo es cambiante!
Leer en castellano en El Periódico
dimecres, 30 de setembre del 2020
QUÈ ACONSELLARÀ L'ÀNGEL MACELO A FERNÁNDEZ DÍAZ? PARLAR O CALLAR I CARREGAR SOL AMB LA CULPA? EL CAS KITCHEN i LES CLAVEGUERES D'INTERIOR. Explico al Triangle la imputació de l'exministre que parlava amb el seu àngel i condecorava la Verge Maria pel cas Kitchen
Xavier Rius Sant, dimecres 30 de setembre de 2020 El Triangle
Sembla que Marcelo, àngel de la guarda particular de l’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz, l’ha abandonat un cop ha estat imputat i citat a declarar com a “investigat” pel jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón pel cas Kitchen, una operació policial encoberta a la qual es van destinar setanta agents i una quantitat indeterminada de diners públics, per fer neteja i robar els papers de l’extresorer del PP Luis Bárcenas sobre la caixa B del PP i pagaments en sobres. Una operació que presumptament el ministre hauria ordenat. Els 53.266 euros que hauria cobrat Sergio Ríos, el xofer de Bárcenas, i el compliment de la promesa que podria ingressar al Cos Nacional de Policia si feia la feina, seria una anècdota amb el cost que significa tenir dotzenes d’agents fent seguiments durant mesos.
Fernández Díaz, després d’una joventut d’esquena a la transcendència, fa vint anys va tenir una gran experiència religiosa i va abraçar la fe. Va entrar a l’Opus Dei i va començar a anar a missa cada dia. Es creia il·luminat per Déu, que l’aconsellava i li deia què havia de fer per salvar Espanya. I convençut de la intervenció divina, va condecorar el 2014 amb la medalla d’Or del Mèrit Policial a Nostra Senyora Maria Santíssima de l’Amor de Màlaga, malgrat que la verge aparentment no complia cap dels requisits que la normativa del Ministeri exigeix per concedir la màxima condecoració policial, com haver mort o resultat greument ferit en acte de servei o dirigir o participar heroicament en una investigació o operatiu policial molt rellevant. I tot i les crítiques a aquesta decisió, l’any següent va reincidir concedint la Creu de Plata –per a aquesta ja no cal morir o ser ferit en acte de servei– a la Santíssima Verge dels Dolors.
Se suposa que si l’aleshores ministre parlava cada dia amb Déu i la Verge en general, o amb les diferents verges, aquestes li devien dir en quins operatius havien intervingut salvant policies o ciutadans de peu dels malfactors. Però el ministre no va aclarir quin era l’atemptat frustrat o operatiu que va resultar un èxit gràcies a la intervenció de la mare de Jesucrist, com és preceptiu quan es concedeixen condecoracions policials a agents de carn i ossos. Va ser després d’aquesta segona medalla a la Verge quan el ministre, en una entrevista per a la Contra de La Vanguardia que li va fer Víctor Amela, va reconèixer que ell tenia l’ajut i la protecció del seu àngel de la guarda particular. Fins i tot l’àngel tenia un nom amb el qual se li dirigia quan hi parlava. L’àngel Marcelo.
Mentre que ordenar al comissari José Manuel Villarejo que fes feina bruta amb fons públics per perjudicar l’independentisme català i filtrar informacions, unes de certes sobre els Pujol, altres de falses sobre Xavier Trias o Oriol Junqueras, o construir l’informe PISA (Pablo Iglesias SA), estaria per a molts justificat per tal d’evitar que els independentistes trenquessin Espanya o que els perroflautes antimonàrquics de Podemos arribessin al Govern d’Espanya, l’operació Kitchen difícilment la pot justificar la dreta. I el ministre ara es troba sol. Però a diferència de Villarejo o Bárcenas, és dubtós que Fernández Díaz posi en marxa el ventilador per tal que la merda del Polla, marit de Cospedal, de l’Asturiano, Mariano Rajoy, o de la mateixa Cospe, pugui tapar la seva.
Jo que sóc absolutament ateu, de vegades envejo els creients per la resignació amb què afronten les adversitats. Perquè tot i fer el que Déu o la Verge els demana, o els suggereix l’àngel de la guarda, de vegades les coses surten malament. I llavors es tranquil·litzen amb allò que els camins del Senyor són inescrutables, que sempre els quedarà la vida eterna, que és la voluntat del Senyor. I tot i que ara afronten el martiri, veuran la llum l’endemà de l’únic judici veritable, el Judici Final. Potser quan Fernández Díaz pregunti a Nostro Senyor, la Verge o l’àngel Marcelo per què està sent perseguit, trobarà consol en l’Evangeli de Lluc 23,34: “Perdona’ls Senyor, perquè no saben el que fan”.
El més probable és que, sense remordiments, Fernández Díaz es disposi a viure el seu viacrucis i a afrontar resignadament aquesta justícia imperfecta dels homes. O potser no. Potser aconsellat pel seu àngel Marcelo o per intervenció de la Verge del Perpetuo Socorro decideix parlar i apuntar més amunt, cap a Rajoy, el Asturiano.
Jorge Fernández Díaz, quan era Ministre de l'Interior
Leer en castellano en El Triangle
Xavier Rius Sant, 30 de setembre de 2020
Parece que Marcelo, ángel de la guarda particular del exministro del Interior Jorge Fernández Díaz, lo ha abandonado una vez ha sido imputado y citado a declarar como "investigado" por el juez de la Audiencia Nacional Manuel García Castellón por el caso Kitchen, una operación policial encubierta a la que se destinaron setenta agentes y una cantidad indeterminada de dinero público, para hacer limpieza y robar los papeles del extesorero del PP Luis Bárcenas sobre la caja B del PP y pagos en sobres. Una operación que presuntamente el ministro habría ordenado. Los 53.266 euros que habría cobrado Sergio Ríos, el chófer de Bárcenas, y el cumplimiento de la promesa que podría ingresar en el Cuerpo Nacional de Policía si hacía el trabajo, sería una anécdota con el coste que significa tener docenas de agentes haciendo seguimientos durante meses.
Fernández Díaz, después de una juventud de espaldas a la trascendencia, hace veinte años tuvo una gran experiencia religiosa y abrazó la fe. Entró en el Opus Dei y empezó a ir a misa cada día. Se creía iluminado por Dios, que le aconsejaba y le decía qué tenía que hacer para salvar España. Y convencido de la intervención divina, condecoró en 2014 con la medalla de Oro del Mérito Policial a Nuestra Señora María Santísima del Amor de Málaga, a pesar de que la virgen aparentemente no cumplía ninguno de los requisitos que la normativa del Ministerio exige para conceder la máxima condecoración policial, como haber muerto o resultado gravemente herido en acto de servicio o dirigir o participar heroicamente en una investigación u operativo policial muy relevante. Y pese a las críticas a esta decisión, al año siguiente reincidió concediendo la Cruz de Plata –para esta ya no hay que morir o ser herido en acto de servicio– a la Santísima Virgen de los Dolores.
Se supone que si el entonces ministro hablaba cada día con Dios y la Virgen en general, o con las diferentes vírgenes, estas le debían decir en qué operativos habían intervenido salvando policías o ciudadanos de a pie de los malhechores. Pero el ministro no aclaró cuál era el atentado frustrado u operativo que resultó un éxito gracias a la intervención de la madre de Jesucristo, como es preceptivo cuando se conceden condecoraciones policiales a agentes de carne y hueso. Fue después de esta segunda medalla a la Virgen cuando el ministro, en una entrevista para la Contra de La Vanguardia que le hizo Víctor Amela, reconoció que él tenía la ayuda y la protección de su ángel de la guarda particular. Incluso el ángel tenía un nombre con el que se le dirigía cuando hablaba con él. El ángel Marcelo.
Mientras que ordenar al comisario José Manuel Villarejo que hiciera trabajo sucio con fondos públicos para perjudicar al independentismo catalán y filtrar informaciones, unas ciertas sobre Pujol, otras falsas sobre Xavier Trias u Oriol Junqueras, o construir el informe PISA (Pablo Iglesias SA), estaría para muchos justificado para evitar que los independentistas rompieran España o que los perroflautas antimonárquicos de Podemos llegaran al Gobierno de España, la operación Kitchen difícilmente la puede justificar la derecha. Y el ministro ahora está solo. Pero a diferencia de Villarejo o Bárcenas, es dudoso que Fernández Díaz ponga en marcha el ventilador para que la mierda del Polla, marido de Cospedal , del Asturiano, Mariano Rajoy, o de la misma Cospe, pueda tapar la suya.
Yo que soy absolutamente ateo, a veces envidio a los creyentes por la resignación con que afrontan las adversidades. Porque a pesar de hacer lo que Dios o la Virgen les pide, o les sugiere el ángel de la guarda, a veces las cosas salen mal. Y entonces se tranquilizan con aquello de que los caminos del Señor son inescrutables, que siempre les quedará la vida eterna, que es la voluntad del Señor. Y a pesar de que ahora afrontan el martirio, verán la luz el día siguiente del único juicio verdadero, el Juicio Final. Quizás cuando Fernández Díaz pregunte a Nuestro Señor, la Virgen o el ángel Marcelo por qué está siendo perseguido, encontrará consuelo en el Evangelio de Lucas 23,34: "Perdónalos Señor, porque no saben lo que hacen".
Lo más probable es que, sin remordimientos, Fernández Díaz se disponga a vivir su vía crucis y a afrontar resignadamente esta justicia imperfecta de los hombres. O quizás no. Quizás aconsejado por su ángel Marcelo o por intervención de la Virgen del Perpetúo Socorro decide hablar y apuntar más arriba, hacia Rajoy, el Asturiano.
dilluns, 14 d’octubre del 2019
Vídeo on analitzo sentència venjativa del Tribunal Suprem, lamento que el constitucionalisme continuï sense condemnar les càrregues de l'1-O, que PP i C'S criminalitzin el nacionalisme, quan ells ho són tan o més, i lamento la manca d'autocrítica de l'independentisme
diumenge, 24 de març del 2019
CAYETANA ÁLVAREZ DE TOLEDO i IGNACIO GARRIGA ES FOTOGRAFIEN EN EL MATEIX AVIÓ DE COMBAT. Crec que els votants espanyolistes de dretes partidaris de més mà dura, no ho dubtaran. Entre la marquesa que parla amb accent sudamericà i arrogància, i l'hispà-guineà de Sant Cugat del Vallès, triaràn majoritàriament pel segon. Potser serà una tria masclista, però és que aquest votant ho és, i així es deslliuraran del retret de ser racistes.
diumenge, 22 d’octubre del 2017
PER SALVAR LA DIGNITAT COM EXPRESIDENT DE LA GENERALITAT I DE LA INSTITUCIÓ, DEMANO A JOSÉ MONTILLA, ÚNIC SENADOR DEL PSC, QUE RENUNCIÏ A L'ACTA DE SENADOR I EVITI VOTAR LA DESTITUCIÓ DEL GOVERN I SUSPENSIÓ DE FACTO DE LA GENERALITAT
Li demano que no sigui coresponsable dels fets i temps obscurs que viurà Catalunya
Els 7 senadors del PSC fa menys de dos anys. Ara només ho és Montilla












.jpeg)






