Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Antonio castellón. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Antonio castellón. Mostrar tots els missatges

dimarts, 3 de setembre del 2024

Democracia Nacional convoca un acte l'Onze de Setembre a Barcelona per tal de rellençar el partit a Catalunya. Alguns dels antics militants i dirigents han patit recentment diverses condemnes judicials i un d'ells, Antonio Castellón, es troba actualment a la presó

  

Democracia Nacional convoca pel dimecres 11 de setembre un acte polític a Barcelona de cara a recuperar la presència a Catalunya després d'uns anys de poca activitat en que el partit només era present en la manifestació del 12 d'octubre a Montjuïc. A l'acte de la setmana vinent intervindrà a part del president del partit Pedro Chaparro i del vicepresident Gonzalo Martín, el polític radical serbi, Misa Vacic, contrari a la independència de Kosovo. 

El partit, després de diverses crisis internes i condemnes judicials per casos com la campanya contra la mesquita del carrer Japó a Nou Barris, intenta consolidar un nou grup a Barcelona i el seu entorn. Antonio Castellón que va ser condemnat pel cas del carrer Japó, en tenir altres condemnes i sumar-s'hi la més recent de dos anys i mig de presó per agredir a un ciutadà magribí el juliol de 2017 a Sant Feliu de Llobregat on DN organitzava en una campanya contra la mesquita, es troba actualment complint condemna a una presó pròxima a Barcelona. De fet la crisi que ha patit els últims anys DN a Catalunya va fer que part dels seus militants entressin al Frente Nacional Identitario-Partido Nacional Socialista Obrero Español, formació que actualment està inacitiva a causa de la malatia del seu líder. 

                

Antonio Castellón

El dia 11 al matí, abans de l'acte DN celebrarà una reunio amb militants i amb altres convocants de l'acte del 12 d'octubre a Montjuïc per decidir si l'homenatge a la bandera del 12 d'octubre es celebra o no aquest any a Barcelona a Montjuïc o en una altra ciutat. 

D'altra banda la Fiscalia de Madrid demana dos anys i mig de presó pel delegat de Madrid de Democracia Nacional, Pablo Lucini, per desordres públics la seva actuació en les protestes contra la Llei d'Amnistia a Madrid el passat mes de novembre. El cas el porta el Jutjat d'Instrucció 47 de Madrid 

      

Juan Pablo Lucini

DN a les protestes contra l'amnistia

dijous, 2 de novembre del 2023

El 14 acusats per la campanya contra la mesquita del carrer Japó de Barcelona accepten el pacte o acord de conformitat, declarant-se culpables amb penes d'un any a dos anys i mig que no hauran de complir. Han d'indemnitzar al centre islàmic i fer curs sobre igualtat, diversitat i drets fonamentals. El judici s'ha demorart dues hores perquè no compareixia l'ex responsable de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, que ha arribat tard

       



Avui havia de començar el llarg judici als 14 acusats per la campanya contra la mesquita del carrer Japó de Barcelona, però tal com es va acordar fa tres setmanes entre defenses, els acusats, Fiscalia i l'acusació popular exercida per l'Ajuntament de Barcelona, els 14 ultres que havien de  ser jutjats a partir d'avui han acceptat el pacte de conformitat declarant-se culpables, sent condemnats a unes penes que van d'un any, any i mig o dos anys i mig, que no hauran de complir si no tornen a delinquir. Hauran de pagar indemnitzacions en concepte de reponsabilitat civil que la majoria ja han començat a abonar, i seguir un programa sobre drets fonamentals, igualtat i diversitat, es a dir seguir un curset a càrrec de la Conselleria de Justícia. 

En concret s'ha aconseguit una conformitat amb el Ministeri Fiscal i l'acusació popular, amb el contingut següent: Pels delictes dels que eren acusats, un delicte de coaccions per a impedir l'exercici d'un dret fonamental, dos delictes lleus d'amenaces, un delicte lleu de lesions i un delicte comès en ocasió de l'exercici dels Drets Fonamentals i Llibertats públiques reconeguts en la Constitució, concorrent l'agreujant de cometre els fets per motius de discriminació religiosa i ideològica, l'atenuant analògica de dilacions indegudes i l'atenuant simple de reparació del mal causat, s'ha interessat per a aquests , pel primer delicte, les pena de 12 mesos de presó i allunyament de la Mesquita per un termini de 5 anys, pel segon delicte, un mes de multa i allunyament durant 6 mesos respecte perjudicat, pel tercer delicte, un altre mes de multa i allunyament dels perjudicats, pel quart delicte, la pena d'1 any i 6 mesos de presó i multa de 5 mesos, inhabilitació especial per a professió o ofici relacionats amb l’educació per un temps de 4 anys i 6 mesos i allunyament de la Mesquita per un termini de 5 anys .Igualment s’ha acordat la clausura definitiva dels perfils en xarxes socials Facebook i Twitter des d’on s’havien comès els fets. Igualment s’ha acordat l'abonament de 15.000 euros en concepte de responsabilitat civil. La condemna més alta ha estat per Albert Bruguera amb una pena de 12 mesos de presó per un delicte i 18 mesos per l'altre delicte. 

Si no s'haguessin declarat culpables s'hagés fet el judici que duraria dos mesos i s'arriscaven a penes molt més altres. La  Fiscalia de Delictes d'Odi de Barcelona demanava 10 anys de presó  (no vuit i mig com diuen alguns mitjans) per Albert Bruguera, ex delegat de Democracia Nacional a Catalunya, 6 anys i un dia per l'ex dirigent de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, penes de 6 anys per altres tres militants o ex militants de DN, i 3 anys i un dia per altres deu. Tot i la rebaixa de les penes acordada, s'els ha condemnat per delictes d'amenaces, coaccions, lesions i incitació a l'odi per motius religiosos i contra els drets fonamentals. Avui no ha estat cridat un quinzè acusat que no ha comparegut en anterior citacions i ha estat declarat en rebel·lia. La vista prevista per les 9´30 s'ha demorat gairebé dues hores perquè Juan de Haro no arribava, i finalment s'ha decidit començar sense ell, que s'ha incorporat a les 13 hores.

La majoria dels condemnats, alguns membres molt actius de Democracia Nacional fa cinc anys a Catalunya, han abandonat la militància i els càrrecs de responsabilitat en el partit com és cas de Bruguera, de De Haro o també dels coneguts Antonio Castellón i Alba Sánchez, que tenia el perfil a les xarxes de Hanna Reitsch.  

La campanya contra aquest oratori la van començar el febrer de 2017 alguns veïns amb participació de Plataforma per Catalunya, principalmnet de Jordi de La Fuente i Pablo Barranco, però a partir de juliol d'aquell any va ser Democracia Nacional qui la va liderar. 

 

Imatge de la vista d'avui a l'Audiència de Barcelona
                                     


 Un dels condemnats entrant a l'Audiència de Barcelona amb el seu advocat, Fernando Oriente.

 



 Imatge de la campanya contra la mesquita l'estiu de 2017

Clica per veure vídeo de la notícia al Telenotícies Migdia de TV3


dissabte, 16 de juliol del 2022

Condemnats a un any i mig de presó els ex dirigents de Democracia Nacional Albert Bruguera, Antonio Castellón i Alba Sánchez "Hanna Reitsch" per les agressions posteriors a la manifestació de febrer de 2018 en favor de Raúl Macià

 

                                     



L’Audiència de Barcelona ha condemnat a un any i mig de presó a tres ex dirigents de Democracia Nacional, el que fora delegat o coordinador del partit a Catalunya, Albert Bruguera,  i els dos conguts militants Antonio Castellón i Alba Sánchez, aquesta última encara vinculada al partit, com autors d’unes agressions a Balsareny el 2018,  que segons la sentència comunicada aquesta setmana, van actuar moguts per una "connotació ideològica". 

El fets van passar el 17 de febrer de 2018, després d’una manifestació a Balsareny convocada pel col·lectiu ultra "Por España me atrevo", juntament amb altres grups espanyolistes del Bages com els Rebels d'Artés, feta en suport a l’ultra Raúl Maciá, veí del municipi i llavors empresonat per robatoris i tràfic de droga, que havia tornat a entrar a presó en perdre els beneficis penitenciaris per participar en diferents accions espanyolistes en que va haver-hi violència o coaccions, com l'intent d'evitar una marxa de torxes o per arrencar estelades de balcons públics o privats i rètols de la via pública.

La condemna per l’agressió a Balsareny que imposa l'Audiència és per delictes contra els drets fonamentals en concurs amb un delicte contra la integritat moral i delicte lleu de lesions. La sentència assegura que els agressors van actuar per una "connotació ideològica" i que les agressions es van produiré per "l’odi" d’aquests cap a la ideologia de les víctimes. La sentència afirma que "els acusats estaven guiats amb l’ànim d’animadversió ideològica de tot el que representa una ruptura d’Espanya i l’espanyol insistint amb la voluntat de fustigar i humiliar" qualsevol ciutadà de Balsareny.

El tribunal considera provat que cap a 2/4 de 9 del vespre del 17 de ferbrer de 2018, un cop ja s’havia acabat la marxa, els tres condemnats, en companyia d’un grup format per entre 10 i 12 persones, tots d’estètica skinhead i nacional socialista, van coincidir amb un grup de persones que eren a la terrassa del bar el Casino de Balsareny. Allà diverses persones van rebre escopinades, insults com "independentistes de merda, rojos, rojos de merda, porcs independentistes, fills de puta, porcs, fastigosos". Més a més un dels acusats, va llançar una puntada de peu contra l’home, tot i que va aconseguir esquivar-la. Tot seguit, la dona condemnada va començar a insultar una altra de les víctimes i un dels condemnats li va clavar una bufetada tot fent-la caure a terra, tot dient "català de merda, filla de puta" i l’amenaçava d'agredir-lo de nou. 

  


Quan els veïns van intentar entrar de nou a l’interior del bar, diu la sentència, un altre dels condemnats va començar a insultar la tercera de les víctimes, tot clavant-li una puntada de peu i colpejant-lo amb el pal d’una bandera al cap. 

En el judici, celebrat el 13 de gener passat a Barcelona, els tres acusats van reconèixer que van participar a la manifestació de Balsareny però van negar haver participat en les agressions. Malgrat les seves afirmacions, el tribunal considera que està «suficientment acreditat» que els tres condemnats van participar en els fets. El Fiscal de Delictes d'Odi els hi demanava sis anys de presó.
                                                    

 Imatge de la manifestació de Balsareny

La sentència de l’Audiència de Barcelona considera culpables cadascun dels acusats de tres delictes contra els drets fonamentals, en concurs amb un delicte contra la integritat moral i un delicte lleu de lesions. Els condemna, per a cadascun dels tres primers delictes, a mig any de presó, a més d’una multa de sis euros diaris durant mig any. Pel delicte de lesions lleus, els sentencia a una multa diària de sis euros també durant mig any. Així doncs la pena total a cada un és d'un d'ells d'un any i mig de presó. Més a més, de forma solidària, hauran d’indemnitzar econòmicament les víctimes pels danys causats. La sentència també els prohibeix acostar-se a les víctimes per un període de dos anys superior a la condemna de presó. 

Es dona el cas que els tres copndemnats estan pendents de ser jutjats per altres causes con la campanya contra la mesquita del carrer Japó, a Nou Barris, Barcelona.  El judici està previst per novembre de 2023. I Bruguera i Castellón ja van der condenats per un delicte d'agressions amb l'agreujant de discriminació ideològica com a participants de l'atac al Casal Popular 3 Voltes Rebel de Nou Barris a Barcelona que va tenir lloc a Barcelona el 24 de juliol de 2018.