Condemnats a un any i mig de presó els ex dirigents de Democracia Nacional Albert Bruguera, Antonio Castellón i Alba Sánchez "Hanna Reitsch" per les agressions posteriors a la manifestació de febrer de 2018 en favor de Raúl Macià

 

                                     

L’Audiència de Barcelona ha condemnat a un any i mig de presó a tres ex dirigents de Democracia Nacional, el que fora delegat o coordinador del partit a Catalunya, Albert Bruguera,  i els dos conguts militants Antonio Castellón i Alba Sánchez, aquesta última encara vinculada al partit, com autors d’unes agressions a Balsareny el 2018,  que segons la sentència comunicada aquesta setmana, van actuar moguts per una "connotació ideològica". 

El fets van passar el 17 de febrer de 2018, després d’una manifestació a Balsareny convocada pel col·lectiu ultra "Por España me atrevo", juntament amb altres grups espanyolistes del Bages com els Rebels d'Artés, feta en suport a l’ultra Raúl Maciá, veí del municipi i llavors empresonat per robatoris i tràfic de droga, que havia tornat a entrar a presó en perdre els beneficis penitenciaris per participar en diferents accions espanyolistes en que va haver-hi violència o coaccions, com l'intent d'evitar una marxa de torxes o per arrencar estelades de balcons públics o privats i rètols de la via pública.. 

La condemna per l’agressió a Balsareny que imposa l'Audiència és per delictes contra els drets fonamentals en concurs amb un delicte contra la integritat moral i delicte lleu de lesions. La sentència assegura que els agressors van actuar per una "connotació ideològica" i que les agressions es van produiré per "l’odi" d’aquests cap a la ideologia de les víctimes. La sentència afirma que "els acusats estaven guiats amb l’ànim d’animadversió ideològica de tot el que representa una ruptura d’Espanya i l’espanyol insistint amb la voluntat de fustigar i humiliar" qualsevol ciutadà de Balsareny.

El tribunal considera provat que cap a 2/4 de 9 del vespre del 17 de ferbrer de 2018, un cop ja s’havia acabat la marxa, els tres condemnats, en companyia d’un grup format per entre 10 i 12 persones, tots d’estètica skinhead i nacional socialista, van coincidir amb un grup de persones que eren a la terrassa del bar el Casino de Balsareny. Allà diverses persones van rebre escopinades, insults com "independentistes de merda, rojos, rojos de merda, porcs independentistes, fills de puta, porcs, fastigosos". Més a més un dels acusats, va llançar una puntada de peu contra l’home, tot i que va aconseguir esquivar-la. Tot seguit, la dona condemnada va començar a insultar una altra de les víctimes i un dels condemnats li va clavar una bufetada tot fent-la caure a terra, tot dient "català de merda, filla de puta" i l’amenaçava d'agredir-lo de nou. 

  

Quan els veïns van intentar entrar de nou a l’interior del bar, diu la sentència, un altre dels condemnats va començar a insultar la tercera de les víctimes, tot clavant-li una puntada de peu i colpejant-lo amb el pal d’una bandera al cap. 

En el judici, celebrat el 13 de gener passat a Barcelona, els tres acusats van reconèixer que van participar a la manifestació de Balsareny però van negar haver participat en les agressions. Malgrat les seves afirmacions, el tribunal considera que està «suficientment acreditat» que els tres condemnats van participar en els fets. El Fiscal de Delictes d'Odi els hi demanava sis anys de presó.

                                                    

 Imatge de la manifestació de Balsareny

La sentència de l’Audiència de Barcelona considera culpables cadascun dels acusats de tres delictes contra els drets fonamentals, en concurs amb un delicte contra la integritat moral i un delicte lleu de lesions. Els condemna, per a cadascun dels tres primers delictes, a mig any de presó, a més d’una multa de sis euros diaris durant mig any. Pel delicte de lesions lleus, els sentencia a una multa diària de sis euros també durant mig any. Així doncs la pena total a cada un és d'un d'ells d'un any i mig de presó. Més a més, de forma solidària, hauran d’indemnitzar econòmicament les víctimes pels danys causats. La sentència també els prohibeix acostar-se a les víctimes per un període de dos anys superior a la condemna de presó. 

Es dona el cas que els tres copndemnats estan pendents de ser jutjats per altres causes con la campanya contra la mesquita del carrer Japó, a Nou Barris, Barcelona.  El judici està previst per novembre de 2023. I Bruguera i Castellón ja van der condenats per un delicte d'agressions amb l'agreujant de discriminació ideològica com a participants de l'atac al Casal Popular 3 Voltes Rebel de Nou Barris a Barcelona que va tenir lloc a Barcelona el 24 de juliol de 2018.                                                                   

 

Vídeo en el que analitzo la crisis de l'Open Arms i la jugada que li ha sortit malament a Salvini. Repeteixo que Líbia, un estat fallit, no pot ser un interlocutor ni a qui s'ha de pagar perquè aturi les pasteres. També parlo del Brexit, Trump i el tractat amb l'Iran, i lamento el silenci de la UE a les últimes condemnes a dones iranianes per oposar-se al vel

Ara que ja es dóna per acabada la crisi de l'Open Arms i a Matteo Salvini li ha sortit malament la jugada d'intentar unes eleccions anticipades per les que ell ja feia campanya aquest agost fent-se selfies en banyador, tot despotricant dels immigrants mentre impedia l'Open Arms i l'Ocean Viking atracar a cap port italià, faig aquest vídeo. Cal un sistema permanent de repartiment d'immigrants que arriben als països del sud, i no s'ha perseguir, sancionar, ni criminalitzar les ONG. no

També parlo de la voluntat de Boris Johnson i la seva intenció de fer un Brexit dur a l'octubre, de Donald Trump i de la cimera de Birraitz del G-7, on Emmanuel Macron va portar al ministre d'Exteriors d'Iran, Mohamad Javad Zarif, per intentar un acostament amb Trump i mirar de salvar l'acord sobre el programa nuclear de l'Iran, llàstima però que la dividida i debilitada Europa no aixequi la evu per les condemnes d'aquests últims dies a quatre dones a l'Iran per negar-se a portar vel o fer campanya contra la seva obligació.  

Matteo salvini fent campanya a les pltages d'Itàlia

Boris Johnson i Donald Trump al G-7

Condemnes de 24, 23, 10 i 16 anysde presó per Yasaman Aryani, Mojgan Keshavarz, Monireh Arabshahi i Saba Kord Afshari

CONDEMNA DE CONFORMITAT DE 15 MESOS A UN INDEPENDENTISTA DE L'ÀMBIT 33 (CATALUNYA CATALANA, NI ESPANYOLA NI MUSULMANA) DE L'ANOIA, PER ESCRITS A FACEBOOK EN DEFENSA DE TERRA LLIURE, FER CRIDES A "ANAR DE A REBENTAR ESPANYOLS" i COMENTARIS ISLAMÒFOBS.

La Secció 6ª de l'Audiència Provincial de Barcelona ha imposat una condemna de quinze mesos de presó i cinc anys d'inhabilitació per treballar en l'àmbit educatiu i del lleure, a un militant independentista de l'Anoia vinculat grups ultres de l'àmbit "33" (independentistes islamòfobs, contraris a la immigració estrangera, i xenòfobs vers els castellanoparlants). 

La condemna, va sert pactada i acceptada en conformitat per l'acusat, el passat 12 de juny, que es va declarar culpable, evitant una pena major. El cas va ser iniciat als Jutjat nº 1 d'Igualada.
Se'l condemna per un delicte contra els drets fonamentals, d'incitació a l'odi tipificat en els apartats 1-a, 3 i 5 de l'article 510 del Codi Penal, d'incitació a l'odi o la violència, per haver insertat missatges i continguts en el seu Facebook el novembre i desembre de 2017 "amb una clara i manifesta incitació" a "cometre actes violents contra persones, en defensa de l'us d'armes". En el seu Facebbok també compartia imatges i missatges de grups com el Moviment Indetitari Català (MIC), que en el seus actes van sovint uniformats amb camises pardes, imitant les milícies i joventuts d'Estat Català del 1936, dels Escamots Catalans, i dels Boixos Nois.

La sentència considera provat que el 5 de novembre de 2017 va demanar qui s'apuntava a anar "de festa per l'Anoia a rebentar espanyols. Qui s'apunti  evidentment que estigui preparat." Aquest missatge anava acompanyat d'una imatge dels "Escamots catalans".  Dies més tard, el 17 de desembre va fer un altre escrit en favor de Terra Lliure amb el lema de "Poble armat, poble respectat".  

EL JUTJAT D'INSTRUCCIÓ Nº 1 DE BARCELONA INSTRUEIX UNA CAUSA CONTRA EL MIC 

D'altra banda el Jutjat d'Instrucció número 1 de Barcelona està instruïnt una causa penal contra els dirigents del MIC, demanat la Fiscalia que cautelarment se suspengui o tanqui la web de l'entitat.

L'EDITOR NEONAZI, PEDRO VARELA, SURT EN LLIBERTAT, EN REVOCAR L'AUDIÈNCIA L'ORDRE DEL JUTJAT PENAL DE COMPLIR ELS 3 MESOS DE PRESÓ PER EDITAR EL MEIN KAMPF. Portava sis setmanes a la presó i aquest cas és independent al que ara s'instrueix per associació il·lícita i incitació a l'odi i la violència i de negació i apologia del genocidi. La Lliberia Europa està tancada des de juliol de 2016

Pedro Varela el dia del judici. Al fons el seu advocat Fernado Oriente

L'Audiència de Barcelona ha acceptat el recurs d'apel·lació de l'advocat de Pedro Varela, Fernado Oriente, contra l'ordre d'ingrés a la presó de l'editor neonazi, dictada pel Jutjat Penal número 15 de Barcelona,  que havia decretat a petició del Fiscal de delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar. Així doncs, aquesta tarda ha sortit en llibertat després de passar sis setmanes la presó.  

Varela que va ser condemnat a tres mesos i un dia de presó per editar i distribuir el Mein Kampf sense autorització de l'estat de alemany de Baviera que en tenia els drets d'autor va ingressar a presó de Quatre Camins el passat 3 d'abril. 

Fa dos mesos el Jutjat Penal 15 va justificar l'ordre d'entrada a presó, tot i ser una pena molt inferior als dos anys, en el fet que la suspensió de les condemnes no superiors a dos anys es concedeixen a persones que es cregui que no reincidiran, cosa que, segons el fiscal, no es donava en el cas del propietari de la llibreria Europa en haver estat condemnat diverses vegades per incitació a l'odi i apologia o justificació de l'Holocaust. 

L'Audiència de Barcelona, però, ha estimat el recurs, en entendre que els antecedents de Varela eren prou antics perquè s'hagin de considerar cancel·lats, i ha ordenat la suspensió del compliment de la pena i l'alliberament sota la condició que no cometi un altre delicte durant dos anys.

En aquest moment Varela està pendent de ser jutjat per dos delictes, un d'incitació a l'odi i la violència i negació i apologia de l'Holocaust (article 510 del Codi Penal),  i un segon d'associació il·lícita, tipificat a l'article 514.4 del Codi Penal. 

La llibreria Europa va ser tancada preventivament el juliol de 2016, just quan feia un any d'entrada en vigor del nou redactat de l'article 510 del Codi Penal que va recuperar el delicte de negació de l'Holocaust i altres genocidis i va establir que pel que fa a la incitació o provocació a l'odi o la violència, no cal que quedi demostrat que arrel de les paraules o escrits denunciats, algú hagi actuat en conseqüència amb violència o fet accions de discriminació.

  

L'AUDIÈNCIA DE BARCELONA CONFIRMA LA CONDEMNA A UN ANY DE PRESÓ, MULTA i ALLUNYAMENT, AL VICEPRESIDENT DE DEMOCRACIA NACIONAL, PEDRO CHAPARRO, PER DIR EL 12-Oct-15 DES DE LA TRIBUNA QUE ES DONÉS UNA BONA HÒSTIA A JORDI BORRÀS. No podrà participar durant dos anys a actes públics de DN a Barcelona. Ara es troba en llibertat condicional per la condemna a 4 anys pels fets de Blanquerna recorreguda al Constitucional

La Secció Cinquena de l'Audiència de Barcelona, ha ratificat la pena d'un any de presó al Vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, condemnat per un delicte contra l’exercici de drets fonamentals i llibertats públiques tipificat a l'article 510 del Codi Penal, per les declaracions que va fer el 12 d'octubre de 2015 a l'acte ultra de Montjuïc que, des de la tribuna, va demanar que si algú veia al fotoperiodista Jordi Borràs, li donés una "bona hòstia", "un capón" per tal que marxés.  

El judici es va celebrar el passat  15 de setembre, i tant el fiscal de Delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar, com l'advocada de l'acusació, Eva Lavarta, van demanar cinc anys de presó per Pedro Chaparro pels delictes d'amenaces, coaccions i contra l'exercici dels drets fonamentals. També demanaven per Jorge del Valle, llavors cap de seguretat de DN, tres anys per haver amenaçat juntament amb Chaparro a Borràs durant la manifestació prèvia. Però la jutgessa del Penal 26 de Barcelona va absoldre a Del Valle, condemnant només a Chaparro a un any de presó, a més  d'una multa de 1.800 euros i a dos anys d'allunyament de Borràs, a la prohibició de comunicar-s'hi per les xarxes socials també per dos anys, i a la prohibició a participar durant dos anys a manifestacions de DN a la província de Barcelona.

La sentència va ser recorreguda per Chaparro al·legant que havia fet aquelles declaracions en el marc de la llibertat ideològica i d'expressió fruit d'un avarratament i de la provocacuió prèvia per la inadversío personal de Borràs cap a Chaparro. També argumentava que no hauria de ser aplicable el tipus delictiu de l'article 510 d'incitació a l'odi, la violència i la discriminació. 

Però en la sentència dictada el passat 27 d'abril i comunicada avui a les parts confirma la sentència del Jutjat Penal 26, negant que Chaparo actués impulsivament per  arravatament,  i ratifica que sí s'ha d'aplicar el tipus delictiu de l'article 510, donat que Chaparro va actuar incitant de forma directa a l'odi, la violència i la discriminació cap a Borràs i els independentistes "per ser d'ideologia diferent als convocants de l'acte" que allà s'hi feia.  

Chaparro que va ser condemnat a 4 anys de presó pel Trribunal Suprem per l'atac a Blanquerna de l'11 de setembre de 2013  hagués hagut d'ingressar a presó  el passat més d'octubre, però el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit el recurs d'empara dels condemnats i va suspendre el seu ingrés a presó. Caldrà veure ara si aquesta condemna que ja es ferma podria motivar que Chaparro ingrés a presó, bé per l'any ara confirmat, bé per la de Blanquerna.

 Jordi Borràs en un acte de la ultradreta a Barcelona

Pedro Chaparo, a la dreta de la imatge, mirant a càmera, en el judici de Blanquerna.

CONDEMNAT A DOS ANYS I MIG DE PRESÓ L'ULTRA DE SABADELL, "XUS ARKAN", PEL BLOG NEONAZI "DIVISIÓN BARNA 88-DESPIERTA EUROPA" . El Fiscal demanava cinc anys, però s'ha acceptat l'atenuant de transtorn mental transitori

El Jutge del Penal 22 de Barcelona ha condemnat a dos anys i mig de presó per un delicte de provocació a l'odi, tipificat a l'article 510 del Codi Penal, i per un altre de possessió d'armes prohibides a  l'ultra de Sabadell, Jesús Álvarez, "Xus Arkan" (o Chus Arkán), de 43 anys d'edat, propietari i administrador del blog neonazi  divisionbarna88.blogspot.com.es/ EUROPA DESPIERTA!

En el seu blog, que va ser tancar per odre judicial, manifestava expressions favorables al genocidi nazi i contraries al immigrants. Álvarez, vinculat durant un temps al Casal Tramuntana, també va formar part del grup de Plataforma per Catalunya a Sabadell. El jutge ha posat una pena més baixa de la que demanava el fiscal, donat que ha acceptat l'atenuant d'anomalia psíquica, en acreditar-se que en aquell temps patia un trastorn esquizofrènic. 

Segons la sentència entre gener i juny de 2013 va crear aquest blog des del que difonia documents i imatges de caràcter ofensiu contra jueus, musulmans, negres i immigrants, i feia apologia de la raça ària i del règim nacionalsocialista . El blog tenia un es dos mil cinc centes visites al mes. Quan va ser detingut se li va intervenir diverses pistoles d'aire comprimit i de fogueig, diversos kits de ganivets, matxets, catanes, navalles automàtiques i aerosols de defensa.

Clica per llegir l'escrit d'acusació del Fiscal i l'historial del cas.

Braç en alt a una manifestació Sabadell amb altres membres de PxC

L'AUDIÈNCIA DE BARCELONA REVOCA LA CONDEMNA A PEDRO VARELA D'INDEMINTZAR A L'ESTAT DE BAVIERA PER EDITAR SENSE PERMÍS MEIN KAMPF. La sentència el condemna a tres mesos de presó

Pedro Varela en el judici per l'edició del Mein Kampf 

El llibreter neonazi Pedro Varela no haurà d'indemnitzar l'estat de Baviera amb 67.637 euros per haver publicat el llibre d'Adolf Hitler 'Mein Kampf' sense el seu permís, després que l'Audiència de Barcelona hagi estimat parcialment el recurs d'apel·lació en contra de la sentència de la jutgessa Sonia Gutiérrez, titular del Jutjat Penal número 16 de Barcelona dictada l'abril passat. L'Audiència de Barcelona sí que condemna a Vareal amb sentència ferma a tres mesos de presó i un dia i a una multa de 1.080 euros per un delicte contra la propietat intel·lectual. El jucici es va celebrar el passat 2 de febrer.

L'Audiència  considera que no es pot quantificar la totalitat dels perjudicis econòmics al titular dels drets de propietat intel·lectual del llibre, que en aquell moment era l'estat lliure de Baviera -que n'havia prohibit l'edició-, i deixa sense efectes la condemna imposada en la via de responsabilitat civil i absol Varela de pagar-la. La sentència també recull que el Ministeri de Finances de Baviera va manifestar que ja no tenia  interès per continuar amb el processament de Pedro Varela i que retirava la denúncia presentada el 2009, sense que constés interès a obtenir reparació econòmica pels perjudicis produïts. Varela va vendre o distribuir un total de 4.375 exemplars de 'Mein Kampf' per un import total de 98.264 euros. L'Audiència de Barcelona també estima que, si bé els beneficis van ser superiors als 400 euros pel nombre d'exemplars venuts, tampoc es pot acreditar que ascendissin a 67.637 euros, com va xifrar la sentència recorreguda. L'Audiència ha rebaixat la pena tenint en compte la circumstància atenuant de dilacions o demores indegudes. 

Aquest cas que va ser jutjat vuit anys després que el consol alemany de Barcelona presentés una denúncia contra Varela, la Llibreria Europa i l'associació cultural Ediciones Ojeda, per editar i distribuir-lo sense autorització de qui té els drets, és totalment independent al procediment judicial en curs, que va portar al juliol al tancament de la llibreria.

 

 

EL VICEPRESIDENT DE DEMOCRACIA NACIONAL, PEDRO CHAPARRO, CONDEMNAT A UN ANY DE PRESÓ PER LES DECLARACIONS FETES FA DOS ANYS DEMANANT QUE ES DONÉS UN COP O UNA HÒSTIA AL FOTOPERIODISTA JORDI BORRÀS. El dirigent de DN, Jorge del Valle, ha estat absolt

El Jutjat Penal 26 de Barcelona ha condemnat a un any de presó a Pedro Chaparro, vicepresident de Democracia Nacional, per  declaracions que va fer el 12 d'octubre de 2015 a Montjuïc, demanant des de la tribuna que si algú veia al fotògraf, Jordi Borràs, li donés "un capón" (un cop) i una hòstia no gaire forta per que marxés. També l'ha condemnat a una multa de 1.800 euros i a dos anys d'allunyament de Borràs, a la prohibició de comunicar-s'hi per les xarxes socials també per dos anys, i a la prohibició a participar durant dos anys a manifestacions de DN a la província de Barcelona.
 En el judici, que es va celebrar el 15 de setembre, tant el fiscal Miguel Ángel Aguilar com l'advocada de l'acusació, Eva Lavarta, van demanar de 5 anys de presó per Pedro Chaparro pels delictes d'amenaces, coaccions i contra l'exercici dels drets fonamentals. Per Jorge del Valle, llavors cap de seguretat de DN, el fiscal va demanar 3 anys per haver amenaçat juntament amb Chaparro a Borràs durant la manifestació prèvia, i ha estat absolt. 

En el judici van testificat el periodista Quico Sallés, que era al costat de Borràs quan va ser assenyalat per Del Valle i Chaparro en començar la manifestació, que va explicar com  Chaparro va assenyalar Borràs mentre part dels manifestants cridaven insults cap a periodista, i es dirigiren cap a Borràs i ell mateix, amb actitud que semblava amenaçadora, havent d'abandonar l'acte.  També va testificar Enric Borràs, germà de Jordi, que és qui va gravar les declaracions de Chaparro demanant des de la tribuna que es donés un capon o una hòstia no molt forta a Borràs.  

Van testificar quatre agents de la Comissaria General d'Informació dels Mossos d'Esquadra, tres d'ells darrera una mampara que eren allà aquell dia, i Montserrat Montanuy, cap de llista de DN per Barcelona les passades municipals, que va gravar un vídeo de la manifestació i l'acte posterior.

 Chaparro i Del Valle a l'esquerra de la imatge

Del Valle i Chaparro van negar haver mostrat cap actitud hostil cap a Borràs durant la manifestació. I Chaparro, pel que fa al que va dir des de la tribuna  de donar a Borràs "un capón no muy violento" i "una buena hostia", reconegué que van ser "unes declaracions desafortunades" motivades per un "arravatament".  
Pedro Chaparro va ser condemnat a 4 anys de presó pel Tribunal Suprem per l'atac o irrupció violenta de Blanquerna i està pendent d'entrar a presó. Sis dels 14 condemnats de Blanquera, vinculats a La Falange i Alianza Nacional, havien d'entrar a presó la passada setmana, però van aconseguir un ajornament fins l'1 de novembre. Un seté sembla que va marxar fa cinc mesos a lluitar a l'Iraq amb les milícies kurdes i no està localitzable. Chaparro i els altres sis condemnats de Democracia Nacional i el desaparegut Nudo Patriota han demanat l'indult i estant pendents, també d'un recurs d'ampara al Constitucional i encara no han rebut la notificació d'ingrés.  

 Jordi Borràs a un acte ultra

LA MEITAT DELS CONDEMNATS PER L'ASSALT DE BLANQUERNA REBEN L'ORDE D'INGRÉS A PRESÓ LA PROPERA SETMANA. El Suprem va elevar les penes de 6 o 8 mesos imposades per l'Audiència de Madrid a 4 anys de presó. Els que han fet recurs al Constitucional o han demanat indult, de moment no han rebut l'ordre d'ingrés

Deu mesos després que el Tribunal Suprem elevés a 3 anys i 11 mesos o 4 anys de presó, les penes inicials de 6 o 8 mesos imposades per l'Audiència Provincial de Madrid, la meitat dels 14 ultres autors de l'assalt o atac a la seu de la Generalitat a Madrid l'11 de setembre de 2013, que militen a La Falange-FE i Alianza Nacional, han recollit aquesta setmana l'ordre d'ingrés a presó que s'hauria de fer efectiu els propera setmana. Els que han demanat l'indult o han fet recurs al Tribunal Constitucional de moment no han rebut la notificació. No tinc clar si tots els de Democracia Nacional han demant indut o han recorregut al Constitucional.

 

La Sala Penal del Tribunal Suprem, atenent els recursos de la Generalitat i de la Fiscalia, va tombar el gener passat la sentència de la Secció 30 de l'Audiència Provincial de Madrid, que havia imposat penes d'entre sis i vuit mesos als 14 ultres autors de l'atac a la seu de la Generalitat a Madrid, ocorregut l'11 de setembre de 2013. (Llegir article meu al Periódico, valorant el 25 de febrer passat la sentència de l'Audiència).

El Suprem negant algun dels atenuants i considerar l'agravant d' intolerància ideològica, tipificat a l'article 22-4 del Codi Penal  (veure text a sota), va imposar penes de 3 anys i 11 mesos a dotze dels acusats, i de 4 anys i un mes als dos restants. El Suprem considera que l'atac al centre cultural Blanquerna la Diada del 2013 es va realitzar per motius d'intolerància i discriminació ideològica, motiu pel que augmenta la pena dels 14 condemnats, aplicant aquest agreujant, tant en el delicte de desordres públics, com pel de danys en béns de propietat pública. Segons la sentència feta pública aquesta tarda, “el motiu impulsor del delicte o delictes comesos va ser la intolerància a la ideologia catalanista dels convocants de l'acte, fins al punt d'arribar a impedir-lo”. Si amb la sentència inicial en principi cap dels acusats havia d'ingresar a presó, ara hi hauran d'entrar tots, en ser penes superiors a dos anys.

Així, el el Tribunal Suprem va condemnar a Pedro Chaparro (Vicepresident de Democracia Nacional), a Paula Mijares (Militant de DN i parella de Chaparro), a Íñigo Pérez de Herrasti (militant d'Alianza Nacional, que va complir presó per intentar atemptar contra un autocar de familiars de presos d'ETA), a Manuel Andrino (Jefe Nacional de La Falange-FE),  a Víctor D, Miguel B, Pablo P, Sergio R, Santiago C, Tomas B, Javier M y José P C a dos anys i 10 mesos de presó pel delicte de desordres públics en concurs ideal amb el d'impediment del dret de reunió a dos anys i 10 mesos de presó, amb la concurrència d'aquest agreujant (article 22.4 del Codi Penal) A Juan Luis López, que va tirar a terra el faristol i increpà o sacsejà al delegat de la Generalitat, Jospe M Bosch, i a Jesús F Fernández, que anava amb la cara tapada, els imposa 2 anys i 11 mesos.  

I pel delicte de danys ocasionats en béns de propietat pública, el Suprem va imposar un any i un mes de presó i multa de 15 mesos a dotze dels acusats en apreciar el mateix agreujant d'actuar per motius ideològics discriminatoris i l'atenuant de reparació del dany per a dotze dels acusats. Però va imposar un  any i dos mesos de presó i multa de 18 mesos per a Jesús Fernando Fernández al concórrer, a més, l'agreujant de reincidència, i la mateixa pena de presó i multa per a Juan Luis López García. 

 S'ha de dir que Pedro Chaparro, Vicepresident de Democracia Nacional, condemnat per l'atac de Blanquerna, va ser jutjat a Barcelona fa dues setmanes per amenaces al periodista Jordi Borràs, demanant la fiscalia per ells 5 anys de presó. La sentència es coneixerà aquest octubre. 

EL SUPREM TOMBA LA SENTÈNCIA DE L'AUDIÈNCIA DE MADRID i IMPOSA PENES DE 4 ANYS DE PRESÓ ALS 14 AUTORS DE L'ATAC A BLANQUERNA, SEU DE LA GENERALITAT A MADRID, L'11 DE SETEMBRE DE 2013. La plataforma organitzadora, 'La España en Marcha, que aglutinava a Falange-FE, Alianza Nacional, DN i Nudo Patriota, estava de fet dissolta. Caldrà veure si aquests grups, força debilitats, es reactiven amb l'ingrés a presó dels seus membres. Ara ho poden recórrer al T Constitucional que podria suspendre l'ingrés a presó fins que valori la constitucionalitat de la sentència i de l'agreujant d'intolerància ideològica

 Imatge del judici

La Sala Penal del Tribunal Suprem, atenent els recursos de la Generalitat i de la Fiscalia, ha tombat la sentència de la Secció 30 de l'Audiència Provincial de Madrid, que havia imposat penes d'entre sis i vuit mesos als 14 ultres autors de l'atac a la seu de la Generalitat a Madrid, ocorregut l'11 de setembre de 2013. (Llegir article meu al Periódico, valorant el 25 de febrer passat la sentència de l'Audiència).

Així, en negar algun dels atenuants i considerar l'agravant d' intolerància ideològica, tipificat a l'article 22-4 del Codi Penal  (veure text a sota), ha imposat penes de 3 anys i 11 mesos a dotze dels acusats, i de 4 anys i un mes als dos restants. El Suprem considera que l'atac al centre cultural Blanquerna la Diada del 2013 es va realitzar per motius d'intolerància i discriminació ideològica, motiu pel que augmenta la pena dels 14 condemnats, aplicant aquest agreujant, tant en el delicte de desordres públics, com pel de danys en béns de propietat pública. Segons la sentència feta pública aquesta tarda, “el motiu impulsor del delicte o delictes comesos va ser la intolerància a la ideologia catalanista dels convocants de l'acte, fins al punt d'arribar a impedir-lo”. Si amb la sentència inicial en principi cap dels acusats havia d'ingresar a presó, ara hi hauran d'entrar tots, en ser penes superiors a dos anys.

Així, el el Tribunal Suprem condemna a Pedro Chaparro (Vicepresident de Democracia Nacional), a Paula Mijares (Militant de DN i parella de Chaparro), a Íñigo Pérez de Herrasti (militant d'Alianza Nacional, que va complir presó per intentar atemptar contra un autocar de familiars de presos d'ETA), a Manuel Andrino (Jefe Nacional de La Falange-FE),  a Víctor D, Miguel B, Pablo P, Sergio R, Santiago C, Tomas B, Javier M y José P C a dos anys i 10 mesos de presó pel delicte de desordres públics en concurs ideal amb el d'impediment del dret de reunió a dos anys i 10 mesos de presó, amb la concurrència d'aquest agreujant (article 22.4 del Codi Penal) A Juan Luis López, que va tirar a terra el faristol i increpà o sacsejà al delegat de la Generalitat, Jospe M Bosch, i a Jesús F Fernández, que anava amb la cara tapada, els imposa 2 anys i 11 mesos.  

I pel delicte de danys ocasionats en béns de propietat pública, el Suprem imposa ara un any i un mes de presó i multa de 15 mesos a dotze dels acusats en apreciar el mateix agreujant d'actuar per motius ideològics discriminatoris i l'atenuant de reparació del dany per a dotze dels acusats. Però imposa un  any i dos mesos de presó i multa de 18 mesos per a Jesús Fernando Fernández al concórrer, a més, l'agreujant de reincidència, i la mateixa pena de presó i multa per a Juan Luis López García. 

S'ha de dir que Pedro Chaparro està pendent de ser jutjat a Barcelona per amenaces al periodista Jordi Borras i la Fiscalia li demana 5 anys de presó.

Les penes imposades pel Suprem s'acosten a les que van demanar en el judici el Fiscal y l'acusació de TV3 (de dos a cinc anys i mig), però són inferiors a les ssol·licitades en el judici per CiU i la Generalitat (de fins 14 anys) que incloïen delictes como l'ultratge a la bandera catalana. La sentència del Suprem estima el recurs de cassació interposat pel fiscal i parcialment els motius plantejats per la Generalitat. Així conclou que "tenint en compte que en el factum podem trobar la descripció dels elements constitutius de la circumstància agreujant, s'imposa l'aplicació d'aquest agreujament que haurà d'arribar als delictes que resultin comesos, donat el propòsit comú dels assaltants, intolerants amb un acte de celebració del dia de Catalunya, commemoració existent a totes les comunitats autònomes espanyoles”.

Respecte a aquest punt, el Suprem remarca que “el motiu impulsor del delicte o delictes comesos va ser la intolerància a la ideologia catalanista dels convocants de l'acte, fins al punt d'arribar a impedir-lo”. I suprimeix l'atenuant de reparació del dany en el delicte de desordres públics que havia aplicat la sentència recorreguda donat que, ni en els fets provats ni en els fonaments jurídics, hi ha cap dada que permeti estendre aquest atenuant, ja que el mer fet d'una consignació d'una quantitat per cobrir de forma genèrica l'import dels danys causats, com van fer els condemnats, no afecta gens el delicte de desordres públics, en què el ben jurídic protegit és l'ordre públic, és a dir, un bé que no posseeix caràcter privat, sinó un caràcter públic i social que 'per se', no comporta una reparació patrimonial. El Suprem aplica la consideració agreujada del delicte de danys perquè els desperfectes van ser superiors als 400 euros i van tenir lloc en un espai de naturalesa pública.

S'ha de dir queLa España en Marcha, plataforma o coordinadora que va organitzar l'atac a Blanquerna, de fet s'havia dissolt,  La integraven La Falange-FE, Democracia Nacional, Nudo Patriota Español, Alianza Nacional i Movimiento Católico Español. Però Democracia Nacional i Alianza primer Manuel Canduela, presidnet de Democracia Nacional, i Pedro Pablo Peña, d'Alianza Nacional van desqualificar-se mútuament en públic,  i a les eleccions europees de 2014 Democracia Nacional va persentar-se per separat. Després el Nudo Patriota va dissoldre's, i finalment Alianza Nacional va perdre la majoria de militants a Madrid que van anar a l'Hogar Social Madrid. I de fet, ara fa un any, els dies d'inici i final del judici d'aquest fets a Madrid, DN, La Falange FE i Alianza Nacional, van convocar a manifestar-se davant l'Audiència Provincial i no van congregar a més d'una vintena de persones. Aquests grups van convocar diverses mobilitzacions contra al consulta independentista del 9-N, arribant a anunciar que la boicotejarien fins i tot per la força, però els seus actes a Barcelona cada cop van ser més minoritaris.
Els condemnats ara ho poden recórrer al Tribunal Constitucional, tant pel que fa a la sentència i la valoració de les proves, com per la constitucionalitat o no de l'agreujant de discrepància o intolerància ideològica.
Caldrà veure si la condemna i el probable ingrés a presó dels catorze ultres -que es presentaran com a defensors de la unitat d'Espanya- farà que aquests grups es reactivin, aparquin les discrepàncies personals, i convoquin mobilitzacions, i si algú tindrà la temptació de respondre fins i tot violentament, o si, pel contrari, encara els debilitarà més. De moment a la xarxa, tota la ultradreta, tret de l'Hogar Social Madrid, ha fet tuits contra la sentència. Evidentment la força i l'èxit o no de les protestes que es puguin convocar, dependrà també de si s'implica l'Hogar Social Madrid, grup ultra amb més capacitat real de mobilització i agitació. També està per veure com afectarà al procès independentista que hi hagi 14 persones a la presó per haver-s'hi oposat.

 Els acusats entrant a una de les sessions del judici

Artículo 22 del Código Penal.
Son circunstancias agravantes:
1.ª Ejecutar el hecho con alevosía.
Hay alevosía cuando el culpable comete cualquiera de los delitos contra las personas empleando en la ejecución medios, modos o formas que tiendan directa o especialmente a asegurarla, sin el riesgo que para su persona pudiera proceder de la defensa por parte del ofendido.
2.ª Ejecutar el hecho mediante disfraz, con abuso de superioridad o aprovechando las circunstancias de lugar, tiempo o auxilio de otras personas que debiliten la defensa del ofendido o faciliten la impunidad del delincuente.
3.ª Ejecutar el hecho mediante precio, recompensa o promesa.
4.ª Cometer el delito por motivos racistas, antisemitas u otra clase de discriminación referente a la ideología, religión o creencias de la víctima, la etnia, raza o nación a la que pertenezca, su sexo, orientación o identidad sexual, razones de género, la enfermedad que padezca o su discapacidad

ELS DITS "ANTIFEIXISTES" AUTORS DE L'AGRESSIÓ A UNS UCRAÏNESOS, PACTEN CONDEMNA DE CONFORMITAT AMB LA FISCALIA I ELS ADVOCATS DE LES VÍCTIMES. MÉS ENLLÀ QUE S'EQUIVOQUESSIN DE VÍCTIMES I QUE ÉS SORPRENENT EL SUPORT DE SECTORS D'EXTREMA ESQUERRA A LA POLÍTICA RUSSA A UCRAÏNA -COINCIDINT AMB LA ULTRADRETA-, CREC EQUIVOCADA I INJUSTIFICADA L'OBSESSIÓ PER ENFRONTAR-SE VIOLENTAMENT AMB ULTRES

Els tres radicals autoanomenats (o considerats per alguns) antifeixistes, autors de la brutal agressió a uns turistes ucraïnesos l'11 d'octubre de 2014 davant del Casal La Torna del barri de Gràcia, on es feia un acte en favor dels (suposats) antifeixistes secessionistes prorussos d'Ucraïna, van acceptar ahir la pena de conformitat de quatre i tres anys de presó, pactada amb la fiscalia i l'advocat de les víctimes.

En declarar-se culpables, mostrar penediment i acceptar el pacte entre les parts, s'han estalviat la celebració d'un judici en el que, donada la claredat de els proves inclòs el vídeo del fets, la pena imposada hagués sigut major. Així, Jordi P. va acceptar quatre anys de presó, mentre Jordi X.B. i Jofre F. tres anys, tots ells per un delicte d’homicidi en grau de temptativa, a més d’una multa per agredir companys de la víctima. Els condemnats, a qui alguns qualifiquen de redskins, formaven part del grup "Desperdicis, grup radical del club de futbol UE Sant Andreu".

La tarda dels fets s’estava fent un acte en aquest centre social gracienc amb el títol de ‘Comitè de Solidaritat amb els Antifeixistes d’Ucraïna’, en suport a les repúbliques de Donestk i Lugansk, on milícies ucraïneses prorusses i tropes russes sense distintiu, lluitaven contra l'exèrcit d'Ucraïna per annexionar la regió a Rússia a l'igual que Crimea.

A aquest acte hi van assistir també uns 25 o 30 ucraïnesos defensors de la unitat del país contraris a la annexió a Rússia d’aquestes repúbliques que, en assabentar-se de la seva celebració, es van autoconvocar per les xarxes socials. Uns eren turistes -com la víctima principal- i altres residents a Barcelona. I alguns d'aquests, després de gairebé dues hores d’escoltar intervencions a favor de la secessió en les que s'acusava de nazis i feixistes al govern ucraïnès i als que s'oposaven a l'annexió a Rússia, els organitzadors els van concedir un torn de cinc minuts perquè poguessin expressar les seves idees unionistes.

Les seves intervencions van ser escridassades per bona part dels assistents al crit de "No passaran!" i "Vosaltres feixistes sou els terroristes!", de manera que aquests van decidir marxar del local per evitar incidents. I en direccions diferents es van separar, sense imaginar que alguns dels suposats antifeixistes assistens havien avisat per les xarxes socials, que "un grup de feixistes havien irromput a l'acte". I en aquest context -era el dia abans de les manifestacions ultres i espanyolistes del 12 d'octubre del Dia de la Hispanitat en el que grups antifeixistes també es manifesten amb consignes de "fora feixistes dels nostres barris"- alguns dels autoconsiderats "antifeixistes" assistents i altres que havien arribat seguint la crida feta a la xarxa, van començar a insultar als ucraïnesos i agredir-los al carrer.

Segons el relat dels fets, que han acceptat els acusats, els tres van acovardir als ucraïnesos al crit de "feixistes!", els van amenaçar amb els cascos de moto que portaven i van començar simultàniament a colpejar-lo, tot agredint a cinc persones. Llavors Jordi P. va assestar amb el casc “un fort cop amb totes la seva força” a Olesksandr, turista ucraïnès de 56 anys, que va caure fulminat a terra, mentre Jordi X. i Jofre F. pegaven la resta del grup (veure el vídeo de sota). Quan la víctima va caure a terra, Jordi P. i Jordi X. van fugir i Jofre F. va ser retingut en espera de l’arribada de la policia.

Llavors van aparèixer al lloc dels fets tres amics dels agressors –Raúl Q., Oriol L. i Massimo D.– que van intentar alliberar a Jofre F. que estava retingut i van amenaçar la resta de les víctimes amb un ganivet i després van fugir emportant-se Jofre F. Aquests tres també estaven imputats i han pactat amb la Fiscalia i les víctimes una condemna d'un any de presó.

La víctima de l’intent d’homicidi va haver de ser ingressada en la unitat de cures intensives d’un hospital i les ferides sofertes li haurien causat la mort si no hagués estat assistit; té greus lesions cerebrals de les que no s'ha recuperat i necessita ajuda per menjar, vestir-se i caminar. El cas va ser instruït pel jutjat d'instrucció número 27 de Barcelona, davant del que, quan va ser identificats i detinguts els acusat dies després, es van negar a declarar. El jutge va decretar l'ingrés en presó prevenitiva del principat acusat, Jordi P, i la llibertat amb càrrecs pel altres.

Tot i això, donada la magnitud de l'agressió i la claredat de les proves, aconsellats pels seus advocats i familiars, els acusats van mostrar el seu penediment pels fets, van iniciar un acostament a les víctimes i a les seves famílies per interessar-se pel seu estat, van fer una primera indemnització econòmica com a mostra de la voluntat de reparar el dany i es van avenir a pactar amb les víctimes i el Fiscal de delictes d'Odi, Miguel Ángel Aguilar, una condemna de conformitat que evités el judici. 

S'ha de dir que en la majoria de casos que intervé, la Fiscalia de delictes d'Odi de Barcelona, s'intenta aconseguir pacte de conformitat entre les parts i evitar el judici. En el cas Stroika els acusats van rebutjar-lo, creient equivocadament que serien absolts i la majoria van acabar amb penes de presó superiors a les que haguessin tingut amb el suposat pacte. En canvi, sí va arribar-se al pacte de conformitat en els casos de Komando Badalona-Resistencia Blanca sin líder i el de White Rebels Barcelona.

Des de Mossos d'Esquadra i els altres cossos policials es veu amb preocupació l'actitud del grups, dits antifeixistes, siguin o no redskins, i sovint vinculats també a grups hooligans del futbol, que es retroalimenten amb espirals d'agressions, tot i que aquesta vegada els dits antifeixistes, agredissin a uns simples turistes. Els últims anys, al voltant del 12 d'octubre, s'han donat diverses agressions iniciades per suposats antifeixistes contra militants espanyolistes i/o ultres. Així el 12 d'octubre de 2011, el conegut dirigent, primer del MSR i després de PxC, Alejandro Fernández, fou agredit brutalment, precisant dues operacions al crani, a la porta del local de Barcelona  on Democracia Nacional feia un acte.  La resposta a aquesta agressió va ser l'atac brutal d'Stroika, cinc mesos més tard. I el 12 d'octubre de 2013 sis antifeixistes, en saber que aun bar de Sants-La Bordeta hi havia uns simpatitzants de DN i Falange, que havien anat a l'acte ultra de Montjuïc, van anar cap allà amb pals i barres de ferro i, després encaputxar-se, els van agredir brutalment. Estan imputats, i els fiscal els hi demana 15 anys de presó.

I, sense anar més lluny, el principal condemnat per l'agressió als ucraïnesos, Jordi P, havia estat identificat pels mossos d'esquadra dos dies abans de l'agressió, el 9 d'octubre de 2014, pels incidents davant l'Audiència de Barcelona, amb motiu del judici als autors de l'agressió a Alejandro Fernández, el 12 d'octubre de 2011. 

Tot i que aquells incidents del 9 d'Octubre van ser iniciats i provocats per un grup d'ultres que van irrompre davant el Palau de Justícia de manera sorpresiva per darrera d'on es concentraven els antifeixistes, donant algunes empentes que van desembocar en una breu baralla per la que va ser identificats deu ultres ara pendents de judici, els mossos també van responsabilitzar i probablement també serà jutjat, el condemnat ahir, Jordi P, donat que es va excedir, agredint a un militant ultra d'una manera que, segons la instrucció judicial no va ser el lògic intent de defensar-se o apartar als ultres que els van provocar amb alguna empenta. Com Jordi P, ha complert un any de presó preventiva, ara haurà d'ingressar a complir la resta de la condemna juntament amb els altres dos condemnats a tres anys. Els condemnat a un any, si no tornen a delinquir, no hauran de complir la condemna.  

Un cop més manifesto el meu profund desacord amb l'ús de la violència que practiquen membres de col·lectius antifeixistes contra militants ultres, no només perquè totalment contraproduent i general espirals de violència, sinó perquè està totalment injustificat.

I pel que fa al motiu d'odi ideològic cap els ucraïnesos dels suposats antifeixistes, que qualificaven de feixistes als ucraïnesos, es paradoxal que aquests suposats antifeixistes d'extrema esquerra coincideixin amb els grups ultres i feixistes espanyols i europeus que són que unnàniments donen suport a la voluntat russa d'annexionar-se part d'Ucraïna. Entre les delegacions ultres que han anat a Ucraïna a donar suport a la política annexionista de Putin, destaca l'exresponsable de relacions internacionals de Plataforma X Catalunya, Enric Ravello, que va anar a Crimea presentant-se com a diputat català del parlament espanyol. 

   
         

L'AUDIÈNCIA ANUL·LA LA SENTÈNCIA ABSOLUTÒRIA D'ANGLADA PER LES PRESUMPTES AGRESSIONS A VIC EL 22 D'ABRIL DE 2012 I ORDENA REPETIR EL JUDICI AMB UN ALTRE JUTGE EN ESTAR CONTAMINADA LA QUE EL VA ABSOLDRE

La Secció 8a de l'Audiència de Barcelona ha anul·lat la sentència absolutoria a Josep Anglada  per les presumpta agressió a dos joves a la plaça de Vic el 22 d'abril de 2012, fallada per la  jutgessa María Gloria Pérez, titular del Jutjat Penal número 1 de Manresa-Vic. 

En sentència de 14 d'abril de 2016, els jutges Carlos Mir Pérez, Maria Mercé Otero i María José Trenzo de Asensio, ordenen la repetició del judici que va tenir lloc el 24 de novembre de 2015 a Vic, i que el nou judici sigui fet per un jutge diferent a María Gloria Pérez, donat que aquesta està contaminada pel coneixement de les proves.

El principal motiu de l'anul·lació del judici és que la sentència absolutòria no va tenir en compte la prova mèdica de les lesions dels dos nois víctimes de l'agressió. És a dir, que no va valorar ni citar els informes mèdics a l'hora de d'absoldre Anglada, en donar més credibilitat al testimoni de l'esposa d'Anglada -que per llei té dret a mentir- i a una ex regidora d'Olot, que al dels dos joves pressumptement agredits i als testimoni de persones alienes que eren a la plaça i van confirmar que Anglada va ser l'agressor.

Tot i reconèixer l'Audiència que la llei dóna certa llibertat als tribunals per fer una lliure valoració de les proves, recorda que això "no significa lliure arbitri, ni molt menys que pugui valorar-se arbitràriament la prova, sinó que està limitat a les normes de la lògica, les màximes de l'experiència o de la sana crítica". Així l'Audiència recull les tesis d'Antoni Iborra, advocat de les dues víctimes, i retreu a la jutgessa de Manresa, María Gloria Pérez, que no faci cap raonament repecte la prova pericial mèdica, que ningú no va qüestionar en el judici i  "podria tenir rellevància en la causa".

El judici per les suposades agressions imputades a Josep Anglada, ara invalidat, va tenir lloc el 24 de novembre passat, tres anys i mig després dels fets succeïts, el 22 d'abril de 2012, quan el polític ultradretà i aleshores president de Plataforma per Catalunya, tornava de fer unes copes després de la festa del partit que s'havia celebrat a Vic aquell dia i hauria agredit a dos joves amb els que es va creuar a la plaça. 

Uns dels motius pels que la jutge de Vic-Manresa va absoldre Anglada, donant més credibilitat a l'ex regidora d'Olot,  Rosa Maria Llandrich, i a l'esposa d'Anglada, va ser que les vícimes i els testimonis es contradissin, segons la jutge, en afirmar uns que Anglada havia dit "Putos motros!", mentre que altres afirmaven que Anglada va dir: "Moros de merda!"

De la celebració de judici va sorprendre l'actitud de la jutge que va fer posar una taula per Anglada, cosa no habitual al jutjats de Vic pels acusats, i pel fet que estigués a punt d'expulsar a la premsa, donat que dues vegades alguns periidistes vam parlar en veu baixa entre nosaltres.

Segons la versió dels dos joves agredits, de l'amic que els acompanyava, i de dues dones i un home que eren a la plaça i van presenciar els fets, el grup en el que anava Anglada es va dirigir cap els tres joves i, en apropar-se a aquests, Anglada, en un estat diguem accelerat, va començar a fer crits, va escopir al terra mirant-los a ells, i va els va cridar "Moros de merda", al que Mohamed El Yachou va respondre amb un "Visca Catalunya!". 

Llavors, Eric Cano, en veure que Anglada anava cap el seu amic Mohamed, s'hi va interposar donant Anglada a Cano un cop de cap a la boca que li va motivar el trencament d'una dent i sang al llavi. Tot seguit, segons la versió dels agredits i dels testimonis, Anglada va donar un cop de puny a El Yachou, cosa que va motivar que alguns dels acompanyants d'Anglada l'agafessin pels braços i se l'enduguessin del lloc, abandonant la plaça. Tots els testimonis de l'acusació van coincidir en que Anglada semblava que anés "sortit" o begut, i que havia sigut el grup d'Anglada el que va anar a trobar als tres joves i no a l'inrevés.

Pel que fa a les persones que van testimoniar en el judici en favor d'Anglada, la magistrada donà credibilitat a la versió de  l’esposa d’Anglada, Olga Parra, tot i que per la seva condició de familiar de l’acusat no estava obligada a dir la veritat. També donà credibilitat al que van declarar els ex regidors d'Olot, Rosa Maria Llambrich, ara fidel a Anglada, i Nacho Mulleras.

  Llambrich i l'esposa van coincidir en la versió que va donar Anglada que havien estat els tres nois que prèviament l’havien insultat a ell i que, elles dues, per por que l’agredissin, se l’havien endut, sense que en cap moment Anglada tingués contacte físic amb cap dels nois. La fiscal demanava una pena de 10 mesos de presó per un  delicte contra la integritat moral, tipificat a l'article 173 del Codi Penal  i una multa de 900 euros per les lesions, a més d’indemnitzar amb 340 i 240 euros les dues víctimes. També demanava que es prohibís a Anglada aproximar-se a menys de 500 metres de les dues víctimes, durant sis mesos. L'advocat Toni Iborra, exercint l'acusació particular en nom dels dos nois, demanava un any i nou mesos, a més de la inhabilitació per exercir càrrec públic. En el cas que hagués estat condemnat, Anglada hauria pogut haver d'ingressar a la presó, ja que encara li computen uns antecedents penals per conduir begut per Madrid el setembre de 2009. Ara el judici s'haurà de repetir.

NO S'HAN PRESENTAT A DECLARAR LA MAJORIA DE CITATS AVUI PER L'APROPIACIÓ DELS COMPTES DE MAIL, FACE I TWITTER D'ANGLADA.  ARXIVADA LA DENÚNCIA CONTRA ANGLADA PER APROPIACIÓ DE DINERS DE PxC

D'altra banda avui no s'han presentat al jutjats de Vic sis dels set membres de l'anterior Executiva de PxC que havien estat cridats a declarar en condició d'imputats o investigats per l'apropiació de comptes de mail, face i twitter d'Anglada que es va fer instants abans de destituir-lo de la presidència de PxC. Només s'hi ha presentat l'exregidor d'Igualada i secretari General, Robert Hernando, que s'ha negat a fer declaracions en sortir del jutjats. Sembla que a la resta no se'ls ha localitzat. Aquesta és la segona vegada que són citats.  

I continuant amb les denúncies creuades derivades de la destitució d'Angalda, sembla que el Jutjat número 5 de Vic Manresa ha arxivat i desestimat la denúncia que va interposar PxC contra Josep Anglada per una suposada apropiació de diners dels partit.

LA FISCAL I L'ACUSACIÓ PARTICULAR DEMANEN PRESÓ PER ANGLADA EN CONSIDERAR PROVAT QUE VA AGREDIR DOS JOVES. Els testimonis de la defensa, uns es contradiuen, un altre no compareix, mentre l'ex regidor d'Olot Nacho Mulleras -ara imputat per la temptativa d'atemptat a Anglada- afirma 25 vegades no recordar res.

Avui s'ha celebrat al Jutjat Penal de Manresa i Vic, a la capital d'Osona, el judici al regidor vigatà i fundador de Plataforma X Catalunya, Josep Anglada, per les presumptes agressions a dos joves vigatans a crits de "moros de merda!", el 22 d'abril de 2012 a la Plaça Major, hores després que acabés la Diada del partit que Plataforma X Catalunya va celebrar a Vic aquell dia.

A causa de la coherència dels diversos testimonis cridats per la Fiscalia i l'acusació particular, front les contradiccions, amnèsia o incompareixença dels de la defensa d'Anglada, la fiscal i l'advocat de l'acusació particular han demanat que es condemni al polític vigatà per un delicte contra la integritat moral i per dues faltes de lesions. Anglada ha proclamat la seva innocència, afirmant que en cap moment va estar a menys de vint metres dels joves.

Els fets van passar cap a les 8 del vespre del diumenge 22 d'abril en creuar-se al mig de la plaça tres joves vigatans, un d'ells d'origen magribí, amb Josep Anglada que anava acompanyat de la seva dona, Olga Parra, la regidora d'Olot, Rosa Maria Llandrich, el també regidor d'Olot, Ignacio Mulleras, i d'un altre militant de PxC que havia de declarar, però no s'ha pogut localitzar.

Segons la versió dels dos joves agredits, de l'amic que els acompanyava, i de dues dones i un home que eren a la plaça i van presenciar els fets, el grup en el que anava Anglada es va dirigir cap els tres joves i, en apropar-se a aquests, Anglada, en un estat diguem accelerat, va començar a fer crits, va escopir al terra mirant-los a ells, i va els va cridar "Moros de merda", al que Mohamed El Yachou va respondre amb un "Visca Catalunya!". 

Llavors Eric Cano, en veure que Anglada anava cap el seu amic Mohamed, s'hi va interposar donant Anglada a Cano un cop de cap a la boca que li va motivar el trencament d'una dent i sang al llavi. Tot seguit, segons la versió dels agredits i dels testimonis, Anglada va donar un cop de puny a El Yachou, cosa que va motivar que alguns dels acompanyants d'Anglada l'agafessin pels braços i se l'enduguessin del lloc, abandonant la plaça. Tots els testimonis de l'acusació van coincidir en que Anglada semblava que anés "sortit" o begut, i que havia sigut el grup d'Anglada el que va anar a trobar als tres joves i no a l'inrevés.

Quan minuts després es va presentar la policia municipal i mossos d'esquadra a la plaça, Josep Anglada ja  no hi era. I els dos agredits, el seu amic, i els tres testimonis van declarar aquesta versió dels fets, i ho van ratificar a la comissaria dels mossos i al jutjat. 

Mohammed El Yachou ha manifestat en la seva declaració al judici, que creu que Anglada el va insultar per fer-li mal a causa del seu origen magribí i que aquests fets li van provocar, més enllà dels danys físics, insomni i angoixa durant una temporada.

Com ha destacat l'advocat de l'acusació, Toni Iborra, quan hores més tard PxC va penjar a la web el comunicat de premsa sobre la festa de la Diada del Partit, no va fer cap referència a aquest incident, i sí, en canvi, a la manifestació que es va fer contra PxC a l'entrada del parc on es feia l'acte, que segons el comunicat de PxC, gràcies a l'actuació dels mossos no, va impedir el seu normal desenvolupament. Però a les tres de la matinada, en difondre's que El 9 Nou publicava a la portada que Anglada en un estat que semblava etílic, havia agredit a dos joves a la plaça al crit de "moros de merda!", Anglada va anar a la comissaria  a denunciar que uns joves magrebins l'havien amenaçat amb crits de "Fill de puta, racista, et matarem".

Dies més tard les quatre persones que acompanyaven a Anglada van testificar que Anglada havia estat insultat i amenaçat, cosa que va fer que en aquell moment se l'enduguessin, i certament hi podia haver hagut contacte físic entre alguns d'ells -no amb Anglada- i els joves en aturar-los. El en aquell moment regidor d'Olot, Nacho Mulleras, va declarar llavors haver dit: "Aquests  són dels guarros que es manifestaven aquest matí contra nosaltres". Però aquesta versió, i la que ha declarat avui Anglada de es va mantenir lluny dels joves, no ha pogut ser ratificada amb una mínima coherència per part dels testimonis d'Anglada.  

Així l'ex regidora olotina, ara enfrontada amb Mulleras, ha afirmat que va veure com els tres nois es dirigien cap a ells mentre cridaven "Cabron, racista, et matarem!", al que Anglada va respondre que "Jo no tinc por a res ni a ningú!". I que ella i l'esposa d'Anglada el van agafar dels braços i el van allunyar del lloc. Però tot seguit a preguntes de la fiscal i dels dos advocats no ha pogut aclarir la seqüència dels fets i explicar què van fer Mulleras i l'altre militant de PxC, donat "que jo casi no hi veig", i que a causa d'una sèrie de malalties  havia perdut gairebé la vista. Per la seva banda Olga Parra, esposa d'Anglada, que per motiu del parentesc no està obligada a dir la veritat, ha ratificat la versió del seu marit, però no ha sapigut explicar com és que la denúncia no es va posar fins las tres de la matinada.

AMNÈSIA DE NACHO MULLERAS

Surrealista ha estat la declaració de l'exregidor d'Olot, Ignacio Mulleras, que ha estat cridat a declarar, tot i que la defensa d'Anglada, que és qui el va incloure inicialment com a testimoni, ha renunciat a interrogar-lo. A diferència de Llandrich que continua amb Anglada, Mulleras està imputat per la temptativa de provocar-li un accident de transit, i va ser copartícep del procés de destitució i expulsió d'Anglada de PxC.  Així, després d'afirmar que no volia afavorir ni perjudicar a Anglada en aquest procés, ha dit no recordar res del que va passar, repetint 25 vegades a les preguntes de l'acusació i de la fiscal "no recordo res de res". Mulleres ha vingut acompanyat del dirigent de PxC, Xavier Simó, que va assumir la presidència de PxC el febrer de 2014 quan van expulsar a Anglada.

Anglada moments abans de començar el judici, acompanyat de la seva dona i de l'ex regidora d'Olot, Rosa M Llandrich

Anglada fent declaracions en un recés del judici. al fons a l'esquerra amb ulleres, Xavier Simó, que assumí la presidència de PxC després de l'expulsió d'Anglada

També ha estat sorprenent la declaració per vídeo conferència de Mercé Vergés que, després de confirmar vagament la versió d'Anglada, ha manifestat que per pròpia iniciativa en veure aquell dia els fets, es va dirigir al senyor calvo (Mulleras) "que havia tirat a terra en donar una empenta a uns dels nois per protegir a Anglada, i li vaig donar el meu telèfon per si volia que jo declarés". Tot i això, a preguntes de la fiscal ha dit que no va poder veure tot el que havia passat i que ella, quan va oferir-se a declarar, mai va imaginar que això acabaria en un judici".   L'altre membre de PxC, que va declarar els dies següents corroborant la versió d'Anglada, no ha declarat en no estar localitzable.

Així les coses tant la fiscal com l'advocat de l'acusació particular, Toni Iborra, han donat validesa a les declaracions dels nois agredits i dels altres quatre testimonis, destacant el fet que Anglada no denunciés haver estat agredit fins que es va publicar de matinada que ell havia agredit a uns nois. Han considerat incoherents i contradictòries les declaracions dels testimonis de la defensa i sorprenent l'amnesia de Mulleras.
 Per tot això la fiscal demana una pena de 10 mesos de presó per un  delicte contra la integritat moral, tipificat a l'article 173 del Codi Penal  i una multa de 900 euros per les lesions, a més d’indemnitzar amb 340 i 240 euros les dues víctimes. També demana que es prohibeixi a Anglada aproximar-se a menys de 500 metres de les dues víctimes, ja sigui del seu domicili, del lloc de feina i qualsevol altre lloc que aquests freqüentin, durant sis mesos. L’acusació particular ha demanat una pena d’un any i nou mesos de presó.  
I davant la possible suspensió del compliment de la pena en ser menor de dos anys, la fiscal s'ha mostrat favorable a la suspensió si paga les multes, mentre Iborra ha demanat que compleixi condemna en ser reincident, ja que va ser condemnat per negar-se a fer la prova d'alcoholèmia i per conduir begut a sis mesos de presó.

Per la seva banda, l'advocat de la defensa ha demanat l'absolució en entendre que els testimonis de la part contrària s'han contradit sobre l'hora que van passar els fets i el seu desenvolupament. De tota manera ha  demanant que en el cas que es considerin provats els fets, no se'l condemni penalment, sinó només per una falta de vexacions.

Anglada, en acabar el judici s'ha mostrat confiat de que serà absolt o, com a molt que serà només condemnat per una falta. 
S'ha de dir que aquests fets van tensionar molt la ciutat, i al cap d'un mes es va fer una manifestació que ha estat la més multitudinària celebrada a Vic.

Hi ha diferents opinions sobre si en el cas que sigui condemnat, seria també inhabilitat durant el temps de la condemna -encara que no entri a presó- a exercir càrrec públic, és a dir exercir com a regidor. Després de ser-ho durant 12 anys per Plataforma X Catalunya, ara ho és per Plataforma Vigatana, i ha ha registrat un nou partit d'àmbit estatal, Front Nacional Identitari.

     

Eric Cano, un dels joves agredits, declarant

Mohamed El Yachou declarant

Anglada declarant