El 14 acusats per la campanya contra la mesquita del carrer Japó de Barcelona accepten el pacte o acord de conformitat, declarant-se culpables amb penes d'un any a dos anys i mig que no hauran de complir. Han d'indemnitzar al centre islàmic i fer curs sobre igualtat, diversitat i drets fonamentals. El judici s'ha demorart dues hores perquè no compareixia l'ex responsable de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, que ha arribat tard

       

Avui havia de començar el llarg judici als 14 acusats per la campanya contra la mesquita del carrer Japó de Barcelona, però tal com es va acordar fa tres setmanes entre defenses, els acusats, Fiscalia i l'acusació popular exercida per l'Ajuntament de Barcelona, els 14 ultres que havien de  ser jutjats a partir d'avui han acceptat el pacte de conformitat declarant-se culpables, sent condemnats a unes penes que van d'un any, any i mig o dos anys i mig, que no hauran de complir si no tornen a delinquir. Hauran de pagar indemnitzacions en concepte de reponsabilitat civil que la majoria ja han començat a abonar, i seguir un programa sobre drets fonamentals, igualtat i diversitat, es a dir seguir un curset a càrrec de la Conselleria de Justícia. 

En concret s'ha aconseguit una conformitat amb el Ministeri Fiscal i l'acusació popular, amb el contingut següent: Pels delictes dels que eren acusats, un delicte de coaccions per a impedir l'exercici d'un dret fonamental, dos delictes lleus d'amenaces, un delicte lleu de lesions i un delicte comès en ocasió de l'exercici dels Drets Fonamentals i Llibertats públiques reconeguts en la Constitució, concorrent l'agreujant de cometre els fets per motius de discriminació religiosa i ideològica, l'atenuant analògica de dilacions indegudes i l'atenuant simple de reparació del mal causat, s'ha interessat per a aquests , pel primer delicte, les pena de 12 mesos de presó i allunyament de la Mesquita per un termini de 5 anys, pel segon delicte, un mes de multa i allunyament durant 6 mesos respecte perjudicat, pel tercer delicte, un altre mes de multa i allunyament dels perjudicats, pel quart delicte, la pena d'1 any i 6 mesos de presó i multa de 5 mesos, inhabilitació especial per a professió o ofici relacionats amb l’educació per un temps de 4 anys i 6 mesos i allunyament de la Mesquita per un termini de 5 anys .Igualment s’ha acordat la clausura definitiva dels perfils en xarxes socials Facebook i Twitter des d’on s’havien comès els fets. Igualment s’ha acordat l'abonament de 15.000 euros en concepte de responsabilitat civil. La condemna més alta ha estat per Albert Bruguera amb una pena de 12 mesos de presó per un delicte i 18 mesos per l'altre delicte. 

Si no s'haguessin declarat culpables s'hagés fet el judici que duraria dos mesos i s'arriscaven a penes molt més altres. La  Fiscalia de Delictes d'Odi de Barcelona demanava 10 anys de presó  (no vuit i mig com diuen alguns mitjans) per Albert Bruguera, ex delegat de Democracia Nacional a Catalunya, 6 anys i un dia per l'ex dirigent de Democracia Nacional Joven, Juan de Haro, penes de 6 anys per altres tres militants o ex militants de DN, i 3 anys i un dia per altres deu. Tot i la rebaixa de les penes acordada, s'els ha condemnat per delictes d'amenaces, coaccions, lesions i incitació a l'odi per motius religiosos i contra els drets fonamentals. Avui no ha estat cridat un quinzè acusat que no ha comparegut en anterior citacions i ha estat declarat en rebel·lia. La vista prevista per les 9´30 s'ha demorat gairebé dues hores perquè Juan de Haro no arribava, i finalment s'ha decidit començar sense ell, que s'ha incorporat a les 13 hores.

La majoria dels condemnats, alguns membres molt actius de Democracia Nacional fa cinc anys a Catalunya, han abandonat la militància i els càrrecs de responsabilitat en el partit com és cas de Bruguera, de De Haro o també dels coneguts Antonio Castellón i Alba Sánchez, que tenia el perfil a les xarxes de Hanna Reitsch.  

La campanya contra aquest oratori la van començar el febrer de 2017 alguns veïns amb participació de Plataforma per Catalunya, principalmnet de Jordi de La Fuente i Pablo Barranco, però a partir de juliol d'aquell any va ser Democracia Nacional qui la va liderar. 

 

Imatge de la vista d'avui a l'Audiència de Barcelona
                                     

 Un dels condemnats entrant a l'Audiència de Barcelona amb el seu advocat, Fernando Oriente.

 

 Imatge de la campanya contra la mesquita l'estiu de 2017

Clica per veure vídeo de la notícia al Telenotícies Migdia de TV3

El president de Vox a la ciutat de Barcelona, Gonzalo de Oro Pulido, probable cap de llista a les municipals per Barcelona. El partit també pensa en la diputada M Elisa García Fuster. Vox canvia de plans donat que havia optat pel diputat Joan Garriga, però ara aquest haurà de dedicar més temps al Parlament en ser molts dies a Madrid el seu cosí, Ignacio, nou secretari general. Francisco González serà cap de llista a L'Hospitalet

       

 

 

 

 

 

 

 

 

 

María Elisa García Fuster i Gonzalo de Oro Pulido                                   

 

El nomenament d’Ignacio Garriga com nou secretari general de Vox en substitució de Javier Ortega Smith, anunciat el passat dia 6, obliga al partit ultra a canviar de plans de cara a la candidatura per la ciutat de Barcelona a les municipals de maig. No perquè Ignacio Garriga pensés repetir com a candidat a l’alcaldia de Barcelona, sinó perquè el seu cosí i també diputat al Parlament i portaveu del grup a la cambra catalana, Joan Garriga Domenech, president del comitè executiu provincial de Vox, que era la persona que havia de ser el candidat a l’Ajuntament de Barcelona, haurà de dedicar molt més temps a la coordinació del grup parlamentari, en passar a partir d’ara part de la setmana Ignacio Garriga a Madrid per exercir la tasca de secretari general del partit.

Ignacio Garriga fa mesos ja s’havia descartat per encapçalar la candidatura a l’alcaldia de Barcelona i en cap cas ho podria ara ser després de ser nomenat secretari general de Vox, donat que l’excusa per la que s’ha apartat Ortega Smith de la Secretaria General, és que Ortega havia de centrar el seus esforços en la candidatura a l’alcaldia de Madrid, on és regidor, a la tasca de diputat al Congrés i també al seguiment del recursos presentats a diverses lleis per Vox al Tribunal Constitucional, que fins fa quatre mesos portava Macarena Olona. Així doncs, segons fonts de Vox, donat que Joan Garriga Domenech també ha quedat descartat en haver d’assumir part de la feina que feia el seu cosí Ignacio a Parlament, el partit pensa en la diputada María Elisa García Fuster i en el president de Vox a la ciutat de Barcelona i consultor financer, Gonzalo de Oro Pulido com a probables alcaldables. García Fuster és metgessa anestesista de l’Hospital de Bellvitge, actualment en excedència en ser diputada.  Tot i això, sembla que García Fuster no acaba de decidir-se o que el seu perfil no acaba d'agradar i qui té més probabilitats de ser designat és el desconegut Gonzalo de Oro Pulido. L'encara regidor del PP, Josep Bou, que no repetirà a la llista del partit de Feijóo i té bones relacions amb els dirigents de Vox a Madrid està descartat que encapçali la candidatura de Vox a Barcelona pel seu caràcter de vegades incontrolable.  

 

Joan Garriga, portaveu de Vox al Parlament, no serà candidat a l'alcadia donat que ha de dedicar més temps al Parlament, en ser molts dies a Madrid el seu cosí Ignacio, nou secretari general. A la dreta de la foto hi veiem Gonzalo de Oro Pulido, probable alcaldable.

Després de la supressió de les primàries per triar als candidats, és el Comitè Executiu Nacional (CEP) de Vox qui confecciona totes les llistes, després d’escoltar la proposta del president del Comitè Executiu Provincial, que a barcelona és Joan Garriga Domenech. La persona que presideix l’equip que per indicació del CEN està triant els candidats de les properes eleccions municipals i autonòmiques de maig és el fins ara poc conegut a Vox, Ignacio (Íñigo) Hoces Iníguez.

La possibilitat de que Vox obtingui representació a l’ajuntament de la capital catalana dependrà molt de què passi amb el PP i de Ciudadanos que encara no han definit es seves candidatures. Per entrar a l’ajuntament cal un 5% dels vots, percentatge que a Barcelona dona d’entrada dos regidors, i el nombre de vots aconseguits pel partit ultra a la ciutat ha canviat molt segons una o altra eleccions. Així a les municipals de maig de 2019, en que va fer una mala campanya, només va obtenir 8,751 vots, un 1,15%.  A les generals de novembre de 2019 va tenir 43.475, un 5,3%. I a les del Parlament del febrer de 2021, 44.280, un 7,13%,  percentatge que en unes eleccions municipals hagués significat tres regidors.

A les passades municipals de 2019 Vox va fracassar a Catalunya en aconseguir entrar només a Salt amb 3 regidors, dos dels qual ja eren regidors per Plataforma per Catalunya. Un dels errors que Vox reconeix que va cometre llavors va ser convertir les taules i carpes de la campanya electoral en tauletes de venda de clauers i polseres, i no redactar ni repartir programes electorals específics i diferents per cada municipi, ni implicar-se amb anterioritat en les problemàtiques diferentes de cada municipi. De moment Vox a tot Catalunya impulsa la campanya "Barrios seguros" liderada per l'entitat vinculada a Vox "Mi Barrio Seguro" en la que identifica i vincula immigració amb inseguretat, cosa que no evita a molts barris estiguin entranat a Vox immigrants llatinoamericans.

                          

Gonzalo de Oro Pulido, coordinador de Vox barcelona y probable alcaldable, en la protesta de l'entitat vinculada a Vox "Mi Barrio Seguro" a la Plaça Artós de Bareclona el passar 23 de juny

Vox aposta fort a L'Hospitalet

Pel que fa a la segona ciutat de Catalunya, L’Hospitalet de Llobregat, el candidat serà el dirigent local Francisco González, que encapçalarà una candidatura gairebé nova en comparació amb la de fa 4 anys, que va tenir com a cap de llista a l’ex dirigent de Plataforma per Catalunya, Pablo Barranco que no vivia a la ciutat. A L’Hospitalet a les municipals del maig de 2019 Vox va aconseguir 2.664 vots, un 2,66%, molt lluny del 5% necessari per aconseguir regidors. 

                         

Francisco González, alcaldable per L'Hospitalet amb Ignacio Garriga

El partit va tenir en contra al fins llavors coordinador de Vox a L’Hospitalet, Daniel Clemente, i bona part dels militants locals que van denunciar que els havien apartat dels llocs de dalt de la llista i s’havia fet una llista en la que la majoria dels seus membres no vivien a L’Hospitalet. A les eleccions al Parlament de Catalunya de febrer de 2021 Vox va ser la tercera força a L’Hospitalet amb 7.729 vots, un 9,60%, pel que Vox ara està apostant fort per la candidatura d’aquesta ciutat, confiant aconseguir diversos regidors. La ultradreta va obtenir bons resultats a L’Hospitalet l’any 2011 amb Daniel Ordóñez com a cap de llista de Plataforma per Catalunya (PxC) que va tenir 6.207 vots, un 7,32% i dos regidors. El 2015, amb Plataforma immersa en un profunda crisi, Ordóñez va tornar a encapçalat la llista, però no va aconseguir representació. Després d’això el líder de PxC a L’Hospitalet va deixar Plataforma, marxant a viure a Madrid on es va presentar a oposicions al Servei de Vigilància Duanera sent nomenat Cap de Vigilància Duanera de l’Aeroport de Barajas