LA TRUITA, ELS OUS, LA DENÚNCIA D'ANGLADA, LA FERMESA DE JOAN COMA I L'ACTITUD DE L'ALCALDESSA DE VIC. No crec que la denúncia li resulti electoralment rentable a Anglada, però ha donat un gran protagonisme a Joan Coma que ell va denunciar

L'alcaldessa Anna Erra, davant l'Audiència Nacional, amb dirigents d'ERC, CUP, Omnium i l'ANC 

L'esperpèntic procés judicial al regidor de la Cup de Vic, Joan Coma Roure, per un presumpte delicte de sedició, per haver dit en el debat d'un Ple municipal que "per fer la truita primer cal trencar els ous", referint-se a la necessitat de practicar desobediència civil, neix d'una denúncia contra Coma del regidor ultra, Josep Anglada, a la Guàrdia Civil.  I l'alcaldessa de Vic, Anna Erra, que ha estat avui a Madrid donant suport a Joan Coma, detingut i traslladat a l'Audiència Nacional, pel presumpte delicte de sedició, mostra de nou, amb aquest gest, un talant molt diferent als dels seus dos predecessors al front de l'ajuntament, els democratacristians Jacint Codina i Josep Maria Vila d'Abadal, que no només es van servir quan els calgué d'Anglada per aconseguir la majoria al ple, sinó que amb el seus errors el van fer més gran. De fent, se'm fa difícil imaginar Vila d'Abadal donant suport a un regidor de la CUP.

Anglada, que tot i ser escollit de nou regidor el maig de 2015, ara per Plataforma Vigatana, havia perdut bona part del protagonisme polític i mediàtic a la capital d'Osona després de la seva expulsió de Plataforma per Catalunya i la patacada de la ultradreta a les passades eleccions muncipals, va intentar recuperar-lo amb gestos com la denuncia a Coma Roure.

Així, per pròpia iniciativa, va lliurar a la Comàndancia de la Guàrdia Civil de Vic la documentació del debat sobre l'aprovació per part del Ple de la moció de suport a la desconnexió amb Espanya. La moció es va aprovar a Vic el 9 de desembre de 2015 quan el Tribunal Constitucional ja havia suspès la declaració, i amb un informe crític a la seva aprovació per part de la Secretària Municipal. 

Anglada va lliurar a la Guàrdia Civil l'acta del ple, on es recollien textualment les paraules del regidor de la CUP. I la Guardia Civil ho va traslladar al jutge Ismael Moreno i al fiscal Vicente González Mota el qual va demanar imputar-lo, com així va ser per haver dit en el ple que "per fer la truita s'han de trencar els ous". Expressió que el jutge i el fiscal van interpretar com una crida a la sedició, penalment castigada. 

Personalment vull donar de nou tot el meu suport al regidor Joan Coma més enllà de que jo estigui o no d'acord amb la CUP. Expressar opinions i voluntats de canvis pacífics i democràtics mai pot ser delicte. 
Crec que la jugada li acabarà sortint malament a Anglada a nivell electoral a Vic, però sí que li ha donat certa visibilitat mediàtica a la premsa catalana i espanyola front la irrellevància actual als mitjans de Plataforma per Catalunya que el va expulsar. Així mateix penso que Joan Coma, per la seva fermesa i la coherència de les seves idees, ha sortit política i mediàticament reforçat i té un llarg camí per fer.

 Coma, en sortir en llibertat provisional de l'Audiència Nacional

Moment en que Coma, acompanyat de l'alcaldessa, es detingut pel mossos per tralladar-lo a la Comandància de la Guàrdia Civil

Twitt d'ahir de Josep Anglada, responsable de la imputació de Joan Coma

EL CONSELLER JORDI JANÉ I LA TRÀGICA MORT DE SALOU

Al nou conseller d'Interior, Jordi Jané se li ha canviat la cara aquesta setmana amb motiu de les compareixences i declaracions per la mort del senegalès Mor Sylla, el manter que va caure la matinada de dimarts des del balcó del seu pis a Salou. 

Jané, que va arribar a la Conselleria a finals de juny, tot i la seva llarga trajectòria al Congrés del Diputats, era gairebé un desconegut per la ciutadania, i va tenir el seus primers telenotícies de glòria amb motiu de l'incendi d'Òdena amb unes llargues intervencions en directe en les que, en algun moment, més que un conseller que informa del treballs d'extinció, semblava un comentarista esportiu, que fent un gran ús del llenguatge corporal, retransmetia amb entusiasme el combat dur, però victoriós dels bombers, forestals, ADFs i mitjans aeris contra el foc. Dies més tard donava una nova mostra del seu caràcter comunicatiu analitzant l'increment d'accidents de trànsit motivats per l'ús del mòbil i, mentre brandava davant les càmeres el seu propi telèfon, lamentava que molta gent envii WhatsApps mentre condueix.

Però la seva cara ha canviat radicalment en les compereixences i entrevistes fetes amb motiu de la mort del manter senegalès a Salou. I si en les compareixences i entrevistes sobre l'incendi el seu semblant mostrava un entusiasme i optimisme, fins i tot potser exagerat, el que ha mostrat aquesta setmana pels fets de Salou semblava el propi d'algú conscient que ha iniciat un calvari en el que segons con vagi, ell serà la víctima expiatòria tot i no ser-ne en cap cas responsable.

I és que de la mateixa manera que el cos de Mossos d'Esquadra, el conseller Felip Puig, i el Director General de la Policia, Manel Prat, van patir un fort desgast en contradir després les proves o les resolucions judicials les seves primeres i segones versions sobre el cas Ester Quintana o el cas Benítez del Raval, el conseller Jané i el director dels Mossos, Albert Batlle, han apostat sense deixar lloc a cap dubte, per la versió de l'atestat policial. Una versió que afirma en cap cas va haver-hi contacte físic ni al pis ni al balcó entre el senegalès mort i l'agent, pel que el motiu pel que va caure seria bé, per voler fugir, bé a causa d'una resposta irracional i accidental motivada pel pànic generat per la irrupció de la policia. 

En cap cas estic insinuant que el senegalès caigués empès per l'agent i considero reprobable que alguns parlin d'assassinat o homicidi. Però si la versió del company de pis que afirma que sí que hi va haver-hi contacte físic amb estrebades entre l'agent i el senegalès és verificada per nous testimonis o considerada com probable per la instrucció judicial, Jordi Jané i Albert Batlle ho tenen ara molt magre.  

He de dir que aquest cas és el segon cop que pateix el cos dels mossos des que Jané és conseller. Fa dues setmanes va succeir un altre fet que qüestiona o desautoritza els mossos que del que gairebé no se n'ha parlat. ¿Recorden el cas del  militant ultra Diego Frías, detingut i empresonat el passat abril en el marc de l'operació anti-gihadista, amb motiu de la desarticulació del grup de Sabadell i Terrassa?  Segons la versió dels mossos, Frías havia planificat amb el seu amic i cap de la cèl·lula gihadista, Antonio Sáez Martínez, Alí el Peluquero, atemptar contra una llibreria jueva de Barcelona i tenia a disposició dels gihadistes un arsenal d'armes i explosius. Per aquest motiu el militant ultradretà ingressà a la presó amb la resta de la cèl·lula. I s'obrí una polèmica entre la Generalitat i el Departament d'Interior d'una banda, i el ministre Jorge Fernández Díaz de l'altra, quan trascendí que en el curs de la investigació del mossos, un agent de la Policia Nacional va fer avisar als gihadistes que estaven sent vigilats pels mossos.

Doncs bé, mentre la resta del grup continua a presó, el passat 29 de juliol l´últra Diego Frías fou posat en llibertat sota fiança de 3.000 euros, si bé continua imputat. Així doncs, hi ha més peces que no quadren en aquesta operació feta pels Mossos, interferida potser pel la Policia Nacional, i no estaria de més que el gabinet del conseller Jané ho aclarís.   

 Llegir en català al Periódico
 Leer en castellano en El Periódico