Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vic. Mostrar tots els missatges

dimecres, 15 d’abril del 2026

NUDO CORREDIZO EN RIPOLL. La Vanguardia, El PSC se ahoga con su cordón sanitario

 


Xavier Rius Sant, La Vanguardia 15 de abril de 2026

No entiendo la que se ha liado en Ripoll por la abstención de los dos concejales del PSC a los que el partido obliga a dimitir por haber permitido con su abstención que Sílvia Orriols apruebe los presupuestos, cuando la conclusión a la que llegaron el PSC y ERC hace poco más de un año, cuando Junts se descolgó en el último momento a sumarse a una moción de censura que iba a dar a los de Puigdemont la alcaldía, fue que más hubiera valido permitir con alguna abstención que se aprobaran las cuentas en Ripoll y evitarse dos meses de culebrón y exposición mediática de Orriols, tras los que las cuentas quedaron aprobadas.

No es lo mismo investir a un presidente o un alcalde ultra o votar leyes que castigan a los inmigrantes o recortan libertades que desencallar con una abstención unos presupuestos municipales, más cuando lo relativo a las ayudas sociales se decide en el consejo comarcal. Y es que si hay una diferencia en España entre la administración local y la de los gobiernos autonómicos o del gobierno central es que los ayuntamientos, si quedan bloqueados al no conseguir aprobar los presupuestos, no pueden disolverse y convocar elecciones. 

El alcalde, cuando ve rechazada la aprobación de los presupuestos, tiene un mecanismo para evitar el bloqueo: la moción de confianza vinculada a la aprobación de los presupuestos. Es decir, el alcalde o alcaldesa al que el pleno le rechaza los presupuestos puede plantear una moción de confianza para que el pleno se posicione sobre su continuidad. Y, si la gana, los presupuestos quedan aprobados. Pero si la pierde no queda cesado. Se abre un plazo de un mes para que la oposición plantee una moción de censura con un candidato que tenga el apoyo de la mayoría absoluta. Y, si pasado ese mes no se ha presentado la moción, el alcalde o alcaldesa queda revalidado y los presupuestos aprobados. Así los aprobaron en Barcelona en diversas ocasiones estando en minoría Xavier Trías, Ada Colau y Jaume Collboni, ya que para ser desbancados hubiera sido necesario que partidos antagónicos pactaran candidatos de consenso.

Varios ediles reconocían el año pasado que más les hubiera valido una abstención para que se aprobaran los presupuestos

Orriols fue investida alcaldesa en 2023 con solo seis de los diecisiete concejales, al negarse Junts a apoyar un gobierno de coalición que tuviera la mayoría absoluta. Gobernando en minoría en 2024 prorrogó los presupuestos del anterior gobierno de Junts. Y en 2025, al serle rechazados, se arriesgó y presentó la moción de confianza a su continuidad que perdió. Pero tras semanas en que Ripoll y ella misma estuvieron en primera plana de los informativos, cuando Junts, ERC, PSC y la CUP habían pactado ya la moción de censura proponiendo a la concejal de Junts, Maria Soldevila, como alcaldesa, en el último momento Junts se echó atrás. Y, al no formalizarse la moción de censura, Orriols salió victoriosa revalidándose como alcaldesa frente a una oposición dividida, y los presupuestos aprobados. 

En aquel momento, en público y privado, concejales de los diversos grupos, también del PSC y ERC, reconocieron que más les hubiera valido ahorrase el culebrón permitiendo con la abstención de algún concejal que se aprobaran los presupuestos.

Eso es lo que decidieron hacer la pasada semana los dos concejales del PSC para no regalarle a Orriols cinco o seis semanas de protagonismo, con el que posiblemente se victimizaría, para acabar alzándose de nuevo como vencedora ante una oposición que es incapaz de unirse para desbancarla. 

Ciertamente la presencia de grupos como Vox o Aliança y sus propuestas disruptivas hace difícil la gobernabilidad y el alcance de mayorías. Por activa o por pasiva, la mayoría de partidos han cometido errores. 

La CUP, por no desmarcarse de los escraches a carpas y mesas de Vox y Aliança que en ocasiones acaban con violencia y solo refuerzan a dichos partidos. 

Junts, asumiendo algunas propuestas de Aliança, pactando en Manresa con el Front Nacional, partido con el que Orriols saltó a la política, o ganándose en Vic a Josep Anglada, que esta legislatura ha sido el comodín fácil para conseguir la mayoría en muchas votaciones, u oponiéndose en 2023 en Ripoll a un gobierno de coalición, con lo que hizo grande a Orriols. 

Pero el PSC, desde que la ultraderecha irrumpió en Catalunya a nivel municipal con Josep Anglada, también ha cometido notables errores. Y ahora se ha enredado en su propio cuello con el cordón sanitario.

                          

dimarts, 4 de març del 2025

Josep Anglada, normalitzat com a regidor que dona suport al govern municipal de Junts d'Albert Castells, torna als orígens tensionant el ple d'ahir pel tuit que insultava la regidora de la CUP, Carla Dinarès, en un moment que Aliança consolida presència a Osona de cara les municipals. Junts, Ara Vic i Som Identitaris tombén la moció de reprovació a Anglada presentada per la CUP, ERC, PSC i Comuns

 

Josep Anglada i la també regidora de Som Identitaris, Marta Riera, a l'esquerra de la imatge, en el ple muncipal d'ahir, asseguts al costat dels tres de la CUP.

Segurament va ser una casualitat. Però en el ple muncipal d'ahir dilluns en el que l'alcalde de Junts, Albert Castells, va llegir una declaració pròpia reprovant Josep Angalda pel tuit insultant a la regidora de la CUP, Carla Dinarès, que va fer el passat 16 de febrer, amb el que Anglada tornava a les maneres crispades i mal educades de fa una o dues dècades, van assitir-hi com a públic el secretari d'organització d'Aliança Catalana, Oriol Gès, i la presidenta d'Aliança a Osona i ex regidora de Roda de Ter, Marina Quintana. I és que Aliança Catalana que en les eleccions catalanes del passat 12 de maig va quedar com a quarta força política de Vic en aconseguir 1.400 vots, el 8,57 per cent, vol apostar fort d'aquí dos anys a les municipals per la ciutat de Vic, disputant-se el vot dels ciutadans que veuen com un perill a la immigració.  L'any 2011 la candidatura xenòfoba de Plataforma per Catalunya que encapçalava Josep Anglada va quedar en segon lloc amb  2.993 vots, un 20%, aconseguint cinc regidors.  Ara Anglada es regidor de Vic pel partit  Som Identitaris, formació que fa dos anys va aconseguir 1.193 vots, el 8,82 % i dos regidors. I és evident que en unes eleccions muncipals on ser o no ser independentista serà poc rellevant, Aliança Catalana i Josep Anglada competiran per un espai electoral molt semblant. Anglada m'ha confirmat que pensa tornar a presentar-se i Aliança també vol fer-ho si bé encara no té un candidat. L'ex regidor vigatà de Solidaritat, Iban Lapeira, que les passades eleccions catalanes va manifestar la seva simpatia vers Sílvia Orriols no sembla que sigui la persona qua Aliança busca per postular-se amb un discurs anti immigració i competiur de tu a tu amb Josep Anglada. 

Dic que Anglada ha tornat a les seves velles maneres aconseguint rellevància informativa perque aquests dos anys de mandat, s'ha caracteritzat per parlar poc d'immigració i, presentant-se com un polític de seny, ha donat amb el seu vot i el de la regidora Marta Riera, els vots que li mancaven a l'alcalde Junts Albert Castells, per la majoria absoluta. Fet que més enllà d'esvair un cordó sanitari cap a al seva formació, li ha donat una imatge de polític responsable que intenta i aconsegueix arribar a acords amb l'equip de govern.

El Ple de Vic consta actualmente de 21 regidors. La majoria està en 11, però Albert Castells governa amb els seus vuit regidors i els dos de la candidatura Ara Vic, hereva del PDECAT i a Vic també d'Unió Democràtica que lidera el regidor d'Unió, Xavier Farrés. En tenir el govern municipal de només deu regidors està en minoria i aquests dos anys ha aconseguit aprovar els pressupostos gràcies als vots d'Anglada i Marta Riera que aconseguiren introduir o modificar partides significatives. I a la majoria de plens el govern municipal ha donat suport a mocions i propostes de Josep Anglada. En el ple d'ahir es va aprovar el nou pla de recollida d'escombraires, que de moment renuncia al polèmic "porta a porta", gràcies al vot positiu dels dos regidors de Som Identitaris.    

 


                                                          

La regidora de la CUP, Carla Dinarès

Ara bé el tuit que Anglada va fer el 16 de febrer, responent a un de la CUP que l'acusava de ser transfòbic, en el que Anglada qualificava a la regidora Carla Dinarès d'estar sonada i ser "lletja, grossa i gilipolla", ha significat un retorn a les velles maneres de manadats anteriors. I s'ho hagués proposat o no, Angalda ha tornat a ser notícia i ha dividit a la resta de partits del ple muncipal en rebutjar els dos patits de l'equip de govern signar una moció de reprovació conjunta com pretenien la CUP, ERC, el PSC i els Comuns. 
Així l'alcalde, després de recordar que es va reunir amb Anglada i li va demnar que esborrès el tuit, com així va fer, i que demanés disculpes, ha llegit un manifest o declaració que desitjava que hagués estat avalada per la resta de grups de l'oposició. Grups que no l'han avalat en considerar entre d'altres qüestions que calia posicionar-se per fer un cordó sanitari i l'aillament d'Anglada, que tindria com a primera conseqüència que l'alcalde hauria de renunciar a servir-se dels dos regidors de Som Identitaris per guanyar les votacions, aprovar pressupostos i poder tirar endavant la governança  de la ciutat.   

La moció presentada per la CUP, ERC, PSC i Comuns, ha rebut el vot positiu dels regidors d'aquest grups i el vot en contra dels vuit de Junts, dels 2 d'Ara Vic i dels dos de Som Identitaris. Així doncs ha estat rebutjada per 12 vots contra 9.





    


Imatge del congrés comarcal d'Aliança Catalana a Osona del 24 de novembre en el que es va nomenar a l'ex regidora de Roda de Ter, Marina Quintana, coma presidenta comarcal. 


    

dimarts, 11 de juliol del 2023

Entrevista que em fa Siscu Baiges sobre Vox, el meu llibre "Vox. El retorno de los ultras que nunca se fueron" i les eleccions del 23 de juliol. Xavier Rius Sant: "Vox és una ultradreta més perillosa que la de Le Pen o Meloni"

Entrevista que em fa Siscu Baiges per twitch.tv i  el seu cana de Youtube sobre Vox, el meu llibre "Vox. El retorno de los ultras que nunca se fueron", els altres partits ultres i les eleccions del 23 de juliol. Xavier Rius Sant: "Vox és una ultradreta més perillosa que la de Le Pen o Meloni"

Parlo dels líders de Vox com Santiago Abascal, Ignacio Garriga, Jorge Buxadé, Javier Ortega Smith i Iván Espinosa de los Monteros. També de Silvia Orriols i Aliança Catalna a Ripoll, i de Josep Anglada a Vic. Xavier Rius Sant: "Vox és una ultradreta més perillosa que la de Le Pen o Meloni"


 

divendres, 28 d’abril del 2023

Sólo la Falange, Hacer Nación y Som Identitaris de Josep Angalda resisten tras las irrupción de Vox y se presentan el 28-M

                                                                  

Falange Española de las JONS juntamente con La Falange-FE, pero sin constar el nombre de esta a modo de coalición, es decir con militantes también de La Falange-FE, concurre el 28 de mayo en 25 ayuntamientos. En Bilbao presentan como cabeza de lista a Carlos García Juliá, condenado por el asesinato de los abogados de Atocha en 1977. En Vitoria al Jefe Nacional de Falange Española de las JONS, Norberto Pico. En Madrid la encabeza Jesús Múñoz, del Sindicato de Trabajadores Nacional Sindicalista y director del programa, La Hora del café. En San Sebastián la lista la encabeza Martín Sáenz de Ynestrillas, que fue candidato de la coalición ADÑ a las europeas hace cuatro años.  El Jefe Nacional de La Falange-FE, Manuel Andrino, que encabezó la candidatura por Barcelona hace cuatro años, no concurre en ninguna lista al estar vigente la inhabilitación para presentarse a las elecciones impuesta en la sentencia del caso Blanquerna.  

 


Esos son los municipios en los que se presenta Falange Española de las JONS con militantes de La Falange FE: León, Palencia, Ávila, Sotalbo (Ávila), Burgos, Pitiegua (Salamanca), Salamanca, Segovia, Valladolid, Santo Domingo-Caudilla (Toledo), Marchamalo (Guadalajara), Alicante, Valencia, Benetússer (Valencia), Llucmajor (Baleares), Castellón, Cieza, Málaga, Sevilla, Zaragoza, Barcelona, Bilbao, Vitoria y San Sebastián. 

Por lo que se refiere a las elecciones autonómicas las Falanges sólo presentan candidatura en la Comunidad de Madrid, con Norberto Pico de candidato,  y en la provincia de Guadalajara en Castilla La Mancha. La exigencia a los partidos extraparlamentarios de presentar el 0,1% de firmas del censo electoral de la provincia es un freno para que estos partidos sin representación concurran a elecciones generales y autonómicas.

Por otro lado, como ya anunciaba hace ocho días, Hacer Nación y Som Identitaris de Josep Anglada, serían los único grupos al margen de Vox y La Falange, superviviemtes de la ultraderecha clásica que se presentan. También concurre el partido independentista Aliança Catalana, contrario a la inmigración islámica.

 



Hacer Nación, partido impulsado por ex militantes de España 2000 y parte de los concejales de España 2000 en el Corredor de Henares concurren en San Fernando de Henares, con el concejal Sandro Alagaba de candidato, y Velilla de San Antonio, también en el Corredor de Henares, con el concejal Pedro Jesús Espada de cabeza de lista. También presenta lista en Barrax (Albacete) y Jaén donde encabeza la lista Mario Martos. El alcalde de Los Santos de la Humosa, Lázaro Polo, que llegó al cargo hace cuatro años con la candidatura de España 2000, se presenta de nuevo, pero por el Partido Popular.

Otros partidos como España 2000 o Democracia Nacional han renunciado a presentarse en un contexto que Vox les ha comido el espacio. Son muchos los ex dirigentes de la ultraderecha clásica que concurren ahora en listas de Vox. No sólo de Plataforma per Catalunya que se disolvió para entrar parte de sus miembros en Vox, sinó también del MSR y Democracia Nacional. Así Álvaro Peñas, vicepresidente de Democracia Nacional entre 2007 y 2011, va de número 2 en la lista de VOX en la lista del municipio de Yeles (Toledo). Y Montserrat Montanuy, candidata a la alcaldía de Barcelona en 2015 por Democracia Nacional es ahora la candidata de Vox en Tortosa (Tarragona) y probablemente obtendrá el acta de concejal. Lo mismo puede decirse del ex responsable del MSR en la zona Esta de España, Alejandro Fernández, hoy candidato de Vox por Barberà del Vallès, o de Jordi de la Fuente, que fue candidato en 2010 a la presidencia de la Generalitat, hoy número dos de Vox por Sant Adrià del Besós. Tanto Fernández como De la Fuente, es probable que consigan el acta de concejal. Otros muchos ultras, como explico en mi libro"Vox. El retorno de los ultras que nunca se fueron", entraron hace tiempo en Vox.



También concurren SOM Identitaris de Josep Anglada en Vic, los municipios tarraconenses del Vendrell, Santa Oliva, y Barcelona ciudad. Por otro lado, Aliança Catalana, de Sílvia Orriols, partido independentista contrario a la inmigración islámica concurre en Ripoll (Girona), donde Orriols ya es concejal, y Manlleu (Barcelona). Vox decidió finalmente apostar por presentar lista en Vic, y competir con Angalda, presentando como candidato al ex concejal de PxC, Joan Carles Fuentes, en una lista que tiene a Jorge Buxadé en el último puesto, lo que confirma el interés de Vox en dicho municipio.

Por otro lado, al margen de Vox, concurren diversos partidos promovidos por concejales y ex militantes de Vox, como son  Juntos por España, Tu Patria, España Suma, Libres, Valores y Badajoz 5 Estrellas.

                                 




diumenge, 23 d’abril del 2023

Vox, amb l'ex regidor de PxC, Joan Carles Fuentes de cap de llista, vol competir a Vic amb Josep Anglada, que desitja tornar per la porta gran a l'ajuntament. Vox encara no té la llista complerta que ha d'entregar abans de demà a les 12 de la nit (Actualitzat dilluns a les 10 h: El Comité d'Acció Política de Vox aposta per Vic, segur que es presenta llista i amb un del màxims dirigents tancant-la en el lloc d'honor)

     



Tot semblava indicar que Josep Anglada, que fa quatre anys va caure de la cursa electoral a Vic, en fer-se efectiva la condemna de dos anys d'inhabilitació per amençar al fill del periodista Josep Comajoán, tornaria a aconseguir acta de regidor el 28 de maig amb el seu nou partit, Som Identitaris.  El fet que l'alcaldessa de Junts, Anna Erra, no es torni a presentar, nomenant Junts al poc conegut Albert Castells com a candidat de Junts, afavoria a Anglada. També l'afavoria que el partit independentista contrari a la immigració islàmica, Aliança Catalana, de Sílvia Orriols, desistís de presentar-se a Vic, per fer-ho a Manlleu, a més de Ripoll, Girona i Ribera d'Ondara, en un tàcit pacte de no agressió entre Anglada i Orriols. Però el fet que Vox hagi decidit presentar candidatura a Vic, amb l'ex regidor de PxC, Joan Carles Fuentes com a cap de llista, perjudica els plans d'Anglada de tornar a l'ajuntament i amb diversos regidors.  

A les passades eleccions catalanes de 2021, Vox va obtenir a Vic 567 vots, molts més que Ciutadans i el PP junts (261+213). Josep Anglada després de ser expulsat de PxC va aconseguir a les municipals de 2015, 836 vots, front la llista de PxC encapçalada per Joan Carles Fuentes que n'obtingué 106. I Anglada tornà el 2015 a tenir l'acta de regidor. Un resultat molt diferent al de 2011 quan PxC liderada per ell va tenir 2.993 vots i cinc regidors, sent la segona força política de la ciutat.

Oblidada ja les lluites cainites a PxC de quan s'expulsà a Anglada, ara tot feia pensar que aquest amb el seu populisme, el rebuig xenòfob a la immigració islàmica i a la implantació de la recollida d'escombraries "porta a porta", tornaria a entrar a l'Ajuntament, potser amb diversos regidors. Però el fet que Vox sigui ara una força emergent, si finalment Vox es presenta a la capital d'Osona amb Joan Carles Fuentes, evidentment que restarà vots a Josep Anglada. 

Dic si finalmente Vox es presenta, perquè hores d'ara, Vox està tenint dificultat per aconseguir 21 persones per completar la llista. I tot i que no hi ha cap impediment perque persones empadronades i residents a qualsevol municipi de Catalunya i Espanya en formin part, Vox vol que al menys els quatre o cinc primers siguin de la comarca d'Osona. Fuentes que encapçalarà la llista, no resideix a Vic, sinó a un altre municipi de la comarca. I a 28 hores de tancar-se el termini per presentar la llista, li està costant trobar veïns de Vic. Podria passar també que demà presenti la llista incomplerta o sense la paritat legal d'homes i dones, i llavors haurà de completar-la o esmenar-la abans del dia 1 de maig, publicant-se les llistes definitives al Butlleti de la Província el dia 2. Llavors sabrem definitivament les candidatures que es presenten.

Fuentes, que es va afiliar a Vox fa poc més d'un any, és qui ha pres la iniciativa de presentar-se a Vic per Vox i competir de nou amb Josep Anglada, amb qui va caminar políticament junts gairebé deu anys, arribant Fuentes a ser secretari general de PxC i regidor de Vic durant vuit anys. Fuentes va fer la proposta de fer i encapçalar llista de Vox a Vic al president provincial i diputat al Parlament, Joan Garriga, que també va militar molts anys a Plataforma per Catalunya. El partit va dir que sí.

 ACTUALITZAT, DIULLUNS 24 A LES 10: 

Crec que la direcció provincial i nacional de Vox, concretament el Comité d'Acció Política del que es portaveu el vicepresident primer, Jorge Buxadé, aposta per que hi hagi llista a Vic, amb un dels seus màxims dirigents tancant la llista de número 21. El fet que es pugui repetir que hi hagi greus incidents com va passar el febrer de 2021 durant la campanya electoral del Parlament de Catalunya, regalarà minuts de telediarios a Vox, en un moment que des dels sectors antifeixistes de Madrid ja s'ha assumit que és un greu error contramanifestar-se com va passar en la campanya de les eleccions madrilenyes de fa dos anys.   


 Joan Carles Fuentes als Jutjats de Vic, en un dels plets que va tenir amb Anglada quan aquest fou expulsat

                                      

Josep Anglada als Jutjats de Vic en un dels plet que va tenir amb Joan Carles Fuentes i altres dirigents de PxC, quan ell fou expulsat

                                 


Jorge Buxadé, vicepresident de Vox i portaveu del Comité d'Acció Política. Probablement anirà de 21 a la llista vigatana.


.    

dimarts, 14 de març del 2023

L'altra veritat del porta a porta. Mostro els meus dubtes a El 9Nou sobre el sistema de recollida porta a porta i pronostico que molta gent votarà als partits ultres a les municipals en ser els únics que s'atreveixen a qüestionar-lo

 

L'altra Veritat del porta a porta. El 9 Nou, diluns 13 de març de 2023

Xavier Rius Sant, periodista 

La majoria de polítics es neguen a dir les coses pel seu nom perquè és polítciament incorrecte oposar-s’hi. I els únics que de cara a les properes municipals s’hi estan oposant són Vox, Anglada a Vic i Aliança Catalana de la regidora de Ripoll Sílvia Orriols

 

A molts llocs de Catalunya s’ha implementat la recollida d’escombraries porta a porta. Sistema que incrementa la recollida de la fracció orgànica i evita que molt del que és reciclable acabi a les incineradores, però obliga molts veïns a llençar residus pel vàter, i es passa pel forro les ordenances de via pública que es van fer perquè un invident, una persona gran o un cotxet de nadó pugui transitar-hi. I castiga una part de la població que dorm segons el dia a casa seva o a la de la parella, o que no és a casa molts dies a l’hora que toca treure cada residu, a la qual s’obliga a portar-lo a altres municipis, se la insulta dient que fa “turisme d’escombraries” i se l’amenaça de sancionar. I en alguns municipis, encara que es vagi a treballar o a casa de la parella en tren o bus, s’ha d’agafar el cotxe i fer cinc quilòmetres per portar-ho als contenidors de la deixalleria, qualificats insultantment d’“àrea d’emergència”. I és que treballar de tarda nit, anar a dormir a casa la nova parella, anar al gimnàs o a la reunió de l’associació a les 8 del vespre i en acabar fer un entrepà amb la colla, o anar regularment al cinema a la tarda i després a sopar, no és viure en estat d’emergència. Dic que incrementa només a curt termini el percentatge de recollida de fracció orgànica, perquè no hi ha dades de quina quantitat de rebuig va al vàter, a les papereres o cap a altres municipis, ni del rebuig que es barreja amb l’orgànic. I evidentment, en l’increment de restes de tovalloletes, tàmpaxs i compreses que embussen les depuradores o acaben a la platja hi té molt a veure el porta a porta.

Un sistema que varia segons els municipis, que fixen un o dos dies a la setmana per treure el rebuig. Dos o tres per als envasos i paper. I tres o quatre dies per a la fracció orgànica. En alguns es deixa dins d’un cubell i en altres, en una bossa. I en alguns, sobretot a urbanitzacions els diumenges, es permet deixar fora, si no se serà a casa els dies següents, dues o tres galledes, també amb les de les altres fraccions, i en altres se sanciona. En alguns es permet a qui marxa de casa a treballar després de dinar, a les persones que cuiden algú dependent que viu sol i al personal de neteja deixar-ho a les 4 de la tarda, cosa que emprenya els veïns. I en alguns es permet a aquelles cases que hi ha nadons o algú gran que utilitza bolquers deixar-los en una bossa identificada cada dia, tot i que vulneri el dret a la privacitat de la persona adulta, ja que tothom se n’assabenta. Però aquesta excepció no s’aplica per a les cases amb diverses dones que menstruen a les quals es fa sentir clandestines i llencen les compreses i tampons pel vàter o les deixen en una paperera al carrer. Si només es recull el rebuig un dia o dos a la setmana, poden estar preservatius, salvaeslips, compreses, tàmpaxs, tovalloletes o la sorra pixada de gat quatre o set dies al cubell fent pudor?

En alguns municipis hi ha la zona de contenidors, dita “Àrea d’emergència”, a la zona industrial, on agafant el cotxe qui no és a casa molts dies a les 9 del vespre, les porta de manera habitual. Però a l’estiu aquestes àrees es desborden i els ajuntaments fan tuits que acostumen a criminalitzar els estiuejants, quan és una realitat que a la Catalunya interior moltes famílies van comprar un piset a la Costa Brava quan es va fer l’Eix Transversal, i quan marxen també han de deixar-les a aquesta zona d’emergència. Alguns municipis han optat pels contenidors amb una targeta que només permet obrir-los per al rebuig dos cops per setmana. Tot i que és una situació més pràctica en no tenir limitació d’horari, no resol el problema de compreses, condons o la sorra del gat.

Dic això perquè lamentablement la majoria de polítics, també molts als quals resulta impossible complir amb el porta a porta, en ser políticament incorrecte oposar-s’hi, es neguen a dir les coses pel seu nom. I els únics que de cara a les properes municipals s’hi estan oposant són Vox, Anglada a Vic i Aliança Catalana de la regidora de Ripoll Sílvia Orriols. I mentre sobre les altres reivindicacions d’aquests partits, com les referents a immigració o ocupacions, no tenen les eines els ajuntaments, amb les escombraries sí. Es diu que la ultradreta ocupa els espais buits que deixen els altres partits, i ara hipòcritament la totalitat de partits en deixen un que fa molta pudor i multiplicarà el 28 de maig els resultats dels ultres. Aviso!

               





 

divendres, 12 de novembre del 2021

Els Royuela, deliris d'uns ultres. Analitzo a El 9 Nou l'anomenat Expediente Royuela que denuncia la suposada trama per amagar mil assassinats que ara assenyala al regidor de Vic Josep Arimany, que fou director de l'Institut de Medicina Legal de Catalunya per manipular suposadament centenars d'autòpsies. Explico la trajectòria ultra de la família Royuela, molt influent a tota la ultradreta de Catalunya

          

Xavier Rius Sant, periodista. El 9 Nou, divendres 12 de novembre de 2021

Llegir l'article a El 9 Nou

Fa gairebé tres anys que els ultres Santiago Royuela Samit i el seu pare, el subhaster Alberto Royuela Fernández, difonen per Youtube i un blog l’anomenat “Expedient Royuela”, que denuncia una suposada xarxa de corrupció política, policial i judicial per amagar un miler d’assassinats perpetrats a l’Estat espanyol per motius econòmics o polítics, que amb la complicitat de forenses els feien passar per accidents, morts per malaltia o sobredosis. Precisament la mort de Javier Royuela Samit, fill d’Alberto i germà de Santiago, trobat sense vida el 29 de maig de 1993 al parc de l’església de Sant Pau del Camp a Barcelona, seria un d’aquests assassinats que els Royuela diuen que es van amagar. Vídeos que tenen una mitjana de deu mil visualitzacions i que aquests últims mesos, després d’apuntar als exfiscals José María Mena i Carlos Jiménez Villarejo, tenen com a objectiu recurrent el regidor de Vic Josep Arimany Manso, que va ser director de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, a qui atribueixen haver manipulat centenars d’informes d’autòpsies, a canvi de diners o favors.

Tot i la magnitud dels disbarats que es diuen en els vídeos i en els documents que pengen a la xarxa, el Centre Criptològic Nacional (CCN), que depèn del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), ha posat sota el seu radar les teories conspiranoiques dels Royuela. Teories que alguns han comparat amb el grup QAnon dels Estats Units, que fa un any van liderar l’assalt al Capitoli, convençuts no només d’una suposada tupinada electoral sinó que aquesta havia estat dirigida per un grup selecte en què hi havia els Obama, els Clinton, determinats financers de Wall Street i el magnat jueu George Soros, als quals acusaven de beure sang de nens blancs en les seves orgies.

Però qui són els Royuela? Alberto Royuela, el pare, va ser membre del grup Guardia de Franco i se’l va vincular amb alguns dels fets més foscos dels anys de la transició ocorreguts a Barcelona en els quals van participar membres dels serveis secrets del SECED que volien aturar el canvi que vivia Espanya. Des de l’atemptat contra la revista El Papus fins al mai aclarit assalt al Banc Central, que no sabem si el van fer guàrdies civils o una colla de “xoriços, macarres i anarquistes” com s’afirmà després.

A finals dels setanta i primers dels vuitanta s’atribueix a Alberto Royuela haver ajudat a refugiar-se a Espanya membres de la dita Internacional Negra, sobretot feixistes italians i llatinoamericans. Però el que portava llavors de cap les autoritats judicials a Catalunya era la seva ocupació com a subhaster. Els subhasters eren uns grups que tenien el control de les subhastes als jutjats, sobretot de cotxes, pisos, naus industrials i terrenys, que per pagar els deutes dels seus propietaris havien estat embargats i es posaven a subhasta. Subhastes que eren públiques i a les quals podia concórrer qualsevol ciutadà. Però aquests grups de subhasters impedien amb mètodes poc ortodoxos que algú aliè a ells pogués apoderar-se de la propietat del que s’oferia a la subhasta en seu judicial, quan a ells els interessava. Prèviament a l’inici de la subhasta decidien qui d’ells s’ho quedava i a quin preu. I si algú aliè a aquests clans intentava legítimament fer seva la propietat del determinat vehicle o pis, els subhasters ho impedien oferint un import molt més alt. I com expliquen les cròniques d’aquells anys, moltes vegades quan algú aconseguia en subhasta quelcom sense el vistiplau dels dits subhasters, al cap de poc segur que se’n penedia.

I mentre moltes de les implicacions en fets foscos de la Transició en què atribueixen la participació d’Alberto Royuela, sobre qui hi ha moltes detencions confirmades, però cap condemna sentenciada, no passa el mateix amb els seus fills. Així Santiago, l’autor dels vídeos de l’Expedient Royuela, ha estat condemnat diverses vegades per la seva militància violenta. Així va ser condemnat a sis anys de presó juntament amb qui després seria dirigent de Plataforma per Catalunya, Carlos Francisoud, per col·locar una bomba el 3 de març de 2001 a les Cotxeres de Sants, on es feia un concert del cantant basc Fermín Muguruza. El 2013 Santiago va ser condemnat juntament amb el seu germà Mauricio a dos anys i mig de presó per les agressions o pallisses que perpetraven membres dels Casuals dels Boixos Nois. Els Casuals feien extorsions a empresaris i clubs d’oci. Sorprèn d’aquest grup, els Casuals, que es mogués en l’entorn dels Boixos Nois del Barça quan la majoria dels seus membres se’ls coneixia com a membres de les Brigadas Blanquiazules. I Santiago Royuela també va ser motiu de la portada a La Vanguardia quan va ser detingut l’octubre de 1999, juntament amb Daniel Ordóñez, qui anys més tard seria regidor de Plataforma per Catalunya a l’Hospitalet. Com recollia llavors La Vanguardia, el ministre de l’Interior, Jaime Mayor Oreja, es felicitava de la desarticulació d’un grup de caps rapats que qualificava de molt perillós, si bé no em consta que finalment Royuela fos condemnat per accions d’aquest grup. Tant el pare, Alberto, com Santiago i altres dels fills van ajudar Josep Anglada a crear Plataforma per Catalunya i un dels fills Royuela va fer la web de PxC. I va ser Mauricio Royuela un dels que va crear ara fa quatre anys la societat Roycoa, amb seu al carrer del Camp, número 17, de Barcelona, sobre General Mitre, on ara hi ha el centre ultra Club Empel. Mauricio va crear l’empresa Roycoa amb el carlista i fundador de Somatemps, Javier Barraycoa, qui aquests últims anys ha convocat diverses manifestacions conjuntament amb Vox. El nom de l’empresa Roycoa es va formar amb mig cognom d’un i mig de l’altre, si bé els Royuela i Barraycoa van discrepar de com gestionar el local, i ara Empel pertany exclusivament a Barraycoa, cosa que no excloïa que Alberto Royuela i alguns dels seus fills anessin a actes d’aquest local ultra, al costat del qual poc després, i no per casualitat, obrí la seu Vox. Tot i això aquests últims dos anys, a mesura que Santiago Royuela ha fet la bola més grossa, tota la ultradreta catalana ha anat apartant-se d’ell i també del pare.

Mentre les denúncies dels Royuela no han arribat enlloc, la denúncia d’Arimany per les calúmnies vers la seva persona s’està instruint al Jutjat d’Instrucció 33 de Barcelona, la titular del qual, la jutge Elisabet Castelló, segons els Royuela també estaria involucrada en aquesta trama dels mil assassinats. Tot i això, fa una setmana Santiago Royuela, potser perquè ho comença a donar tot per perdut, en un dels seus vídeos va anunciar que ben aviat marxaria a viure una temporada al Líban, a una de les localitats que controla la milícia xiïta Hizbulà. Potser aquest anunci és una fantasmada o potser és que desitja desaparèixer una temporada, per evitar un judici en què probablement serà condemnat per la gravetat de les seves calúmnies.

                      


--------------------

últimos vídeos, últim vídeo, xavier Rius, Royuela, Sant

dilluns, 22 de febrer del 2021

QUI HI SORTIRÀ GUANYANT? Valoro al 9 Nou els incidents amb motiu de l'acte de Vox a Vic i l'atac a la comissaria, repetint que crec que no beneficien a ningú

    

El 9 Nou (edició Osona i Ripollès), dilluns 22 de febrer de 2021. 

 

Quan l’octubre de 2017 als que vam piular contra l’atac ultra amb trencaments de vidres a Catalunya Ràdio i amenaces als seus treballadors ningú no ens va criticar. Però en canvi als que vam tuitejar la setmana passada contra un atac similar a la seu i als treballadors d’El Periódico se’ns ha acusat de passar-nos a l’altra banda de la barricada, de fer tuits fàcils, de ser incapaços de contextualitzar o de criminalitzar el moviment popular. Si qüestiones i critiques la Rosa de Foc que ha tornat a abraçar Barcelona i Catalunya, passant per Vic, o ets un fatxa o ets incapaç d’entendre les causes profundes, cosa que gairebé t’inhabilita com a periodista. Una violència que a Vic ha tingut dos episodis greus. La persecució a dirigents de Vox amb els enfrontaments i persecució inclosa de les furgonetes del 6 de febrer, i l’assalt a la comissaria de Mossos del dia 16. Assalt que l’únic que aconsegueix és deslegitimar la campanya contra l’injust empresonament de Pablo Hasél, i afavorir políticament els que demanen més mà dura.

És una evidència que Vox va venir a Vic sabent que hi hauria protestes que multiplicarien el seu ressò mediàtic, que és potser el que buscava. I probablement els membres de Vox no van seguir les recomanacions dels Mossos d’evitar determinats carrers. Fa deu anys a Vic quan el partit d’on provenen diversos dels ara diputats de Vox, Plataforma per Catalunya, feia actes, fins i tot la CUP demanava que no es fessin contramanifestacions al lloc on es reunia PxC, si després potser no es podrien controlar. I si es volien fer, que es fessin un altre dia. La manifestació del 26 de maig de 2012 n’és el millor exemple. Però ara si es qüestiona l’oportunitat de contramanifestar-se i probablement acabar amb incidents, et poden dir que estàs defensant els nazis. Jo tenia llavors claríssim que no s’havien de fer contramanifestacions, no només perquè es podien descontrolar i acabar amb violència, sinó perquè el mateix Josep Anglada en algun acte seu que no hi havia presència antifeixista em preguntava: “Xavier, així avui no venen els guarros? Llàstima!”. Perquè si no hi havia protesta antifeixista, no apareixia la Brigada Mòbil dels Mossos, no hi havia encreuament d’insults, no volava cap llauna de cervesa i l’acte no sortia a la premsa. I sí; un pot entendre la ràbia que senten molts joves vigatans antifeixistes, fills de catalans de tota la vida, o fills de magribins que se senten musulmans, als que Ignacio Garriga de Vox insulta qualificant els seus barris de “femers multiculturals”. Però entendre la repugnància que generen aquestes paraules no justifica regalar aquells minuts a tots els telenotícies de Catalunya i Espanya, en què Vox apareix com la víctima empaitada pels intolerants, amb uns Mossos impotents de contenir la persecució. Cridar “Vic serà la tomba del feixisme!” encoratja molt, però no els fa cap mal.

Els dirigents de Vox a Vic no van fer cas de les recomanacions dels Mossos, perquè buscaven, com també desitjava de vegades fa deu anys Josep Anglada, que hi haguessin incidents, aconseguir ressò i mediàticament fer-se la víctima. En la protesta contra Vox hi havia també vigatans de creença musulmana o origen magribí, que evidentment tenien motius per sentir-se ferits. Però li van regalar la foto, o millor dit el mig minut de vídeo que buscava. Els furgons de Mossos i en els que anaven els polítics ultres, perseguits amb manifestants enfilats sobre els vehicles. Una imatge amb molta èpica. Però repeteixo, el resultat de les imatges dels furgons només van aconseguir donar més vots a Vox, potser no a Vic, però segur que sí a l’Hospitalet o Canovelles.

I pel que fa a l’atac a la comissaria de Vic, aquestes accions de violència, sense ni tan sols una actuació prèvia dels Mossos, no aporten cap solució al conflicte, però confirmen que hi ha un moviment social que ha perdut la por i està disposat a anar més lluny. No eren treballadors de sectors en ERTO des de fa un any. Uns diuen que és culpa de la precarietat laboral i d’oportunitats, sumat a la impossibilitat de fer la vida que els joves no poden fer a causa de la pandèmia. Altres de l’“Apreteu, apreteu!” de Torra. Altres de sentir-se forts després de la victòria d’Urquinaona. Però, canviarà alguna de les causes de la precarietat laboral o del racisme social que hi ha, o de les traves a la llibertat d’expressió, accions com l’assalt de la comissaria? Solucionarà alguna cosa o només ha estat un alliberament de ràbia continguda? Jo crec que encara que la protesta vagi més lluny que mai, en lloc de fer guanyar suports a la necessitat d’indultar Hasél i canviar el Codi Penal per determinats actes d’opinió, o revertir la precarietat laboral dels joves, només aconseguirà fer perdre suports a Hasél i debilitar el govern del PSOE-Podemos, que és qui té la clau per canviar el Codi Penal i indultar Hasél.

Xavier Rius Sant 

 llegir a El 9 Nou

diumenge, 7 de febrer del 2021

CONTRAMANIFESTAR-SE O FER-LI PUBLICITAT? Al feixisme no se’l para a llançant-li llaunes de cervesa ni amb persecucions com la de dissabte a Vic, sinó no pactant amb ell, i amb xifres i arguments. Ho explico al Periódico

 


Xavier Rius Sant, periodista. 

 El Periódico, diumenge 7 de febrer de 2020

El 22 d’abril del 2012, la xenòfoba Plataforma per Catalunya (PxC), que liderava Josep Anglada, va celebrar la Diada del partit a un parc de Vic. Plataforma era llavors, amb cinc regidors, la segona força de la capital d’Osona, i tensava els plens municipals amb les seves provocacions. I davant la proposta de fer un acte antifeixista als voltants d’on es reuniria Plataforma, tant la CUP com Iniciativa per Catalunya, van expressar la seva disconformitat i van cridar a no participar en cap contramanifestació, ja que només aconseguiria donar més eco a l’acte ultra.

Esquerra Republicana que tenia la cartera de seguretat al govern de la ciutat, també ho va rebutjar. Però finalment alguns col·lectius antifeixistes van convocar un acte amb actuacions musicals a mig quilòmetre d’on es reunia Plataforma. I a l’acabar, un centenar de persones es van dirigir fins als voltants d’on estaven els ultres, amb els Mossos realitzant un cordó de seguretat, sense més incidents que algunes esbroncades i que Anglada, al seu parlament, adrecés unes paraules als antifeixistes que tenia a pocs metres, dient-los «guarros» i «rastaflautes».

Sense més incidents va acabar tot. Però, hores més tard, Anglada, presumptament, va agredir dos joves a la Plaça Major, fet que va crear una gran commoció. Al cap de tres dies es va convocar, sense el recolzament de cap partit, una concentració que va acabar davant del domicili d’Anglada qui, casualment o no, va passar amb el seu vehicle per davant, iniciant-se una persecució pel carrer amb llançament d’objectes i trencant-li el retrovisor del vehicle, convertint-lo a ell en la víctima.

Un mes més tard, ja amb el recolzament de la CUP, Unitat Contra el Feixisme i molts altres col·lectius, es va realitzar sense incidents una manifestació de repulsa a PxC, a la qual van assistir 2.000 persones. I malgrat que la CUP de Vic, que tenia com a regidora a la poc després diputada, Georgina Rieradevall, insistia a no contramanifestar-se davant dels actes de PxC, perquè només s’aconseguia donar-li publicitat, a altres llocs, quan feia algun acte, es van continuar realitzant contramanifestacions. I recordo que en actes on no hi havia contramanifestació, Anglada em preguntava: «¿Així avui els porcs i rastaflautes no vindran? Llàstima! Perquè quan venen se’ns llança alguna llauna, els Mossos fan un cordó i llavors segur que sortim a la premsa».

 Això és el que ha estat passant els últims dos anys a molts actes de Vox a Catalunya, o fins i tot quan senzillament una dotzena de militants paraven una taula al carrer. Incidents que lluny de «parar el feixisme», només aconsegueixen donar-li publicitat. Perquè, no ens enganyem, quan Vox escull llocs emblemàtics de l’independentisme a Vic o Girona per als seus actes, ho fa comptant que possiblement hi haurà una contramanifestació que motivarà que Vox incrementi la seva quota informativa i legitima la seva argumentació que els intolerants són els altres. A més tensa l’independentisme que governa la Generalitat, ja que els Mossos tenen l’obligació de protegir els actes d’un partit que, per menyspreable que sigui el seu programa, es presenta a les eleccions.

I és que al feixisme no se’l para llançant-li llaunes de cervesa, ni amb persecucions com la de dissabte a Vic. Se’l para no pactant amb ell i, sobretot, con xifres i arguments com va fer, per exemple, la periodista Lídia Heredia dimecres passat a TV-3, a l’entrevista al candidat Ignacio Garriga, a qui li va desmuntar, amb dades a la mà, les seves falsedats sobre delinqüència i immigració.

 Leer el artículo en castellano en El Periódico

 

    


 

dilluns, 20 de maig del 2019

LA JUNTA ELECTORAL DE VIC ANUL·LA LES PAPERETES DE SOM IDENTITARIS, TAMBÉ LES DEL VOT PER CORREU JA ENVIAT, EN COMPLIMENT DE LA SENTÈNCIA DE L'AUDIÈNCIA FETA PÚBLICA AVUI INHABILITANT A JOSEP ANGLADA PER AMENACES A UN MENOR. Ara s'entra en una situació desconeguda que pot afectar a les votacions i recompte de diumenge a Vic i generar impugnacions, donat que hi ha gent que ha votat per correu amb unes paperetes anul·lades. Marta Riera serà la cap de llista i probable regidora si el patit supera el 5% diumenge vinent.



Anglada i Josep Comajoan a Moià el dia del no acte de conciliació amb mi, quan em va posar diverses querelles


Com a consequència de la sentència de l'Audiència de Barcelona, feta pública avui, confirmant la condemna de juliol de 2017 a Josep Anglada de dos anys de presó i dos d'inhabilitació per a càrrec públic, imposada pel Jutjat Penal de Manresa-Vic, per haver fet el desembre de 2013 Josep Anglada diversos twits amenaçadors i contra la integritat moral d'Arnau Comajoan, militant d'Arran i fill del periodista, Josep Comajoan, que llavors era menor d'edat, la Junta Electoral de Zona de Vic ha ordenat que es retirin les paperetes electorals de diumenge del partit SOM Identitaris a l'Ajuntament de Vic, en les que Anglada és cap de llista, i se'n tornin a editar unes de noves sense ell. 
Més enllà de que Anglada pot impugnar o recórrer la seva condemna en recurs de cassació al Tribunal Suprem (o al TSJ) i posteriorment d'empara al Tribunal Constitucional, i que la condemna de dos anys de presó potser no l'hagi de complir en no ser superior a dos anys (els ultres de Blanquerna han vist com el Constitucional admetia el seu recurs i suspenia l'execució), aquesta decisió d'aplicar la inhabilitació per a presentar-se per a  càrrec públic considerant nul·les les que es dipositin amb el nom d'Anglada el diumenge, i les que arribin amb el vot per correu ja emès, probablement serà recorreguda demà a la Junta Electoral Provincial o Central. I més enllà de que si es considerés que la sentència es ferma (que crec que no ho és) i que Anglada no pugui prendre possessió de l'acta de regidor en el cas que SOM Identitaris superi, com semblava probable el 5% de vots, aquesta setmana es viurà una situació surrealista. Situació que de moment ha afectat ja al vot per correu encara no enviat que acaba el divendres. Si el vot per correu queda bloquejat i s'anul·len, considerant-los vot nul els de les persones que ja han votat per correu a SOM Identitaris, podria donar-se una situació que afectarà al normal recompte de vots de diumenge i s'entri en una via de recursos de conseqüències imprevisibles.   
Anglada va ser expulsat de Plataforma per Catalunya fa cinc anys i mig, i va presentar-se a les eleccions el 2014 per Plataforma Vigatana, entrant de nou a l'ajuntament. Posteriorment va legalitzar el partit SOM Identitaris,  i amb aquest partit es presentava ara de cap de llista i amb l'exregidora Marta Riera de número dos. Som Identitaris presenta llistes també a Manlleu, Badalona, el Vendrell i Roses. En aquest dos últims municipis ho fa amb militants de PxC que no han volgut entrar a Vox. 
  
Tot s'ha precipitat avui, quan amb la sentència a la mà, Capgirem Vic (la CUP) ha presentat un recurs davant la Junta Electoral de Zona de Vic perquè es retirés la candidatura d'Anglada a les eleccions municipals de diumenge. I en una reunió feta al migdia la Junta Electoral ha resolt donar la raó a Capgirem Vic i ha ordenat que s'imprimeixin paperetes noves de Som Identitaris a Vic sense el nom de Josep Anglada i es considerin nul·les que arribin a les urnes diumenge.







Dos dels tuits que va fer Anglada quan Arnau Coamjoan era menor d'edat
Arnau Comajoan és fill del periodista osonenc, Josep Comajoan, que mantenia llavors amb Anglada evidents discrepàncies ideològiques, sovint manifestades a la premsa o per mitjà de twitter, xarxa en la que Anglada en aquell temps sovint feia piulades cap els immigrants, polítics rivals i periodistes crítics amb ell, força sortides de to.
Però entre el 1 i el 9 de desembre de 2013 va fer diverses piulades que podrien considerar-se amenaçadores contra el fill del periodista amb qualificatius com "filoetarra", "perroflauta", "cabrons", "amariconar-se com sempre", "porqueria" i "escòria", acompanyats alguns d'ells amb una fotografia del noi que llavors era menor. En un d'aquests deia "Sempre és bo, Casal Tramuntana, seguir al fill de Comajoan, Arnau Comajoan" El Casal Tramuntana era un grup ultra ubicat a Barcelona. També, citant o etiquetant al menor va piular "La guerra ha començat, potser si que haurem de fer les Joventuts Identitàries a Vic i començar a escarmentar a algú"
En el judici el periodista Josep Comajoan va declarar que després dels primers tuïts contra el seu fill, va enviar missatges i va trucar a Anglada recordant-li que el seu fill era menor, demanant-li que esborrés els tuïts i que no barregés al seu fill en les seves discrepàncies, sense que Anglada s'avingués a esborrar-los.
Per la seva banda Anglada va justificar els tuïts amb l'argument que Arnau Comajoan, tot i ser menor, militava a ARRAN, grup juvenil de la CUP, i que anava als seus actes i als d'Unitat Contra el Feixisme. Anglada no va negar els missatges i la trucada que li va fer el periodista, però va dir que no sabia que l'Arnau llavors era menor i que l´únic que va fer va ser fer exercici del dret a la llibertat d'expressió i la rivalitat pública a les xarxes socials amb Comajoan pare i fill, que sovint l'atacaven. L'advocat de l'acusació, Toni Iborra, va demanar 4 anys i 3 mesos, una indemització i l'allunyament i prohibició de comunicar-se amb ell, i la sentència del Penal de Vic Manresa va ser dos anys de presó i dos d'inhabilitació, ara confirmada per l'Audiència Provincial.


Marta Riera i Josep Anglada. Ara potser serà ella qui anirà al davant

diumenge, 21 d’abril del 2019

LLISTA PROVISIONAL DE CANDIDATURES DE L'ÀMBIT ULTRA QUE ES PRESENTEN A LES MUNICIPALS A CATALUNYA AL MARGE DE VOX: SOM Identitaris d'Anglada: 5, SOM Catalans d'E Gallego: 4, NOSOTROS de Bermán i X Codorniu: 2. L'enfrontament d'un sector de Vox Mataró amb els ex-PxC encara no està tancat

Demà dilluns a les dotze de la nit es tanca el termini per presentar candidatures a les elecciones municipals. Hores d'ara, al marge de les candidatures de Vox, i de com acabi el conflicte a Mataró entre dirigents i militants antics de Vox -encapçalats per José María Pérez- i els exmembres de Plataforma per Catalunya que van entrar fa dos mesos a Vox -encapçalats per la regidora Mónica Lora-, aquestes són els partits i candidatures de l'àmbit ultra que es presenten a les eleccions municipals a Catalunya: 

SOM IDENTITARIS.
-Roses, encapçalada per l'exmembre de PxC, José Antonio Blázquez.
-Badalona, encapçalada per Pedro Abril Yepes.
 Josep Anglada,

 El regidor de PxC, Joan Carrasco, que es presenta per SOM Identitaris d'Anglada

SOM CATALANS, partit independentista català contrari a la immigració estrangera, sobretot la musulmana, i a la penetració de la cultura, llengua i la influència espanyola a Catalunya. Pertany a l´àmbit 33: "Catalunya Catalana, ni espanyola ni musulmana". Va ser fundat per exmembres de PxC com Ester Gallego, Enrique Ravello i Manuel Hidalgo. Te relacions i suport del Vlaams Belang flamenc. a les municipals de 2015 es van presentar només a Vic amb Ester Gallego de cap de llista i van obtenir 56 vots.
-Sant Feliu de Guixols.
-Llagostera.

Ester Gallego amb Filip Dewinter del Vlaam Belang

"NOSOTROS" D'ÓSCAR BERMAN I XAVIER CODORNIU

El regidor de Palafolls, Óscar Bermán, es torna a presentar a Plafolls, ara amb el seu partit "Nosotros".  La novetat és que Bermán ha ofert la seva sigla i l'ha acceptat, a l'exfundandor de Somatemps i Societat Civil Catalana, Xavier Codorniu, que es presenta a l'alcaldia de Barcelona. 
Codorniu fa mig any va distanciar-se de Somatemps (que ara presideix Barraycoa) per unir-se al projecte polític de José Manuel Opazo. Però en trencar Codorniu amb Opazo que es va quedar  sol, Codorniu concorrerà a l'ajuntament de Barcelona amb la cobertura de la sigla de Bermán. I dijous passat, després d'assistir a la Processó de Palafolls, en la que van tornar a desfilar amb uniformes, malgrat la polèmica, els membres de la Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios de Barcelona, Codorniu va tancar l'acord per tal que una dotzena de militants del Frente Nacional Identitario-Recuperemos España, que presideix l'exmilitar Alberto Pérez (el Templari), formessin part a nivell individual de la candidatura de Codorniu-Nosotros por Barcelona,  Partido de la Regenación Social.



 Xavier Codorniu

KARL JACOBI. 
L'empresari alemany, Karl Jacobi, vinculat també a aquest àmbit ultra-Tarbàrnia, presenta també la seva candidatura per Barcelona a les municipals.



CANDIDATURES DE VOX ENCAPÇALADES PER EXMEMBRES DE PxC
Vox encara ho ha fet públiques les llistes que presenta a molts municipis. Tot i que podria haver-hi sorpreses d'última hora, i més enllà del que passi a Mataró, l'exregidor de PxC a Olot, Nacho Mulleras, probablement encapçalarà la llista de Vox a Olot. El regidor de PxC a Salt, Sergi Fabri, la de Vox a Salt. I a L'Hospitalet de Llobregat, podria ser que  el fins no fa gaire vicepresident de PxC, Pablo Barranco, que ja va militar a Vox l'any 2014, sigui cap de llista de Vox a L'Hospitalet de Llobregat desplaçant al també membre de Vox a L'Hospitalet des de fa més d'un any i ex coordinador de PxC a L'Hospitalet, Daniel Clemente que formalment encara n'és el coordinador local de Vox. Clemente anava de número 31 a les llistes provisionals de la candidatura al Congrés per Barcelona publicades al BOE del 27 de març, però en les definitives no està a la llista.

 Barranco o Clemente. Quin ex-PxC encapçalarà llista de Vox a L'Hospitalet?

Barranco quan va entrar a Vox fa cinc anys abans de tornar a PxC



 Daniel Clemente, fa mig any com a coordinador de Vox a L'Hospitalet

El fet que alguns exmembres de PxC estiguin imputats i pendents de ser jutjats per diverses causes, com la d'haver-se apropiat dels comptes de gmail de Josep Anglada i Marta Riera i reenviar correus privats d'aquests a terceres persones, podria motivar que a última hora Vox no els permeti estar a les llistes en compliment del codi ètic del partit.
D'altra banda, dirigents de PxC, com Jordi de la Fuente o l'advocat madrilent, José María Ruiz Puerta que presidia el Partido x La Libertad i amb PxC era membre de Respeto i a l'igual que PxC va dissoldre el partit per entrar a Vox, s'han trobat que després de "cremar les naus" i haver-se afiliat a Vox, el partit d'Abascal i Ortega Smith ha rebutjat que estiguin a cap llista pel seu passat neonazi al MSR o CEDADE. 

dimarts, 13 de febrer del 2018

L'AUDIÈNCIA DE BARCELONA ABSOL L'EX SECRETARI GENERAL DE PxC, ROBERT HERNANDO, I ALS EXREGIDORS DE VIC I OLOT, J.C.FUENTES I NACHO MULLERAS DEL SUPOSAT PLA PER PROVOCAR UN ACCIDENT A JOSEP ANGLADA. No considera demostrada la versió de l'advocat Fc Bueno en no haver-se aportat les gravacions complertes del que es va dir en les dues trobades on se li hauria demanat la seva participació per emborratxar al fundador de PxC



Joan Carles Fuentes i Josep Anglada amb la seva advocada en sortir del judici

La Secció Cinquena del Penal de l'Audiència de Barcelona, presidida pel magistrat Josep Maria Assalt Vives, ha absolt a l'ex-secretari general de Plataforma per Catalunya (PxC) i ex-regidor d'Igualada, Robert Hernando, i als ex-regidors de Vic i Olot, Joan Carles Fuentes i Nacho Mulleras, del suposat pla per emborratxar i provocar un accident de trànsit a Josep Anglada, fundador i ex-president de PxC, que havia estat  destituït i expulsat del partit vuit mesos abans.

El principal testimoni contra els tres acusats, l'advocat Francesc Bueno, que sorprenenment va declarar per videoconferència, va explicar que l'octubre de 2014, Fuentes, que llavors era regidor de Vic, el va citar en un dinar i i li va demanar que participés l'octubre de 2014 en un pla per tal emborratxar en un dinar o sopar a Tavèrnoles a Anglada, avisar als Mossos d'Esquadra, i fer que, begut, tingués un accident amb el camió d'un romanès que s'hauria contractat. Així s'aconseguiria bé que donés positiu en el posterior control d'alcoholemia, bé que patís lesions o la mort, i així quedaria desacreditat o impedit físicament per tornar-se a presentar a les eleccions municipals de maig de 2015.
En el judici, l'ex-regidor de Vic, Joan Carles Fuentes, va reconèixer haver dit tonteries i comentaris de com treures de sobre Anglada en els dos dinars que va tenir amb Bueno, però insistí que les gravacions aportades per Bueno, tal con reconeixia l'informe de la policia, eren només fragments descontextualitzats.
La sentència, que avui han rebut els absolts i se m'ha faciliat, després de constatar les males relacions personales i polítiques entre Bueno i Anglada amb els acusats, destaca que "la part acusadora  (Bueno i Anglada) no va demanar , ni en l'escrit d'acusació, ni en el judici, la transcripció, excepte fragments concrets (...) Inclús el testimoni de carga, Francesc Bueno, va manifestar en el judici que no va aportar tota la gravació, quedant en només una hora". I també destaca que Anglada i Bueno "van posar en coneixement de l'opinió pública els fets abans de formalitzar la querella, cosa que va tenir conseqüències negatives pels acusats".
Per tot això la sentència diu que "inclús en el cas que fos certa la versió de Bueno, no podem concluir que els causats tinguessin la voluntat d'atemptar contra la vida i integritat física de Josep Anglada, tampoc considerem provat qui hi hagués un pla concret i seriós per la seva execució". La sentència afirma que "no és inusual que en converses disteses i informals entre interlocutors que tenen confiança es manifestin desitjos, intencions o projectes carents de tota seriositat, allunyats d'una veritable voluntat de ser executat"
I conclou que "no té serietat un pla que consisteix, primer, que Josep Anglada prengués de forma voluntària alcohol, amb afectació del bé jurídics de la seguretat vial,  que aquest conduís el seu automòbil i es trobés amb un camió,  portat per una persona concertada amb diners- que el fes fora de la carretera  i els Mossos d'Esquadra, alertats anteriorment pels acusats,  li fessin un control d'alcoholemia que donaria positiu (...) D'altra banda, partint de la suposició que Josep Anglada tingués el costum de beure alcohol en excés, n'hi havia prou amb aconseguir que se li fes el control d'alcoholemia per així aconseguir el descrèdit polític".
La sentència absolutòria declara costes d'ofici (que cada part pagui el seu advocat), rebutjant la petició dels acusats que s'imposés el pagament de totes les costes a Josep Anglada.   

     Nacho Mulleras en sortir del judici
    Fuentes, Hernando i Mulleras