Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Comissaria General. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Comissaria General. Mostrar tots els missatges

dijous, 9 d’abril del 2015

PRESENTACIÓ DE LA "LUZ DEL ESTALLIDO" AL CCC DE BARCELONA. Casals, Cuevas, Pajares i jo a més de comentar la novel·la i les seves semblances amb la realitat, hem analitzat la situació de la ultradreta


Unes setanta persones han assistit aquesta tarda a la presentació de la  novel·la "La luz del Estallido" de Miguel Pajares al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Pajares fou creador del Centres d'Informació de Treballadors Estrangers a CCOO i ara és president de la Comissió Catalana d'Ajuda als Refugiats. Hi hem intervingut l'historiador Xavier Casals, la directora de SOS Racisme, Alba Cuevas, Miguel Pajares i jo. 
 
"La luz del estallido" se situa en el gènere de novel·la negra o policíaca. I tracta de l'extrema dreta catalana i espanyola i els grups xenòfobs o identitaris. El protagonista és l'inspector d'homicidis de Barcelona dels Mossos d’Esquadra, Samuel Montcada, que també va protagonitzar l'anterior novel·la de Pajares, Cautivas.
Aquí Montcada investiga l'assassinat del fins fa poc líder del principal grup ultra de Catalunya, Mateu Estrada, que ha estat destituït. I inicialment se sospita d'un antifeixista que el dia anterior el va amenaçar a la porta d'un local ultra del barri del Clot. No obstant això no li quadrarà a l'inspector Montcada.  
La novel·la alterna capítols en que el narrador és Carlos, un jove ultra que cerca un grup, amistat i reconeixement, i altres on la història es narrada des del punt de vista de l'inspector Samuel Montcada que porta la investigació.
A la història hi apareixen líders d'un fictici i fragmentat món ultra, algun dels quals se l'acusa de ser infiltrat dels serveis secrets, un altre és editor i té les oficines a un municipi del Baix Llobregat, uns altres tenen un local al Clot, en un moment que líder del principal grup ultra és assassinat després d'haver estat apartat o destituït per les seves maneres de fer, fet que es pot interpretar com una similitud al que li ha passat a Josep Anglada.
Cuevas, Casals i jo, sense desvetllar la trama i qui ha matat a Estrada, hem destacat com la novel·la retrata uns moviments d'extrema dreta que existeixen, la seva evolució, i les semblances i diferències entre el que s'explica en la ficció i la realitat. Pajares ha reconegut que s'havia inspirat en dirigents ultres de Catalunya i l'Estat espanyol per encarnar alguns personatges de ficció.
Cuevas s'ha mostrat impactada per la debilitat del personatge de jove ultra, en Carlos que abraça aquestes idees racistes en la recerca d'un grup i reconeixement. Casals ha parlat de l'extrema dreta a Catalunya i Espanya, destacant que a països rescatats o amb alt índex d'atur, com Espanya, Irlanda o Portugal, l'extremadreta no va tenir bons resultats a les eleccions europees de fa un any i, en canvi, sí que va guanyar o obtenir una respresentació important a països com França o el Regne Unit molt menys afectats per la crisis. I tots hem coincidit que un dels motius que aquí no aparegui una extrema dreta forta, és perquè l'extremadreta està al PP.    
Jo he introduït el fet que grups com Podemos o Ciutadans siguin els que agafen el vot socialpopulista del descontentament, i que el fet casual o no que  Podemos utilitzi eslògans utilitzats per la ultradreta com el terme "casta política podrida" introduït a l'Estat espanyol per Josep Anglada, o el de "Frente a su odio, nuestra sonrisa", calcat al que té des de fa tres anys el Casal Tramuntana que el va agafar del neofeixisme italià. Pajares ha reconegut que algunes propostes de la ultradreta font la crisis, la banca o la corrupció poden ser semblants a la de l'esquerra radical, però ha aclarit que el demostra si un partit és o no de ultrdreta és la seva postura front la immigració. Casals s'ha preguntat que passaria ara si VOX hagués entrat al Parlament Europeu, partit al que li van faltar menys de cinc mil vots per obtenir l'escò i a la campanya electoral de les eleccions andaluses ha fet un gir agafant el discurs islamòfob.

En el col·loqui en el que algunes persones del públic han donat la seva opinió sobre els motius del creixement de la ultradreta o de perquè aquí no té la força que tenen a França, ha intervingut també el regidor de PxC de Vic, Joan Carles Fuentes, que ha dit que PxC no és racista. Fuentes està imputat per l'intent de provocar un accident de tràfic a Anglada amb els càrrecs de cosnpiració per atemptar contra càrrec públic, lesions i homicidi. accident de trànsita a Anglada amb el càrrecs de conspiració per atemptar a càrrec públic, lesions i homicidi. I Xavier Casals ha respost a les preguntes de com era possible que el Front Nacional francès hagi mutat en poc temps de l'antisemisme negacionsita a defensar a Israel. 
 
M Pajares, Xavier Casals, Alba Cuevas, i jo
Llegir comentari de la novel·la a La Vanguardia (clica)

dimecres, 18 de març del 2015

PRESENTACIÓ A BARCELONA DE LA NOVEL·LA NEGRA "LA LUZ DEL ESTALLIDO" DE M. PAJARES. l'inspector d'homicidis Samuel Montcada investiga l'assassinat de l'ex-líder (destituït) d'un partit ultra a Barcelona. Inicialment se sospita d'un antifa que la nit abans l'amenaça a la porta d'un local ultra o identitari del barri del Clot

Intervindran a l'acte Alba Cuevas, directora de SOS Racisme, l'historiador Xavier Casals, Miguel Pajares i jo mateix.  Es farà a les 19h  a l'Aula 1 del CCCB (Montalegre, 5 de Barcelona)  
L'acte no pretén ser només la presentació d'una novel·la negra ambientada en l'extrema dreta, sinó també un debat sobre aquest grups dits ultres o identitaris, el racisme, i com creixen en moments de crisis com l'actual.

"La luz del estallido" se situa en el gènere de novel·la negra o policíaca. I tracta de l'extrema dreta catalana i espanyola i els grups xenòfobs o identitaris. El protagonista és l'inspector d'homicidis de Barcelona dels Mossos d’Esquadra, Samuel Montcada, que també va protagonitzar l'anterior novel·la de Pajares, Cautivas.
Aquí Montcada investiga l'assassinat del fins fa poc líder del principal grup ultra de Catalunya, Mateu Estrada, que ha estat destituït. I inicialment se sospita d'un antifeixista que el dia anterior el va amenaçar a la porta d'un local ultra del barri del Clot. No obstant això no li quadrarà a l'inspector Montcada. 
A la novel·la hi apareixen líders d'un fictici i fragmentat món ultra, algun dels quals se l'acusa de ser infiltrat dels serveis secrets, un altre és editor i té les oficines a un municipi del Baix Llobregat, uns altres tenen un local al Clot, en un moment que líder del principal grup ultra és assassinat després d'haver estat apartat o destituït per les seves maneres de fer. Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència.

Ves a l'event de Facebook de l'acte 

dimarts, 17 de juny del 2014

"ÉS UNA ORGANITZACIÓ EXTREMADAMENT VIOLENTA AMB CÚPULA I CADELLS QUE DESITGEN SER CONEGUTS EN ELS ESTADIS I SER TEMUTS", segons el cap de mossos que ha portat la investigació

El cap de la Comissaria General d'Informació, que va dirigir la investigació per l'atac d'Stroika  a Manresa del 23 de març de 2012, ha declarat a la sessió d'avui (la cinquena) que els agressors, membres dels Cusos, són un grup extremadament violent i organitzat, amb "caps" i "cadells" que busquen ser coneguts i temuts als estadis de  futbol. També ha afegit que gràcies a les geolocalitacions de trucades del 23 de març, les escoltes posteriors, la confessió del menor ja condemnat i les imatges de càmeres, tot el puzle encaixa, podent-se afirmar qui comandava, qui transmetia les ordres, qui va portar les barres de ferro, les bengales i els passamuntanyes que es van repartir davant l'Hotel Don Cándido de Terrassa.

Previàment a aquest cap, han declarat tres mossos d'esquadra que van participar en els registres de vehicles dels acusats en els que van trobar a part de propaganda i música feixista, punys americans, un pal de hoquei que a causa de cops ja no es podia utilitzar pel hoquei i un pal o bastó amb una punta de ferro.
  També ha declarat un guàrdia civil de Manresa que va fer el control de trànsit casual (¿?¿?) a una rotonda de la C-37, entre Igualada i Manresa, que va aturar el vehicle on anaven Cristian T de Capellades i Víctor E d'Igualada, un dels quals portava un tatuatge amb la runa odal al canell, cosa que va fer que els hi preguntés si aquell símbol era nazi (veure significat), al que van respondre que sí. Llavors l'agent els hi va preguntar on anaven i es van contradir amb el que havien dit uns instants abans que si a  Manresa, si a Sant Vicenç de Castellet o si a recollir primer un amic. Aquests acusats van decidir recular, després de creuar diverses trucades amb els altres.
A la pregunta d'un dels defensors de si ell interrogava pels tatuatges a tothom i si sabia el seu significat, ha respost que la seva feina en els controls de drogues i gasoil és fer preguntes tipus, i que efectivament coneix la runa en ser l'antic emblema del grup neonazi desaparegut CEDADE.Ha aclarit que va fer constar aquesta identifiació a l'informe i dies més tard, en tenir notícia de l'atac d'Stroika ho va posar en coneixement dels mossos i el jutjat per si podia tenir-hi relació.

Símbol nazi de la Runa Odal

TRES LÍNIES D'INVESTIGACIÓ

El cap de mossos responsable de les investigacions, membre de la Comissaria General d'Informació que ha intervingut després del guàrdia civil, ha explicat que l'informe que els va remetre dies més tard la Guàrdia Civil de Manresa sobre aquest vehicle va ser una de les tres línies d'investigació des del començament. La segona van ser les imatges del restaurant Cal Curro on arriba part del grup, fan comentaris sobre barres de ferro, i el menor ja condemnat -com es veu a les gravacions- imita l'acció davant de tots, com explicant-la com s'apallissava amb una barra o pal a algú a terra. La tercera va ser la informació que seria parcialment errònia de la matricula de la furgoneta dels atacants que va motivar que s'investigués una persona de l'ambient ultra que no hi va tenir res a veure.
L'agent ha explicat que gràcies a les imatges de les càmeres de trànsit i peatges, les geolocalitzacions de trucades, i les escoltes posteriors tot quadra.
L'agent ha dit que per la manera que van arribar, en formació de dues columnes, la manera que van pegar, directament al cap, les bengales similars que les que després trobariuen a casa d'un dels detinguts, està clar que va ser una acció d'un grup nacionalsocialista que volia venjança per l'atac a pedrades del 12 d'octubre de 2011 al Poble Nou.

Si bé serà demà o passat demà quan es visioni el vídeo de Cal Curro i els tècnics pericials expliquin les geolocalitzacions i les escoltes, aquest cap de la Comissaria General d'Informació ha detallat les vinculacions dels enacusats amb Cusos, i els sobrenoms amb que es comunicaven entre ells i consten en les agendes. Després de respondre al fiscal, l'han interrogat quatre dels 12 advocats defensors -demà continuaran- i Carles Monguilod, defensor dels encausats de Blanes i Tordera ha questionat que el "Cristian de Blanes" que surt a les agendes i del qui es parla en les converses intervingudes sigui Cristian A, i en relació a les imatges que es veuran demà del menor ja condemnat reproduint l'agressió ha afirmat que potser el menor que va assumir els fets i inculpar a la resta, potser mentia i ho va fer ell, sense la participació del seus clients.

El cap d'Informació que va dirigir les investigacions també s'ha referit a les bengales marineres, que només es poden comprar a certes botigues i est``a prohibit el seu ús fora d'emergències naútiques, tan les que es van utilitzar a l'atac d'Stroika, com les del partit de futbol de Cusos a Terrassa, com les trobades en un dels domicilis són del mateix tipus i del mateix lot.

Demà els vuit advocats que falten interrogaran al cap de mossos, i després potser es veurà el vídeo o es detallarà pericialment les geolocalitzacions i escoltes.