Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ultra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ultra. Mostrar tots els missatges

dilluns, 30 de setembre del 2024

Desitja Sílvia Orriols que li facin moció de censura, per poder centrar-se en el Parlament? Publico a El 9 Nou

 


Xavier Rius Sant, El 9 Nou dilluns 30 de setembre de 2024



Aquest setembre, un cop el Parlament ha començat a funcionar amb normalitat i s’han posat en marxa les diferents comissions, s’ha publicat que a la majoria de comissions ha quedat buida la cadira del diputat del Grup Mixt que hi havia d’assistir. Recordem que molta de la feina dels parlaments no es fa en les sessions plenàries sinó en les comissions. En començar la legislatura la CUP, que va baixar a només quatre diputats, i els dos d’Aliança van quedar integrats en el Grup Mixt, cosa que els obligava a repartir-se les comissions a les quals assistirien i els temps de paraula en els plens, més enllà de repartir-se també diners i assessors i compartir espais. Però donat l’antagonisme entre els dos grups, el Parlament va modificar el reglament per tal que la CUP formés el seu propi. Canvi que va tenir la irònica resposta en el ple de Sílvia Orriols dient: “Senyores de la CUP, no fugin esperitades del Grup Mixt, que juntes ens ho passarem d’allò més bé!”.


Però ironies a part, això ha significat que els dos diputats d’Aliança, Ramón Abad, de Lleida, i Orriols, de Ripoll, han d’assistir a totes les comissions. En legislatures passades quan la CUP o el PP només tenien tres diputats, que per cert es dedicaven exclusivament a la cambra catalana, era habitual que un mateix diputat hagués d’estar alhora a dues o tres comissions i anés entrant i sortint d’una i l’altra per exercir el seu torn de paraula i ser a les diverses votacions. I la realitat és que Sílvia Orriols, que sí que intenta assistir a tots els plens del Parlament i aprofitar els seus minuts per abocar un discurs xenòfob, encara que el que es parli no tingui res a veure ni amb immigració ni amb seguretat –recordem la rèplica relativa a les sancions de l’Agència Catalana de l’Aigua que ho va barrejar amb el fet que s’omplien les piscines a les presons catalanes–, donat que és alcaldessa i presideix l’equip de govern més minoritari de totes les capitals de comarca catalanes i més a més no té possibilitat de amb el seu propi cotxe plantar-se de Ripoll a la Ciutadella en 90 minuts, se li està fent molt difícil complir amb la seves responsabilitats parlamentàries. Per més que certament és llevi a les 5 de la matinada cada dia, no té el do de la ubiqüitat.

A Orriols, de qui discrepo en gairebé tot, li reconec una virtut: que habitualment no enganya. I en el ple de constitució de la cambra catalana del 26 de juny, afirmà que havia aconseguit allò que anhelava, el micròfon, l’altaveu del Parlament. Rectifico, sí que va enganyar o mentir una vegada, declarant després de prendre possessió de l’alcaldia que no repetiria el que ella creia que era un error que van fer anteriors alcaldes de Ripoll com Jordi Munell i Eudald Casadesús de ser a la vegada alcaldes i diputats, per la dedicació que exigia la batllia. I mentre aquests dos eren alcaldes amb un equip de govern format per més regidors, cosa que els permetia fàcilment delegar i, sobretot, eren diputats del primer o segon grup més nombrós de la cambra, pel que no havien d’anar a totes les comissions. Aquesta no és la situació ni del grup municipal d’Aliança a Ripoll, amb només sis regidors, ni del Grup Mixt al Parlament, amb només dos diputats.

Com sabem, el ple municipal de gener va tombar els pressupostos de l’Ajuntament de Ripoll per al 2024, i dimarts passat per 11 vots contra 6 Orriols va veure com li tombaven el pla de sanejament econòmic. Com li van dir regidors d’altres grups, el que ha de fer el govern municipal és presentar i pactar un pressupostos per al proper any, i resulta evident que en l’actual context de manca de voluntat d’entesa els hi tornaran a tombar.

L’actual legislació municipal ja preveu un mecanisme per tal que equips de govern que estan en minoria aprovin en segona volta els pressupostos. Un mecanisme al qual han acudit a Barcelona Trias, Colau i també Collboni quan estaven en minoria. Un cop t’han rebutjat els pressupostos demanes la confiança del ple municipal, i si no te la donen els grups de l’oposició tenen un mes per presentar una moció de censura vers l’alcalde amb una proposta de candidat alternatiu. I la llei fixa que si aquesta moció no es presenta o en cas de presentar-se fracassa, els pressupostos queden aprovats automàticament. Colau, Trias i Collboni ho van fer, ja que sabien que era improbable un pacte entre Ciutadans i Vox amb Esquerra i CUP per proposar un candidat i un programa comú. Però Orriols al gener no ho va fer perquè era com demanar a la resta de grups que acabessin amb les diferències que van impedir un govern majoritari el juny de 2023 encapçalat per Chantal Pérez o Manoli Vega.

Ara que plega Vega de regidora, s’està especulant si Junts, ERC, el PSC i la CUP es posaran d’acord per fer una moció de censura a Sílvia Orriols. I penso que en el fons la mateixa Orriols ho desitja. Ja que si la moció de censura hagués vingut incitada per ella mateixa quan li van tombar el pressupostos, ella hagués reconegut el seu fracàs, ara serien la resta de grups, “els del processisme i el 155”, que la farien fora. Podria victimitzar-se i sobretot dedicar més temps al Parlament que, com diu, és l’altaveu que desitjava per fer créixer el seu projecte amb el qual creu que salvarà Catalunya. De fet, crec que el seu subconscient la va trair al ple del dimarts 24, i en un moment de rifi-rafe va exclamar: “Jo encara soc l’alcaldessa de Ripoll!”, com si ja tingui assumit que aviat, per sort també per ella mateixa, deixarà de ser-ho. Personalment penso que tot i aquesta victimització que ella sacsejaria ja ha arribat l’hora de fer-ho, perquè ni Ripoll ni cap municipi pot passar-se quatre anys sense pressupostos. Però si Orriols acaba sent apartada de l’alcaldia, si us plau que no passi com a Badalona amb Xavier García Albiol. Que la incapacitat d’entendre’s dels altres grups va provocar que Albiol tornés per la porta gran amb majoria absoluta.

Llegir a El 9 Nou






diumenge, 7 de gener del 2024

SOR LUCÍA CARAM, VOX, HITLER i MILEI, El Triangle

 

 ggg

          

Xavier Rius Sant, El Triangle, 6 de gener de 2024

La monja argentina afincada a Manresa, sor Lucía Caram, va reconèixer dijous al programa Todo es Mentira de Cuatro, que el passat octubre ella va votar a l’ultradretà Javier Milei, perquè “entre un corrupte que és basura, Sergio Massa, i Milei que està boig, vaig optar pel boig”. Declaracions que han generat una gran polèmica donat que Milei no amaga que vol retallar drets i llibertats i eliminar o suspendre drets socials.

Milei creu que, més enllà de l’actual context de crisi argentina en el que “no hi ha plata”, els subsidis, ajuts i la fiscalitat progressiva són una rèmora pel creixement econòmic. Milei no planteja només retallades temporals per sortir de la crisi econòmica actual. Pretén suprimir, reduir o eliminar-los definitivament, anant més enllà del que proposava a Estats Units fa deu o quinze anys el Tea Party republicà, i del que es va quedar a mitges Margaret Thatcher al Regne Unit els anys vuitanta. Pretén fer desaparèixer o deixar al mínim la presència i la intervenció de l’estat tant en l’activitat econòmica com en els serveis socials, sanitaris, educatius, d’atur i jubilació ara a càrrec de l’estat. Pretén eliminar aquelles polítiques de solidaritat tributàries. Una solidaritat i gestió de serveis públics que mai podran subtituir les ONG i institucions privades a no ser que funcionin com Hamàs o Hezbol·là a Gaza i el Líban, els narcos llatinoamericans en certs barris o a certs estats africans els senyors de la guerra que habitualment, de manera arbitrària i interessada, ocupen l’espai buit que provoca l’absència de l’estat.

No amago que mai he empatitzat amb els religiosos i religioses que vesteixen l’uniforme eclesial fora de les celebracions litúrgiques, sigui sor Lucía o aquella il·luminada que feia de les farmacèutiques l’objectiu de la seva diana, Teresa Forcades. L’hàbit per mi no mostra senzillesa, sinó que actua com a mur entre els qui el porten i la resta de mortals. I si l’uniforme o la toga pot tenir sentit en l’àmbit judicial o policial, com a representació de l’administració de justícia i de l’exercici del monopoli de la força, no crec que als religiosos, vestint-lo fora del temple i la litúrgia, els apropi als ciutadans. Però tot i la seva sotana i el seu vel -un vel que ni per dones cristianes ni per musulmanes considero que pugui ser feminista o progressista-, sor Lucía em generava un gran respecte per la tasca social que fa des del Convent de Santa Clara de Manresa i per les seves accions de suport als immigrants i refugiats.

Certament no ha estat amb Milei la primera vegada que sor Lucía manifesta la seva opció electoral. Ja ho va fer el 2015 donant suport a Artur Mas i Junts pel Sí, en un moment que l’altra monja amb hàbit, Teresa Forcades, ho feia per la CUP. Però reconeixent que ara ella ha votat a Milei, que no mostra cap empatia pels dèbils i els més pobres que ella defensa, crec que ha decebut a molts dels qui creien en ella i el seus valors, més quan a Espanya només Vox va donar suport a Javier Milei. De fet les relacions entre Milei i Vox no són d’ara, sinó que fa dos anys Milei, quan aquí era un desconegut, ja va honorar al partit d’Abascal assistint i intervenint en alguns dels seus actes. Però per mi el pitjor que ha fet Caram, ha estat justificar-ho dient que “entre un corrupte que és basura i un boig, he donat suport al boig”, sense plantejar altres opcions a la segona volta com el vot en blanc i el vot nul.

L’any 1932, a Europa catorze milions de ciutadans amb uns arguments similars van donar suport a Alemanya a qui molts ja consideraven un boig, Adolf Hitler, però que es presentava com un canvi front als polítics ineficaços i corruptes de la decrèpita República de Weimar. Després ja sabem què va venir. I com Adolf Hitler, Milei té una característica que cal reconèixer. Milei, com Hitler, mai ha amagat les seves intencions, ni el model social al que aspira.

Sor Lucía, Vox, Hitler y Milei


La monja argentina afincada en Manresa, sor Lucía Caram, reconoció el jueves en el programa Todo es Mentira de Cuatro, que el pasado octubre votó al ultraderechista Javier Milei, porque “entre un corrupto que es basura, Sergio Massa, y Milei que está loco, opté por el loco”. Declaraciones que han generado una gran polémica dado que Milei no esconde que quiere recortar derechos y libertades y eliminar o suspender derechos sociales.

Milei cree que, más allá del actual contexto de crisis argentina en el que «no hay plata», los subsidios, ayudas y la fiscalidad progresiva son una rémora para el crecimiento económico. Milei no plantea sólo recortes temporales para salir de la actual crisis económica. Pretende suprimir, reducir o eliminarlos definitivamente, yendo más allá de lo que proponía en Estados Unidos hace diez o quince años el Tea Party republicano, y de lo que se quedó a medias Margaret Thatcher en Reino Unido en los años ochenta. Pretende hacer desaparecer o dejar al mínimo la presencia y la intervención del estado tanto en la actividad económica como en los servicios sociales, sanitarios, educativos, de paro y jubilación ahora a cargo del estado. Pretende eliminar aquellas políticas de solidaridad tributarias. Una solidaridad y gestión de servicios públicos que nunca podrán sustituir las ONG e instituciones privadas a menos que funcionen como Hamás o Hizbulá en Gaza y Líbano, los narcos latinoamericanos en ciertos barrios o en ciertos estados africanos los señores de la guerra que habitualmente, de forma arbitraria e interesada, ocupan el espacio vacío que provoca la ausencia del estado.

No escondo que nunca he empatizado con los religiosos y religiosas que visten el uniforme eclesial fuera de las celebraciones litúrgicas, sea sor Lucía o aquella iluminada que hacía de las farmacéuticas el objetivo de su diana, Teresa Forcades. El hábito para mí no muestra sencillez, sino que actúa como muro entre quienes lo llevan y el resto de mortales. Y si el uniforme o la toga puede tener sentido en el ámbito judicial o policial, como representación de la administración de justicia y del ejercicio del monopolio de la fuerza, no creo que a los religiosos, vistiéndolo fuera del templo y la liturgia, les acerque a los ciudadanos. Pero a pesar de su sotana y su velo -un velo que ni para mujeres cristianas ni para musulmanas considero que pueda ser feminista o progresista-, sor Lucía me generaba un gran respeto por la labor social que realiza desde el Convento de Santa Clara de Manresa y por sus acciones de apoyo a inmigrantes y refugiados.

Ciertamente no ha sido con Milei la primera vez que Sor Lucía manifiesta su opción electoral. Ya lo hizo en el 2015 apoyando a Artur Mas y Junts pel Sí, en un momento en que la otra monja con hábito, Teresa Forcades, lo hacía por la CUP. Pero reconociendo que ahora ella ha votado a Milei, que no muestra ninguna empatía por los débiles y los más pobres que ella defiende, creo que ha decepcionado a muchos de los que creían en ella y sus valores, más cuando en España sólo Vox apoyó a Javier Milei. De hecho, las relaciones entre Milei y Vox no son de ahora, sino que hace dos años Milei, cuando aquí era un desconocido, ya honró al partido de Abascal asistiendo e interviniendo en algunos de sus actos. Pero para mí lo peor que ha hecho Caram, ha sido justificarlo diciendo que «entre un corrupto que es basura y un loco, he apoyado al loco», sin plantear otras opciones en la segunda vuelta como el voto en blanco y el voto nulo.

El año 1932, en Europa catorce millones de ciudadanos con argumentos similares apoyaron en Alemania a quien muchos ya consideraban un loco, Adolf Hitler, pero que se presentaba como un cambio frente a los políticos ineficaces y corruptos de la decrépita República de Weimar. Luego ya sabemos lo que vino. Y como Adolf Hitler, Milei tiene una característica que hay que reconocer. Milei, como Hitler, nunca ha escondido sus intenciones, ni el modelo social al que aspira



dissabte, 8 d’octubre del 2022

Abascal mou fitxa per afermar el seu cabdillatge a Vox. Nomena Ignacio Garriga nou secretari general i aparta a Ortega Smith. Ho explico a Nació Digital

 

Xavier Rius Sant, Nacio Digital, dissabte 8 d'octubre de 2022


La destitució, presentada com a renúncia voluntària, de Javier Ortega Smith com a secretari general de Vox, és només un intent d'aturar el descontentament generalitzat de bona part de la militància i càrrecs públics amb la manera de funcionar manu militari de la direcció de Vox, liderada per Santiago Abascal, i el malestar per la manera en què s’estaven confeccionant des de Madrid les llistes electorals.

La decisió de prescindir d'Ortega, que serà candidat a Madrid i que ha estat substituït pel català Ignacio Garriga, pel timó organitzatiu del partit es va fer pública dos dies abans de la festa Viva 22 que celebra el partit aquest cap de setmana a Madrid on es presentaran alguns dels caps de llista de les municipals i autonòmiques de maig.

Les maneres de fer que incomoden alguns dels quadres i dirigents han transcendit amb la marxa de Macarena Olona després del seu fracàs a Andalusia, però venen de lluny i han provocat que gairebé la meitat dels 530 regidors que va obtenir Vox a les passades municipals hagin trencat amb el partit i s’hagin legalitzat ja fins a cinc partits polítics formats per exmilitants de la formació ultra.

Coherentment amb la ideologia franquista i falangista que comparteixen aquells que van prendre el control de Vox després de la marxa del seu primer líder, el català i exidirgent del PP Alejo Vidal-Quadras, Vox ha esdevingut un partit sense democràcia interna i on ningú pot qüestionar ni censurar l'autoritat d'Abascal, que actua com un cabdill. S'han suprimit les primàries tant per triar les executives provincials i locals com per la confecció de llistes electorals, que són decidides pel comitè executiu nacional (CEN). Al seu torn, un complex sistema d'avals telemàtics fa pràcticament impossible presentar una candidatura alternativa per presidir Vox.

I atès que Vox per la supressió de les autonomies no té executives regionals, evitant així Abascal que puguin sorgir-li barons, i ni els regidors ni els diputats autonòmics tenen cap òrgan on decidir les seves polítiques. Són uns coordinadors o comissaris polítics designats pel CEN els qui informen els diputats i regidors de què han de votar i quines iniciatives o propostes han de presentar. Fins i tot els diputats i regidors quan tenen un acte públic han de presentar al coordinador el text del discurs o intervenció perquè els donin el seu vistiplau.

Això és així des que Vox va entrar al parlament andalús el desembre de 2018, quan la direcció va amonestar al candidat a la Junta, el jutge Francisco Serrano per haver-se trobat per fer cafè amb el líder del PP andalús, Juan Manuel Moreno Bonilla, que havia quedat segon per darrere de la socialista Susana Díaz i que va voler tenir un primer contacte amb l’efímer líder de Vox a Andalusia. Sondejava així el pacte, al que també se sumaria Ciutadans, que li donaria la presidència de la Junta.

Negocien els homes d'Abascal
 
Fa vuit mesos, després de les eleccions de Castella i Lleó, en que Vox va presentar un desconegut, l'ara vicepresident de la Junta, Juan García Gallardo, no va ser ell qui va negociar amb el líder regional del PP, Alfonso Fernández Mañueco, les condicions per formar govern de coalició. Ho va fer el periodista Kiko Méndez Monasterio, mà dreta d’Abascal.

Una altra de les queixes dels regidors i diputats és que el CEN obligava a obrir un compte corrent del que era apoderat Ortega Smith on s'ingressaven tots els diners que donaven ajuntaments i parlaments autonòmics pel funcionament dels grups i per contractar assessors. I era el CEN qui triava i contractava els assessors i assistents. Precisament Vox es va trencar a Múrcia quan tres dels quatre diputats autonòmics va retirar els poders a Ortega Smith per gestionar aquests diners.

S'aparta Ortega Smith, que deixa pas a Garriga, president de Vox al Parlament, però de fet qui aplicava la manu militari contra els dirigents locals i càrrecs electes era el vicesecretari d’organització, Tomás Fernández Ríos, un excompany de les boines verdes que van fer el servei militar amb Ortega i que l'han acompanyat des de la creació de Vox. Era l'encarregat d'enviar els mails pels quals es destituïen executives locals o provincials i dir qui presidia les noves gestores.


L'accent català de l'extrema dreta
 
El relleu d'Ortega s'ha justificat dient que ara podrà centrar-se en la candidatura de Madrid, on ja és regidor, i se l'ha nomenat vicepresident econòmic, per darrere del vicepresident primer, el barceloní Jorge Buxadé. Abascal ha nomenat a Garriga nou secretari general. El cap de files a Catalunya va fer d’escolà durant la seva infància i joventut i és totalment lleial a Abascal. Des que Vox va fer el salt el 2018, el líder ha tingut sempre al seu costat al seu cosí i mentor, el també diputat Joan Garriga.

Però caldrà veure si podrà compatibilitzar la secretaria general amb l’escó al Parlament o si hi renunciarà per traslladar-se a Madrid, amb l'horitzó de tornar a ser diputat al Congrés d'aquí poc més d'un any. Abascal va indicar que no cal viure a la capital espanyola per ocupar el càrrec. El que ja es dona com segur és que no pod
rà tornar a ser, tal com s'havia previst, candidat a l'alcaldia de Barcelona. Amb ell centrat en la secretari general, Abascal haurà de nomenar un nou líder per Vox a Catalunya. 
 

dimarts, 25 de febrer del 2020

L'exdirigent de DNJ, Juan de Haro, serà jutjat demà dimecres 26 de febrer a Tarragona per dir al canal de ràdio "Rebélate" que calien més accions com l'atac de Blanquerna. De Haro està imputat per altres causes, una també per altres declaracions a Rebélate, per les accions contra l'oratori del carrer Japó a Barcelona i per unes agressions o baralla de l'12-O de 2018 a Ripollet, per les que li demanen 10 anys de presó


El fins fa nou mesos, cap de Democracia Nacional Joven (DNJ), Juan de Haro, serà jutjat demà dimecres, 26 de febrer al Jutjat Penal 1 de Tarragona, per unes declaracions que va fer al programa de ràdio digital de DNJ, "Rebélate", afirmant que calien més accions com l'atac de Blanquerna per aturar l'independentisme. El fiscal li demana 8 mesos de presó. 
El passat 13 de desembre va haver-hi un acte judicial previ en el que el fiscal de delicte d'Odo de Tarragona va proposar un pacte de conformitat amb una pena menor de la proposada pel judici, si De Haro reconeixia la seva culpabilitat. Com De Haro ho va rebutjar, es va fixar data pel judici per demà 26 de febrer de 2020. La Fiscalia li demana 8 mesos de presó.
 Per altres afirmacions fetes en aquest canal digital, De Haro també està processat en una altra causa juntament amb el també membre de DNJ, Javier García.  Té també una causa pendent amb altres sis militants o exmilitants de Democracia Nacional per la campanya contra l'oratori del carrer Japó de Barcelona.
Però la causa que, en cas d''acabar amb una condemna, podria comportar-li entrar a presó es la que instrueix el Jutjat número 5 de Cerdanyola per la baralla o agressions del 12 d'octubre de 2018 en un bar de Ripollet. El fiscal li demana dues penes de cinc anys de presó per dues agressions. Fa un any i mig De Haro va ser  absolt d'amenaces i coaccions a periodistes el 12 d'octubre de 2016 a Montjuïc. Actualmente està apartat de l'acció política i ha tancat les seves xarxes socials.  El juliol passat De Haro va ser notícia en ser apartat de la seva feina de control de seguretat a la festa major del Vendrell, per les queixes de grups antifeixistes.
 

dimecres, 22 de gener del 2020

Grups antifeixistes gironins convoquen a contramanifestar-se dissabte contra l'acte del "Font Nacional de Catalunya", partit independentista de l'àmbit identitari, contrari o crític amb la immigració, considerat proper a l'àmbit ultra 33, "Catalunya catalana, ni espanyola ni musulmana"


Pel proper dissabte el Front Nacional de Catalunya, partit polític independentista de l'àmbit 33, i manifestament defensor de la política d'Israel, contrari a la diversitat cultural i crític o contrari a la immigració i l'acollida de refugiats, que té representació a l'ajuntament de Ripoll, ha organitzat un acte a porta tancada a Girona. Com a protesta per la presència d'aquest partit considerat per molts com xenòfob, grups antifeixistes han convocat a manifestar-se a les 18 hores a la Plaça Miquel de Palol de Girona, a prop on aquest partit farà l'acte. 
A l'acte del FNC hi intervindran Marc Gafarot, Sílvia Orriols, Jordi Casacuberta i Jordi Aragonès.






 .


 A les passades eleccions municipals de  maig 2019 el FNC es va presentar a Ripoll -municipi d'on eren o vivien els autors dels atemptats del 17 d'agost a Barcelona i Cambrils- i va obtenir una regidora, Sílvia Orriols, amb 503 vots i un 9,44% dels vots. Amb 50 vots més hagués obtingut un segon regidor. Però a Ripoll també s´hi va presentat Ester Gallego de Som Catalans que va obtingut 112 vots, un 2,10%, sense entrar a l'Ajuntament.  




El tres grups actius de l'independentisme considerat ultra, xenòfob o islamòfob "Catalunya catalana, ni espanyola ni musulmana" són el partit SOM Catalans, creat per exmembres de PxC i liderat per Ester Gallego, el Moviment Independentista Català (MIC), i el Front Nacional de Catalunya. 
  


dimecres, 23 d’octubre del 2019

Legalizado el nuevo partido del ámbito ultra-identitario "España Identitaria-IDENTITARIOS", presidido por el arqueólogo, exmiembro de Vox de Toledo, José Ignacio Vega. De joven militó en la valenciana Acción Radical y fue condenado

 


Con fecha del pasado 14 de octubre, ha sido legalizado por el Ministerio del Interior el nuevo partido político identitario y contrario a la inmigración, "España Identitaria-IDENTITARIOS", que preside el arqueólogo y empresario del sector turístico, José Ignacio Vega, hasta hace unos meses miembro de Vox. El nuevo partido, con sede en Toledo, ya tiene página web.
Vega militó de joven en el grupo ultra o neonazi valenciano, Acción Radical, en el que también estaba en los noventa, el hasta hace un año presidente de Democracia Nacional, Manuel Canduela. En 1995 fue condenado a cuatro años de prisión por la agresión producida en 1992 a un profesor de sociología de la Universidad de Valencia.  
Vega ha contactado estos últimos meses con  Josep Anglada, que tiene legalizdo el partido Som Identitaris-Somos Identitarios, si bien Anglada no ha manifestado interés en sumar o coordinar ambos proyectos. Quien sí que ha ingresado en España Identitaria- IDENTITARIOS es el hasta hace medio año coordinador de Vox en L'Hospitalet de Llobregat, Daniel Clemente, que, como ocurrió en Mataró y otros municipios, fue desplazado de la cabecera de la lista de Vox en las elecciones municipales, para colocar a dirigentes de Plataforma per Catalunya.  En la ficha del nuevo partido en la web del Ministerio del Interior no aparecen otros cargos de la formación, sea vicepresidente, secretario general, vocales, etc como si suele aparecer en la de la mayoría de formaciones políticas. 
En el video de presentación que pongo debajo, Vega explica que la inmigración impacta negativamente en la sociedad española.  
Así de presenta en su web: 
 
Identitarios es un partido político de nueva creación pero
el más antiguo de todos.
Defiende tu nación, cultura, tradiciones y fiestas hasta en el pueblo más pequeño de España, tu patrimonio cultural y natural en todos los sentidos. España debe estar a la cabeza de las naciones en el mundo, como otras veces lo ha estado luchando por la libertad de todos los españoles, por la justicia social, por la paz, el orden y la ley, por la democracia real y no la partidocracia o dictadura del sistema. Nuestra lucha la llevaremos dentro y fuera de España.
Por ello te instamos a luchar y sacrificarse por defender tu futuro y hacer de España uno de los países más grandes del mundo. Defender nuestra tierra como lo hace el lobo cuando es citado, símbolo sagrado desde la época romana en Hispania y hasta tiempos recientes. No hay que olvidar que descendemos de los guerreros lobo celtibéricos, de Santiago Apóstol, el Cid Campeador, Hernán Cortes y Vasco Núñez de Balboa, Quijotes, como el caballero de la Triste Figura y el Caballero de los Leones, Cervantes, Goya, Claudio Coello, Galdós, Blasco Ibáñez, Blas de Lezo, Lorca o Millán Astray, Cela, Ramón y Cajal o Severo Ochoa y cientos y cientos de personajes ilustrísimos en todos los ámbitos y disciplinas.







 Ignacio Vega, hace un año con Javier Ortega Smith, cuando militaba en Vox

Recibiendo el Premio Regional de Turismo en 2007 a manos del presidente de Castilla La Mancha

dimecres, 16 d’octubre del 2019

L'exdirigent de DNJ, Juan de Haro, serà jutjat el 13 de desembre a Tarragona per dir al canal de ràdio "Rebélate" que calien més accions com l'atac de Blanquerna. De Haro està imputat per altres causes, una també per altres declaracions a Rebélate, per les accions contra l'oratori del carrer Japó a Barcelona i per unes agressions o baralla de l'12-O de 2018 a Ripollet, per les que li demanen 10 anys de presó


          


El fins fa uns mesos, cap de Democracia Nacional Joven (DNJ), Juan de Haro, serà jutjat el 13 desembre al Jutjat Penal 1 de Tarragona, per unes declaracions que va fer al programa de ràdio digital de DNJ, "Rebélate", afirmant que calien més accions com l'atac de Blanquerna per aturar l'independentisme. El fiscal li demana 8 mesos de presó. 
Però la causa que, en cas d''acabar amb una condemna, podria comportar-li entrar a presó es la que instrueix el Jutjat número 5 de Cerdanyola per la baralla o agressions del 12 d'octubre de 2018 en un bar de Ripollet. El fiscal li demana dues penes de cinc anys de presó per dues agressions. Fa un any i mig De Haro va ser  absolt d'amenaces i coaccions a periodistes el 12 d'octubre de 2016 a Montjuïc. Actualmente està apartat de l'acció política i ha tancat les seves xarxes socials.  El juliol passat De Haro va ser notícia en ser apartat de la seva feina de control de seguretat a la festa major del Vendrell, per les queixes de grups antifeixistes.


 De Haro en el judici per les amenaces i coaccions a periodistes del 12 d'octubre de 2016 que va ser absolt
                         

dimecres, 11 de setembre del 2019

FALLECE EN ROMA STEFANO DELLE CHIAIE, EL ULTRA COAUTOR DE LAS MUERTES DE MONTEJURRA QUE ESTABA PROTEGIDO POR LOS SERVICIOS SECRETOS ESPAÑOLES TRAS HUIR DE ITALIA POR DIVERSOS ATENTADOS. Un eurodiputado de La Liga lo alaba como "un soldado político en la revolución nacional. Un verdadero luchador, en un país que nace uno cada 100 años "


El neofascista italiano, Stefano Delle Chiaie, uno de los responsables de la muerte de Aniano Jiménez Santos y Ricardo García Pellejero, dos carlistas democrátas en Montejurra (Navarra) el 9 de mayo de 1976, y fundador del grupo ultra italiano Avanguardia Nacionale, falleció ayer en un hospital de Roma a la edad de 82 años.
Delle Chiae, miembro de la ultraderecha italiana violenta, vivió unos años España protegido por los servicios secretos españoles del SECED para los que realizó diversos trabajos en los llamados "años de plomo".
Miembro de Ordine Nuovo, la Internacional Negra y la Red Gladio, se refugió en España tras ser acusado en Italia de la colocación en 1969 de cinco bombas en Milán y Roma. También se vinculó a Delle Chiae con la matanza de Atocha, y posteriormente se les relacionó con las primeras acciones de la guerra sucia contra ETA del Batallón Vasco Español y los GAL. 




La Interpol solicitó la extradición de Delle Chiae en 1984 por su participación en diversos atentados contra miembros de ETA en el su de Francia,  pero la policía española manifestó que ignoraba su paradero, dado que por aquel entonces posiblemente se encontraba en Sudamérica.
Según investigaciones llevadas a cabo por el juez Baltazar Garzón, Delle Chiaie asesoró y trabajó para la DINA de Augusto Pinochet en Chile, la Triple A Argentina y la dictadura de Hugo Banzer Suárez en Bolivia. También habría participado en la Masacre de Ezeiza en Argentina.
Delle Chiaie vivió durante 17 años como fugitivo, hasta su detención en 1987 en Caracas, acusado de asociación subversiva, grupos armados y colaboración con la reralización de una masacre. Su nombre se vincula y aparece en los episodios más importantes de los años del terrorismo y la estrategia de la tensión en Italia. En 1991 fue absuelto en Italia de la acusación de perternecia a la organización subversiva de la masacre de Piazza Fontana en 1969. También se le investigó y juzgó por la masacre de Bolonia del 2 de agosto de 1980, el acto terrorista más grave sufrido Italia tras la Segunda Guerra Mundial, en el que murieron 85 personas, de la que fue absuelto por "pruebas insuficientes". Como hizo en Montejurra, en Italia participó en atentados oscuros con la intención de desestabilizar el país, siempre con el objetivo de debilitar a la izquierda.
El hasta hace unos meses eurodiputado de La Liga, Mario Borghezio, definió ayer Delle Chiae en declaciones al rotativo Il Fatto Quotidiano, como "un soldado político en la revolución nacional", pero también "un verdadero luchador , en un país uno nace cada 100 años ".
En junio de 2014 Mario Borghezio, siendo eurodiputado, participó en una convención neofascista en Roma junto a Stefano Delle Chiaie, Gabriele Adinolfi, fimpulsor de Casa Pound, Bruno Di Luia (anteriormente la Vanguardia Nacional) y Adriano Tilgher (presidente del Frente italiano). El símbolo fascista de la Runa Odal presidió el acto y el eurodiputado se refirio a Delle Chiaie como "el Comandante". 
El pensador y militante ultra español, Ernesto Milá, que trabajó con él en España y latinoamérica ha escrito este texto en su blog, negando la participación de Delle CHiaiei en las masacres y asesinatos que se le atribuyeron.

dilluns, 29 de juliol del 2019

EL JUTJAT DE TARRAGONA CITA A JUAN DE HARO COM A IMPUTAT O INVESTIGAT PEL PROGRAMA DE RÀDIO "REBÉLATE" QUE FEIA FA DOS ANYS. Ja estava imputat i pendent de judici per unes declaracions seves en favor de fer un nou Blanquerna. Donat que la citació i notificació d'estar "investigat" té data d'avui, podria ser indirectament una reposta o advertència a les seves declaracions de divendres de respondre o venjar-se per haver-lo apartat de la feina de controlador de seguretat a les festes del Vendrel

             


El dirigent de Democracia Nacional Joven (DNJ), Juan de Haro, ha estat notificat avui que haurà de declarar com a investigat o imputat el proper 14 d'octubre, al Jutjat d'Instrucció número 1 de Tarragona, per un segon cas o sumari relatiu a intervencions seves al programa de ràdio digital REBÉLATE, de DNJ. Per aquest programa ja tenia una causa oberta i està pendent de judici per haver dit que caldria fer més accions o atacs com els de Blanquerna, i  la Fiscalia els hi demana 8 mesos de presó.  El militant de DNJ, Javier García també està investigat o imputat en aquesta segona causa i també ha estat citat a declarar el 14 d'octubre.
Segons m'ha dit De Haro, aquesta segona causa va començar amb unes investigacions dels Mossos que han tingut com a conseqüència que el Jutjat d'Instrucció els citi a ell i a García com a investigats. 
De Haro, resident al Vendrell, ha estat notícia aquest cap de setmana en haver estat apartat de la seva feina de de controlador d'accés als concerts de la festa major del Vendrell, després que diverses persones demanessin a l'Ajuntament que fes que l'empresa de seguretat dels actes de Festa Major prescindissin d'ell, com així va passar. Llavors De Haro va dir que hi hauria resposta o revenja i que interposaria una denúncia o querella per discriminació ideològica. Donat que la notificació de que està imputat té data d'avui, podria ser una advertència indirecta pel cas que pensés fer la reposta al carrer del que va passar divendres amb l'ajut d'altres militants o simpatitzants de DN.  De Haro ha estat jutjat per diverses causes i fins ara se n'ha sortit bé.  

 Javier García també ha estat citat com a imputat o investigat


Juan de Haro


dissabte, 9 de febrer del 2019

"RECUPEREMOS ESPAÑA, Frente Nacional Identitario (RE+FNI), nou partit ultra sorgit a Catalunya que ha convocat la manifestació d'avui a Santa Coloma. Només una quinzena de persones han participat a l'acte ultra, i hi ha hagut manifestació antifeixista

Imatge de la manifestació d'avui a Santa Coloma. Al davant, Alberto Pérez.   Foto: @comissio27G

Aquest migdia una quinzena de militants o simpatitzants del nou partit ultra  "RECUPEREMOS ESPAÑA, Frente Nacional Identitario" (RE-FNI), s'han manifestat a Santa Coloma de Gramenet amb una pancarta que deia "Reconquista", havent-se convocat a la mateixa hora una manifestació antifeixista que ha aplegat un nombre molt superior de manifestants. S'han produït càrregues dels Mossos d'Esquadra en llençar alguns antifeixistes pedres o ampolles. La manifestació no era per la unitat d'Espanya sinó per protestar per l'increment del preu de l'habitatge a Santa Coloma i per l'índex de delinquència. Aquesta és la segona manifestació en solitari del RE-FNI des de la seva recent constitució. La primera va ser a Barcelona el 29 de gener per commemorar el vuitanta aniversari de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona. El partit neix en un moment que Vox està menjant-se l'espai polític ultradretà, amb la dissolució de Plataforma per Catalunya (PxC) i l'entrada en bloc de la majoria dels seus militants a Vox.



Com a investigador de l'espai i grups polítics ultres, he parlat aquesta setmana amb el promotor i màxim dirigent del grup, José Alberto Pérez Molina, veí de Terrassa, per saber qui són i què pretenen. I en aquest sentit escric aquest article des d'un punt de vista merament informatiu, deixant de banda la meva opinió i l'evident discrepància ideològica. 

Es fa difícil separar aquesta formació de la persona del seu president, l'exmilitar José Alberto Pérez Molina, que a la manifestació del 29 de gener anava vestit de cavaller templari amb amb el cap cobert per un casc.  Pérez Molina com a militar professional va estar destinat a mitjans dels anys noranta a Bòsnia i ha participat en altres missions de l'OTAN o de l'Exèrcit espanyol. També ha treballat en tasques de seguretat o d'investigació al País Basc relacionades amb la lluita contra ETA. I un cop va deixar l'Exèrcit va treballar en l'àmbit de comerç internacional, sistemes financers, transaccions internacionals i pel mateix Sareb espayol (el banc dolent) en la gestió i venda d'actius immobiliaris.  Va passar temporades a Venezuela on va conèixer a Pablo Iglesias quan encara no s'havia creat Podemos. 
Com admirador dels Templaris va contactar amb l'Ordre del Temple a França i el Rotary Club vinculat a la francmasoneria. I assegura haver estat investit membre tant de l'ordre de cavalleria Jerusalem dels Cavallers Hospitalaris, com de la dels Guardians del Sant Sepulcre. I després d'haver parlat amb diversos partits, tant de la ultradreta com d'altres àmbits, es va decidir a crear el Frente Nacional Identitario que té com a referent el partit ucraïnés Svoboda. Partit que era membre fa uns anys de l'Aliança Europea de Moviments Nacionals a la que pertanyia també el desparegut Movimiento Social Republicano espanyol (MSR), el Jobbik hongarès i el sector del FN francès de Bruno Gollnisch. Svoboda fa cinc anys va trencar amb aquests grups -que van posicionar-se a favor de Rússia- en participar activament Svoboda en l'aixecament nacionalista ucraïnès.

Preguntat per la ideologia del partit, Peréz Molina diu que és nacional-identitari, però no és anti-immigració ni racista. "Front una esquerra que diu que tota la immigració és bona i una ultradreta que diu que tota és dolenta, nosaltres som antixusma. Estem per l'expulsió dels que han vingut a delinquir". I per això "estem per l'expulsió d'aquest 10% dolents que amb la seva impunitat generen un fals racisme cap a la totalitat dels immigrants". I explica que han triat Santa Coloma per manifestar-se donat que hi ha 1.600 multireincidents que, segons ell, caldria expulsar. A diferència d'altres partits "nosaltres diem que si cal trencar o sortir de pactes internacionals o acords de la Unió Europea sobre immigració o menors no acompanyats, doncs se surt de l'acord".
I afirma que el seu partit no és populista com Vox que diu a Andalusia que cal expulsar 50.000 immigrants, i després a la primera, signa l'acord amb el PP i Ciudadanos perquè governin oblidant-se del que demanava. I discrepa també d'altres partits, com Plataforma per Catalunya "amb qui vaig parlar i plantejar-me si hi entrava, però em vaig adonar que la majoria de partits eren xiringuitos d'amics que no reaccioaven ni anaven a canviar res".
A la pregunta de si el símbol del partit, el Wolfsangel, o ganxo o caçador de llops, utilitzat com a símbol de  la Segona Divisió dels Panzers de les SS i altres unitats de l'Alemanya nazi, diu que és un símbol germànic que està als escuts de molts municipis i no s'ha d'identificar amb el nazisme. 
 Imatge de la manifestació a Barcelona del 29 de gener

I tornant al seu partit, manifesta un sorprenet entusiasme per les possibilitats d'obtenir representació a ajuntaments com el de Santa Coloma de Gramenet, si bé avisa que potser ell no agafarà l'acta de regidor i es buscarà a alguna altra persona més idònia. Jo personalment discrepo del seu optimisme.  A Santa Coloma de Gramenet PxC va obtenir tres regidors el 2011, sí bé el cap de llista, Sergio Palomo Chillerón, va dimitir al cap d'un any per "motius personals" i es van viure agressions i situacions molt complexes a l'AjuntamentPalomo havia estat membre del neonazi Estado Nacional Europeo. També van dimitir o renunciar altres membres de la llista,  i la resta de mandat va quedar una acta o cadira de regidor vacant. Ara fa quatre anys PxC no va obtenir cap regidor a Santa Coloma ni als altres municipis de l'Àrea Metropolitana com L'Hospitalet o Sant Adrià del Besós on el 2011 n'havien obtingut.

Pel que fa a Manuel Murillo, el veí de Terrassa empresonat per haver cercat per whatsapp col·laboradors per matar al president Pedro Sánchez, Alberto Pérez reconeix que Murillo  havia anat a algun acte del  seu partit o en el que hi havia l'emblema o sigles del partit, però que no n'era militant. I afirma que Murillo té un transtont mental i psicològic i que tot i tenir armes, algunes d'elles manipulades cosa que és il·legal, era un farol que disposés d'armes de llarg abast per cometre el magnicidi. Murillo està empresonat a Quatre Camins i no va ser considerat per l'Audiència Nacional com a presumpte autor d'activitat terrorista, en anar per lliure. Va ser la coordinadora de Vox a Sabadell, Patricia Muñoz, qui després de comunicar a Javier Ortega Smith que Murillo deia per Whatasapp que volia fotre un tret a Sánchjez, va informar als Mossos del que Murillo deia a les xarxes socials sobre matar a Pedro Sánchez.


 Manuel Murillo en un acte recent de la Guardia Civil

dijous, 11 d’octubre del 2018

DEMOCRACIA NACIONAL I LA FALANGE-FE CONVOQUEN DEMÀ A MONTJUÏC, MENTRE SOMATEMPS, ESPANYA I CATALANS, ALIANZA NACIONAL, VOX, PxC i ALTRES GRUPS, SENSE SOCIETAT CIVIL CATALANA, HO FAN A PASSEIG DE GRÀCIA. VOX CONVOCA TAMBÉ UN ACTE PER DISSABTE A SANT VICENÇ DELS HORTS.

Aquest divendres, 12 d'octubre, dia de La Hispanitat, s'han convocat les habituals manifestacions de l'extremadreta sense la participació de Societat Civil Catalana, que ja va fer el seu acte diumenge passat.

DN I FALANGE A MONTJUÏC I LA SEVA CANDIDATURA EUROPEA "ADÑ"
D'una banda Democracia Nacional i La Falange-Fe - els grups autors de l'atac de Blanquerna sense Alianza Nacional-  convoquen com cada anys a les 11 a Plaça Espanya i a les 12 a la Plaça Sant Jordi a Montjuïc on faran els parlaments, la cremada d'estelades i la jura de la bandera espanyola. Aquest any hi ha la novetat que no hi serà el president de DN, Manuel Canduela, donat que va dimitir del càrrec fa un mes. Tampoc no hi serà el fins agost, delegat de DN a Catalunya, Albert Bruguera que va ser cessat del càrrec.
 Imagino que explicaran que DN i La Falange-FE, han arribat a un acord amb López Diéguez d'Alternativa Española (AES) i amb Norberto Pico de Falange de las JONS, per fer una candidatura unitària a les europees que s'anomenarà "ADÑ-Identitad Española".  Aquests grups no es plantegen en cap cas un acostament o pacte amb Vox al que acusen de sionista i lligat a les elits econòmiques espanyoles i mundials.  
Alianza Nacional, que diu que va se exclosa de participar a la coalició ADÑ, no convoca a Montjuïc, sinó a Passeig de Gràcia i Plaça Catalunya.



Democracia Nacional i La Falange-FE presentaran la candidatura ADÑ-Identitat Española

 VOX SERÀ A PLAÇA CATALUNYA
Per la seva banda Somatemps, el Movimiento Cívico Espanya i Catalans,  (sense Societat Civil Catalana) convoquen a sortir en manifestació a Passeig de Gràcia-Provença fins Plaça Catalunya, on hi hauran els parlaments. Han creat una web de la convocatòria anomenada EspañaSomosTodos.es,  on hi ha el manifest i publicaran els grups i partits que s'hi han adherit. Plataforma per Catalunya i Som Identitaris -el partit de Josep Anglada- i Alianza Nacional hi seran. 
Finalment Vox hi ha donat suport explicit i hi serà present, però no diu si hi participaran els sues líders, Javier Ortega Smitz i Santiago Abascal. Però l'acte important de Vox serà dissabte a Sant Vicenç dels Horts -ciutat d'Oriol Junqueras- on Ortega Smith parlarà al costat de l'exregidor de Ciudadanos, ara no adscrit, Santos Mateo Franco.  
Per demà també s'han convocat diverses manifestacions antifeixistes a Barcelona

MOVIMENTS A LA ULTRA DRETA DAVANT EL TSUNAMI D'ORTEGA SMITH?
No es cap secret que hi ha una evident preocupació a Plataforma per Catalunya i la federació Respeto, suma de PxC, España 2000 i el Partido por la Libertad (PxL) per aquesta irrupció de Vox. Respeto i España 2000, amb 7 regidors al Corredor d'Henares a Madrid i el seu líder Rafa Ripoll, han agafat una línia diferent a la d'España 2000 a València on abans d'ahir els ultres valencians van mostrar la seva cara i maneres habituals. Aquestes diferències podrien ser la causa que Respeto y España 2000 tinguin dues sectorials de juventut diferents: Juventud IdentitariaJuventud Nacional.  
 I mentre PxC té clar que la possibilitat de repetir o no bons resultats a Salt i el Vendrell no depén ni es veurà afectada pel tsunami d'Ortega Smith, España 2000 de Madrid i el Partido por la Libertad de José María Ruiz Puerta són conscients que Vox se'ls pot menjar, i això els obligarà a prendre decissions (entrar a Vox o pactar-hi) per sobreviure.
Per la seva banda Anglada, que ha creat el nou partit Som Identaris, i que fa uns mesos va rebre propostes d'estendre el seu partit fora de Catalunya, sembla que es conformarà en intentar obtenir regidors a diferents municipis de Catalunya. Ahir va ser a Badalona, on difícilment pot competir amb Albiol, però va haver-hi manifestació antifeixista contra ell i un fort cordó policial, cosa que ell sempre agraeix perquè li dóna notorietat mediàtica.








 Vox ha publicat avui un twit convocant a l'acte de Plaça Catalunya, però el seu acte important serà dissabte a Sant Vicenç dels Horts, ciutat on Oriol Junqueras ha sigut alcalde.





dimecres, 18 de juliol del 2018

L'AGRESSIÓ A JORDI BORRÀS I LA IMPUNITAT D'UN "A POR ELLOS" LEGITIMAT PEL MONARCA I LA PASSIVITAT JUDICIAL PER LES CÀRREGUES DE L'1-O

No es pot entende la gratuïtat de l'agressió feta per un inspectors de la Brigada Provincial d'Informació del Cuerpo Nacional de Policia al fotoperiodista Jordi Borràs, sense el mantell d'impunitat que va significar el vistiplau donat pel monarca espanyol, Felipe de Borbón y Grecia,  al "a por ellos!" i les càrregues policials de l'1 d'octubre en el discurs que va fer el 3 d'octubre, i la complicitat d'alguns jutges desestimant i arxivant la majoria de denúncies per la desproporció de les actuacions policials d'aquell dia. La tergiversació dels delictes de rebel·lió i sedició feta pel Tribunal Suprem i la Fiscalia que permet mantenir en presó preventiva a nou polítics catalans també ha legitimitat la idea que cal mantenir a ratlla als independentistes encara que sigui amb mètodes poc ortodoxes.  

El fet que el policia agressor no fos un simple agent sinó un menbre de la Brigada d'Informació i ho fes al crit de "Viva España, Viva Franco", diu molt del retrocés democràtic i la pèrdua d'imparcialitat de bona part de la policia espanyola. Va ser el Vicepresident de Democracia Nacional, Pedro Chaparro, qui va dir que si algú es creuava amb Jordi Borràs li donés una hòstia. Tinc molt clar que si l'agressió injustificada i sense provocació prèvia hagués passat a Alemanya i l'agent hagués cridat "Heil Hitler" i amenaçat a la gent amb una navalla, avui estaria suspès cautelarment del servei actiu. Però ja se sap, i ho dic avui que és 18 de juliol, per a molts a Espanya, Franco no era un assassí com Hitler, va ser un dictador que va fer el que va fer per salvar a Espanya i pel bé de tots. 

Alguns autistes del que passa a Catalunya, com el ministre Borrell, diuen que a Catalunya hi ha violència i fractura social. Però els qui provoquen la violència no són precisament els independentistes. Han estat sectors o persones de la ultradreta que han trobat un espai buit per moure's i en alguns casos actuar amb violència, al Bages ho han comprovat aquestes últimes setmanes. És cert que en alguns entorns okupes, independentistes o llibertaris hi ha hagut persones que han exercit violència contra persones d'idees antagòniques o de la ultradreta, i jo sempre ho he condemnat. Però tota la mobilització del Procés ha estat pacífica i no violenta. El que cal desinfectar és una Jefatura de l'Estat que no és neutral, una policia que va vulnerar els protocols d'actuació i de proporcionalitat el passat octubre, i una judicatura i Fiscalia que s'ha inventat delictes inexistents.
No estic justificant aquí als líders del Procés que, com he dit diverses vegades, van errar l'estratègia i ho van fer sense la majoria i els suports i consensos necessaris per aconseguir els seus objectius. Estic denunciant una manera d'actuar legitimada per un suposat "derecho de conquista" que s'atribueixen bona part de la policia i sectors la judicatura espanyola i també de la classe política espanyola i el monarca Felipe. I ho dic jo que durant anys vaig condemnar sense matisos a ETA tant si atemptava contra veïns, polítics, miltars, policíes o guàrdies civils, i com a conseqüència dels meus articles vaig haver d'aprendre aquella rutina d'haver de mirar sota el cotxe abans d'arrencar. 

Esperem que la justicía i el Ministeri de l'Interior depurin les responsabilitats per aquesta agressió, vagi com vagi la denúncia o querella que presentarà Borràs i la seva advocada Carla Vall. Però més enllà que aquesta agressió sigui responsabilitat d'un únic agent, caldria per sortir de la situació actual que viu Catalunya, que es reconegessin no només els motius pels que la meitat dels catalans volen trencar amb Espanya, sinó també que les càrregues policials i el "a por ellos" van estar totalment fora de lloc, es reconegués l'error i es demanés perdó. I sense aquest reconeixement per part del govern -ara socialista- i dels propis cossos policials de la desproporció amb la que van actuar l'1 d'octubre, difícilment recuperan els agents el respecte -o al menys la indiferència- que tenien arreu de Catalunya per part dels seus veïns.

El presumpte agressor i la navalla que portava
Més informació:
Jordi Borràs denuncia amenaces de mort, 16 d'octubre 2103
Pedro Chaparro diu que si algú veu a Borràs li doni una hòstia, 12 d'octubre 2015
Pedro Chaparro condemnat a un any de presó per demanar que si algú es creua amb Borràs li doni una hòstia. 
Pintades amb amenaces cap a Jordi Borràs, a les portes de les seus de CDC i l'ANC a Granollers. 21 d'octubre de 2015  
Pintades amb amenaces de mort a Borràs a Gava, al local on presenta el seu llibre (oct 2015)
Noves amenaces a Jordi Borràs. Mataró, octubre 2016 
Pintades contra Jordi Borràs i contra mi a l'escola Ramon Llull, 23 novembre 2017


dijous, 5 de juliol del 2018

ELS PRESOS AL BAGES. «Al Bages, en municipis molt propers a la presó on són Junqueras, Romeva, Sànchez i Cuixart, hi ha grups d'ultradreta molt actius que, més enllà de la defensa legítima de les posicions polítiques espanyolistes, han protagonitzant diversos incidents» Publico a Nació Digital, Nació Manresa


Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, ja són a presons catalanes de Lledoners i Figueres, però no són a casa. I Rull, Turull i Forn tindran d'aquí uns dies el mateix destí. Quin sentiment més agredolç! Perquè es posa fi a l'allunyament i la dispersió, que és una mesura excepcional que s'aplica en diferents països i en determinats contextes transitòriament només a membres de grups terroristes, mafiosos o sectaris per trencar la cohesió del grup i desactivar la pressió d'uns membres del grup vers la resta, tot i que significa un càstig per les famílies i dificulta la reinserció que és la finalitat última de la pena.

Però els presos polítics catalans ni són terroristes, ni mafiosos, i encara no han estat condemnats a cap pena, i pot ser que a la llarga, només siguin condemnats a penes menors per desobediència, que mai haguessin implicat presó preventiva. Però se'ls ha tractat amb la mateixa medicina que els presos d'ETA, que tot i haver-se dissolt l'organització i lliurat les armes, continuen patint el càstig addicional de l'allunyament, amb el PP i Ciudadanos fregant-se les mans per dir-li a Pedro Sánchez, el dia que es limiti a complir la llei i portar-los a Euskadi, que és el que és el pacte tacat de sang que va fer amb Bildu per aconseguir els seu vots a la moció de censura.

La justícia és una màquina molt lenta, i més si es porten les coses al Tribunal d'Estrasburg que tantes vegades ha condemnat a Espanya. I no dubtem que alguns dels afers relacionats amb l'1 d'octubre trigaran anys en tenir sentències definitives. No només sobre si va haver-hi o no rebel·lió i sedició amb coaccions, manifestacions tumultuàries i violència, sinó també sobre el tancament sense comunicació judicial o administrativa prèvia als seus propietaris, de centenars de pàgines webs, o per les càrregues policials de l'1 d'octubre en la que la policia nacional i guàrdia civil va vulnerar tots els protocols d'actuació i proporcionalitat dels països democràtics.
De moment és una petita victòria la petició de la fiscalia d'imputar als guàrdies civils que van actuar l'1d'octubre a Callús i van tombar a terra a l'alcalde. Quina paradoxa! L'alcaldessa socialista de L'Hospitalet, Núria Marín, l'1 d'octubre, després que la policia entrés a cops de mall a l'institut Can Vilumara, es va encarar al cap de l'operatiu policial a L'Hospitalet i va aconseguir quadrar a la Policia Nacional, que després de diverses converses telefòniques amb Enric Millo, es van retirar de la ciutat. Però quan això ho intentava fer un alcalde o regidor independentista se'l podia tirar a terra i colpejar amb impunitat.

I també és una petita victòria que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hagi desestimat la petició de la fiscalia d'imputar per delicte d'odi al diputat Ferran Cívit per uns tuïts cridant a manifestar-se davant dels hotels on s'allotjaven policies i guàrdies civils. Ha hagut de decidir-ho el TSJ en ser Civit aforat. I això farà caure les altres causes judicials per suposats delicte d'odi que hi ha a diversos jutjats catalans per fets similars. 

Ara tenim els presos a Catalunya, que no a casa. I els homes han anat a Lledoners al Bages. Una presó que sembla moderna i amb presos poc conflictius. Ben segur que al voltant de la presó de Sant Joan de Vilatorrada es faran ara múltiples concentracions per la seva llibertat. Però també, tinguem-ho present, que al Bages, en municipis molt propers a la presó, hi ha grups d'ultradreta molt actius que, més enllà de la defensa legítima de les posicions polítiques espanyolistes, han protagonitzant diversos incidents que en alguns casos han acabat amb agressions cap a veïns. 

La nit del dimarts 3 de juliol ja van haver-hi una agressió als accessos del centre penitenciari a un membre dels CDR del Bages que posava llaços grocs i esperava l'arribada del presos. Més enllà de denunciar els fets al jutjat, caldrà aquí una complexa tasca de prevenció, mediació i contenció dels Mossos d'Esquadra, i que les entitats i col·lectius que es mobilitzaran pels presos tinguin la sang freda necessària per evitar caure en les provocacions.