Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jordi Aragonès. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jordi Aragonès. Mostrar tots els missatges

dissabte, 5 d’abril del 2025

VOX i ALIANÇA CATALANA SUBMISOS AMB TRUMP. Analitzo al Triangle el silenci d'Aliança front els arancels imposats per Trum i les pilotes fora de Vox

 

Xavier Rius Sant, El Triangle divendres 4 d'abril de 2025

Diuen que Donald Trump no té amics, que només té interessos. Però també diuen que no és boig, més enllà que el primer mandat la majoria de càrrecs polítics o de confiança com els caps de premsa i de gabinet de la seva administració van acabar marxant. Uns callant, altres pregonant que moltes de les seves ordres i decisions no tenien rumb, eren contraproduents i equivocades i que fruïa humiliant als qui treballen amb ell i per a ell. Un dels que no el van abandonar, el vicepresident Mike Pence, es va negar a manipular com li ordenava el resultat electorals fa quatre anys, i va haver de fugir i amagar-se protegit pel Servei Secret el 6 de gener de 2021 quan una turba va assaltar el Capitoli i el volien linxar a l’estil de les pel·lícules del Far West seguint la crida que Trump va fer. No té amics però el poble és savi i Trump, com Hitler el 1933, va guanyar les eleccions. Hitler reivindicava una Alemanya gran que recuperés el seu espai vital. I Trump vol fer Amèrica, o sigui uns Estats Units, grans. Vol annexionar-se Canadà, Groenlàndia i el Canal de Panamà. I perquè la indústria americana recuperi el poder que tenia fa dècades ha decidit acabar amb les normes i tractats de lliure comerç, creient que així ho aconseguirà.


Els experts diuen que amb els aranzels tothom hi perdrà, ja que el que va funcionar fa un segle amb una política que es va mantenir durant dècades i un comerç mundial que anava a una altra velocitat, no es pot aconseguir d’avui per demà i en només dos o quatre anys. Hi ha qui diu que Trump no és boig i que tot és només una estratègia per imposar després unes condicions avantatjoses en les negociacions comercials que potser farà amb la Xina, Europa i els països emergents. Però el fet és que si els aranzels es mantenen els treballadors, productors del camp i els consumidors europeus en patiran les conseqüències. I als amics de Trump a Europa, que semblava que ho tenien tot a favor, de Meloni a Le Pen i també Abascal i Orriols, els tremolen les cames per les conseqüències electorals de la jugada que els ha fet el seu amic americà.

El Partit Popular de Núñez Feijóo, coherentment amb el que diu el Partit Popular Europeu ha donat suport a les propostes econòmiques que ha presentat Pedro Sánchez, tot i que sap que a sis comunitat autònomes el PP necessita Vox per aprovar pressupostos i garantir la governabilitat. Però Vox, que aquest últims anys no només s’ha desprès de l’anima falangista que defensaven alguns dels seus fundadors com Javier Ortega Smith, sinó també d’un liberalisme econòmic capitalista defensor del lliure comerç que encarnava Iván Espinosa de los Monteros, que per decisió de Santiago Abascal van donar un xec en blanc a Trump a canvi que ell, que potser no sap ben bé on és Espanya, fes alguna declaració en favor de Santiago Abascal.

El fundador de Vox Iván Espinosa a de los Monteros, responsable de les propostes econòmiques que abandonà els càrrecs en el partit fa un any i mig, desmarcant-se de Vox ahir va tuitejar que “El lliure comerç és el que ha tret milions de persones de la pobresa a tot el món, és el generador de riquesa més gran que es coneix. Naturalment que això requereix jugar amb regles iguals per a tothom, però aquest anunci d’aranzels no equilibra el tauler de joc; només el desestabilitza.”

Però Vox, com a partit hooligan de Trump, tira pilotes fora. Un dels primers dirigents de Vox que ahir es va posicionar va ser el català Jordi de La Fuente, que des de fa uns dies és el nou Secretari General del sindicat de Vox, Solidaridad, que va donar suport explícit als aranzels del 20% que imposa a la Unió Europea “perquè són bons per la classe obrera americana i europea”. Després, al Congrés del Diputats, el secretari general de grup parlamentari de Vox i responsable econòmic del partit, José María Figaredo, culpa Trump i en responsabilitzà dels mateixos a Pedro Sánchez i a les polítiques econòmiques de Brussel·les i l’agenda 20/30, demanant que Sánchez dimiteixi. I hores més tard el portaveu de Vox al Parlament Europeu, Jorge Buxadé, en una entrevista a la cadena El Toro TV, de l’antic grup Intereconomía, tot i manifestar que ell és contrari als aranzels, en responsabilitzava Pedro Sánchez, Brussel·les i el Pacte Verd.

Abascal, que de moment no ha fet cap declaració als mitjans, ha donat el seu punt de vista per mitjà del digital vinculat a Vox, La Gaceta, que titulava “Santiago Abascal denuncia que els populars i socialistes arrosseguen Europa a “una guerra comercial suïcida”. I afegia “Ni Von der Leyen, ni Sánchez, ni Feijóo han defensat els interessos dels espanyols”.

L’altra partit trumpista de casa, Aliança Catalana de Sílvia Orriols, 48 hores després que Trump anunciés la fi del lliure comerç i la imposició d’aranzels als productes de la Unió Europea, o sigui també als catalans, encara guarda silenci. Aliança, el novembre passat, es va felicitar per la victòria de Trump. Al partit ho decideix tot Sílvia Orriols, però el responsable del programa econòmic és Jordi Aragonès que sempre s’ha manifestat totalment trumpista i ha reconegut que el seu referent és Steve Bannon estratega de la primera campanya de Trump i defensor de les seves propostes disruptives. I, de moment, Aliança, ni des de les xarxes socials del partit, ni des del de les de Jordi Aragonès s’ha manifestat. I és que mentre Vox te múscul per llençar pilotes fora sobre els aranzels, més enllà que la qüestió dificultaria un hipotètic pacte de governabilitat d’Espanya si Pedro Sánchez avancés les eleccions generals, per Aliança, obsessionat el partit en proclamar que no és d’extremadreta i que defensa els pagesos, botiguers, industrials i treballadors catalans front els enemics que venen de fora, ho tindrà difícil perquè Sílvia Orriols pugui trobar un discurs coherent per posicionar-se davant dels reptes i mesures que centraran els debats els propers mesos en el Parlament de Catalunya, ara que els responsables del problemes dels pagesos catalans no seran la competència amb el Marroc o Turquia, sinó els aranzels que dificultaran l’exportació als Estats Units dels nostres productes i tot l’impacte que tindran també per la industria catalana.





Leer en castellano en El Triangle

VOX Y ALIANÇA CATALANA SUMISOS ANTE LOS ARANCELES DE TRUMP
Dicen que Donald Trump no tiene amigos, que solo tiene intereses. Pero también dicen que no está loco, más allá de que en el primer mandato la mayoría de cargos políticos o de confianza como los jefes de prensa y de gabinete de su administración acabaron marchándose. Unos callando, otros pregonando que muchas de sus órdenes y decisiones no tenían rumbo, eran contraproducentes y equivocadas y que disfrutaba humillando a quienes trabajan con él y para él. Uno de los que no lo abandonaron, el vicepresidente Mike Pence, se negó a manipular como le ordenaba el resultado electoral de hace cuatro años, y tuvo que huir y esconderse protegido por el Servicio Secreto el 6 de enero de 2021 cuando una turba asaltó el Capitolio y lo quería linchar al estilo de las películas del Far West siguiendo el llamamiento que Trump hizo. No tiene amigos pero el pueblo es sabio y Trump, como Hitler en 1933, ganó las elecciones. Hitler reivindicaba una Alemania grande que recuperase su espacio vital. Y Trump quiere hacer América, o sea unos Estados Unidos grandes. Quiere anexionarse Canadá, Groenlandia y el Canal de Panamá. Y para que la industria americana recupere el poder que tenía hace décadas ha decidido acabar con las normas y tratados de libre comercio, creyendo que así lo conseguirá.

Los expertos dicen que con los aranceles todo el mundo perderá, ya que lo que funcionó hace un siglo con una política que se mantuvo durante décadas y un comercio mundial que iba a otra velocidad, no se puede conseguir de hoy para mañana y en solo dos o cuatro años. Hay quien dice que Trump no está loco y que todo es solo una estrategia para imponer después unas condiciones ventajosas en las negociaciones comerciales que quizá hará con China, Europa y los países emergentes. Pero el hecho es que si los aranceles se mantienen los trabajadores, productores del campo y los consumidores europeos sufrirán las consecuencias. Y a los amigos de Trump en Europa que parecía que lo tenían todo a favor, de Meloni a Le Pen y también Abascal y Orriols, les tiemblan las piernas por las consecuencias electorales de la jugada que les ha hecho su amigo americano.

El Partido Popular de Núñez Feijóo, coherentemente con lo que dice el Partido Popular Europeo, ha apoyado las propuestas económicas que ha presentado Pedro Sánchez, aunque sabe que en seis comunidades autónomas el PP necesita a Vox para aprobar presupuestos y garantizar la gobernabilidad. Pero Vox, que estos últimos años no sólo se ha desprendido del alma falangista que defendían algunos de sus fundadores como Javier Ortega Smith, sino también de un liberalismo económico capitalista defensor del libre comercio que encarnaba Iván Espinosa de los Monteros, que por decisión de Santiago Abascal dieron un cheque en blanco a Trump a cambio de que él, que quizá no sabe muy bien dónde está España, hiciera alguna declaración en favor de Santiago Abascal.

El fundador de Vox Iván Espinosa de los Monteros, responsable de las propuestas económicas que abandonó los cargos en el partido hace un año y medio, desmarcándose de Vox tuiteó ayer que «El libre comercio es el que ha sacado a millones de personas de la pobreza en todo el mundo, es el generador de riqueza más grande que se conoce. Naturalmente que esto requiere jugar con reglas iguales para todos, pero este anuncio de aranceles no equilibra el tablero de juego; sólo lo desestabiliza.»

Pero Vox, como partido hooligan de Trump, tira pelotas fuera. Uno de los primeros dirigentes de Vox que ayer se posicionó fue el catalán Jordi de La Fuente, que desde hace unos días es el nuevo Secretario General del sindicato de Vox, Solidaridad, que apoyó explícitamente los aranceles del 20% que impone a la Unión Europea «porque son buenos para la clase obrera americana y europea». Después, en el Congreso de los Diputados, el secretario general de grupo parlamentario de Vox y responsable económico del partido, José María Figaredo, culpó a Trump y responsabilizó de los mismos a Pedro Sánchez y a las políticas económicas de Bruselas y la agenda 20/30, pidiendo que dimita. Y horas más tarde el portavoz de Vox en el Parlamento Europeo, Jorge Buxadé, en una entrevista en la cadena El Toro TV, del antiguo grupo Intereconomía, a pesar de manifestar que él es contrario a los aranceles, responsabilizaba a Pedro Sánchez, Bruselas y el Pacto Verde.

Abascal, que de momento no ha hecho ninguna declaración a los medios, ha dado su punto de vista por medio del digital vinculado a Vox, La Gaceta, que titulaba «Santiago Abascal denuncia que los populares y socialistas arrastran a Europa a «una guerra comercial suicida». Y añadía «Ni Von der Leyen, ni Sánchez, ni Feijóo han defendido los intereses de los españoles».

El otro partido trumpista de casa, Aliança Catalana de Silvia Orriols, 48 horas después de que Trump anunciara el fin del libre comercio y la imposición de aranceles a los productos de la Unión Europea, o sea también a los catalanes, aún guarda silencio. Aliança, en noviembre pasado, se felicitó por la victoria de Trump. En el partido lo decide todo Sílvia Orriols, pero el responsable del programa económico es Jordi Aragonès que siempre se ha manifestado totalmente trumpista y ha reconocido que su referente es Steve Bannon estratega de la primera campaña de Trump y defensor de sus propuestas disruptivas. De momento Aliança, ni desde las redes sociales del partido, ni desde el de las de Jordi Aragonès se ha manifestado. Y es que mientras Vox tiene músculo para tirar pelotas fuera sobre los aranceles, más allá de que la cuestión dificultaría un hipotético pacto de gobernabilidad de España si Pedro Sánchez adelantara las elecciones generales, para Aliança, obsesionado el partido en proclamar que no es de extremaderecha y que defiende a los campesinos, comerciantes, industriales y trabajadores catalanes frente a los enemigos que vienen de fuera, lo tendrá difícil para que Sílvia Orriols pueda encontrar un discurso coherente para posicionarse ante los retos y medidas que centrarán los debates en los próximos meses en el Parlamento de Cataluña, ahora que los responsables de los problemas de los campesinos catalanes no serán la competencia con Marruecos o Turquía, sino los aranceles que dificultarán la exportación a Estados Unidos de nuestros productos y el impacto que tendrán también para la industria catalana.


divendres, 3 de maig del 2024

Radiografia d'Aliança Catalana, l'extrema dreta independentista que busca entrar al Parlament. Ho publico al Periódico de Catalunya, Periódico de España, Levante, Diario de Ibiza, Diari de Girona i altres diaris del grup Prensa Ibérica

 


Xavier Rius Sant, El Periódico de Catalunya, 3-4 de maig de 2024 leer en castellano el artículo completo (En paper falta una part)
 
 
 






Sorgit del 'xoc' pels atemptats comesos per joves de Ripoll que gairebé tots coneixien, barreja un identitarisme xenòfob amb la voluntat d'impulsar la declaració unilateral d'independència a la qual Junts i Esquerra van renunciar. Aquestes són les claus per entendre el naixement d'Aliança Catalana, la formació d'extrema dreta independentista que aspira a aconseguir representació a les eleccions catalanes del pròxim 12 de maig.

1) El Naixement
Aliança Catalana és un partit creat per la regidora del Front Nacional de Catalunya a Ripoll, Sílvia Orriols, que, després de presentar-se amb aquestes sigles el 2019, va decidir un any més tard crear el seu propi partit, amb el qual va ser la força més votada en el municipi a les passades eleccions municipals, aconseguint l'alcaldia després de la negativa de Junts a donar suport a un govern alternatiu.
Orriols, exmilitant d'Estat Català i de les joventuts d'ERC, va voler recollir electoralment la disconformitat de part de la ciutadania de Ripoll a la manera que l'ajuntament havia gestionat l'endemà dels atemptats de 2017 a Barcelona i Cambrils, que no va ser un altre que evitar la ruptura de la convivència. I va fer el pas després de l'anunci de SOM Catalans, escissió independentista de la xenòfoba Plataforma per Catalunya, que es presentaria a Ripoll als comicis municipals de maig de 2019 demanant la clausura de la mesquita.

Orriols va obtenir una aliada important, la regidora de barris de Ripoll del PDECat, Fina Guix, que es va sumar al projecte com a número dos de la llista. I, davant la complexitat de fer una candidatura veïnal, van demanar a l'electoralment inactiu Front Nacional de Catalunya, concórrer amb les seves sigles. Orriols va aconseguir 503 vots i va entrar en el consistori, mentre SOM Catalans es va quedar fora amb 112.

2) El rebuig a la immigració

Una de les principals característiques d'Aliança Catalana és el rebuig a la immigració, sobretot la islàmica, assumida pels seus votants després de l'impacte pel fet que joves que molts coneixien formessin part de la cèl·lula de l'imam Abdelbaki es Satty que va atemptar a Barcelona i Cambrils el 2017.

Si bé el 2019 van ser pocs els ripollesos que van donar el seu vot a Orriols, la difusió el novembre de 2020, durant la celebració del judici, de les imatges fins llavors desconegudes, dels joves preparant explosius i burlant-se de les morts que anaven a causar, va provocar un efecte demolidor en la ciutadania de Ripoll. Aquesta indignació la va saber capitalitzar Orriols el 2023 quan va encapçalar la llista més votada.

3) L'impacte dels atemptats a Barcelona i Cambrils

El segon eix argumental d'Aliança Catalana són els dubtes sobre com una persona amb una ordre d'expulsió que no es va executar, després de sortir de presó va poder convertir-se en imam, i sent alhora confident de la policia, crear la cèl·lula terrorista. Dubtes que van créixer després de les declaracions de l'excomissari Villarejo afirmant que potser es volia donar un ensurt abans de l'1 d'octubre. Així, Orriols ha agitat aquestes llacunes amb arguments com que “Espanya ens envia la pitjor immigració, la marroquina, per a destruir Catalunya”.

4) La decepció amb ERC i Junts després de l'1-O

Un altre argument d'Orriols és acusar a Junts i ERC d'haver abdicat dels seus principis després del referèndum de 2017. I aquí juga que probablement ni els màxims dirigents d'aquests dos partits es creien aquest pla ràpid per a desvincular-se d'Espanya. Especialment dirigents coneixedors del dret internacional com Raül Romeva, que repetien que el dictamen de la Cort Internacional de Justícia de 2010, que certament va afirmar que la declaració d'independència del Parlament de Kosovo no vulnerava el dret internacional, obria la porta a l'acceptació internacional d'una declaració d'independència a Catalunya.
Però el que va dir la Cort és que només se'ls preguntava per la votació del Parlament de Kosovo que manifestava la seva voluntat de ser independents, no sobre la seva execució, ni si tenien dret a això, concloent que “sense ampliar l'abast de la qüestió” el fet que s'aprovi una declaració manifestant la seva decisió d'independitzar-se no vulnera la legalitat internacional. Ara Orriols, en aquestes eleccions al Parlament pot recollir la frustració dels qui sí que van creure en aquesta independència que es presentava com a assolible i no ha estat executada per Puigdemont, Torra ni Aragonès.

5) Els referents europeus

Aliança Catalana ha de qualificar-se com a partit d'ultradreta? Certament, almenys en relació amb la immigració i davanteres, fa els mateixos plantejaments que partits ultres com els de Le Pen, Meloni o Alternativa per AlemanyaSí que es diferencia d'aquests amb els referents històrics d'Orriols que són Estat Català, la Unió Democràtica de Catalunya de 1936 amb Carrasco i Formiguera afusellat per Franco, els germans Badía assassinats per anarquistes i sobretot Daniel Cardona, que va fugir a França amb la derrota de la República. Els seus referents no van estar mai al costat de Pétain, Hitler, Mussolini o Franco. Però precisament Cardona, a qui tant cita Orriols, més enllà d'oposar-se en 1931 al fet que Macià acceptés encaixar Catalunya dins de la República Espanyola, és autor d'escrits sobre suposades diferències cranials entre catalans i castellans que podrien qualificar-se de racistes.

6) El futur si obté diputats

Si Aliança Catalana aconsegueix representació al Parlament i a més d'ells depèn una majoria independentista i una investidura, difícilment podran aconseguir a canvi del seu vot, compromisos per a declarar la independència. Tampoc aconseguiran que s'acceptin les seves propostes sobre fronteres i expulsió d'immigrants, perquè no és competència autonòmica. Però en el cas que el partit vingui per a quedar-se, sí que podria convertir-se en un ariet perquè els altres partits, especialment Junts, endureixin el seu discurs sobre immigració i proposin polítiques econòmiques ultraliberals
I és que darrere de la ruptura d'Orriols amb el Front Nacional i la creació d'Aliança Catalana està un grup de joves ultraliberals admiradors de Margaret Thatcher i Donald Trump, liderats per Jordi Aragonès, el cosí del president i candidat d'ERC a les eleccions catalanes, que és secretari de Formació i Programes del partit i número dos per Barcelona, a qui li agrada que li sobrenomenin com el “Bannon català”. Recordem que Steve Bannon va ser l'estrateg de la campanya que va portar a Trump a la presidència. Serà Aliança Catalana, el futur ariet de Junts?


Llegir al Diari de Girona, en obert

Radiografía de Aliança Catalana, la extrema derecha independentista que busca entrar en el Parlament
Xavier Rius Sant, El Periódico de Catalunya

Surgido del 'shock' por los atentados cometidos por jóvenes de Ripoll que casi todos conocían, mezcla un identitarismo xenófobo con la voluntad de impulsar la declaración unilateral de independencia a la que Junts y Esquerra renunciaron. Estas son las claves para entender el nacimiento de Aliança Catalana, la formación de extrema derecha independentista que aspira a lograr representación en las elecciones catalanas del próximo 12 de mayo.

Aliança Catalana es un partido creado por la concejal del Front Nacional de Catalunya en Ripoll, Sílvia Orriols, que, tras presentarse con dichas siglas en 2019, decidió un año más tarde crear su propio partido, con el que fue la fuerza más votada en el municipio en las pasadas elecciones municipales, alcanzando la alcaldía tras negativa de Junts a apoyar un gobierno alternativo.

Orriols, exmilitante de Estat Català y de las juventudes de ERC, quiso recoger electoralmente la disconformidad de parte de la ciudadanía de Ripoll a la manera que el ayuntamiento había gestionado el día después de los atentados de 2017 en Barcelona y Cambrils, que no fue otro que evitar la ruptura de la convivencia. Y dio el paso tras el anuncio de SOM Catalans, escisión independentista de la xenófoba Plataforma per Catalunya, de que se presentaría en Ripoll a los comicios municipales de mayo de 2019 pidiendo la clausura de la mezquita.

Orriols obtuvo una aliada importante, la concejal de barrios de Ripoll del PDECat, Fina Guix, que se sumó al proyecto como número dos de la lista. Y, ante la complejidad de hacer una candidatura vecinal, pidieron al electoralmente inactivo Front Nacional de Catalunya, concurrir con sus siglas. Orriols obtuvo 503 votos y entró en el consistorio, mientras SOM Catalans se quedó fuera con 112.

Una de las principales características de Aliança Catalana es el rechazo a la inmigración, sobretodo la islámica, asumida por sus votantes tras el impacto por el hecho de que jóvenes que muchos conocían formaran parte de la célula del imán Abdelbaki es Satty que atentó en Barcelona y Cambrils en 2017.

Si bien en 2019 fueron pocos los ripolleses que dieron su voto a Orriols, la difusión en noviembre de 2020, durante la celebración del juicio, de las imágenes hasta entonces desconocidas, de los jóvenes preparando explosivos y burlándose de las muertes que iban a causar, provocó un efecto demoledor en la ciudadanía de Ripoll. Esta indignación la supo capitalizar Orriols en 2023 cuando encabezó la lista más votada.

El segundo eje argumental de Aliança Catalana son las dudas sobre cómo una persona con una orden de expulsión que no se ejecutó, tras salir de prisión pudo convertirse en imán, y siendo a la vez confidente de la policía, crear la célula terrorista. Dudas que se acrecentaron tras las declaraciones del ex comisario Villarejo afirmando que tal vez se quería dar un susto antes del 1 de octubre. Así, Orriols ha agitado dichas lagunas con argumentos como que “España nos envía la peor inmigración, la marroquí, para destruir Catalunya”.

Otro argumento de Orriols es acusar a Junts y ERC de haber abdicado de sus principios tras el referéndum de 2017. Y aquí juega con que probablemente ni los máximos dirigentes de estos dos partidos se creían ese plan rápido para desvincularse de España. Especialmente dirigentes conocedores del derecho internacional como Raül Romeva, que repetían que el dictamen de la Corte Internacional de Justicia de 2010, que ciertamente afirmó que la declaración de independencia del Parlamento de Kosovo no vulneraba el derecho internacional, abría la puerta a la aceptación internacional de una declaración de independencia en Catalunya.

Pero lo que dijo la Corte es que sólo se les preguntaba por la votación del Parlamento de Kosovo que manifestaba su voluntad de ser independientes, no sobre su ejecución, ni si tenían derecho a ello, concluyendo que “sin ampliar el alcance de la cuestión” el hecho que se apruebe una declaración manifestando su decisión de independizarse no vulnera la legalidad internacional. Ahora Orriols, en estas elecciones al Parlament puede recoger la frustración de quienes sí creyeron en esa independencia que se presentaba como alcanzable y no ha sido ejecutada por Puigdemont, Torra ni Aragonès.

¿Aliança Catalana debe calificarse como partido de ultraderecha? Ciertamente, al menos en relación a la inmigración y fronteras, hace los mismos planteamientos que partidos ultras como los de Le Pen, Meloni o Alternativa por Alemania.

Sí que se diferencia de éstos con los referentes históricos de Orriols que son Estat Català, la Unió Democràtica de Catalunya de 1936 con Carrasco i Formiguera fusilado por Franco, los hermanos Badía asesinados por anarquistas y sobretodo Daniel Cardona, que huyó a Francia con la derrota de la República. Sus referentes no estuvieron nunca al lado de Pétain, Hitler, Mussolini o Franco. Pero precisamente Cardona, a quien tanto cita Orriols, más allá de oponerse en 1931 a que Macià aceptara encajar Catalunya dentro de la República Española, es autor de escritos sobre supuestas diferencias craneales entre catalanes y castellanos que podrían calificarse de racistas.

Si Aliança Catalana consigue representación en el Parlament y además de ellos depende una mayoría independentista y una investidura, difícilmente podrán conseguir a cambio de su voto, compromisos para declarar la independencia. Tampoco conseguirán que se acepten sus propuestas sobre fronteras y expulsión de inmigrantes, al no ser competencia autonómica. Pero en el caso que el partido venga para quedarse, sí que podría convertirse en un ariete para que los otros partidos, especialmente Junts, endurezcan su discurso sobre inmigración y propongan políticas económicas ultraliberales.

Y es que detrás de la ruptura de Orriols con el Front Nacional y la creación de Aliança Catalana está un grupo de jóvenes ultraliberalales admiradores de Margaret Thatcher y Donald Trump, liderados por Jordi Aragonès, el primo del president y candidato de ERC a las elecciones catalanas, que es secretario de Formación y Programas del partido y número dos por Barcelona, a quien le gusta que le apoden como el “Bannon catalán”. Recordemos que Steve Bannon fue el estratega de la campaña que llevó a Trump a la presidencia. ¿Será Aliança Catalana, el futuro ariete de Junts?
                                       
                                            



dimecres, 22 de gener del 2020

Grups antifeixistes gironins convoquen a contramanifestar-se dissabte contra l'acte del "Font Nacional de Catalunya", partit independentista de l'àmbit identitari, contrari o crític amb la immigració, considerat proper a l'àmbit ultra 33, "Catalunya catalana, ni espanyola ni musulmana"


Pel proper dissabte el Front Nacional de Catalunya, partit polític independentista de l'àmbit 33, i manifestament defensor de la política d'Israel, contrari a la diversitat cultural i crític o contrari a la immigració i l'acollida de refugiats, que té representació a l'ajuntament de Ripoll, ha organitzat un acte a porta tancada a Girona. Com a protesta per la presència d'aquest partit considerat per molts com xenòfob, grups antifeixistes han convocat a manifestar-se a les 18 hores a la Plaça Miquel de Palol de Girona, a prop on aquest partit farà l'acte. 
A l'acte del FNC hi intervindran Marc Gafarot, Sílvia Orriols, Jordi Casacuberta i Jordi Aragonès.






 .


 A les passades eleccions municipals de  maig 2019 el FNC es va presentar a Ripoll -municipi d'on eren o vivien els autors dels atemptats del 17 d'agost a Barcelona i Cambrils- i va obtenir una regidora, Sílvia Orriols, amb 503 vots i un 9,44% dels vots. Amb 50 vots més hagués obtingut un segon regidor. Però a Ripoll també s´hi va presentat Ester Gallego de Som Catalans que va obtingut 112 vots, un 2,10%, sense entrar a l'Ajuntament.  




El tres grups actius de l'independentisme considerat ultra, xenòfob o islamòfob "Catalunya catalana, ni espanyola ni musulmana" són el partit SOM Catalans, creat per exmembres de PxC i liderat per Ester Gallego, el Moviment Independentista Català (MIC), i el Front Nacional de Catalunya.