Opinions, anàlisis, informacions i notícies sobre immigració, ultradreta, drets humans, seguretat, gihadisme i política internacional, en aquests temps d’incerteses. També escric sobre el Moianès i política catalana (contacte:xrius1@gmail.com)
La participació del vicepresident de Parlament, Josep Costa, en una reunió en la qual hi havia el Front Nacional de Catalunya, grup amb posicionaments envers la immigració similars als de l'ultradreta, i de el partit identitari Força Catalunya, ha motivat que ERC acusés Junts de avenir-se a explorar una coalició amb grups xenòfobs.
Més enllà de les nul·les possibilitats de fer-se un lloc en el mapa polític, des de fa anys hi ha una ultradreta independentista. No són unes idees idèntiques en tot a les de Vox ja que, com Marine Le Pen, en fan bandera dels drets de les dones o els homosexuals per rebutjar la immigració islàmica. I afegeixen un però a la immigració llatina. Ha de deixar la llengua castellana a casa. Però aquesta ultradreta independentista exigeix deixar de subvencionar qualsevol expressió cultural com la Fira d'Abril. "Catalunya catalana, ni espanyola, ni musulmana". I tenen com a símbol el nombre 33. Si els grups neonazis teniu a les emblemes els números 18 o el 88, per la primera i vuitena lletra de l'abecedari, l'A i H, que significarien Adolf Hitler o Heil Hitler, els ultres independentistes tenen el 33 per les dues C de Catalunya Catalana.
I no només recuperen moments o idees de sectors d'Estat Català dels anys 30 i els germans Badia, quan van crear unes joventuts amb camises brunes i escenografia semblant a les Joventuts Hitlerianes o a el grup Nosaltres Sols. Perquè ja en aquest segle XXI hi va haver algun dirigent del catalanisme que va viure l'arribada d'un milió d'estrangers en pocs anys, com un invasió. Així Marta Ferrusola va deixar anar el febrer de 2001 que lamentava que "aquesta gent" farà que "d'aquí deu anys desapareguin les esglésies romàniques i només serviran les mesquites". I poc després l'expresident de Parlament Heribert Barrera va proposar expulsar els magribins que treballaven en l'Ejido, ja que si se'ls donava treball i venien a Catalunya, Catalunya desapareixeria.
Dos exmembres de CEDADE, el grup neonazi espanyol dels anys 70 i 80, Enric Ravello i Xavier Andreu, han estat impulsors de dos dels grups polítics xenòfobs independentistes. Andreu seria fins 2009 màxim dirigent d'Unitat Nacional Catalana (UNC), els militants arribaven a les mans alguns Onze de Setembre a Barcelona amb militants de l'esquerrà MDT. UNC tenia per símbol, a més de la creu de Sant Jordi, el número 33 i l'au fènix, el renéixer. I Andreu era un dels organitzadors habituals de l'homenatge anual als germans Badia amb una "guàrdia d'honor" formada per joves vestint camises brunes. Enric Ravello per la seva banda, després d'exercir de responsable de relacions internacionals de Plataforma per Catalunya, va abandonar PxC a 2014 i va crear Som Catalans que, tot i rebre suport de l'Vlaams Belang flamenc, no ha aconseguit representació a cap ajuntament.
Hi ha hagut altres intents com Identitat Catalana, que es va presentar a les eleccions de 2011 en diversos municipis, entre ells l'Hospitalet, on va obtenir 154 vots, que entre les seves reivindicacions proposava tancar totes les mesquites i sol·licitava que no es donés cap ajuda als estrangers que portessin menys de vuit anys empadronats. I posteriorment va sorgir el Moviment identitari Català (MIC), que no dissimula el seu pensament xenòfob i realitza els seus actes amb militants vestint uniforme paramilitar i camises brunes.
Havent fracassat Som Catalans a les eleccions municipals de 2015 a Vic, la dirigent Ester Gallego només va obtenir 56 vots, altres militants independentistes van recuperar la sigla de Front Nacional de Catalunya, un partit de l'antifranquisme ja dissolt, per intentar fer alguna cosa semblant a Front Nacional francès . I es van presentar el 2019 a Ripoll -confiant treure rèdit de la commoció pels atemptats-, on la seva candidata Sílvia Orriols va entrar al consistori, no aconseguint un segon regidor atès que Ester Gallego va decidir presentar-se per Som Catalans a Ripoll, on va fracassar, però va restar vots a l'Front. I poc després Orriols va abandonar el Front Nacional per crear un altre partit, Aliança Catalana. Les lluites caïnites de la ultradreta espanyolista es repeteixen també en la independentista.
Más allá de las nulas posibilidades de hacerse un hueco en el mapa
político, desde hace años existe una extrema derecha que exige una “Catalunya catalana, ni española, ni musulmana”
La participación del vicepresidente del Parlament, Josep Costa, en una reunión en la que estaban el Front Nacional de Catalunya, grupo con posicionamientos hacia la inmigración similares a los de la ultraderecha, y del partido identitario Força Catalunya, ha motivado que ERC acusara a Junts de avenirse a explorar una coalición con grupos xenófobos.
Más allá de las nulas posibilidades de hacerse un hueco en el mapa político, desde hace años existe una ultraderecha independentista.
No son unas ideas idénticas en todo a las de Vox dado que, como Marine
Le Pen, hacen bandera de los derechos de las mujeres o los homosexuales
para rechazar la inmigración islámica. Y añaden un pero a la inmigración
latina. Debe dejar la lengua castellana en casa. Pero esta ultraderecha
independentista exige dejar de subvencionar cualquier expresión
cultural como la Feria de Abril. “Catalunya catalana, ni española, ni
musulmana”. Y tienen como símbolo el número 33. Si los
grupos neonazis tienen en sus emblemas los números 18 o 88, por la
primera y octava letra del abecedario, la A y H, que significarían Adolf
Hitler o Heil Hitler, los ultras independentistas tienen el 33 por las dos C de Catalunya Catalana.
Y no solo recuperan momentos o ideas de sectores d’Estat Català de los años 30 y los hermanos Badia, cuando crearon unas juventudes con camisas pardas y escenografía parecida a las Juventudes Hitlerianas o al grupo Nosaltres Sols.
Porque ya en este siglo XXI hubo algún dirigente del catalanismo que
vivió la llegada de un millón de extranjeros en pocos años, como un
invasión. Así Marta Ferrusola se despacharía en febrero
de 2001 lamentado que “esta gente” hará que “de aquí diez años
desaparezcan las iglesia románicas y solo servirán las mezquitas”. Y
poco después el expresidente del Parlament Heribert Barrera propuso
expulsar a los magrebís que trabajaban en el Ejido, dado que si se les
daba trabajo y venían a Catalunya, Catalunya desaparecería.
Dos exmiembros de CEDADE, el grupo neonazi español de los años 70 y 80, Enric Ravello y Xavier Andreu, han sido impulsores de dos de los grupos políticos xenófobos independentistas. Andreu sería hasta 2009 máximo dirigente de Unitat Nacional Catalana (UNC),
cuyos militantes llegaban a las manos algunos Onze de Setembre en
Barcelona con militantes del izquierdista MDT. UNC tenía como símbolo,
además de la cruz de Sant Jordi, el número 33 y el ave fénix,
el renacer. Y Andreu era uno de los organizadores habituales del
homenaje anual a los hermanos Badia con una “guardia de honor” formada
por jóvenes vistiendo camisas pardas. Enric Ravello por su parte, tras
ejercer de responsable de relaciones internacionales de Plataforma per Catalunya, abandonó PxC en 2014 y creó Som Catalans que, pese a recibir apoyo del Vlaams Belang flamenco, no ha conseguido representación en ningún ayuntamiento.
Ha habido otros intentos como Identitat Catalana,
que se presentó a las elecciones de 2011 en diversos municipios, entre
ellos L’Hospitalet, donde obtuvo 154 votos, que entre sus
reivindicaciones proponía cerrar todas las mezquitas y
solicitaba que no se diera ninguna ayuda a los extranjeros que llevaran
menos de ocho años empadronados. Y posteriormente surgió el Moviment Identitari Català (MIC), que no disimula su pensamiento xenófobo y realiza sus actos con militantes vistiendo uniforme paramilitar y camisas pardas.
Habiendo fracasado Som Catalans en las elecciones municipales de
2015 en Vic, cuya dirigente Ester Gallego solo obtuvo 56 votos, otros
militantes independentistas recuperaron la sigla de Front Nacional de Catalunya,
un partido del antifranquismo ya disuelto, para intentar hacer algo
parecido a Frente Nacional francés. Y se presentaron en 2019 en Ripoll -confiando sacar rédito de la conmoción por los atentados-, donde su candidata Sílvia Orriols entró en el consistorio,
no consiguiendo un segundo regidor dado que Ester Gallego decidió
presentarse por Som Catalans en Ripoll, donde fracasó, pero restó votos
al Front. Y poco después Orriols abandono el Front Nacional para crear
otro partido, Aliança Catalana. Las luchas cainitas de la ultraderecha españolista se repiten también en la independentista.
A l'acte del FNC hi intervindran Marc Gafarot, Sílvia Orriols, Jordi Casacuberta i Jordi Aragonès.
.
A les passades eleccions municipals de maig 2019 el FNC es va presentar a Ripoll -municipi d'on eren o vivien els autors dels atemptats del 17
d'agost a Barcelona i Cambrils- i va obtenir una regidora, Sílvia
Orriols, amb 503 vots i un 9,44% dels vots. Amb 50 vots més hagués
obtingut un segon regidor. Però a Ripoll també s´hi va presentat Ester
Gallego de Som Catalans que va obtingut 112 vots, un 2,10%, sense entrar
a l'Ajuntament.
La Secció 6ª de l'Audiència Provincial de Barcelona ha imposat una condemna de quinze mesos de presó i cinc anys d'inhabilitació per treballar en l'àmbit educatiu i del lleure, a un militant independentista de l'Anoia vinculat grups ultres de l'àmbit "33" (independentistes islamòfobs, contraris a la immigració estrangera, i xenòfobs vers els castellanoparlants).
La condemna, va sert pactada i acceptada en conformitat per l'acusat, el passat 12 de juny, que es va declarar culpable, evitant una pena major. El cas va ser iniciat als Jutjat nº 1 d'Igualada. Se'l condemna per un delicte contra els drets fonamentals, d'incitació a l'odi tipificat en els apartats 1-a, 3 i 5 de l'article 510 del Codi Penal, d'incitació a l'odi o la violència, per haver insertat missatges i continguts en el seu Facebook el novembre i desembre de 2017 "amb una clara i manifesta incitació" a "cometre actes violents contra persones, en defensa de l'us d'armes". En el seu Facebbok també compartia imatges i missatges de grups com el Moviment Indetitari Català (MIC), que en el seus actes van sovint uniformats amb camises pardes, imitant les milícies i joventuts d'Estat Català del 1936, dels Escamots Catalans, i dels Boixos Nois.
La sentència considera provat que el 5 de novembre de 2017 va demanar qui s'apuntava a anar "de festa per l'Anoia a rebentar espanyols. Qui s'apunti evidentment que estigui preparat." Aquest missatge anava acompanyat d'una imatge dels "Escamots catalans". Dies més tard, el 17 de desembre va fer un altre escrit en favor de Terra Lliure amb el lema de "Poble armat, poble respectat".
EL JUTJAT D'INSTRUCCIÓ Nº 1 DE BARCELONA INSTRUEIX UNA CAUSA CONTRA EL MIC
D'altra banda el Jutjat d'Instrucció número 1 de Barcelona està instruïnt una causa penal contra els dirigents del MIC, demanat la Fiscalia que cautelarment se suspengui o tanqui la web de l'entitat.
A començaments de l'any 2000 apareix el partit Unitat Nacional Catalana, que aglutina algunes sensibilitats que reivindiquen un nacionalisme amb trets excloents, impulsat entre d'altres per Xavier Andreu, ex-militant de la ja
extinta organització del nacionalsocialisme espanyol, CEDADE
(Circulo Español de Amigos de Europa). Andreu també va militar a l'efímer Partit Nacional
Socialista Català. El Círculo Español de Amigos de Europa (CEDADE) tenia la seu al carrer Sèneca del barri de Gràcia on s'ubicava l'ara precintada Llibreria Europa. Poso a sota un article seu de 1987 a la revista de CEDADE.
Xavier Andreu també va militar a Estat Català i les Joventuts d'Estat Català (JEC). Les JEC faran llavors enganxines de caire etnicista i xenòfob, similars a les de CEDADE, signades també per "Nosaltres Sols" que crearan controvèrsia i rebuig entre els partits independentistes. Estat Català que després del franquisme sempre va ser un partit minoritari, se sentirà legatari dels que com Daniel Cardona van rebutjar l'any 1931 integrar-se a Esquerra Republicana de Catalunya i van crear l'organització considerada per alguns de xenòfoba o propera al nazisme "Nosaltres Sols", que creia que hi havia una raça catalana superior o diferent a l'espanyola a la qualificava d'africana.
Unitat Nacional Catalana l'any 2000 reivindica el llegat de Cardona i els germans Badia i recupera parcialment el discurs xenòfob vers els andalusos i espanyols que algun sector d'Estat Català o el mateix Heribert Barrera d'ERC havien mostrat els anys setanta, vuitanta o noranta. Així, amb més o menys matisos, és crític amb la immigració espanyola i rebutja que els immigrants andalusos vinguts a Catalunya i els seus fills pretenguin mantenir trets culturals, folklòrics i lingüístics, i rebutja sense matisos la immigració de països musulmans.
UNC agafa simbologia mitològica com l'au fènix. El fènix és un au mitològica que es consumeix per l'acció del foc cada 500 anys per renéixer després, amb més força, de les seves pròpies cendres. I adopta també el número 33, que recorda la de la ultradreta neonazi europea que utilitza la numerologia amb el 18 i el 88. Aquesta autodefinció numèrica va lligada al lloc de cada lletra a l'alfabet. Així 18 és Adolf Hitler, el 88 Heil Hitler. I el 33, dues "C", que vol dir Catalunya Catalana. I arrodoniran la frase amb "Catalunya Catalana, ni espanyola ni musulmana". He de dir que, sense gaire èxit, també hi ha aquell anys algun intent de recuperar l'entitat creada per Cardona "Nosaltres Sols"
Propaganda de "Nosaltres Sols" dels anys vuitanta que també es pot entendre com Catalunya Nacional Socialista
A dalt de l'article he posat un cartell enganxina d'UNC sobre la immigració. I poso a sota propaganda seva que estava penjat a una web ara desactivada, un escrit de Xavier Andreu sobre el "33" i dos vídeos. Xavier Andreu, al marge de la seva activitat política, obre el 1983 la llibreria de coleccionisme d'estris, uniformes, banderes, insignies i llibres MILITÀRIA. I amb una certa pluralitat de material i llibres, intentarà evitar que la mateixa sigui identificada de portes en fora com un lloc de trobada de neonazis nostàlgics de la Segona Guerra Mundial, com la llibreria Europa del seu excompany, Pedro Varela.
SEGONS UNITAT NACIONAL CATALANA (reprodueixo text de la imatge) :
QUÈ VOL DIR 33?
Molt senzill! Ja fa uns anys es va començar a
fer servir el símbol 33 com a substitut de Catalunya Catalana,
Catalunya Catalana = CC = 33, C és doncs la tercera lletra de l'alfabet i
serveix com a logo d'una ideologia.
Quina ideologia? Es pot ser independentista,
nacionalista o regionalista, però els que lluitem per una Catalunya
Catalana volem un país, Catalunya, els Països Catalans, plenament
normalitzats i això significa una nació lliure, independent, reunificada
i on es visqui plenament en català.
No volem la independència tant sols per
gestionar els nostres impostos i inversions, ni per poder repartir el
pastís del poder entre els polítics de casa nostra, volem la
independència com eina per poder catalanitzar plenament la nostra nació,
on el català com a llengua i cultura sigui l'eix vertebrador de les
diferents comunitats que s'hagin anat establint des de la formació de la
nostra nació.
No volem una Catalunya acultural, mal anomenada
multicultural, volem una Catalunya Catalana on el dret a viure en el
nostre món, el català, sigui norma i costum.
Som racistes? Aquesta és una de les crítiques
més habituals que es fa al moviment per una Catalunya Catalana (33). NO
som racistes per la senzilla raó que els catalans NO som una raça, som
un poble, una nació, i els nostres trets diferencials no inclouen la
raça. Qualsevol persona provingui d'on provingui pot esdevenir català si
s'integra al nostre món cultural i lingüístic. Però cal una política
d'immigració per evitar immigracions massives que comporten la formació
de ghettos on la integració és pràcticament impossible.
Som feixistes? NO, i justament el nacionalisme
que defensem és el més democràtic dels existents car rebutgem les
ideologies totalitàries, tant el feixisme com els seus companys de
viatge, el comunisme i el nazisme. Volem la llibertat de Catalunya però
també la llibertat dels catalans i cap ideologia totalitària pot
prendre'ns el nostre anhel de llibertat.
Tot ressumint, 33 vol dir catalanitat i llibertat. 33 = Catalunya Catalana
U.N.C. FRONT L'ISLAM
"Avui fa 1300 anys"
Aquest any fa 1300 anys que Tàrik ibn
Ziyad, general berber, va envair la Península Ibèrica, han estat 1300
anys d'enfrontaments entre dues comunitats, els musulmans varen entrar
com invasors i com a tals es varen comportar.
El revisionisme
històric ens parla d'una cultura rica, d'una filosofia oberta, d'un gran
llarg període de "culturització" peninsular gràcies als invasors
musulmans, fent un paral·lelisme és com si volguéssim lloar el
colonialisme, car uns invasors, aquest cop del nord, portaren la seva
cultura als pobles que estaven àvids per rebre-la.
No ens
enganyem, malgrat aquest revisionisme històric que vol lloar el període
d'ocupació musulmana de la Península no ens hem d'encegar, va ser una
ocupació, una tirania, una superposició d'una cultura invasora enfront
d'un substrat romà-cristià-got, varen entrar a sang i a foc i amb
aquestes armes s'establiren fins que foren expulsats després d'una
llarga Reconquesta, i més tard amb l'expulsió dels moriscos (cinquena
columna de musulmans falsament conversos que col·laboraren amb els
pirates turcs i tunisians que atacaven les nostres costes als segle
XVI) es va iniciar un període de recuperació dels pobles peninsulars. El
parèntesis d'ocupació musulmana no s'ha de veure com un període on les
arts i la cultura fruïen pels més petits racons de les nostres
contrades, en realitat va ser una època de foscor, on una exigua
minoria vivia a cos de rei en palaus regats per mil fonts però on
malvivia una gran majoria del poble sotmès a les ràtzies, a la por del
perill "moro". En aquest espai de lluita i reconquesta Catalunya va
avançar en la seva recuperació tot dignificant els espais reconquerits
amb la subtilesa i espiritualitat de l'art romànic, la Creu va ser
arma per guanyar la llibertat i va esdevenir senyera abans que les
nostres Quatre Barres omplissin els escuts dels nostres avantpassats.
Catalunya es va
forjar en la lluita i aquesta lluita no va tenir aturada, vàrem lluitar
contra l'Islam per alliberar la nostra terra, vàrem seguir lluitant
contra els pirates barbarescs fins a la gran batalla de Lepant,
catalans varen defensar Viena i Budapest enfront el turc i catalans
voluntaris a la Gran Guerra foren crucificats als Dardanels al caure en
mans dels turcs.
Catalunya i
l'Islam fa 1300 anys que estem en guerra, enguany, que commemorem
aquella data fatídica de l'any 711, hem de recordar que l'Islam a casa
nostra sempre ha estat i serà un element d'enfrontament, d'invasió,
d'odi i de lluita. Islam i Catalunya son dues identitats enfrontades,
som aigua i foc, si una viu a casa nostra serà per sobre de l'altra.
Recordem, fa 1300 anys ens varem envair, ho feren amb el foc i el
ferro, ara ho fan amb el ventre de les seves dones i l'estupidesa dels
nostres governants. O toquem novament a Sometent per foragitar aquesta
nova invasió o sinó ens espera un llarg període de submissió, de
lluita, de patiments.
Xavier Andreu (UNC)
Xavier Andreu en una xerrada d'UNC
Article de Xavier Andreu a la revista nazi CEDADE, n. 147, gener de 1987
.
També va haver-hi el CENC 88, Cercle d'Estudis Nova Catalunya
Homentage germans Badia, 2011, amb guàrdia d'honor amb les camises pardes
Joaquim Torra a l'homenatge als germans Badia, l'abril 2013, fet conjuntament amb Unitat Nacional Catalana. Xavier Andreu a l'esquerra de Quim Torra
ELS INTRANSIGENTS
El 2011 es crea l'associació Els Intransigents que reivindicarà la puresa ètnica dels catalans i el seu llinatge com a bé a protegir. En aquesta associació hi militarà la futura regidora del Front Nacional de Catalunya i l'Aliança Catalana, Sílvia Orriols.
Entre 2011 i 2017 existeix un grup anomenat Identitat Catalana en l'àmbit independentsita etnicista 33, que no aconseguirà consolidar-se. Alguns dels seus membres han format part d'UNC. Identitat Catalana es va presentar a les eleccions municipals del maig de 2011 a L'Hospitalet de Llobregat i va treure 154 vots
En l'àmbit ultra independentista "33" s'ha d'ubicar els Boixos Nois del Barça, si bé hi ha hagut una permanent transferència d'alguns dels seus membres, en dues direccions amb la ultradreta espanyolista i les Brigadas Blanquiazules. Repeteixo un cop més, per evitar malentesos, que no tots els membres o simpatitzants del Boixos són d'ultradreta, però sí que ho han estat alguns dels seus membres més coneguts i, en molts moments, la seva simbologia.
Els Boixos Nois comencen a ser notícia la Lliga 1984-1985, quan es destaquen pels insults racistes cap el
porter camerunès de l'espanyol, N'Kono, i per l'inici de persecucions
de membres de la Penya Juvenil de l'Espanyol, quan encara no existien
les Brigadas Blanquiazules. Més
tard, el 1986, després de la tràgica mort de 36 aficionats a la final
de la Copa d'Europa a Heysel, a causa dels excessos causats per
hooligans del Liverpool, els Boixos planten al Gol Sud del Camp Nou una pancarta amb
el text: "Gràcies Liverpool! " i l'estel de la senyera independentista va ser reemplaçada per la creu gamada. Això va espantar a la directiva que, després d'algunes bronques i converses els va traslladar temporalment a la Tercera Graderia. Però
poc després apareixen nous dirigents, que després de imposar la
consigna de res de violència dins de l'estadi i llibertat d'acció al
carrer, aconsegueixen el retorn al Gol Sud. El gener de 1991 cinc membres dels Boixos maten al simpatitzant de l'Espanyol, Frederic Rouquier, essent condemnats a 26 anys de presó.
Cal parlar també de Sergi
Soto, el líder dels Boixos mort en estranyes circumstàncies el 1997, per qui es va guardar al seu
dia un minut de silenci al camp. Soto havia estat condemnat per agressions a
un soci de l'Espanyol i a un magribí, i havia sortit a la televisió amb
opinions en favor de la violència contra els africans. El president del Barça, Joan Gaspar, va buscar-se el suport d'aquest grup de hooligans, i al
gener de 2003, quan van tornar a ser notícia per seves agressions fetes per alguns Boixos a
seguidors dels Barça i a periodistes, no va fer res per aturar-los. Llavors
es van donar a conèixer els 'Casuals', boixos nois que amb una altra
indumentària per despistar la policia, acudien als partits, amb el
viatge pagat, i insultaven i agredien a qui els convenia. Els Boixos casualment entraven al camp per la porta 88, nombre que en l'argot nazi, com he dit, significa H-H, és a dir, Heil Hitler! Va ser després de nous actes violents del 22 d'agost de 2013 quan membres dels Boixos Nois llencen bengales al camp i posteriorment done una pallissa a dos magribins en un de los bar proper a l'estadi, Joan Laporta decidí aplicar la tolerància cero cap aquest grup.
INTENT DE RECUPERAR LA SIGLA DEL FRONT NACIONAL DE CATALUNYA. ENTRADA A L'AJUNTAMENT DE RIPOLL DE SÍLVIA ORRIOLS I ABANDONAMENT DEL FN I CREACIÓ D'ALIANÇA.CAT
L'abril de 2013 es presenta un manifest pel que reapareix el desaparegut Front Nacional de Catalunya amb unes idees properes a l'identitarisme xenòfob. Així reivindica el català com a única llengua oficial i la "voluntat d’aglutinar tothom que vulgui viure en una societat
més justa, d’acord amb la manera de ser tradicional catalana, recuperant
la vigència dels usos i costums propis del país". El manifest afegeix que "no estem
disposats a tolerar l’exempció de les mateixes normes que ens obliguen a
tots per preservar una falsa pau multicultural, ni a renunciar a un pam
del nostre territori esperant passivament la integració. La garantia de
la convivència es fonamenta en el respecte de tothom a les normes, i a
fer-les complir". I pel que fa a seguretat propugna "la creació d’una
nova policia i d’una milícia, enteses com a instrument de participació i
de corresponsabilització dels ciutadans propi de les societats
democràtiques avançades com la suïssa o l’escandinava". Proposava "reforçar la seguretat pública recuperant la institució tradicional i
centenària del sometent allí on calgui. Pel que fa a la defensa, ha de
ser garantida per professionals i reservistes voluntaris". El projecte impulsat entre d'altres per Pere Soler i Miquel Àngel Rodríguez, exmembres d'Unió Democràtica de Catalunya, de l'exregidor de PxC a Olot, Moisés Font i de Jordi Casacuberta, exdirigent d'Estat Català. Actualització: El projecte restarà inactiu fins les municipals de 2019 en que va presentar-se a les municipals a diversos municipis, sent escollida Sílvia Orriols, regidora a Ripoll. A la web del registre de partits del Ministeri de l'Interior, consta que el partit està legalitzat des de 1999 i que Jordi Casacuberta és el Secretari General
Actualitzat a maig 2019. El FNC s'ha presentat a les eleccions municipals de Ripoll -municipi d'on eren o vivien els autors dels atemptats del 17 d'agost a Barcelona i Cambrils- i ha obtingut una regidora, Sílvia Orriols, amb 503 vots i un 9,44% dels vots. Amb 50 vots més hagués obtingut un segon regidor. A Ripoll també s´hi ha presentat Ester Gallego de Som Catalans que ha obtingut 112 vots, un 2,10%, sense entrar a l'Ajuntament
la seva líder és l'excandidata de Plataforma per Catalunya a Manlleu, Ester Gallego, que afirma "No volem un país nou, ni una república multicultural i multiracial.
Volem una Catalunya catalana pels catalans". Així uneix l'ideari independentista, etnicista i contrari a la immigració. Però l'ideòleg de SOM Catalans és el valencià Enric Ravello, exmembre de la nacionalsocialista CEDADE, i fins un any abans, Secretari de Relacions Internacioinals de Plataforma per Cataluya, que trenca amb PxC en donar suport a la independència per Catalunya. De fet dos partits que han ajudat econòmicament a PxC, el FPO austríac i el Blaams Velang flamenc, han donat ja el seu suport al Procés català, cosa que fa que trenquin amb Josep Anglada i amb els qui queden a PxC. En aquell acte a Vic intertevé a part de Gallego i Ravello, la dirigent del Vlaams Belang flamenc, Hilde de Lobel. L´únic càrrec públic que té llavors SOM Identitaris és el regidor de PxC d'Esparraguera, Sergi Hidalgo que deixa PxC.
Enric Ravello, ex Secretari de Relacions Internacionals de PxC, Ester
Gallego, presidenta de SOM i candidata a l'alcaldia de Vic, el líder del
Vlaams Belang i diputat flamenc, Filip Dewinter, la dirigent del VB, Hilde de Lobel, i el regidor alemany del PRO NRW, Kevin Gareth Hauer.
Em aquestes eleccions municipals de maig de 2015, que se celebren després de l'expulsió de Josep Anglada de PxC, el qual concorre amb la sigla Plataforma Vigatana, PxC s'enfonsa a tot Catalunya. Josep Anglada entra de nou a Vic com a regidor amb 836 vots. PxC n'obté a Vic 106 vots, i SOM Catalans només 56. Tot i aquest fracàs electoral SOM Catalans continua actiu.
El MIC que nega ser racista o xenòfob, diu a la seva web que lluita "per una Catalunya Catalana, perquè les ajudes socials siguin pels
catalans, per una regularització de la immigració i sobretot, veure
desaparèixer del nostra voltant aquesta paparra fastigosa tan arrelada,
aquest esperit castellà que tan a la vora tenim". Personalment jo sí que considero aquestes afirmacions properes a la ultradreta.
El MIC va organitzar l'homenatge a Daniel Cardona i la seva simbologia crec que podria recordar els escamots d'Estat Català i Daniel Cardona.
Fotos de la web del MIC de l'homenatge a Cardona
Després que en el 30 Minuts de diumenge Jordi Borràs els qualifiqués d'ultres o extrema dreta, han fet aquests doscomunicats que linko a sota. Jo, personalment, també considero que part de la seva simbologia o missatge pertany a l'identitarisme que pot ser considerat d'ultradreta i racista. Jordi Borràs, per la seva banda nega que sigui veritat el que diu el MIC en els seus comunicats de que ell ha dirigit grups violents contra ells, i que el MIC s'hagi posat en contacte amb ell per cap motiu.
Comunicat del MIC:
Davant les calúmnies
Davant les calúmnies fetes pel “fotoperiodista” Jordi Borràs emeses
en el programa 30 MINUTS del passat diumenge ens veiem obligats a emetre
aquest comunicat en què: 1. Rebutgem l’etiqueta d’extrema dreta imposada per aquells sectaris
que busquen un protagonisme i benefici personal per sobre del col·lectiu
i que són intolerants amb les idees diferents de les seves, cosa més
pròpia de principis totalitaris que de democràtics. 2. L’associació cultural Moviment Identitari Català (MIC) és una
organització unitària, popular, transversal i democràtica que aglutina
gent de diverses edats (des d’avis a estudiants), de diversos status
socials (des de treballadors, autònoms, comerciants o petits empresaris a
estudiants), de diverses condicions sexuals i de diverses creences
religioses i polítiques algunes d’elles militants de partits polítics
com ERC o PdeCAT, d’associacions veïnals, de diferents CDR o de
col·lectius d’esquerres, defensem els valors democràtics i el respecte
per sobre de tot, és per això que formem un col·lectiu divers on
Catalunya ens uneix per sobre de les discrepàncies que es puguin tenir. Clica aquí per llegir sencers els dos comunicats del MIC
D'altra banda el Jutjat d'Instrucció número 1 de Barcelona instrueix una causa contra els dirigents del MIC i Fiscalia els demana penes d'un a quatre anys i el tancament de la web de l'entitat.
Anar a la web del MIC (Actualitzat!) Des de l'entorn del MIC s'ha anunciat el gener de 2019 la creació d'un nou partit, Renaixença Nacional Catalana.
(Actualitzat!) Renaixença Nacional Catalana ha estat legalitzat pel Ministeri de l'Interior el 18/12/2019. Consten en el Registre del Ministeri tres membres del Secretariat: David Lloret Mayor, Oriol Edo Cruces i Montserrat Fontanet Claramunt.
(Actualitzat maig 2019) El MIC va fer un acte el 29 d'abril de 2019, dia de les eleccions generals, a Torregrossa (Lleida) vestint uniformes de les camises pardes d'Estat Català i fent la salutació militar.
(Actualitzat, 31 de gener de 2021: Renaixença Nacional Catalana forma part de la candidatura del FNC pel 14 de Febrer )
PINTADES CONTRA ERC MATARÓ, 5 i 14 DESEMBRE 2020, SIGNADES PER DEFENSA.CAT 33
Actualitzat (20 desembre 2022) : Mor Joaquín Bochaca, l'escriptor i historiador negacionista de l'Holocaust, Joaquín Bochaca, que to i tser un referent de la ultradreta neonazi o negacionista espanyola, es posicionà per la independència de Catalunya en coherència amb la defensa que feia CEDADE de l'Europa de les ètnies front la dels estats. Clica per anar a la notícia.
Aliança obté també un regidot a Manlleu i un altre a Ribera d'Ondara, a la comarca de la Segarra.
El Front Nacional obté dos regidors a Manresa, o també entra Vox amb un regidors, i guanya les eleccions amb 4 dels 7 regidos al petit municipi de La Masó a l'Alt Camp.
