Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Rull. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Rull. Mostrar tots els missatges

diumenge, 22 de desembre del 2024

Cristianofòbia, islamofòbia i falsa interculturalitat. Reflexiono al Triangle sobre l'atemptat al mercat de Nadal de Magdeburg i sobre la polèmica del pessebre a la Plaça Sant Jaume de Barcelona

 

Xavier Rius Sant, El Triangle diumenge 22 de desembre de 2024


L’atemptat de divendres al mercat de la ciutat alemanya de Magdeburg, perpetrat pel metge i psiquiatra saudita Taleb Jawad Al Abdulmohsen, ha provocat un gran desconcert sobre les motivacions que van portar-lo a cometre aquella acció homicida. Les primeres informacions apuntaven que es tractava d’un atemptat islamista como el que va patir Berlín el desembre de 2016, el de Niça del juliol del mateix any o el de La Rambla a Barcelona del 17 d’agost de 2017. I les xarxes bullien acusant als governs alemanys, des dels de la conservadora Angela Merkel al del socialdemòcrata Olaf Scholz, de ser-ne responsables per la seva política d’acceptació de refugiats i immigrants procedents de països musulmans. A Catalunya i Espanya dirigents de Vox i d’Aliança Catalana també responsabilitzaven les polítiques immigracionistes dels governs. Però ja de matinada es va saber que l’autor de l’atropellament al mercat nadalenc, tot i ser d’Aràbia Saudita, havia apostatat de l’Islam i defensava a les xarxes socials les propostes del partit ultra, Alternativa per Alemanya (AfD).

Que persones d’origen estranger abracin les idees de l’extrema dreta xenòfoba pot semblar contradictori però hi ha molts exemples arreu d’Europa de persones originàries o filles d’immigrants que assumeixen els postulats xenòfobs. Sense anar més lluny la líder d’Alternativa per Alemanya, Alice Weidel, que és lesbiana, té com a parella la cineasta natural de Sry Lanka, Sarah Bossard, amb qui té dos fills. A l’Estat espanyol tenim de número dos de Vox, Ignacio Garriga, fill de mare guineana. I fa uns anys la líder del principal grup xenòfob madrileny era filla biològica de pares llatinoamericans.

Evidentment una cosa és simpatitzar o militar a la ultradreta i una altra molt diferent cometre atemptats terroristes. I sigui quin sigui el motiu que empenyés al psiquiatra saudita a executar el seu pla criminal, el que està clar que si no ho feia com una atac terrorista gihadista, el més probable és que pateixi algun trastorn mental o de personalitat greu, com els autors d’altres atropellaments mortals patits a Europa i els Estats Units aquests últims anys, fets per persones que no actuaven per motivacions religioses. Però el cert és que aquest nou atac a un mercat nadalenc ha obert de nou el debat si a Europa i al món hi ha més cristianofòbia i persecució dels cristians o islamofòbia i persecució dels musulmans. I el debat a casa nostra es barreja amb les polítiques suposadament laïcistes o interculturals que apliquen els dirigents d’algunes institucions, com és del cas de l’ex alcaldessa de Barcelona Ada Colau, i de l’actual batlle, Jaume Collboni, de no fer pessebre tradicional a la Plaça Sant Jaume i no felicitar el Nadal per no excloure als musulmans i altres confessions, però en canvi, com també feia ERC des de les institucions, per demostrar que som interculturals no tenir cap problema per felicitar el Ramadà i la Festa del Xai i participar en la seva celebració.

Jo sóc totalment ateu, però m’agrada celebrar les fetes i tradicions del Nadal. A Estònia on més del 60% de la població es declara atea o agnòstica, es celebren massivament les tradicions nadalenques. Certament s’ha matat i s’han fet moltes guerres en nom de totes les religions però si hi ha una religió que ha superat el missatge de càstig, venjança i conversió per la força dels no creients, que hi ha a l’Antic Testament, l’Alcorà, la Torà i el Talmud, és la cristiana que proclama l’amor a tothom, sigui o no creient, i el perdó per tothom, quan diu “qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra”. I va ser fa segles a països cristians europeus on va sorgir el moviment de la Il·lustració que posa la raó i la ciència per damunt de la religió, i proclama els dret a creure o no creure i a canviar de religió. I lamentablement no passa el mateix en el món islàmic on el pitjor pecat que es pot fer és l’apostasia; és a dir, abandonar l’Islam, on si bé està permès que un musulmà es casi amb una cristiana, perquè es creu que l’Islam es transmet amb el semen de l’home, està totalment prohibit el matrimoni d’una filla de musulmans amb un infidel. Fins a tot a Catalunya i Europa quan una filla d’immigrants musulmans es casa amb un home cristià o ateu, aquest per evitar que la dita “comunitat musulmana” i la família faci la vida impossible a la dona, acaba anant a la mesquita a fer-se musulmà encara que sigui de mentida.

I tornant al debat si hi ha al món més cristianofòbia que islamofòbia, constato que el 80% dels cristians de Síria i l’Iraq han abandonat els seus països emigrant a Europa o Amèrica els últims vint anys per la persecució que pateixen o han patit. Mentre, a alguns llocs d’Europa com a Catalunya, impera un sentiment de culpa que fa que alguns creguin que els ciutadans del segle XXI hem de purgar encara la culpa col·lectiva per les creuades o el colonialisme, i per una visió esbiaixada de la multiculturalitat, s’abandonen tradicions nadalenques com el Pessebre. I si se’n fa, resulta ser una performance que no mereix dir-se pessebre.

Aquest any l’alcalde Jaume Collboni s’ha lluït amb la seva estrella galàctica més pròpia de la pel·lícula de Superman que de les festes nadalenques. En canvi vull felicitar al president del Parlament, Josep Rull, per organitzar una cantada de nadales a la cambra catalana, i també als promotors dels Llums de Sant Pau, a l’edifici històric de l’antic hospital, pel viatge al voltant del món que ens mostren. El que es fa a l’Hospital de Sant Pau sí que és intercultural, perquè mostra les moltes maneres com se celebra el Nadal i els desitjos de pau al món d’aquest dies als cinc continents.

Leer en castellano en El Triangle


dijous, 5 de setembre del 2024

CAP ON ANIRÀ ALIANÇA? DE MOMENT CRISPARÀ ELS PLENS AL PARLAMENT, PERÒ FARÀ UN NOU CANVI D’OPINIÓ i ES PRESENTARÀ A LES ELECCIONS ESPANYOLES SI S’AVANCEN PER RETENIR ELS VOTANTS VINGUTS DE JUNTS I OFERIR-SE PER ENDURIR LA LLEI D’ESTRANGERIA AMB VOX I EL PP?


    


 “Gràcies a l'escapisme de la CUP, ALIANÇA CATALANA tindrà representant (com a grup mixt) a totes les comissions parlamentàries. Volent-nos arraconar, ens han donat ales...” tuitejava crescuda fa uns dies Sílvia Orriols, reconeixent que la modificació del Reglament per permetre que la CUP tingués grup propi fora del Grup Mixt sense haver de repartir-se ni compartir temps, presència a comissions i assessors amb Aliança, l’havia beneficiat. I avui en el ple en el que Salvador Illa donava compte de l’estructura i composició del seu Govern, quan ha intervingut Orriols, el president de la cambra, Josep Rull ha hagut d’interrompre de nou –crec que és la quinta vegada- la intervenció de la diputada d’Aliança i cridar-la a l’ordre, en aquest cas per l’al·lusió que ha fet al vel islàmic de la diputada d’ERC Najat Driouech. Paraules d’Orriols i advertiment de Rull que després Aliança, com en els casos anteriors, ha difós obtenint força audiència a les xarxes. I en el seu torn de rèplica Salvador Illa ha deixat clar el seu suport a la diputada musulmana afirmant que "ella li dona mil voltes a vosté". Tot i aixó, més enllà del soroll, Aliança és númericament irrellevant al Parlament en una legislatura que sembla que, a diferència de les anteriors, serà llarga.  

Ha començat doncs el curs polític a Catalunya amb Salvador Illa investit President, esvaint-se la repetició electoral que Aliança Catalana desitjava. Sense cap mena de dubte la repetició l’hagués beneficiat, ja que com a partit parlamentari que ara és, seria present als debats electorals. I amb subvencions pel dos escons aconseguits tindria ja diners per la campanya i capacitat per demanar un crèdit per poder enviar per correu les butlletes i programa electoral, cosa que no va fer al maig. Tot i que pugui sembla un tòpic, el llindar del 3% de la llei electoral i la Llei d’Hont va perjudicar a Aliança ja que dels 119.149 vots que va aconseguir a Catalunya no va rendibilitzar els 67.896 de Barcelona en quedar-se en un 2’87%. N’hi van faltar a la província de Barcelona uns tres mil per arribar al 3%. I amb aquest percentatge hagués aconseguit dos o tres diputats més. Fa cinc setmanes hi havia enquestes i sondejos que pronosticaven que si es repetien eleccions Aliança superaria els vots i escons de la CUP i els Comuns i es produiria una fuga de vots de Junts i també d’ERC, que s’enfonsaria, cap a la formació d’Orriols. Sense cap mena de dubte el pànic a la repetició electoral va ser un dels arguments que va animar a part de la militància d’ERC en la consulta interna a donar suport a la investidura de Salvador Illa. 

Comença una legislatura catalana en un moment que la immigració i el repartiment dels menors no acompanyats que arriben a Canàries i també a les Illes Balears, són tema de portada als informatius, amb un PP que juntament amb Vox i Junts van votar fa dos mesos contra de la reforma de la Llei d’Estrangeria per fer obligatori el seu repartiment. A Catalunya qui mira més pel retrovisor Aliança no és ERC, ni tampoc Vox amb qui comparteix argumentari. És Junts que fa catorze mesos no es va sumar al cordó sanitari a Ripoll per evitar que Orriols fos alcaldessa i fa dos mesos com he dit va votar al Congrés dels Diputats contra la reforma de la Llei d’Estrangeria per fer obligatori el repartiment dels menors. Els set diputats de Junts a Madrid tenen la clau perquè Pedro Sánchez pugui continuar la legislatura tres anys més o per forçar que després de noves derrotes al Congrés i sense poder aprovar pressupostos hagi d’avançar les eleccions generals. I aquí Aliança està valorant si canviant un cop més de posicionament, decideix presentar-se a les eleccions espanyoles o com diu Orriols, a la Metròpoli.

Fa tretze mesos Orriols va dir que mentre fos alcaldessa no repetiria l’error d’altres alcaldes com Jordi Munell i ser a la vegada diputada per la incompatibilitat pràctica d’exercir els dos càrrecs i haver de marxar cada matí a Barcelona. Però fa cinc mesos, com era previsible va canviar d’opinió i va considerar compatible fer d’alcaldessa i presentar-se com candidata a La Generalitat i ocupar l’escó a la Ciutadella amb la dificultat afegida que, a diferència de Jordi Munell i altres alcaldes ripollesos que han sigut diputats, ella no té carnet de conduir. I o bé depèn de la Renfe amb una R3 que va com va, o necessita que algun militant la baixi a Barcelona i la torni després a Ripoll. Caldrà veure quin paper tindrà al Ple i les comissions el segon diputat, el lleidatà Ramon Abad, per mi totalment desconegut i si se’n ressentirà el dia a dia de l’ajuntament amb un govern de només sis regidors liderat per un alcaldessa que és molts dies a Barcelona. I a diferència de l’ex alcalde Munell, la presència del qual no era imprescindible a cada ple i cada comissió, la d’Orriols si que ho serà, a no ser que decideixi absentar-se sovint prioritzant Ripoll. Sembla que la cap de llista per Tarragona, Aurora Fornos, i el número dos per Girona, l’Olotí ex regidor d’ERC, Jordi Coma, tots dos advocats, seran els assessors que a sou del Parlament o del partit estaran al Parlament al darrera d’Orriols i del diputat lleidatà, Ramon Abad.   

 


                                           

Orriols i els regidors d'Aliança aplaudint a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil el dia 18 a Ripoll 




El 18 d’agost Orriols va sorprendre a gairebé tothom convidant a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, cossos als que juntament amb el CNI els hi atribueix responsabilitat o al menys ombres pel que fa als atemptats del 17 d’agost. Convidar-los va ser un gir de guió que penso que políticament la beneficar donat que l’acte que van boicotejar els altres partits i institucions va quedar legitimat amb la presència de la víctima d’Hipercor, Robert Manrique. I sembla que la resta de dirigents i la major part de militats no han qüestionat la imatge d’Orriols aplaudint als representants de la Benemèrita i la Policia Nacional, donat perquè com em deia a fa un dies un  periodista coneixedor del Ripollès, Aliança de vegades sembla que funcioni un mica com una secta en que els seguidors no qüestionen el que diu la seva líder. Per això no m’estranyaria que Aliança es plantegi la possibilitat de presentar-se a les eleccions espanyoles –la Metròpoli- si s’avancen.

Quin són els motius pels que part del nucli dirigent d’Aliança es planteja aquesta hipòtesis si s’avancen d’aquí un any? Doncs el primer no facilitar que el vots aconseguits al maig precedents de votants de Junts o ERC tornin a aquests partits, cosa que, al menys amb els de Junts, passaria. I la segona plantejar i justificar anar a Madrid amb l’objectiu únic de ser decisius per modificar la Llei d’Estrangeria tal com demana Vox i de vegades el PP per facilitar les expulsions massives. I també es plantegen la possibilitat de presentar-se si es culmina la legislatura ja que potser coincidirien amb les municipals, i pel mateix motiu en cas de no concòrrer, és arriscat impulsar als votants a optar per dues opccions diferents un mateix dia. Repeteixo que aquesta és només una opció que ronda pel cap de part del nucli dirigents d’Aliança si bé, com sempre, serà Orriols qui prendrà la decisió. Una Orriols que va ser ratificada en el el 6 de juliol con a líder d’Aliança en el congrés que va fer a Ripoll, on es modificaren els estatuts per fer compatible ser diputada i alcaldessa, quelcom que no permetien els anteriors estatuts.

En el congrés del partit també s’acordà que el membres del Comitè de Govern serien els presidents de les territorials de cada vegueria que encara no s’ha triat tots, i els següents dirigents: Orriols, Presidenta; Oriol Gès, Secretari d’Organització i Finances; Aurora Fornos, Secretaria de Política Institucional; Jordi Aragonès, Secretari d’Estudis i Progrés; Franc Massaneda, Secretari d’Acció Política, i Lluís Areny, Secretari de  Comunicació.



En aquesta nova etapa sembla que Sílvia Orriols no comptarà amb el pare dels seus fill i filles, David Subirana, que s’apartaria del projecte transitòria o definitivament després dels canvis diguem sentimentals o familiars sobrevinguts durant la campanya per la irrupció d'una persona que vetllava per la seguretat de la líder. Subirana mà dreta de l’itinerari polític d’Orriols des dels temps d’Estat Català i dels Intransigents, va jugar un paper cabdal per que Orriols fes el pas fa cinc anys i es presentés a les eleccions muncipals de Ripoll pel Front Nacional i després en molts dels passos que ha fet Orriols, trencant amb el Front primer,  creant Aliança després, i en el dia a dia com a regidora de l’oposició primer i després com alcaldessa.