Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rey. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rey. Mostrar tots els missatges

diumenge, 3 de novembre del 2024

Polítics i monarques enfangats i els errors de Sánchez. El Triangle

 

Xavier Rius Sant, El Triangle 3 de novembre de 2024

La ciutat d’Alzira, fundada pels àrabs fa més de mil anys, es deia inicialment Aljazira, que en àrab significa “la illa” o “la península”. Aljazira és el nom de la cadena de televisió àrab que agafa nom de la península de l’estat qatarià. Si els àrabs anomenaren així l’actual capital de la comarca de la Ribera Alta, va ser perquè quan el riu Xúquer i els seus afluents con el Magre i el Barranc de la Barxeta incrementaven el seu cabal i es desbordaven, la ciutat que, a més estava protegida per les muralles que hi van construir, emergia com una illa en mig de l’aigua i les terres que quedaven inundades o cobertes per l’agua i el fang.

En aquell temps no hi havia zones inundables totalment construïdes i urbanitzades, centres comercials amb pàrquings subterranis i carreteres, autovies ni vies de tren que dificultaven l’evacuació de l’aigua cap el mar. Evidentment la responsabilitat de construir, urbanitzar i fer carreteres i vies de tren mal dissenyades a zones inundables del País Valencià és de tots els governs de diferents colors que han governat Espanya, la Generalitat Valenciana i els ajuntaments. I de no haver construït claveguerams amb una capacitat per cabdals extraordinaris, també.

Convido als lectors a passejar pel carrer Cartellà de Barcelona que va d’Horta fins la Plaça de Virrei Amat, passant en aquell punt a dir-se Riera d’Horta, i podrà comprovar com molts dels portals de les cases i comerços d’edificis del carrer Cartellà construïts abans dels anys noranta tenen en les dues bandes del portal unes barres de ferro amb guies que es posaren allà per que quan plovia molt a Collserola, la Vall d’Hebron, al Carmel i el Guinardó, els veïns posaven una planxa de fusta d’un metro d’alçada, ja que sovint el clavegueram es desbordava i així evitaven que s’inundessin els portals, garatges i baixos dels edificis. L’última d’aquestes inundacions que deixaren al carrer Cartellà imatges de baixos inundats i cotxes amuntegats, van tenir lloc el setembre de 1978. I una de les primeres actuacions de Narcís Serra com alcalde va ser la canalització subterrània de la riera. I el 2009 es construí el Dipòsit Fluvial de les Rieres d’Horta, que s’omplirà en episodis de pluja intensa com un embassament soterrani, les aigües del qual s’utilitzen després pel rec de parcs i neteja de carrers. Així doncs, tot i que el canvi climàtic ens donarà sorpreses, si es fan bé les coses, aquestes catàstrofes de la pluviometria mediterrània poden mitigar-se o suavitzar-se. I lamentablement per responsabilitat de totes les administracions, a València les obres d’enginyeria han anat en molts llocs en sentit contrari al que demandava l’orografia i la pluviometria extrema. Centres comercials en zones inundables, i cases i blocs de pisos prop del torrents i barrancs.

Però evidentment tot i que amb les pluges de dimarts passat les destrosses materials haguessin sigut quantioses, sí que hi ha hagut una responsabilitat de la Generalitat Valenciana de Carlos Mazón que no va activar l’alerta als telèfons i als mitjans de comunicació fins passades les vuit del vespre, quan a les cinc de la tarda ja se sabia que havien caigut cinc-cents litres en les capçaleres de rius i torrents i que aquesta aigua arribaria en un parell o tres d’hores a les comarques afectades.

D’altra banda, crec que, més enllà de la negligència de la Generalitat de no donar l’alarma a temps, cosa que ha provocat un nombre de morts que superarà en molt al que ara coneixem, hi ha hagut una negligència del Govern central de Pedro Sánchez de no atrevir-se a declarar l’Estat d’Alarma i centralitzar la direcció de totes les tasques de rescat que, d’haver-se fet dimecres hagués agilitzat l’arribada de l’ajuda i el ràpid desplegament de l’Exèrcit, més enllà dels primers cinc-cents membres de la Unitat Militar d’Emergències que va demanar Mazón. També hagués permès el ràpid desplegament de bombers i serveis de salvament de tot Espanya, molts dels quals, com en el cas dels bombers i helicòpters catalans, Mazón inicialment va rebutjar.

Hores d’ara amb milers de persones que ho han perdut tot i les infraestructures de comunicacions, vialitat i subministrament de serveis bàsics destruïdes, i centenars de cadàvers per recuperar del pàrquings negats, resulta incompressible que ni la Generalitat Valenciana no hagi declarat la Zona d’Emergència Catastròfica que preveu la Llei 13/2010 de la Comunitat Valenciana, ni el Govern Central, assumint les competències, hagi declarat l’Estat d’Alarma. Evidentment ha pesat molt en l’espera de Pedro Sánchez l’evitar un enfrontament amb el PP i la pretensió de no semblar que volia treure competències a la Generalitat, més quan sectors del PP i Vox van rebutjar o criticar les restriccions imposades durant la COVID. Recordem Ayuso permetent que obrissin els bars i restaurants amb allò que “Madrid és llibertat!”, i Vox recorrent i tombant al Tribunal Constitucional l’Estat d’Alarma.

Diumenge al migdia el Rei Felip VI, la Reina i els presidents Pedro Sánchez i Carlos Mazón han anat a Paiporta on els veïns denuncien que els hi falta de tot, i s’han produït les escenes que tots hem vist. I si bé inicialment semblava que era una protesta sorgida espontàniament dels veïns, observant les imatges es veu que coneguts ultres valencians, alguns sense amagar la seva simbologia en les samarretes o en els seus tatuatges com el de l’home que parla amb el Rei lluint tatuat el número 88 que significa Heil Hitler, són els qui han escalfat l’ambient llençant objectes i fang. També sembla que Revuelta, el grup juvenil vinculat a Vox hi ha jugat un paper destacat. Però més enllà de quina part de la responsabilitat del llançament de fang i insults als dos presidents i al monarca sigui de la ultradreta juvenil de Vox i de la valenciana neonazi, crec que Pedro Sánchez s’ha equivocat marxant del lloc abans que el Rei i Mazón. I és que el Rei apartant el paraigua amb el que els escortes el protegien i anant a parlar amb qui els escridassaven ha assumit un lideratge que políticament el beneficia. I Mazón quedant-se darrera seu i no marxant també ha donat la imatge de ser un polític madur que assumeix las crítiques.

 Llegir al Triangle en català

 

 Xavier Rius Sant, periodista, El Triangle, 3 de noviembre de 2024

La ciudad de Alzira, fundada por los árabes hace más de mil años, se llamaba inicialmente Aljazira, que en árabe significa «la isla» o «la península». Aljazira es el nombre de la cadena de televisión árabe que toma nombre de la península del estado qatarí. Si los árabes llamaron así a la actual capital de la comarca de la Ribera Alta, fue porque cuando el río Júcar y sus afluentes con el Magro y el Barranco de la Barxeta incrementaban su caudal y se desbordaban, la ciudad que, además estaba protegida por las murallas que construyeron, emergía como una isla en medio del agua y las tierras que quedaban inundadas o cubiertas por el agua y el barro.

Por aquel entonces no había zonas inundables totalmente construidas y urbanizadas, centros comerciales con parkings subterráneos y carreteras, autovías ni vías de tren que dificultaban la evacuación del agua hacia el mar. Evidentemente la responsabilidad de construir, urbanizar y realizar carreteras y vías de tren mal diseñadas en zonas inundables del País Valenciano es de todos los gobiernos de diferentes colores que han gobernado España, la Generalitat Valenciana y los ayuntamientos. Y de no haber construido alcantarillado con una capacidad para capitales extraordinarios, también.

Invito a los lectores a pasear por la calle Cartellà de Barcelona que va de Horta hasta la Plaza de Virrei Amat, pasando en ese punto a llamarse Riera de Horta, y podrá comprobar cómo muchos de los portales de las casas y comercios de edificios de la calle Cartellà construidos antes de los años noventa tienen en las dos bandas del portal unas barras de hierro con guías que se pusieron allí para que cuando llovía mucho en Collserola, Vall d’Hebron, Carmel y Guinardó, los vecinos pusieran una plancha de madera de un metro de altura, ya que a menudo el alcantarillado se desbordaba y así evitaban que se inundasen los portales, garajes y bajos de los edificios. La última de estas inundaciones que dejaron en la calle Cartellà imágenes de bajos inundados y coches amontonados, tuvieron lugar en septiembre de 1978. Y una de las primeras actuaciones de Narcís Serra como alcalde fue la canalización subterránea de la riera. Y en 2009 se construyó el Depósito Fluvial de las Rieras de Horta, que se llenará en episodios de lluvia intensa como un embalse subterráneo, cuyas aguas se utilizan después para el riego de parques y limpieza de calles. Así, aunque el cambio climático nos dará sorpresas, si se hacen bien las cosas, estas catástrofes de la pluviometría mediterránea pueden mitigarse o suavizarse. Y lamentablemente por responsabilidad de todas las administraciones, en Valencia las obras de ingeniería han ido en muchos sitios en sentido contrario a lo que demandaba la orografía y la pluviometría extrema. Centros comerciales en zonas inundables, y casas y bloques de pisos cerca de los torrentes y barrancos.

Pero evidentemente aunque con las lluvias del pasado martes los destrozos materiales hubieran sido cuantiosos, sí ha habido una responsabilidad de la Generalitat Valenciana de Carlos Mazón que no activó la alerta en teléfonos y medios de comunicación hasta pasadas las ocho de la tarde, cuando a las cinco de la tarde ya se sabía que habían caído quinientos litros en las cabeceras de ríos y torrentes y que esa agua llegaría en un par o tres horas a las comarcas afectadas.

Por otra parte, creo que, más allá de la negligencia de la Generalitat de no dar la alarma a tiempo, lo que ha provocado un número de muertes que superará en mucho a lo que ahora conocemos, ha habido una negligencia del Gobierno de Pedro Sánchez de no atreverse a declarar el Estado de Alarma y centralizar la dirección de todas las labores de rescate que, de haberse realizado el miércoles hubiera agilizado la llegada de la ayuda y el rápido despliegue del ‘Ejército, más allá de los primeros quinientos miembros de la Unidad Militar de Emergencias que pidió Mazón. También hubiera permitido el rápido despliegue de bomberos y servicios de salvamento de toda España, muchos de los cuales, como en el caso de los bomberos y helicópteros catalanes, Mazón rechazó inicialmente.

En la actualidad con miles de personas que lo han perdido todo y las infraestructuras de comunicaciones, vialidad y suministro de servicios básicos destruidas, y cientos de cadáveres por recuperar de los parkings inundados, resulta incompresible que ni la Generalitat Valenciana haya declarado la Zona de ‘Emergencia Catastrófica que prevé la Ley 13/2010 de la Comunidad Valenciana, ni el Gobierno Central, asumiendo las competencias, haya declarado el Estado de Alarma. Evidentemente ha pesado mucho en la espera de Pedro Sánchez el evitar un enfrentamiento con el PP y la pretensión de no parecer que quería quitar competencias a la Generalitat, más cuando sectores del PP y Vox rechazaron o criticaron las restricciones impuestas durante la COVID . Recordemos a Ayuso permitiendo que abrieran los bares y restaurantes con lo de que “¡Madrid es libertad!”, y Vox recorriendo y tumbando en el Tribunal Constitucional el Estado de Alarma.

El domingo al mediodía el Rey Felipe VI, la Reina y los presidentes Pedro Sánchez y Carlos Mazón han acudido a Paiporta donde los vecinos denuncian que les falta de todo, y se han producido las escenas que todos hemos visto. Y si bien inicialmente parecía que era una protesta surgida espontáneamente de los vecinos, observando las imágenes se ve que conocidos ultras valencianos, algunos sin esconder su simbología en las camisetas o en sus tatuajes como el del hombre que habla con el Rey luciendo tatuado el número 88 que significa Heil Hitler, son quienes han calentado el ambiente lanzando objetos y barro. También parece que Revuelta, el grupo juvenil vinculado a Vox ha jugado un papel destacado. Pero más allá de qué parte de la responsabilidad del lanzamiento de barro e insultos a los dos presidentes y al monarca sea de la ultraderecha juvenil de Vox y de la valenciana neonazi, creo que Pedro Sánchez se ha equivocado marchándose antes que el Rey y Mazón. Y es que el Rey apartando el paraguas con el que los escoltas le protegían y yendo a hablar con quien les abucheaban ha asumido un liderazgo que políticamente le beneficia. Y Mazón quedándose detrás suyo y no marchándose también ha dado la imagen de ser un político maduro que asume las críticas.


dilluns, 13 d’agost del 2018

TRES REFLEXIONS EN L'ANIVERSARI DELS ATEMPTATS: 1. Mal escenari policial amb Trapero imputat i la desconfiança entre cossos que no ajuda a la necessària coordinació. 2 L'antídot per evitar que es radicalitzin joves musulmans europeus no existirà mentre els països islàmics no acceptin la llibertat ideològica (dret a deixar de ser musulmà) i reinterpretin l'Alcorà. I 3, Com gestionar la indignació i el fàstic provocat per l"A por ellos" i el discurs ultra del Borbó? Considero encertat evitar convertir l'acte d'homenatge a Barcelona en una manifestació contra Felipe VI




1. CONTINUA LA DESCONFIANÇA ENTRE MOSSOS I ELS SEUS CAPS POLÍTICS I LA GUÀRDIA CIVIL I POLICIA NACIONAL.

Ara que s'ha aixecat parcialment el secret del sumari dels atemptats de Barcelona i Cambrils i l'explosió d'Alcanar, s'ha parlat i especulat molt sobre perquè agents de la Policia Nacional i del CNI van visitar a l'imam de Ripoll, Abdelbaki es Satty, a la presó, si era o no confident i si els Mossos ho sabien o van accedir a la seva fitxa.
Per mi preguntar-se això ja no és rellevant. Per mi el veritablement preocupant és que, agreujat pel sumari de l'1-O i el pocessament del Major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, la seva intendent, Teresa Laplana, l’exdirector dels Mossos Pere Soler, i l’exsecretari d’Interior César Puig per un delicte d'organització ciminal i dos de sedició i l'empresonament del Conseller, no hagi millorat la coordinació o el fluxe de confiança entre el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil, d'una banda, amb els Mossos d'Esquadra. I juntament amb això que els Mossos pateixin els danys col·laterals de l'actual situació política.
D'entrada, tornant a la reflexió sobre l'actuació i coordinació policial dels atemptats del 17-A a Barcelona, Cambrils i Alcanar, m'estranya que ningú es faci aquesta pregunta: Els Mossos, més tard o més d'hora van lligar caps entre l'explosió d'Alcanar, que inicialment creuen que es tracta d'un laboratori de drogues o de revenda de butà, i la furgoneta de la Rambla perquè van ser els Mossos els competents d'investigar l'explosió d'Alcanar, últim municipi pel sud de la província de Tarragona. Però, què hagués passat si els terroristes de Ripoll haguessin triat una casa quatre quilòmetres més al sud al terme de Vinaròs al País Valencià o haguessin fet les compres en algun establiment d'aquest poble de Castelló. Allà la competència la té la Guàrdia Civil i Policia Nacional. I això obliga a que, més enllà de rivalitats corporatives o ideològiques -a por ellos!- i discrepàncies polítiques dels qui tenen la direcció de cada cos, és imprescindible una coordinació i confiança que ara per ara no és gens satisfactòria. I cal que els Mossos tinguin accés immediat a les dades d'Europol i Interpol i s'integrin plenament el el Centro de Inteligencia Contra el Terrorismo y Cimen Organizado (CITCO).

L'1 d'octubre i la brutalitat dels cossos estatals, ha deixat ferides molt grosses tant a nivell emocional com de gestió. I també sóc crític amb algunes decisions o declaracions de l'actual conseller d'Interior, Miquel Buch. 

 El conseller Miquel Buch amb el nou cap dels Mossos, Miquel Esquius a Moià

El conseller va destituir fa un mes al número dos de la Comissaria General d'Informació, l'intendent Miquel Justo Medrano. A Justo Medrano -casat amb una policia nacional- se l'ha acusat internament de ser qui va donar l'avís a la Policia Nacional el 26 d'octubre de que una furgoneta dels Mossos portava documentació sensible per cremar a la incineradora de Sant Adrià del Besós. Aquella furgoneta va ser interceptada per la Policia Nacional i part de la documentació intervinguda ha estat utilitzada per processar Trapero i altres caps del Mossos. Miquel Justo ha negat ser ell l'autor de la xivatada i altres caps i agents dels Mossos creuen va ser una altra persona. Però aquest cessament de la persona que amb encert i responsabilitat co-dirigia la Comissaria General d'Informació ha dolgut a molts dels agents de la "intel·ligència" policial que treballaven a les seves ordre. 
I declaracions com la del nou conseller, Miquel Buch, que jo mateix li vaig sentir a Moià on les va repetir davant del nou cap, el comissari Miquel Esquius, el dia de la inauguració de la comissaria de Mossos, de que ell no és el conseller legítim, sinó només qui substiueix al legítim Joaquim Forn, no són un bon missatge per un cos jeràrquic que ha patit tant a consequència de l'1 d'octubre,el 155, i el processament de la seva cúpula per una injusta qualificació d'organització criminal.

2. L'ANTÍDOT A LA RADICALITZACIÓ DE JOVES NO ESTÀ EN LES NOSTRES MANS, ÉS A LES MANS DELS MUSULMANS EUROPEUS I SOBRETOT DELS RÈGIMS ISLÀMICS QUE ES NEGUEN A ENTENDRE QUE LA BASE DE LA DEMOCRÀCIA ÉS LA LLIBERTAT IDEOLÒGICA, COSA QUE VOL DIR ACCEPTAR EL DRET QUE TÉ TOTHOM A CREURE I NO CREURE, A DEIXAR DE SER MUSULMÀ. CAL QUE DEIXIN DE DIVIDIR EL MÓN ENTRE "ELLS QUE ESTAN EQUIVOCATS" I "NOSALTRES"

Les reaccions islamòfobas i racistes vers a immigrants musulmans o els seus fills generen radicalització. També la manca d'oportunitats laborals i educatives i el conflicte identitari i de pertença. Però aquesta no és la causa principal de que joves considerats integrats abracin el gijadisme.
Després dels atemptats, tant representants de col·lectius musulmans catalans i espanyols, com alguns intel·lectuals i arabistes catalans, davant de les preguntes de per què aquells joves de Ripoll s'havien radicalitzat, van repetir que l'Islam condemna el terrorisme i la violència i que islam en àrab significa pau. 
Certament significa pau, però també submissió a Al·là. I des del meu punt de vista el problema principal de la religió islàmica és que no ha reinterpretat l'Alcorà, com sí ha fet el cristianisme per fer-lo compatible amb els valors de la Il·lustració, els drets humans i la base de la democràcia que és el dret a la llibertat ideològica, cosa que significa també el dret a dir què es pensa i a canviar de religió o fer-se ateu. L'Islam crea un mur amb la resta del món i creences, i aquest mur dificulta que s'empatitzi amb els qui estan a l'altra banda. A la vegada, ofereix un paradís infantil amb premi pels màrtirs en el que, per sort, ja no hi creu ni el Cristianisme ni el Juadisme majoritari.
El problema de l'Islam és que es considera l'única religió veritable, tothom s'ha de sotmetre com diu l'Alcorà a Déu si vol trobar la pau. I està per sobre de les lleis humanes a la majoria de països islàmics i nega, condemnant amb la mort civil o la mort física la apostasia, el deixar de ser musulmà, el que un musulmà o fill de musulmans es faci cristià o ateu. Un musulmà mascle pot casar-se amb un "cristiana" donat que ella és nomes l'úter o test on es posarà la llavor que transmet la religió amb el seu semen. Però els codis civils dels països musulmans no permeten  que una musulmana es casi amb un ateu o un cristià, de la mateixa manera que no es concep que una dona musulmana es casi amb una cabra o un cavall.     
El judaisme va acceptar que molts dels seus fills es fessin ateus o agnòstics (Albert Einstein, Sigmund Freud i Karl Marx) i el fundador de l'estat d'Israel, David Ben Gurión, reconeixia que ell no era creient. El Cristianisme, amb el Nou Testament supera totes les crides a la violència contra els infidels i pecadors, "qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra", i finalment les societats de majoria cristiana en els segles XIX i XX van acceptar el dret a la llibertat religiosa, matrimonis mixtes, al dret a canviar de religió i a fer-se ateu. És veritat que durant segles el Cristianisme va sembrar la mort en nom de la guerra santa, les Creuades i la Inquisició, però això ara és història.  Però aquest canvi les societats islàmiques no l'han fet i l'Islam està per sobre de les lleis i el dret a pensar diferent que vol dir, sobretot, poder canviar d'ideologia o religió.
L'Islam no només no ho accepta el canvi de religió, sinó que encara ho considera el pitjor pecat. Hi ha milers de casos de dones filles de musulmans immigrants a Europa que per casar-se amb un ateu o un cristià -cosa permesa pels codis civils europeus i americans- i evitar ser repudiada per la família i tenir problemes legals quan vagin al país dels seus pares, donat que encara que visquin a Europa la família la tractaran pitjor que si fos una prostituta, obliguen que el nuvi cristià o ateu faci, encara que sigui de mentida, la conversió a l'islam, com també fan totes les parelles europees que adopten un nen o una nena marroquí. 
Certament hi ha milions de cristians evangèlics, sobretot a Amèrica, que fan una lectura literal de la Bíblia, donen suport a Donald Trump i als partits més dretans de Llatinoamèrica, neguen la teoria de l'evolució i creuen que la sida és un càstig diví com les plagues d'Egipte. Però aquestes idees estan per sota de les lleis. En canvi als països musulmans la interpretació literal de l'Alcorà està per sobre de tot i tothom. A Tunísia amb la nova constitució s'ha prohibit la persecució penal de l'apostasia (deixar de ser musulmà), però encara no s'ha regulat que una dona musulmana es pugui casar amb un no musulmà.

Després dels atemptats, molts defensors -sense sentit crític- de l'Islam deien que els nois de Ripoll van ser manipulats per l'imam, però que el veritable Islam nega la violència. Jo que llegeixo àrab i he llegit l'Alcorà, en discrepo. L'Alcorà està ple de cites cridant a matar infidels, tot i que en algunes sures es diu que s'ha de perseguir i castigar als politeistes, associadors  i pagans, però la "gent del llibre", és a dir jueus i cristians, si no expandeixen les seves idees i paguen un impost, poden continuar amb la seva religió. 
Els qui consideren que l'Islam majoritari és una religió de pau després dels atemptats citaven mal traduït el vers corànic 5.32 (o 5.33) que diria "Qui mata un innocent..." o "Qui mata una persona que no ha assassinat a ningú, és com si matés tota la Humanitat. I qui salva una vida és com si salvés tota la humanitat". L'edició catalana de l'Alcorà de Mikel Espalza ho transciu com "que qui matés un innocent que mai hagués fet cosa perversa en aquest món és com si matés tota la humanitat!

نْ أَجْلِ ذَلِكَ كَتَبْنَا عَلَى بَنِي إِسْرَائِيلَ أَنَّهُ مَن قَتَلَ نَفْساً بِغَيْرِ نَفْسٍ أَوْ فَسَادٍ فِي الأَرْضِ فَكَأَنَّمَا قَتَلَ النَّاسَ جَمِيعاً وَمَنْ أَحْيَاهَا فَكَأَنَّمَا أَحْيَا النَّاسَ جَمِيعاً

Però la seva traducció real és: "Qui mata a una persona que no hagués mort ningú ni corromput en la terra, és com si hagués matat tota la humanitat". La paraula  فَس‍‍َ‍ا‌د‌ "fasad" o "fasadín" es traduix, per exemple al diccionari digital Al Qatra com "corrupció, desordre, depravació, degenació".  També hi ha traduccions que ho transcriuen com "Qui mata a una persona que no hagués matat a ningú ni combatut (a l'Islam) és com si hagués matat tota la Humanitat" 
Així doncs ara per ara l'Alcorà crida a combatre o matar als que actuen amb perversió,  degeració, s'oposen o contradiuen l'Islam, fan coses perverses o escampen la corrupció. I evidentment portar una vida fent coses contràries al que diu l'Alcorà i lluitar, criticar, qüestionar o negar l'Islam seria motiu per ser assassinat. Per això cal que els musulmans europeus es desmarquin clarament d'aquestes lectures literals, trenquin amb els "ells i nosaltres; fidels i infidels", cosa que només es farà quan es digui en veu alta que tota religió pot ser la veritable, i tothom -també els nascuts musulmans- tenen dret a canviar de religió o a negar l'existència de Déu. I cal que els països musulmans posin els drets humans per sota de la religió i acceptin la llibertat de consciència i el dret a deixar de ser musulmà.  Si el Judaísme i i el Cristianisme han pogut deixar en l'àmbit metafòric i negar la seva aplicació literal les cites de la Bíblia que criden a matar, cremar i castigar als pecadors, fornicadors i infidels, l'Islam, si també ho podria fer.
Lamentablement, ara per ara sóc pessimista i fins que no es digui clarament des de les mesquites d'aquí i d'allà que tota religió és bona si ajuda a ser millor persona, que no és cap pecat ser ateu i que no s'està en lluita contra un món occidental decadent al que cal destruir, qualsevol imam salafista pot inflar el cap a quatre joves per que morin matant en nom de l'Estat Islàmic o d'Al Qaida. 
Fins que l'Islam i els països musulmans continuïn dividint el món entre fidels i infidels no es podrà combatre eficaçment el gihadisme. De poc serveix treballar des dels països democràtics per fer-se sentir ciutadans de primera als ciutadans musulmans, fer-los tenir el sentiment de pertinença a la societat diversa que som, si els governats i les lleis dels països musulmans continuen posant un mur espiritual, mental i cultural vers a la resta i neguen el dret dels "seus" a deixar de ser musulmans.
Com comento a sota crec que va ser un error convertir la manifestació contra els atemptats de l'any passat en una manifestació contra el rei Felipe VI amb cartells sobre la complicitat d'Espanya i la monarquia amb la venda d'armes a l'Aràbia Saudita. Algunes de les persones que portaven aquestes pancartes i cartells van participar a la manifestació del 5 de maig de 2012 contra el casal neonazi del Clot, el Casal Tramuntana. En aquella manifestació de 2012 també hi participaven membres de la mesquita del Clot. I en acabar la protesta ens van convidar a visitar la mesquita i prendre un te. I als que vam acceptar al seva invitació ens van regalar uns llibres sobre l'islam traduïts al català. Aquella mesquita que certament va per lliure en l'actual context en el que el Marroc les intenta controlar totes, està vinculada a la Cofradia, els Germans Musulmans, i rep diners de Qatar.  Doncs bé llegir aquell llibre posava els pèls de punta com justificava la submissió de la dona a l'home, sigui el seu marit o el pare. Però alguns que eren allà fent el te i que es defineixen com a superfeministes van callar davant la incitació a l'opressió de la dones. Segurament la monarquia espanyola és còmplice amb la venda d'armes l'Aràbia Saudita, però és en la interpretació literal de l'Alcorà que es difon des de Qatar o l'Aràbia Saudita d'on surt la base teòrica per matar als infidels. 
El que dic aquí és plenament compatible amb rebutjar les campanyes xenòfobes vers els musulmans que són les primeres víctimes del gihadisme i de la rigidesa vital que els imposa la interpretació majoritària de la seva religió. I rebutjo les campanyes de la ultradreta i contra l'obertura de mesquites. He dit el mateix moltes altres vegades:
La cruïlla de l'Islam a Europa. El Punt Avui, 9 de gener de 2015
Califat medieval o reinterpretació de l'Alcorà. El Periódico 16 de novembre de 2015
Tunísia, àrab i democràtica. El Periódico 30 de desembre de 2014
Combatre el discurs gihadista des d'Europa. Nació Digital 1 d'agost 2016 



3.COM GESTIONAR LA INDIGNACIÓ I EL FÀSTIC PROVOCAT PER L"A POR ELLOS", LES CÀRREGUES DE L'1-O I ELS DISCURS ULTRA DE FELIPE VI? 

 Donat que el cap d'Estat, el rei Felipe VI vindrà a Barcelona divendres a l'acte d'homenatge a les víctimes, crec encertat que per respecte a les víctimes i els seus familiars l'ANC i Omnium hagin decidit cridar a no manifestar-se contra el Borbó a Barcelona i fer un acte alternatiu al voltant de la presó on està qui era conseller d'Interior, Joaquim Form, i va gestionar amb el processat per organització criminal, el Major Trapero, la desarticulació de la cèl·lula.
Crec qui pot haver hagut alguna mena de pacte o petició del mateix Forn i l'Oriol Junqueras en el marc de els negociacions que hi ha amb Pedro Sánchez per refredar la situació a Catalunya.
Ara bé, les càrregues policials del l'1-O i el lamentable discurs del Borbó del 3 d'octubre han obert una ferida, una sensació que ja no és la desafecció que anunciava el president Montilla, i tampoc és odi. És fàstic. 
Agradi o no Espanya que té un himne sense lletra, i que té un exèrcit que els últims tres cents anys només ha guanyat guerres civils contra els seus propis governs i ciutadans, mai no havia viscut una manifestació patriótica d'exaltació de les seves forces armades o cossos policials marxant o rebuts com herois després d'una victòria. El "A por ellos!" amb banderas cridant i animant com holligans als policies i guàrdies civils enviats a Catalunya a "repartir hostias" ha sigut potser la primera vegada que s'ha vist aquesta escena. Animats a  donar hòsties als seus propis conciutadans. Això fa que fins i tot persones que qüestionem l'estratègia seguida per Puigdemont com jo mateix, tinguem una sensació de fàstic o greuge vers Zoido, Felipe de Borbón o Mariano Rajoy. La ferida és molt grossa i només es curarà demanat perdó i fent una oferta real als catalans per decidir el nostre futur.
Jo vaig publicar els anys noranta i vuitanta nombrosos articles a diaris com EL País i El Mundo molt durs contra ETA i els que li donaven suport i no condemnaven els seus crims. I per aquests articles vaig ser en algun moment persona sensible a patir un atemptat per defensar als policies i guàrdies civils que eren assassinats per ETA, i sé el que és haver de mirar sota el cotxe per si m'havien posat una bomba. I he de dir que vaig tenir un xoc emocional en veure a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil actuant de manera totalment desproporcionada vulnerant tots els protocols d'actuació i proporcionalitat. I sento fàstic pel que va fer al ministre Zoido i aquest cossos l'1-O. 
Però dit això, repeteixo que va ser un error fa un any escridassar el Rei a la manifestació de fa un any. En aquell moment encara no s'havien produït les càrregues de l'1-O i ell era el cap d'Estat.
El proper divendres quan vingui a Barcelona, encara que estigués justificat a causa de la ferida patida l'1 i 3 d'octubre i les falses acusacions de rebel·lió violenta i organització criminal contra els líders polítics catalans i el Major Trapero, les víctimes de l'atemptat gihadista, moltes d'elles estrangeres, no es mereixen veure's involucrats en una manifestacio antiborbònica.



 Manifestació a Barcelona 26 d'agost de 2017

FOTOS DE LA PRIMERA CONCENTRACIÓ DE REBUIG DEL 18 D'AGOST I ENCERCLO ELS QUE INJUSTAMENT NO PODRAN SER A LA DIVENDRES VINENT 

 


divendres, 23 de gener del 2015

EL SECRETARI GENERAL DE PxC, ROBERT HERNANDO, I L'ADVOCAT FC BUENO, DECLAREN AL JUTJAT PEL SUPOSAT INTENT DE MATAR ANGLADA. HERNANDO, J.C. FUENTES I EL REGIDOR D' OLOT, NACHO MULLERAS, IMPUTATS PER INTENTAR PROVOCAR-LI UN ACCIDENT DE TRÀFIC. Fuentes ho està també per la difusió de mails personals d'Anglada

Després d'haver declarat al Jutjat número 2 de Vic la setmana passada, Josep Anglada i Marta Riera, i dilluns els regidors de PxC d'Olot ,Nacho Mulleras, i el de Vic, Joan Carles Fuentes, pel suposat pla per provocar un accident de trànsit a Josep Anglada, avui ha estat el torn del Secretari General de PxC, Robert Hernando i de l'advocat Francesc Bueno. 
Bueno és qui, quan suposadament se li va demanar la seva participació en el pla, va enregistrar les converses i, aportant les gravacions i missatges de mòbil, ho va comunicar a Anglada que va informar als Mossos d'Esquadra i va posar una querella per intent d'homicidi. Aquest jutjat de Vic també instrueix la querella contra Joan Carles Fuentes per la suposada apropiació i difusió de correus personals íntims entre la regidora vigatana, Marta Riera, i Josep Anglada, que Fuentes hauria fet arribar a Francesc Bueno i a altres persones. 
Si bé Fuentes i Mulleras em van dir que havien declarat en qualitat de "querellats", no d'imputats, en les actes judicials de les declaracions, a les que he tingut accés, posa que han declarat en qualitat d'imputats. Concretament Joan Carles Fuentes ho estar per "fer un pla per provocar un accident de tràfic a Josep Anglada després d'haver estat induït a consumir alcohol, i fent que llavors se li tirés a sobre un camió, sense importar-li les lesions físiques que podria patir". Fuentes també està imputat per revelació de secrets després d'accedir als correus privats d'Angalda amb Marta Riera. Pel que fa al regidor d'Olot, Ignacio Mulleras, ho està -segons la documentació que he vist- per participar en aquest suposat pla per provocar un accident de trànsit a Anglada, "després d'un apat en que persones de la seva confiança havien d'emborratxar-lo".

Tot i que l'acta de la declaració d'avui, on es confirmarà que Hernando ha declarat com a imputat i per quins motius, no es remetrà als advocat fins aquesta tarda, el Secretari General de Plataforma X Catalunya, assistit pel seu advocat, ha estat interrogat sobre la seva participació o no en aquest pla, i les afirmacions que consten a les gravacions, on Fuentes diu que Hernando ja ha contractat a un immigrant romanès per tal que xoqui amb el seu camió amb el cotxe d'Anglada. També se li ha preguntat per una sèrie de missatges i WhatsApp enviats supsoadament per ell a l'advocat Francesc Bueno, donant instruccions en relació on s'havia de fer el sopar, la importància que Anglada anés begut i sol al cotxe, i on seria el camió esperant-lo.
Un cop Hernando ha acabat de declarar, ha sortir del jutjat amb la caputxa posada tapant-se parcialment el rostre. I després de caminar uns metres pel carrer Doctor Junyent direcció al Sucre, ha canviat de direcció a pas molt ràpid en sentit contrari, fins el carrer de Sant Pere, i no ha respost a les meves preguntes i trucades telefòniques posteriors per conèixer la seva versió.
      El Secretari General, Robert Hernando, en sortir del jutjat.
Després de declarar Hernando ha estat el torn de l'advocat Francesc Bueno que és qui havia de convidar a dinar o sopar a Angalda a Tavèrnoles amb l'excusa que ell i l'Albert Solà -el suposat fill del Rei Joan Carles a qui Bueno porta la demanda de paternitat- se sumaven a Plataforma Democràtica X Catalunya, sigla que presideix ara Anglada. 
Bueno ha explicat que el 26 d'octubre es va trobar per dinar amb Joan Carles Fuentes i en el cotxe, de camí a l restaurat, li va dir que l'havia citat perquè el necessitaven per un pla per provocar un accident a Anglada a qui ell i Albert Solà havien de convidar i emborrataxar. Bueno en arribar al restaurant va anar al lavabo i va activar la gravadora del telèfon mòbil, seguint ell la corrent a Fuentes. I el 6 de novembre, després de rebre missatges de Robert Hernando i de Fuentes amb instruccions pel pla, es va tornar a trobar amb Fuentes, gravant també tota la conversa. 
La setmana vinent hauran de declarar Albert Solà i també pèrits dels mossos per donar fe de l'autenticitatd  eles gravacions.

En sortir del jutjat Francesc Bueno, després de reconèixer que "mai m´hagués imaginat haver de comparèixer com a testimoni perquè uns polítics volguessin atemptar contra el fundador d´un partit polític" ha afirmat que “en la meva declaració com a testimoni ha quedat clar que els fets són certs i ha servit per confirmar la voluntat dels imputats de perjudicar a Josep Anglada". I en relació a PxC, partit pel ell havia sigut candidat creu que "com més temps estiguin els imputats per aquest intent d'homicidi a Plataforma per Catalunya, la formació perd credibilitat i legitimitat moral per condemnar els atemptats de França".

Josep Anglada, per la seva banda ha dit que Ignasi Mulleras,  Joan Carles Fuentes i Roberto Hernando, "són persones sense escrúpols ni consciència i són una desgràcia per la democràcia del Segle XXI" i  "no són dignes de representar cap partit polític en no tenir moral i haver quedat clar que no els hi importa gens la vida humana"
PxC no ha fet cap comunicat ni declaració, si bé dijous passat Joan Carles Fuentes i Nacho Mulleras van manifestar-me que tot era un muntatge i les gravacions eren un talla i enganxa de frases descontextualitzades fet per Bueno.
L'advocat Francesc Bueno i Josep Anglada aquest migdia en sortir del jutjat

dijous, 15 de gener del 2015

ANGLADA DECLARA AL JUTJAT EN RELACIÓ AL SUPOSAT PLA PER MATAR-LO. TAMBÉ DECLAREN ELL I M RIERA PER LA QUERELLA PER LA DIFUSIÓ PER PART DEL REGIDOR J C FUENTES DE CORREUS ÍNTIMS. LA DECLARACIÓ DE FUENTES, DEL SECRETARI GENERAL, R HERNANDO, I DEL REGIDOR D'OLOT, NACHO MULERAS, AJORNADES PER LA SETMANA VINENT



Fuentes i Mulleras en sortir del jutjat aquest migdia. Hauran de tornar la setmana vinent

Aquest matí havien estat citats al Jutjat n 2 de Vic el Secretari General de PxC, Robert Hernando, el regidor de PxC a Vic, Joan Carles Fuentes, i el regidor d'Olot, Nacho Mulleras en condició de "querellats" -no d'imputats- per dues querelles presentades per Josep Anglada i admeses a tràmit. La primera per un suposat intent d'emborratxar-lo en un sopar que s'havia de fer a Tavèrnoles la nit del 13 de novembre passat, provocar-li un accident amb el camió d'un immigrant romanès i potser, matar-lo; i  la segona, per la difusió a terceres persones de correus íntims i privats entre  Anglada i la regidora vigatana Marta Riera, aconseguits de manera il·legal per part de PxC poc abans de destituir-lo. També han estat citats Anglada i Riera.

Si bé Josep Anglada i Marta Riera sí que han declarat durant més de tres hores, el regidor Juan Carlos Fuentes ha demanat més temps per poder llegir el text de la querella relativa a la difusió dels mails personals d'Anglada i Riera. I el Secretari General de PxC, Robert Hernando, no ha comparegut al·legant que feia dies que tenia previst per avui un viatge a Madrid per intervenir aquest vespre al programa El gato al Agua d'Intereconomía i mantenir diverses reunions, sembla, per l'extensió a Espanya d'un moviment similar a PEGIDA (dilluns va participar a la manifestació de Desden)
Tot i que sí que ha comparegut el regidor d'Olot, Nacho Mulleras, en haver-hi un problem tècnics a la sala del jutjat per escoltar les gravacions, el titulat del Jutjat d'Instrució n 2 de Vic, Jose Luis Góemz Arbona, ha decidit ajornar les declaracions de Fuentes i Mulleras al proper dilluns, i la d'Hernando al divendres de la setmana vinent que també declararà l'advocat Francisco Bueno que és qui va comunicar a Anglada aquest suposat pla per provocar-li un accident.

Anglada basa la querella pel suposat pla per provocar un accident o matar-lo en les quatre hores de gravació dels dos dinars que van fer el 27 d'octubre i el 6 de novembre de 2014 al restaurant El Roquet de Tavèrnoles l'advocat Francisco Bueno Celdrán, i el regidor Juan Carlos Fuentes, en el que suposadament els dos últims van demanar a Bueno que quedés per sopar amb Anglada amb motiu de l'ingrés a Plataforma Democràtica X Catalunya -sigla que presideix ara Anglada-, de Bueno i d'Albert Solà, el suposat fill del rei Juan Carlos del qui Bueno porta la demanda de paternitat al monarca. Bueno i Solà havien militat fins fa un any a PxC. 
El Secretari General, Robert Hernando està també citat, donat que, suposadament, va enviar diversos missatges a Bueno amb intruccions i concrecions per executar aquest pla.
En aquell sopar Solà i Bueno havien d'emborratxar a Anglada que, de tornada a Vic, toparia amb un camió conduit per un immigrant romanès al que ja s'havia contractat. I si bé inicialment el que es pretenia era que, amb motiu de l'accident els mossos d'esquadra fessin un control d'alcoholemia a Anglada -que ja té antecedents per negar-se a fer la prova begut-, en el llarg dels dos dinars, segons constaria en la gravació de quatre hores aportada per Bueno, Joan Carles Fuentes i Robert Hernando s'haurien mostrat favorables a que l'accident en un revolt provoqués ferides greus o acabés amb la vida d'Anglada. 
Dies més tard que Anglada i Bueno  presentessin la querella, aquesta va ser ampliada al regidor d'Olot Nacho Mulleras en base a la gravació d'una segona conversa en la que, segons Bueno, aquest va donar el consentiment al pla.  
L'advocat Francesc Bueno també ha aportat diversos missatges i whatsapps on Hernando i Fuentes concreten i donen conformitat al pla un cop Bueno ja ha comunicat a Anglada aquest suposat pla per provocar-li un accident o matar-lo.  
Segons Anglada un dels  whatsapp  que s'aporten, és la resposta a la proposta de Bueno que el sopar es faci a Vic i tingui l'accident en una rotonda de la ciutat. Opció proposada realment per Anglada quan ja coneix gràcies a Bueno aquest suposat pla, i que Anglada i Bueno volien que passés a Vic havent informat als mossos d'esquadra de que hi hauria un camió conduit per un romanès a qui suposadament Hernando i Fuentes haurien pagat per col·lisionar amb Anglada. Segons Anglada, els dirigents de PxC van respondre per whatsapp a Bueno que rebutjaven fer-ho a Vic, donat l'accident havia de ser a la carretera de Tavèrnoles a un revolt amb desnivell.

Mentre declarava la regidora Marta Riera per la querella referent a la difusió de correus personals i íntims, Anglada ha coincidit als passadissos dels jutjats amb Ignacio Mulleras amb qui han tingut una llarga conversa en la que Mulleras ha repetit que ell no havia participat en cap pla per matar-lo ni fer-li cap accident. Sí que li ha reconegut que va tenir una trobada amb Francesc Bueno a Besalú en la que li va parlar d'un pla, només per emborratxar a Anglada i que se li fes un control d'alcoholemia. En aquest sentit Mulleras reconeix que Bueno li va dir: "Estàs al corrent de tot?" i ell va respondre que "sí", però que ell desconeixia que se li volgués provocar cap accident i pensava que es referia a unes propostes que s'estaven fent per tal que els mossos el "pesquessin" begut. En aquesta conversa d'avui als passadissos dels jutjats, Anglada també ha retret a Mulleras que participés en la seva destitució, responent-li  Mulleras que ell (Anglada) havia utilitzat diners del partit per finalitats personals com la compra d'un Mercedes. I Anglada li ha respost que els diners que va agafar per comprar aquest cotxe, era l'import que ell havia avançat de la seva butxaca per uns dels pagaments dels diners que el FPO austríac va deixar a PxC per la campanya de les eleccions de 2010. 

Per la seva banda Joan Carles Fuentes -que avui no ha declarat davant del jutge- m'ha manifestat  que tot és un muntatge de Francesc Bueno que ha agafat fragments de converses informals sobre què fer amb Anglada i les seves borratxeres en les que Bueno hauria parlat en broma de provocar-li un accident a Anglada, per després anar a Anglada amb el "talla i enganxa" de diverses converses descontextualitzades i fer-li creure que la direcció de PxC volia provocar-li un accident.



 Josep Anglada amb Marta Riera, declarant a la premsa en sortir dels jutjats


TEXT DE LA QUERELLA PEL SUPOSAT INTENT DE PROVOCAR UN ACCIDENT O MATAR A JOSEP ANGLADA. (Manca l'ampliació posterior a Ignació Mulleras) 

AL JUZGADO DE INSTRUCCIÓN DE VIC

D. CARLOS A...., Procurador de los Tribunales, actuando en defensa y representación del Sr. JOSEP ANGLADA RIUS, según acreditaré mediante designa apud acta en éste Juzgado; bajo la dirección letrada de  Doña ROSA M.... colegiada del Ilustre Colegio de Abogados de Vic y FRANCESC BUENO CELDRÁN, Abogado en ejercicio del Ilustre Colegio de Abogados de Girona con número de colegiado..... , ante este Juzgado comparezco y como mejor proceda en Derecho;

DIGO:
Que en la representación que ostento y, siguiendo expresas instrucciones de mi mandante, mediante el presente escrito interpongo QUERELLA   y ello, a tenor de lo preceptuado en el artículo 277 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal (en adelante LECRIM).

PRIMERO.- Es competente el Juzgado de Instrucción de Vic (Barcelona)  que por turno corresponda, por haberse cometido en dicha Jurisdicción el delito, según lo previsto en el artículo 14.2° de la LECRIM. Asimismo  en virtud del art. 272 de la LECRIM y del Acuerdo de la Sala Segunda del Tribunal Supremo de 3 de febrero de 2005 “el delito se comete en todas las jurisdicciones en las que se haya realizado algún elemento del tipo. En consecuencia, en cualquiera de ellas, será en principio competente para la instrucción de la causa”, al haberse producido en Vic (Barcelona) las tentativas de sendos delitos de lesiones, daños y homicidio, entiende esta parte que ostentan dicha competencia los Juzgados de Instrucción de Vic (Barcelona).

SEGUNDO.- La presente querella se interpone por el Sr. JOSEP ANGLADA RIUS  con número de NIF xxxxxxxxx actuando en nombre propio.

TERCERO.- La acción penal se dirige contra:

JUAN CARLOS FUENTES LINARES, con número de NIF xxxxx y dirección postal C/ xxxxx (Tarragona) y regidor en el Ayuntamiento de Vic del grupo político Plataforma per Catalunya; y

ROBERTO HERNANDO ORTIZ, con número de NIF  xxxxx y dirección en C xxxx de Igualada (Barcelona). 

CUARTO.- Los hechos en que se funda la presente acción penal son los siguientes­:

I.- Que el Sr. Josep Anglada Rius es fundador del grupo político PLATAFORMA PER CATALUNYA, quien a su vez lo presidió hasta el mes de febrero del año 2014, siendo destituido con unos argumentos y condiciones de dudosa legalidad, que ya fueron objeto de demanda en jurisdicción civil (aún a día de hoy pendiente de resolución judicial).

Que de forma paralela a su destitución, el Sr. Anglada fue objeto de denuncias, con los objetivos claros de mancillar su buen hombre a ojos de la sociedad electora y hacerle responsable de unos ilícitos penales con el claro objetivo de aniquilar su presencia en las elecciones donde éste se presente en el futuro.


II.- Si bien, estas amargas y cínicas estrategias de acoso y derribo no están dando sus frutos a quienes las diseñaron, motivaron una serie de hechos por los que ésta parte presenta querella criminal;  y que tuvieron al antiguo Secretario General de la formación, Sr. Juan Carlos Fuentes Linares como ideólogo principal, y al actual Secretario General de la formación Roberto Hernando Ortiz también como  ideólogo y cooperador necesario de tan repulsivo plan, que iremos exponiendo en numerales posteriores.

III.- La estrategia  consistía en preparar un atentado contra el Sr. Anglada de la siguiente manera:

El Sr. Juan Carlos Fuentes Linares pensó que como todas y cada una de las acciones judiciales contra el Sr. Anglada no darían sus frutos (en caso de condena) hasta pasados dos o tres años desde su interposición; no podían consentir que éste concurriera a las elecciones municipales previstas para el mes de mayo de 2015 con una nueva formación que pudiera hacer sombra a la que ellos habían usurpado vilmente y manipulando la verdad.

Ésta parte quiere hacer mención a una querella interpuesta por la actual dirección de Plataforma per Catalunya, que en sí misma es un ilícito penal pues se trata de una falsa querella con el único objetivo de perjudicar la imagen del Sr. Anglada a ojos de los electores.

 En la citada querella que interpuso la actual dirección de Plataforma per Catalunya, se hace mención a un vehículo de marca MERCEDES BENZ que presuntamente el Sr. Anglada habría adquirido con dinero de la formación que presidió, según los querellantes. Hecho al que aludimos dado que el atentado contra el Sr. Anglada que planificaron estos personajes debía ocurrir conduciendo el Sr. Anglada ese vehículo y en vía interurbana. 

Pues bien, el Sr. Juan Carlos Fuentes Linares y el Sr. Roberto Hernando Ortiz idearon y esculpieron hasta el último milímetro un plan para atentar contra el Sr. Anglada, poniendo en peligro incluso su propia vida;  que consistía en encontrar una persona de moral tan baja como la de los querellados para que simulara amistad con el Sr. Anglada, a fin que éste aceptara una cena fuera de la ciudad de Vic con ésta persona; para así obligar al Sr. Anglada a circular por vía interurbana con su vehículo y causarle una serie de daños a todos los niveles: materiales, físicos y que podían poner en peligro su propia vida por tan temerario atentado.  Pues su vehículo debía ser arrollado por un camión, circulando éste ebrio y a velocidad alta y transitando por una carretera comarcal.

Una vez la persona que se prestara a tan atroz plan, estuviera en el restaurante con el Sr. Anglada, tenía la misión de hacerle ingerir una gran cantidad de alcohol y cuando éste fuese de camino a su hogar y circulando a velocidad alta (propia de vía interurbana) ser arrollado por un camión, que presuntamente conduciría una tercera persona que encontró el Sr. Hernando con el fin que el Sr. Anglada sufriera daños personales y materiales a su vehículo; teniendo en cuenta, los diseñadores de tan terrible plan, que podían incluso causarle la muerte como consecuencia del atentado que planeaban. 


IV.- La idea de atentar contra el Sr. Anglada la tuvo en un primer momento el Sr. Fuentes, quien la comentó con el actual Secretario General del grupo político PLATAFORMA PER CATALUNYA: Sr. Roberto Hernando, a quien le pareció genial la idea y encargándose éste último de encontrar el camión y el conductor para realizar tan cruel atentado contra en el Sr. Anglada.

El plan no era otro que provocar un encuentro amistoso del Sr. Anglada con una tercera persona que se prestara a tan infame acción, preferiblemente por la noche.

Dicha cena, debía ser fuera de la localidad de Vic para que así el atentado tuviera lugar en carretera y provocar un mal de dimensiones considerables. A lo que, después de la cena y al dirigirse el Sr. Anglada hacia su hogar, sería arrollado por un camión que le destrozaría su nuevo vehículo, y al ver su vehículo destrozado entraría en cólera (según predicciones de los querellados).

En ese momento, el conductor del camión avisaría a los Mossos d´Esquadra para informar de un accidente acaecido, cuya culpabilidad la haría recaer sobre los hombros del Sr. Anglada; a lo que éste ante la situación de ver su vehículo destrozado, una persona que lo culpa injustamente y saber que al ir bebido tendría que afrontar una pena por alcoholemia,  intentaría agredir a los agentes de la autoridad y al conductor del camión (según los querellados). Lo que le supondría una inhabilitación para cargo público y así evitar que éste pudiera concurrir a las próximas elecciones municipales, previstas para el mes de mayo de 2015, al pretender que se le condenase por delitos de alcoholemia y atentado a los agentes de la autoridad, como mínimo.

Si bien, los dos ideólogos del plan fueron advertidos que teniendo en cuenta las dimensiones de su plan de arrollar al Sr. Anglada con un camión en carretera comarcal a alta velocidad podría causar serias lesiones al Sr. Anglada, incluso su muerte encontró una respuesta insólita por parte del Sr. Fuentes que espetó: “¿y qué?”, dando a entender que si el Sr. Anglada moría como consecuencia de ese accidente provocado no pasaba nada del otro mundo, y también asintiendo indirectamente que el Sr. Anglada podía perder la vida como consecuencia de su infame, cruel y ilícita acción. Pues teniendo en cuenta la envergadura de la acción planeada el desprecio hacia el bien jurídico vida del Sr. Anglada era total.


V.- Entonces, el Sr. Fuentes pensó que quien se podría prestar a ese plan sería el Sr. Francesc Bueno Celdrán, abogado  que había llevado judicialmente la defensa del Sr. Anglada en varias ocasiones, y que había abandonado la formación y la representación de éste por allá el mes diciembre de 2013.

Cabe destacar el hecho que cuando el Sr. Anglada fue destituido, la formación PLATAFORMA PER CATALUNYA realizó una comida sobre el mes de marzo de 2014  en la localidad gerundense de PERATALLADA, con el fin que tanto el Sr. Bueno como el Sr. Alberto Solà Jiménez volvieran a dicha formación y se presentaran en la lista de PLATAFORMA PER CATALUNYA para las elecciones municipales del mes de mayo de 2015 en la localidad de La Bisbal de l´Empordà. A lo que éstos dos respondieron que lo pensarían.
El Sr. Solà también había sido militante de Plataforma per Catalunya y había abandonado la formación por allá el mes de enero de 2014 y la nueva dirección de PLATAFORMA PER CATALUNYA también quería repescarlo al entender que su presencia podría ser mediática, a raíz de las demandas que éste ha interpuesto contra la Casa Real en los últimos tiempos.
Se expone esto, con el motivo de hacer saber que tanto el Sr. Solà como el Sr. Bueno son dos personas imparciales en todo éste asunto y que su testimonio ha de ser tenido en cuenta como libre de toda duda y 100% imparcial.

VI.- Entonces en una llamada telefónica entre el Sr. Fuentes y el Sr. Bueno; el primero le hizo saber al Sr. Bueno que tenían que verse para tratar un tema en privado y que no podía adelantarle nada por teléfono, dado que era un asunto delicado.
Por lo que, se dieron cita en la localidad de Roda de Ter el lunes 27 de octubre al mediodía y fueron a comer un menú al Restaurante Hostal El Roquet de la localidad de Tavèrnoles, a escasos Km de la ciudad de Vic. Hecho que se podría acreditar fácilmente, puesto que el Sr. Fuentes pagó los dos menús con su tarjeta bancaria.

VII.- El Sr. Bueno ya sospechó algo extraño cuando se negó el Sr. Fuentes a darle un adelanto del tema que tenían que tratar en persona y llevaba su teléfono modelo IPHONE 4S a punto para grabar la conversación en el Restaurante citado. No obstante, de camino al restaurante y cuando conducía el Sr. Bueno, el Sr. Fuentes le dio un adelanto a modo de titular. Dicho titular no era otro que el Sr. Fuentes y el Sr. Hernando querían provocar un accidente de tráfico al Sr. Anglada en carretera, a fin que éste aparte de hacerse daño seriamente, fuera bebido, se le destrozara su coche nuevo y tuviera problemas con la justicia por accidente de tráfico culpable bajo los efectos del alcohol y de esta forma evitar que pudiera concurrir a las elecciones municipales en caso de condena judicial y, habida cuenta de las circunstancias en que se quería atentar contra el Sr. Anglada, con un claro desprecio hacia su vida, pues de tal fatídico atentado se le podía causar incluso la muerte al Sr. Anglada.
Hechos que impactaron al Sr. Bueno, y antes de sentarse a la mesa con el Sr. Fuentes, fue al lavabo como excusa para activar la grabación desde su teléfono móvil y poner el tema en conocimiento de las autoridades judiciales.
Dicha grabación la aportamos como documento número 1 siendo un extracto bastante gráfico de casi 20 minutos del total. Que si es necesario ésta parte aportará en autos la totalidad de la grabación.

VIII.- En dicha grabación, el Sr. Fuentes reconoce que tal idea fue suya y que al Sr. Hernando le pareció tan buena que ambos se animaron a llevarla a cabo, aportando el Sr. Hernando sus ideas a tal terrible plan y brindando los medios materiales para llevarla a cabo.
Reconociendo igualmente el Sr. Fuentes que fue el Sr. Hernando quien se había encargado
Lógicamente que el Sr. Bueno tuvo que fingir que podían contar él para la consumación de sus ideas para que así sus hechos quedaran recogidos en grabación, y así ponerlos en conocimientos de la Justicia y evitar que ese plan se pudiera llevar a cabo por parte de otra persona.

IX.- En el documento número 1 el Sr. Fuentes confiesa sus intenciones y plasmamos aquí un resumen:
En el minuto 02:05 segundos manifiesta que para todo lo expuesto hay una manera muy sencilla: “provocar-li un accident” para seguir afirmando que “ja tenim un noi, tenim el camió” y que éste camión vaya muy lentamente “per la dreta” y así eche de la carretera al Sr. Anglada cuando éste fuese de camino a su hogar en vía interurbana.

En el minuto 2:29 segundos sigue afirmando el Sr. Fuentes que: “això només ho sap el Robert Hernando, tu i jo”

En el minuto 2:40 segundos afirma que al Sr. Robert Hernando cuando el Sr. Fuentes le expuso el plan de atentar contra el Sr. Anglada le pareció “perfecte” y que éste se había encargado de encontrar “al noi” que provocaría el accidente, la cual cosa convierte al Sr. Hernando en coautor de los hechos descritos.

En el minuto 3:00 el Sr. Fuentes afirma que dicho accidente se ha de producir en unas circunstancias “dudosas” en cuanto a la culpa del accidente y que en ese momento cuando viniese la policía el Sr. Anglada entraría en cólera. Entonces el Sr. Anglada soplaría en el alcoholímetro dando positivo mientras que el otro “donaria zero” y así dar indicios para que  la culpabilidad del accidente recayese sobre el Sr. Anglada.

En el minuto 4:00 el Sr. Fuentes afirma que todo ello ha de ser sin que la Sra. Riera esté presente, haciendo referencia a la regidora del Ayuntamiento de Vic y secretaría del Sr. Anglada.

En el minuto 6:30 segundos el Sr. Fuentes afirma que las causas que tiene el Sr. Anglada pendientes con la justicia no darían frutos hasta pasados “dos o tres anys” y que “li ha de caure ja”. Dando a entender así, que lo que pretenden es perjudicar al Sr. Anglada a toda costa; y como en el caso que nos ocupa: a riesgo que el Sr. Anglada perdiera la vida como consecuencia de tan cruel atentado.

Entonces el Sr. Bueno pregunta si todo ello es con propósito de evitar que el Sr. Anglada se presente a las siguientes elecciones municipales (previstas para mayo de 2015), a lo que el Sr. Fuentes en el minuto 6:38 segundos responde “exacte” para seguir afirmando el Sr. Fuentes con orgullo de si mismo que él es una persona “molt maquiavèl.lic” y afirmar que con algo parecido hizo “tancar” a un vecino de su casa porque “li tocava molt els collons”. Lo que el Sr. Fuentes denomina “un karma forçat”.

En el minuto 13: 20 segundos el Sr. Fuentes afirma que ha de ser: “una cosa rápida” desde el momento de la grabación hasta la fecha del atentado al Sr. Anglada.

En el minuto 14:00 el Sr. Fuentes reconoce que la idea fue suya y que el Sr. Hernando dijo que adelante, encargándose de buscar al conductor y al camión éste último. A lo que el Sr. Bueno mostró su perplejidad y el Sr. Fuentes espetó “home clar, que es faci mal l´altre” refiriéndose al Sr. Anglada y en referencia a que el Sr. Bueno veía peligroso para la vida del Sr. Anglada que fuese un camión el que arrollase el vehículo en el que iría conduciendo el Sr. Anglada, debido a que las dimensiones del camión que ocasionaría el golpe podría comprometer la vida del Sr. Anglada.

En el minuto 15 el Sr. Bueno advierte que según como vaya el accidente podrían matar al Sr. Anglada y el Sr. Fuentes contesta: “Ah, i què?” dejando de manifiesto que con la conducta que planeó junto con el Sr. Hernando podrían poner en riesgo la vida del Sr. Anglada. Dando así señas claras de un dolo eventual que podría

En el minuto 16 y 13 segundos el Sr. Fuentes saca pecho y dice que “no descarto ser jo qui li provoqui l´accident”

X.- Después de lo grabado por el Sr. Bueno, decidió compartirlo con el Sr. Anglada, para velar por su seguridad. También lo comentó con el Sr. Albert Solà Jiménez, para que éste lo ayudara en todo lo que

dimarts, 18 de novembre del 2014

TEXT DE LA QUERELLA DE JOSEP ANGLADA CONTRA JUAN CARLOS FUENTES I ROBERT HERNANDO PEL SUPOSAT PLA DE PROVOCAR-LI UN ACCIDENT LA NIT DEL PASSAT DIJOUS. Inclou la transcripció de les gravacions de les converses amb Fc Bueno i A Solà aportades al jutjat. J Carles Fuentes nega cap pla per matar Anglada

Albert Solà (suposat fill de Juan Carlos I), Josep Anglada, Francisco Bueno i Jaume Ferrerons a la roda de premsa


Aquest matí Josep Anglada, a la roda de premsa feta a l'Ajuntament de Vic, ha detallat la querella presentada per ell mateix i l'advocat gironí Francisco Bueno, que juntament amb el pretès fill del rei Juan Carlos, Albert Solà, se'ls va demanar que havien de portar-lo a sopar dijous passat a Tavèrnoles i emborratxar-lo, per ser envestit per un camió, al que s'havia contractat, de tornada a Vic. Si bé la querella s'ha presentat contra el regidor de Vic, Juan Carles Fuentes, i el Secretari General, Robert Hernando, Anglada i Bueno han anunciat que ara l'ampliaran també contra el regidor d'Olot Ignacio Mulleras. 
Així mateix han anunciat una segona querella per revelació de secrets, fonamentada en la difusió de correus electrònics personals entre Anglada i la regidora Marta Riera quan, en el moment de  ser destituït el passat gener, sense comunicar-li aquest fet, es va accedir als seus comptes de correu electrònic i se'ls hi va canviar les contrasenyes. Aquesta querella per de revelació de secrets es farà extensiva  a tot el consell executiu actual de PxC. 
També ha estat present a la roda de premsa el dirigent de Plataforma Democràtica x Catalunya (PDxC) -sigla legalitzada pel sector pro Anglada de PxC-, Jaume Ferrerons, que com Josep Anglada ha insistit en qualificar l'actual cúpula de PxC d’ultradretana i espanyolista, i que tot ha estat un complot per apartar-lo de les eleccions municipals. Unes eleccions a les que PDxC pensa anar amb una proposta més catalanista.
 Juan Carlos Fuentes

Una estona abans d'aquesta roda de premsa, el regidor de Vic i ara portaveu de PxC a l'Ajuntament, Juan Calos Fuentes, ha fet també una compareixença a la premsa on ha desmentit aquest pla per matar Anglada o provocar-li un accident, ha negat la veracitat de les transcripcions de converses que s'exposen, ha explicat diversos episodis d'Anglada amb l'alcohol, la seva retirada de carnet per negar-se a fer la prova a Madrid, retirada que Anglada va ignorar, i ha desqualificat a l'advocat Francisco Bueno.

Divendres passat ja vaig explicar el cas,i no entro a valorar si el que diu la querella, i les converses que s'aporten, és o no cert.
 




AL JUZGADO DE INSTRUCCIÓN DE VIC

D. CARLOS A...., Procurador de los Tribunales, actuando en defensa y representación del Sr. JOSEP ANGLADA RIUS, según acreditaré mediante designa apud acta en éste Juzgado; bajo la dirección letrada de  Doña ROSA M.... colegiada del Ilustre Colegio de Abogados de Vic y FRANCESC BUENO CELDRÁN, Abogado en ejercicio del Ilustre Colegio de Abogados de Girona con número de colegiado..... , ante este Juzgado comparezco y como mejor proceda en Derecho;

DIGO:
Que en la representación que ostento y, siguiendo expresas instrucciones de mi mandante, mediante el presente escrito interpongo QUERELLA   y ello, a tenor de lo preceptuado en el artículo 277 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal (en adelante LECRIM).

PRIMERO.- Es competente el Juzgado de Instrucción de Vic (Barcelona)  que por turno corresponda, por haberse cometido en dicha Jurisdicción el delito, según lo previsto en el artículo 14.2° de la LECRIM. Asimismo  en virtud del art. 272 de la LECRIM y del Acuerdo de la Sala Segunda del Tribunal Supremo de 3 de febrero de 2005 “el delito se comete en todas las jurisdicciones en las que se haya realizado algún elemento del tipo. En consecuencia, en cualquiera de ellas, será en principio competente para la instrucción de la causa”, al haberse producido en Vic (Barcelona) las tentativas de sendos delitos de lesiones, daños y homicidio, entiende esta parte que ostentan dicha competencia los Juzgados de Instrucción de Vic (Barcelona).

SEGUNDO.- La presente querella se interpone por el Sr. JOSEP ANGLADA RIUS  con número de NIF xxxxxxxxx actuando en nombre propio.

TERCERO.- La acción penal se dirige contra:

JUAN CARLOS FUENTES LINARES, con número de NIF xxxxx y dirección postal C/ xxxxx (Tarragona) y regidor en el Ayuntamiento de Vic del grupo político Plataforma per Catalunya; y

ROBERTO HERNANDO ORTIZ, con número de NIF  xxxxx y dirección en C xxxx de Igualada (Barcelona). 

CUARTO.- Los hechos en que se funda la presente acción penal son los siguientes­:

I.- Que el Sr. Josep Anglada Rius es fundador del grupo político PLATAFORMA PER CATALUNYA, quien a su vez lo presidió hasta el mes de febrero del año 2014, siendo destituido con unos argumentos y condiciones de dudosa legalidad, que ya fueron objeto de demanda en jurisdicción civil (aún a día de hoy pendiente de resolución judicial).

Que de forma paralela a su destitución, el Sr. Anglada fue objeto de denuncias, con los objetivos claros de mancillar su buen hombre a ojos de la sociedad electora y hacerle responsable de unos ilícitos penales con el claro objetivo de aniquilar su presencia en las elecciones donde éste se presente en el futuro.


II.- Si bien, estas amargas y cínicas estrategias de acoso y derribo no están dando sus frutos a quienes las diseñaron, motivaron una serie de hechos por los que ésta parte presenta querella criminal;  y que tuvieron al antiguo Secretario General de la formación, Sr. Juan Carlos Fuentes Linares como ideólogo principal, y al actual Secretario General de la formación Roberto Hernando Ortiz también como  ideólogo y cooperador necesario de tan repulsivo plan, que iremos exponiendo en numerales posteriores.

III.- La estrategia  consistía en preparar un atentado contra el Sr. Anglada de la siguiente manera:

El Sr. Juan Carlos Fuentes Linares pensó que como todas y cada una de las acciones judiciales contra el Sr. Anglada no darían sus frutos (en caso de condena) hasta pasados dos o tres años desde su interposición; no podían consentir que éste concurriera a las elecciones municipales previstas para el mes de mayo de 2015 con una nueva formación que pudiera hacer sombra a la que ellos habían usurpado vilmente y manipulando la verdad.

Ésta parte quiere hacer mención a una querella interpuesta por la actual dirección de Plataforma per Catalunya, que en sí misma es un ilícito penal pues se trata de una falsa querella con el único objetivo de perjudicar la imagen del Sr. Anglada a ojos de los electores.

 En la citada querella que interpuso la actual dirección de Plataforma per Catalunya, se hace mención a un vehículo de marca MERCEDES BENZ que presuntamente el Sr. Anglada habría adquirido con dinero de la formación que presidió, según los querellantes. Hecho al que aludimos dado que el atentado contra el Sr. Anglada que planificaron estos personajes debía ocurrir conduciendo el Sr. Anglada ese vehículo y en vía interurbana. 

Pues bien, el Sr. Juan Carlos Fuentes Linares y el Sr. Roberto Hernando Ortiz idearon y esculpieron hasta el último milímetro un plan para atentar contra el Sr. Anglada, poniendo en peligro incluso su propia vida;  que consistía en encontrar una persona de moral tan baja como la de los querellados para que simulara amistad con el Sr. Anglada, a fin que éste aceptara una cena fuera de la ciudad de Vic con ésta persona; para así obligar al Sr. Anglada a circular por vía interurbana con su vehículo y causarle una serie de daños a todos los niveles: materiales, físicos y que podían poner en peligro su propia vida por tan temerario atentado.  Pues su vehículo debía ser arrollado por un camión, circulando éste ebrio y a velocidad alta y transitando por una carretera comarcal.

Una vez la persona que se prestara a tan atroz plan, estuviera en el restaurante con el Sr. Anglada, tenía la misión de hacerle ingerir una gran cantidad de alcohol y cuando éste fuese de camino a su hogar y circulando a velocidad alta (propia de vía interurbana) ser arrollado por un camión, que presuntamente conduciría una tercera persona que encontró el Sr. Hernando con el fin que el Sr. Anglada sufriera daños personales y materiales a su vehículo; teniendo en cuenta, los diseñadores de tan terrible plan, que podían incluso causarle la muerte como consecuencia del atentado que planeaban. 


IV.- La idea de atentar contra el Sr. Anglada la tuvo en un primer momento el Sr. Fuentes, quien la comentó con el actual Secretario General del grupo político PLATAFORMA PER CATALUNYA: Sr. Roberto Hernando, a quien le pareció genial la idea y encargándose éste último de encontrar el camión y el conductor para realizar tan cruel atentado contra en el Sr. Anglada.

El plan no era otro que provocar un encuentro amistoso del Sr. Anglada con una tercera persona que se prestara a tan infame acción, preferiblemente por la noche.

Dicha cena, debía ser fuera de la localidad de Vic para que así el atentado tuviera lugar en carretera y provocar un mal de dimensiones considerables. A lo que, después de la cena y al dirigirse el Sr. Anglada hacia su hogar, sería arrollado por un camión que le destrozaría su nuevo vehículo, y al ver su vehículo destrozado entraría en cólera (según predicciones de los querellados).

En ese momento, el conductor del camión avisaría a los Mossos d´Esquadra para informar de un accidente acaecido, cuya culpabilidad la haría recaer sobre los hombros del Sr. Anglada; a lo que éste ante la situación de ver su vehículo destrozado, una persona que lo culpa injustamente y saber que al ir bebido tendría que afrontar una pena por alcoholemia,  intentaría agredir a los agentes de la autoridad y al conductor del camión (según los querellados). Lo que le supondría una inhabilitación para cargo público y así evitar que éste pudiera concurrir a las próximas elecciones municipales, previstas para el mes de mayo de 2015, al pretender que se le condenase por delitos de alcoholemia y atentado a los agentes de la autoridad, como mínimo.

Si bien, los dos ideólogos del plan fueron advertidos que teniendo en cuenta las dimensiones de su plan de arrollar al Sr. Anglada con un camión en carretera comarcal a alta velocidad podría causar serias lesiones al Sr. Anglada, incluso su muerte encontró una respuesta insólita por parte del Sr. Fuentes que espetó: “¿y qué?”, dando a entender que si el Sr. Anglada moría como consecuencia de ese accidente provocado no pasaba nada del otro mundo, y también asintiendo indirectamente que el Sr. Anglada podía perder la vida como consecuencia de su infame, cruel y ilícita acción. Pues teniendo en cuenta la envergadura de la acción planeada el desprecio hacia el bien jurídico vida del Sr. Anglada era total.


V.- Entonces, el Sr. Fuentes pensó que quien se podría prestar a ese plan sería el Sr. Francesc Bueno Celdrán, abogado  que había llevado judicialmente la defensa del Sr. Anglada en varias ocasiones, y que había abandonado la formación y la representación de éste por allá el mes diciembre de 2013.

Cabe destacar el hecho que cuando el Sr. Anglada fue destituido, la formación PLATAFORMA PER CATALUNYA realizó una comida sobre el mes de marzo de 2014  en la localidad gerundense de PERATALLADA, con el fin que tanto el Sr. Bueno como el Sr. Alberto Solà Jiménez volvieran a dicha formación y se presentaran en la lista de PLATAFORMA PER CATALUNYA para las elecciones municipales del mes de mayo de 2015 en la localidad de La Bisbal de l´Empordà. A lo que éstos dos respondieron que lo pensarían.
El Sr. Solà también había sido militante de Plataforma per Catalunya y había abandonado la formación por allá el mes de enero de 2014 y la nueva dirección de PLATAFORMA PER CATALUNYA también quería repescarlo al entender que su presencia podría ser mediática, a raíz de las demandas que éste ha interpuesto contra la Casa Real en los últimos tiempos.
Se expone esto, con el motivo de hacer saber que tanto el Sr. Solà como el Sr. Bueno son dos personas imparciales en todo éste asunto y que su testimonio ha de ser tenido en cuenta como libre de toda duda y 100% imparcial.

VI.- Entonces en una llamada telefónica entre el Sr. Fuentes y el Sr. Bueno; el primero le hizo saber al Sr. Bueno que tenían que verse para tratar un tema en privado y que no podía adelantarle nada por teléfono, dado que era un asunto delicado.
Por lo que, se dieron cita en la localidad de Roda de Ter el lunes 27 de octubre al mediodía y fueron a comer un menú al Restaurante Hostal El Roquet de la localidad de Tavèrnoles, a escasos Km de la ciudad de Vic. Hecho que se podría acreditar fácilmente, puesto que el Sr. Fuentes pagó los dos menús con su tarjeta bancaria.

VII.- El Sr. Bueno ya sospechó algo extraño cuando se negó el Sr. Fuentes a darle un adelanto del tema que tenían que tratar en persona y llevaba su teléfono modelo IPHONE 4S a punto para grabar la conversación en el Restaurante citado. No obstante, de camino al restaurante y cuando conducía el Sr. Bueno, el Sr. Fuentes le dio un adelanto a modo de titular. Dicho titular no era otro que el Sr. Fuentes y el Sr. Hernando querían provocar un accidente de tráfico al Sr. Anglada en carretera, a fin que éste aparte de hacerse daño seriamente, fuera bebido, se le destrozara su coche nuevo y tuviera problemas con la justicia por accidente de tráfico culpable bajo los efectos del alcohol y de esta forma evitar que pudiera concurrir a las elecciones municipales en caso de condena judicial y, habida cuenta de las circunstancias en que se quería atentar contra el Sr. Anglada, con un claro desprecio hacia su vida, pues de tal fatídico atentado se le podía causar incluso la muerte al Sr. Anglada.
Hechos que impactaron al Sr. Bueno, y antes de sentarse a la mesa con el Sr. Fuentes, fue al lavabo como excusa para activar la grabación desde su teléfono móvil y poner el tema en conocimiento de las autoridades judiciales.
Dicha grabación la aportamos como documento número 1 siendo un extracto bastante gráfico de casi 20 minutos del total. Que si es necesario ésta parte aportará en autos la totalidad de la grabación.

VIII.- En dicha grabación, el Sr. Fuentes reconoce que tal idea fue suya y que al Sr. Hernando le pareció tan buena que ambos se animaron a llevarla a cabo, aportando el Sr. Hernando sus ideas a tal terrible plan y brindando los medios materiales para llevarla a cabo.
Reconociendo igualmente el Sr. Fuentes que fue el Sr. Hernando quien se había encargado de encontrar (y seguramente pagar) al conductor del camión y al camión que debía arrollar al Sr. Anglada en su vehículo. Dejando constancia que el contenido de ese plan sólo lo conocían el Sr. Fuentes, el Sr. Hernando y el Sr. Bueno en esos mismos momentos en que se lo estaba haciendo saber el Sr. Fuentes.
Lógicamente que el Sr. Bueno tuvo que fingir que podían contar él para la consumación de sus ideas para que así sus hechos quedaran recogidos en grabación, y así ponerlos en conocimientos de la Justicia y evitar que ese plan se pudiera llevar a cabo por parte de otra persona.

IX.- En el documento número 1 el Sr. Fuentes confiesa sus intenciones y plasmamos aquí un resumen:
En el minuto 02:05 segundos manifiesta que para todo lo expuesto hay una manera muy sencilla: “provocar-li un accident” para seguir afirmando que “ja tenim un noi, tenim el camió” y que éste camión vaya muy lentamente “per la dreta” y así eche de la carretera al Sr. Anglada cuando éste fuese de camino a su hogar en vía interurbana.

En el minuto 2:29 segundos sigue afirmando el Sr. Fuentes que: “això només ho sap el Robert Hernando, tu i jo”

En el minuto 2:40 segundos afirma que al Sr. Robert Hernando cuando el Sr. Fuentes le expuso el plan de atentar contra el Sr. Anglada le pareció “perfecte” y que éste se había encargado de encontrar “al noi” que provocaría el accidente, la cual cosa convierte al Sr. Hernando en coautor de los hechos descritos.

En el minuto 3:00 el Sr. Fuentes afirma que dicho accidente se ha de producir en unas circunstancias “dudosas” en cuanto a la culpa del accidente y que en ese momento cuando viniese la policía el Sr. Anglada entraría en cólera. Entonces el Sr. Anglada soplaría en el alcoholímetro dando positivo mientras que el otro “donaria zero” y así dar indicios para que  la culpabilidad del accidente recayese sobre el Sr. Anglada.

En el minuto 4:00 el Sr. Fuentes afirma que todo ello ha de ser sin que la Sra. Riera esté presente, haciendo referencia a la regidora del Ayuntamiento de Vic y secretaría del Sr. Anglada.

En el minuto 6:30 segundos el Sr. Fuentes afirma que las causas que tiene el Sr. Anglada pendientes con la justicia no darían frutos hasta pasados “dos o tres anys” y que “li ha de caure ja”. Dando a entender así, que lo que pretenden es perjudicar al Sr. Anglada a toda costa; y como en el caso que nos ocupa: a riesgo que el Sr. Anglada perdiera la vida como consecuencia de tan cruel atentado.

Entonces el Sr. Bueno pregunta si todo ello es con propósito de evitar que el Sr. Anglada se presente a las siguientes elecciones municipales (previstas para mayo de 2015), a lo que el Sr. Fuentes en el minuto 6:38 segundos responde “exacte” para seguir afirmando el Sr. Fuentes con orgullo de si mismo que él es una persona “molt maquiavèl.lic” y afirmar que con algo parecido hizo “tancar” a un vecino de su casa porque “li tocava molt els collons”. Lo que el Sr. Fuentes denomina “un karma forçat”.

En el minuto 13: 20 segundos el Sr. Fuentes afirma que ha de ser: “una cosa rápida” desde el momento de la grabación hasta la fecha del atentado al Sr. Anglada.

En el minuto 14:00 el Sr. Fuentes reconoce que la idea fue suya y que el Sr. Hernando dijo que adelante, encargándose de buscar al conductor y al camión éste último. A lo que el Sr. Bueno mostró su perplejidad y el Sr. Fuentes espetó “home clar, que es faci mal l´altre” refiriéndose al Sr. Anglada y en referencia a que el Sr. Bueno veía peligroso para la vida del Sr. Anglada que fuese un camión el que arrollase el vehículo en el que iría conduciendo el Sr. Anglada, debido a que las dimensiones del camión que ocasionaría el golpe podría comprometer la vida del Sr. Anglada.

En el minuto 15 el Sr. Bueno advierte que según como vaya el accidente podrían matar al Sr. Anglada y el Sr. Fuentes contesta: “Ah, i què?” dejando de manifiesto que con la conducta que planeó junto con el Sr. Hernando podrían poner en riesgo la vida del Sr. Anglada. Dando así señas claras de un dolo eventual que podría

En el minuto 16 y 13 segundos el Sr. Fuentes saca pecho y dice que “no descarto ser jo qui li provoqui l´accident”

X.- Después de lo grabado por el Sr. Bueno, decidió compartirlo con el Sr. Anglada, para velar por su seguridad. También lo comentó con el Sr. Albert Solà Jiménez, para que éste lo ayudara en todo lo que necesitase, con respuesta afirmativa de éste.

Después de comentarlo con el Sr. Anglada y partiendo de la base que el Sr. Anglada no tenía que sufrir por su seguridad hasta que se produciera el encuentro para cenar en donde querían atentar contra él; llegaron a la conclusión que también habría que poder reunir algún tipo de prueba de comunicación con el  Sr. Robert Hernando de forma directa, o bien telefónica o bien por WhatsApp sobre éste asunto. Finalmente, ésta parte aporta prueba documental de conversación sobre este tema con el Sr. Hernando a través de WhatsApp.

Entonces, el Sr. Bueno pactó con el Sr. Fuentes que un día irían a comer con el Sr. Hernando los tres juntos, para concretar bien el lugar, hora y fecha del atentado al Sr. Anglada. Para que todo saliera perfecto. Quedando para el pasado 5 de noviembre en la cafetería del recinto El Sucre de la ciudad de Vic.

A última hora el Sr. Hernando avisó al Sr. Fuentes que no podría acudir al lugar donde habían quedado para comer y trazar hasta el último minuto el atentado contra el Sr. Anglada. El Sr. Bueno pensó que quizás el Sr. Hernando sospechaba algo, entonces fue a comer con el Sr. Fuentes y le hizo una serie de comentarios para que el Sr. Fuentes se los transmitiera al Sr. Hernando con el fin que éste confiara plenamente en el Sr. Bueno.
Dichos comentarios constan en una grabación de ese mismo día, que ésta parte aporta como documento numero 2.

Quedando entendidos en que el atentado tendría lugar en la carretera comarcal de Roda de Ter a Tavèrnoles, a la salida del restaurante Roquet.
Finalmente quedaron que no se haría nada hasta que el Sr. Hernando hablase con el Sr. Bueno por exigencia de éste último. El Sr. Fuentes quedó que se lo trasladaría al Sr. Hernando.

Ésta parte plasma un extracto de la grabación que consta en documento número 2:

En el minuto 07:36 llega el Sr. Fuentes al punto de encuentro con el Sr. Bueno.
07:45.- El Sr. Fuentes le hace saber al Sr. Bueno que el Sr. Hernando no puede asistir
08:30.- El Sr. Fuentes telefonea al Sr. Hernando y empieza una conversación donde el Sr. Fuentes le reprocha que ha hecho un viaje largo y que “no podemos dejarlo para otro día”. Seguidamente, el Sr. Fuentes va al lavabo y le pasa el teléfono al Sr Bueno para que continúe hablando con el Sr. Bueno.
12:57.- Se reincorpora el Sr. Fuentes y el Sr. Bueno le comenta lo que ha hablado con el Sr. Hernando.
13:15.- El Sr. Bueno le hace saber al Sr. Fuentes que el Sr. Hernando le ha dicho que “sino ja vindrà ell a Girona”. El Sr. Fuentes se muestra molesto porque el Sr. Hernando no ha podido asistir.
15:19.- El Sr. Fuentes manifiesta que “qui està fent el favor ets tu”. En referencia al Sr. Bueno.
16:53: El Sr. Fuentes manifiesta que “ a veure si podem concretar avui”
18:30.- El Sr. Bueno le recuerda al Sr. Fuentes el móvil del crimen tal como han acordado: ir al restaurante El Roquet, de camino hay un lugar donde se puede estacionar, lugar en que se esperaría el camión y continúa la conversación para preparar el atentado. El camión arrollaría al vehículo del Sr. Anglada y “zasca”, comenta el Sr. Bueno, para encontrarlo perfecto el Sr. Fuentes.
19:17.- El Sr. Fuentes lo encuentra perfecto.
19:21 El Sr. Fuentes dice que “ha de ser en un puesto que quedi clar qui té la culpa”
19:26.- El Sr. Fuentes manifiesta que “si un va borratxo té les de perdre”
19:40.- El Sr. Fuentes vuelve a incidir en “un puesto que no quedi clar malgrat té les de perdre”
20:11.- El Sr. Fuentes comenta lo que tiene que hacer el camión.
20:17.- El Sr. Fuentes se ríe de la situación y de cómo puede quedar el Sr. Anglada de mal parado.
20:27.- El Sr. Bueno manifiesta que: “lo bo avui era mirar el